M.À. Pradilla: “El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística” – Blog de la Revista de Llengua i Dret

Blog de la Revista de Llengua i Dret » El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística – Miquel Àngel Pradilla.

El període que s’inicia l’any 2011 requerirà un capítol destacat en la futura història social de la llengua catalana. Es defineix per una alta concentració de poder, al govern de l’Estat i en bona part de les autonomies catalanòfones de l’Estat espanyol, gens procliu a la normalització lingüística del català. En un context polític hostil, la llengua catalana malda per no perdre de vista l’horitzó de normalitat.

Des de l’any 2003, l’Observatori de la Llengua ens ha llegat, amb periodicitat canviant, uns textos que, amb el temps, han aconseguit incardinar-se en l’agenda sociopolítica domèstica. Només tornar de les vacances estivals hem tingut l’oportunitat de presentar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana corresponent a l’any 2013 i les conclusions no conviden precisament a l’optimisme i haurien d’encendre els llums d’alerta de totes aquelles persones i institucions compromeses amb la viabilitat comunicativa de la llengua catalana en el seu ecosistema històric.

Dels diferents apartats que avalua l’informe (demolingüístic, jurídic, ensenyament, comunicació i àmbits publicoprivats) el que s’ocupa de l’estatus jurídic de la llengua (amb una atenció especial al món de l’ensenyament) ha estat el més destacat. Efectivament, l’any 2013 l’activitat legislativa vinculada a qüestions lingüístiques assoleix unes dimensions importants i la dinàmica que ha pres estableix una involució normativa espectacular. No ens ha d’estranyar, doncs, que l’informe hi centri la seva atenció d’una manera preferent, ja que l’aplicació del nou catàleg normatiu pot arribar a tenir conseqüències nefastes en la vitalitat i l’ús de la llengua a mitjà termini. Ara no és el moment d’oferir el detall d’una intervenció legislativa entossudida a laminar la posició de la llengua catalana en els àmbits institucionals on, a poc a poc, ha anat guanyant terreny. Si de cas, destacarem que les noves directrius identifiquen un parell d’àmbits d’intervenció estratègics. Un seria l’ensenyament, on de la mà d’uns models pretesament multilingües es barra el pas a un tractament preferent de la llengua pròpia. Un tractament, tot sigui dit de passada, absolutament necessari perquè la llengua catalana surti de l’estatus de minorització al qual s’ha vist abocada a causa d’una història politicosocial adversa. L’altre seria el dels mitjans de comunicació, un espai de difusió de la llengua cabdal en una societat del segle xxi. En aquest sentit, l’apagada mediàtica que ha patit la llengua catalana al País Valencià ha estat una de les pitjors notícies que ens ha deparat l’any 2013.

Mentrestant, la llengua catalana va fent el seu camí. A 2013 no s’ha fet una actualització de les dades sobre l’evolució sociolingüística en l’àmbit de la demolingüística. S’ha deixat per a l’any vinent. I l’anàlisi hauria de ser especialment rellevant ja que el 2014 han aparegut unes primeres estimacions de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 a Catalunya. I, en el marc d’una sèrie demoscòpica diferent, també s’han proporcionat les primeres dades del Cens de 2011. Aquestes darreres dades, en els moments actuals ja ens permeten obtenir informacions sobre l’evolució de les habilitats competencials en les quatre autonomies catalanòfones de l’Estat.

Quant a l’anàlisi de diversos indicadors sociolingüístics que ens han proporcionat diferents treballs apareguts el 2013, destacarem algunes consideracions sobre l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional de la llengua catalana. Tal com s’ha anat dient en informes anteriors, a partir de l’onada d’enquestes EUL efectuades entre els anys 2003 i 2004 tenim una primera diagnosi de la globalitat de la comunitat lingüística. Deu anys enrere, doncs, s’havien detectat tres dinàmiques diferenciades: territoris amb avenços apreciables en la transmissió intergeneracional (Andorra, Catalunya i les Illes Balears), territoris amb la transmissió estancada (País Valencià i la Franja) i, finalment, territoris on la transmissió s’havia trencat dècades enrere. Del conjunt de regions apuntades, només dues en van actualitzar les dades el 2008, Catalunya i les Illes Balears. D’aquesta manera s’ha pogut observar un comportament diferent en cada territori: mentre que l’anàlisi longitudinal mostra que a Catalunya la transmissió avança de manera sostinguda, en canvi a les Illes la tendència positiva es pot haver començat a afeblir. D’altra banda, a tots dos territoris els al·loglots familiars adopten d’una manera preferent la llengua castellana mentre que els guanys que experimenta la llengua catalana arriben de la mà de persones d’origen castellanoparlant. Caldrà estar atents a l’evolució d’un indicador estructural tan important.

Encara fent atenció a la transmissió lingüística, el 2013 ens proporciona notícia més elaborada sobre l’estat genèric d’estancament amb què era definida segons les dades de l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004. Ens arriba de la mà d’una anàlisi territorialitzada que en detecta diferències substancials. Així, d’una banda, es contraposen zones amb dinàmiques clarament divergents: una de creixement, al voltant de 7 punts percentuals, i una altra de trencament de la transmissió, amb dades al voltant de 4 punts percentuals negatius. Totes dues acullen dimensions demogràfiques similars, al voltant del 40% de la població cadascuna. Ara bé, mentre que la primera acull (de manera discontínua) la població resident en pobles i ciutats petites preferentment, l’altra compta amb les quatre ciutats més poblades del País Valencià, on trobem percentatges importants de catalanoparlants que no transmeten la llengua als seus fills (17% a Elx, 20% a València, 21% a Castelló i 38% a Alacant). El 20% de població restant es troba en àrees que mostren una dinàmica lleugerament positiva. Sense dades actualitzades, queda clar, doncs, que la pugna entre dos capteniments tan oposats com els descrits serà determinant en l’evolució futura de la llengua al País Valencià.

Malgrat tot, la llengua catalana va fent camí. En uns territoris indefectiblement cap a una retracció difícilment reversible (Catalunya del Nord i Alguer). En uns altres, voldríem pensar que cap a l’assoliment de l’anhelada normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col·lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Coordinador de l’Informe (amb Natxo Sorolla) (http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2013.pdf)

Director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (http://blogs.iec.cat/cruscat/)

Crida d’articles – Revista LSC (Llengua, Societat i Comunicació) |

Crida d’articles – Revista LSC (Llengua, Societat i Comunicació) |.

Número 13: “Cervell i llenguatge” (2015)

Llengua, societat i comunicació (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC) és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’acord amb aquest objectiu, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Per aquest motiu, els articles estan escrits per a un públic no expert (estudiants de graus i màsters, investigadors d’altres àrees de coneixement, etc.).

El tema previst per al proper número de la revista és cervell i llenguatge. La data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de febrer de 2015. Podeu enviar els articles seguint les indicacions de l’enllaç següent: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions

Conferència i col·loqui: “El català ahir, avui… i demà”

Conferència i col·loqui: “El català ahir, avui… i demà” |.

CALEn el marc de la celebració del correllengua 2014, que va començar el seu camí el 12 de juliol a Ibars d’Urgell, aquest dissabte, 18 d’octubre de 2014, tindrà lloc a Torredembarra la conferència “El català ahir, avui… i demà”, en el qual participaran Jaume Sastre i Font (professor de llengua i literatura catalanes, poeta i impulsor de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears) i F. Xavier Vila i Moreno (CUSC-UB).

L’acte tindrà lloc a les 18.30h a la sala Cal Maiam (c/ Santa Rosalia).

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques |.

Aquest divendres, 17 d’octubre de 2014, tindrà lloc el proper seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques. En aquest cas s’analitzarà l’obra Special Issue “Catalan in the 21st Century” del International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 2013: 2 129-229.

Els articles analitzats són:

  • Catalan in the twenty-first century: romantic publics and cosmopolitan communities. Kathryn A. Woolard & Susan E. Frekko, pages 129-137. Ponent: Iago González (UVigo, UB).
  • Linguistic ‘mudes’ and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. Joan Pujolar & Isaac Gonzàlez, pages 138-152. Ponent: Vanessa Bretxa (UB).
  • The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona’s youth of Latin American origin. Víctor Corona, Luci Nussbaum & Virginia Unamuno, pages 182-194. Ponent: Montse Sendra (UB).
  • Linguistic reception of Latin American students in Catalonia and their responses to educational language policies. Michael Newman, Adriana Patiño-Santos & Mireia Trenchs-Parera, pages 195-209. Ponent: Imanol Larrea (UPF).
  • Is the personal political? Chronotopes and changing stances toward Catalan language and identity. Kathryn A. Woolard, pages 210-224. Ponent: F. Xavier Vila (UB).
  • Registers, schools and scales: comments on language and identity in twenty-first century Catalonia. Susan Gal, pages 225-229. Ponent: Francesca Walls (UB).

Dades de l’acte
Data: divendres, 17 d’octubre de 2014
Hora: 12.00h
Lloc: Sala de Professors, 5è pis de l’Edifici Josep Carner
Contacte: cusc@ub.edu

Els estudis de llengua i dret durant els quaranta anys del Grup Català de Sociolingüistica | Societat Catalana de Sociolingüística

Els estudis de llengua i dret durant els quaranta anys del Grup Català de Sociolingüistica | Societat Catalana de Sociolingüística.

Dijous, 16 d’octubre a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, al carrer de Carme 47 de Barcelona.

469348986_640   duarte01.jpg_1597595605

Quan es parla de sociolingüística catalana, normalment es pensa en facultats de lletres; però també és bo recordar que la política lingüística als països de parla catalana ha portat a consolidar una tradició d’estudis jurídics, de planificació lingüística i de fixació del llenguatge jurídic i administratiu amb una incidència internacional ben notable, en la qual han treballat nombrosos especialistes tant des de la universitat com des de l’advocacia o el notariat. En aquest col·loqui, Antoni Milian Massana (UAB) i Carles Duarte i Montserrat ens parlaran de com s’iniciaren aquests estudis i com es creà el seu màxim òrgan de difusió: la coneguda Revista de Llengua i Dret. Des d’aquesta revista publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, s’ha marcat escola en matèria d’establiment i modernització del llenguatge jurídic català i també s’hi han anat desenvolupant les nocions que han marcat jurisprudència en matèria d’usos oficials i drets lingüístics.

Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”.

Ja podeu descarregar-vos el volum:

Vila, F. Xavier i Eulàlia Salvat (ed.). 2013. Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR Editorial.
Tal com dèiem en presentar-lo,“El volum recull una col·lecció d’articles d’investigadors majoritàriament joves centrats en l’anàlisi sociolingüística de la darrera onada immigratòria al nostre país. Els articles exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l’àrea de Barcelona… Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l’anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d’acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d’origen forà escolaritzats a Catalunya.”

Per un nou plantejament de la política lingüística universitària: Language Policy in Higher Education

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Per un nou plantejament de la política lingüística universitària: Language Policy in Higher Education.

Sabies que hi ha nacions econòmicament capdavanteres de dimensions semblants a Catalunya on totes les tesis s’escriuen en la llengua del país? Que no és cert que als països nòrdics tota la docència universitària es faci en anglès? Vols saber quin resultat ha tingut una política lingüística teòricament multilingüe i igualitarista en l’entorn universitari? Com s’ho fan a la resta de països de llengües mitjanes per entomar el repte d’acollir alumnes estrangers? T’interessa saber com es troba el català a la universitat en relació amb les altres llengües mitjanes europees?

Totes aquestes preguntes i moltes altres troben resposta al llibre Language Policy in Higher Education, editat per un servidor i Vanessa Bretxa i que està a punt d’arribar al mercat.

CUSC: Inauguració del curs acadèmic i 10è aniversari de la revista electrònica “Llengua, Societat i Comunicació”

Inauguració del curs acadèmic i 10è aniversari de la revista electrònica “Llengua, Societat i Comunicació” |.

 

Logo LSCAquest dievndres, 10 d’octubre de 2014, el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona organitzarà una sessió d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015 en la qual s’inclourà la celebració del 10è aniversari de la creació de la revista electrònica editada pel Centre, Llengua, Societat i Comunicació – LSC.

 

L’acte tindrà lloc a les 12.00h a la Sala de Graus de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i comptarà amb la participació, tant de la direcció del Centre, com de la revista LSC.

 

Programa de l’acte
12.00h. Inauguració del curs acadèmic 2014-2015, a càrrec de F. Xavier Vila i Moreno (UB) i Vanessa Bretxa (UB).
12.30h. Presentació dels nous membres del Centre, estudiants en pràctiques i investigadors visitants, a càrrec de F. Xavier Vila i Moreno (UB).
13.00h. 10è aniversari de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació, a càrrec de Josefina Carrera-Sabaté (UB).
13.15h. Presentació del núm. 12 Història social de la llengua catalana, a càrrec d’Emili Boix-Fuster (UB).
13.30h. Brindis

 

A través del següent enllaç podeu descarregar el programa de l’acte: Programa

La involució del català | Núvol

La involució del català | Núvol.

El VII informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), coordinat per Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT – IEC i Natxo Sorolla, tècnic de la Xarxa CRUSCAT – IEC, evidencia la forta repressió contra l’estatus normatiu de la llengua que els governs del PP han exercit sobre algunes autonomies. Segons els experts, estem davant d’una “involució jurídica sense precedents”. No obstant això, cal no oblidar que el català és una llengua mitjana amb més de deu milions de parlants encara que, tal com ha afirmat Òscar Escuder, “volen que siguem una llengua minoritària”.roda de premsa sobre l'informe

Continuar llegint… La involució del català | Núvol.

Xarxa CRUSCAT (2014). VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013).Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia. Síntesi de l’Informe.

Prohibit ensenyar català

Prohibit ensenyar català | Núvol.

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut. [...] Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). Continuar llegint… Prohibit ensenyar català | Núvol.

Ernest Querol obre el curs del “Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària” (UV)

Ernest Querol pronunciarà la conferència inaugural del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, el dia 1 d’octubre de 2014 a les 17h. a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. El títol és: “La imaginació en la recerca: modelització i prospectiva”

Administració