Desconstruint la prova d’espanyol de ciutadania

A l’Estat espanyol s’ha de fer una prova de llengua espanyola per a obtenir la nacionalitat quan es procedeix d’un país on aquest idioma no és oficial. Aquest examen és el més adequat? L’investigador Kamran Khan, del grup Llengua, cultura i identitat en l’era global (IdentiCat), ha analitzat aquesta prova i posarà en qüestió com està plantejada i les seves repercussions, en una xerrada a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, el 27 de setembre a les 17 h. Continua llegint

Bibliografia disponible sobre competència, usos i actituds lingüístics

El Centre de Documentació de Política Lingüística posa a la vostra disposició una actualització de la seva bibliografia disponible sobre competència, usos i actituds lingüístics arreu dels territoris de parla catalana: https://bit.ly/2khm5OW

Aquesta bibliografia enllaça cronològicament amb les anteriors, que us faciliten dades retrospectives fins a l’any 2000. Les trobareu a: https://bit.ly/2lyJZWf

Totes les obres no accessibles en línia són consultables presencialment al Centre de Documentació.

Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. www.gencat.cat/llengua/documentacio

Neohablantes de lenguas minorizadas en el Estado español

Fernando Ramallo, Estíbaliz Amorrortu, Maite Puigdevall (eds.)

Junto a los hablantes tradicionales, las lenguas minorizadas cuentan con un nuevo perfil de hablante, conocido generalmente como neohablante. Este sujeto se caracteriza por haber aprendido la lengua minorizada fuera del ámbito familiar y de haber tomado, en algún momento de su vida, la decisión de hacer un uso extensivo de la misma. Este proceso, conocido como muda o conversión lingüística, supone un esperanzador aliciente para asegurar el presente y el futuro de muchas de las lenguas minorizadas. Dicho con otras palabras, dada la precaria situación de muchos de estos idiomas, la persona neohablante está llamada a ser un baluarte en la recuperación de usos, contribuyendo a la transformación de las desigualdades en las que los y las hablantes de estas lenguas sobreviven desde hace mucho tiempo.
Continua llegint

R. Zapata-Barrero: “Intercultural Citizenship in the Post-Multicultural Era”

We are pleased to inform you that Prof. Ricard Zapata-Barrero will launch his new book Intercultural Citizenship in the Post-Multicultural Era as an inaugural act of a series of conferences that will be held within the framework of a future National Pact for Interculturalism.
Date and Time: Wednesday September 18th, 2019, at 17:00hrs.

Place: Auditorium of the Catalan Government’s Secretariat for Equality, Migration and Citizenship in Barcelona (Carrer Calàbria, 147).
More information can be found hereGRITIM-UPF

P. Sauzet: «Mès enlà de la diglòssia, la llengua occitana»

Programa del seminari per al curs 2019/2020: el podeu trobar en aquest enllaç.
El primer seminari del curs tindrà lloc divendres 27 de setembre a les 12h a la Sala de professors (Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona). Estem molt satisfets de poder-hi comptar amb la presència de Patric Sauzet, professor de la Universitat de Tolosa, que impartirà una conferència amb el títol «Mès enlà de la diglòssia, la llengua occitana». L’acte el coorganitzem amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca i serveix de tret de sortida a la commemoració l’any 2019 de l’Any Robèrt Lafont.
Més informació: Programa

Infomigjorn especial Andorra

infomigjornGovern

Diumenge passat, dia 8 de setembre, a Andorra es va celebrar la Diada de Meritxell. Aprofitant l’efemèride hem preparat un butlletí especial sobre el Principat d’Andorra. Hem fet una selecció de moments històrics per a la llengua catalana: podreu llegir el primer discurs en català a l’ONU, pronunciat per Òscar Ribas Reig el 1993; i també un article de Marta Roure, que va cantar per primera vegada en català a Eurovisió.

També hi trobareu articles sobre el paper del català a l’escola i sobre els cursos de català per a adults, entre altres. A més, també hi hem inclòs la secció ‘Paraula d’Andorra’ de David Paloma en què comenta una a una les 46 unitats que es recullen a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l’IEC.

Finalment, voldríem destacar la il·lustració que l’artista Jordi Casamajor ha realitzat especialment per a aquest butlletí.

Subscriu-t’hi. Si encara no estàs subscrit a Infomigjon, fes clic aquí.
Govern

Miquel Àngel Pradilla pren el relleu de Joan Pujolar a la Presidència de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC 

Font: Institut d’Estudis Catalans


Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix la xarxa científica CRUSCAT, assumeix la Presidència de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), una vegada Joan Pujolar ha exhaurit el màxim de dos mandats fixats pels Estatuts de la Societat.

Pradilla inicia el seu mandat de la mà d’una Junta Directiva parcialment renovada. El nou president ha explicat que «el full de ruta mostrarà una clara continuïtat amb tot un seguit d’activitats que s’han anat portant a terme de manera reeixida els darrers anys». Els objectius centrals són «que l’entitat continuï sent un referent en l’àmbit acadèmic i que la recerca duta a terme des de la tradició sociolingüística catalana tingui projecció internacional». Pradilla també ha avançat que «l’activitat acadèmica, tanmateix, no hauria d’anar en detriment de la intervenció en el món de l’activisme lingüístic, un espai on la dinàmica sociolingüística del país exigeix posicionaments rigorosos i matisats»; tot plegat, amb la mirada posada en la catalanofonia, això és, en la globalitat d’una comunitat lingüística segmentada administrativament, que comparteix processos sociolingüístics i mostra singularitats en els diversos territoris que la componen.

Joan Pujolar, filòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat president de la SOCS entre el 2013 i el 2019. Durant el seu mandat tingué lloc la celebració del quarantè aniversari de la creació del Grup Català de Sociolingüística, moment fundacional de l’entitat, que inclogué una conferència internacional en col·laboració amb la Xarxa Europea sobre nous parlants.

El 2015 la SOCS engegà una campanya internacional d’informació a entitats acadèmiques sobre les polítiques hostils del Govern espanyol envers les llengües minoritàries a l’Estat. El 2018 manifestà públicament el seu suport a les propostes de gestió del multilingüisme del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

En els darrers sis anys, la SOCS ha fet molt d’èmfasi en la promoció dels joves recercadors amb actes de difusió i suport metodològic per als treballs de fi de grau i de màster de les universitats catalanes. També cal destacar la reorientació del Premi Modest Reixach envers la distinció de la recerca més original en sociolingüística catalana.

La UIB estrena un curs de Dinamització Lingüística – Diari de la llengua

El títol respon a l’actual procés de normalització del català

La Universitat de les Illes Balears (UIB) estrena un curs d’Expert Universitari en Dinamització Lingüística que permetrà als alumnes formar-se en una disciplina que tracta “la promoció del canvi (tries, hàbits, preferències, motivació, actituds, usos, presència de la llengua…)”, segons explica la UIB, que emmarca la creació d’aquest curs en “el procés de normalització de la llengua catalana que actualment s’impulsa des dels diversos àmbits de la societat: tant des de les institucions públiques com també des d’entitats no governamentals”.

El curs, que permetrà obtenir 20 crèdits ETCS, es posarà en marxa el 30 d’octubre i s’allargarà fins el 30 de juny del 2020. Les sessions es duran a terme al Campus de la UIB i es podran seguir per videoconferència des de les extensions d’Eivissa i Menorca. El termini per sol·licitar-ne l’admissió s’acaba el 16 de setembre, ja que la data oficial marcada al fulletó és la del 15 i és diumenge.

La UIB informa que la formació que s’ofereix es fonamenta principalment en les àrees de la lingüística i de la filologia, en particular de la catalana, però també inclou aportacions d’altres àrees, com ara la psicologia o la pedagogia. El curs és un títol propi de la UIB que ha estat cofinançat per la Direcció General de Política Lingüística del govern balear.

Source: La UIB estrena un curs de Dinamització Lingüística – Diari de la llengua

Bourse d’etudes canadienne de l’Universite Laval

Par l’intermédiaire de la direction régional des bourses étrangères canadienne, le secrétariat d’état à l’étude et à la recherche de l’Université Laval lance un appel à la candidature pour 400 bourses d’études Canadienne au titre de l’année académique 2019-2020. Cesbourses sont destinées aux ressortissants des pays de la catégorie A (pays industrialisés européens, et extra-européens) et ceux des pays de la catégorie B (pays en développement, du tiers monde et extra -européens) elles doivent leur permettre de poursuivre leurs études, de parfaire leurs connaissances pour les travaux de recherches dans les domaines auxquels l’Université Laval accorde une attention particulière.

Continua llegint

“Language and Society” (4th Forum of Sociology of ISA, Porto Alegre)

The 4th Forum of Sociology of the International Sociological Association will be held at Porto Alegre, Brazil, 14-18 July 2020. The Research Committee 25 “Language and Society” of the ISA invite you to submit an abstract for RC25 sessions. You can also directly consult the call in the following link: https://isaconf.confex.com/isaconf/forum2020/webprogrampreliminary/Symposium591.html. Please note that the deadline for submission is the 30th September 2019.

40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur

La jornada analitzarà, de la mà d’experts i professionals en la matèria, l’evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. Així mateix, una taula rodona oferirà un espai per debatre les fites assolides i els reptes actuals. La jornada es clourà amb unes conclusions sobre l’estat del reconeixement i la garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics, i les perspectives de futur. Continua llegint

La llengua franca de l’Ebre

Un 72,2% dels ebrencs tenen el català com a idioma habitual, una proporció insòlita a Catalunya

La recent publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (EULP) de 2018 ha provocat un debat sobre el futur del català en un context en què el castellà s’imposa com a llengua majoritària de la població entre la major part de parlants. L’enquesta revela, però, l’existència de parts del territori on la situació és la inversa de la de la resta del país, particularment les Terres de l’Ebre, on el 72,2% de la població té el català com a llengua habitual. Què ho fa, que al sud de Catalunya hi hagi una situació lingüística tan diferent? El cas de l’Ebre pot servir d’exemple per a la resta del país?

En espera que els centres de recerca facin, durant els propers mesos, l’anàlisi de les dades territorialitzades de l’EULP, Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de la Societat Catalana de Sociolingüística, avança alguns aspectes que fan de les Terres de l’Ebre un cas especial.

En primer lloc, el fet migratori. Les Terres de l’Ebre, com la resta del país, han rebut fortes onades migratòries els darrers anys, però, a diferència de la major part de Catalunya, no hi ha tanta proporció de persones de Llatinoamèrica. “Hi ha més diversificació de procedències. S’hi parlen moltes llengües però les parla poca gent”, explica Pradilla. Tots aquests nouvinguts -afegeix el director del Cruscat- “necessiten una llengua franca” per entendre’s i aquesta és el català. Continuar llegint… La llengua franca de l’Ebre – Diari de la llengua

Notes de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural

Últimes notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural
Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47
E-08001 Barcelona
Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/

Administració