Estudis sobre el català i l’aragonès a HuescaTV

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre

Origen: Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre |

3bf12a40115a9fc1e1efdbd84864af74f75226b1El proper divendres 15 de desembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la quarta sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Josep Ubalde, sociòleg i doctorand de la Universitat Rovira i Virgili, ens presentarà la seua recerca al voltant de «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Us convidem a participar-hi!

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

«La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

20171124_123300

El passat divendres 24 de novembre a les 12h va tenir lloc la tercera sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va comentar dues lectures d’introducció a la lingüística de contacte com a perspectiva sobre els fenòmens de contacte de llengües, que constitueixen el fil conductor de les sessions de comentari de lectures del curs. En la segona part, la ponent va anar més enllà per a fer un interessant repàs històric d’alguns estudis sobre els fenòmens de contacte de llengües en el cas del català.

La primera lectura objecte de comentari va ser la introducció al manual An introduction to contact linguistics de Donald Winford (Wiley-Blackwell, 2003). L’autor hi proposa un breu recorregut per les diferents possibilitats de situacions de contacte entre llengües; pels fenòmens que resulten d’aquest contacte; i finalment per la interacció entre els factors lingüístics i els factors externs (socials, psicològics, ecològics) sobre el canvi lingüístic. Winford destaca que totes les llengües han passat per etapes més o menys dilatades de contacte amb altres varietats lingüístiques, amb diferents resultats sense límits a priori. El canvi lingüístic com a resultat del contacte sol iniciar-se amb algunes formes lèxiques (un àmbit especialment permeable al canvi) però pot arribar a generar varietats completament noves.

Continuar llegint… «La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Caplletra 63: «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica»

Origen: Caplletra 63 (Tardor 2017)

Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica» PDF
Mariona Casas-Deseures, Llorenç Comajoan-Colomé 105-110
La construcció del coneixement gramatical en aprenents d’educació primària i secundària: algunes aproximacions a l’aprenentatge del verb PDF
Mariona Casas-Deseures, Carme Durán, Xavier Fontich 111-138
Les creences del professorat sobre l’ensenyament de la gramàtica a l’aula: cap a una tipologia de docents PDF
Núria Bastons, Llorenç Comajoan-Colomé, Oriol Guasch, Teresa Ribas 139-164
Com integrar un focus en la gramàtica a les classes comunicatives de llengua PDF
Hossein Nassaji 165-188
La implementació d’una nova gramàtica pedagògica: obstacles i oportunitats a partir de l’experiència al Quebec francòfon PDF
Marie Nadeau 189-216
Una gramàtica per a l’ensenyament: característiques i objectius PDF
Anna Camps, Marta Milian 217-243
La relación entre conocimientos gramaticales y el aprendizaje de prácticas discursivas. El adjetivo como ejemplo
Carmen Rodríguez-Gonzalo, Felipe Zayas 245-277

F. X. Vila: La situació del català a les Illes Balears (Amb certa calma – qüestions de llengua i societat)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l’anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l’obra constitueix ja des d’ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d’aquesta obra, “La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics” (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d’altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d’una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d’estudiar-ne el comportament en general i l’evolució en el temps. Continua llegint

T. Tort: El domini del discurs en la revitalització lingüística

Com més vitalitat té la llengua pròpia, més benestar i més salut tenen els seus parlants. Aquesta seria una de les conclusions de les 30es Jornades internacionals Linguapax sobre la “Diversitat lingüística al món”, del dia 23 de novembre, i sobre “Llengües i tradicions espirituals”, del dia 24.

La relatora d’aquestes jornades, Alícia Fuentes-Calle, ens acomiadava amb la promesa que aviat es publicarà l’informe que recollirà les idees principals dels ponents i dels debats que hi van tindre lloc. A més, si algú té curiositat i temps, pot accedir als vídeos de les dues jornades. Per això, el que plantejo en aquestes línies són només algunes reflexions que, com a espectadora, em va provocar l’experiència d’aquests debats. Continuar llegint… El domini del discurs en la revitalització lingüística – Racó Català

Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Origen: Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Resultat d'imatges de jon landaburuEl proper 1 de desembre, a les 11h, a la Sala de Professors (Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), tindrà lloc el Seminari d’investigadors amb Jon Landaburu (versió PDF), teòric de llarga trajectòria i diverses sensibilitats, investigador de terreny i actor institucional.

Serà una sessió per debatre i compartir amb Jon Landaburu qüestions en relació amb la recerca en llengües i cultures indígenes:

  • des de la perspectiva de l’antropologia lingüística i cultural,
  • dels ecosistemes de diversitat cultural i lingüística del continent americà, en particular a Colòmbia,
  • de la seva traducció en termes de protecció jurídica.

Organitza: LINGUAPAX en col·laboració amb el CUSC-UB i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

logos1des17-600x116

Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística

Origen: Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística |

Resultat d'imatges de avel·lí flors masEl divendres 24 de novembre, en el marc de la 28a Festa de les Lletres Catalanes que organitza la delegació d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental, es va revelar que el guanyador del 17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística és Avel·lí Flors-Mas, filòleg i investigador del CUSC, amb el seu treball “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”.

Aquest premi guardona el millor treball d’investigació sobre sociolingüística, sigui des d’una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística o etnogràfica, referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans.

Podreu trobar un breu resum de l’acte i dels diversos premiats aquí.

Des del CUSC, ens agradaria donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li molts encerts.

F. Xavier Vila a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Origen: F. Xavier Vila a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio) |

Ahir, 22 de novembre, cap a les 16:30 h, F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va participar al programa Estat de Gràcia, dirigit per Roger de Gràcia, que ofereix Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de 16 h a 19 h. Vila va comentar la qüestió del suposat adoctrinament escolar que ha denunciat els darrers dies el partit polític de Ciutadans, el qual ha aportat com a hipotètica prova una enciclopèdia on es parla de Països Catalans Continua llegint

Lliurament dels premis d'(auto)biografies lingüístiques

El 30 de novembre es lliuraran els premis del IV Concurs internacional d'(auto)biografies lingüístiques. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia i començarà amb l’actuació de la cantant Namina Miró do Nascimento. Recordeu que, amb el lliurament de premis, quedarà oberta la cinquena convocatòria del premi i que ens podeu fer arribar els vostres treballs fins el 15 de setembre de 2018. Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades http://www.gela.cat

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h

 Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

Martí Cortadellas (TFM, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

Origen: Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) organitza la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits”, que tindrà lloc el dilluns 27 de novembre a les 19:45 h al Centre cívic Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Gaudirem de les ponències de:Resultat d'imatges de carles de rossello

Carles de Rosselló (col·laborador del CUSC), Cap de servei del Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que parlarà d’experiències en diferents àmbits a Catalunya.

Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, que parlarà sobre experiències a l’escola en una zona de Catalunya Nord amb poca presència social del català.

Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d’Alacant, que parlarà també sobre experiències a l’escola en una zona del País Valencià on hi ha també poca presència social del català.

Presentarà la taula Maria Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI, que parlarà sobre experiències a l’escola a les Illes.

Administració