Treballs de Sociolingüística Catalana 2018 (accés obert): Llengua i poder
Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)
J. Ploettner: “La co-construcció de l’expertesa en la instrucció mediada en anglès (English-Medium Instruction, EMI)”
Sessió del desembre: Joan Ploettner, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “La co-construcció de l’expertesa en la instrucció mediada en anglès (English-Medium Instruction, EMI)“.Data i lloc: 11 de desembre a les 12.00 h. en el seminari 1A (mòdul I) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.Sessió del gener: Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “L’Educació Intercultural i el Bilingüisme són eines d’inclusió o d’occidentalització de les comunitats indígenes?: Anàlisi de la perspectiva indígena Embera-chamí “.Data i lloc: 31 de gener a les 18.00 h. a la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB (aula per confirmar).Podeu trobar més informació sobre les sessions aquí.
Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL
El proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).
Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!
Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaçpodeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
J. Costa: «Sobre el «marc de condicions sociolingüístiques favorables» per a la implantació de la normativa lingüística catalana».
Joan Costa Carreras rebé enguany el Premi Modest Reixach de Sociolingüística per l’article «Sobre el «marc de condicions sociolingüístiques favorables» per a la implantació de la normativa lingüística catalana». L’hem convidat a presentar-nos l’estat actual dels seus treballs sobre el tema.
Dimecres, 12 de desembre a les 18:30. Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona. Joan Costa Carreras. Professor titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Continua llegint
Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience
Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.
Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |
El número 452 de la revista L’Avenç inclou una entrevista a F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, feta per Josep M. Muñoz. Podreu adquirir tant la versió en paper com la versió digital al web de la revista de L’Avenç.
Us en deixem alguns fragments: Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog
Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren. Continuar llegint… Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog
“Novetats en la promoció de l’ús del català. Conclusions de la I Jornada de la FOLC i nova llei europea de l’audiovisual”
Taula rodona “Novetats en la promoció de l’ús del català. Conclusions de la I Jornada de la FOLC i nova llei europea de l’audiovisual” que tindrà lloc el dimarts dia 11 de desembre a la Casa Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) a dos quarts de vuit del vespre. Per una banda, Blanca Serra (Vicepresidenta de la FOLC) exposarà les conclusions de la I Jornada de la FOLC per a la promoció de l’ús del català celebrada a Girona el passat 10 de novembre i, per altra banda, Daniel Condeminas (divulgador i expert) ens parlarà de l’audiovisual català amb la nova llei europea.
Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
This post is also available in: English
William A. Foley. University of Sydney
La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu
Font: Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu | NacióDigital
«La majoria social catalana, la que respecta a tothom, els mestres, els pedagogs, ens mereixem aquest debat, perquè l’escola en el fons som tots nosaltres»
per Joan PujolarEn qualsevol règim democràtic la política educativa cal que sigui objecte de debat; potser no contínuament, però sí regularment. Però Espanya és com és, i a Catalunya no ens hem pogut permetre aquest luxe. Davant les contínues tergiversacions o falsificacions de la premsa del règim des de fa dècades, el debat educatiu a Catalunya s’ha portat amb sordina, especialment pel que fa al tema de les llengües. Hi ha professors que no segueixen les directrius? Hi ha estudiants que es neguen a parlar català? Hi ha pares que es queixen? Hi ha molts joves que el saben, però mai no el parlen? O molts podrien sortir parlant i escrivint millor totes les llengües (inclòs l’anglès)? Potser l’escola aconsegueix que els nens siguin bilingües, però no que s’estimin les seves llengües? Davant tots aquests temes, s’ha practicat fins ara l’estratègia habitual de gestió de conflictes: calma i discreció.
Ara el Departament d’Ensenyament ens ha sorprès publicant el document El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. La iniciativa ha estat una sorpresa per a molts, i per a alguns un ensurt. Molts ho han interpretat dins la lògica de l’enfrontament Catalunya-Espanya, com una marxa enrere després d’anys de bullying mediàtic i polític, que des de fa un any s’ha convertit en bullying policial i judicial. Ens ho podem permetre, això d’obrir ara el meló de la immersió? L’altra cara de la pregunta és: fins quant ens podrem permetre de no obrir-lo.
(ANUL·LAT) Nous talents en Sociolingüística catalana
Societat Catalana de Sociolingüística: Us comuniquem que hem hagut de cancel·lar l’acte de la SOCS previst per dijous vinent en què es presentaven els nous talents en sociolingüística catalana. L’hem ajornat per la convocatòria de vaga estudiantil que hi ha, però el tornarem a programar més endavant. Continua llegint
Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog
Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.
Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços. Continuar llegint… Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog
Les llengües de l’Anaconda
Font: Viena Edicions – Col.leccions
Les llengües de l’Anaconda
N’heu sentit a parlar mai, del wampanoag, una llengua que, després de 150 anys morta, ha ressuscitat? Sabíeu que hi ha cultures en les quals parlar davant de la sogra és tabú, i s’han hagut d’inventar una llengua especial per a quan la sogra és present? N’heu sentit a parlar, de llengües que, a més del masculí i del femení, tenen molts altres gèneres, com ara un d’especí-fic per a plantes comestibles? Totes aques-tes preguntes i moltes més troben resposta en aquest llibre sorprenent, un recull de les col·laboracions de David Valls al programa de Catalunya Ràdio «Els viatgers de la Gran Anaconda». Un llibre per despertar el lingüista que tots portem dins.
Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog
El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.
Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:
Continuar llegint….Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog
Diàlegs
Acte moderat per Miquel Àngel Pradilla
«Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC
Dimarts 23 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Maria Sabaté-Dalmau, professora del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA). La ponent va presentar-nos alguns dels resultats preliminars del projecte de recerca en què participa sobre l’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat (ASSEMID).
El projecte ASSEMID, de tres anys de durada, se centra fonamentalment en tres eixos: Continuar llegint… «Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC
Bibliografia sobre llengües de signes
Coneixeu la llengua de signes catalana? I les d’altres llengües? Consulteu què se n’ha escrit a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. https://bit.ly/2RDXAq9 Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. També podeu consultar articles i notícies de premsa relacionats amb aquest tema a la base de dades de premsa, tot seleccionant del camp “Llengua tractada” : “Llengua de signes catalana” o “Llengües de signes”.
Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. www.gencat.cat/llengua/documentacio
Un centralitzador de les ofertes de feina de Filologia Catalana – Diari de camp
El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)
La política lingüística està empantanegada perquè l’han arrossegada al terreny de les banderes
F. XAVIER VILA Sociolingüista 13/11/2018 18:54
El “model plurilingüe i intercultural” presentat pel departament d’Ensenyament podria convertir-se en el revulsiu que necessita l’escola per millorar en el terreny lingüístic, però també podria quedar en paper mullat o fins i tot representar un retrocés, depenent de diversos factors.
A hores d’ara, la política lingüística escolar està empantanegada perquè els sectors anticatalanistes l’han arrossegada cap al terreny de les banderes i els plantejaments essencialistes. Primer va ser la reivindicació del presumpte dret a elegir la llengua d’ensenyament, que en la pràctica consagrava el dret a ignorar el català. Després va venir la reivindicació d’un sistema basat en la igualtat horària del català, el castellà i l’anglès, com si emprar més el català que el castellà fos un afront intolerable a l’orgull nacional. Més recentment s’ha difós la idea que un ús excessiu del català era l’origen del sentiment independentista, un argument peculiar perquè es basa en la idea que no es pot ser espanyol en català i que els únics espanyols de debò són els castellans. Cap d’aquests missatges no ha reeixit a Catalunya, però sí que han generat malestar, sobretot quan alguns jutges han interpretat abusivament la legislació vigent. Continuar llegint… El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)
Activitats Novembre GELA
El 20 i 21 de novembre hi ha la jornada #Linguapax2018. Ciutats, arts i experiències de la paraula
- El 22 de novembre, la Carme Junyent participa en el cicle de debats UB: Catalunya i Espanya. Aquí trobareu la informació.
- El 23 de novembre a 2/4 de 10 del matí, tenim la conferència d’Ulrike Mosel dins del cicle “La revitalització lingüística” La doctora Mosel és una de les especialistes més reconegudes del món en llengües amenaçades. No us perdeu l’oportunitat de sentir-la.
- El 26 de novembre a les 7 de la tarda el Dr. Lawrence Reid ens parlarà de la revitalització de l’isinay, una llengua de les Filipines. Mitja hora abans, en la mateixa aula, la Secció de Lingüística General lliurarà el premi Eva Monrós al millor TFG del curs passat.
- El 28 de novembre la Carme Junyent tancarà el cicle de conferències a la Universitat de Vic. En acabat, es farà públic el guanyador del concurs internacional d’autobiografies lingüístiques que organitzen el GELA i la Xarxa Vives d’Universitats.
- Per si no en teniu prou, aquest dimecres (14) i el divendres (23) la Carme Junyent farà dues xerrades sobre el gènere a Reus i al casino de Llagostera respectivament.
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades