Caplletra 63: «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica»

Origen: Caplletra 63 (Tardor 2017)

Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica» PDF
Mariona Casas-Deseures, Llorenç Comajoan-Colomé 105-110
La construcció del coneixement gramatical en aprenents d’educació primària i secundària: algunes aproximacions a l’aprenentatge del verb PDF
Mariona Casas-Deseures, Carme Durán, Xavier Fontich 111-138
Les creences del professorat sobre l’ensenyament de la gramàtica a l’aula: cap a una tipologia de docents PDF
Núria Bastons, Llorenç Comajoan-Colomé, Oriol Guasch, Teresa Ribas 139-164
Com integrar un focus en la gramàtica a les classes comunicatives de llengua PDF
Hossein Nassaji 165-188
La implementació d’una nova gramàtica pedagògica: obstacles i oportunitats a partir de l’experiència al Quebec francòfon PDF
Marie Nadeau 189-216
Una gramàtica per a l’ensenyament: característiques i objectius PDF
Anna Camps, Marta Milian 217-243
La relación entre conocimientos gramaticales y el aprendizaje de prácticas discursivas. El adjetivo como ejemplo
Carmen Rodríguez-Gonzalo, Felipe Zayas 245-277

F. X. Vila: La situació del català a les Illes Balears (Amb certa calma – qüestions de llengua i societat)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l’anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l’obra constitueix ja des d’ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d’aquesta obra, “La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics” (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d’altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d’una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d’estudiar-ne el comportament en general i l’evolució en el temps. Continua llegint

T. Tort: El domini del discurs en la revitalització lingüística

Com més vitalitat té la llengua pròpia, més benestar i més salut tenen els seus parlants. Aquesta seria una de les conclusions de les 30es Jornades internacionals Linguapax sobre la “Diversitat lingüística al món”, del dia 23 de novembre, i sobre “Llengües i tradicions espirituals”, del dia 24.

La relatora d’aquestes jornades, Alícia Fuentes-Calle, ens acomiadava amb la promesa que aviat es publicarà l’informe que recollirà les idees principals dels ponents i dels debats que hi van tindre lloc. A més, si algú té curiositat i temps, pot accedir als vídeos de les dues jornades. Per això, el que plantejo en aquestes línies són només algunes reflexions que, com a espectadora, em va provocar l’experiència d’aquests debats. Continuar llegint… El domini del discurs en la revitalització lingüística – Racó Català

Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Origen: Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Resultat d'imatges de jon landaburuEl proper 1 de desembre, a les 11h, a la Sala de Professors (Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), tindrà lloc el Seminari d’investigadors amb Jon Landaburu (versió PDF), teòric de llarga trajectòria i diverses sensibilitats, investigador de terreny i actor institucional.

Serà una sessió per debatre i compartir amb Jon Landaburu qüestions en relació amb la recerca en llengües i cultures indígenes:

  • des de la perspectiva de l’antropologia lingüística i cultural,
  • dels ecosistemes de diversitat cultural i lingüística del continent americà, en particular a Colòmbia,
  • de la seva traducció en termes de protecció jurídica.

Organitza: LINGUAPAX en col·laboració amb el CUSC-UB i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

logos1des17-600x116

Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística

Origen: Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística |

Resultat d'imatges de avel·lí flors masEl divendres 24 de novembre, en el marc de la 28a Festa de les Lletres Catalanes que organitza la delegació d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental, es va revelar que el guanyador del 17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística és Avel·lí Flors-Mas, filòleg i investigador del CUSC, amb el seu treball “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”.

Aquest premi guardona el millor treball d’investigació sobre sociolingüística, sigui des d’una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística o etnogràfica, referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans.

Podreu trobar un breu resum de l’acte i dels diversos premiats aquí.

Des del CUSC, ens agradaria donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li molts encerts.

F. Xavier Vila a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Origen: F. Xavier Vila a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio) |

Ahir, 22 de novembre, cap a les 16:30 h, F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va participar al programa Estat de Gràcia, dirigit per Roger de Gràcia, que ofereix Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de 16 h a 19 h. Vila va comentar la qüestió del suposat adoctrinament escolar que ha denunciat els darrers dies el partit polític de Ciutadans, el qual ha aportat com a hipotètica prova una enciclopèdia on es parla de Països Catalans Continua llegint

Lliurament dels premis d'(auto)biografies lingüístiques

El 30 de novembre es lliuraran els premis del IV Concurs internacional d'(auto)biografies lingüístiques. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia i començarà amb l’actuació de la cantant Namina Miró do Nascimento. Recordeu que, amb el lliurament de premis, quedarà oberta la cinquena convocatòria del premi i que ens podeu fer arribar els vostres treballs fins el 15 de setembre de 2018. Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades http://www.gela.cat

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h

 Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

Martí Cortadellas (TFM, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

Origen: Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) organitza la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits”, que tindrà lloc el dilluns 27 de novembre a les 19:45 h al Centre cívic Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Gaudirem de les ponències de:Resultat d'imatges de carles de rossello

Carles de Rosselló (col·laborador del CUSC), Cap de servei del Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que parlarà d’experiències en diferents àmbits a Catalunya.

Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, que parlarà sobre experiències a l’escola en una zona de Catalunya Nord amb poca presència social del català.

Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d’Alacant, que parlarà també sobre experiències a l’escola en una zona del País Valencià on hi ha també poca presència social del català.

Presentarà la taula Maria Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI, que parlarà sobre experiències a l’escola a les Illes.

URV: «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova

L’Apellc, en el marc de la Tardor Literària de la ciutat, ha organitzat per a aquest dimecres, 15 de novembre, una sessió consistent en una conferència sobre «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova, professor de la Universitat de Lleida i autor del llibre del mateix nom, i una altra sobre els gitanos de Tarragona, a càrrec de Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte tindrà lloc a les 7 del vespre a la Sala de Graus de la URV.

Avinguda Catalunya, 35 • 43002 Tarragona

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Seminari del CUSC amb Montserrat Sendra: contacte de llengües

Origen: Tercera sessió del seminari del CUSC amb Montserrat Sendra el 24 de novembre | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 24 de novembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la tercera sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

s200_montserrat-sendraEn aquesta ocasió, Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, presentarà una visió panoràmica de la disciplina de la lingüística de contacte, prenent com a punt de partida el capítol introductori del  manual de Donald Winford An introduction to contact linguistics (Wiley-Blackwell, 2003) i un article de Sarah Thomason al Journal of Language Contact, accessible en aquest enllaç. Continua llegint

M. Galindo: ‘L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar’

L’entrevista

Em dic Mireia Galindo Solé (Santa Coloma de Queralt, 1976). Sóc professora de català a l’INS Joan Mercader d’Igualada. Vaig estudiar Filologia Catalana i em vaig doctorar amb la tesi Les llengües a l’hora del pati. He publicat el llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües (Lleida: Pagès).


Tens la sensació, com a docent, que adoctrineu els alumnes?

Els professionals de l’ensenyament eduquem en valors de civisme, pau i pluralitat d’idees. L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar. I sempre partint del respecte per la diversitat cultural, ideològica i lingüística. Si no es fes així, es posaria en perill la convivència en els centres educatius. Pensa que són un microcosmos de la societat, hi conviuen moltes maneres de pensar i entendre el món, i l’important és el respecte mutu.

Ets professora d’un institut a Igualada. Quina és la llengua en què parlen els alumnes?

Parlen en català i castellà, majoritàriament. Ara bé, la proporció d’ús d’una i altra llengua varia segons l’interlocutor i els àmbits d’ús.

Amb el professor de català acostumen a parlar-hi en català, tot i que a vegades després de força insistència i d’escoltar unes quantes vegades es que no me sale… Amb el professor de castellà passa el mateix, però a la inversa. Quan els alumnes a qui no els surt parlar en català s’adrecen a la resta de professors, generalment usen el castellà. Hi ha algun professor tossut, que demana el canvi de llengua, però són pocs…

Al pati, el percentatge d’ús del castellà augmenta considerablement.

Continuar llegint… La BBC | ‘L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar’ – La BBC

 

Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones»

Origen: Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones» |

LSC

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. Enguany, es titula «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones».

L’objectiu de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que pugui revertir-hi d’una manera pràctica.

Podeu consultar tots els articles d’aquest nou número aquí.

lsd2

“Com ho diria” entrevista Xavier Vila

Origen: Com ho diria entrevista Xavier Vila

Com ho diria és una plataforma que recull els termes i expressions propis de l’argot juvenil i n’ofereix una alternativa estàndard, generacionalment no marcada. És, doncs, un projecte destinat a conèixer el corpus de l’argot juvenil col·loquial del català i, alhora, a oferir les expressions o termes equivalents que serien vàlids en registres més neutres o menys informals. Podeu trobar-los a Facebook, Twitter i Instagram. També podeu trobar-los al seu canal de Youtube, on hi van penjant entrevistes a altres professionals de diversos àmbits (lingüístic, televisiu, literari…).

Ahir, l’equip de Com ho diria va recuperar a les seves xarxes socials una entrevista que van fer a Xavier Vila, el director del CUSC, on parla de l’argot juvenil i el paper que té dins la llengua.

Us la recomanem!

Administració