Position in Sociolinguistics/Language and Culture (California State University)
The Department of Linguistics at California State University, Long Beach, invites applications for a tenure-track, full-time position in Sociolinguistics/Language and Culture, to begin August 17, 2020.
Required qualifications include: PhD in Linguistics/Sociolinguistics, Linguistic Anthropology, or related field (in hand at the time of appointment); evidence of successful research and publication; and a demonstrated commitment to working successfully with a diverse student population.
Please see preferred qualifications in attached job announcement.
Applicants should apply and submit all required documentation electronically through: https://academicjobsonline..org/ajo/jobs/13699
J. Ubalde defensa la tesi “The social valuation of skills. An analysis through linguistic work in the new economy”
El dimarts dia 23 de juliol a les 10:30 h. Josep Ubalde defensarà la tesi doctoral The social valuation of skills. An analysis through linguistic work in the new economy, dirigida pel Dr. Amado Alarcón, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa (Universitat Rovira i Virgili).
Nou butlletí sobre llengua i dret: Juriling
El butlletí Juriling es va estrenar el 18 de juny de 2019 i envia setmanalment notícies vinculades a la llengua i el dret. S’hi inclou informació sobre activitats científiques i de formació, publicacions científiques, professionals i de divulgació, beques i ajudes, ofertes laborals, i també recursos. La llengua de l’enviament és l’anglès i les notícies es presenten en una de les llengües de les activitats. En els dos primers enviaments hi ha hagut notícies en català, espanyol, francès i anglès.
Per poder rebre el butlletí i consultar els enviaments anteriors, cal enviar un missatge a juriling (arrova) uji (punt) es o a monzo (arrova) uji (punt) es. Per difondre informació vinculada als temes de la llista, podeu utilitzar aquestes mateixes adreces.
Juriling és una iniciativa d’Esther Monzó Nebot (grup TRAP, Universitat Jaume I) en col·laboració amb Albert Morales Moreno (Universitat de Ginebra) i Juan Jiménez Salcedo (Universitat Pablo de Olavide).
ᐧ
B. Spolsky: “L’individu en la política i la gestió lingüístiques”
En les dues dècades que m’he dedicat a l’estudi de la política lingüística m’ha semblat necessari afegir elements al model per tal de donar compte dels diversos casos amb què m’he trobat. La meva preocupació inicial era fer una proposta de política lingüística en l’àmbit educatiu d’Israel, tema per al qual em van ser útils experiències anteriors amb el navajo i el maori i un dilatat interès per l’ensenyament de llengües. Vam proposar un model que definia la política lingüística a partir de tres components interrelacionats però independents: la pràctica lingüística (les tries concretes de la varietat lingüística que feien els parlants d’una comunitat) les creences i la ideologia lingüístiques (com creu la gent que hauria de ser la llengua de la comunitat) i la gestió lingüística (les iniciatives de persones o institucions dins i fora d’una comunitat per a modificar les creences i les pràctiques dels membres de la comunitat). Aquest era i és el model bàsic. Continuar llegint… 37. L’individu en la política i la gestió lingüístiques | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Diversidad lingüística en la agenda política de las ciudades: apuntes sobre el caso Barcelona – Juan Bastante Rodríguez – RLD blog
Una de las características que mejor define las sociedades contemporáneas es la multiculturalidad de las grandes metrópolis. No se trata de un fenómeno reciente. Los movimientos migratorios y las coincidencias idiomáticas en el espacio son una constante en la historia y, sin embargo, todavía no hemos dado con la clave para una correcta gestión que trate de optimizar esa multiculturalidad.
Pero es cierto que la globalización, las estructuras geopolíticas que genera y los niveles de interconexión que implica, hacen parecer paradójica la forma en que progresamos.
Esta realidad se traduce en las dos grandes líneas de acción que se plantean, tanto por parte de las organizaciones internacionales, como por parte de la academia y prácticamente todos los niveles de administraciones, desde municipios hasta organismos supranacionales, cuando nos enfrentamos a las peculiaridades que supone la convivencia de idiomas locales e idiomas inmigrantes. Continuar llegint… Diversidad lingüística en la agenda política de las ciudades: apuntes sobre el caso Barcelona – Juan Bastante Rodríguez – RLD blog
Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic / 20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
Oberta la inscripció per al curs 2019-2020:
Curs d’especialització Bases per a la Correcció i l’Assessorament
Lingüístic (10 ECTS)20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
Oberta la inscripció per al curs 2019-2020:
Font: Albert Branchadell (UAB)
Jornada: 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
Barcelona, 18 de setembre de 2019, de 9 a 14 h
La jornada analitzarà, de la mà d’experts i professionals en la matèria, l’evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. Així mateix, una taula rodona oferirà un espai per debatre les fites assolides i els reptes actuals. La jornada es clourà amb unes conclusions sobre l’estat del reconeixement i la garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics, i les perspectives de futur.
L’acte té lloc en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’Escola: l’EAPC, fundada l’any 1912, es va restablir el 1979 a l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què es van aprovar, no només a Catalunya sinó també a la resta de territoris, les primeres regulacions lingüístiques.
L’any 1983 l’Escola va crear la Revista de Llengua i Dret, la qual des del primer número inclou la secció ‘Legislació, jurisprudència i documentació’, que ha documentat ininterrompudament les novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic. L’equip de cronistes que han fet possible aquesta secció es reuneix per primer cop i, coincidint amb aquesta trobada, l’EAPC i el Consell de Redacció els volen reconèixer la seva tasca, professionalitat i perseverança.
Inscripcions del personal de la Generalitat de Catalunya: cal que us hi inscrigueu abans del dia 12 de setembre per mitjà d’ATRI (760001/2019-1) o pel circuit que tingui establert el vostre departament o organisme.
Altres persones interessades: cal que us hi inscrigueu a través d’aquest formulari abans del dia 12 de setembre.
F. X. Vila: «Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística»
Divendres 5 de juliol tindrà lloc l’últim seminari del CUSC del curs 2018/2019. F. Xavier Vila, director del CUSC-UB, hi parlarà sobre «Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística». El seminari tindrà lloc, com ha estat habitual aquest curs, a les 12h a l’aula 3.5 de l’edifici Josep Carner. Aprofitem l’avinentesa per a facilitar-vos l’enllaç al resum del seminari de divendres 14 de juny, en què Nicola Vaiarello i Avel·lí Flors-Mas van mantenir un diàleg al voltant d’alguns clàssics de la sociolingüística italiana i valenciana.
Com promoure l’ús del català des del sistema educatiu?
Ja està disponible un volum que teníem moltes ganes de veure al carrer: La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats, editat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster i publicat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Aquest volum recull les ponències presentades al 24è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 24), celebrat a les darreries del 2016. Potser algun lector recordarà que aquest col·loqui es va dedicar precisament a posar en comú experiències, a compartir reflexions i a aportar tècniques i recursos entorn d’una tasca fonamental per a una llengua minoritzada: com aconseguir que els infants, adolescents i joves fessin més ús del català, en aquest cas, des de les institucions educatives. En aquest volum hi trobareu els textos que s’hi van presentar, revisats a la llum de les discussions i les reflexions del debat d’aquell dia. Continua llegint
A. Flors i F. X. Vila: El model d’educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles
El model d’educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles
¿Ahogados en una confusión?
Introducción: el estudio y sus primeras conclusionesLa reciente publicación, por parte de la Fundación Europea Sociedad y Educación, del estudio Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña, elaborado por los profesores de Economía de la Universitat de Barcelona Jorge Calero y Álvaro Choi (véase el resumen del mismo en Politikon), ha causado cierto revuelo mediático y político. En este trabajo, basado en los datos de la oleada 2015 del estudio PISA de la OCDE, los autores intentan dilucidar si los alumnos de lengua familiar castellana educados en Cataluña ven perjudicado su rendimiento académico como consecuencia del diseño del modelo lingüístico escolar vigente. Se trata de una pregunta no sólo legítima sino de obligada indagación en la evaluación de políticas públicas en cualquier sociedad democrática y, por lo tanto, su análisis no puede dejar de ser bienvenido.Después de un análisis pormenorizado de los datos, el resultado final del estudio de los profesores Calero y Choi es que: Continua llegint
Giralt, Nagore (coord.) (2019) La normalización social de las lenguas minoritarias
LA NORMALIZACIÓN SOCIAL DE LAS LENGUAS MINORITARIAS (pdf)
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019El libro recoge el Curso que con el mismo título tuvo el pasado año en Jaca, dentro de los cursos extraordinarios que, en ese momento, dirigía Chesús Bernal, a quien este volumen está dedicado
Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”, celebrado en Jaca en julio 2018. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza de modo exclusivo o predominante de manera oral en el ámbito familiar y en registros informales, y, en ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.
La normalización supone la recuperación de su status de lengua «normal», es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. En este volumen se aportan las claves para entender los procesos de normalización que han experimentado —y todavía experimentan— algunas de las lenguas minoritarias de Europa, en concreto las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (catalán, aragonés, gallego, asturiano, euskera y occitano)
Presentación.
Prólogo.
Política lingüística en Galicia: de la normalización sin conflicto al conflicto desnormalizador. Henrique Monteagudo.
La normalización externa del asturiano. Roberto González-Quevedo.
El euskera: un caso de revitalización. Patxi Baztarrika Galparsoro.
La llengua catalana: aproximació demolingüística a una realitat complexa. Miquel Àngel Pradilla Cardona.
El occitano en el siglo xxi: ¿la utopía de la normalización? Carmen Alén Garabato
La normalización social de la lengua catalana en Aragón: una larga y ardua historia. Mario Sasot Escuer.
20 años de aragonés en la Educación Infantil y Primaria, ¿hacia su normalización en la escuela? Iris Orosia Campos Bandrés
La literatura en la normalización externa del aragonés. Ensayo de aproximación. José Ángel Sánchez Ibáñez. Continua llegint
F. Xavier Vila: “Garantir un futur per al català en temps de revolucions”
”You should be able to hold your presentations in both languages”: Multilingual literacies in the workplace. 25/6/2019
SEMINARI NEOPHON: Dimarts, 25 de juny a les 12 Sala Mercè Rodoreda Tibi3. ”You should be able to hold your presentations in both languages”: Multilingual literacies in the workplace
Treballs de Sociolingüística Catalana: La llengua catalana i la mundialització (publicació en accés obert, n. 29, any 2019)
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 29(2019). El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista. CONSULTEU EL NÚMERO SENCER EN ISSUU
Núm. 29 (2019): La llengua catalana i la mundialització
La llengua catalana i la mundialització
- Sumari
- Llindar PDF Emili Boix-Fuster 7-8
- Secció monogràfica. La llengua catalana i la mundialització
- Usos lingüístics a la UIB: l’anglès a l’aula PDF Rosa Calafat-Vila 11-25
- «Massa esforç pel que val»: català i tries educatives de les classes mitjanes globals PDF Andrea Sunyol 27-42
- Augment constant de manlleus en la premsa catalana : una conseqüència de la mundialització? PDF Judit Freixa Aymerich 43-64
- Secció miscel·lània.
- La impotència de les «llengües regionals» a França : la «Proposition de loi relative aux langues régionales» núm. 4096 PDF Christian Lagarde 67-79
- Interferències visibles i ocultes en el sistema vocàlic de Catarroja PDF Jesús Jiménez, Maties Marí 81-104
- Neoliberalisme en els llibres de text de català per a no catalanoparlants adults PDF Pau Bori 105-118
- El paper de la premsa en la implantació de la reforma de l’ortografia catalana PDF Helena Borrell Carreras 119-132
- La (re)construcció de l’estàndard lèxic valencià: un estudi d’actituds PDF Andreu Sentí 133-153
- L’avaluació de la reestandardització del català : la definició del problema PDF Joan Costa Carreras 155-169
- Efectes de l’opció educativa en l’adquisició de coneixements nacionals andorrans PDF Alexandra Monné-Bellmunt, Maria Carme Riera-Prunera 171-194
- Ressenyes
- Language, capitalism, colonialism: Toward a critical history, de Monica Heller i Bonnie McElhinny PDF Víctor Corona 197-200
- Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat, d’Elvira Riera PDF Vicent Climent-Ferrando 201-202
- Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària, de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé i F. Xavier Vila PDF Marc Royo Tro 203-206
- Linguística ecossistêmica: 10 anos de ecolinguística no Brasil, d’Elza Kioko Nakayama Nenoki do Couto, Zilda Dourado, Anderson Nowogrodzki da Silva i João Nunes Avelar Filho (org.) PDF Pere Comellas Casanova 207-210
- La llengua de la plaça: L’espai públic, el mercat i la política lingüística, de Toni Mollà PDF Avel·lí Flors-Mas 211-214
- Notes
- Memòria
- Memòria d’activitats del 2018 PDF 237-239
Es la estandarización una medida suficiente para la revitalización de lenguas amerindias? – Klaus Zimmermann – RLD blog
Las lenguas habladas por los pueblos indígenas de América están en peligro de desaparición y extinción, sustituidas por las lenguas española y portuguesa (y en Guyana, Surinam y Belize, también por el neerlandés, francés e inglés). En el mercado lingüístico tienen una posición más débil que la lengua oficial de cada país, consecuencia de la dominación y opresión colonial que sigue incluso después de las independencias hasta nuestros días, a pesar de algunas legislaciones (muchas veces no ejecutadas verdaderamente) a favor de las lenguas amerindias en los últimos decenios. Para terminar con este proceso de sustitución habría que —como se dice— “fortalecer” más estas lenguas amerindias y “darles prestigio”. Algunos lingüistas, sobre todo los orientados por ideas en la línea de las academias de lenguas, pensaron que tal fortalecimiento podía consistir en una intervención en la estructura de la lengua, es decir, estandarizarlas, lo que generalmente equivale a normativizarlas. Esta opinión fundada en una teoría reduccionista del lenguaje surgida al final de la Edad Media, que tuvo cierto éxito en Europa, puede, sin embargo, resultar contraproducente para lenguas en otras situaciones sociolingüísticas y glotopolíticas. Continuar llegint… Es la estandarización una medida suficiente para la revitalización de lenguas amerindias? – Klaus Zimmermann – RLD blog
Beques estudis catalans UOC-URL
Beques per estudiants de grau interessats en temes d’estudis catalans de fora dels territoris de llengua catalana.Bases de la Convocatòria de beques per cursar assignatures del Grau de Llengua i Literatura Catalanes.Període d’exposició: Del 27/05/2019 al 25/06/2019 (ambdós inclosos)Tipus de document: ConvocatòriaMatèries: Serveis a l’estudiantProcedència: Beques, ajuts i premis > Beques i ajuts a l’estudi per estudiar a la UOC
Nou número de la Revista de Llengua i Dret – número 71 (juny)
Núm. 71, juny de 2019
Sumari
Secció monogràfica. La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics
Secció monogràfica. Any Internacional de les Llengües Indígenes
Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
Notes i informació
Legislació, jurisprudència i documentació
Recensions i notícies bibliogràfiques
La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.
ISSN 2013-1453 (versió web)
ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)
Aquesta Revista ha estat indexada a Emerging Sources Citation Index (ESCI)
Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.
From New Speaker to Speak: Outcomes, reflections and policy recommendations
We are pleased to announce the publication of our final dissemination output from COST Action IS1306 “From New Speaker to Speak: Outcomes, reflections and policy recommendations”.
Continua llegint
Esdeveniments sociolingüístics
«Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera», amb Iñaki Iurrebaso
Divendres 17 de maig va tenir lloc la novena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Iñaki Iurrebaso Biteri, investigador de la Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) que es troba al CUSC-UB en una estada de recerca. Iurrebaso està treballant en una tesi doctoral que té com a objectiu millorar els indicadors demolingüístics existents per a descriure i explicar la situació de l’ús de l’eusquera a Euskal Herria, i per a analitzar-ne l’evolució des que se’n va iniciar el mesurament l’any 1981. El seminari es va centrar en el mesurament de la competència lingüística de la població.
Iurrebaso va començar amb una anècdota sobre una de les visites de Joshua A. Fishman a Euskal Herria. En aquella avinentesa, el fundador de la sociologia del llenguatge sostenia que el moviment a favor de la revitalització de l’eusquera tenia cos d’elefant però cap de pit-roig. Fishman es mostrava impressionat davant de la fortalesa del moviment en defensa de la llengua, especialment de l’exitós model de les ikastoles, i precisament per això li sobtaven les mancances del moviment en relació amb la teorització i l’anàlisi de la realitat sociolingüística. Aquesta reflexió servia a Iurrebaso per a caracteritzar el camp d’estudi de la demolingüística basca actual: per a il·lustrar, d’una banda, la fortalesa de l’evidència empírica acumulada sobre el coneixement i l’ús de l’eusquera, amb sèries històriques de fins a 25 i 30 anys, i de l’altra la feblesa de la reflexió teòrica i de les anàlisis interpretatives d’aquesta realitat. Amb un altre símil, Iurrebaso apuntava que la demolingüística basca ha acumulat moltíssimes taronges en un magatzem, però fins ara n’ha tret poc de suc. Continuar llegint… «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera», amb Iñaki Iurrebaso | Blog del seminari del CUSC