Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l’Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves

https://www.youtube.com/watch?v=M0E5cq8gTlw

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l’Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l'Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l'escola i entre els jovesEl II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”, porta enguany el títol de “L’escola i la revitalització del català: la llengua a l’aula i al pati”. Així aquest nou cicle organitzat conjuntament per l’Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística, abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves, així com el sentit de la immersió lingüística a les escoles del país, entre altres aspectes. Continua llegint

Sociolinguistics Summer School (Barcelona)

El comité organitzador de la 8a edició de la Sociolinguistics Summer School estem molt satisfets de poder-vos anunciar la celebració d’aquest esdeveniment a la Universitat Oberta de Catalunya del 4 al 7 de juliol del 2017.

La Sociolinguistics Summer School és un punt de trobada internacional anual en què estudiants de postgrau i investigadors novells tenen l’oportunitat de presentar els primers resultats de la seva recerca i d’assistir a sessions plenàries i tallers conduïts per investigadors amb més experiència. Tradicionalment organitzada al Regne Unit i a Irlanda, va desembarcar al continent europeu el 2016 per tenir lloc a Lió. El 2017 la UOC n’ha pres el relleu per acollir-la a Barcelona com a part de les activitats programades per l’acció IS1306 de la xarxa europea COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe. Enguany els ponents i les sessions plenàries són els següents:

  • Monica Heller (University of Toronto) | Language and inequality in the contemporary world
  • F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona) | Agency in language policy revisited
  • Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) | New speakers: languages and lifestyles in late modernity
  • Robert Lawson (Birmingham City University) | Big data, big problems: Investigating language use on Twitter

Us convidem a presentar-hi propostes de comunicació i de presentació en el marc dels tallers que impartiran els ponents invitats. Trobareu les instruccions sobre l’enviament de propostes així com informacions sobre borses de viatge a la crida d’articles adjunta (en versió catalana i anglesa) i al web de la SSS8: https://sss8barcelona.wordpress.com/ Tant les propostes escrites com les presentacions orals s’hauran de fer en anglès. Tanmateix, encoratgem l’ús de materials multilingües a les presentacions de PowerPoint, fulls de mà, etc.

Esperem les vostres propostes i estarem molt agraïts si ens ajudeu a difondre la crida i l’esdeveniment reenviant aquest correu, seguint-nos a Twitter (@sss8barcelona) i a l’etiqueta #sss8barcelona
Font: Avel·lí Flors-Mas, Marina Massaguer, Tulay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol

Premi Internacional Linguapax

Deadline/Date limite/Fecha límite/Data límit: 21/01/2017

Ens complau anunciar que la convocatòria del Premi Internacional Linguapax està oberta fins a 21 de gener de 2017.
Aquest premi s’atorga com un reconeixement a lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.
El reglament així com la llista de premiats de les anteriors edicions són disponibles a la nostra pàgina web: http://www.linguapax.org/catala/que-fem/premi-internacional-linguapax
Els convidem a fer difusió difusió d’aquesta convocatòria a través de les seves xarxes.
Gràcies per la seva participació i millors desitjos per l’any 2017.

El més llegit de 2016 al blog de la RLD – RLD blog

Origen: El més llegit de 2016 al blog de la RLD – RLD blog

topten-768x512Durant el 2016 s’han publicat un total de 46 articles i han obtingut 33210 lectures, de les quals el 18% són de fora de l’estat espanyol.

Els deu articles més llegits del 2016 van ser els següents:

El català de la Franja, entre dues paradoxes – Esteve Valls
¿Qué es el federalismo lingüístico? – Jorge Cagiao y Conde
Els altres “Alguers” – Pere Mayans
La clau que obri tots els panys: el multilingüisme en una escola internacional – Andrea Sunyol
Paraules adequades en el procés de mediació – Maria Navas
El castellà a Catalunya – Cristina Illamola
El Tribunal Constitucional avala la recuperación del nombre de las lenguas de Aragón, pero desestima el recurso interpuesto contra la Ley 3/2013 – Fernando Javier García Fernández
El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic – Jordi Ortiz de Antonio
Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres
Llengua materna, un terme equívoc per a una bona causa – Mireia Galindo i Carles de Rosselló

Podeu consultar els 10 articles més llegits del blog de la Revista catalana de dret públic  al llarg de 2016 aquí. També podeu consultar els 10 articles  més llegits del blog de l’EAPC aquí.

“Un protocol i moltes mans”, per Teresa Tort – Lliure i Millor

Teresa Tort Videllet  @teresa_tort Filòloga i dinamitzadora lingüística De tant en tant, recapitular resulta molt útil. Quan tanquem l’any és costum fer balanços, perquè hem après a reservar moments per mirar enrere. Per això, aquests dies es parla de la millor o de la pitjor notícia del 2016 o dels fets més rellevants que hi han

Origen: “Un protocol i moltes mans”, per Teresa Tort – Lliure i Millor

Cinquena sessió del Seminari del CUSC-UB: Edwards, Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories

Origen: Cinquena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB |

john-edwardsAquest divendres 13 de gener del 2017 tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC. En aquesta ocasió, Natxo Sorolla (URV, Xarxa Cruscat i CUSC-UB) comentarà el llibre de John Edwards, Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories (Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, 2010).

Trobareu les dates d’aquesta i de les següents sessions del seminari a la nostra agenda i, per més informació, podeu consultar el blog del seminari.

Grup de treball de sociolingüística, VII Congrés Català de Sociologia

Enguany se celebra el VII Congrés Català de Sociologia, que tindrà lloc, a Tarragona, els dies 21 i 22 d’abril de 2017, amb el títol La postveritat i la manca de reflexió, una nova realitat del segle XXI?

El congrés, organitzat conjuntament per la Universitat Rovira i Virgili i l’Associació Catalana de Sociologia, té un grup de treball de sociolingüística. Us convidem a presentar propostes de comunicació (d’un màxim de 300 paraules), previ registre al congrés, fins l’1 de febrer de 2017.

El títol del Congrés propícia una bona ocasió per parlar de qüestions de llengua en un moment en què la societat catalana ha constituït un panorama social i polític que esdevé de gran interès per a la comunitat internacional, científica i social. La postveritat i la manca de reflexió són qüestions que cal plantejar-se en el moment actual quan es debat sobre la situació sociolingüística ja que molts cops les afirmacions i posicionaments es generen sense recerca i reflexió científica al darrera.

Els resums per a presentar comunicacions s’haurien de fer arribar abans de l’1 de febrer, d’acord amb el document i la informació disponible a l’ACS. http://blogs.iec.cat/acs/category/activitats/congressos/

La plana per a l’enviament d’abstracts o resums, registre previ, és: http://wwwa.fundacio.urv.cat/congressos/vii-congres-catala-sociologia/abstracts

Anna Torrijos (coordinadora del grup de treball de sociolingüística). Direcció General de Política Lingüística | 93 552 79 96

‘Més enllà de les diferències entre IEC i AVL, tenim una llengua que cal gestionar’

Origen: ‘Més enllà de les diferències entre IEC i AVL, tenim una llengua que cal gestionar’

Miquel Àngel Pradilla membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Ens trobem a la seu de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat). Deixem malauradament de banda el Miquel Àngel director de la Xarxa Cruscat, professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona o director científic d’Onada Edicions, per a trobar al membre numerari de la Secció Filològica. L’objectiu, tractar d’explicar com ha arribat la nostra llengua a la situació actual, des de la perspectiva històrica  de la Transició i el punt de vista d’un valencià que és part activa de l’entitat normativitzadora que més temps fa que vetlla per la nostra llengua. A la sala, imponent des de la finestra, un bust de Pompeu Fabra ens introdueix immediatament el paisatge en què ens trobarem durant la conversa…

Eduard Ferrando / Barcelona
Foto i vídeo: Neus Mascarós

-Quina és la situació de la nostra llengua durant la Transició?
En primer lloc crec que és fonamental no perdre de vista que el procés de castellanització s’inicia al segle XVI. Ninyoles ja ens va parlar de les fases del procés de castellanització. Una primera fase, amb una direcció horitzontal, només va afectar la noblesa, l’aristocràcia i la clerecia; en una segona fase,al s. XIX, en el marc d’una reestratificació de la societat, que ja és vertical, s’afegeixen al procés de castellanització d’altres segments socials com la burgesia; i finalment arribem al segle XX, una època de dictadures, on es difon el lema aquell que només parlen valencià aquells que no han tingut l’oportunitat d’abandonar-lo. Tot això ho entoma la Transició, que per a mi és una època de claudicacions perquè entren en conflicte els interessos dels sectors progressistes d’una banda, i de l’altra els dels sectors conservadors, hereus dels valors de la dictadura. És una època de debat d’una visceralitat extrema que va desembocar en la famosa Batalla de València, un episodi sinistre en la història social de la nostra llengua. El debat de què parlem, marcat per temes com el nom de la llengua, la pertinença a un diasistema més gran, l’himne, etc., va desembocar en una sèrie d’acords que van afavorir clarament el sector conservador abans esmentat.

Jo crec que l’esquerra, que sempre s’ha trobat molt incòmoda en el debat identitari, va claudicar i va renunciar a posar les bases del que hauria pogut ser una millor manera de gestionar un nou ecosistema que descansés en els valors tradicionals de la societat valenciana. Continua llegint

C. de Rosselló (La BBC): Espanya i la igualtat de llengües

En un article a La Vanguardia, Francesc de Carreras recorda que el catalanisme polític de principis dels 80 tenia com a objectiu lingüístic considerar el català llengua oficial, en igualtat de condicions que el castellà. Segons el catedràtic, això es va aconseguir “sobradamente” amb la Constitució i l’Estatut. Des del meu punt de vista, l’arribada de la democràcia va possibilitar, efectivament, que el català fos llengua oficial però indiscutiblement en profunda desigualtat de condicions respecte del castellà. Continuar llegint… La BBC | Espanya i la igualtat de llengües – La BBC

 

Acte de presentació TSC26: Twitter com a font d’informació sociolingüística (À. Nobajas)

Origen: Societat Catalana de Sociolingüística

Twitter com a font d’informació sociolingüística

alex_4d372cbcb7be35dde5a1887c1f9cef20Alexandre Nobajas, Universitat de KeeleActe de presentació del número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Dossier: Les llengües en en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Dimarts, 10 de gener a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Pi i Sunyer

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, pel que pot ser objecte d’estudi i anàlisi sociolingüística. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen un seguit de característiques que en poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i és per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Si bé xarxes com ara Twitter proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística grans oportunitats, també  cal tenir presents quins són els riscos i les limitacions a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades.

Treballs de Sociolingüística Catalana Núm. 26: «Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació»

El número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta, en el monogràfic d’enguany, cinc treballs sobre l’ús de la llengua en la societat digital: «L’ús del català en l’àmbit dels videojocs», «Language use of Frisian bilingual teenagers on social media», «La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català», «Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials» i «Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres».
La part miscel·lània d’aquest volum està formada per onze treballs molt heterogenis: des d’articles de demografia lingüística fins a articles sobre variació morfològica. La secció de ressenyes analitza vuit noves publicacions del camp de la sociolingüística. Tanca el volum la memòria d’activitats del 2015 de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Podeu accedir lliurement a tots els continguts de la revista en aquest enllaç.

VII Congrés Català de Sociologia (taula de sociolingüística)

El VII Congrés Català de Sociologia, que tindrà lloc, a Tarragona, els dies 21 i 22 d’abril de 2017, amb el títol La postveritat i la manca de reflexió, una nova realitat del segle XXI? El congrés, organitzat conjuntament per la Universitat Rovira i Virgili i l’Associació Catalana de Sociologia, pretén ser un punt de trobada per als investigador/es dels diferents àmbits de recerca del nostre país. Us convidem a participar en el congrés presentant les vostres recerques actuals i participar en el debat i reflexió conjunta en el marc d’aquestes jornades. Els interessats podeu enviar propostes de comunicacions sobre qüestions vinculades a la recerca sociològica. Els grups de treball seran els següents: Sociolingüística; Moviments Socials; Població i Territori; Cultura i Religió; Treball; Tècniques i Mètodes; Teoria Sociològica; Educació; Desigualtats Socials, Famílies i Grups de Convivència; Migracions; Gènere; Sostenibilitat i Medi Ambient; Joventut, Gent Gran i Generacions; Poder i Control Social; i Joves Sociòlegs.

Trobareu tota la informació i les adreces per inscriure-us-hi, en aquesta adreça del web de l’ACS. Us agrairem que en feu difusió des del vostre àmbit.

Associació Catalana de Sociologia

El Premi Internacional Linguapax

Des de l’any 1999, el 21 de febrer és celebrat arreu del món com el Dia Internacional de la Llengua Materna amb l’objectiu de destacar la importància de la diversitat lingüística i de l’educació multilingüe. Com cada any, Linguapax Internacional aprofita aquesta commemoració per fer públic el nom del guardonat del Premi Internacional Linguapax, que s’atorga com un reconeixement a lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe. Convocatòria 2017: Oberta fins al 21 de gener de 2017!

Continuar llegint…  Premi Linguapax

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

M. Àngel Pradilla sobre l’estat de salut del català, a Ràdio Terra

Origen: L’estat de salut del català – Ràdio Terra

vadellibres

Administració