Crida de comunicacions en sociolingüística pel VIIIè Congrés Català Internacional de Sociologia


Està oberta la Crida de comunicacions per al VIII Congrès Català Internacional de Sociologia i VI Congrès de Joves en Sociologia que es celebraran a Barcelona del 12 al 14 de Juliol de 2023. Com és habitual, podeu enviar les vostres comunicacions al grup de treball en sociolingüística (GT1). I com a novetat, enguany podeu enviar les comunicacions a la sessió conjunta “Migració, educació i llengua”.

Trobareu les instruccions i enllaços a la secció del VIIIè congrés al web de l’ACS o bé directament clicant a aquest formulari  en català, castellà i anglès Continue reading

«Com sobreviure a un boarding: una etnografia de la immersió en anglès i les pràctiques (multi)lingüístiques d’adolescents espanyols en internats a Irlanda del Nord».Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Jessica McDaid (20/01, 12h)

El proper divendres 20 de gener se celebrarà la cinquena sessió del curs 2022/2023 del seminari de sociolingüística i política lingüística, organitzat pel CUSC-UB amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El seminari, amb el títol «Com sobreviure a un boarding: una etnografia de la immersió en anglès i les pràctiques (multi)lingüístiques d’adolescents espanyols en internats a Irlanda del Nord», serà a càrrec de Jessica McDaid, investigadora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 12h i en línia, com és habitual, i hi podreu accedir des del següent enllaç:

Codó (2022) Languaging teachers. CLIL and the politics of precarisation in Catalonia

Source: Languaging teachers | 10 | CLIL and the politics of precarisation in C

Languaging teachers. CLIL and the politics of precarisation in Catalonia

By Eva Codó

The aim of this chapter is to investigate CLIL as a site of struggle for educators and school heads. It takes a sociolinguistic and political economy perspective that focuses on the investigation of schools as neoliberalised workplaces and of teaching as a profession in transformation. Data come from two institutional ethnographies conducted near Barcelona (2015-2017) in a state school and a publicly subsidised private school. The analysis shows that, as a wholesale process of languaging teachers, CLIL is a stratifying mechanism that alters established regimes of value, subjectifies teachers to marketise and precarise themselves and especially in the state sector, reinforces existing inequalities between permanent and temporary staff.

Machin; Ament; Pérez-Vidal (2022) Motivation and investment. Exploring the choice of English-medium instruction for mid-degree undergraduates in Catalonia .

Source: Motivation and investment | John Benjamins

Author(s): Elizabeth Machin1ORCID icon, Jennifer Ament2, Carmen Pérez-Vidal1

The dominant conceptualisation of Englishisation, and the associated implementation of English-Medium Instruction (EMI), is as a top down, policy-led process (Lanvers & Hultgren, 2018). This raises the question as to the appeal for student stakeholders to choose the English-taught tertiary level programmes offered to them. To shape the learning experience and to address demands in what is a competitive market, higher education institutions may find it useful to know more about the student standpoint.

Wächter and Maiworm (2014, p. 17) reported that EMI provision in southern Europe “very much lags behind.” Nonetheless Spain – the setting for the present study – is considered to have positively welcomed EMI in the wake of globalisation and to improve foreign language learning (Doiz & Lasagabaster, 2018). Our particular locus of research is Barcelona, the capital of the autonomous bilingual Spanish-Catalan community of Catalonia, where the regional language, Catalan, is the language of instruction at state primary and secondary schools. We explore how the past choice of an English-mediated education is accounted for by students, and the extent to which those motivations still apply. For our data collection, we target undergraduates in the middle of their degree, thus avoiding the potential “honeymoon period” of the early stages of an EMI programme, when the challenge of instruction in a second language (L2) “might not yet have crystallized” (Henry & Goddard, 2015, p. 268).

Student perceptions about their past EMI selection were viewed through the lenses of two distinct but complementary theoretical constructs, which together offer “bifocality” (Darvin & Norton, 2021, p. 9): (in particular, the framework of the L2 Motivational Self System (L2MSS) (Dörnyei, 2005, 2009)), and (Darvin & Norton, 2015). The intention behind the duality of this approach is that a sense of both the temporal and spatial nature of the motivational profiles of the students experiencing EMI might be revealed, and insights gleaned into the role played by the self and identity in the language choice for undertaking academic studies. Our pathway to understanding the past decision to enrol on an English-mediated programme, a choice made prior to crossing the educational threshold from school to university, is through the prism of meaning-making in the present. In this regard, we also refer to the additional notion of “narrative identity” (McAdams & McLean, 2013). It is these theoretical constructs to which we now turn.

8th Spring Research Conference 2023 (UIC)

Crida de comunicacions per participar a l’8th Spring Research Conference organitzat pel Departament de Lingüística Aplicada de UIC Barcelona, que tindrà lloc el divendres 24 de març de 2023. El termini per presentar-hi una proposta de comunicació finalitza el dia 13 de gener

The Institute for Multilingualism at UIC Barcelona is proud to announce the Eighth Annual Spring Research Conference Teaching, learning and communicating in multilingual contexts’ which will take place in person on Friday 24 March 2023 on the UIC Barcelona Campus.

Guest speakers

Dr David Lasagabaster (Universidad del País Vasco)

Dr Ana Llinares (Universidad Autónoma de Madrid)

Call for Papers

We invite proposals for individual or joint presentations of 20 minutes (+ 10-minute discussion) related to the study of bi/multilingualism and teaching and learning in multilingual contexts within the areas of Linguistics, Applied Linguistics, and Psycholinguistics.

Anonymous abstracts (maximum 500 words, excluding references) must be submitted by 13 January 2023. Notification of acceptance will be sent out by 30 January 2023.

For more information and the submission form, please check here: Conference website.

Puchowski (2022) No em canviïs la llengua: Non-Native Catalan Speakers and the Construction of an Informal Language Activist Platform

Through top-down language planning and bottom-up advocacy, the Catalan language has often been presented as a language of societal cohesion in today’s multiethnic and multilingual Catalonia. This article makes informed observations of an ad hoc Catalan language activist collective-No em canviïs la llengua. No em canviïs la llengua points to experiences of “native-born” Catalan interlocutors “changing language” to Castilian with them, and in 2019 created an informal group to express ideological opposition to alleged linguistic discrimination. I interpret No em canviïs la llengua as a novel example of language activism which follows from the historical trajectory of Catalan language policy and the work of other more formally established language organisations in Catalonia. Through their casually organised platform of events and social media interactions, these activists employ familiar rhetoric to construct an ideological narrative about the Catalan language: a “language that unites us”. I use highlights from semi-structured interviews and a brief observational study of a No em canviïs la llengua event in February 2020 to showcase how these activists utilise extant narratives about the Catalan language as a “tool of social cohesion”. I use a metapragmatic analysis to highlight themes of social equality, Catalan speaker identity, and linguistic agency. My analysis supports a non-essentialist approach to framing language activism, expanding beyond explicit demonstrations of activism, formal organisations, or native in-group/indigenous identities. As examples of social action, participation in sociolinguistic debate and interventions in metadiscourse also represent activism as a form of linguistic citizenship.

Accés a l’article.

Quarta sessió del seminari del CUSC amb Adriana Patiño-Santos (16/12, 10h): «Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès»

Divendres 16 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2022-2023 del seminari de sociolingüística i política lingüística, que organitza el CUSC-UB amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

En aquesta sessió, que es durà a terme en línia i (de manera excepcional) a les 10h, Adriana Patiño-Santos (University of Southampton) presentarà la seva recerca sobre «Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès». Hi podreu accedir des d’aquest enllaç de Zoom:

Aprofitem per recordar-vos que podeu recuperar les sessions passades del Seminari al nostre canal de Youtube i que podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2022/2023 en aquest enllaç. A més, us informem que l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Les persones interessades a rebre el certificat oficial poden inscriure’s en aquest enllaç (requisit per a una avaluació positiva: 80% d’assistència).

Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges.

EditorMiquel Àngel Pradilla Cardona | Rovira i Virgili University & Institute of Catalan Studies

ISBN 9789027212740 | EUR 99.00 | USD 149.00 /e-BookISBN 9789027256911 | EUR 99.00 | USD 149.00

The aim of the work Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges is to give an account, in a summary way, of the major topics dealt with by the study of the relation between language and society in the Catalan language community, and the extent to which international approaches have been received and how they have been adapted to the Catalan domain.Every tradition has interpreted this interaction with specific approaches. The Catalan tradition, for example, has opted for a vision that integrates a wide range of studies on different themes (economy, law, political science, communication, ecology, linguistic variation, anthropology, and so on). So, in the book you are holding, the authors of the various chapters, recognised specialists in their fields, have provided complementary views that will enable us to make an overall analysis, something that was urgently needed in the context of the ultimate aim of bringing internal consistency to the discipline.

Table of Contents
  • Preface
    Miquel Àngel Pradilla Cardonapp. ix–x
  • Chapter 1. Catalan sociolinguistics: A multifaceted discipline
    Miquel Àngel Pradilla Cardonapp. 1–14
  • Chapter 2. History of the group GCS/ASOLC/SOCS
    Francesc Vallverdúpp. 15–27
  • Chapter 3. Linguistic ecology
    Pere Comellas Casanovapp. 29–38
  • Chapter 4. For a prospective sociology of language: From prophecy to foresight
    Ernest Querol Puigpp. 39–54
  • Chapter 5. Is there a social history of the Catalan language?
    Miquel Nicoláspp. 55–65
  • Chapter 6. Research on language codification: A general proposal
    Joan Costa-Carreraspp. 67–91
  • Chapter 7. The process of normalising Catalan in the media: Notes on the evolution of research (1980–2020)
    Josep Gifreu and Maria Corominaspp. 93–106
  • Chapter 8. The (limited) contribution of Catalan political science to Catalan sociolinguistics
    Albert Branchadellpp. 107–117
  • Chapter 9. Forty years of language policy in Catalonia (1980–2020): Intervention in linguistic skills, practices and ideologies
    Elvira Riera-Gilpp. 119–137
  • Chapter 10. From normalisation to sustainability: The limits of status planning
    Isidor Marípp. 139–158
  • Chapter 11. Language law in the Catalan domain
    Eva Pons Parerapp. 159–171
  • Chapter 12. The economics of language
    Amado Alarcón Alarcónpp. 173–182
  • Chapter 13. Demolinguistics in Catalan-speaking territories
    Joaquim Torres i Plapp. 183–194
  • Chapter 14. The linguistic transmission of Catalan: Current state of affairs and analysis
    Antoni Mas Miralles and Brauli Montoya Abatpp. 195–205
  • Chapter 15. Research on educational sociolinguistics in the Catalan-speaking area
    F. Xavier Vilapp. 207–244
  • Chapter 16. Language and social psychology research in Catalan sociolinguistics
    Llorenç Comajoan-Colomé and Miquel Strubell i Truetapp. 245–260
  • Chapter 17. Linguistic anthropology: Concepts and field sites
    Joan A. Argenterpp. 261–273
  • Chapter 18. New speakers: Language and subjectivity
    Joan Pujolarpp. 275–296
  • Chapter 19. Pragmatics and discourse analysis
    Núria Alturopp. 297–312
  • Chapter 20. The kaleidoscopic universe of the sociolinguistics of variation in the Catalan language
    Miquel Àngel Pradilla Cardonapp. 313–330
  • Indexpp. 331–333

Source: Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges | Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona

Byrne; Bertran; Tudela (2022) Continuity and change: language ideologies of Catalan university students

Catalonia is an interesting site for language ideology research for several reasons. It is a multilingual and multicultural territory, where both Catalan and Spanish enjoy the status of co-official language. Adding to this, over the course of the last two decades there has been a growing movement that has called for the independence of Catalonia from Spain, one which frequently places linguistic concerns at its centre. Against this backdrop, we report on a project that qualitatively examines the language ideologies of university students in the period after the 2017 Catalan independence referendum. Specifically, we conducted semi-structured interviews with 33 undergraduate students attending three universities from the wider Barcelona area. We examined the language ideologies of this cohort through the theoretical lens of linguistic authority, in particular, the concepts of anonymity and authenticity. Two central themes emerged from the data analysis: ‘Catalan: “lingered” authenticity?’ and ‘Spanish: glocal anonymity’. The findings reveal a complex array of language ideologies toward both Catalan and Spanish. Furthermore, in an ever-changing socio-political and sociolinguistic landscape in Catalonia, we maintain that qualitative methods can act as a powerful tool when examining cases of complex multilingualism. Més informació: Full article: Continuity and change: language ideologies of Catalan university students

[RLD Blog] Gaèlic irlandés i català: dos casos alineats amb un mateix objectiu – Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres

Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres

El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat. Continueu llegint

Toni Molà: “Joan Fuster. Ara o mai”

Avui dijous,1 de desembre a les 18:00, Toni Mollà glossarà la figura literària, acadèmica i política d’aquest referent del pensament als Països Catalans. Toni Mollà és sociòleg, periodista i molts anys amic de Joan Fuster i Rafel Ninyoles, així com autor del conegut MANUAL DE SOCIOLINGÜISTICA, publicat el 1987 per editorial Bromera.

L’acte tindrà lloc en aquest enllaç:

Codi d’accés: 3njgQ3

[RLD Blog] Posem fill a l’agulla?. Ressenya de Riera, Elvira i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions – Luci Nussbaum

Luci Nussbaum. La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.

La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada. Continueu llegint

[RLD Blog] La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat nord-català – Hèctor Llull Gil

Hèctor Llull Gil

El passat 28 de setembre, el mitjà digital VilaWeb va publicar un reportatge titulat “La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord”. Centrat sobretot en l’escola de Prada, s’hi exposa a grans trets el funcionament del model pedagògic i, per extensió, lingüístic que aplica La Bressola, la xarxa d’escoles associatives d’immersió en català a la Catalunya Nord, en els diferents centres educatius. Això és, a grans trets, la interacció entre els alumnes més grans i els més petits i “l’acompanyament lingüístic constant dels mestres”, tal com s’explica en el reportatge.

Continueu llegint

[RLD Blog] Per una comunicació sanitària més inclusiva, equitativa i respectuosa amb les minories i amb la llengua catalana. Ressenya de la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” – Jordi Pere i Mas

Jordi Pere i Mas El passat 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, i amb motiu de la publicació del número 77, va organitzar la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”, amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, també aquelles en situacions diverses de vulnerabilitat. Continueu llegint

Bradley; Flors-Mas: «Ideologies sobre l’autoritat lingüística a Catalunya i el País Valencià»

Us escrivim per fer-vos saber que, de manera excepcional i per evitar la coincidència horària amb altres activitats de la Universitat de Barcelona, hem canviat l’horari del seminari del CUSC del 16 de desembre de 2022, amb Adriana Patiño-Santos sobre “Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès”, que finalment tindrà lloc a les 10h.

Us fem arribar el cartell amb l’horari correcte, que hem actualitzat també al web del CUSC i al calendari de Google del seminari.

Aprofitem el missatge per recordar-vos que aquest divendres 25 de novembre a les 12h tindrà lloc la tercera sessió del curs. Andrew Frank Bradley (Universitat de Sheffield) i Avel·lí Flors-Mas (CUSC-UB) presentaran la seua recerca al voltant de les «Ideologies sobre l’autoritat lingüística a Catalunya i el País Valencià». Hi podreu accedir des del següent enllaç:

Andorra: L’estudi de coneixements i usos lingüístics indica que el català és la llengua de referència de la població en coneixement i ús

L’estudi de coneixements i usos lingüístics indica que el català és la llengua de referència de la població en coneixement i úsLa ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i el coordinador de l’eix sociològic d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó, han presentat els resultats de la nova enquesta del 2022 de Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. L’estudi dibuixa que un 44% dels enquestats tenen el català com a llengua materna o inicial, mentre que el castellà baixa al 40,3%, el francès ho és del 10%, el portuguès del 13,5%, el 3% l’anglès i un 6,8% altres llengües (aquestes són les dades obtingudes d’una pregunta amb opció de multiresposta, és a dir, incloent-hi opcions de combinació de llengües). Continue reading

Notícies SPL

Les notícies més destacades de la SPL (Generalitat de Catalunya) del mes d’octubre:

Pacte Nacional per la Llengua

Esdeveniments sociolingüístics

Font: Mercator



10-11 November 2022, Madrid (Spain)
Bilingualism and Bilingual Education: Sociolinguistic Approaches (BIUNED 2022)
Organised by UNED Madrid

16 December 2022, online
LANGSCAPE & ENROPE Online Colloquium #3
Organised by the LANGSCAPE International Research Network & the ENROPE consortium

27 February -3 March 2023, Berlin (DE)
LANGSCAPE & ENROPE Winter School 2023
Organised by the LANGSCAPE International Research Network & the ENROPE consortium

16-17 March 2023, Leeuwarden (NL)
International Conference: Minority Languages in the City

Call for Papers: deadline January 20, 2023.
Organised by Mercator European Research Centre, the Berlin Brandenburg Akademie der Wissenschaft, and the Interdisciplinary Centre for Social and Language Documentation

17 March 2023, online
LANGSCAPE & ENROPE Online Colloquium
Organised by the LANGSCAPE International Research Network & the ENROPE consortium

22-24 March 2023, Strassbourg (DE)
ECSPM 2023 Symposium: The social role of higher education – Developing the civil society’s awareness and impacting policies on the role of multilingualism in education

Organised by ECSPM

26-28 April 2023, Madrid (ES)
ALTE’s 8th International Conference: Language Assessment Fit for the Future

Organised by Association of Language Testers in Europe

23-25 March 2023, Dublin (IE)
Conference on Youth Theatre and Performance in Regional, Minority, and Minoritised Languages

Organised by University College Dublin

4-6 May 2023, Ottawa (Canada)
Colloque du CCERBAL 2023 – Bilinguisme et multilinguisme: Compétences transversales, mobilité et bien-être
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by Centre canadien d’études et de recherche en bilinguisme et aménagement linguistique (CCERBAL), Institut de langues officielles et du bilinguisme (ILOB), Université d’Ottawa.

16 June 2023, online
LANGSCAPE & ENROPE Online Colloquium #4
Organised by the LANGSCAPE International Research Network & the ENROPE consortium

20-24 June 2023, Wales
XIX International Conference on Minority Languages (ICML)
Organised by University of Wales Trinity Saint David

26-28 June 2023, Edinburgh
United Kingdom Language Variation & Change 14 (UKLVC14)
Call for Papers: soon to be published
Organised by Linguistics and English Language / University of Edinburgh

26-30 June 2023, Sydney (Australia) – Hybrid conference
International Symposium on Bilingualism (ISB14)
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by Macquarie University

28-30 June 2023, Copenhagen, Denmark
10th International Conference of the Education and Linguistic and Cultural Diversity Association (EDiLiC)
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by University of Copenhagen

17-21 July 2023, Lyon (France)
AILA 2023
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by ENS de Lyon

12-13 October 2023, Valletta (Malta)
4th International Conference on Multilingualism and Multilingual Education (ICMME4)
* Call for Papers is open
Organised by University of Malta

Entrades recents