Seminari: llengua i autogovern
Source: Agenda. Departament de la Presidència
Seminari: LLENGÜES I AUTOGOVERN
Pati del Palau Centelles. Seu de l’IEA
Lloc: Palau Centelles
Baixada de Sant Miquel, 8Dijous, 6 de juny a les 09.30 h. A la seu de l’IEA. De 09:30h a 13:30h
Programa
QUÈ SÓN POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES JUSTES?
Elvira Riera – Sergi MoralesCONDICIONAMENTS I LÍMITS SOCIOLONGÜÍSTICS A LA INTERVENCIÓ SOBRE LES LLENGÜES. EL CAS DE CATALUNYA
Francesc Xavier VilaI, ARA, QUINA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CAL RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL?
Antoni MilianPOLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES, DEMOCRÀCIES LIBERALS I GRAUS D’AUTOGOVERN. EL CAS DE CATALUNYA
Albert Branchadell i Miquel Strubell.Acabades les intervencions, hi haurà un debat obert amb els assistents.
L’assistència és lliure però cal confirmar per correu electrònic a iea.presidencia@gencat.cat
Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006
Source: Agenda. Departament de la Presidència
PRESENTACIÓ LLIBRE: Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006
El dia 23 de maig, a les 6 de la tarda peresentem el llibre Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006.
Lloc: Palau Centelles
Baixada de Sant Miquel, 8 – BarcelonaHi intervindran:
- Ferran Requejo, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern
- Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
- Albert Morales Moreno, autor del llibre
Per confirmar l’assistència: iea.presidencia@gencat.cat – tel. 933429800
Les persones assistents rebran un exemplar del llibre.
Dijous, 23 de maig, a les 6 de la tarda
Destaquem
Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido – RLD blog
L’octubre del 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el certificat de llenguatge jurídic català de les universitats catalanes com a certificat equivalent al certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), que s’adreça a l’Administració de justícia i altres operadors jurídics.
La Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), ens que agrupa totes les universitats del sistema universitari català, havia sol·licitat el reconeixement del seu certificat de llenguatge jurídic català a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). El certificat de nivell J s’adreça exclusivament al personal de l’Administració de justícia. Tenint en compte l’interès que el certificat podia tenir per a altres professionals de la justícia i el dret i per al professorat i estudiants de les facultats de dret de les universitats catalanes, la CIFALC va aprovar elaborar el seu propi certificat de llenguatge jurídic català i demanar-ne el reconeixement i l’equivalència amb el certificat J a la DGPL. D’aquesta manera les universitats catalanes van començar a oferir convocatòries d’examen de llenguatge jurídic català l’any 2018. Continuar llegint… Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido – RLD blog
Arriba el documental ‘La Bressola, 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord’ – Racó Català
Source: Arriba el documental ‘La Bressola, 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord’ – Racó Català
S’em
etrà aquest dissabte 18 de maig al canal 33, a tres quarts d’11 de la nit
La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog
Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular
La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament. Continuar llegint… La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog
Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano – RLD blog
Convocatòria selecció professors estudis catalans
Selecció de professorat de català a l’exterior 2019-2020 i 2020Oberta la convocatòria de selecció de professorat d’estudis catalans a universitats de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2019-2020 i 2020 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció de nous docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Estat espanyol, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Polònia, Regne Unit, Romania, Suïssa i Xile.
El termini de presentació de sol·licituds és del 3 al 20 de maig del 2019, tots dos inclosos.
Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull.
Trobareu tota la informació aquí.
A continuació, la convocatòria de la UAM (Universidad Autónoma de Madrid): Continua llegint
Miquel Àngel Pradilla participa a les III Jornades Galeusca
Cicle de conferències sobre la diversitat lingüística (GRESIB)
El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), juntament amb la Direcció General de Política Lingüística i amb el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, organitza un cicle de conferències sobre la diversitat lingüística, que tendrà lloc els dies 8, 16, 22 i 29 de maig.
- Dimecres 8 de maig de 2019
Stella Medori (Universitat de Còrsega Pasquale Paoli):
La diversità linguistica: il caso della Corsica- Dijous 16 de maig de 2019
Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid):
Ideologías de la diversidad lingüística- Dimecres 22 de maig de 2019
F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona):
Garantir un futur per a la llengua catalana en temps de revolucions- Dimecres 29 de maig de 2019
Carme Junyent (Universitat de Barcelona):
La diversitat lingüística amenaçada: com es moren les llengüesLes conferències es duran a terme a Ca n’Oleo (c. de l’Almudaina, 4, Palma) i començaran a les 19.00 h.
Les persones interessades a obtenir un certificat d’assistència poden enviar un correu electrònic amb les dades personals (nom complet i document d’identitat) a l’adreça gresib.cdsib (arrova) gmail (punt) com. Per obtenir el certificat, han d’haver assistit a un 75 % de les sessions.
Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears https://gresib.uib.cat/ http://cdsib.uib.cat/
J. Batlle: Més enllà de la comprensió auditiva
Xerrada a càrrec del Dr. Jaume Batlle, de la Universitat de Barcelona, titulada “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional a través del discurs oral aportat en els materials d’Espanyol com a Llengua Estrangera”. Us esperem el dimarts 7 de maig de 17.00 a 18.00 h. en la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5).Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí. Després de la xerrada, el Dr. Batlle oferirá una sessió dels Espais Dialògics per a membres, estudiants de màster/doctorat i investigadors associats del grup GREIP. L’assistència a aquesta sessió dels Espais Dialògics s’ha de confirmar per correu a greip.activitats (arrova) gmail (punt) com.
“La diversitat lingüística, per a què?”
“La diversitat lingüística, per a què?”, organitzat per Linguapax Internacional i la Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural de l’IEC. A l’acte es presentaran els objectius de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones i les mesures que ambdues associacions han previst per assolir-los.
Linguapax www.linguapax.org @InfoLinguapax
«El tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català», amb Miquel Cabal Guarro | Blog del seminari del CUSC
Divendres 12 d’abril va tenir lloc la vuitena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació del Dr. Miquel Cabal Guarro, traductor literari del rus, investigador del CUSC-UB i professor associat del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos. En aquesta ocasió, el ponent va parlar-nos del tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català, un tema d’evident actualitat i interès, i vist des del doble vessant de Cabal com a analista i sobretot com a «practicant» de la traducció. Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a YouTube.
Continuar llegint… «El tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català», amb Miquel Cabal Guarro | Blog del seminari del CUSC
Seminari sobre indicadors demolingüístics per a analitzar l’evolució de l’ús de l’euskera amb Iñaki Iurrebaso | Blog del seminari del CUSC
El proper divendres 17 de maig tindrà lloc la novena sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).
Iñaki Iurrebaso Biteri, investigador de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea que es troba al CUSC-UB en una estada de recerca, ens presentarà els resultats preliminars de la seua recerca de doctorat sobre indicadors demolingüístics per a descriure i explicar la situació i l’evolució de l’ús de l’euskera a Euskal Herria (1981-2016). Continua llegint
A. Bastardas: «El català: llengua minoritària o llengua mitjana?»
Apunt de sociolingüística i política lingüística del CUSC del mes d’abril: «El català: llengua minoritària o llengua mitjana?», d’Albert Bastardas.
«Possiblement existeix encara en la majoria de la població de les terres de llengua catalana la percepció errònia del català com a llengua petita o minoritària, poc important en el context europeu. Com que les percepcions sovint no depenen tant de la realitat com dels conceptes que ens ajuden a representar-nos-la, hem cregut convenient proposar un terme que ens permeti sortir de la dicotomia gran/petita, el de comunitats lingüístiques mitjanes. Amb aquest rètol hem pogut caracteritzar en la nostra recerca una tipologia de llengües d’entre 1 i 25 milions de parlants, amb un alt desenvolupament econòmic, i un important grau d’autogovern, fossin o no completament independents. Incloíem així llengües com ara el danès, el finès, el txec, el noruec, l’eslovè, el lituà, l’estonià, el neerlandès… i el català.» Continua llegint→ Continua llegint
J. Batlle: “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional”
Xerrada a càrrec del Dr. Jaume Batlle, de la Universitat de Barcelona, titulada “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional a través del discurs oral aportat en els materials d’Espanyol com a Llengua Estrangera”. Us esperem el 7 de maig de 17.00 a 18.00 h. en la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5). Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.
J. C. Moreno Cabrer: La mimesi lingüística: una dimensió desatesa de la diversitat lingüística mundial
Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
- La mimesi lingüística: una dimensió desatesa de la diversitat lingüística mundial, per Juan Carlos Moreno Cabrera
This post is also available in: English
Juan Carlos Moreno Cabrera
Universidad Autónoma de MadridNormalment, la diversitat lingüística del món es planteja en termes proposicionals: un mateix enunciat es pot dir d’una manera diferent en cadascuna de les llengües del món. Es pot adduir, com a exemple, que hi ha més de sis mil formes d’expressar t’estimo i correspon als més de sis mil idiomes que es parlen al món avui dia. Continua llegint
Des de quan som bilingües els catalans? Primer estudi del procés d’introducció del castellà (vídeo)
Les classes populars mantenen l’ús del català al llarg dels anys, i és durant el franquisme quan es consolida el procés de bilingüització
El procés d’introducció del castellà a Catalunya no va començar fins a mitjans del segle XIX. Aquesta llengua, utilitzada només per elits fins a la Revolució Industrial, comença a penetrar en el territori amb la construcció de l’estat nació espanyol i l’establiment de l’escolarització obligatòria.Així ho posa de manifest l’avançament del primer estudi -fet pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona- que intenta esbrinar des de quan som bilingües els catalans.
L’estudi posa de manifest que són les classes populars les que mantenen l’ús de la llengua al llarg dels anys, i que és durant el franquisme quan es consolida el procés de bilingüització. Continua llegint
Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística
Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.
Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.
A. Flors, F. X. Vila: “¿Ahogados en una confusión?” » Politikon
Por un lado, el estudio objeto de análisis sugiere que el modelo lingüístico escolar de Cataluña perjudica la adquisición de competencias lectoras y de ciencias a un segmento de castellanohablantes, entre los que destacarían los varones de clase alta y media alta educados en centros públicos fuera de Barcelona. Sin embargo, sabemos también que, a falta de datos explícitos sobre los usos lingüísticos en cada centro (que PISA no proporciona), no se puede identificar con precisión razonable cuál es el porcentaje de uso del catalán, el castellano y el inglés como lengua de aprendizaje en cada centro. Por lógica, pues, y contrariamente a lo que afirman Calero y Choi en su estudio, resulta imposible atribuir los peores resultados en las pruebas de PISA 2015 del segmento de alumnos indicado al uso vehicular del catalán. Continuar llegint… ¿Ahogados en una confusión? » Politikon
La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog
En el judici sobre el procés, i arran de la resolució de les qüestions prèvies de competència del 27 de desembre passat, el Tribunal Suprem (TS) es va pronunciar sobre l’anunci fet per les defenses que els testimonis farien ús de la llengua catalana. Es va expressar en els termes següents: “la sobrevenida invocación del derecho a que las sesiones del juicio se desarrollen en la lengua materna de los procesados contrasta con la ausencia de cualquier queja de indefensión durante el largo tiempo que ya han consumido la investigación y la fase intermedia de esta causa especial”. I el resultat va ser que el Tribunal va acordar oferir la interpretació consecutiva, cosa que els processats van rebutjar perquè no garantia, a causa de la intervenció de l’intèrpret, el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració. Continuar llegint… La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog