Vila, F. Xavier, David Lasagabaster, and Fernando Ramallo (2017). ‘Bilingual Education in the Officially Plurilingual Autonomous Communities of Spain’. In Bilingual and Multilingual Education (online), edited by Ofelia García, Angel Lin, and Stephen May, 505–17. Springer.
Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès. Continuar llegint… Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos – Alfons Esteve – RLD blog
En la primera sessió, a les 10h, F. Xavier Vila (UB) farà un repàs de l’evolució recent del camp de recerca sociolingüística sobre el contacte de llengües, prenent com a punt de partida el «Capítol 6. El multilingüisme i el contacte lingüístic» del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998), del qual és coautor amb Emili Boix (podeu accedir a una versió electrònica del manual en aquest enllaç). Aquesta primera sessió servirà per a introduir el fil conductor dels seminaris de comentari de lectures, que enguany estaran dedicats a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.
En la segona sessió, a les 12h, Marina Massaguer (UOC) presentarà una part del seu projecte de tesi, actualment en marxa, sobre «Non-Catalan speakers in Catalonia: Power, Belonging and Legitimacy in the Post-National Era”. En concret, el seminari girarà a l’entorn de les perspectives no catalanoparlants sobre les llengües i el sentiment de pertinença a Catalunya.
El proper dimecres 18 d’octubre del 2017, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la UB, se celebrarà el col·loqui internacional ‘Mons romànics de frontera’, amb el qual el CUSC ha col·laborat. L’organitzen José Enrique Gargallo (Professor de Filologia Romànica de la UB), Joan Fontana (Departament de Filologia Clàssica, Filologia Romànica i Filologia Semítica de la UB), Xavier Moral (Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) i el director del CUSC, F. Xavier Vila. Continua llegint →
The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.
Un dels nostres investigadors del CUSC, l’Albert Bastardas-Boada, ha redactat un dels capítols del llibre The Routledge Handbook of Ecolinguistics, titulat “The ecology of language contact: minority and majority languages”.
Derechos de autor de la imagenGetty ImagesImage caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.
El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.
Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.
Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.
En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint →
PITARCH, Kenneth; DOMINGO, Andreu; BLANES, Amand (2017) “Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana”. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 75: 35-73.PITARCH, Kenneth; DOMINGO, Andreu; BLANES, Amand (2017) “Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana”. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 75: 35-73.
El objetivo de este trabajo es realizar una valoración crítica del uso de la ciencia
ciudadana para llevar a cabo un estudio sociodemográfico sobre la migración valenciana
y su descendencia en Cataluña. Para ello se explicará cómo se pensó y elaboró el
proyecto de Veus Valencianes, su puesta en marcha y el alcance que tuvo. Únicamente
se analizarán los principales resultados obtenidos, ya que el objetivo principal es valorar
el éxito final del método, así como los pros y contras de utilizar la ciencia ciudadana en
este tipo de estudios de ciencias sociales, todavía muy minoritarios en el uso de esta
metodología.
Summary:Intergroup communication in Spain focuses mainly on the interactions between the Spanish state and the coexisting national minorities. Spain is a state divided into autonomous communities, three of which—Catalonia, Galicia, and Basque Country—are denominated historic communities, having their own languages that coexist co-officially with Castilian, the official language of Spain. Because national identities are not fixed, but mutable in the face of political, economic, and social circumstances, the dynamics established between Spain and these historic communities are a recurring theme of study and analysis. However, research conducted from the perspective of intergroup communication is very scarce. The mutability of national identities is explicitly stated in an alarming way in the current highly conflictive intergroup communication between the Spanish state and Catalonia. This autonomous community has progressed from a cultural claim in the 19th century to a pact-based ethnopolitical vindication from the 1980s until the beginning of the 21st century. However, the Spanish state, from its stance as a unique and essentialist nation, is facing a Catalonia that claims recognition as a nation and a strong self-government. These demands have led to a strong polarization between the parties, to such an extent that the conflictive escalation has led Catalonia to consider secession. Continua llegint →
Els dies 26 i 27 d’octubre la càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra celebrarà la seva tercera jornada científica, que enguany durà per títol “El sentiment de pertinença i la llengua”. La càtedra Pompeu Fabra, aprovada pel Consell de Govern de la UPF en data 8 d’octubre del 2014, té com a objectiu fer explícit el compromís de la UPF amb la catalanitat. És per aquest motiu que s’organitza anualment una jornada sobre un tema específic relacionat amb la llengua i la cultura catalanes en el context d’un món global, però també local. Per la importància que pot tenir un debat sobre aquest tema ens hem volgut anticipar a la convocatòria oficial perquè pugueu, si ho considereu d’interès, reservar les dates en la vostra agenda, i us agrairé que en feu difusió. Us hi podeu inscriure a través del formulari d’inscripció que trobareu a la nostra pàgina web.
El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua Catalana del CICAC organitza, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia.
Enguany la trobada té com a objectiu reflexionar sobre el paper que juga la llengua catalana des de les aules fins al jutjat. L’acte està format per una conferència central, a càrrec del senyor Juan Carlos Moreno Cabrera (catedràtic en lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid), que anirà seguida d’una taula rodona en què s’escoltaran les diverses opinions sobre el tema. També hi ha programat, en el marc de la jornada, un debat relacionat amb l’ús del català, amb la col·laboració de la UAB.
L’assistència a l’acte és gratuïta i tindrà lloc al Col·legi d’Advocats de Sabadell. En breu, farem arribar el cartell i la programació completa i també la informació per inscriure-s’hi.
Please find attached call for papers. The theme of the conference is Language, identity and education in multilingual contexts. The deadline for submission of papers is 15th of November. https://liemc18.wordpress.comContinua llegint →
Durant els mesos d’agost i setembre de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.
CARRERA, Aitor; GRIFOLL, Isabel (eds.). Occitània en Catalonha: de tempses novèls de novèlas perspectives. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans [en línia] Barcelona: Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística; Lleida: Deputacion de Lhèida. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2017. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 21. Sèrie Documents Ocitans). ISBN 978-84-393-9567-6. Més informació: http://bit.ly/2yv4hly
PLA BOIX, Anna M. (coord.). Reptes del dret lingüístic català : reflexions per a un debat crític [en línia] Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017. (IEA. Recerca; 3) Més informació: http://bit.ly/2ho4Zcn
LEDGEWAY, Adam; MAIDEN, Martin (eds.). The Oxford Guide to the Romance Languages. Oxford: Oxford University Pres, 2016. (Oxford Guides to the World’s Languages). ISBN: 978-0-19-967710-8 Més informació: http://bit.ly/2xn26QK
MAZAK, Catherine M.; CARROLL, Kevin S. (eds.). Translanguaging in higher education beyond monolingual ideologies. Bristol ; Buffalo : Multilingual Matters, 2016. (Bilingual education and bilingualism ; 104). ISBN : 978-1.78309-663-3 (rus). Més informació: http://bit.ly/2fftnwt
ALÉN GARABATO, Carmen, et al. (eds.). Rencontres en sciences du langage et de la communicaction. Mélanges offerts à Henri Boyer par ses collègues et amis. Paris: L’Harmattan, 2016. ISBN 978-2-343-09034-4. Més informació: http://bit.ly/2yhHrwE
ISA’s Research Committee 25 Language and Society. This is a reminder of the call for abstracts for the upcoming XIX World Conference of Sociology, to be held in Toronto (Canada), 15-21 July. In line with the general Congress theme, “Power, Violence and Justice: Reflections, Responses and Responsibilities”, the RC 25 theme will be “The Power of Language: Reflections on Current Issues of Justice, Violence and Regimes of Truth”. Submissions: https://isaconf.confex.com/isaconf/wc2018/webprogrampreliminary/Symposium462.html
Below and in the attachment you will see the detail of Research Committee 25 sessions. Hope you find the proposed RC25 sessions of your interest according to your current scholarship. Abstract submission will be open till September 30 2017 (no extensions of the deadline will be allowed)
Amado Alarcón, Federico Farini and Keiji Fujiyoshi. RC 25 Language & Society of the International Sociological Association. Continua llegint →
El euskara históricamente ha sido una realidad incómoda para las autoridades navarras y eso ha tenido reflejo directo en el corpus jurídico de la lengua y en las políticas desarrolladas por los diferentes gobiernos. El euskara, lengua propia de Nafarroa, ha sufrido durante largos años de políticas institucionales reacias, discriminatorias y obstruccionistas para con la normalización.
El Amejoramiento del Fuero de 1982, a diferencia de los restantes Estatutos de Autonomía que establecen lenguas cooficiales, introduce en su art. 9 un criterio territorial en cuanto a la oficialidad del vascuence. Criterio que no se da en otras comunidades donde la declaración de oficialidad de las lenguas propias afecta a todo el territorio.
La seva quota, que ha crescut els últims anys, puja al 45% si es comptabilitza també el llibre de text
El mercat del llibre en català segueix creixent, segons les dades de vendes de l’any anterior que l’Associació d’Editors en Llengua Catalana va fer públiques ahir en la roda de premsa de presentació de la Setmana del Llibre en Català, que obre les portes a l’avinguda de la Catedral de Barcelona del 8 al 17 de setembre. La quota de mercat del llibre en català ha arribat ja al 25,4% a les llibreries de Catalunya, si no es comptabilitza el llibre de text escolar. Si s’hi afegeix el llibre de text, la proporció del català al mercat arriba en canvi al 45,5%. El creixement de les vendes del llibre en català va ser l’any passat del 3,6% respecte del 2015. Continua llegint →
Dimarts, 31 d’octubre de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona
Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès. Continuar llegint… Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos – Alfons Esteve – RLD blog
En la primera sessió, a les 10h, F. Xavier Vila (UB) farà un repàs de l’evolució recent del camp de recerca sociolingüística sobre el contacte de llengües, prenent com a punt de partida el «Capítol 6. El multilingüisme i el contacte lingüístic» del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998), del qual és coautor amb Emili Boix (podeu accedir a una versió electrònica del manual en aquest enllaç). Aquesta primera sessió servirà per a introduir el fil conductor dels seminaris de comentari de lectures, que enguany estaran dedicats a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.
En la segona sessió, a les 12h, Marina Massaguer (UOC) presentarà una part del seu projecte de tesi, actualment en marxa, sobre «Non-Catalan speakers in Catalonia: Power, Belonging and Legitimacy in the Post-National Era”. En concret, el seminari girarà a l’entorn de les perspectives no catalanoparlants sobre les llengües i el sentiment de pertinença a Catalunya.
The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.
El euskara históricamente ha sido una realidad incómoda para las autoridades navarras y eso ha tenido reflejo directo en el corpus jurídico de la lengua y en las políticas desarrolladas por los diferentes gobiernos. El euskara, lengua propia de Nafarroa, ha sufrido durante largos años de políticas institucionales reacias, discriminatorias y obstruccionistas para con la normalización.
La seva quota, que ha crescut els últims anys, puja al 45% si es comptabilitza també el llibre de text