M. À. Pradilla: La catalanofonia (per J. Gifreu)

La catalanofonia – VilaWeb.

Autor/s: Josep Gifreu

La catalanofonia

Article de Josep Gifreu a El Punt Avui

Quan els governs del PP en bloc fan causa general contra la normalització del català en els seus territoris històrics. Quan els processos de fragmentació territorial, de substitució lingüística o de degradació de la llengua continuen avançant. Quan l’estatus del català, tot i els deu milions de parlants, es manté relegat a Europa al rang de les llengües minoritàries o regionals, és hora d’idear una nova estratègia de defensa global i conjunta de la llengua catalana a dins i a fora del territori.

Aquesta visió de la comunitat de llengua com una responsabilitat activa de tots els seus usuaris, independentment d’adscripcions i de fronteres, la projecta el nou concepte de ‘catalanofonia’. És l’aproximació innovadora al debat sobre l’estat del català que ens proposa ja des del seu títol una petita gran obra del sociolingüista Miquel Àngel Pradilla. Títol i subtítol del llibre precisen bé el contingut i la intenció de l’autor: ‘La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística’ (Barcelona, IEC, 2015).

La pregunta sobre l’estat de la comunitat catalanòfona és una pregunta de gran recorregut. Amb voluntat de substituir la vella mirada sobre la ‘catalanitat’, massa particularista, aquesta interpel·la tota la comunitat de llengua sobre el seu –el nostre!– destí com a grup humà diferenciat i sobre la ‘meta de supervivència’ (Taylor) d’un ‘nosaltres’ definit per una marca primera, la llengua.

La pregunta va de dalt a baix (de les polítiques a les implementacions i usos) i de baix a dalt (de les mobilitzacions ciutadanes als plans de normalització) i interroga tant els habitants del territori fragmentat (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) com els usuaris del ciberespai, inclosa la creixent diàspora catalana pel planeta.

Valencià d’origen, català de vocació i d’adopció, professor a la URV, director de la Xarxa Cruscat, Pradilla presenta en aquest llibre un informe difícilment rebatible sobre l’estat general del català i l’estat particular en cada un dels territoris repartits en quatre estats europeus. Uns estats que, per cert, i llevat d’Andorra, no tenen (encara) el català com a llengua d’estat.

El gran mèrit de l’obra de Pradilla, en la línia que ja ha mostrat en múltiples intervencions, és la seva capacitat de síntesi científica i alhora de proposta estratègica. Cada un dels grans capítols del llibre ofereix una anàlisi intensiva sobre quatre dimensions fonamentals de la dinàmica de la llengua: la gestió de la normativa o codificació; l’adopció de polítiques lingüístiques a cada territori; l’aplicació dels models lingüístics al sistema educatiu en cada una de les tres autonomies; i l’estat dels coneixements i dels usos del català en el conjunt de l’àmbit i en cada un dels territoris. Però, a més, conté una clara incitació estratègica. Pretén anar més enllà del diagnòstic i oferir pautes d’acció per a línies de planificació i de comportaments lingüístics coherents i eficients.

En resum, projectar el focus sobre la catalanofonia genera un camp nou per a la mirada i l’acció. Crea un subjecte col·lectiu –el grup lingüístic–, separat d’altres adscripcions i identificable com a tal. Marca un espai d’intercomunicació definit per la llengua. Fa visible i desitjable un projecte de futur compartit pel qual val la pena lluitar. Així, l’horitzó de la catalanofonia s’erigeix com una gran causa moral d’una comunitat. I no sols una causa política o cultural.

Compartir

“Catalana, per interès”, article de F. Xavier Vila a l’Ara |

“Catalana, per interès”, article de F. Xavier Vila a l’Ara |.

 

El passat dimecres, 1 d’abril de 2015, F. Xavier Vila publicava un article a l’Ara titulat “Catalana, per interès”, en el qual reflexionava sobre les expectatives laborals dels estudiants de llengua, literatura i cultura catalanes.

Diuen els experts en sociologia juvenil que, enfront de la crisi econòmica, les noves generacions s’han vist forçades a mesurar les seves decisions no sols en funció de la satisfacció personal que els proporcionen, sinó també en funció de la seva rendibilitat objectiva. Si això és així, els estudis de filologia catalana han d’estar d’enhorabona. Perquè més enllà de les consideracions vocacionals, els estudis de filologia catalana són també una opció raonable en termes d’ocupabilitat.

Podeu llegir l’article sencer a través del següent enllaç: Catalana, per interès – F. Xavier Vila

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques |

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques |.

Aquest divendres, 17 d’abril de 2015, tindrà lloc una sessió del seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques, titulat «Politécnico de Milano: un cas jurídic lingüístic», a càrrec de Nicola Vaiarello (UNIPV, UB).

L’acte tindrà lloc a les 12.00h, a l’aula 2.3 de l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona.

Documents sobre llengua i joventut

Documents sobre llengua joventut

Tant en les seves relacions amb la llengua com en altres àmbits, les actituds dels joves són clau per conèixer el futur. Des del Centre de Documentació de la DGPL us oferim informació sobre  coneixements, usos i actituds lingüístics dels joves en forma de:

Bibliografia accessible en línia o consultable al Centre

La darrera bibliografia sobre els usos lingüístics entre la joventut

Llengua i joventut III (2010-2014)

Enllaç amb les confeccionades en períodes anteriors

Llengua i joventut II (2000-2009)

Llengua i joventut I (1978-1999)

Informació periodística accessible en línia en forma de notícies seleccionades:

Notícies referides a l’any 2014

Llengua i joventut (VI) (2014)

Enllaç amb les confeccionades en períodes anteriors

Llengua i joventut (V) (2013)

Llengua i joventut (IV) (2011-2012)

Llengua i joventut (III) (2008-2010)

Llengua i joventut (2006-2008)

Llengua i joventut (I) (2000-2005)

Font: Centre de Documentació de la DGPL

“Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, article d’Emili Boix a l’Ara

“Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, article d’Emili Boix a l’Ara |.

El passat diumenge, 12 d’abril de 2015, el diari Ara publicava l’article “Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, d’Emili Boix (CUSC-UB) on es tracta la situació sociolingüística de la ciutat de Barcelona.

El percentatge de barcelonins que entenen el català ja és altíssim, un 94,9%, però saber-lo parlar és una altra història. Els percentatges més elevats de ciutadans de Barcelona que saben parlar el català es troben novament als districtes de Gràcia (86,3%), Sarrià – Sant Gervasi (84,1%) i les Corts (83,4%), mentre que són més baixos a Nou Barris (65,2%) i sobretot a Ciutat Vella (55,4%). Per descomptat els percentatges de domini del català escrit són encara més minsos: sols un 57,3% del total de la població afirma saber escriure en català (només un 40,6% a Nou Barris i encara menys a Ciutat Vella, amb un 34,5%…)

Podeu llegir l’article sencer a: “Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona” – Emili Boix

N. Sorolla: Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

 

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Trobada Pedagògica i Intercanvi d’Experiències en l’ensenyament de les llengües a infants

Trobada Pedagògica i Intercanvi d’Experiències: «Propostes per a millorar la pràctica docent», a Vic

En el marc d’aquesta trobada, dos-cents mestres i directors d’escola valoraran propostes de millora en la pràctica docent actual, en especial en l’ensenyament de les llengües a infants. Es valorarà la prova pilot del Termòmetre Lingüístic, que s’ha dut a terme en els dos darrers anys, una prova que permet fer un diagnòstic pedagògic de competència lingüística i un pronòstic de l’amplitud de llengües que es poden aprendre, amb l’objectiu de programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes.

Lloc: aula magna de la UVic-UCC. Campus Torre dels Frares. Carrer Laura, 13, de Vic

Data: Dissabte 11 d’abril de 2015, 9 hores

Organitza: Societat Catalana de Pedagogia (IEC) i Centre d’Innovació i Formació en Educació (CIFE) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Butlletí de l’IEC

M. Fukuda: Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda

Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda.

Nubol de paraulesRKN: «Em pensava que el català era una mena de dialecte…»

MKT: «Sí, sí.»

MNN: «Però [castellà i català] són ben diferents, oi?»

(Dona, 1 any a Barcelona; Dona, 2 anys a Barcelona; Dona 4 mesos a Barcelona)

MKT: «Això és un engany, oi que sí?! Dins d’un mateix país, d’Espanya!! Si un mateix rei governa aquest país, almenys, hauria de ser una mateixa llengua.»  (Dona, 2 anys a Barcelona)

Aquestes són les actituds lingüístiques inicials d’unes dones japoneses que van arribar a Barcelona a causa de la feina dels seus cònjuges. Les tres tenen com a tret comú que són membres “passavolants” de la població japonesa a Catalunya, que solen arribar poc informats de la societat d’acollida. En general, els japonesos són enviats al seu nou lloc de feina al cap de poc temps després d’haver rebut el comunicat oficial sobre el seu trasllat i, a més a més, en molts casos, no els deixen triar la destinació.

Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda.

Novetats del blog de la Revista Llengua i Dret

Novetats RLD blog, març 2015

Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges – Maria Jesús Larios

Llengua i sobiranisme. Una anàlisi sociolingüística sobre les dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) – Albert Fabà i Joaquim Torres

Joshua A. Fishman (1926-2015) – Emili Boix

Les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos – Josep M. Mestres i Mireia Trias

Subscripció al Blog de l’RLD aquí. Consulta al darrer número de l’RLD aquí

‘Les llengües a la Catalunya independent’, cicle de debats a l’Espai VilaWeb

‘Les llengües a la Catalunya independent’, cicle de debats a l’Espai VilaWeb – VilaWeb.

La primera sessió, aquest dijous, reuneix Carme Junyent i Antonio Baños

VilaWeb organitza un cicle de xerrades sobre el paper de les diverses llengües que es parlen al país després de la proclamació de la república catalana. Els debats són oberts al públic en general i es faran a l’Espai VilaWeb, normalment els dijous a les 19.30. La primera sessió, aquest mateix dijous dia 9, reunirà Carme Junyent i Antonio Baños.

En les sessions posteriors participaran escriptors, sociòlegs i parlants de les més de dues centes llengües que es parlen al Principat ara mateix.

Notícies relacionades:

Carme Junyent: ‘No ho fem bé. El català no té el futur assegurat’

Antonio Baños: ‘Si fóssim una tribu, seríem més benvistos per l’esquerra espanyola’

A. Domingo: Quina relació hi ha entre llengua i immigració?

Quina relació hi ha entre llengua i immigració? | Griselda Oliver i Alabau.

Sovint es manté una posició que, segons Domingo, no és del tot encertada, ja que es considera que la immigració “és l’amenaça a la continuïtat de la llengua”: en realitat, és justament a l’inrevés, ja que “la importància que té la llengua com a marca antropològica de la identitat a Catalunya és precisament també gràcies a la immigració”. I per què? Segons Domingo, per sis raons: en primer lloc, si bé no tots els habitants a Catalunya parlen català, sense la immigració només tindria tres milions d’habitants, cosa que tampoc garantiria la continuïtat de la llengua. En segon lloc… Continuar llegint Quina relació hi ha entre llengua i immigració? | Griselda Oliver i Alabau.

A. M. Pla: “Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa”

Una nova adquisició destacada del Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística

Pla Boix, Anna M. (coord.). Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa [En línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Autonòmics, 2014. (e-Recerca; 5). ISBN 9788439392125. http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/iea/eR_05.pdf

Com gestionen els estats plurilingües el respecte al principi d’igualtat de les majories i minories lingüístiques? Com garanteixen la compatibilitat del respecte a la diversitat amb la cohesió social entre les diferents comunitats existents dins el seu territori? Aquesta obra en presenta casos concrets.

Més informació: http://bit.ly/1F0OLLH

Disponible al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. (Topogràfic: J/Eu-Gar ; J.Eu-Gar [E])

M. J. Larios: Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges – Maria Jesús Larios.

L’Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges, presentat el mes de setembre de l’any 2014, va ser debatut al Parlament de Catalunya el passat dilluns 23 de febrer.

Aquest document sorgeix de l’experiència acumulada al Síndic de Greuges amb relació a la tasca de defensa dels drets lingüístics. S’escau, a més, que la institució forma part, des del mes de març de l’any 2014, de l’Associació Internacional de Comissionats de Llengua. En aquest informe, com en la resta d’informes monogràfics que duu a terme la institució de defensa dels drets, es recullen les aportacions fetes any rere any als informes anuals del Síndic presentats i debatuts al Parlament de Catalunya, i també les consideracions expressades en queixes i actuacions d’ofici i informes específics sobre altres matèries presentades en aquest període. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya del Síndic de Greuges – Maria Jesús Larios.

Avel·lí Flors i la situació del català al País Valencià – Sal·lus Herrero – La Veu del País Valencià

Avel·lí Flors i la situació del català al País Valencià – Sal·lus Herrero – La Veu del País Valencià.

L’altre dia, a la xarxa Cruscat, de l’Institut d’Estudis Catalans, m’enviaven una excel·lent notícia, que em va causar, inicialment una petita “confusió” perquè jo vaig conèixer Avel·lí Flors, pare, a meitat del anys setanta, quan habitava al Seminari de Montcada. Avel·lí Flors, llavors, era el rector del Seminari de Castelló a Alfara del Patriarca i fou un magnífic professor de català, tot i que l’assignatura s’anomenava “llengua valenciana”… continuar llegint Avel·lí Flors i la situació del català al País Valencià – Sal·lus Herrero – La Veu del País Valencià.

 

3er Seminari LEARNMe: “Recent developments regarding the legal protection of minoritized languages: different European perspectives” 8-9 d’abril de 2015 |

3er Seminari LEARNMe: “Recent developments regarding the legal protection of minoritized languages: different European perspectives” 8-9 d’abril de 2015 |.

Mercator

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha estat admès com a membre del projecte LEARNMe (Language and Education Addressed through Research and Networking by Mercator).

La primera activitat del centre com a membre del projecte serà l’organització del tercer seminari internacional de la sèrie “Revisiting, reanalysing and redefining legal aspects on linguistic diversity: policy, media and education”. Els dos primers seminaris van tenir lloc a Aberystwyth (Gal·les) i a Estocolm (Suècia), i van tractar sobre mitjans de comunicació i educació, respectivament. El tercer seminari es titularà “3es jornades sobre diversitat i polítiques lingüístiques”, i se centrarà en l’àmbit de la legislació i la política lingüística.

El seminari tindrà lloc els dies 8 i 9 d’abril de 2015 i ja es pot descarregar el programa de les jornades.

Dades de l’acte
Data: 8 i 9 d’abril de 2015
Lloc: Sala de Professors (5è pis de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia UB)

Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”

Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”.

A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts de teus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu defensora de la normalització del seu ús. Doncs no es normalitza un conflicte fent-lo palès constantment, precisament es normalitza llevant-li ferro o actuant amb normalitat. Crec que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no normalitza. Jo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeu-se alguna cosa que el faça atractiu perquè el parle més gent! Continueu llegint… Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”.

Administració