Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Compartir

R. Trenzano: “La LUEV 30 anys després: Derogació o vigència?” (Alacant, 30/11)

Acte commemoratiu del Dia dels Drets Lingüístics a Alacant, 30 de novembre del 2016 a les 18h, Sala Rafael Altamira, Seu Ciutat d’Alacant (c. Ramón y Cajal 4, Alacant). “La LUEV 30 anys després: Derogació o vigència?”, conferència de Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana.

Post-graduate studentships at the Centre for Language Discourse Communication (King’s College London)

A range of post-graduate studentships are available for 2017-18 entry at the Centre for Language Discourse & Communication at King’s College London, offering supervision in text, discourse & narrative analysis, pragmatics, linguistic ethnography, sociolinguistics, psycholinguistics, applied, educational, cognitive and corpus linguistics: Continua llegint

Simposi internacional Linguapax, Llengües i estatus. L’oficialitat importa? – Alícia Fuentes-Calle – RLD blog

linguapax_logo-250x300Els proppassats 24 i 25 de novembre Linguapax ha celebrat a l’EAPC el simposi internacional Llengües i estatus, l’oficialitat importa? La trobada ha comptat amb la participació de ponents de set països i l’assistència d’un públic nombrós i divers provinent tant de l’esfera de les polítiques públiques com de la (socio)lingüística acadèmica i activista. Continuar llegint… Simposi internacional Linguapax, Llengües i estatus. L’oficialitat importa? – Alícia Fuentes-Calle – RLD blog

Seminari del Grup d’Estudis del Discurs (GED): Mireia Montaña (UOC) i Mario Bisiada (UPF)

Demà tindrà lloc el seminari del Grup d’Estudis del Discurs (GED), projecte de recerca ModevigTrad (FFI2014-57313-P), Universitat Pompeu Fabra. A càrrec de: Mireia Montaña (Universitat Oberta de Catalunya) i Mario Bisiada (Universitat Pompeu Fabra). Dia: divendres, 2 desembre del 2016. Hora: 12.00 h – 14. 00 h. Lloc: Aula 52.421- 4a planta edifici 52. Roc Boronat –  Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra.

Continua llegint

16è Premi Jaume Camp de Sociolingüística per a Natxo Sorolla per “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja”

15241381_1237142266360375_6534606804765270726_n

16è. Premi Jaume Camp de Sociolingüística per a Natxo Sorolla i Vidal, pel seu treball “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la
Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials”.
https://www.omnium.cat/noticia/guanyadors-de-la-27a-festa-de-les-lletres-catalanes-del-valles-oriental
XXVII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Òmnium Cultural, Granollers, 25 de novembre de 2016. Foto: Mar Martín Vela. — a Granollers.

Origen: Òmnium Vallès Oriental – Cronologia

“Llengua i empresa. Dades i arguments (02/12/16)

Origen: 02.12.16 – Llengua i empresa. Dades i arguments

Divendres, 2 de desembre

A les 9 h
Sala d’actes del Palau Marc (La Rambla, 8)

Presentació dels principals resultats dels estudis sobre llengua i món socioeconòmic (EULP, Ofercat, Llengua i marques, etc.). També es presentaran alguns dels arguments més utilitzats.

Ponents: Anna Torrijos, tècnica del Servei d’Informació Difusió i Estudis i Anton Ferret, cap del Servei d’Informació Difusió i Estudis

Workshop on Language and Occupations –  Amado Alarcón and Josep Ubalde – RLD blog

seminar-events1-1038x576Internationalization and informationalism are producing a major need for language-related work. In recent decades, several authors has stressed the importance of language in achieving greater levels of value creation and worker employability. Nevertheless, researchers and institutions face a lack of systematized and comparable information about the role of language in job performance. In this current scenario, the Workshop on Language and Occupations, held in Reus at the School of Business and Economics (URV) from 24 to 25 October 2016, allowed researchers a chance to exchange ideas and build knowledge on issues related to language and work. It was an initiative of researchers on the ILT project (CSO2015-64247-P), funded by the Ministry of Economy and Competitiveness, in collaboration with the Department of Business and Management of the School of Business and Economics (Universitat Rovira i Virgili) and the Social and Organizational Analysis Research Group. The workshop involved the cooperation of almost twenty researchers from academic institutions in Spain, Catalonia, Germany, Switzerland and United States. Continuar llegint… Workshop on Language and Occupations –  Amado Alarcón and Josep Ubalde – RLD blog

Job vacancy teaching Sociolinguistics (Sheffield)

 

We have just advertised the following 0.6 Teaching Associate position in Sociolinguistics at Sheffield. The successful applicant’s key responsibility will be to teach a Level 3 (final year) UG Language and Gender module. Applicants should have (or be close to completing) a PhD in sociolinguistics, so this may suit a PhD student. We would be happy to receive applications from individuals working in the area of Linguistic Ethnography. The deadline for the post is very short (5th December!) as we are looking to recruit someone to start in February.

Via: FòrumSL

Bibliografia: representació de la llengua

Les persones, de forma individual o col·lectiva, tenen percepcions, idees, valors i sovint també prejudicis sobre la llengua; la que parlen ells mateixos o els altres. Coneix aquest món de la representació de la llengua mitjançant la bibliografia que t’ofereix el Centre de Documentació de Política Lingüística. http://bit.ly/2f3P57g Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. Continua llegint

Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

cam005701El passat divendres 18 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Elvira Riera (UPF) va conduir un seminari al voltant de Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011), de Philippe Van Parijs; d’aquesta manera completàvem la introducció a les propostes de l’autor que havíem iniciat al setembre. A més, la participació de Riera resultava del tot escaient, ja que recentment ha defensat una tesi doctoral que tracta precisament la noció de justícia lingüística: “Why Language(s) Matter to People. A theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies. The case of mixed societies”.

Com va remarcar la ponent, l’autor és conegut bàsicament per la seua teorització de la renda bàsica universal i com un dels principals exponents del liberalisme igualitari. Van Parijs és un filòsof activista i és per això que Linguistic Justice… és un llibre deliberadament provocatiu. Riera va situar el llibre en el marc del liberalisme igualitari, que tracta de conjugar els valors de llibertat i de justícia. Aquest corrent interpreta la llibertat com el dret a l’autonomia personal, sense ingerències de l’Estat. Defensen que l’estat ha de ser neutral, des d’una perspectiva de no intervenció que ha evolucionat recentment cap a la idea d’imparcialitat. De la seua banda, la justícia consistiria a protegir l’autonomia de l’individu però garantint la igualtat d’oportunitats i el dret de tria, a partir de la idea d’equitat. Aquesta visió de la justícia es va aplicar primer a l’economia i no va ser fins a meitat dels 90 que alguns filòsofs canadencs com Charles Taylor o Will Kymlicka van començar a aplicar-la a la gestió de les llengües i les cultures en estats plurinacionals. Continuar llegint… Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

presentacio-informe-2015

Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)

Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive – The New York Times

Origen: Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive – The New York Times

A street in Alghero, a port city in Sardinia. The traditional insularity of Alghero has helped to preserve Catalan, but the language is fading even here. CreditAlessandro Grassani for The New York Times

ALGHERO, Italy — The first Catalans reached Sardinia in the 14th century, when troops sailed from the eastern coast of what is now Spain as part of an expansion into the Mediterranean.

After an uprising slaughtered the forces garrisoned in this northern port on the island, King Peter IV expelled many of the locals. In their place, he populated Alghero mostly with convicts, prostitutes and other undesirables, many of them Catalans.

Today, Alghero is a linguistic anomaly. This walled and picturesque city is, quite literally, the last bastion of Catalan in Italy.

Continua llegint

Selecció de professorat d’estudis catalans per al curs acadèmic 2017-2018 a universitats de l’exterior

L’Institut Ramon Llull ha obert una convocatòria per a la selecció de professorat d’estudis catalans a dues universitats de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2017 -2018: la Universitat Christian-Albrechts de Kiel (Alemanya) i la Universitat de l’Havana (Cuba). El termini de presentació de sol·licituds és del 19 de novembre al 3 de desembre del 2016, ambdós inclosos. Continua llegint

Professorat d’estudis catalans i beca de doctorat en l’àmbit de la sociolingüística i l’anàlisi del discurs

Divendres passat va sortir publicada al DOGC una convocatòria de selecció de professorat d’estudis catalans a les universitats de l’exterior. En aquest cas surten a selecció les places de les universitats de Kiel, a Alemanya, i de L’Havana, a Cuba; podreu trobar informació específica sobre els perfils que es demanen per a cadascuna de les places en aquest enllaç. Cal destacar especialment la plaça de Kiel, ja que va associada a una beca de doctorat en l’àmbit de la sociolingüística i l’anàlisi del discurs. Els candidats per a aquesta plaça, doncs, hauran de comptar amb el títol de màster en filologia, lingüística, sociolingüística, estudis culturals, didàctica de les llengües, etc., i hauran de presentar un esbós d’un projecte de tesi que s’adeqüi al projecte de recerca internacional en què s’emmarcarà, “The Discursive (De)Construction of Anxiety Culture: A Multidisciplinary Research Project Concerning Social Threats and Public Education” (per a més informació, consulteu aquest enllaç).

Font: Josep-Anton Fernàndez jfernandez(arrova)llull.cat Cap de l´Àrea de Llengua i Universitats – Head of the Department of Language and Universities

 

L’aula com a àmbit d’investigació sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües

L’aula com a àmbit d’investigació sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües se celebrarà a Vic els dies 26 i 27 de gener. Programa preliminar i inscripció aquí:

Foro Europeo de la Diversidad Lingüística DSS2016

Los próximos 15 y 16 de diciembre, en el marco de la programación de la Capitalidad Cultural Europea DSS2016, tendrá lugar un importante acontecimiento en Donostia: el Foro Europeo de la Diversidad Lingüística. Para más información sobre el foro y también de dar la oportunidad de inscribirse a participar en él a las personas interesadas, se puso en marcha la página web del evento: http://www.donostiaforum.eu
Continua llegint

F. X. Vila (Amb certa calma): Aplaudir la liquidació del català… en català

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Aplaudir la liquidació del català… en català

Ahir dissabte la periodista Gemma Castanyer va publicar a l’Ara un article que us convido a retenir en la memòria: Parlar-los en anglès. A l’article, l’autora descriu una pràctica que fa temps que detectem en alguns sectors -ho fa, per exemple, el senyor Alfred Bosch– i que consisteix a transmetre com a primera llengua als fills no pas el català, sinó l’anglès.

Al llarg de l’article, la periodista amb prou feines amaga que la seva simpatia per aquesta opció, fins al punt que, quan planteja quins riscos pot oferir, només se li n’acut un:

“Encara ara de vegades ens parla en català, però nosaltres ens hem mantingut sempre amb l’anglès, no ens surt parlar-los en català”, diu la Montsant.

És a dir, que posats a parlar de riscos, a l’autora -que no sembla recordar aquell principi periodístic que diu que cal documentar-se en fonts diverses a l’hora de tractar qualsevol tema- no se li acut que potser aquests infants anglòfons no aprendran prou bé el català, o que segurament no hi tindran cap vinculació emotiva perquè serà la llengua “dels altres” o de l’escola. No, els únics “riscos” que sap trobar és que “la gent no ho entengui” o que, per la pressió de l’enton, potser aquestes famílies capdavanteres no aconseguiran eliminar el català del tot de la vida familiar. Fascinant declaració de principis…

Em sap greu haver-ho de recordar, però això que l’autora de l’article presenta com a fenomen innovador i que camufla sota el terme “immersió” és més vell que l’anar a peu i té un altre nom més desagradable: se’n diu substitució lingüística en família, i és exactament el que han fet milions de famílies d’arreu del món quan s’han passat a la llengua del poder perquè es pensaven que els oferiria més avantatges econòmics o socials. A Galícia, aquesta “immersió” tan guai ha fet que l’ús del gallec retrocedeixi més d’un 60% en tres generacions. Això és ni més ni menys el que va fer que a Alacant, a València o a la Catalunya Nord desaparegués el català durant el segle XX. A Catalunya també s’hi va apuntar una petita part de l’alta burgesia, com els comtes de Godó o el Vidal-Quadras, per esmentar-ne un parell de qui és públic i notori, i és allò que abans se’n deia parlar castellà “porque hacía más fino”.  Per sort, el moviment es va avortar, perquè si no el català senzillament hauria desaparegut. Perquè el que els defensors d’aquesta pràctica no acaben de veure és que en la mesura que el seu exemple s’estengués, passaria una cosa molt senzilla: que els nens catalans anglòfons deixarien d’aprendre català perquè trobarien més amiguets anglòfons amb qui parlar la seva llengua, mirarien les pel·lis en anglès, assistirien a escoles en anglès, els monitors dels esplais els començarien a parlar en anglès… Si fa no fa, com va passar amb tants pares pijos els anys 50 i 60 que van descobrir, ai ves, que curiós, que la nineta dels seus ulls no sabia català o com a molt el malparlava amb accent madrileny.

És obvi que hi ha molta gent que desitjaria que els seus fills aprenguessin molt millor l’anglès, i tal com estan les coses convindria que el sistema educatiu millorés substancialment la seva eficiència
en aquest punt. Tanmateix, una comunitat lingüística sana és la que sap distingir entre els usos interns i els externs. Contràriament al que prediquen els apòstols de l’hibridisme neoliberal, en sociolingüística sabem perfectament que les comunitats lingüístiques només usen dues llengües per a les mateixes funcions durant períodes relativament curts de la seva història, i ràpidament s’acaben decantant, normalment per la llengua més poderosa. Potser no és agradable, però sol ser així. Si més no, no ens enganyem amb paraules ensucrades.

PS
En tot cas, el que sí resulta francament innovador és que un periodista d’un mitjà en català enfoqui de manera tan positiva l’arraconament del català.

Administració