El català, la segona llengua inicial de l’Estat espanyol

Interesting Map of Second Languages – MoveHub.

 

This map shows the second most common first language in (nearly) every country in the world. These are people who speak it as a first language, we decided this was a more revealing metric as it illuminates the ancient furrows of conquest, colonisation and recent immigration trends (see Polish in the UK).

 

English takes the crown as the most common second language around the world with 55 countries speaking it as a second language. France and Russia are second and third with 14 and 13 respectively.

 

The languages are grouped and colour-coded by language family (languages with a common ancestor).

 

Via Miquel Cabal

Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà

El Punt Avui – Notícia: Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà.

La Generalitat presentarà un “requeriment d’incompetència” i estudia portar el text al Tribunal Constitucional

Els centres privats no han rebut cap petició de famílies per estudiar en espanyol

Manifestació a favor de l’escola en català que es va fer el 14 de juny passat a Barcelona Foto: JOSEP LOSADA.

El govern va entomar ahir una de les qüestions més espinoses que se li presenten en els primers compassos del nou curs polític, en anunciar que presentarà un “requeriment d’incompetència” davant el govern espanyol contra el decret que obliga la Generalitat a pagar l’escolarització en castellà en un centre privant dels alumnes que ho sol·licitin.

Continuar llegint …  El Punt Avui – Notícia: Recurs del govern al decret d’escolarització en castellà.

14-16 January 2015: Bilingualism in the Hispanic and Lusophone World – Upcoming conferences – Humanities – Geesteswetenschappen – Universiteit Leiden

14-16 January 2015: Bilingualism in the Hispanic and Lusophone World – Upcoming conferences – Humanities – Geesteswetenschappen – Universiteit Leiden.

The first Bilingualism in the Hispanic and Lusophone world (BHL) conference will take place at Leiden University (the Netherlands) on January 14-16, 2015.

Continuar llegint

F. X. Vila: “Cap a un ‘liceu espanyol’ a Catalunya?”

Cap a un ‘liceu espanyol’ a Catalunya? (F. Xavier Vila).

L’aprovació del decret d’escolarització en castellà constitueix un nou episodi de la guerra de les llengües que l’Estat va reobrir a partir de l’Operació Ribot a l’Estatut. La sentència del Constitucional del 2010 va obrir la porta a la guerra de guerrilles que hem viscut els darrers anys, en què s’ha intentat convertir cada escola en un camp de batalla lingüístic i que ha fruitat en un grapat d’aules amb el 25% de castellà. El nou decret pretén fer avançar les posicions del castellà i, si és possible, ferir el procés sobiranista, tot d’una tacada.

Continuar llegint

J. Melià: “Mil maneres de parlar”

Mil maneres de parlar (Joan Melià).

Mil maneres de parlar

 

 

 

L es llengües són eines de comunicació. És evident. Els qui defensen la necessitat que les “grans” llengües s’expandeixin a costa de les “petites” recorren sempre a la importància d’aquesta funció, quasi única, de vehicular informació i facilitar la comprensió entre les persones. Curiosament, però, si després observam en què es fonamenten les polítiques de minorització lingüística, podem veure que mai no és en la necessitat d’assegurar la intercomunicació, sinó que l’objectiu és subjugar grups humans (les comunitats lingüístiques que pateixen aquestes polítiques), de trencar-ne la cohesió per a fer-los més vulnerables al domini exogen.

 

F. X. Vila: La llengua en el procés d’independència

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La llengua en el procés d’independència.

La llengua en el procés d’independència

Tal com palesa l’esplèndid blog Les llengües a la Catalunya independent, el sobiranisme ha esmerçat molts esforços a discutir la posició de les llengües en una futura Catalunya independent, amb especial obsessió per saber com hi quedarà el castellà. Independentment del que en pensi cadascú -jo ja hi vaig dir la meva a l’Ara- crec que tothom estarà d’acord que el sobiranisme ha fet un esforç per no semblar excessivament unilingüe, està fent campanya també en castellà, i fins i tot amb col·lectius d’expressió prioritària castellana com Súmate i altres. Continuar llegint

J. Melià: Els corcs

Els corcs (Joan Melià).

Si no vaig equivocat és a La història del món en deu capítols i mig, de Julian Barnes, que ens conten que dins l’Arca, entre les parelles d’animals que hi posà Noè, també hi havia una parella de corcs (és a dir, un corc i una corca ), que anaven, per golafreria o instint de supervivència, minant la nau que els salvava de morir negats. Sort que només va durar quaranta dies i quaranta nits, el diluvi, i no feren forat suficient perquè la nau naufragàs. Continuar llegint… Els corcs (Joan Melià).

‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013′

La Direcció General de Política Lingüística posa en línia els ‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013′

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL)  del Departament de cultura ha elaborat el recull Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013. La publicació, extreta de l’informe previ sobre la llengua catalana aportat per la DGPL a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).

L’informe final que l’Estat ha tramès al Consell d’Europa omet íntegrament les informacions sobre polítiques lingüístiques de l’Estat que són adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana. També exclou sistemàticament les crítiques  a aquestes polítiques. Els informes anteriors de l’Estat també eliminaven les informacions negatives i, per aquest motiu, per a l’informe 2013, la Generalitat ha enviat el contingut íntegre de l’informe previ al Comitè d’Experts del Consell d’Europa.

Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013 

Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la

UdG > Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la.

Físics de la UdG i la UAB ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la
Els investigadors Neus Isern i Joaquim Fort han definit uns paràmetres per estimar la velocitat de retrocés d’un idioma autòcton en ser substituït per un idioma veí. En concret, han estudiat el cas del gal·lès. Els resultats de la seva recerca s’inclouen en un article publicat per la prestigiosa revista Journal of the Royal Society Interface.

Continuar llegint

J. Costa: ¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes?

Blog de la Revista de Llengua i Dret » ¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes? (*) – Joan Costa.

Fa uns quants mesos, Narcís Garolera va publicar a Els Marges (núm. 103) l’article “El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació”. Arran de llegir-lo, passada la polèmica que hi va haver, se m’han reactivat unes reflexions sobre la relació que els catalanoparlants tenim amb les “faltes” de llengua. Aquestes reflexions intenten situar la qüestió de la incorrecció lingüística en el pla general del civisme i la solució dels problemes col·lectius: d’aquí el paral·lelisme amb la impossible eradicació dels excrements de gos als carrers.

En aquest sentit, la meva primera pregunta és si aconseguirem mai veure lliures d’excrements de gos els nostres carrers.  Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » ¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes? (*) – Joan Costa.

Vídeo: La convivència lingüística a la Catalunya del futur

Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: La convivència lingüística a la Catalunya del futur.

La convivència lingüística a la Catalunya del futur

El passat 23 de maig de 2014 els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya van celebrar la Jornada «La convivència lingüística a la Catalunya del futur» per a celebrar els 15 anys transcorreguts des de la posada en marxa de la titulació de Filologia Catalana.

Ja podeu consultar la crònica de la jornada i llegir el text complet de la conferència del Dr. Georg Kremnitz , «Català, castellà i les altres llengües. Perspectives  sociolingüístiques per a una Catalunya futura».

També teniu a disposició l’enregistrament complet de les conferències del Dr. Kremnitz, del Dr. Joan Pujolar, i de la taula rodona moderada per Vicent Partal i compartida per Josep Soler, Bernat Gasull i l’escriptora Najat El Hachmi.

Número 54 de la revista Llengua i ús (2014)

Núm. 54 (2014).

Ha aparegut el número 54 de la revista Llengua i ús, amb articles sobre models, experiències, ressenyes, i els articles de recerca que us destaquem aquí.

Recerca

 

Lo Parlament de Catalonha confirma l’autoritat de l’Institut d’Estudis Araneses coma acadèmia de l’occitan

Lo Parlament de Catalonha confirma l’autoritat de l’Institut d’Estudis Araneses coma acadèmia de l’occitan – Jornalet.

Lo resultat del vòte

Los deputats an votat contra una proposicion del PSC que demandava de reconéisser lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana coma sola autoritat academica de la lenga nòstra

Les revistes Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana obtenen la màxima qualificació en el sistema de classificació Carhus Plus+

Les revistes Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana obtenen la màxima qualificació en el sistema de classificació Carhus Plus+

Les revistes Llengua & Literatura, que edita la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), i Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) amb el suport tècnic de la Xarxa CRUSCAT, han aconseguit la qualificació A en la versió Carhus Plus+ del 2014. Es tracta d’un sistema de classificació de revistes científiques de l’àmbit de les ciències socials i les humanitats que ha estat desenvolupat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), a proposta de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i té per finalitat contribuir a l’avaluació de la recerca que es duu a terme en el sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat. En la versió del 2014 també tenen qualificació A dues revistes més de l’IEC, Catalan Historical Review i Estudis Romànics, que ja eren presents en l’edició del 2010.

Tal com s’explica en el blog de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, Carhus Plus+ 2014 conté 6.126 revistes, i cada revista està classificada en un àmbit científic i en un sol nivell (A, B, C i D). Així, el grup A —grup on es troben Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana— correspon a les revistes més ben valorades perquè són presents a les bases de dades internacionals Scopus, Journal Citation Reports (2012) i Master Journal List (2012), a més de ser les revistes més ben classificades per factor d’impacte o, en defecte d’aquesta dada, per l’Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS), publicat a la base de dades Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR). En el cas de les revistes de catalanística —entesa com l’estudi de la història, la llengua i la literatura catalanes—, s’hi inclouen les que han obtingut més bona puntuació, encara que no compleixin les condicions esmentades.

Administració