La caducitat dels aliments. Entre la salut i la seguretat
Dia i hora: 16 d’abril de 2013 a les 19 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC
Ponències presentades:
«Per què cal fixar una data de caducitat o de consum preferent dels aliments?», de Rosaura Farré
«Aspectes normatius: la data de caducitat dels aliments», de Patrícia Gosàlbez Rafel
«Dates de caducitat i indústria alimentària», d’Agustí Roque
«Data de caducitat: Seguretat o malbaratament? Visió del consumidor», d’Anna Burgués
Com la nutrició pot afectar la capacitat cognitiva
CONFERÈNCIA DE LA SECCIÓ D’ENSEYAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA
Dimecres 13 de febrer de 2013 a les 19.00 h
IEC (c/ del Carme, 47, Barcelona) Sala Pere i Joan Coromines
Mercè Unzeta Lòpez, Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Medicina, Institut de Neurociències. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
El cervell humà executa una gran varietat de funcions cognitives i comportamentals mitjançant una xarxa complexa de prop de cent bilions de neurones amb el suport de les cèl·lules glials (astròcits i micròglia). Malgrat que el cervell constitueix solament el 2 % del pes d’un adult, aquest òrgan consumeix al voltant del 20 % de tota l’energia generada en el nostre organisme per a poder funcionar. Aquesta elevada demanda d’energia és requerida per a mantenir un funcionament eficient i actiu en tots els processos químics implicats.0
L’envelliment és un procés que es defineix com un deteriorament progressiu de les funcions biològiques, una vegada l’organisme ha aconseguit les màximes competències reproductives. Durant l’envelliment es produeix una pèrdua de memòria i capacitat cognitiva acompanyada de dèficits en el comportament, factors agreujats en les malalties neurodegeneratives, com serien els diferents tipus de demències o la malaltia d’Alzheimer. Existeixen evidències que en el procés de l’envelliment es produeixen canvis globals molt significatius en el cervell. El nombre de neurones disminueix i, d’altra banda, aquestes cèl·lules experimenten canvis morfològics que es tradueixen en alteracions en les connexions entre elles que afecten la neurotransmissió. Concretament, la transmissió colinèrgica caracteritzada per una pèrdua del neurotransmissor acetilcolina és un dels factors rellevants correlacionats amb la pèrdua de memòria. En el procés de l’envelliment, el sistema cerebrovascular també experimenta canvis estructurals que disminueixen el flux sanguini a nivell del cervell i, per tant, l’aportació d’oxigen a un òrgan que en depèn totalment. D’altra banda, l’increment de l’estrès oxidatiu amb l’edat és un dels responsables principals de la pèrdua de la capacitat cognitiva, i aquest és induït per la presència dels radicals lliures i per la disminució dels mecanismes de defensa que exerceixen els enzims antioxidants.
Davant aquesta situació, una solució implicaria el disseny farmacològic de noves molècules que poguessin retardar la pèrdua de la memòria i la capacitat cognitiva. No obstant això, actualment creix l’interès per l’ús de substàncies fitoquímiques, amb especial rellevància els compostos polifenòlics (flavonoides), àmpliament distribuïts en el món vegetal, per les seves propietats antioxidants i neuroprotectores.
