Monogràfic de “Papers. Revista de Sociologia” sobre cosmopolitisme

Papers. Revista de Sociologia

Sorolla: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja”

Seminari: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja” – Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

Seminari: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja” – Natxo Sorolla

Al mes de maig, Natxo Sorolla va presentar les seves dades sobre les actualitats socio- i demolingüístiques de la Franja, zona on l’investigador ha dut a terme la recerca per a la sevatèsi doctoral. Sorolla va situar la seva recerca en un context de grans canvis en patrons d’usos lingüístics, sobretot respecte als usos dels adolescents, i va explicar aquests canvis amb dades sociolingüístiques d’anàlisi de xarxes i dades demolingüístiques d’enquestes recents del territori aragonès.
Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques

Pel que fa a l’anàlisi de xarxes, Sorolla va exposar dades en les que va explorar els rols sociolingüístics que estableixen les pautes de les tries lingüístiques.  Partint de la base d’una interacció micro-macro entre predisposicions individuals, expectatives dels altres i normes sociolingüístiques, Sorolla ha buscat fer un model de com es decideix la tria lingüística en contextos de contacte entre el català i el castellà.

Després d’identificar quatre grups (catalanoparlants mantenidors, catalanoparlants convergents, castellanoparlants mantenidors i castellanoparlants convergents) en dos contextos d’ús (inter- i intragrupal), va explicar com els usos intragrupals del català trontrollen entre les generacions més joves a la Franja a causa de canvis en les normes o expectatives socials sobre les llengües.

Actualitat demolingüística a la Franja

A continuació, amb dades d’enquestes dutes a terme al context aragonès, Sorolla va presentar unes dades inquietants sobre la vitalitat lingüística de l’aragonès i del català en aquell territori.

Debat: “Què me’n dius… de la imposició del castellà a l’empresa?”

Taula rodona del cicle de debats amb copa sobre el català que promou la Plataforma per la Llengua, i que en aquesta edició porta per títol “Què me’n dius… de la imposició del castellà a l’empresa?”. El debat tindrà lloc el pròxim dimarts 30 de juny a partir de les 19.30 h a la Fàbrica Moritz de Barcelona (Ronda sant Antoni, 39) Continuar llegint

Informacions sociolingüístiques a l’Observatori Lingüístic de l’UJI

En  l’Observatori Lingüístic de l’UJI s’ha publicat la següent informació sociolingüística:

L’Observatori Lingüístic pretén ser un referent en la defensa i promoció del valencià en tots els àmbits de la Universitat, com també de l’ús que es fa a l’UJI d’altres llengües, en especial el castellà i l’anglès.

L’avaluació i l’evolució de la situació de les llengües, la defensa dels drets lingüístics, l’elaboració d’informes sociolingüístics i la seua difusió, figuren entre els seus objectius

Riera: “Les ideologies sobre la llengua en les regulacions lingüístiques de les democràcies occidentals. Una aproximació teòrica i comparada.” – Elvira Riera Gil | Blog del seminari del CUSC

Seminari: “Les ideologies sobre la llengua en les regulacions lingüístiques de les democràcies occidentals. Una aproximació teòrica i comparada.” – Elvira Riera Gil | Blog del seminari del CUSC

IMG-20150616-WA0002

Valors comunicatius/valors d’identitat

Amb un corpus de regulacions lingüístiques adoptades a Europa, Canadà i els Estats Units, Riera troba que la gran majoria de lleis es justifiquen amb arguments basats en valors d’identitat.  Identifica un contrast important entre els seus resultats i les teories, notant que les justificacions no s’ajusten a les assumpcions teòriques.  D’una banda, determinades teories consideren que les polítiques lingüístiques han de prioritzar els valors comunicatius i deixar al marge els d’identitat. De l’altra, es tendeix a considerar que la promoció de les llengües majoritàries se sustenta en valors comunicatius i la de les minoritàries en valors d’identitat, amb un plantejament sovint dicotòmic. Els resultats obtinguts demostren que tant la promoció de les llengües majoritàries com la de les minoritàries se sol justificar principalment amb valors d’identitat, i que els valors de comunicació s’usen de manera més escassa però en una proporció similar entre ambdós tipus de lleis. Per tant, no s’observa la dicotomia assumida teòricament, mentre que es constata que la gestió de les identitats és una preocupació política real i general. Per tant, totes les teories sobre la justícia lingüística haurien d’abordar la gestió d’identitats individuals i col·lectives.

La transparència i la hibriditat

A continuació, Riera va compartir aspectes del disseny de la segona fase de la seva recerca, sobre el conflicte entre la transparència i l’hibriditat.  Aquí busca comprendre com és la realitat empírica de les situacions híbrides i si s’aborda amb polítiques basades en els principis de territorialitat o de pluralisme. Durant el debat posterior es va discutir quines dades serien les més adequades per arribar a una classificació comparativa d’hibriditat/ transparència i quines serien les implicacions de l’elaboració d’aquest model.

Article de Montserrat Sendra a Núvol

Article de Montserrat Sendra a Núvol |

El passat 1 de juny de 2015 Núvol publicava l’article “No utilitzarem el terme d’oficialitat en va”, de Montserrat Sendra (UB), sobre la sessió “LLengua i dret constitucional” organitzada per la Direcció General de Política Lingüística.

Hem d’agrair tant al govern com als experts que hagin encarat el tema d’una manera tan directa i rigorosa i que posin els materials a l’abast de tothom per enriquir les futures argumentacions. Així doncs, i tal com va dir la mateixa Ester Franquesa, a partir d’ara ja no tenim excuses per utilitzar el terme d’oficialitat en va.
Font: Núvol 1/6/15

Podeu llegir l’article sencer a través del següent enllaç: “No utilitzarem el terme d’oficialitat en va” – Núvol 1/6/15

Llibre en línia: Aspectes del pensament sociolingüístic europeu

Aspectes del pensament sociolingüístic europeu

Font: Amadeu Viana

Pròleg
Introducció

I. Una política de la llengua
1. Dante Alighieri. La promoció del vulgar
2. Antonio de Nebrija. La doctrina andalusa
3. Sperone Speroni. La idea del progrés
4. George Gusdorf. El futur de les llengües clàssiques
5. Antoine Rivaroli. Llengua particular, llengua universal
6. Ferdinand Brunot. Com adoptar un segon idioma
7. George Orwell. La correcció: una alternativa

II. El context de les gramàtiques
8. Lluís d’Averçó. El suport escrit
9. Joan Lluís Vives. Aprendre de lletra
10. Amos Comenius. La porta de les llengües
11. Louis G. Kelly. Làmines, músiques, esquemes
12. Aurélien Sauvageot. La construcció de la llengua comuna
13. Charles Bally. El llatí a l’escola

III. Llenguatge, comunicació, experiència
14. Ramon LLull. El sisè sentit
15. Huarte de San Juan. Memòria, enteniment i imaginació
16. Gottfried W. Leibniz. Coneixement i llengües naturals
17. Francesc Eiximenis. Vicis i virtuts
18. Michel de Montaigne. Sobre les mentides

IV. La conversa ordinària
19. Jonathan Swift. Xerrera
20. Madame de Staël. Maneres de parlar
21. Gabriel Tarde. Conversa i context social
22. Enrique Tierno Galván. Història de les tertúlies

V. Els processos de substitució
23. Henri Grégoire. Un programa en una direcció
24. Benvenuto Terracini. L’extinció: processos històrics
25. Robert G. Latham. Fronteres lingüístiques

VI. La coexistència de les comunitats lingüístiques
26. Hugo Schuchardt. La lingua franca
27. Antoine Meillet. Les llengües de cultura
28. Roman Jakobson. La constitució de comunitats lingüístiques
29. Roger Brown i Albert Gilman. Els tractaments a Europa

Versions consultades per a aquesta edició

 

15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society

15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society |

NACS

 

 

El proper dilluns, 29 de juny de 2015, i fins l’1 de juliol de 2015, l’Institut d’Estudis Catalans acollirà el 15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society.

Les comunicacions que s’hi presenten tracten qualsevol aspecte de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. El tema especial del col·loqui d’enguany és “Els Estudis Catalans i les pràctiques crítiques globals: Transferències, Transformacions, Transicions, Traduccions”.

En aquesta quinzena edició hi participen nombrosos membres del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació:

– Taula rodona “La situació sociolingüística del català a Catalunya avui dia: lectures i relats” amb la participació de:

  • Llorenç Comajoan (UVic): «Introducció: relats al voltant de la situació sociolingüística del català»
  • F. Xavier Vila (UB): «La situació sociolingüística actual des d’un enfocament demolingüístic quantitatiu»
  • David Block (ICREA, UdL): «La situació sociolingüística actual des d’un enfocament qualitatiu i crític»

– Sessió “Repertoris i pràctiques lingüístiques en la transició educativa. Una visió des dels territoris de parla catalana” amb la participació de:

  • Avel·lí Flors (UOC, UB): «Els condicionants de les tries lingüístiques en la transició educativa. Una aproximació discursiva»
  • Llorenç Comajoan (UVic) i Mariona Casas (UVic): «Les habilitats orals de l’alumnat de primària i secundària: un estudi longitudinal«
  • Vanessa Bretxa (UB): «Trajectòries sociolingüístiques en la transició educativa»
  • Natxo Sorolla (URV): Transicions en els rols sociolingüístics: anàlisi de xarxes i tries lingüístiques»

– Sessió “Fonètica i lèxic del català”, amb la participació de:

  • Imma Creus Bellet (UdL) i Josefina Carrera-Sabaté (UB): «Actituds, usos i variació fonètica en adolescents lleidatans multilingües»
  • Josefina Carrera-Sabaté (UB): «Guies de pronunciació del català: dels suprasegments als segments. Una proposta d’aprenentatge autònom»
  • Esteve Clua (UPF): «Anàlisi de la distància lingüística en els eixos espacial i temporal: aspectes fonològics i morfològics del català (Projecte ADLET)»
  • Maria-Rosa Lloret (UB): «Creació lèxica en la derivació apreciativa del català»

– Sessió “The question of Soverignty in Contemporary Catalonia”, amb la participació de:

  • Montserrat Sendra (UB) i F. Xavier Vila (UB): «La discussió sobre l’ estatus de les llengües en una Catalunya independent: anàlisi d’un debat públic»
  • Albert Morales Moreno (UPF): «EAC 2006: el vocabulari que marca l’abans i el després de la negocació»
  • Francesc Foguet i Boreu (UAB): «Baltasar Porcel: ‘Se le considera como persona cuyas ideas políticas se inclinan hacia el separatismo catalán’ (1967-1972)»

– Sessió “Les representacions lingüístiques de famílies transnacionals a Barcelona: valors transferits i valors en transició”, amb la participació de:

  • Nicola Vaiarello (UB): «Ideologies lingüístiques en el Liceo italià de Barcelona: anàlisi d’un context educatiu multilingüístic»
  • Francesca Walls (UB): «Les representacions lingüístiques dels pares britànics revisited: transicions representacionals dos anys i mig més tard»
  • Makiko Fukuda (UAB): «Actituds lingüístiques de les famílies a l’Escola Complementària de la llengua japonesa de Barcelona»

Podeu consultar el programa complet a través del següent enllaç: NACS 2015

Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones. (Palma)

Can Alcover – Espai de Cultura

Taula Rodona “Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones” 25-06-201520:0021:00Can AlcoverEn el marc de la commemoració del 10è aniversari de la FOLC, Can Alcover acollirà la taula Rodona “Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones” Participen a la taula rodona: Vicent Maurí (País Valencià), Maria Antònia Font (Illes), Elisenda Romeu ( Principat i Franja) i Blanca Serra (Catalunya Nord) Presenta i modera: Antoni Bennassar, membre de la Junta de l’OCB Organitza:FOLC 

 

J. Ridao: Les darreres invectives contra el model lingüístic de l’escola catalana: tocat i a punt d’enfonsar-se – Blog de la Revista de Llengua i Dret

Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS), de 23 i 28 d’abril de 2015, relatives a sengles procediments iniciats per alguns pares contra el model lingüístic educatiu a Catalunya, confirmen la posició adoptada abans pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –arran de l’incident d’execució de dues sentències del mateix TS de 2010– que fixava en un 25% el nombre d’hores lectives a impartir en castellà en l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge i, com a mínim, en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística troncal o anàloga.

El més rellevant és que aquestes sentències afirmen que la llengua castellana és «també vehicular a Catalunya», a més d’obligar la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per complir les resolucions del TSJC en què es rebutjava el sistema d’atenció individualitzada en llengua castellana que preveu l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), amb l’argument que genera una «situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups per raó de la llengua habitual». Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Les darreres invectives contra el model lingüístic de l’escola catalana: tocat i a punt d’enfonsar-se – Joan Ridao

 

Crida d’articles a la revista “Sociedad y Discurso”

Les invitamos de nuevo a todos ustedes at contribuir con artículos para la revista electrónica de Sociedad y Discurso de la Universidad de Aalborg, Dinamarca  (http://journals.aau.dk/index.php/sd/ )

Sociedad y Discurso es una  revista de carácter interdisciplinaria  en las áreas de las Ciencias Sociales y Humanas y cuyo referente principal  son los estudios sobre España y América Latina en sus plurales dimensiones disciplinarias y teoréticas.
Esta edición de la revista, el número 28,  será una edición miscelánea.  El plazo de entrega de los  trabajos será el   1 de diciembre  de 2015 .

Los artículos se enviarán   a los editores  Rita Cancino  y Pablo Cristoffanini  (sociedadydiscurso(arrova)cgs.aau.dk).

Nova publicació: “Asedios políticos a las lenguas desde los medios”

Índice. Francisco M. Carriscondo Esquivel. Asedios políticos a las lenguas desde los medios

Dossier: Lenguaje político y política lingüística

Gabriela-A. Costache. La manipulación lingüística en la prensa francesa y española: la inmigración (2014)

Cristina Ruiz Molero. El lenguaje en torno a la crisis desde la perspectiva de la semántica integracionista

Maribel Gallego García. Repercusión mediática del cambio de definición del término “matrimonio”

Laura Sánchez García. Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP (2013-14) Continuar llegint

Administració