Opinió sobre la inflació alimentària

Comentaris de J. Obiols a un article de J. L. Nueno publicat a La Vanguardia sobre l’encariment dels aliments i la resposta de les indústries.

Article en pdf

El professor José Luis Nueno escriu a La Vanguardia («Dinero» 03/02/2008) sobre les causes del que anomena “escalada de la inflació alimentària”, i de com les indústries alimentàries fan front a les noves situacions del mercat. El tema dels preus sempre és preocupant i ara ho és molt. Presento algunes opinions esperant iniciar un diàleg a través d’aquesta pàgina web.

A l’article s’assenyala que l’augment actual de la demanda d’aliments té tres raons ben conegudes:

1. Augment de la població consumidora, en part procedent de la població que no té poder adquisitiu per consumir. com és el cas de l’orient.
2. La producció de pinsos per produir proteïnes d’origen animal, que són demanades per les poblacions ja introduïdes en el consumisme de productes alimentosos elaborats.
3. La solució alternativa als combustibles fòssils, que ofereix la fermentació del hidrats de carboni, o els àcids grassos, competint amb l’ús alimentari.

Personalment opino que la primera raó és la que té més consistència, i les altres són arguments mediatics amb poca influència estable sobre els preus dels mercats de cereals com es comenta.

És interessant observar l’augment de la població de consumidors, en part pel creixement vegetatiu de la població i d’altra part és per la població amb situació de fam, que es mitiga i supera amb l’ajut de les gestions humanitàries dels governs, de les organitzacions internacionals i ONG’S.

Com més gran és l’èxit en desplaçar ciutadans cap el mercat consumidor, les empreses productores d’aliments més s’esmeren en atendre la demanda dels mercats, oferint productes més elaborats (tercera gama, funcionals, etc.) adaptats als canvis en les costums i la salut dels consumidors.

La millora en qualitat de vida de la societat de consum és un reclam per atraure les persones que viuen en condicions extremes de precarietat, sense poder adquisitiu per poder exercir de consumidors. La informació de l’existència d’unes condicions de vida millors, ha estimulat la emigració i l’acceptació de treballs de més risc o amb menys salari. La conclusió és l’augment de la demanda i l’encariment de la oferta d’aliments, dit de manera senzilla.

En una segona part de l’article de La Vanguardia, el Sr. J. L. Nueno, es pregunta que fan les indústries alimentàries en aquesta situació de creixement exerciu de la demanda? La meva opinió és que el progrés en les tècniques per a la producció i elaboració industrial d’aliments, acostuma a anticipar-se a la demanda dels consumidors.

No comparteixo l’opinió que les ciències de la salut, per exemple la recent nutrogenòmica, siguin la via de progrés per a les indústries alimentàries, siguin el model de les indústries farmacèutiques. Dic això perquè, salvant línies com la dels aliments dietètics, el consumidor d’aliments es comporta amb motivacions totalment diferents a les del consumidor (malalt) o usuari (metge) de medicaments.

Penso que les indústries alimentàries tenen més possibilitats de respondre amb èxit al problema de la demanda global, aplicant noves tecnologies industrials, de menys despesa energètica, millora en la conservació i seguretat, reducció de mermes, etc.

J. Obiols