Curs Estadística aplicada a les ciències humanes i socials i Introducció a l’anàlisi de dades qualitatives amb Atlas.ti

Curs “Estadística aplicada a les ciències humanes i socials”, organitzat pel Servei de Tecnologia Lingüística (UB), que impartirà el professor Sergi Civit.  El curs comença el dia 6 d’octubre (divendres). Si voleu fer la inscripció, heu d’omplir i enviar el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ (enllaç). El termini de matrícula acabarà el dia 2 d’octubre. Us informem que hem programat més cursos: Introducció a l’anàlisi de dades qualitatives amb Atlas.ti (Primera edició: 6, 13 i 20 d’abril de 2018, 12 hores). Podeu tenir més informació sobre aquests cursos a la PÀGINA WEB DE L’STeL.

Jornada: “El sentiment de pertinença i la llengua”

Els dies 26 i 27 d’octubre la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra celebrarà la seva tercera jornada científica, que enguany durà per títol “El sentiment de pertinença i la llengua”. Us hi podeu inscriure a través del formulari d’inscripció que trobareu a la nostra pàgina web. Directora de la càtedra Pompeu Fabra  https://portal.upf.edu/web/catedrapompeufabra/

 

Novetats sociolingüístiques (Centre de Documentació)

Durant el mes de juliol de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres: http://bit.ly/2v7wmRC          Revistes: http://bit.ly/2uYHgYT

Destaquem 

Young, Sara ; Brooks, Emma. (eds.). “Language Ideologies and Teaching in Multilingual Contexts”. Número monogràfic Bellaterra. Journal of teaching and Learinig Languages & Literature [En línia] [Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona], vol. 10, núm. 2 (maig/juny2017).

LARREA MENDIZÁBAL, Imanol. Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya. [En línia] Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2017. [Tesi doctoral UPF/2016]. Ressenya: http://bit.ly/2utouIo

MUCIGNAT, Rosa (ed.).  The Friulian language : identity, migration, culture. Newcastle Upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2014. ISBN 978-1-4438-5817-5

TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Muc

Simon Tarrés, Antoni. Llengua i poder a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656). Catarroja; Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament; 82). ISBN 978-84-16260-17-1. Ressenya: http://bit.ly/2uwJUmm

Terrado, Javier; Sabaté, Flocel (eds.). El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana. Lleida: Pagès, 2016. ISBN 978-84-9975-737-7 Ressenya: http://bit.ly/2uwB73Z

 Totes les obres són consultables al centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.  El Centre romandrà tancat del 14 d’agost a l’1 de setembre. Per a qualsevol consulta adreceu-vos a la Bústia de Comunicació de la DGPL

L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

  • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

  • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

  • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

    Continua llegint

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

Origen: Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

Els usos lingüístics a l’Alguer, 2015

En aquest volum es publica un resum del treball d’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer duta a terme el  2015.  El text, a càrrec de Francesc Ballone, ofereix un diagnòstic de la situació lingüística a l’Alguer a partir de l’anàlisi dels coneixements lingüístics de la població algueresa, de la seva identificació lingüística, dels àmbits d’ús de la llengua, i de les actituds lingüístiques i l’opinió que els algueresos tenen sobre l’ús de l’alguerès.

Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 20
Els usos lingüístics a l’Alguer, 2015 pdf icon [837,19 KB ]

Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

Origen: Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

Divendrek10272s 14 de juliol del 2017, a les 12h a l’aula 0.3 de l’Edifici Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc l’última sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Equal Recognition: the Moral Foundations of Minority Rights d’Alan Patten (Princeton University Press, 2014).

La sessió també servirà per a aplegar propostes de presentacions i temàtiques per a les sessions de lectura del curs 2017/2018. Esperem les vostres aportacions!

Advertisements

Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas

Los actes de l’XIen congrès de l’AIEO, que se tenguèt a Lhèida en junh de 2014, venon d’espelir. Aquel volum recampa de contribucions de gaireben un centenat de cercaires en provenença de mai de quaranta universitats.

Tre ara, podètz descargar l’integralitat dels actes a l’adreiça seguenta:

Continua llegint

El análisis lingüístico: una ciencia forense – Sheila Queralt – RLD blog

Introducción

La investigación lingüística en el contexto forense cumplirá muy pronto medio siglo desde su inicio en 1968 en Reino Unido con la realización del estudio del lingüista Jan Svartvik (1968), titulado «The Evans Statements: A case for Forensic Linguistics». La consolidación de esta disciplina ha sido progresiva hasta la aparición de la “evidencia digital o prueba electrónica”. Este nuevo tipo de prueba ha disparado el número de casos en los que se requiere del conocimiento de un lingüista forense para analizar este tipo de pruebas. En la mayoría de los casos nuestra presencia es imprescindible puesto que otras periciales más tradicionales como la informática o la caligráfica no son posibles. La primera, por el uso de navegadores como Tor para proteger el anonimato; y, la segunda, porque cada vez más se abandona la escritura manuscrita por la escritura digital en redes sociales. Continuar llegint… El análisis lingüístico: una ciencia forense – Sheila Queralt – RLD blog

12è Seminari Identicat

Divendres, 14 de juliol de 2017. 09:30-14:15. 12è Seminari Identicat. Sala S201 D’HUMANITATS (Tibi3) (els visitants han d’anar a obtenir tarja i instruccions a la recepció de Av. Tibidabo 39, 08035 Barcelona)

Hora

Autor(s)

Títol

09:30-09:40

Joan Pujolar

Benvinguda

09:40-10:20

Alícia Hernández Grande (NWU)

La Torna: escena i judici

10:20-11:00

Marc Gil

Barcelona al servei del Nuevo Estado

11:00- 11:30

Pausa

11:30-12:10

Luisa Rojo (UAM)

Informe preliminar i reflexions sobre el treball de camp de NEOPHON2 a Madrid.

12:10-12:50

Maite i Joan

Informe preliminar i reflexions sobre el treball de camp de NEOPHON2 a Catalunya.

12:50-13:30

Joan Fuster-Sobrepere

Renaixença i regionalisme: un estat de la qüestió a partir  del llibre de Josep Lluís Marfany Nacionalisme espanyol i catalanitat.

13:30-14:10

Eva Codó (UAB)

Llengua, emocions i coherència biogràfica: proposta d’anàlisi de narratives de (des)afiliació lingüística per part de “lifestylers” residents a Barcelona

V Jornada sobre Llengua i Societat: “Aprendre català per usar-lo. Polítiques lingüístiques d’aprenentatge de la llengua”

La V Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc el proper 7 de juliol, de les 9 a les 14 hores, a l’Ateneu Barcelonès, tindrà la participació de representants institucionals dels diferents territoris. La Direcció General de Política Lingüística organitza aquesta Jornada, que enguany té per lema “Aprendre català per usar-lo. Polítiques lingüístiques d’aprenentatge de la llengua”.

La primera taula rodona se centrarà en les principals línies polítiques per a l’extensió del coneixement del català i tindrà la participació de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubèn Trenzano; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà; el síndic de l’Alguer, Mario Bruno; el responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolàs García, i el representant de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Pedro Julian Cucalón.

Seguidament es presentarà el projecte ÈLIA, Estratègies de Llengua i Aprenentatge i, finalment, tindrà lloc la taula rodona “Societat actual i les tendències de futur en l’aprenentatge de llengües”, durant la qual s’exposaran les principals tendències demogràfiques, socials, tecnològiques i pedagògiques que influeixen en el futur de l’aprenentatge de llengua.

Programa

Formulari d’inscripció

Font: Direcció General de Política Lingüística

 

Administració