Número 30 (2020) – Monogràfic:«Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 30 (2020), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. Continua llegint →
El proppassat 21 de febrer, el diari conservador francès Le Figaro va publicar l’article “Pourquoi la Catalogne est devenue folle”de Charles Jaigu. En aquest article, i partint del llibre recentment publicat Le Labyrinthe catalan, de Benoît Pellistrandi, l’autor dedicava una tirallonga d’insults contra els catalans i difonia un conjunt de mentides i falsedats de proporcions tan absurdes que només poden qualificar-se de ridícules. Vaig enviar al diari un article de resposta, amablement traduït al francès per Alà Baylac, amb la intenció que la publicació prengués consciència de la dimensió del problema, però a dia d’avui el rotatiu francès no ha considerat oportú publicar-lo, per la qual cosa, i aprofitant que el portal Catnord digital ha decidit fer-lo públic, opto per difondre’l aquí en català. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro
Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir
‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.
Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.
Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ens parlarà sobre qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques.
Anuncio de conferencia organizada por el Departamento de Filología Hispánica Teoría de la Literatura y Comunicación
Dra. Lola Pons Rodríguez (Universidad de Sevilla)
Título: “Paisaje lingüístico fuera del estándar: prestigio abierto y encubierto en los signos de la calle”
Jueves, 21 de marzo de 2019, de 12 a 14h. Sala Gabriel Oliver
Edificio Josep Carner de la Facultat de Filologia – UB
El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.
This post is also available in: English
Lukas Duane
Université de Luxembourg
El món acadèmic és en gran mesura responsable de determinar què s’inclou dins de la categoria “llengua” i què s’inclou dins de la categoria “dialecte”. És a dir, en general, el coneixement acadèmic és la principal font de legitimació de les llengües i les seves varietats estàndard. El coneixement acumulat al llarg dels anys en departaments universitaris, congressos i revistes especialitzades proporciona una base i una justificació de la manera com es categoritza la variació lingüística i com l’entén la societat. No obstant això, de vegades, alguns agents socials poden oposar-s’hi, principalment a causa del paper de la llengua com a motor polític. En aquesta nota es discuteix com les noves condicions comunicatives establertes per les xarxes socials donen suport als agents socials a fi de qüestionar la producció acadèmica sobre el coneixement lingüístic.
Ho farem discutint breument un cas actual de les Illes Balears. En aquesta zona, tant el català com el castellà són llengües oficials: el català com a llengua pròpia de l’arxipèlag i el castellà com a llengua de l’estat espanyol. Tanmateix, des de 2013, algunes associacions d’activistes lingüístics “balearistes” han defensat que l’estatut de llengua oficial, juntament amb el castellà, ha de correspondre a una llengua “balear”, com a llengua autòctona, i no a la llengua catalana, com és actualment. Aquests activistes critiquen l’excessiva influència estandarditzadora de la llengua catalana en els vernacles baleàrics i argumenten que balear i català no formen part del mateix sistema lingüístic. Durant dècades hi ha hagut postures similars a les Illes, però eren més disperses, limitades a una única illa i sense efectes polítics ni socials. Continuar llegint… Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane
Crida d’articles per a Glottopol número 34: LES «LANGUES DE FRANCE» : VINGT ANS APRES, arran de l’informe Cerquiglini del 1999. Més informació.
APPEL A PARTICIPATION POUR UN NUMERO THEMATIQUE
« LES « LANGUES DE FRANCE » : VINGT ANS APRES »
Christian Lagarde
Université de Perpignan
Date limite de réception des contributions : 30 septembre 2019
Envoi des contributions à : glottopol@gmail.com, lagarde@univ-perp.fr
Consignes pour la remise des textes : voir http://glottopol.univ-rouen.fr/appels
Date de parution : juillet 2020
XXVI PremiCarme Serrallonga. Paisatges lingüístics
Edició de 2019
La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, convoca la 26a edició del Premi Carme Serrallonga. La finalitat d’aquest premi és promoure l’ús creatiu de la llengua catalana i a la vegada encoratjar la reflexió sobre les relacions lingüístiques entre els humans, que es modelen segons les mentalitats i els usos lingüístics i que diuen molt de les nostres societats, en un marc creixent de multiculturalisme i diversitat. Aquest premi també vol ser un homenatge a la figura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), gran amant del multilingüisme, que fou una incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme. Continua llegint →
Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.
ENDANGERED LANGUAGES AND LANGUAGE VARIETIES IN THE IBERIAN PENINSULA (LAPI 2019)
2019 is UNESCO’s International Year of Indigenous Languages, which aims to raise awareness, promote and ensure access to indigenous languages. The year will bring global attention to the risks for indigenous languages and their significance for sustainable development, governance and peace-building.
In this sense, the Interdisciplinary Centre for Social and Language Documentation (CIDLeS), together with SOAS World Languages Institute and the project FRONTESPO, cordially invites scholars working on minority and endangered languages in the Iberian Peninsula to join us at the 2nd International Symposium on Endangered languages and language varieties in the Iberian Peninsula (LAPI 2019) that will take place on the 4th and 5th of July in Lisbon, Portugal. Continua llegint →
Canvi de lloc de l’activitat: aula magna, al primer pis de l’Edifici Històric de la UB. En cas que vulgueu assistir feu la inscripció si us plau, això ens ajuda molt en l’organització.
Dissabte 23 de febrer, 10h, Casa dels Països Catalans
L’IFCT us informa que l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, organitza aquest dissabte 23 de febrer a les 10h el debat de cloenda de la consulta sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord. El debat té lloc de 10h a 13h a la Casa dels Països Catalans, la seu de l’APLEC. El debat constitueix l’acte de final de recollida de comentaris, anàlisis, remarques i propostes que els Estudis Catalans de la Universitat havien llançat a principis de 2019 i durant tot el mes de gener amb els « Quaderns de greuges de la llengua catalana ». Al terme de l’operació, l’IFCT sintetitzarà i endreçarà les informacions recollides i les transmetrà als responsables del « debat ciutadà » a l’Estat francès, així com al govern i al president de la República. El debat sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord vol contribuir a la consulta general dels ciutadans i s’inscriu dins el domini del funcionament de les institucions i la millora de les pràctiques democràtiques. La iniciativa vol ser un preludi al funcionament de l’Oficina pública de la llengua catalana que ja hauria de ser en funcionament des del 2018…
Concentració davant la prefectura per la creació de l’OFICINA PÚBLICA de la LLENGUA CATALANA
Divendres 22 de febrer, 17h30
L’IFCT us informa que l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, ha convocat divendres 22 de febrer a les 17h30 una concentració davant de la prefectura amb el mot d’ordre « VOLEM L’OPLC ». Bloquejada des del desembre de 2017, l’OPLC ha estat aprovada per totes les col·lectivitats i les entitats de Catalunye Nord, però queda pendent de la decisió final de l’Estat que ha de procedir a la seua publicació al diari oficial. La Universitat de Perpinyà també va aprovar que la seu de l’OPLC sigui al campus perpinyanès i que l’IFCT sigui encarregat del consell científic de l’organisme. L’APLEC ha demanat que una delegació sigui rebuda pel prefecte i que se l’informi de l’avançament dels tramits. Els representants del Departament, de la Regió i dels municipis (a través del SIOCCAT) donen suport a l’acte i seran presents.
Un llibre excepcional d’interès per a qualsevol sociolingüista
Aquest matí he acabat de llegir Factfulness: el món va millor del que et penses. Deu raons que fan que no el vegis tal com és. Un llibre que intenta demostrar que tenim tendència a no entendre bé les grans xifres del món (polítiques, socials, econòmiques), que mira d’explicar per què és així i, encara més interessant, que proposa maneres senzilles de resoldre les nostres mancances. Un llibre que té vocació de ser útil. I he de dir que l’he trobat excepcionalment bo. Continua llegint →
Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja. Continuar llegint… “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua
Des de l’apartat Material digitalitzat del web de Llengua catalana ja es pot accedir a les primeres col·leccions de sociolingüística i ensenyament de llengües, publicades en paper per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) entre els anys 1986 i 2005. El Centre de Documentació de la DGPL ha digitalitzat una vintena d’obres i més de 300 comunicacions, que fins ara només s’hi podien consultar en format paper. Continua llegint →
Atenció: l’aula ha canviat. Aquí apareix l’aula nova.
Benvolgudes i benvolguts,Us convidem a una xerrada a càrrec de les ponents Luci Nussbaum i Matilde Martínez, titulada “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”. Us esperem el 26 de març a les 17.00 h. en la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-6).
Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.
Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.
