Publicació TSC 32 | Crida d’articles TSC 34: «Llengües, mobilitat i migracions»
Número 32 (2022) – Monogràfic: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Número 34 (2024) – Crida d’articles: «Llengües, mobilitat i migracions»
Publicació electrònica i en paper – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/ Continue reading
Crida de comunicacions en sociolingüística pel VIIIè Congrés Català Internacional de Sociologia
Està oberta la Crida de comunicacions per al VIII Congrès Català Internacional de Sociologia i VI Congrès de Joves en Sociologia que es celebraran a Barcelona del 12 al 14 de Juliol de 2023. Com és habitual, podeu enviar les vostres comunicacions al grup de treball en sociolingüística (GT1). I com a novetat, enguany podeu enviar les comunicacions a la sessió conjunta “Migració, educació i llengua”.
Trobareu les instruccions i enllaços a la secció del VIIIè congrés al web de l’ACS https://acs.llocs.iec.cat/2022/11/21/crida-de-comunicacions-viii-congres-catala-internacional-de-sociologia-i-vi-congres-de-joves-en-sociologia/ o bé directament clicant a aquest formulari en català, castellà i anglès https://forms.gle/9pnP7f8rg7hVe4uUA Continue reading
«Com sobreviure a un boarding: una etnografia de la immersió en anglès i les pràctiques (multi)lingüístiques d’adolescents espanyols en internats a Irlanda del Nord».Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Jessica McDaid (20/01, 12h)
El proper divendres 20 de gener se celebrarà la cinquena sessió del curs 2022/2023 del seminari de sociolingüística i política lingüística, organitzat pel CUSC-UB amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El seminari, amb el títol «Com sobreviure a un boarding: una etnografia de la immersió en anglès i les pràctiques (multi)lingüístiques d’adolescents espanyols en internats a Irlanda del Nord», serà a càrrec de Jessica McDaid, investigadora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 12h i en línia, com és habitual, i hi podreu accedir des del següent enllaç: https://ub-edu.zoom.us/j/98973537683
Codó (2022) Languaging teachers. CLIL and the politics of precarisation in Catalonia
Source: Languaging teachers | 10 | CLIL and the politics of precarisation in C
Languaging teachers. CLIL and the politics of precarisation in Catalonia
By Eva Codó
ABSTRACTThe aim of this chapter is to investigate CLIL as a site of struggle for educators and school heads. It takes a sociolinguistic and political economy perspective that focuses on the investigation of schools as neoliberalised workplaces and of teaching as a profession in transformation. Data come from two institutional ethnographies conducted near Barcelona (2015-2017) in a state school and a publicly subsidised private school. The analysis shows that, as a wholesale process of languaging teachers, CLIL is a stratifying mechanism that alters established regimes of value, subjectifies teachers to marketise and precarise themselves and especially in the state sector, reinforces existing inequalities between permanent and temporary staff.
Machin; Ament; Pérez-Vidal (2022) Motivation and investment. Exploring the choice of English-medium instruction for mid-degree undergraduates in Catalonia .
Source: Motivation and investment | John Benjamins
Author(s): Elizabeth Machin1
, Jennifer Ament2, Carmen Pérez-Vidal1
The dominant conceptualisation of Englishisation, and the associated implementation of English-Medium Instruction (EMI), is as a top down, policy-led process (Lanvers & Hultgren, 2018). This raises the question as to the appeal for student stakeholders to choose the English-taught tertiary level programmes offered to them. To shape the learning experience and to address demands in what is a competitive market, higher education institutions may find it useful to know more about the student standpoint.
Wächter and Maiworm (2014, p. 17) reported that EMI provision in southern Europe “very much lags behind.”1 Nonetheless Spain – the setting for the present study – is considered to have positively welcomed EMI in the wake of globalisation and to improve foreign language learning (Doiz & Lasagabaster, 2018). Our particular locus of research is Barcelona, the capital of the autonomous bilingual Spanish-Catalan community of Catalonia, where the regional language, Catalan, is the language of instruction at state primary and secondary schools. We explore how the past choice of an English-mediated education is accounted for by students, and the extent to which those motivations still apply. For our data collection, we target undergraduates in the middle of their degree, thus avoiding the potential “honeymoon period” of the early stages of an EMI programme, when the challenge of instruction in a second language2 (L2) “might not yet have crystallized” (Henry & Goddard, 2015, p. 268).
Student perceptions about their past EMI selection were viewed through the lenses of two distinct but complementary theoretical constructs, which together offer “bifocality” (Darvin & Norton, 2021, p. 9): motivation (in particular, the framework of the L2 Motivational Self System (L2MSS) (Dörnyei, 2005, 2009)), and investment (Darvin & Norton, 2015). The intention behind the duality of this approach is that a sense of both the temporal and spatial nature of the motivational profiles of the students experiencing EMI might be revealed, and insights gleaned into the role played by the self and identity in the language choice for undertaking academic studies. Our pathway to understanding the past decision to enrol on an English-mediated programme, a choice made prior to crossing the educational threshold from school to university, is through the prism of meaning-making in the present. In this regard, we also refer to the additional notion of “narrative identity” (McAdams & McLean, 2013). It is these theoretical constructs to which we now turn.
8th Spring Research Conference 2023 (UIC)
Crida de comunicacions per participar a l’8th Spring Research Conference organitzat pel Departament de Lingüística Aplicada de UIC Barcelona, que tindrà lloc el divendres 24 de març de 2023. El termini per presentar-hi una proposta de comunicació finalitza el dia 13 de gener
The Institute for Multilingualism at UIC Barcelona is proud to announce the Eighth Annual Spring Research Conference ‘Teaching, learning and communicating in multilingual contexts’ which will take place in person on Friday 24 March 2023 on the UIC Barcelona Campus.
Guest speakers
Dr David Lasagabaster (Universidad del País Vasco)
Dr Ana Llinares (Universidad Autónoma de Madrid)
Call for Papers
We invite proposals for individual or joint presentations of 20 minutes (+ 10-minute discussion) related to the study of bi/multilingualism and teaching and learning in multilingual contexts within the areas of Linguistics, Applied Linguistics, and Psycholinguistics.
Anonymous abstracts (maximum 500 words, excluding references) must be submitted by 13 January 2023. Notification of acceptance will be sent out by 30 January 2023.
For more information and the submission form, please check here: Conference website.
Puchowski (2022) No em canviïs la llengua: Non-Native Catalan Speakers and the Construction of an Informal Language Activist Platform
Through top-down language planning and bottom-up advocacy, the Catalan language has often been presented as a language of societal cohesion in today’s multiethnic and multilingual Catalonia. This article makes informed observations of an ad hoc Catalan language activist collective-No em canviïs la llengua. No em canviïs la llengua points to experiences of “native-born” Catalan interlocutors “changing language” to Castilian with them, and in 2019 created an informal group to express ideological opposition to alleged linguistic discrimination. I interpret No em canviïs la llengua as a novel example of language activism which follows from the historical trajectory of Catalan language policy and the work of other more formally established language organisations in Catalonia. Through their casually organised platform of events and social media interactions, these activists employ familiar rhetoric to construct an ideological narrative about the Catalan language: a “language that unites us”. I use highlights from semi-structured interviews and a brief observational study of a No em canviïs la llengua event in February 2020 to showcase how these activists utilise extant narratives about the Catalan language as a “tool of social cohesion”. I use a metapragmatic analysis to highlight themes of social equality, Catalan speaker identity, and linguistic agency. My analysis supports a non-essentialist approach to framing language activism, expanding beyond explicit demonstrations of activism, formal organisations, or native in-group/indigenous identities. As examples of social action, participation in sociolinguistic debate and interventions in metadiscourse also represent activism as a form of linguistic citizenship.
Quarta sessió del seminari del CUSC amb Adriana Patiño-Santos (16/12, 10h): «Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès»
Divendres 16 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2022-2023 del seminari de sociolingüística i política lingüística, que organitza el CUSC-UB amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
En aquesta sessió, que es durà a terme en línia i (de manera excepcional) a les 10h, Adriana Patiño-Santos (University of Southampton) presentarà la seva recerca sobre «Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès». Hi podreu accedir des d’aquest enllaç de Zoom: https://ub-edu.zoom.us/j/93122395073
Aprofitem per recordar-vos que podeu recuperar les sessions passades del Seminari al nostre canal de Youtube i que podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2022/2023 en aquest enllaç. A més, us informem que l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Les persones interessades a rebre el certificat oficial poden inscriure’s en aquest enllaç (requisit per a una avaluació positiva: 80% d’assistència).
Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges.
EditorMiquel Àngel Pradilla Cardona | Rovira i Virgili University & Institute of Catalan Studies
ISBN 9789027212740 | EUR 99.00 | USD 149.00 /e-Book – ISBN 9789027256911 | EUR 99.00 | USD 149.00
The aim of the work Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges is to give an account, in a summary way, of the major topics dealt with by the study of the relation between language and society in the Catalan language community, and the extent to which international approaches have been received and how they have been adapted to the Catalan domain.Every tradition has interpreted this interaction with specific approaches. The Catalan tradition, for example, has opted for a vision that integrates a wide range of studies on different themes (economy, law, political science, communication, ecology, linguistic variation, anthropology, and so on). So, in the book you are holding, the authors of the various chapters, recognised specialists in their fields, have provided complementary views that will enable us to make an overall analysis, something that was urgently needed in the context of the ultimate aim of bringing internal consistency to the discipline.
Table of Contents
Byrne; Bertran; Tudela (2022) Continuity and change: language ideologies of Catalan university students
Catalonia is an interesting site for language ideology research for several reasons. It is a multilingual and multicultural territory, where both Catalan and Spanish enjoy the status of co-official language. Adding to this, over the course of the last two decades there has been a growing movement that has called for the independence of Catalonia from Spain, one which frequently places linguistic concerns at its centre. Against this backdrop, we report on a project that qualitatively examines the language ideologies of university students in the period after the 2017 Catalan independence referendum. Specifically, we conducted semi-structured interviews with 33 undergraduate students attending three universities from the wider Barcelona area. We examined the language ideologies of this cohort through the theoretical lens of linguistic authority, in particular, the concepts of anonymity and authenticity. Two central themes emerged from the data analysis: ‘Catalan: “lingered” authenticity?’ and ‘Spanish: glocal anonymity’. The findings reveal a complex array of language ideologies toward both Catalan and Spanish. Furthermore, in an ever-changing socio-political and sociolinguistic landscape in Catalonia, we maintain that qualitative methods can act as a powerful tool when examining cases of complex multilingualism. Més informació: Full article: Continuity and change: language ideologies of Catalan university students
Les lligues de debat com a estratègia per a millorar la competència oral
[RLD Blog] Gaèlic irlandés i català: dos casos alineats amb un mateix objectiu – Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres
Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres
El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat. Continueu llegint
Toni Molà: “Joan Fuster. Ara o mai”
Avui dijous,1 de desembre a les 18:00, Toni Mollà glossarà la figura literària, acadèmica i política d’aquest referent del pensament als Països Catalans. Toni Mollà és sociòleg, periodista i molts anys amic de Joan Fuster i Rafel Ninyoles, així com autor del conegut MANUAL DE SOCIOLINGÜISTICA, publicat el 1987 per editorial Bromera.
L’acte tindrà lloc en aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/86041272749?pwd=dU8zTDk1SVhWakZZeG45K1grTysyUT09
Codi d’accés: 3njgQ3
[RLD Blog] Posem fill a l’agulla?. Ressenya de Riera, Elvira i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions – Luci Nussbaum
Luci Nussbaum. La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.
La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada. Continueu llegint
Jornada: Tecnologies i drets lingüístics. L’impacte de la tecnologia en els usos i els drets lingüístics.
[RLD Blog] La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat nord-català – Hèctor Llull Gil
Hèctor Llull Gil
El passat 28 de setembre, el mitjà digital VilaWeb va publicar un reportatge titulat “La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord”. Centrat sobretot en l’escola de Prada, s’hi exposa a grans trets el funcionament del model pedagògic –i, per extensió, lingüístic– que aplica La Bressola, la xarxa d’escoles associatives d’immersió en català a la Catalunya Nord, en els diferents centres educatius. Això és, a grans trets, la interacció entre els alumnes més grans i els més petits i “l’acompanyament lingüístic constant dels mestres”, tal com s’explica en el reportatge.
[RLD Blog] Per una comunicació sanitària més inclusiva, equitativa i respectuosa amb les minories i amb la llengua catalana. Ressenya de la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” – Jordi Pere i Mas
Jordi Pere i Mas El passat 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, i amb motiu de la publicació del número 77, va organitzar la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”, amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, també aquelles en situacions diverses de vulnerabilitat. Continueu llegint
Bradley; Flors-Mas: «Ideologies sobre l’autoritat lingüística a Catalunya i el País Valencià»
Us escrivim per fer-vos saber que, de manera excepcional i per evitar la coincidència horària amb altres activitats de la Universitat de Barcelona, hem canviat l’horari del seminari del CUSC del 16 de desembre de 2022, amb Adriana Patiño-Santos sobre “Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès”, que finalment tindrà lloc a les 10h.
Us fem arribar el cartell amb l’horari correcte, que hem actualitzat també al web del CUSC i al calendari de Google del seminari.
Aprofitem el missatge per recordar-vos que aquest divendres 25 de novembre a les 12h tindrà lloc la tercera sessió del curs. Andrew Frank Bradley (Universitat de Sheffield) i Avel·lí Flors-Mas (CUSC-UB) presentaran la seua recerca al voltant de les «Ideologies sobre l’autoritat lingüística a Catalunya i el País Valencià». Hi podreu accedir des del següent enllaç: https://ub-edu.zoom.us/j/97254397599
Andorra: L’estudi de coneixements i usos lingüístics indica que el català és la llengua de referència de la població en coneixement i ús
La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i el coordinador de l’eix sociològic d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó, han presentat els resultats de la nova enquesta del 2022 de Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. L’estudi dibuixa que un 44% dels enquestats tenen el català com a llengua materna o inicial, mentre que el castellà baixa al 40,3%, el francès ho és del 10%, el portuguès del 13,5%, el 3% l’anglès i un 6,8% altres llengües (aquestes són les dades obtingudes d’una pregunta amb opció de multiresposta, és a dir, incloent-hi opcions de combinació de llengües). Continue reading
Notícies SPL
Les notícies més destacades de la SPL (Generalitat de Catalunya) del mes d’octubre:
Pacte Nacional per la Llengua
- El foment del català en l’educació i la recerca, les administracions públiques i l’audiovisual, les preocupacions principals dels participants del Pacte Nacional per la Llengua El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua recull prop de 2.600 propostes
- S’inicien les reunions amb entitats locals per fer créixer el Pla d’actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès Al juny, la consellera Garriga va presentar el Pla, pioner a Catalunya, i que té com a objectiu millorar la situació de la llengua catalana a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès
- Cultura i Salut col·laboren per afavorir la sensibilització lingüística dels professionals sanitaris A través de tallers a professionals de medicina i infermeria es pretén reflexionar i orientar sobre la importància de la comunicació en català amb els pacients
- S’obre la inscripció de la jornada “L’acolliment lingüístic: l’ús més enllà de l’aula” a Girona L’11 de novembre es farà la jornada dirigida a professionals i voluntaris que treballen amb persones immigrades Continue reading
Esdeveniments sociolingüístics
Font: Mercator
INTERESTING EVENTS |
||
|
|
||
| 10-11 November 2022, Madrid (Spain) Bilingualism and Bilingual Education: Sociolinguistic Approaches (BIUNED 2022) Organised by UNED Madrid 16 December 2022, online 27 February -3 March 2023, Berlin (DE) 16-17 March 2023, Leeuwarden (NL) Call for Papers: deadline January 20, 2023. 17 March 2023, online 22-24 March 2023, Strassbourg (DE) Organised by ECSPM 26-28 April 2023, Madrid (ES) Organised by Association of Language Testers in Europe 23-25 March 2023, Dublin (IE) Organised by University College Dublin 4-6 May 2023, Ottawa (Canada) 16 June 2023, online 20-24 June 2023, Wales 26-28 June 2023, Edinburgh 26-30 June 2023, Sydney (Australia) – Hybrid conference 28-30 June 2023, Copenhagen, Denmark 17-21 July 2023, Lyon (France) 12-13 October 2023, Valletta (Malta) |
||