F. Suay: Parlants fets i drets

Radiografies sociolingüístiques des de la Psicologia

“Venim d’una època en què l’exacerbat radicalisme castellanista del partit que ocupava la major part de les institucions havia dut a l’exclusió completa del valencià de la vida pública. No era tan sols que les autoritats no el parlaven en públic; s’havia arribat al punt en què ser lingüísticament incompetent era un avantatge a l’hora d’accedir a càrrecs i prebendes” (F.Suay)

Ferran Suay (València, 1959) és professor del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València, responsable de política lingüística a Acció Cultural del País Valencià, i president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN). El 2010 publicà, amb Gemma Sanginés, Sortir de l’armari lingüístic, que va obtenir el Premi Sant Jordi, Lupa d’Or. Més informació Continua llegint

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir». Continuar llegint… TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

Ninyoles: La radiografia sociolingüística del País Valencià

Rafael L. Ninyoles
Joan Fuster entenia l’assaig com la “literatura d’idees”. Les idees sovint van acompanyades d’especulacions inevitables, obligatòries per presentar conclusions aparentment indiscutibles. Per això, hi ha qui practica aquest estil emparant-se en dades objectives que presenten realitats “allunyades de la literatura ideològica i del to doctrinari”. Rafael L. Ninyoles té aquesta virtut. I és una de les coses que l’han convertit en un referent de la sociolingüística.

El seu estudi, per tant, va  enllà de les situacions particulars i tracta de d’explicar el conflicte lingüístic valencià. “Es tracta de vèncer la viciosa propensió a convertir el nostre conflicte lingüístic en un dossier inacabable d’anècdotes i de controvèrsies autobiogràfiques”. Per assolir aquesta intenció s’ha de mirar a dalt: a com es tracta el bilingüisme des de les institucions que l’imposen per tal de detectar els efectes —intencionats— que provoca entre la població. Un exercici que condueix a precisions extraordinàries. Com la de Lluís V. Aracil, citada pel mateix Ninyoles, quan diu que “el contingut del bilingüisme mític és essencialment evasiu, inconcret, inefable. No hi ha res tan lluny de la imaginació del bilingüista com dir-nos francament en quins termes ha de consistir —o consisteix ja— el bilingüisme que ell exalça”. Els polítics que proclamen i apliquen el bilingüisme, doncs, busquen l’ambigüitat a l’hora de desenvolupar polítiques sobre l’ús del català perquè, d’alguna manera, el seu treball es faça visible sense alhora tindre gaires resultats satisfactoris per a la llengua autòctona.

Continuar llegint… La radiografia sociolingüística del País Valencià – Manuel Lillo i Usechi

El idioma de la ciencia: del latín al inglés | Noticias de Investigación en Heraldo.es

  En el laboratorio, las investigadoras hablan en el idioma que comparten¿Qué ocurrió para que el inglés se convirtiera en el nuevo idioma de la ciencia? Hasta el siglo XVIII el latín fue la lengua franca predominante, pero a partir de ahí entran en juego tres idiomas: el francés, el alemán y el inglés. “Hasta principios del siglo XX existió lo que se ha llamado el triunvirato o el trío de lenguas que aspiraban a ser la lengua franca hegemónica”, señala F. Xavier Vila i Moreno, director del Centro de Investigación en Sociolingüística y Comunicación de la Universidad de Barcelona. Continuar llegint… El idioma de la ciencia: del latín al inglés | Noticias de Investigación en Heraldo.es

Crida d’articles LiD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”. Continua llegint

Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Sovint els ciutadans de la Unió (UE) —els nacionals de 28 estats membres, de moment— tenen la sensació que les polítiques que s’hi realitzen estan destinades només a organitzar la macroeconomia, les polítiques de fronteres i l’euro, de manera que aquestes accions els afecten el seu dia a dia de forma indirecta o d’esquitllèbit.

No direm que no sigui cert aquest pensament més o menys generalitzat, però sí que afegirem que les polítiques legislatives en l’àmbit del dret privat i, en concret, en la nostra disciplina, el dret internacional privat, l’activitat legislativa de la UE és determinant i afecta directament la vida dels ciutadans. Això és així quan les persones actuen o es relacionen en àmbit intraeuropeu o transnacional. Per exemple, aquestes són presents en la compra d’un bitllet d’avió a Ryanair, en el supòsit d’un accident de trànsit a Portugal, en el desplaçament d’una enginyera o una cambrera per treballar a Alemanya, en la venda de vi d’un celler del Priorat a Suècia, en el lloguer d’un apartament a Croàcia a través d’Airbnb i en un llarg etcètera.

En aquest context, en què es connecten diversos ordenaments jurídics, el nostre estudi, que forma part del projecte de recerca més ampli “Recíproco encaje y coherencia de los ámbitos de los Reglamentos comunitarios de derecho internacional privado”, del Ministeri d’Economia i Competitivitat (DER2016-75318-P), es desenvolupa des d’una perspectiva juridicolingüística com a eix clau de les normes europees i que ajuda a comprendre i a atendre les dificultats en la seva aplicació.

Continuar llegint… Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Any Pompeu Fabra 2018

El Govern de Catalunya commemora enguany oficialment la figura i l’obra de Pompeu Fabra en ocasió del 150è aniversari del seu naixement. Fabra va bastir amb rigor intel·lectual l’obra indispensable per transformar la llengua catalana, aleshores reduïda a l’àmbit familiar i literari, en una llengua preparada per respondre plenament a les necessitats de la comunitat que la parla.

Adjunto la invitació per a l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra 2018, que comptarà amb la direcció artística de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, que tindrà lloc el dia 21 de febrer a les 19 h, al Teatre Zorrilla de Badalona, ciutat on Fabra residí durant gairebé 27 anys.

Més informació: www.anypompeufabra.cat

C. Illamola: «Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana»

image-91El proper divendres 16 de febrer, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la sisena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).En aquesta ocasió, Cristina Illamola, filòloga, professora associada del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona i investigadora del CUSC-UB, conduirà una sessió sobre el «Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana», que s’articularà al voltant del comentari de dos articles:

Continua llegint

Niu de suport de la SOCS per a Treballs de Fi de Grau

Més informació: Niu de suport de la SOCS per a Treballs de Fi de Grau

Data:                    4 abril 2018

Hora:                   9:30-14:00

Lloc:                   Universitat de Lleida, Facultat de Lletres. Edifici de Rectorat: Aula Magna, Saló Víctor Siurana.

Objectiu:             Oferir tallers pràctics en què 8 experts en sociolingüística donen resposta i debaten entorn d’una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de Treball de Fi de Grau (TFG).    Continua llegint

Dues presentacions a Saragossa sobre xarxes socials, llengües, i l’aragonès a la Jacetania

Origen: Dues presentacions a Saragossa sobre xarxes socials, llengües, i l’aragonès a la Jacetania |

El proper dilluns 19 de febrer, Natxo Sorolla, investigador del CUSC, farà dues presentacions a Saragossa:chac

  1. A les 17.30 h, a l’Edificio Paraninfo (Sala Pilar Sinués), de la Universitat de Saragossa (Plaza Basilio Paraíso, 4), juntament amb Anchel Reyes, presentaran «L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüístico» dins del Seminario Aragonés de Sociolingüística.
  2. A les 19.30 h, a l’Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universitat de Saragossa, presentarà «Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán», en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas.

zaragpza

F. X. Vila: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

La revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism acaba de publicar-nos l’article Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia, on explorem, a partir d’una mostra de més de 1.000 informants, fins a quin punt és cert que l’alumnat de Catalunya abandona el català en el període que va des de finals de primària fins al final de l’ESO.

Podeu descarregar-ne un exemplar en pdf gratuïtament fins que s’arribi al topall marcat per l’editorial.

I d’afegitó, si us afanyeu, també podeu descarregar l’article del 2016 on vam explorar l’evolució de la confiança lingüística de la mateixa mostra d’adolescents:  Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study

Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe (2017) – Marta Renau Michavila – RLD blog

Ressenya de: Monzó Nebot, Esther & Joan Jiménez Salcedo (ed.). 2017. Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

Les societats contemporànies no poden entendre’s com a successions d’espais monolingües que donen sentit a les fronteres polítiques. Els espais de convivència social del món globalitzat són una conjuminació de tensions entre grups lingüístics amb contactes complexos que desafien els límits entre grups socioculturals i configuren identitats postmonolingües. Aquesta és la premissa de partida del volum Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe. S’hi recullen contribucions que, amatents a les transformacions socials que han introduït els fluxos migratoris, inclosa la davallada de l’estat-nació com a ideal polític, opten per la “diversalitat” (Bernabé et al., 1989: 41), és a dir, l’harmonització conscient de les diversitats preservades. Defugint l’ànsia de superioritat de les idees de base europea que va caracteritzar el colonialisme (Mignolo, 2005: 22-34), les autores i els autors d’aquest volum comparteixen la voluntat de qüestionar l’epistemologia del poder que vincula identitat i autoritat en un territori polític. La crida conjunta és que cal disputar l’esperit monolingüe que ens ancora a ordres tradicionals i no ens deixa observar el sorgiment de valors, costums i jerarquies nous (Clifford, 1988: 15). Continuar llegint… Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe (2017) – Marta Renau Michavila – RLD blog

El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques. Escola d’Administració Pública de Catalunya

imatge_rldEl passat mes de gener el Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret (RLD) va aprovar el codi ètic de conducta i bones pràctiques per tal de garantir l’ètica i la qualitat dels articles publicats. Aquest codi ètic és compartit amb la Revista Catalana de Dret Públic, l’altra revista científica que edita l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Per elaborar el document, l’EAPC s’ha basat principalment en el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques del COPE, i també en la Guia de bones pràctiques de les publicacions periòdiques i unitàries del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya). Continuar llegint… El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques  . Escola d’Administració Pública de Catalunya

«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

Origen: «La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

IMG-20171215-WA0002

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Continua llegint

Administració