Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana, 26
Avel·lí Flors entrevistat a BTV sobre la situació del valencià |
Avel·lí Flors entrevistat a BTV sobre la situació del valencià |.
Aquest dilluns, 23 de febrer de 2015, Avel·lí Flors (UOC, CUSC-UB) va ser entrevistat a les Notícies de les 10 del canal Barcelona Televisió (BTV) arran de la polèmica sorgida després del discurs de Rita Barberà en la ‘crida’ de les falles, en el qual es veuen les dificultats de l’alcaldessa per parlar valencià.
Avel·lí Flors, que actualment realitza una tesi per comprar els efectes de les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya i a València, va parlar sobre la situació actual del valencià i va destacar la baixada de l’ús del valencià que s’ha produït en els últims anys com a conseqüència de les polítiques contràries a l’extensió de l’ús social del valencià.
Podeu veure l’entrevista a través del següent enllaç (a partir del minut 17): Les Notícies de les 10 (BTV) | 23 de febrer de 2015
El debat sobre l’oficialitat lingüística: estat de la qüestió – Montserrat Sendra
Un dels temes que més debat ha generat en l’anomenat procés de transició nacional català ha estat la discussió sobre l’estatus de les llengües en una futura Catalunya independent. Aquest article pretén oferir una visió panoràmica que permeti veure en perspectiva totes les aportacions que s’han produït en els darrers tres anys, ja que és difícil tenir-ne una visió conjunta per la seva durada i multiplicitat d’opinadors. I diem visió panoràmica perquè el corpus d’articles que s’han anat publicant sobre el tema consta, en aquests moments, de 290 entrades (entre articles a la premsa, blogs, conferències, debats i entrevistes), consultables cronològicament aquí i aquí; dimensió que provoca que aquest escrit només pugui aspirar a fer-ne una pinzellada. El debat es revifa amb més força cada vegada que s’acosten eleccions, així que previsiblement en tornarem a sentir a parlar ben aviat. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » El debat sobre l’oficialitat lingüística: estat de la qüestió – Montserrat Sendra.
“Les llengües a la Catalunya independent”, nova pàgina web sobre l’oficialitat lingüística en una Catalunya independent |
Les llengües a la Catalunya independent, creada per Montse Sendra, és una nova pàgina web on es pot seguir el debat generat a propòsit de l’oficialitat lingüística en una Catalunya independent.
En aquesta pàgina trobareu tots els articles publicats classificats en tres cronologies i, com a novetat, els podreu consultar també per ordre de publicació i ordre alfabètic.
Disponibles en línia els “Greuges contra la llengua catalana 2010-2013”
Disponibles en línia els “Greuges contra la llengua catalana 2010-2013”
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura ha publicat en línia la versió catalana i anglesa del resum de Greuges contra la llengua catalana 2010-2013. El document recull els incompliments de l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM). Greuges contra la llengua catalana 2010-2013 Continuar llegint
Taula rodona “Com i amb qui aprenen a parlar català, els nouvinguts?”
La propera taula rodona sobre una de les conclusions del “Simposi sobre la promoció de l’ús del català” serà el dijous de la setmana vinent, dia 26 de febrer, a les 19:30 h a la Sala d’actes del CIEMEN (C/ Rocafort, 242 bis).
En aquesta taula rodona, Com i amb qui aprenen a parlar català, els nouvinguts?, aprofundirem en l’anàlisi de l’aprenentatge de la llengua catalana oral per part de la població immigrada.Programa: catala-nouvingutsFont: LA XARXA D’ENTITATS CÍVIQUES I CULTURALS DELS PAÏSOS CATALANS PELS DRETS I LES LLIBERTATS NACIONALS www.laxarxa.cat
La Direcció General de Política Lingüística publica les ponències presentades durant la II Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha publicat en línia les ponències presentades a la II Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada per la DGPL, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit, que va tenir lloc al setembre de 2013 a Calaceit.
El volum, que porta per títol II Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, és el número 12 de la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”. L’obra conté una presentació de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i els quatre treballs: “Balanç i prospectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana”, d’Andreu Domingo; “Revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2010-2012”, de Montserrat Martínez; “Està assegurada la transmissió lingüística?, de Joaquim Torres, i “Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica”, de F. Xavier Vila i Natxo Sorolla. Continuar llegint
La Direcció General de Política Lingüística publica les ponències presentades durant la II Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla CatalanaJ. Ubalde: Evolució i determinants de les actituds lingüístiques dels adolescents catalans
Demà 24 de febrer a les 16h, Josep Ubalde defensarà la seva tesi de màster
Evolució i determinants de les actituds lingüístiques dels adolescents catalans
basada en les dades del projecte RESOL. L’acte se celebrarà a la Sala de Reunions del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i metodologia de les ciències socials.
Call for grants Doctoral Programmes (UOC)
Obert a sol·licituds de sociolingüistes.
Call for grants applications for the Information and Knowledge Society
Doctoral Programme; Education and ICT (e-learning) Doctoral Programme, and
Network and Information Technologies Doctoral Programme.The deadline for applications for the Doctoral Programmes is February 28th, 2015. The UOC is offering 10 grants for these three doctoral programmes for 2015/2016 academic year. Continuar llegint
Presentació del Diccionari de llengües del món
Dimarts 24 de febrer, a les 6 de la tarda al Palau Marc, es fa la presentació del Diccionari de llengües del món que ha elaborat el Termcat. Trobareu els detalls a l’agenda de la nostra web www.gela.cat
Cicle de conferències “Reflexions sobre dret lingüístic català: antecedents, estatus jurídic actual i perspectives d’evolució futura”
Conferència: “Recercant els efectes de les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya i el País Valencià” |
Aquest dimarts, 24 de febrer de 2015, Avel·lí Flors Mas (UOC – CUSC-UB) farà una xerrada als estudiants del perfil formatiu de “Llengües i societat” del Grau en Llengües Aplicades de la UPF (13.30h, Aula 52.023, Campus de la Comunicació-UPF).
Beques Santander Iberoamèric
Crida d’articles per a la revista Llengua, societat i comunicació: “Cervell i llenguatge” (2015)
Número 13: “Cervell i llenguatge” (2015)
Llengua, societat i comunicació (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC) és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’acord amb aquest objectiu, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Per aquest motiu, els articles estan escrits per a un públic no expert (estudiants de graus i màsters, investigadors d’altres àrees de coneixement, etc.).
El tema previst per al proper número de la revista és cervell i llenguatge. La data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de febrer de 2015. Podeu enviar els articles seguint les indicacions de l’enllaç següent: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions
Font: CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Convocatòria d’ajuts del “Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)”. 2015
Convocatòria d’ajuts del “Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)”. 2015.
El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) convoca 2 ajudes per a la finalització de tesis doctorals en ciència política o sociologia i 5 ajudes per a l’explotació del seu banc de dades (2 per a investigadors individuals i 3 per a grups de recerca).
El termini de presentació finalitza el 20 de febrer de 2015
D. Block “classe social i lingüística aplicada” i P. Carlin “La política lingüística al País de Gal·les” Noves sessions Seminari discurs i ideologies:
Seminaris organitzats pel CUSC
Dia 13 de març, 12h Aula 0.2 Tipus de sessió Seminari de lectura Temàtica Social Class in Applied Linguistics Ponent David Block
Dia 20 de març, 12h Aula 0.2 Tipus de sessió Seminari metodològic Temàtica La política lingüística al País de Gal·les Ponents Patrick Carlin Seminari adreçat a estudiants de postgrau, professorat i investigadors. Us podeu subscriure a la llista de difusió: fwalls(arrova)ub(punt)edu
F. Grin: curs de llengua i economia.
Hem convidat el Dr. François Grin, professor de la Universitat de Ginebra a fer un curs de llengua i economia. El curs tindrà dues parts. La primera serà una introducció general a l’economia de les llengües i la segona una anàlisi econòmica de la promoció de les llengües minoritàries. El curs s’impartirà en anglès, i es podran fer preguntes també en francès. El curs es farà a la sala de professors de l’Edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia de la UB, el divendres, 20 de febrer, de 9,30 a 14, amb una pausa de mitja hora. Trobareu els detalls a l’agenda de la nostra web www.gela.cat Continuar llegint
C. Rosselló: Els orígens del llenguatge no sexista
Ciutadans i ciutadanes. Nens i nenes. Tots i totes. L’ús de les formes dobles i altres fórmules per no invisibilitzar la dona ha irromput amb força i són freqüents les polèmiques sobre si el masculí plural representa o no els dos gèneres. Val a dir que aquest debat no s’ha estès a totes les llengües romàniques, sinó que sembla que ha pres cos només en el català, castellà i gallec, segons explica Carme Junyent en aquesta entrevista a Vilaweb.
Avui, però, no vull parlar de qüestions estrictament lingüístiques sinó de com es va gestar aquesta transformació en l’ús del llenguatge.
‘La mística de la feminitat’
«Ah, que tot això no va aparèixer espontàniament?» –potser us pregunteu. La resposta és que no, que estem davant d’esforços conscients d’un col·lectiu per transformar la societat a través de modificar estructures lingüístiques. Cooper (1997)[1] posa com a punt de partida el llibre La mística de la feminitat (1963), de Betty Friedan, en què es denuncia la desigualtat que pateix la dona enfront de l’home en diversos camps. Continuar llegint… La BBC» Els orígens del llenguatge no sexista.
XX Jornada de Sociolingüística d’Alcoi 2015
Ressenya de David Bueno (UB) del llibre “Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat”, editat per Àngels Massip i Albert Bastardas |
David Bueno i Torrens, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona, publicava el passat 6 de febrer una ressenya al suplement de Cultura del diari El Punt Avui sobre el llibre Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat, editat per Àngels Massip i Albert Bastardas (UB).
“Posa en relació el cervell, la societat i la llengua, tres sistemes complexos adaptatius íntimament imbricats que són a la base de la comunicació -i la condició- humana, i emmarca els fenòmens més característics del pla sociohumà dins els triangle llengua-comunicació-societat, amb l’objectiu d’avançar en el coneixement del seu funcionament.”
Podeu consultar la ressenya a través del següent enllaç: Sociocomplexitat cognitivoemotiva
Article del Seminari Aragonès de Sociolingüística a l’Herlado de Aragón: “Derechos lingüísticos bajo mínimos” |
Els membres del Seminari Aragonès de Sociolingüística han redactat una reflexió pública sobre la supressió definitiva de les denominacions de català i aragonès a la legislació aragonesa, a partir de la supressió de l’article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural, que estava vigent des de 1999.
“El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés para apuntar que «además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma», liquidando cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger.”
Podeu consultar l’article a través del següent enllaç: Heraldo de Aragón (10/2/2015)