El VII Informe sobre la llengua catalana (2013) constata els efectes de l’ofensiva contra l’estatus normatiu del català

El VII Informe sobre la llengua catalana (2013) constata els efectes de l’ofensiva contra l’estatus normatiu del català

L’any 2012, en el marc d’una ofensiva general contra l’estatus normatiu de la llengua catalana, les autonomies en què el Partit Popular va recuperar l’hegemonia ―l’Aragó i les Illes Balears― «van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana». Al País Valencià, la continuïtat en el poder d’aquest partit polític «va fer rutinària una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua». Arribats al 2013, al bell mig de les legislatures iniciades el 2011, «la consolidació de les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el seu territori històric fa evident una involució sense precedents».

Ho conclou el VII Informe sobre la llengua catalana (2013), que s’ha presentat aquest migdia en una conferència de premsa a l’Institut d’Estudis Catalans. L’Informe, que es pot consultar en aquest enllaç, analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. En la conferència de premsa han intervingut Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe, que han exposat les conclusions de l’estudi.

L’educació, focus de l’atac al català

Segons l’Informe, la gestió lingüística del món educatiu ha estat el focus de tensió més important el 2013: a Catalunya, el setge legislatiu impulsat per la nova conjuntura política ha propiciat un important enfrontament entre el poder de l’Estat i el poder autonòmic; a les Illes Balears i al País Valencià, la nova regulació ha emparat la posada en marxa de nous models de gestió lingüística a l’escola.

A Catalunya, a la incertesa que va comportar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, s’hi va afegir l’aprovació de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), coneguda popularment per llei Wert. Aquesta llei, emparant-se en una interpretació clarament restrictiva de la sentència esmentada, posa contra les cordes els fonaments del model de conjunció lingüística escolar, veritable punta de llança del procés de normalització lingüística a Catalunya, lloat per la comissió d’experts de la Unió Europea.

A les Illes Balears, tal com ja s’anunciava en l’Informe del 2012, el curs 2012-2013, per primer cop, es va oferir la tria de la llengua vehicular al segon cicle d’educació infantil i al primer cicle d’educació primària. Alhora, al País Valencià, el nou decret de plurilingüisme es va començar a implantar al segon cicle d’educació infantil el curs 2012-2013. El curs 2013-2014 s’ha continuat avançant en la mateixa línia. D’altra banda, convé destacar que al País Valencià l’increment d’alumnat en programes educatius en valencià (33 %) contrasta amb les amenaces de tancament de línies en valencià. Segons dades d’Escola Valenciana, el curs 2013-2014, 14.000 alumnes no s’hi van poder inscriure i la xifra d’alumnes d’infantil i primària que volen estudiar en valencià i que no poden fer-ho s’eleva a 126.000 alumnes. Encara és aviat per a avaluar el veritable impacte dels esmentats models, pretesament multilingües, en la presència de la llengua catalana a l’ensenyament. De qualsevol manera, segons els autors de l’informe, «la ideologia que els inspira, presentada com a igualitarista, no fa presagiar res de bo, ja que descansa en una realitat sociolingüística profundament desequilibrada».

La ràdio en català es consolida a Catalunya, però el consum mediàtic en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears

L’oferta i el consum de mitjans de comunicació i de productes culturals mostren una dinàmica sensiblement diferent a Catalunya i a Andorra que a la resta de territoris. Mentre que als primers, l’oferta i el consum augmenten —a Catalunya, l’audiència de la ràdio en català supera clarament la de la ràdio en castellà (un 59,3 % enfront d’un 40,7 %)—, als segons són baixos o testimonials i segueixen una línia de contracció des de l’any 2011.

Al País Valencià, la invisibilització de la llengua en els mitjans de comunicació prové de dos esdeveniments clau: el primer, el tancament dels mitjans de comunicació audiovisuals de la Generalitat Valenciana; el segon, que ha acabat d’encongir l’espai de presència mediàtica de la llengua catalana al País Valencià, ha estat l’expedient sancionador a Acció Cultural del País Valencià que va incoar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a finals d’any. Aquest expedient ha provocat que el gener del 2014 s’hagin deixat de rebre les emissions de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació en el territori valencià. Tal com afirmen els autors de l’informe, «som al davant d’un autèntic atemptat contra un dels principals agents difusors de la llengua i la cultura pròpies».

La salut del català segons el territori

El conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall ben matisat de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra) i unes altres amb uns indicadors sociolingüístics bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que a mitjà termini poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en el seu ecosistema històric.

Així i tot, en conjunt, la llengua catalana va fent camí cap a la normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col•lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col•lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.

VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013). (en línia, síntesi, i Informes anteriors)

Compartir

Es presenta a l’IEC el VII Informe sobre la llengua catalana (2013)

Es presenta a l’IEC el VII Informe sobre la llengua catalana (2013)

L’Informe constata els efectes de l’ofensiva contra l’estatus normatiu de la llengua catalana i de l’estratègia per a frenar la presència del català en l’ensenyament

L’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua presentaran el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013) el dimecres 17 de setembre, a la una del migdia, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). L’Informe analitza quina és la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

En la conferència de premsa intervindran Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe, que exposaran les conclusions de l’estudi.

Acte Conferència de premsa: presentació del VII Informe sobre la llengua catalana (2013)
Data Dimecres 17 de setembre de 2014
Hora 13 hores
Lloc Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Informes sobre la situació de la llengua catalana anteriors

Ten post-doctoral researcher positions at the University of Eastern Finland: Borders, Mobilities and Cultural Encounters (Prof. James Scott, Prof. Jopi Nyman)

Open Positions at the UEF

Ten post-doctoral researcher positions at the University of Eastern Finland, deadline 30 September at 3 pm

(…) Borders, Mobilities and Cultural Encounters (Prof. James Scott, Prof. Jopi Nyman) (…) Continuar llegint

Candidates for a PhD Scholarship “Plurilingualism and Education” (Universitat de Lleida)

Candidates for a PhD Scholarship:

The research group “Plurilingualism and Education” from the University of Lleida (Spain / Catalonia), a team with extensive research experience, is seeking candidates for a predoctoral contract.
Eligibility:
1. Master qualification achieved after 01/01/2012
2 Good academic record
3 Good level of English
4 Areas of interest: Linguistic Integration of migrants / Immigration –
Language – Identity relationships in Multilingual contexts / Second Language Acquisition / Language Attitudes (among others)

If you are interested, please contact Cecilio Lapresta-Rey (clapresta(arrova)geosoc.udl.cat)
Submission deadline (preferably before): 19/09/2014

El català, la segona llengua inicial de l’Estat espanyol

Interesting Map of Second Languages – MoveHub.

 

This map shows the second most common first language in (nearly) every country in the world. These are people who speak it as a first language, we decided this was a more revealing metric as it illuminates the ancient furrows of conquest, colonisation and recent immigration trends (see Polish in the UK).

 

English takes the crown as the most common second language around the world with 55 countries speaking it as a second language. France and Russia are second and third with 14 and 13 respectively.

 

The languages are grouped and colour-coded by language family (languages with a common ancestor).

 

Via Miquel Cabal

Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà

El Punt Avui – Notícia: Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà.

La Generalitat presentarà un “requeriment d’incompetència” i estudia portar el text al Tribunal Constitucional

Els centres privats no han rebut cap petició de famílies per estudiar en espanyol

Manifestació a favor de l’escola en català que es va fer el 14 de juny passat a Barcelona Foto: JOSEP LOSADA.

El govern va entomar ahir una de les qüestions més espinoses que se li presenten en els primers compassos del nou curs polític, en anunciar que presentarà un “requeriment d’incompetència” davant el govern espanyol contra el decret que obliga la Generalitat a pagar l’escolarització en castellà en un centre privant dels alumnes que ho sol·licitin.

Continuar llegint …  El Punt Avui – Notícia: Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà.

14-16 January 2015: Bilingualism in the Hispanic and Lusophone World – Upcoming conferences – Humanities – Geesteswetenschappen – Universiteit Leiden

14-16 January 2015: Bilingualism in the Hispanic and Lusophone World – Upcoming conferences – Humanities – Geesteswetenschappen – Universiteit Leiden.

The first Bilingualism in the Hispanic and Lusophone world (BHL) conference will take place at Leiden University (the Netherlands) on January 14-16, 2015.

Continuar llegint

F. X. Vila: “Cap a un ‘liceu espanyol’ a Catalunya?”

Cap a un ‘liceu espanyol’ a Catalunya? (F. Xavier Vila).

L’aprovació del decret d’escolarització en castellà constitueix un nou episodi de la guerra de les llengües que l’Estat va reobrir a partir de l’Operació Ribot a l’Estatut. La sentència del Constitucional del 2010 va obrir la porta a la guerra de guerrilles que hem viscut els darrers anys, en què s’ha intentat convertir cada escola en un camp de batalla lingüístic i que ha fruitat en un grapat d’aules amb el 25% de castellà. El nou decret pretén fer avançar les posicions del castellà i, si és possible, ferir el procés sobiranista, tot d’una tacada.

Continuar llegint

J. Melià: “Mil maneres de parlar”

Mil maneres de parlar (Joan Melià).

Mil maneres de parlar

 

 

 

L es llengües són eines de comunicació. És evident. Els qui defensen la necessitat que les “grans” llengües s’expandeixin a costa de les “petites” recorren sempre a la importància d’aquesta funció, quasi única, de vehicular informació i facilitar la comprensió entre les persones. Curiosament, però, si després observam en què es fonamenten les polítiques de minorització lingüística, podem veure que mai no és en la necessitat d’assegurar la intercomunicació, sinó que l’objectiu és subjugar grups humans (les comunitats lingüístiques que pateixen aquestes polítiques), de trencar-ne la cohesió per a fer-los més vulnerables al domini exogen.

 

F. X. Vila: La llengua en el procés d’independència

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La llengua en el procés d’independència.

La llengua en el procés d’independència

Tal com palesa l’esplèndid blog Les llengües a la Catalunya independent, el sobiranisme ha esmerçat molts esforços a discutir la posició de les llengües en una futura Catalunya independent, amb especial obsessió per saber com hi quedarà el castellà. Independentment del que en pensi cadascú -jo ja hi vaig dir la meva a l’Ara- crec que tothom estarà d’acord que el sobiranisme ha fet un esforç per no semblar excessivament unilingüe, està fent campanya també en castellà, i fins i tot amb col·lectius d’expressió prioritària castellana com Súmate i altres. Continuar llegint

J. Melià: Els corcs

Els corcs (Joan Melià).

Si no vaig equivocat és a La història del món en deu capítols i mig, de Julian Barnes, que ens conten que dins l’Arca, entre les parelles d’animals que hi posà Noè, també hi havia una parella de corcs (és a dir, un corc i una corca ), que anaven, per golafreria o instint de supervivència, minant la nau que els salvava de morir negats. Sort que només va durar quaranta dies i quaranta nits, el diluvi, i no feren forat suficient perquè la nau naufragàs. Continuar llegint… Els corcs (Joan Melià).

‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013′

La Direcció General de Política Lingüística posa en línia els ‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013′

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL)  del Departament de cultura ha elaborat el recull Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013. La publicació, extreta de l’informe previ sobre la llengua catalana aportat per la DGPL a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).

L’informe final que l’Estat ha tramès al Consell d’Europa omet íntegrament les informacions sobre polítiques lingüístiques de l’Estat que són adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana. També exclou sistemàticament les crítiques  a aquestes polítiques. Els informes anteriors de l’Estat també eliminaven les informacions negatives i, per aquest motiu, per a l’informe 2013, la Generalitat ha enviat el contingut íntegre de l’informe previ al Comitè d’Experts del Consell d’Europa.

Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013 

Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la

UdG > Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la.

Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la
Els investigadors Neus Isern i Joaquim Fort han definit uns paràmetres per estimar la velocitat de retrocés d’un idioma autòcton en ser substituït per un idioma veí. En concret, han estudiat el cas del gal·lès. Els resultats de la seva recerca s’inclouen en un article publicat per la prestigiosa revista Journal of the Royal Society Interface.

Continuar llegint

Administració