Treballs de Sociolingüística Catalana 2018 (accés obert): Llengua i poder
Núm. 28 (2018): Llengua i poder
- «La croada judicial d’Urquijote contra l’èuscar»: «enemic» d’una sola cara? PDF Beñat Garaio Mendizabal 11-31
- Llengua, poder i justícia : una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat PDF Elvira Riera Gil 33-46
- Criteris per al règim d’oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l’Aran PDF Daniel Escribano 47-59
- Llengua i poder simbòlic: anàlisi d’arguments d’editorials de premsa PDF Rosa Urtasun Gorriz 61-75
- Hegemonia panhispànica, polítiques lingüístiques i drets indígenes a Mèxic PDF Lilia-Rebeca Rodríguez Torres 77-91
- Una aproximació a l’ús de la llengua nahua al lloc de treball a l’estat de Veracruz PDFMiguel Figueroa Saavedra 95-110
- Multilingüisme en famílies mixtes amb persones d’origen estranger a Catalunya PDFMiguel Solana Solana, Anna Ortiz Guitart, Dan Rodríguez García 111-126
- El valencià segons l’enquesta del SIES de 2015 PDF Antoni Mas i Miralles 127-145
- Entrevista a Joaquim Torres-Pla PDF Emili Boix-Fuster 149-155
Ressenyes
- Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia, de Kathryn A. Woolard PDF Marina Massaguer Comes159-162
- Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, de Carsten Sinner i Katharina Wieland (ed.) PDF Nicola Vaiarello163-166
- Les confettis de Babel: Diversité linguistique et politique des langues, de Louis-Jean Calvet i Alain Calvet PDF Pere Comellas Casanova167-171
- La gran teranyina: Els secrets del poder a Catalunya, de Roger Vinton PDF Emili Boix-Fuster172-175
- Uncertain futures: Communication and culture in childhood cancer treatment, d’Ignasi Clemente PDF Lina Masana176-179
- En defensa de la llengua: Discursos, manifestos i textos decisius en la història del català, de Rudolf Ortega PDF Emili Boix-Fuster180-181
Memòria
- Memòria d’activitats del 2017 PDF 183-192
Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)
Lo Català a la Franja fa 15 anys
Articles sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent
Montse Sendra, gràcies a una beca de l’IEC, està actualitzant el corpus d’articles que parlen sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent per poder fer-ne un estudi global. Com que el món és tan gran i les cerques a vegades poden ometre resultats, s’ha fet pública la llista perquè cadascú pugui comprovar si hi ha els seus articles.
Concretament, interessen: articles d’opinió a la premsa (impresa o digital), notícies, reportatges, articles a blogs, entrevistes, conferències, debats o taules rodones, llibres, capítols de llibre, articles a revistes acadèmiques, treballs finals de grau, treballs finals de màster, documents de treball, propostes de constitució, manifestos, programes electorals, editorials de diaris o revistes, cartes al director, enquestes, vídeos, fòrums i humor gràfic. En resum: qualsevol aportació serà benvinguda!
Si has publicat algun article sobre el tema, pots comprovar si surts a la llista i, en cas negatiu, enviar la referència a montse.sendra (arrova) ub.edu. LLISTA: https://diaridecampsl.wordpress.com/2018/07/02/crida-de-contribucions-per-completar-la-llista-de-llenguesnouestat/
Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
- El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller
- Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
- El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
- Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
- Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
- El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
Novetats Blog RLD, maig 2018
- 2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet
- Drets i deures lingüístics del Govern del Botànic – Alfons Esteve
- Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol
- Al Parlament encara es parla llatí – Jordi Parramon i Núria Lucena
- Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular – Xavier Gayán i Agustí Pou
- La “ponderació” del Tribunal Constitucional sobre la garantia d’accés lingüístic que estableix la Llei del cinema en la Sentència 89/2017, de 4 de juliol – Rosa Maria Díaz
- Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Un llibre que farà forat – Albert Fabà
Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz
Aquest dimarts, 17 de juliol, F. Xavier Vila ha pronunciat una ponència titulada «Algunes claus per a entendre la política lingüística» en l’obertura de la segona jornada de HIGA! Hizkuntza Gutxituetako Hiztun Gazteen 2. Topaketa / Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades, organitzada per la Universitat del País Basc i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Continua llegint
Premi Modest Reixach 2019 de la SOCS
Enguany ja podeu fer propostes per al premi Modest Reixach de la SOCS. Com sabeu, es premien sobretot les aportacions novedoses a l’àmbit de la sociolingüística catalana en general. Poden ser llibres o articles publicats i registrats com a tals l’any 2017.
A més, podeu proposar col·legues vostres per al premi. És a dir, a més de proposar un treball propi, també podeu proposar treballs d’algú altre que cregueu que se’l mereix.
Us adjunto les bases específiques d’aquest premi. La informació general dels premis de l’IEC i les bases de tots els altres les trobareu a: https://premis.iec.cat/premis/Cartell%20Premis%202019.pdf
Podeu fer les propostes de manera telemàtica a l’adreça següent: https://premis.iec.cat/premis/premis.asp
Multilingualizing Compulsory Education in the Age of Neoliberalism: Issues, Processes and Inequalities (UAB)
Multilingualizing Compulsory Education in the Age of Neoliberalism: Issues, Processes and Inequalities
Universitat Autònoma de Barcelona,
Facultat de Filosofia i Lletres
22-23 November 2018
Open Call for Papers
This seminar aims to bring together researchers working in the fields of language policy, multilingual education, international education, minority language education, English-as-a-medium-of-instruction and Content-and-language-integrated-learning (CLIL), among others, to discuss inequalities produced by processes of (intensified) multilingualization of compulsory schooling around the world. We hope to encourage critical studies based on ethnographic field engagements in which multiple, situated voices are brought to bear, and intersecting individual and institutional trajectories are analyzed. We would especially like to invite contributions taking a political economy perspective and focalizing the interweaving of multilingualization policies and processes of institutional change linked to wider sociopolitical and economic trends.
Topics
– Englishization and the role of other languages (migrant, foreign and official);
– institutional transformations connected to multilingualization (elitization, marketization, internationalization, etc.);
– multilingualization and ideologies of language/ideologies of education/ideologies of citizenship;
– language and neoliberal governmentality;
– multilingualization and work precarization;
– language practices in multilingual in-school and out-of-school programmes;
– multilingualization and native speakerism;
– multilingualization through digital language learning. Continua llegint
Últims apunts al Blog del seminari del CUSC
Premi en llengua i dret
L’Escola crea el premi EAPC Luciana Calvo per fomentar l’esperit científic del jovent sobre llengua i dret. Escola d’Administració Pública de Catalunya
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) promou per primera vegada el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret en el marc dels Premis de Recerca Jove que convoca anualment el Govern de la Generalitat. L’objectiu és reconèixer els dos millors treballs en aquest àmbit redactats durant el curs 2017-2018 per alumnes de tercer i quart d’educació secundària obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior). Continua llegint
14è Seminari Identicat
El proper divendres dia 20 de juliol, a partir de les 9:30h a la Sala S201 d’Humanitats (Tibi3), tindrà lloc l’14è Seminari de recerca d’IdentiCat, un espai de presentació i discussió de treballs en curs en aspectes de sociolingüística, història i estudis culturals organitzat pel Grup de Recerca Identicat de la UOC.
Aquí teniu el programa de la jornada:
- 09:30-09:40 Salutació
- 09:40-10:20 Laura Solanilla, Gerard Corbella (UOC): Patrimoni memorial. Aspectes teòrics
- 10:20-11:00 Joan Pujolar: Apropiació de llengües i subjectivitat
- 11:00- 11:30 Pausa
- 11:30-12:10 Jordi Barbet i Toribio (UAB): Tabals, identitat i cultura tradicional catalana (Diables)
- 12:10-12:50 Simona Skrabec (UOC): Construir el patrimoni literari a través de les traduccions
- 12:50-13:30 Muriel Gómez (UOC): Joan Miró i ADLAN: un projecte de recerca i d’exposició
- 13:30-14:10 Sara Antoniazzi (Università Ca’ Foscari-Venezia): Barcelona, Transsilvània, 1972: Umbracle de Pere Portabella
Per a participar-hi, només cal que ens ho advertiu prèviament escrivint a eoliverg (arrova) uoc.edu. Els visitants hauran d’anar a obtenir tarja i instruccions a la recepció de l’Avinguda Tibidabo 39, 08035 Barcelona.
Revista de Llengua i Dret, número 69
Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law
Nou número 69, juny de 2018 / Nuevo número 69, junio de 2018 / New issue 69, June 2018
www.rld.catSumari / Sumario / Table of contents
Articles / Artículos / Articles
Secció monogràfica. «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries» / Sección monogràfica. «Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias» / Monographic section. «Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages»
Vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?
Vicent Climent-FerrandoBetween Minority Protection and Linguistic Sovereignty
Peter Alfred KrausLa Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en su veinte aniversario: balance y retos de futuro
Eduardo Ruiz VieytezRelevancia e impacto do artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias e a súa repercusión nas linguas do Estado español
Fernando RamalloUna mirada a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias desde el euskera y desde el País Vasco
Patxi BaztarrikaEstudis sobre llenguatge administratiu i jurídic / Estudios sobre lenguaje administrativo y jurídico / Essays on Administrative and Legal Language
Diálogo multidisciplinar en violencia de género: profesionales de la justicia e intérpretes
Anabel Borja Albi, Maribel Del Pozo TriviñoUna mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano
Claudia Andrea Poblete, Pablo Fuenzalida González
La terminologia jurídica del IATE en català
Mercè Vàzquez, Antoni Oliver, Georgina UbideEstudis sobre política lingüística i sociolingüística / Estudios sobre política lingüística y sociolingüística / Essays on Language Policy and Sociolinguistics
La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació
Joan Costa Carreras
Estudis sobre dret lingüístic / Estudios sobre derecho lingüístico / Essays on Linguistic Law
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)
Angel Custodio Navarro Sánchez
Suport a la recerca en matèria de joventut
SERCLE: Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera
Source: Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera
SERCLE – Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera – som un grup de professors i professores de català com a llengua estrangera, llengua segona i llengua addicional que ens vam constituir com a associació al juliol de 2018, després de trobar que hi mancava una societat que es dedicara a la recerca i l’ensenyament de la llengua i la cultura catalana en altres contextos que no foren els de la didàctica del català en educació secundària o universitària com a primera llengua.
Si ets lector o lectora de català a una universitat a l’exterior, si fas classes al Consorci per la Normalització Lingüística o qualsevol altre organisme o entitat amb la mateixa finalitat, si ensenyes català a nouvinguts, si fas classe d’alfabetització a persones adultes, o si fas recerca sobre l’ensenyament de la llengua i la cultura en aquests contextos, aquesta és la teva associació. Uneix-t’hi!
Beques predoctorals: “Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants”
OFERTA CONTRATO PREDOCTORAL
Contact Details
Where to send your application.
E-MAIL: clapresta (arrova) geosoc.udl.cat
DEADLINE: 31 – July
A PHD POSITION IS AVAILABLE ASSOCIATED TO THE PROJECT
“Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants. Challenges and opportunities for language learning and linguistic and socio-educational inclusion (PAALDESMI)”
M. Ventura: El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
- El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller
Darreres notes publicades
- Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
- El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
- Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
- Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
- El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
This post is also available in: English
Montserrat Ventura i Oller
Universitat Autònoma de BarcelonaEl silenci de les llengües
El silenci, com la paraula, és cultural. A les nostres llengües hi ha silencis moguts per moltes raons i hem crescut sabent-los interpretar. De vegades, ens generen dubtes, sovint a causa de dissonàncies individuals o de situacions conflictives cojunturals. Respecte, por, ignorància… el silenci ens diu coses sense paraules i, sovint, és molt eloqüent.
Però per algunes cultures, el silenci no és tan fàcilment classificable com una de les funcions de la parla. Hi ha societats que no només valoren el silenci, sinó que aquest impregna la seva comunicació, i fins i tot les seves formes de relació. Ellen Basso1 fou una de les pioneres a destacar el silenci com a forma cultural de comportament entre els apatxe occidentals i, amb ells, altres grups amerindis. En el seu estudi clàssic tracta d’explicar per què, en determinades circumstàncies, els apatxe occidentals eviten parlar i ho fan per raons que van més enllà del comportament verbal socialment determinat. Basso n’exposa algunes: la trobada amb estrangers, que comporta distància social; les primeres trobades entre enamorats (que de vegades es perllonguen mesos); retrobaments entre pares i fills després de llargues absències, on el silenci és atribuït a la necessitat de refer la relació; silenci davant els insults o les paraules fora de to d’algú forassenyat (per exemple, per un excés d’alcohol): si no s’hi pot raonar, millor no parlar; silenci en els rituals del dol: seria una falta de consideració amb qui està trist; i finalment, el silenci en les cerimònies de curació, on no es pot parlar al pacient per al qual canta l’especialista, per respecte als poders o esperits i per evitar la seva acció negativa en el pacient. Malgrat aquesta disparitat de situacions, E. Basso considera que es tracta sempre dels mateixos condicionants: el silenci, en la cultura del apatxe occidentals, està associat amb situacions socials en què els participants perceben les seves relacions envers una altra persona com a ambigües i/o imprevisibles; no és qüestió d’aquesta o aquesta altra situació contextual, sinó de relacions socials percebudes, que no són estructurals sinó dinàmiques. Hi ha però altres maneres de pensar aquests silencis. Continuar llegint… 28. El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Language and society (Madrid)
Source: LANGUAGE AND SOCIETY/LENGUA Y SOCIEDAD – UNED conference on Bilingualism and Interculturality
Petición de contribuciones (evento): Congreso “Bilingüismo e interculturalidad: desafíos, límites y soluciones”
Madrid (España), del 29 al 30 de noviembre de 2018
(2ª circular)
URL: http://biuned.weebly.com/
PDI Associat/ada expert en la llengua anglesa i la seva didáctica
Des de l’Àrea de Gestió del Talent us informem de les següents convocatòries de PDI Associat/ada: PDI Associat/ada expert en la llengua anglesa i la seva didáctica. Continua llegint
Beca de col·laboració amb el CUSC
Source: Convocada un beca de col·laboració amb el CUSC |
El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) hem convocat una beca de col·laboració per a desenvolupar tasques de suport als projectes de recerca del centre (generació, tractament i anàlisi de dades; elaboració d’informes i familiarització en l’elaboració d’articles científics) entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 de gener de 2019, amb una dedicació de 20h setmanals.
El termini de presentació de sol·licituds està obert fins al 12 de juliol (inclòs). Trobareu tota la informació i l’enllaç per a presentar telemàticament la sol·licitud a la Seu Electrònica de la UB: https://seu.ub.edu/ajutsPublic/showPublicacion/58432
Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística
Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.
La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.
Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.
Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».
Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».
Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.
La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.
Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.
La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.
Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:
- 14/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 14/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»