Treballs de Sociolingüística Catalana, 30 (Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants)
Recordeu: crida d’articles per a TSC 32 oberta – Monogràfic: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Núm. 30. Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants
Bolletí mensual del GRESIB, núm. 1
Vegeu aquest correu al vostre navegador
Núm. 1. Desembre de 2020
Cicle dels estudis de didàctica i literatura (UAB). Més informació
Del dimecres 11 de novembre al dimarts 22 de desembre de 2020Seminari a càrrec de Liyun Wang: “Com ensenyar i corregir la pronunciació del català als aprenents sinòfons? Quatre tasques per complir”. Resum
Dimecres 2 de desembre de 2020, 10.30 h
Assignatura Ensenyament del català com a L2.
Seminari en línia (enllaç).Taller en línia “Boosting students. Positive emotions about language learning”. Més informació
Dissabte 12 de desembre de 2020Seminari virtual del GRESIB, a càrrec de Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears): “L’adquisició inicial de la prosòdia de l’evidencialitat”. Resum
Divendres 18 de desembre de 2020, 16 h
Presentador: Francesc Torres-Tamarit (CNRS-Université Paris 8).
Seminari en línia (enllaç).18th Old World Conference in Phonology. Oberta la inscripció per al taller “L’adquisició de la fonologia i les interfícies gramaticals en la llengua materna i en la L2”. Més informació
Fins al 31 de desembre de 2020
Taller virtual (formulari d’inscripció i programa).
Més informació sobre el 18th Old World Conference in Phonology.Convocatòria d’articles per a la revista Llengua, Societat i Comunicació – “Reptes de la comunicació especialitzada” (2021). Més informació
Termini per a la recepció d’articles: 20 de febrer de 20212020 GRESIB – CDSIB
Rebeu aquest correu perquè formau part de la llista de subscripció del GRESIB-CDSIBLa nostra adreça és:
GRESIB – CDSIBCarretera de Valldemossa, km. 7,5
Palma, Illes Balears 07010
Spain
Voleu canviar la forma de rebre aquests correus?
Podeu actualitzar les vostres preferències o cancel·lar la vostra subscripció al bolletí.
Cicle sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya
La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, organitza entre el desembre de 2020 i el març de 2021 un cicle de quatre taules en format virtual sobre el model lingüístic de l’educació de noies i nois a Catalunya. La idea central del cicle és fer dialogar diferents agents socials perquè aportin reflexions al voltant de la realitat i els reptes de la formació lingüística d’infants i joves del nostre país.
Després de dècades d’ensenyament del català, durant les quals hi ha hagut canvis notables quant a la demografia i s’ha incorporat una perspectiva plurilingüe a l’educació obligatòria, sembla pertinent de debatre sobre els resultats del model educatiu de Catalunya, sobre la capacitat d’adaptació dels seus agents davant els canvis i les noves demandes socials, així com sobre el paper d’altres entitats de formació i de lleure en el foment del coneixement i l’ús del català entre infants, adolescents i joves.
D’altra banda, sovint s’ha intentat conflictivitzar l’educació lingüística de Catalunya, un procés amb ramificacions judicials i en els mitjans de comunicació que ha creat i crea tensions en els centres d’ensenyament i, en general, en la societat. És llavors rellevant de revisar les dimensions del conflicte i les direccions en què es pot actuar per contrarestar-lo.
El cicle se celebrarà íntegrament en línia i comptarà amb les taules i experts que es detallen a continuació. Els resultats de les taules, sintetitzats per les relatores, es publicaran en línia i posteriorment i de forma definitiva a Treballs de Sociolingüística Catalana 32.
Taula 1. Principis i resultats del model de conjunció en català
Data: 9 de desembre 2020, 18h
Participants:
- Joaquim Arnau (Universitat de Barcelona)
- Xavier Vila (Universitat de Barcelona)
- Francina Martí (Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat)
- Carme Rider (Presidenta Societat Catalana de Pedagogia)
Moderador: Miquel Àngel Pradilla. Relatora: Luci Nussbaum
Enllaç d’accés: https://us02web.zoom.us/j/81840414679?pwd=Rlo5enZ4czZlSnh5aml4Y2xDRTRVZz09
ID de reunió: 818 4041 4679
Codi: HGS$10
Taula 2. Reptes i oportunitats de l’educació lingüística a Catalunya: la realitat dels centres educatius
Data: 13 de gener 2021, 18h
Participants:
- Xavier Planàs (docent de primària)
- Puri Pinto (docent de secundària)
- Ramon Font (portaveu nacional d’USTEC·STEs)
Moderador: Llorenç Comajoan. Relatora: M. Mercè Solé
Enllaç d’accés: s’anunciarà properament.
Taula 3: La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya
Data: 10 de febrer 2021, 18h
Participants:
- Eva Pons (Universitat de Barcelona)
- Pere Mayans (Departament d’Educació)
- Àlex Gutiérrez (Diari Ara)
Moderador: Joan Pujolar. Relatora: Maria Sabaté
Enllaç d’accés: s’anunciarà properament.
Taula 4: l’ús de la llengua catalana entre infants, adolescents i joves en contextos no escolars
Data: 10 de març 2021, 18h
Participants:
- Arnau Rius (Canal Malaia)
- Gerard Hausmann (Canal Super3)
- Ivan Solivellas (lingüista, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua)
Moderadora: Alexandra Monné. Relatora: Mireia Trenchs
Enllaç d’accés: s’anunciarà properament.
Periodisme.cat: llengua i mitjans de comunicació
Source: Inscripcions Periodisme.cat – Escola Municipal de Mallorquí
INSCRIPCIONS AL CICLE: PERIODISME.CAT
Aquest cicle de conferències està coordinat conjuntament entre l’Escola de Mallorquí-Ajuntament de Manacor i el CEP de Manacor i s’impartirà mitjançant la plataforma de Zoom. El preu de la matrícula és de 25 €. La durada del curs i les hores de formació són: 8 hores.
Inscripcions telemàtiques al web de l’Escola: del 24 al 26 de novembre de 2020.
Inscripcions al Portal del personal: a partir del 28 de novembre al 03 de desembre de 2020.
Dates del cicle: de l’11 de desembre de 2020 al 15 de gener de 2021.
Commemoració del centenari d’Antoni M. Badia i Margarit
25 novembre 2020
Commemoració del centenari d’Antoni M. Badia i Margarit
Simposi organitzat per a commemorar el centenari del naixement del filòleg i membre de l’IEC Antoni Badia i Margarit, en què es repassarà la vigència de la seva obra.
Continua llegint
M. Vargas-Urpí: “La interpretació als serveis públics a Catalunya” (Seminari del CUSC-UB)
El pròxim seminari del CUSC tindrà lloc divendres 27 de novembre. Serà en format virtual i, com sempre, a les 12h. Aquesta vegada, Mireia Vargas-Urpí, Lectora Serra Húnter en el Departament de Traducció i Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parlarà del passat, el present i els reptes que planteja el futur per a la interpretació als serveis públics a Catalunya. Podreu accedir a la sessió en línia des d’aquest enllaç de BB Collaborate.
“Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso…” N. Sorolla i A. Flors – RLD Blog
RLD Blog
Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso…
Natxo Sorolla i Avel·lí Flors-Mas
Quan ens interessem en el futur del català sovint situem el focus en «la joventut». Indirectament assumim que «als grans» ja els coneixem, o ja sabem què fan, o sobretot, que ja no canviaran massa al llarg de la seua vida. I doncs, ens concentrem en la gran preocupació de qualsevol societat: què fan els jóvens? Siguen certes o no totes aquestes assumpcions, l’article que resumim en aquest apunt es va focalitzar en aquest grup i, més en concret, en els que coneixem com a millenials (generació Y). A Catalunya, són la generació nascuda entre els anys 80 i 90, i en el moment de l’enquesta que tractem (EULP 2013) tenien entre 15 i 34 anys. Venen precedits pels boomers (generació X), nascuts entre els 60 i els 70, i que actualment es troben establerts en l’edat adulta; i seran substituïts per la Generació Z o centennials, nascuts a partir del 2000.
Continueu llegint
Places universitats alemanyes
- Professorship (W3) in Romance Philology / Linguistics (in the fields of French and Spanish Linguistics) – University of Bonn – Bonn
- Professur (W3) für Romanische Philologie / Sprachwissenschaft (mit Schwerpunkten in der Französischen und Spanischen Sprachwissenschaft) – Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn – Bonn Continua llegint
Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 al Barcelonès (canvi de data)
Us comuniquem que l’acte en línia “Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 al Barcelonès” canvia de data per motius organitzatius. Tindrà lloc el dilluns dia 30 de novembre a les 10 h.
Podreu inscriure-us-hi des d’aquesta pàgina on trobareu la informació de participació: llengua.gencat.cat/eulp-barcelones
“Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 al Barcelonès”. Hi exposarem els resultats més destacats dels coneixements i els usos lingüístics corresponents al Barcelonès: Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelonès Nord. Es mostrarà la situació sociolingüística d’aquests territoris i es compararà amb l’àmbit metropolità i amb el conjunt de Catalunya.
Ester Franquesa Bonet. Directora General de Política Lingüística. Presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística
A. Baylac: Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès (RLD Blog)
RLD Blog
Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès
Alà Baylac Ferrer
L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional” que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg), un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa), un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana), un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt), i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon). Continueu llegint…
Emili Boix-Fuster: «Històries de vida lingüística: un balanç» (vídeo)
Segona sessió del curs 2020/2021 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB, celebrada en línia el 6 de novembre de 2020.
“Reptes de la comunicació especialitzada” (2021) – Llengua, Societat i Comunicació – CUSC-UB
Source: “Reptes de la comunicació especialitzada” (2021)
Llengua, Societat i Comunicació –
“Reptes de la comunicació especialitzada” (2021)
Tot i que vivim en la societat de la comunicació, no sempre es té prou en compte aquest fenomen en les ciències, malgrat que és la clau de la cultura humana. A la pràctica, en el món en què vivim no saber comunicar adequadament un missatge equival a no ser tingut en compte. Per això volem dedicar aquest monogràfic al món de la comunicació especialitzada en algunes de les seves facetes més rellevants: la comunicació cultural, la social i la científica. Es tracta d’especialitats que, en els darrers anys, s’han enfocat des de diferents perspectives, tècniques i teories interdisciplinàries, molt vinculades a les noves demandes i necessitats de la societat actual.
Com que la comunicació és un fenomen omnipresent, som conscients que no podrem abastar totes les manifestacions de la comunicació, però almenys volem fer-hi un recorregut el més significatiu possible. Per això, es valoraran sobretot els articles que plantegin de forma entenedora per al lector no especialitzat les característiques, els assoliment i els reptes de futur de la comunicació especialitzada en les disciplines esmentades. També es tindran especialment en compte les aportacions que valorin els efectes de la pandèmia de la Covid en el futur de la comunicació.
La data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de febrer del 2021. Podeu enviar els articles seguint les indicacions de l’enllaç següent: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions
Francesc Bernat (UB)
Workshop: Boosting students’ positive emotions about language learning
Workshop Boosting students’ positive emotions about language learning will now take place online on 12th December, 9:45-15:15. Continua llegint
RIO 23: Language and Work
Núm. 23 (2019)
Publicado enero 9, 2020. https://doi.org/10.17345/rio23. Language and Work.
Coordination: Amado Alarcón, Antoni Vidal & Mar Joanpere
This monograph has been made possible thanks to the funding provided for the project “Competencias Lingüísticas en la Era Digital: la Mejora de la Productividad y la Empleabilidad Laboral”, managed by the RecerCaixa programme and promoted by the ACUP and “la Caixa” Social Work) (2016ACUP00020) and the project “Ocupaciones y lenguaje. Diseño de la Escala Intensidad Lingüística del Trabajo y Aplicación a los Sistemas Estandar de Clasificación Ocupacional: CNO-2011, CIUO-2008”, funded by the Spanish Ministry for Competition and the Economy (CSO2015-64247-P).
Presentación
- Amado Alarcón, Mar Joanpere.7-15.Introducción
- Danielle Mazzacani. 39-58.Foreign languages for the labor market: an analysis on the role of compulsory education in Europe
- Gatitu Kiguru, Phyllis W. Mwangi, Purity M. Nthiga, Caryn Kimuyu. 59-77.Language and Witchcraft as a Trade: Insights from, Machakos County, Kenya
- Johanna Woydack. 79-105. Language management and language work in a multilingual call center: An ethnographic case study
- Lisandre Labrecque. 107-124.“What do we do with our lives?” Conversations About Work and Conversations at Work
- Claudine Gaibrois. 125-147.From resistance to ‘bricolage’: Forms of ‘power to’ get active and create possibilities in multilingual organizations
- Ilona Delekta. 149-165. Political correctness and linguistic creativity in the job market. How much do they (mis) inform?
- María Miyar-Busto, Fco. Javier Mato Díaz, Rodolfo Gutiérrez. 167-191.Immigrants’ educational credentials leading to employment outcomes: The role played by language skills
- Carmen Molina-Cobo, M. Teresa Sorrosal, Antoni Vidal-Suñé. 193-221.Las ocupaciones laborales en función de los requisitos de competencias lingüísticas: una categorización mediante redes neuronales artificiales
- Stephanie Cassilde, Kelly Labart. 223-242. A Pluri-Ethno-Linguistic Fragmentation Index
- Krishna S. Dhir. 243-263. Contribution of language to the creation of corporate social capital
- Sandrine Peraldi. 265-292.Integrating corpus-based tools in translators’ work environment: cognitive and professional implications
Revista de libros
- Teresa Morlà-Folch. 295-297. La chispa creativa. Cómo la imaginación nos hizo humanos. Agustín Fuentes 2018. Barcelona: Ariel.
“Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia” Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Source: Sisena Jornada de la Càtedra – Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Programa
Dijous 19 de novembre del 2020 – Modalitat virtual
18.00 h Inauguració de la Jornada, a càrrec de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18.20 h Obertura de la Jornada, a càrrec de M. Teresa Cabré, directora de la càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
18.30 h Conferència inaugural: “Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)” , a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas, professor associat de la Universitat de Barcelona i secretari del CUSC-UB
Divendres 20 de novembre del 2020 – Modalitat virtual
9.00-10.15 h Conferència “Les accions de política lingüística del binomi Estat-telecomunicacions: com s’exclou la immigració per raons de llengua”, a càrrec de Maria Sabaté-Dalmau, professora de la Universitat de Lleida i vocal de la SOCS
10.15- 10.45 h Pausa
10.45-12.00 h Conferència “Els joves i la política lingüística” , a càrrec de Marina Massaguer, investigadora del CUSC-UB i de la UOC
12.00-13.15 h Conferència “Els usos lingüístics als Consells de Barri de Barcelona. Integració o exclusió?”, a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, professor de la UPF i membre de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme
13.15-14.00 h Debat i conclusions
“Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 a la ciutat de Barcelona”
“Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 a la ciutat de Barcelona”, que durem a terme de forma telemàtica el divendres dia 13 de novembre a les 11 h. Hi exposarem els resultats més destacats dels coneixements i els usos lingüístics de la ciutat de Barcelona i els compararem amb els del conjunt de Catalunya. Podreu inscriure-us-hi des d’aquesta pàgina on trobareu la informació de participació: https://llengua.gencat.cat/eulp-barcelona Continua llegint
Soler; Erdocia: “Language policy and the status of languages in contemporary Catalonia: a public debate”
Language policy and the status of languages in contemporary Catalonia: a public debate
Abstract
Language ideological debates are a constant feature of virtually all language contact situations, particularly in contexts of a conflictive nature. In this article, we analyse one recent debate about languages in Catalonia. In April 2016 a group of linguists and language professionals published a manifesto – the Manifest Koiné – that provoked an explosion of opinions in mass-media outlets in the region. In the article, we analyse both the content of the manifesto and the reactions that it sparked. Our analysis shows that in presenting the situation of Catalan in a rather pessimistic light, the manifesto finds itself in line with a long-solidified line of thought in the Catalan language imaginary. At the same time, the negative terms that are used to portray both Spanish and bilingualism in the manifesto are the points that gathered the strongest opposition during the debate. In addition, the single official status for Catalan in an imagined future independent state (the position implicitly endorsed by the manifesto) also was not supported in the debate. We conclude that these results are in line with the changing nature of the language ideological landscape that Catalonia has experienced over the last decades.
L’enfocament plurilingüe integrat (IPA): Portar la recerca a l’aula (González-Davies, Corcoll, Wilson)
En el marc de la xarxa temàtica ‘Educació Plurilingüe’ (EDUPLUS) de la qual el GREIP forma part, us convidem a una nova activitat en línia: L’enfocament plurilingüe integrat (IPA): Portar la recerca a l’aula. Ponents: Dra. Maria González-Davies, Dra. Cristina Corcoll i Jaclyn Wilson. Data: 13 de novembre de 13.00 a 14.00 h.
Podeu trobar més informació i apuntar-vos en aquest enllaç. GREIP. Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües
“Badia i Margarit, ciència i passió al servei de la llengua catalana” a càrrec de Carles Duarte | 11.11.2020
Inmersión lingüística en euskara en el País vasco norte: el eterno debate Eneritz Zabaleta
El verano-otoño se ha caracterizado por el enésimo conflicto en torno al desarrollo de un proyecto de inmersión en euskara en la escuela pública de Hiriburu (Lapurdi). La polémica resume la incómoda situación en la que se encuentra el Estado frente a la inmersión lingüística. Si desde los despachos parisinos del Ministerio de Educación Nacional imperan decisiones que revelan una hostilidad de principio par con la inmersión, les servicios desconcentrados del Ministerio se enfrentan a una realidad social que exige avances en el bilingüismo y en la inmersión, lo cual conlleva una búsqueda de concesiones territoriales. Continueu llegint…
Cicle dels estudis de didàctica de la llengua i literatura (UAB)
Font: Programa | Est Doc Dlll
Cicle de ponències, organitzat pels estudis doctorals, àmbit de didàctica de la llengua i literatura, UAB.
Els resums i el calendari de xerrades dels ponents ja estan actualitzats, menys l’última xerrada de desembre (la doctora Anna Camps, que encara està pendent). Podeu consultar-los en aquesta pàgina web. Si us plau, tenir en compte que la inscripció és obligatòria i s’ha de fer per a cada xerrada a la qual assistiu.
Ponències programades 2020.
- Dr. David Poveda, Universitat Autònoma de Madrid. 11/11/2020. 16h30-17h30. Infància primerenca i mitjans digitals a la llar: Algunes anàlisis des d’un projecte comparatiu europeu Inscriure’s
- Dra. Maria Dolors Cañada, Universitat Pompeu Fabra. 18/11/2020. 16h30-17h30. Interaccions a l’aula: quines, com i per a què?Inscriure’s
- Dr. Ecaterina Bulea Bronckart, Université de Genève. 26/11/2020. 16h30-17h30. Llengua de ponència: Francès amb diapositives en català i amb suport a la traducció (preguntes). Un projecte d’enginyeria didàctica que combina gramàtica i text: reptes i perspectives.Inscriure’s
- Dr. Simon Borg, Universitat de Leeds. 03/12/2020. 16h30-17h30. Llengua de ponència: Anglès amb suport a la traducció. Investigar l’impacte del desenvolupament professional dels docents de llengua.Inscriure’s
- Dra. Luci Nussbaum, Universitat Autònoma de Barcelona. 11/12/2020. 16h30-17h30. Estudiar pràctiques plurilingües als centres educatius. Inscriure’s
- Dr. Paul Seedhouse, Universitat de Newcastle. 17/12/2020 16h30-17h30. Llengua de ponència: Anglès i català (preguntes). Com escriure una tesi amb èxit.Inscriure’s
- Dra. Anna Camps, Universitat Autònoma de Barcelona. 22/12/2020 (per confirmar). 16h30-17h30. Llengua de ponència: Català. Títol i resum pendent. Inscriure’s. Continua llegint