Estat del català a les Illes: “Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”

Estat del català a les Illes: “Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs” » Polí­tica » Balears » dBalears.cat.

 9518C.Polls | 17 desembre 2014

Melià i Pradilla, abans de la roda de premsa.

| Jaume Morey

L’estat del català a les Illes “té una dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”. Aquest és el diagnòstic que fa de la llengua pròpia el director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe sobre la llengua catalana, 2013, Miquel Àngel Pradilla.
Continuar llegint

Compartir

L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears.

17/12/2014
L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

 Presentació de l’Informe a València                                         Fotografia:  PRATSiCAMPS

 

El VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va ser presentat a València i a Palma els dies 11 i 17 de desembre, respectivament. L’encarregat d’explicar quina és la situació del català en aquests territoris va ser Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe. L’acte de València es va organitzar amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià i el de Palma, conjuntament amb el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB.

 

Tal com recull l’Informe, el conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall molt divers de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que, a mitjà termini, poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.

 

Pel que fa als usos de la llengua, a les Illes Balears s’ha passat d’un període (1986-2001) en què els percentatges de creixement de parlants eren inferiors als de l’increment de la població, a un altre (2001-2011) en què, malgrat haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional, l’importantíssim increment de parlants ha permès mantenir les estimacions percentuals: el 2011, un 63,4 % de persones declaraven que sabien parlar la llengua. Al País Valencià, en canvi, la disminució dels indicadors d’ús, que ja es visualitza a partir del 1995, ha continuat durant el període 2005-2010, en què el decrement general de l’ús és d’uns tres punts percentuals. Una altra dada destacada de l’Informe és que el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears.

Recull de premsa

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán » Ultima Hora Mallorca.

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalánVII Informe sobre la llengua catalana

La situación del catalán en las Islas presenta claroscuros, más aún después de «una ofensiva judicial sin precedentes contra el estatus normativo de la lengua iniciada en 2011» con la llegada del PP a las instituciones. No obstante, el futuro de la lengua «está aún en nuestras manos», sobre todo en los grandes territorios, que son Catalunya, País Valencià y Balears. Continuar llegint

Amb certa calma: La recerca sociolingüística educativa al País Basc: el projecte Arrue

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La recerca sociolingüística educativa al País Basc: el projecte Arrue.

Em sembla que ningú discutirà que fa molt poques dècades el basc estava condemnat a la desaparició imminent. Sense les ciutats, sense la modernitat, sense llibres ni llengua estàndard, sense prestigi ni suport estatal, la llengua semblava boquejar les darreres alenades a les portes de l’extinció. I tanmateix… Tanmateix, un grapat d’entusiastes van copsar la magnitud de la tragèdia i van saber fer allò que calia en el moment adequat -en l’últim moment, de fet- i van posar-se a fer una feina inestimable per a la recuperació de la seva llengua mil·lenària. Tal com vol el tòpic, la feina ha estat i és col·laborativa, feta des de la humilitat i l’entrega, i vista des d’ara apareix realment impressionant i, el que és més important, eficaç. Per dir-ho ras i curt,  crec que avui és de justícia dir que almenys a la comunitat autònoma del País Basc, el procés cap a la liquidació s’ha aturat en sec i mostra indicis sòlids de capgirament, encara que sigui en un context encara d’enorme fragilitat. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La recerca sociolingüística educativa al País Basc: el projecte Arrue.

Continuar llegint

Xarxes socials i llengües: “Dels blocs de països a Orient Mitjà als rols sociolingüístics: blockmodeling amb signe”

Dels blocs de països a Orient Mitjà als rols sociolingüístics: blockmodeling amb signe | Xarxes socials i llengües.

 

Estic desenvolupant l’anàlisi de relacions amb signe (positives i negatives) com a ferramenta que permet l’anàlisi de xarxes sociolingüístiques És per això que us mostro una anàlisi experimental amb les relacions entre actors d’Orient Mitjà, per a destacar l’aprofitament que se’n pot fer en sociolingüística.

Al twitter d’ van penjar una imatge de les relacions entre països d’Orient Mitjà. La imatge representava relacions positives (en verd), relacions negatives (en roig) i relacions neutrals, poc definides o sense gaire relació (en groc). Entre els 13 actors es produeixen fins a 120 relacions, de les quals 34 són positives i 86 negatives (d’un total de 156 relacions que es poden produir entre 13 actors).

Per tal de simplificar i interpretar aquesta xarxa, a mode d’experiment hem aplicat una anàlisi de blocs (blockmodeling) per a xarxes amb signe amb Pajek. Aquesta anàlisi permet visualitzar l’estructura emergent que hi ha darrere d’una xarxa de relacions positives i negatives entre diferents actors. Continuar llegint… Dels blocs de països a Orient Mitjà als rols sociolingüístics: blockmodeling amb signe | Xarxes socials i llengües.

Psicologia i Educació: Ajudant de recerca del projecte “Comtelmo”

Font: Sol·licitud.

El projecte té com a objectiu estudiar la manera com els nens amb i sense TEL comprenen les oracions en llenguatge oral en temps real. El projecte es basa en l’ús de la tècnica de registre de moviments oculars (eye-tracking) sobre tasques que incideixen en la comprensió dels aspectes lèxics i morfosintàctics de l’oració. Continuar llegint

J. Pujolar: El debat sobre els nous parlants

 

Els passats 20, 21 i 22 de novembre tingué lloc a Barcelona, a iniciativa del grup de recerca Identicat de la Universitat Oberta de Catalunya, en col·laboració amb la Societat Catalana de Sociolingüística, el 2n Simposi Internacional sobre Nous Parlants en l’Europa Multilingüe. El simposi representà el tret de sortida d’una nova xarxa internacional finançada pel programa COST de la Unió Europea, que comptà també amb el patrocini de la Fundació la Caixa. Aquesta xarxa internacional porta per nom “Els nous parlants en l’Europa multilingüe: reptes i oportunitats”, i compta fins a la data amb la participació de 24 països en el seu Consell de Direcció. Per tant, sembla que el debat proposat pels promotors de la xarxa, a jutjar pel nombre de participants en el mateix simposi (186 inscrits i 90 comunicacions d’arreu d’Europa), ha trobat dins l’àmbit de la sociolingüística un ressò important.

 

Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » El debat sobre els nous parlants – Joan Pujolar.

Natxo Sorolla obté la Beca d’Investigació Amanda Llebot |

Natxo Sorolla obté la Beca d’Investigació Amanda Llebot |.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va donar a conèixer en l’entrega dels Premis Josep Galán a la normalització lingüística, celebrada el Villella de Cinca el passat 29 de novembre, el treball guanyador de les XXV “Beques d’Investigació Amanda Llebot”, amb una dotació de 1.000 euros, per a un treball inèdit sobre temes relacionats amb el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, etc.).

En aquesta edició, el treball guanyador de la beca ha estat «La substitució lingüística emergent del Baix Cinca. Estudi sociolingüístic des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials», de Natxo Sorolla (CUSC-UB).

Més informació

Presentació de l’Informe sobre la llengua a Palma (17/12/2014)

Informe 2013Presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana 2013. Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic.

Dimecres, 17 de desembre de 2014, 19 h. A Can Alcover – Espai de Cultura (C. de Sant Alonso, 24, Palma)

  • Damià Pons Pons (delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Palma)
  • Joan Melià Garí (coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears – UIB)
  • Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe)

Més informació:

F. X. Vila: L’interès inconfessable dels catalans

Publicat el 7/XII/2014 a El Punt – Avui

          Un dels llocs comuns més desafortunats del supremacisme castellà és aquell que afirma que la defensa del català és en realitat una argúcia dels autòctons per reservar-se per a ells els llocs de treball més atractius i excloure’n “els altres espanyols”.
El tòpic és mesquí, perquè si alguna cosa ha caracteritzat la defensa de la llengua és el desinterès amb què milers de persones s’han sacrificat per un objectiu que no els produïa cap benefici material. És fal·laç, perquè, com és fàcilment demostrable, Catalunya sovint ha instal·lat al capdavant de les seves més altes institucions –des de la presidència de la Generalitat fins a la del Barça, passant per la direcció de les institucions empresarials, de les sindicals, etc.– persones nascudes fora del país. I és que les llengües s’aprenen, i els espanyols tenen la mateixa capacitat biològica per aprendre llengües que tothom…, si en tenen ganes. El tòpic també és pervers, perquè suggereix que a Catalunya es viu una situació de discriminació racial acusada quan, segons el recent estudi Créixer a Espanya, dirigit per un equip no català que usa dades de Madrid i Barcelona, “les dades [a les dues ciutats] posen de manifest que les percepcions de discriminació entre els fills dels immigrants són ben escasses. A l’edat mitjana de 18 anys, només el 5% de la mostra declarava haver sofert alguna discriminació «sovint o molt sovint».” (Aparicio i Portes 2014: 191). I, finalment, el tòpic és profundament absurd, perquè qui afirma que el català es protegeix només per interessos egoistes hauria d’afirmar, tot seguit, que el blindatge constitucional del castellà, molt més contundent que el del català, és l’acte suprem d’egoisme del règim lingüístic espanyol i, per tant, hauria exigir-ne immediatament l’abolició. Continuar llegint a…Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: L’interès inconfessable dels catalans.

Presentació al País Valencià de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (demà, dijous 11/12)

Dijous 11 desembre 2014, 18.30h a l’Octubre CCC, Carrer Sant Ferran, 12 – València.

Presentació de l’Informe sobre la Llengua Catalana 2013
Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
Un representant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe

Tarja-presentacio-informellenguacatalana2013

Conferència: “Diversitat lingüística sostenible” |

Conferència: “Diversitat lingüística sostenible” |.

En el marc del cicle de conferències “Diversitat de llengües i benestar lingüístic” que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dimarts 9 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor Albert Bastardas (CUSC-UB) pronunciarà la conferència Diversitat lingüística sostenible.

Taula rodona “El català i el repte de la internacionalització de la universitat”

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Taula rodona “El català i el repte de la internacionalització de la universitat”.

 

El proper 10 de desembre a les 18:30 se celebrarà a l’Aula Magna de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la darrera taula rodona del cicle “1714: El català i la universitat”, que aquesta vegada se centrarà en el tema: “El català i el repte de la internacionalització de la universitat”.

Participants:

  • Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull i Departament de Filologia Catalana
  • Encarnación Carrasco, professora visitant al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
  • Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament
  • F. Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació i Departament de Filologia Catalana

No cal dir que hi esteu tots convidats.

L’aragonès, el basc i l’asturià podrien desaparèixer

L’aragonès, el basc i l’asturià podrien desaparèixer.

Segons un estudi de la UNESCO, un total de 3.000 llengües estan amenaçades

JOAN B. GALÍ / BARCELONA

Dilluns, 1 de desembre del 2014 – 20.01 h

Segons una estimació de la UNESCO, la meitat de les llengües parlades en l’actualitat, que es xifren en unes 6.000, desapareixeran a finals d’aquest segle. A la Península, l’aragonès, l’asturià i l’eusquera figuren dins d’aquest grup de parles amenaçades per la falta d’ús.

Un dels punts que la UNESCO remarca com a més preocupant és la desaparició de parles que no han fet la transició al nivell escrit. Amb elles, afirma la institució, “no només es perdria una gran riquesa cultural, sinó també coneixements ancestrals continguts, en particular, en les llengües indígenes”.

No tot són males notícies, segons el document, en què s’explica que el procés no és “ni inevitable ni irreversible: polítiques lingüístiques ben planificades i implementades poden […] revitalitzar llengües maternes i transmetre-les a les generacions joves”.

Administració