Catalan studies institute welcomes Donostia protocol as a new language rights tool | Cumbre de la Diversidad Lingüistica Europea

Origen: Catalan studies institute welcomes Donostia protocol as a new language rights tool | Cumbre de la Diversidad Lingüistica Europea

The future document will carry on from where the Barcelona Declaration (1996) and the Girona Manifesto (2011) left off

talde_argazkiaPaul Bilbao:The Protocol we will announce next year is going to be a new milestone.

Oriol Ramon:The Donostia Protocol will be the blueprint for a new concept of peaceful coexistence between diverse language communities.

Carme Arenas:We must keep up our efforts to get people to see language diversity as enriching, as a great opportunity for multilingual societies. We should support coexistence in equality for all languages regardless of quantitative considerations.

Today, the 2nd of July, the Institut d’Estudis Catalans hosted a public event organised by the promoters of the Summit on European Language Diversity (SELD) to be held next year in the Basque Country as part of the Donostia, 2016 Cultural Capital programme. The title of the presentation was: “From 1996 to 2016, and from the Barcelona Declaration to the Donostia Protocol: the way forward for implementing language rights.” Continuar llegint

Catalunya: presentació de l’Informe de Política Lingüística 2014

Origen: Més d’una quarta part de famílies nascudes fora de Catalunya usa el català amb els fills | VilaWeb

Informe Politica Lingüística - 29-07-2015

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha entregat aquest migdia a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, l’informe de política lingüística corresponent al 2014. L’estudi indica que el 48% de la població en té un nivell alt en totes les habilitats lingüístiques –comprensió, parla, lectura i escriptura–. El conseller ha destacat que ‘la salut del català es manté’ i que continua sent ‘una llengua de cohesió i d’oportunitats’.

Entre les dades de l’informe, destaquen les relatives la implantació de la llengua, que reflecteixen que el 60,2% dels ciutadans nascuts a Catalunya i amb un dels dos progenitors també nadiu parla en català amb els seus fills. Pel que fa al coneixement del català, el 94,3% de la població de 15 anys i més entén el català i el 80,4% el sap parlar. Continuar llegint

MOOC: Language Revival: Securing the Future of Endangered Languages

Language Revival: Securing the Future of Endangered Languages 

Course Overview

Language is an integral part of society. Wherever we come from, the words we use and the way in which we use them are fundamental to our cultural identity. In today’s increasingly globalised world, however, ‘linguicide’ – the loss of a language – is becoming all too common. But there is hope. The language revival movement has emerged as an important and effective response, and this course will introduce you to its key principles and techniques.

After discussing powerful answers to the question of why languages should be revived, we’ll investigate how. Far more than just a simple process of recovering literacy and lost letters, language revival involves a deep and complex engagement with history, human rights, identity and wellbeing. You will also learn what’s being done around the world right now, and how effective these techniques have been.

Origen: Lang101x Course Info | edX

 

Primera explotació de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya (2013) i resultats de les Balears, Franja i Andorra

Es publica Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau.

  • Andorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
    Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
    La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
    Presentació
  • Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clauCatalunya publicació: Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau.
  • Els factors clau de les llengües a Catalunya
    Coneixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
    Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
    Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
    Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona
    Modera: Joan Solé Camardons
    Presentació
  • Nou sistema d’indicadors lingüístics
    Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
    Anna Torrijos, Direcció General de Política Lingüística
    Presentació

Més informació: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

El català als mitjans de comunicació: una visió agredolça però positiva

El català als mitjans de comunicació: una visió agredolça però positiva

Una anàlisi a partir de dades de l’”Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014″ i del “VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana” mostra unes posicions molt desiguals segons els canals, inclòs el cinema

Daniel Condeminas | Actualitzat el 27/07/2015 a les 22:30h

Els darrers estudis apareguts sobre la presència i l’ús de la llengua catalana als mitjans de comunicació, les xarxes socials i el cinema, des de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014 al VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana, ens ofereixen resultats ben diferents segons el sector que analitzem: si la presència del català a internet avança de forma continuada, la premsa en català –descomptant la continuada davallada de vendes al quiosc—millora percentatges, i la ràdio ofereix en cada EGM unes dades més positives que l’anterior; la televisió, però, viu una continuada baixada global en el consum de canals en català, i la presència del català a les sales de cinema es manté en unes xifres absolutament lamentables. Continuar llegint

Conferència de Samy Alim “African American Language Use: Implications for Bilingual and Multilingual Education”

El professor H. Samy Alim de la Universitat d’Standford, convidat pel grup GREILI-UPF i el grup ALLENCAM, impartirà una conferència el 16 de setembre al Campus de Ciutadella de la UPF titulada ” African American Language Use: Implications for Bilingual and Multilingual Education”.

Podeu trobar tota la informació al web de GREILI-UPF (http://www.upf.edu/greili-upf/). Més endavant confrimarem l’aula on s’impartirà.

Qui pilotarà la normalització del català a les Illes? | VilaWeb

El nou conseller d’educació, Martí Xavier March, recuperarà el decret de mínims però la comunitat lingüística no confia en què impulsi una normativa d’immersió del català · Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística, canviarà la llei de funció pública i té el repte d’incrementar l’ús social del català. Continuar llegint… Qui pilotarà la normalització del català a les Illes? | VilaWeb

Cal millorar l’ús social del català

Butlletí de l’IEC

El degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, juntament amb la reducció de persones que tenen el català com a primera llengua i la dificultat per a atraure nous parlants són algunes de les principals conclusions del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), que analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. L’informe, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, es va presentar el 6 de juliol a la seu de l’Institut.

«La millora dels usos és un dels grans reptes que ha d’abordar la intervenció sobre la llengua si volem que el català sigui la llengua de cohesió social», va destacar Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en l’acte de presentació, en què també van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Mireia Plana, membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua.

Pel que fa a l’evolució sociolingüística, Pradilla va destacar que la xifra general de residents a la comunitat lingüística catalana és de 13.4999.028 habitants, dels quals un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara saber-la parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la sap escriure. El que resulta preocupant, segons els autors de l’informe, és la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des de l’any 2003, especialment a Catalunya. El contrast de les dades del 2003 i del 2008 va evidenciar una pèrdua de 86.000 catalanoparlants inicials, un 4,3 % dels poc més de dos milions que hi havia el 2003. Deu anys més tard, la tendència decreixent no s’ha estroncat però s’ha moderat (11.000 persones, -0,5 %).

Tot i que l’ús de la llengua no perd terreny entre el col·lectiu de parlants nadius, té força dificultats per a atraure parlants entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió grupal. En aquest sentit, els autors de l’informe veuen «amb preocupació» l’important decalatge (14,4 punts) que hi ha entre els percentatges atribuïts a la llengua habitual catalana (36,3%) i espanyola (50,7%).

Context sociopolític

El món de l’ensenyament ha constituït el focus de tensió més important de les polítiques lingüístiques estatals i territorials. L’informe destaca que a Catalunya, «la impugnació del model de conjunció lingüística i la consegüent incorporació de la vehicularitat de l’espanyol s’ha fet de la mà d’un setge judicial impulsat per una nova conjuntura política en el poder estatal», per la qual cosa «va prenent més força la necessitat d’avaluar rigorosament la presència efectiva de la llengua espanyola en el model vigent».

Al País Valencià i a les Illes Balears la nova ideologia multilingüe que emana dels models proposats en el Decret de plurilingüisme i el Decret de trilingüisme, respectivament, ha anat fent el seu camí. Al País Valencià el nou currículum de primària que desplega la LOMQE (Decret 108/2014, del 4 de juliol) redueix significativament la presència del català. Alhora, l’Ordre 88/2014, del 9 de desembre, relativa al procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, elimina garanties d’ús del valencià en els centres. A les Illes, l’aprovació del Decret 15/2013, del 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integral de les llengües als centres docents no universitaris, redueix sensiblement la presència de la llengua catalana en l’entorn educatiu.

Consum mediàtic i de productes culturals

En l’àmbit dels mitjans de comunicació i la cultura en general, la situació és molt diferent segons sectors i territoris. Mentre que a Catalunya i Andorra l’oferta i el consum va en augment, a la resta de territoris són baixos o testimonials.

A Catalunya, els exemplars en català difosos han arribat al 32,2 % (30,8 % el 2013). La premsa comarcal no diària en català també mostra una vitalitat destacable. I el sector de la premsa que mostra un creixement més important és el dels mitjans periodístics en línia, que, amb un augment d’un 43,7 % d’usuaris, té en l’ús quasi exclusiu de la llengua catalana un tret definidor. Pel que fa a la ràdio en català, també a Catalunya ha aconseguit incrementar el diferencial amb la ràdio en espanyol: del 59,3 % - 40,7 % el 2013 s’ha passat al 66 % - 34 % el 2014. Quant a la televisió en llengua catalana, ha experimentat un lleuger descens.

Al País València i a les Illes Balears l’oferta de ràdio i televisió en català, molt precària, es refugia en algunes emissores i televisions locals-comarcals. L’informe destaca que «l’evaporització de la llengua catalana de l’espai radioelèctric causada pel tancament dels mitjans audiovisuals dependents de la Generalitat Valenciana i l’obstaculització de la recepció dels mitjans de la CCMA és un dels pitjors atemptats que ha patit el procés de rehabilitació de la llengua».

En l’àmbit del cinema en català, l’informe ressalta el sobtat retrocés que ha tingut en la proporció d’espectadors: s’ha passat d’un 4,4 % el 2012 a un 3 % el 2013, segons les darreres dades disponibles, i reclama «una intervenció decidida i efectiva».

L’informe també posa en relleu les bones dades del català en el món de la xarxa i destaca que ocupa el dissetè lloc segons el nombre d’articles publicats a la Viquipèdia, i que la seva presència és de prop de dos terços dels webs d’empreses i institucions ubicades en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana.

Aprendre llengües: [961] IX Congrés ACLES, a León

Aquests darrers dies hem estat a León, al IX Congrés de la Asociación de Centros de Lenguas de la Enseñanza Superior (ACLES), organitzat pel Centro de Idiomas de la Universidad de León. Hi hem assistit diverses persones del Servei de Llengües de la UAB, dels àmbits de l’avaluació, la psicometria i l’ensenyament-aprenentatge de llengües. L’ocasió ha estat, com sempre, una oportunitat de saber què passa en altres centres de característiques similars als catalans (o als de la Xarxa Vives), amb els quals tenim una relació més estreta i regular. Com és lògic, en la seixantena de centres d’ACLES les problemàtiques o les qüestions d’interès són molt semblants i comunes: examinar i certificar d’acord amb uns estàndards de qualitat; ensenyar llengües amb tot el rigor metodològic possible; fer un ús motivat i adequat de les tecnologies a l’aula; innovar en l’ensenyament d’idiomes… Continuar llegint… Aprendre llengües: [961] IX Congrés ACLES, a León

Treure la llengua – VilaWeb

Centenars d’universitats d’arreu del món ofereixen classes de català. Dilluns van arrencar les 29es Jornades Internacionals de Professors de Català, organitzades per l’Institut Ramon Llull. Durant gairebé tota aquesta setmana, un centenar de professors de català a l’estranger es reuneixen a la ciutat de Lleida. Clàudia Roda hi ha assistit i ens ho explica a Núvol. Continuar llegint… Treure la llengua – VilaWeb

El català creix com a llengua de preferència en el consum de llibres, cinema i teatre

Segons l’enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) el 35,4% de la població catalana tria aquesta llengua per a la lectura de llibres, un 22% per veure cinema i un 37,5% per assistir al teatre.

Més informació: Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística http://bit.ly/1M58bno

Últims apunts del Blog de Llengua i dret

Novetats RLD blog, juny-juliol 2015

El blog fa vacances!

La llengua de signes catalana i el pes (imperceptible) de la llei – Josep Quer

Algunes reflexions al voltant de la Llei catalana del cinema i la posició de la Comissió Europea en relació amb els seus aspectes lingüístics – Narcís Mir i Sala

Publicat el número 63 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law

El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa (2014) – Vanessa Bretxa

Conseqüències de la política lingüística de l’Estat espanyol per a les empreses catalanes – Abel Carretero Ernesto i Josep Vidal Arráez

Les darreres invectives contra el model lingüístic de l’escola catalana: tocat i a punt d’enfonsar-se – Joan Ridao

El euskera y su momento – Imanol Miner Aristizabal

El blog fa vacances!

Cerca de nous talents en sociolingüística catalana (SOCS)

La junta de la Societat Catalana de Sociolingüista organitzarà un acte dedicat als nous talents en sociolingüística, amb una sessió a la tardor on es presenti una selecció de Projectes de fi de Grau o de projectes de fi de Màster realitzats enguany. La SOCS s’adreça específicament a aquells que fan docència en sociolingüística perquè proposen algun dels treballs que han supervisat o que coneguen d’aquest darrer semestre.  Es pretén fer una sessió on uns 3 estudiants presentin el seu propi treball en un temps màxim de 20 minuts en una de les sales de l’IEC. Cal tenir clar que són estudiants i que és un acte per donar-los suport en el seu aprenentatge, tot maximitzant el que és compartir experiència i minimitzant l’instint de sentir-se examinat. Els professors interessats s’han de posar en contacte amb la Junta de la SOCS per a incloure el treball en la selecció, assegurant la qualitat, l’equilibri entre diverses universitats, territoris i temàtiques. Es poden trametre les propostes acompanyades d’un resum a Joan Pujolar (jpujolar(arrova)uoc(punt)edu).

Nova adquisició CD de la DGPL de Catalunya. Vila; Bretxa (eds.). “Language policy in higher education. The case of medium-sized languages”

Una nova adquisició destacada del Centre de Documentació  de la Direcció General Política Lingüística

Vila, Xavier; Bretxa, Vanessa (eds.). Language policy in higher education. The case of medium-sized languages. Bristol: Multilingual Matters, 2015.  (Multilingual Matters; 158). ISBN 9781783092741. Continuar llegint

Administració