Número 30 (2020) – Monogràfic:«Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 30 (2020), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. Continua llegint →
Dissabte 23 de febrer, 10h, Casa dels Països Catalans
L’IFCT us informa que l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, organitza aquest dissabte 23 de febrer a les 10h el debat de cloenda de la consulta sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord. El debat té lloc de 10h a 13h a la Casa dels Països Catalans, la seu de l’APLEC. El debat constitueix l’acte de final de recollida de comentaris, anàlisis, remarques i propostes que els Estudis Catalans de la Universitat havien llançat a principis de 2019 i durant tot el mes de gener amb els « Quaderns de greuges de la llengua catalana ». Al terme de l’operació, l’IFCT sintetitzarà i endreçarà les informacions recollides i les transmetrà als responsables del « debat ciutadà » a l’Estat francès, així com al govern i al president de la República. El debat sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord vol contribuir a la consulta general dels ciutadans i s’inscriu dins el domini del funcionament de les institucions i la millora de les pràctiques democràtiques. La iniciativa vol ser un preludi al funcionament de l’Oficina pública de la llengua catalana que ja hauria de ser en funcionament des del 2018…
Concentració davant la prefectura per la creació de l’OFICINA PÚBLICA de la LLENGUA CATALANA
Divendres 22 de febrer, 17h30
L’IFCT us informa que l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, ha convocat divendres 22 de febrer a les 17h30 una concentració davant de la prefectura amb el mot d’ordre « VOLEM L’OPLC ». Bloquejada des del desembre de 2017, l’OPLC ha estat aprovada per totes les col·lectivitats i les entitats de Catalunye Nord, però queda pendent de la decisió final de l’Estat que ha de procedir a la seua publicació al diari oficial. La Universitat de Perpinyà també va aprovar que la seu de l’OPLC sigui al campus perpinyanès i que l’IFCT sigui encarregat del consell científic de l’organisme. L’APLEC ha demanat que una delegació sigui rebuda pel prefecte i que se l’informi de l’avançament dels tramits. Els representants del Departament, de la Regió i dels municipis (a través del SIOCCAT) donen suport a l’acte i seran presents.
Un llibre excepcional d’interès per a qualsevol sociolingüista
Aquest matí he acabat de llegir Factfulness: el món va millor del que et penses. Deu raons que fan que no el vegis tal com és. Un llibre que intenta demostrar que tenim tendència a no entendre bé les grans xifres del món (polítiques, socials, econòmiques), que mira d’explicar per què és així i, encara més interessant, que proposa maneres senzilles de resoldre les nostres mancances. Un llibre que té vocació de ser útil. I he de dir que l’he trobat excepcionalment bo. Continua llegint →
Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja. Continuar llegint… “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua
Des de l’apartat Material digitalitzat del web de Llengua catalana ja es pot accedir a les primeres col·leccions de sociolingüística i ensenyament de llengües, publicades en paper per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) entre els anys 1986 i 2005. El Centre de Documentació de la DGPL ha digitalitzat una vintena d’obres i més de 300 comunicacions, que fins ara només s’hi podien consultar en format paper. Continua llegint →
Atenció: l’aula ha canviat. Aquí apareix l’aula nova.
Benvolgudes i benvolguts,Us convidem a una xerrada a càrrec de les ponents Luci Nussbaum i Matilde Martínez, titulada “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”. Us esperem el 26 de març a les 17.00 h. en la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-6).
Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.
La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJA, de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.
El dimecres 20 de febrer de 2019 a les 15.30 h, a la sala Gabriel Oliver (Facultat de Filologia, Edifici Històric, Universitat de Barcelona), tindrà lloc la presentació del llibre «Enjeux actuels de l’immersion universitaire», publicat recentment pel Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU) de la Universitat d’Ottawa.
L’acte comptarà amb les intervencions de F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, que hi ha publicat l’article «Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne: origines, justifications, réussites et défis», i Hélène Knoerr, professora a la Universitat d’Ottawa i una de les responsables del volum.
6th Barcelona Summer School on Bilingualism and Multilingualism (BSBM) held at the Center for Brain and Cognition, Pompeu Fabra University (Campus Ciutadella), and organized by the CBC research group. We would like to dedicate this year’s programme to the memory of Albert Costa, former director of the Summer School. His scientific contributions have been of great importance to the field of bilingualism and have inspired many of us. He was an excellent researcher, colleague, mentor and friend who will be sorely missed. Dates: September 17th – 20th, 2019. Location: Barcelona, Spain. Continua llegint →
En el primer vídeo de la sèrie Notícies de Llengua s’hi mostren dades corresponents als usos i coneixements lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys extretes de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, estudi dut a terme entre els darrers mesos de 2014 i el primer de 2015, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. En el vídeo podem veure que el coneixement de català dels joves és alt, ja que aproximadament un 80 per cent dels joves enquestats saben parlar i escriure en català. Continua llegint →
Parlar i debatre sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats. També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament condueixen a cap resultat positiu.A Catalunya segle XXI volem continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Continuar llegint… Alacarta.cat – Cap 31. La llengua catalana
Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB, hi presentaran resultats de la seua recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX. Un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible d’entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual. Us convidem a participar-hi!
Amb l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món, la Xarxa Vives d’universitats i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona convoquen el premi Jesús Tuson a un treball sobre diversitat lingüística.
Convocatòria 2018. Data límit de presentació de propostes: 31 de març de 2019. BasesContinua llegint →
IX Congreso Internacional de Lingüística Hispánica – VII Encuentro Bienal de la Asociación Internacional para el Estudio del Español en la Sociedad [SiS] (www.spanishinsociety.com). Perspectivas transnacionales para el estudio del español en la sociedad. Universidad de Edimburgo, 5 y 6 de septiembre de 2019
Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme. Continuar llegint… Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster – RLD blog
Acaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:
Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).
A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic univeAcaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:
Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).
A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?
rsitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?
NIU DE SUPORT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA PER A TREBALLS DE FINAL DE GRAU I DE FINAL DE MÀSTER 2019
La Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d’Estudis Catalans) organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant el seu Treball de Final de Grau (TFG) o de Final de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. L’objectiu és encoratjar la discussió, resoldre dubtes i debatre idees en tallers temàtics on una persona experta en aquests àmbits donarà resposta a preguntes sobre teoria, metodologia, recollida i/o anàlisi de dades generades prèviament per l’alumnat participant. Més informació i inscripció
Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)
En el primer vídeo de la sèrie Notícies de Llengua s’hi mostren dades corresponents als usos i coneixements lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys extretes de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, estudi dut a terme entre els darrers mesos de 2014 i el primer de 2015, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. En el vídeo podem veure que el coneixement de català dels joves és alt, ja que aproximadament un 80 per cent dels joves enquestats saben parlar i escriure en català. Continua llegint
El proper divendres 22 de febrer tindrà lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).
Amb l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món, la Xarxa Vives d’universitats i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona convoquen el premi Jesús Tuson a un treball sobre diversitat lingüística.
Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme. Continuar llegint… Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster – RLD blog
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).
