Bibliografia: Competència i usos lingüístics als territoris de parla catalana
Quina ha estat l’evolució dels coneixements i usos lingüístics de la població durant els darrers anys? Ha augmentat l’ús de la llengua catalana? Quines diferències hi ha entre territoris? Consulta dades, informació i anàlisis a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística
La bibliografia inclou diverses obres relatives als resultats de les enquestes d’usos lingüístics que s’han dut a terme a Catalunya (2013) i als altres territoris de parla catalana (2014-2015). Entre aquestes destaquem el Resum dels factors clau, el primer de tres volums publicat a la BTPL sobre una anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP 2013) dirigida per la DGPL i que ha anat a càrrec d’un grup d’experts, seguint les pautes de la que es va realitzar per a l’edició del 2008.
Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.
La selecció bibliogràfica s’actualitzarà en els propers mesos amb les noves publicacions previstes a la col·lecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (BTPL)
Competència i ús lingüístic als territoris de parla catalana II (2010-2016)
Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. gencat.cat/llengua/documentacio
Complèxica. Samy Alim: «Amazing Grace: An Analysis of Barack Obama’s Raciolinguistic Performances»
Origen: Complèxica -10: Seminari per a la transdisciplinarietat |
El dimecres 5 d’octubre el Dr. H. Samy Alim, professor de la Stanford University oferirà una conferència titulada «Amazing Grace: An Analysis of Barack Obama’s Raciolinguistic Performances», on es parlarà de l’ús lingüístic del president Barack Obama en la seva política racial.
Més informació a al següent enllaç.
Segona Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (UPF): “El multilingüisme en blanc i negre”
Origen: Segona Jornada de la Càtedra – Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Barcelona, 10 i 11 de novembre de 2016La càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza, en col·laboració amb el Consell Europeu de les Llengües (CEL/ELC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la seva segona jornada científica, amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra.
La Segona Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra està dedicada a l’anàlisi del multilingüisme: el multilingüisme com a concepte, com a fet real i com a opció política.
És un fet inqüestionable que les societats d’avui dia són totes multilingües, ja sigui perquè l’arribada de noves persones aporta una diversitat cultural i lingüística evident, ja sigui perquè les necessitats comunicatives en el context de la globalització requereix que els individus siguin multilingües.
Tot i que la presència simultània de diverses llengües i cultures en un mateix territori i l’impuls del coneixement de llengües per a la comunicació en contextos internacionals s’ha d’interpretar com un bé ecològic i una riquesa cultural, també pot ser el detonant de conflictes d’interessos i sobretot de jerarquitzacions lingüístiques al més sovint determinades per factors de poder econòmic o polític.
El cert és que el pas de societats monolingües a societats plurilingües requereix una gestió molt atenta per tal que no en surtin perjudicades unes llengües, especialment la llengua de vehiculació territorial, i beneficiades unes altres. Una gestió adequada passa per donar a cada llengua l’espai comunicatiu que li correspon i fer que es respecti aquest espai.
En aquesta Segona Jornada es debatran els pros i els contres del multilingüisme, els seus beneficis i els seus efectes col·laterals, la coherència i les contradiccions de la seva gestió, les aportacions positives i les conseqüències socials i lingüístiques. I dins d’aquest panorama multilingüe s’analitzarà el paper que la llengua catalana, en tant que llengua pròpia, hauria d’ocupar en aquest marc, i es discutirà si efectivament l’ocupa; i s’analitzaran, també, les polítiques que es duen a terme en els àmbits acadèmics.
Programa
Dia: 10 de novembre
Lloc: sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47. Barcelona)
18.30 h Inauguració de la Jornada, a càrrec de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans i Arcadi Navarro, secretari d’universitats de la Generalitat de Catalunya
18.50 h Obertura de la Jornada, a càrrec de Manuel Célio Conceiçao, President del Consell Europeu de les Llengües i Teresa Cabré, directora de la càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
19.00 h Conferència inaugural a càrrec de Manuel Célio Conceiçao, President del Consell Europeu de les Llengües
20.30 h Còctel de benvinguda al pati de l’IEC
Dia: 11 de novembre
Lloc: sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda, campus de la Ciutadella (carrer Ramon Trias Fargas, 25-27. Barcelona)
9.00-10.15 h Conferència “El multilingüisme en blanc i negre: els conceptes” a càrrec d’Anne- Claude Berthoud, antiga presidenta del CEL i professora de la Universitat de Lausanne
10.15-10.45 h Pausa
10.45-12.00 h Conferència “El multilingüisme en blanc i negre: les polítiques acadèmiques” a càrrec de Mireia Trenchs, professora de las Universitat Pompeu Fabra i vicerectora de docència i ordenació acadèmica
12.00-13.15 h Conferència “El multilingüisme en blanc i negre: les dades” a càrrec de Xavier Vila, sociolingüista, professor de la Universitat de Barcelona i director del CUSC
13.15-14.00 h Debat i conclusions
L’assistència a la Jornada és gratuïta però cal inscriure-s’hi prèviament. Tots els presents rebran un certificat d’assistència.
Inscripcions
Més informació
catedrapompeufabra@upf.edu
Una tesi planteja modificar la Constitució per fer oficials de l’Estat quatre llengües – La Veu del País Valencià
El model resultant, semblant al suís, reconeixeria la totalitat de la diversitat lingüística espanyola i dotaria d’una major seguretat lingüística els parlants de totes les llengües
Vicenta Tasa Fuster, professora de Dret Constitucional en la Universitat de València.
Foto: UVLa tesi llegida per Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional de la Universitat, planteja que les quatres llengües més parlades a Espanya (castellà, català, gallec i basc) siguen oficials a tot l’Estat i a les seues institucions. La proposta, basada en la modificació de l’article 3 de la Constitució, també suggereix que, a nivell autonòmic, s’establisca l’oficialitat i el reconeixement de les altres llengües espanyoles.
“La reforma proposada es fonamentaria en els principis de protecció i promoció preferent de les llengües minoritàries, de voluntat de supervivència de la diversitat lingüística espanyola i de llibertat de llengua en les relacions dels ciutadans amb els poders públics”, apunta Vicenta Tasa, autora de la tesi “Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya”. Continuar llegint… Una tesi planteja modificar la Constitució per fer oficials de l’Estat quatre llengües – La Veu del País Valencià
Conferència sobre l’anglès afroamericà de Samy Alim
Dimarts 27 de setembre, el Dr. Samy Alim impartirà una conferència sobre l’anglès afroamericà a les 12.30 h. a l’aula 1.3 de l’Edifici Josep Carner. La conferència es repetirà dimecres 28 de setembre a les 8.00 h. a l’aula 3.3.CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
DiscourseNet Winter School No. 3: Discourse, Ideology, and Political Economy. València, 1/2017
DEADLINE EXTENDED++ DiscourseNet Winter School No. 3: Discourse, Ideology, and Political Econom. 17.01.2017-19.01.201. Valencia (Spain).
The application deadline has been extended to October 4th
Continua llegint
Un estudio de UPV analizará el rol de los bilingües pasivos en el uso del euskera
Los ‘Ahobizi’ asumirán el compromiso de dirigirse en euskera a los bilingües pasivos o ‘Belarriprest’, aquellos que entienden el idioma pero no han dado el salto de hablarlo. La manera de identificarse será a través de una chapa que llevarán siempre puesta. Este estudio promovido por la Diputación y desarrollado por la UPV/EHU espera que las conclusiones puedan ser de gran utilidad en la definición futura de las políticas lingüísticas y las dinámicas destinadas a favorecer la normalización del euskera. Continuar llegint… diariovasco.com
Novetats bibliogràfiques al Centre de Documentació de la DGPL
Durant els mesos de juliol i agost de 2016 el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental diferents llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Podeu consultar les seves referències i breu informació dels llibres més destacats. Per conèixer les revistes adquirides i consultar les d’accés lliure cliqueu
En destaquem:
VENY, Joan. Perfils lingüístics balears. Palma : Lleonard Muntaner, 2015. (Temps Obert ; 28) ISBN 9788416116904. Topogràfic : AT/50-Ven Recull d’escrits apareguts en diferents mitjans sobre la història de la llengua, lexicografia, onomàstica, dialectologia i ictionímia de les Illes Balears. Més informació
RICENTO, Thomas (ed.). Language policy & political economy : English in a global context. Oxford : Oxford University Press, 2015. ISBN 9780199363391. Topogràfic: SL-Ric Q Quin paper juga la llengua global en el desenvolupament socioeconòmic i política actual? Es consolidarà l’anglès en la seva actual posició hegemònica? Més informació
BAKER, Anne [et al.] (ed.). The lingüístics of sign languages : An introduction. Amsterdam : John Benjamins Company, 2016. ISBN 9789027212313. Topogràfic: AT/160-Lin Manual introductori de l’estudi lingüístic de les llengües de signes, que compara les diferents modalitats existents al món. Més informació
Revista de Llengua i Dret [En línia] [Barcelona : Escola d’Administració pública de Catalunya], núm. 65 (juny 2016). ISSN 2013-1453. Inclou articles sobre llenguatge administratiu i jurídic, pragmàtica del dret, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística.
Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura.
Call for papers: From Scroll to Scrolling: Shifting cultures of language and identity – SSILA
Origen: Call for papers: From Scroll to Scrolling: Shifting cultures of language and identity – SSILA
Rohatyn Center for Global Affairs
5th Annual International and Interdisciplinary Conference Call for Papers
From Scroll to Scrolling: Shifting cultures of language and identity
March 9-11, 2017
Middlebury College, Vermont, USA
Language and identity are inseparable. Changes in writing technology, on the one hand, and in
power dynamics, on the other, shape communities and individual identities. This conference
examines two intertwined themes: One, the impact of the production and circulation of texts,
over time and place, on practices of writing, reading, and the transmission of knowledge. Two,
the way in which power imbalances affect language use, community, and identity. As writing
technologies emerge, decisions are made regarding what knowledge gets preserved and
(re)produced or forgotten and lost. Changes in technologies of writing and access to their
control have profound effects on cultural survival and social change.
The conference will address questions such as
- How are individual and cultural identities linked to the materiality of a given language
and its writing system (e.g., the painterly quality of Chinese ideographs; Helvetica
typeface)? Are there universal elements of written technology that transcend
particulars? Is digital technology—the ability to type any language on a single
keyboard—flattening or erasing the materiality of individual languages?
- How have the physical aspects of the production and circulation of texts (e.g. carvings,
scroll, codex, manuscript, screen) shaped knowledge production over time? How have
changes in ways of writing and reading lent new meanings to ‘old’ texts, and new
reading experiences?
- How does the study of ancient technologies of writing and reading—epigraphy,
scholarship of Chinese bone script—inform contemporary understandings of cultural
community? Does it suggest essential continuities? Or does it suggest a rupture with
the past in which technology has fundamentally changed the nature of communication?
- How have national literatures and cultures negotiated the distance between their oral
and written languages through time? How have uses of technologies of writing created
or reflected this distance?
- How have religious communities negotiated changes in technologies of writing and what
role have sacred languages played in the construction of shared religious identities
across linguistically diverse communities?
Presenters may want to address the following themes:
- Language and identity
- Materiality of language
- Sacred language
- Orality, literacy, and new media
- Poetics, textuality, politics
- Censorship and language policies: threatened and disappearing languages
- Technologies of writing—multiplicity, diversity and change
- Technology, hybridity, authorship
We invite papers that address these issues from a range of disciplinary perspectives as they
pertain to different historical periods and geographical locations.
Those interested in presenting at the conference should send an abstract (no more than 250
words) and their curriculum vitae by October 1, 2016, to the organizers below. The selection
process is competitive.
Funds are available to support travel and lodging of all participants.
Organizers:
Tamar Mayer, Professor of Geography and Director of the Rohatyn Center for Global Affairs,
Steve Snyder, Professor of Japanese Studies and Dean of Language Schools,
Juana Gamero de Coca, Associate Professor of Spanish, jgamero@middlebury.edu
Marybeth Nevins, Associate Professor of Anthropology, mnevins@middlebury.edu
Comprar més i vendre més en català: una labor de retalls – Teresa Tort – RLD blog
Una part molt important del que sabem ho aprenem de l’experiència i, alhora, de la reflexió sobre les accions que anem fent. Per això, a partir del nostre cas particular, hem recollit algunes consi…
Origen: Comprar més i vendre més en català: una labor de retalls – Teresa Tort – RLD blog
Van Parijs i la territorialitat lingüística al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC
Divendres 16 de setembre del 2016 va tenir lloc la primera sessió del curs 2016-2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). Amb aquest primer seminari, a càrrec de F. Xavier Vila (UB), inauguràvem el cicle de lectures temàtiques sobre política lingüística i filosofia del dret lingüístic que centrarà la meitat de les sessions del present curs, amb la lectura d’un text breu de Philippe Van Parijs (“Por una territorialidad lingüística”), un resum de la teoria de la justícia lingüística que l’autor exposa a Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011). Continuar llegint… Van Parijs i la territorialitat lingüística al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC
La llengua de la ciència a Itàlia | Històries de la llengua universal
Origen: La llengua de la ciència a Itàlia | Històries de la llengua universal
La setmana passada vam participar al congrés italià de ciència política. Era el segon cop que ho fèiem, el primer va ser el 2007. En aquella ocasió vam fer la ponència en italià. De fet, totes les ponències van ser llavors en aquesta llengua. Semblava la cosa més natural del món. En els darrers anys, però, les coses han canviat. Enguany, més de la meitat de les ponències s’han presentat en anglès. Val la pena parar-nos a pensar-hi una mica. Continua llegint
Seminari Internacional Associacionisme i Immigració (Lleida, 11/2016)
Article de Cristina Illamola i F. Xavier Vila a “Diálogo de la Lengua”
Origen: Article de Cristina Illamola i F. Xavier Vila a “Diálogo de la Lengua” |
Cristina Illamola i F. Xavier Vila col·laboren en l’últim capítol d’aquesta revista d’investigació en filologia i lingüística amb l’article «Análisis de la posición de los pronombres átonos en construcciones perifrásticas entre escolares de la Región Metropolitana de Barcelona», el qual contribueix al coneixement de la variació dels pronoms en perífrasi verbal en castellà a la zona de Barcelona, incidint en la possible influència del contacte interlingüístic entre el català i el castellà en la variació dels pronoms en aquesta posició.
Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres – RLD blog
El govern andorrà efectua enquestes sociolingüístiques a Andorra des de fa uns 20 anys. Això permet d’anar veient l’evolució del coneixement i els usos lingüístics en aquest país. L’última enquesta efectuada és del 2014, i ens ofereix moltes dades interessants sobre la situació sociolingüística, però la informació més significativa des del punt de vista de l’evolució del català es refereix als canvis en els percentatges d’ús de les diferents llengües. Per això és la qüestió de la qual m’ocuparé en aquestes ratlles.
Presentaré el tema a partir del gràfic següent:
El gràfic indica l’evolució de l’ús a la llar a Andorra del 1995 al 2014, d’acord amb les 5 enquestes periòdiques efectuades per l’Administració andorrana. Mostra l’ús exclusiu de cadascuna de les 4 llengües més emprades, català, castellà, portuguès i francès, així com l’ús compartit del català i el castellà. Continuar llegint… Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres – RLD blog
Congrès RFS. Identités, conflits et interventions sociolinguistiques. Montpellier 14, 15 et 16 juin 2017 | Réseau Francophone de Sociolinguistique
Argumentaire du congrès
Réseau Francophone de Sociolinguistique
Congrès 2017IDENTITÉS, CONFLITS ET INTERVENTIONS SOCIOLINGUISTIQUES
Le RFS défend une acception résolument étendue de la sociolinguistique contemporaine, au travers de la diversité des domaines investigués, des objets d’étude, des perspectives théoriques et méthodologiques convoquées. Cette diversité relève d’ancrages épistémologiques contrastés qui ont peu à peu structuré le champ de la sociolinguistique. La volonté collective d’appréhender le langage en société a en effet impulsé à partir des années 60 des approches diversifiées développées par des chercheurs venus d’horizons multiples. Au-delà des divergences de vues, c’est sur cette volonté commune de concevoir et pratiquer la linguistique comme une science humaine et sociale qu’ont en particulier reposé le développement de travaux sur la communication verbale in vivo, sur les interactions interpersonnelles, sur la variation intra- et inter-linguistique et la prise en compte des contextes socio-historiques et idéologiques de production des discours, ainsi que sur la gestion des bi et plurilinguismes. Continua llegint
D. Block: “La materialitat i semiosi de la desigualtat. La classe social i la lluita de classes en les societats contemporànies”
La Societat Catalana de Sociolingüística us convida a la conferència “La materialitat i semiosi de la desigualtat. La classe social i la lluita de classes en les societats contemporànies”, a càrrec del Dr. David Block, professor ICREA a la Universitat de Lleida. La conferència tindrà lloc el proper dijous dia 22 de setembre, les 19h, a la sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans, C. del Carme, 47. Podeu veure’n un resum a la pàgina web de la societat: http://blogs.iec.cat/socs.
F. X. Vila: Del bilingüisme a la recentralització i la privatització? (Amb certa calma)
El pacte per la investidura entre el PP i Ciutadans inclou, entre d’altres, la proposta d’establir un sistema escolar bilingüe castellà-anglès als territoris castellanòfons i un de trilingüe als territoris amb altres llengües pròpies oficials. Atès l’abast de la proposta, hi ha certes consideracions que caldria avançar.La primera consideració és que, encara que hi estiguin passant de puntetes, la proposta confirma el gir de 180 graus en l’estratègia dels signants del pacte. Recordem que fins fa relativament poc tots dos partits s’exclamaven contra el model educatiu de Catalunya argumentant els presumptes perjudicis d’aprendre en una llengua altra que la familiar, i denunciaven que representava un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pares. Ara resulta que l’acord d’investidura pretén imposar des d’instàncies governatives un model que, en el cas dels territoris no castellanòfons, implicaria que dos terços de l’ensenyament es fes en règim d’immersió. En altres paraules, que la immersió lingüística ha passat a ser positiva si qui la imposa són ells, triant-ne les llengües i de Madrid estant. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Del bilingüisme a la recentralització i la privatització?
F. X. Vila: Les llengües discutides d’Itàlia com a estímul per entendre la construcció lingüística d’Europa (Amb certa calma)
Estem tan amarats d’una lectura de la història basada en els estats nació existents que sovint passem per alt que un simple cop d’ull a la història dels veïns ens pot ajudar a entendre molt millor no sols la nostra, sinó la de tots. Un exemple d’això el proporciona la història lingüística del que avui és Itàlia. El relat nacional oficial explica essencialment que Itàlia (que, igual que Espanya per al nacionalisme espanyol, hauria existit des de sempre) es va fragmentar políticament amb la caiguda de l’Imperi Romà i va romandre feble, esqueixada i parcialment ocupada fins que va saber reconstruir la seva unitat nacional durant la segona meitat del segle XIX. En aquest relitat, el toscà es va imposar per sobre de la resta de varietats -descrites sempre com a “dialetti”- a causa de les seves virtuts intrínseques, de la seva gloriosa literatura, i de la voluntat lliure dels italians que el van adoptar entusiàsticament com a mitjà d’intercomprensió nacional. Aquest relat ha estat profundament assimilat pels actuals habitants d’aquell país i forma part avui dia de la comprensió del món de qualsevol italià “normal”, en un exemple esplèndid del que Michael Billig va denominar nacionalisme banal. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Les llengües discutides d’Itàlia com a estímul per entendre la construcció lingüística d’Europa
F.X. Vila: ‘El model econòmic perjudica el català’
Francesc Xavier Vila, doctor en lingüística, és professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i dirigeix el CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística) d’aquesta universitat. La seva especialitat són les polítiques lingüístiques en llengua catalana i en llengües mitjanes, d’entre un i 25 milions d’habitants. Rep El Nacional al seu despatx de la Universitat de Barcelona. Afable, usa els seus arguments de forma didàctica, amb la facilitat que mostra el que està habituat a ensenyar.
És viable el català? És una llengua que té possibilitats de sobreviure en una situació de normalitat?
El català és una llengua mitjana. Aquestes llengües, que parlen entre un i 25 milions de persones, són viables, en principi. El problema és que aquestes llengües no sempre tenen les condicions polítiques i jurídiques que fan que siguin viables. El suec, el grec i el letó són llengües mitjanes. El català també, però té problemes que aquestes altres llengües no tenen. El català, doncs, és viable, però s’haurien de prendre les mesures que garantissin la seva viabilitat. Continua llegint