Treballs de Sociolingüística Catalana, 30 (Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants)
Recordeu: crida d’articles per a TSC 32 oberta – Monogràfic: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Núm. 30. Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants
CONSULTEU EL NÚMERO SENCER EN ISSUU
Sumari
- Llindar PDF Emili Boix-Fuster 9-10
- In memoriam, Rafael Lluís Ninyoles PDF Miquel Àngel Pradilla, Avel·lí Flors-Mas, Emili Boix-Fuster 11-14
Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»
- Nous parlants: llengua i subjectivitat PDF Joan Pujolar 17-38
- Característiques de l’alumnat de català L2 fora del domini lingüístic PDF Anna Tudela-Isanta, Josep Vidal Arráez, Gemma Repiso Puigdelliura, Ruben Manuel Oronich 39-55
- Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos de les famílies transnacionals multilingües a Catalunya PDF Makiko Fukuda 57-74
- Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana PDF M-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón 75-96
- El procés de bilingüització a Catalunya en el segle xx a partir de testimonis orals PDF Carles de Rosselló Peralta, Mireia Galindo Solé, Francesc Bernat i Baltrons 97-111
- Les entrevistes sociolingüístiques repetides al llarg dels anys : dos casos d’italians a Catalunya i la seva història conversacional PDF Rosa Maria Torrens Guerrini 113-138
- L’efecte mirall en les ideologies lingüístiques dels amazics i els quítxues a Catalunya PDF Albert Badosa Roldós 139-155
- «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant PDF Aveŀlí Flors-Mas 157-171
- L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes PDF Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas 173-191
- Les trajectòries lingüístiques de progenitors anglòfons transnacionals a Barcelona PDF Francesca Walls 193-212
- De la llengua inicial a la llengua d’identificació a Catalunya : qui adopta el català i qui se n’allunya PDF Albert Fabà Prats, Joaquim Torres-Pla 213-232
Secció Miscel·lània
- La relació entre competència (oral activa) i ús (públic) : un model matemàtic PDF Francesc Jesús Hernàndez i Dobon 235-248
- Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària : una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià PDF Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal 249-263
- Estudio de las actitudes de los estudiantes de magisterio en Aragón hacia el catalán (Estudi de les actituds dels estudiants de magisteri a l’Aragó cap al català) PDF Iris Orosia Campos Bandrés 265-280
- Social meaning behind Catalan-Spanish code-mixing/code-switching in the Catalan television series Merlí (El significat social de la barreja o canvi de codi a la sèrie de televisió ‘Merlí’) PDF Meritxell Millan 281-295
- Promocionant la comunicació pública en èuscar : la comunitat de pràctica «Jendaurrean Erabili» PDF Eduardo Apodaka, Uxoa Anduaga, Idurre Eskisabel, Jordi Morales-i-Gras, Beatriz Zabalondo 281-295
Ressenyes
- Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, de Javier Giralt i Francho Nagore (ed.) PDF Esteve Valls 313-317
- El català, llengua mitjana d’Europa: Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística, d’Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster i Rosa M. Torrens Guerrini (coord.) PDF Marcos Molina Orbea 318-321
- La imaginación autobiográfica: Las historias de vida como herramienta de investigación, de Carles Feixa PDF Emili Boix-Fuster 322-323
- Language policy and the internationalization of universities: A focus on Estonian higher education, de Josep Soler PDF Lídia Gallego Balsà 324-328
- Por una Ley de Lenguas: Convivencia en el plurilingüismo: Una propuesta para una Ley de Lenguas oficiales en España, de Mercè Vilarrubias PDF Emili Boix-Fuster 329-333
- Aproximació a la història social de la llengua catalana, de Brauli Montoya PDF Emili Boix-Fuster 334-335
- Language attitudes and minority rights: The case of Catalan in France, de James Hawkey PDF Ester Baiget 336-337
- Theories and linguistic rights: Minority and migrant languages, de Laura Gabriela García Landa, Roland Terborg, Jhon Evaristo Flórez Osorio i Virna Velázquez (ed.) PDF Roberto Guerra Mejía 338-341
- Llengua i societat a la Franja: Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), de Natxo Sorolla (coord.) PDF Rosa Bercero 342-345
Memòria
- Memòria d’activitats del 2019 PDF 349-351
Recordeu: crida d’articles per a TSC 32 oberta – Monogràfic: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Sociolinguistic Symposium | Hong Kong | SS23 Hong Kong
27è Col·loqui Germanocatalà
Us informam que enguany el 27è Col·loqui Germanocatalà serà totalment virtual. Això vol dir que, si us abelleix, hi podreu participar sense la necessitat d’haver de viatjar a Chemnitz. El Col·loqui serà durant els dies 16-19 de setembre. Si hi voleu assistir, caldrà que us hi inscrigueu mitjançant aquest enllaç https://con-gressa.de/form/anmeldung-katalanistentag2020 (teniu temps fins al 10 d’agost). La inscripció és gratuïta.
Noves adquisicions del Centre de Documentació
Durant el mes de juliol de 2020 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.
S’inclouen obres especialment destacades. Consulteu els butlletins
- Llibres i articles https://bit.ly/2P2QI6w Noves Adquisicions
- Revistes https://bit.ly/3f3LKRj Butlletí de Sumaris
Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. www.gencat.cat/llengua/documentacio
A. Branchadell: “Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades”
Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
Albert Branchadell
Professor agregat del Departament de Filologia Catalana i degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de BarcelonaResum : El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.
Paraules clau : règim lingüístic; política lingüística; llengua oficial; monolingüisme; multilingüisme; autogovern; sociolingüística.
DOI: DOI: 10.2436/20.8080.01.39
AMUNTMàster en Competència Lingüística i Literària (UIB)
Em pos en contacte amb vosaltres per presentar-vos el Màster en Competència Lingüística i Literària que es començarà a impartir a la UIB el curs 2020-21. Es tracta d’un màster pensat amb dues funcions: a) l’especialització en àmbits concrets de l’estudi científic del llenguatge, de la llengua i de la literatura, i b) l’actualització de coneixements per part de persones que hagin acabat el grau o la llicenciatura fa un temps i vulguin estar al dia en el seu àmbit d’especialització. Es planteja, així mateix, amb una voluntat de formar per a la investigació (en contacte directe amb els grups de recerca de la UIB) però també per a la millora de la pràctica professional (assignatures aplicades, pràctiques externes, etc.). Continua llegint
Era carta europèa e es perilhs der occitan – Jusèp Loís Sans Socasau – RLD blog
Era carta europèa e es perilhs der occitan
Jusèp Loís Sans Socasau
En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.
Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.
S. Byrne: “Language attitudes in Catalonia: A contemporary perspective seen from pro-independence sociopolitical organizations”
James Adams “Diversitat i llengua llatina”
Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
- 47. Diversitat i llengua llatina<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2020/07/15/47-diversitat-i-llengua-llatina/>, per James Adams Continua llegint
El 78,9 % de les cadenes de supermercats que venen en línia ho fan en català
El 78,9 % de les cadenes de supermercats que venen en línia ho fan en català; el 73,7 % de les que tenen web, disposen de versió catalana i el 68,1 % de les que tenen app, la tenen en català. Aquests són els resultats més destacats del projecte Emmarca’t Supermercats que el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ha portat a terme en 42 marques de les 50 primeres empreses en facturació del sector de distribució alimentària a Catalunya.
Aquest estudi forma part de la tasca que desenvolupa Política Lingüística per acompanyar les empreses amb polítiques d’estímul i informació sobre les obligacions legals i els avantatges en termes de màrqueting i consum perquè incorporin el català en l’atenció als consumidors i també en la venda en línia, com ja fa el sector de forma majoritària.
El català, disponible en la compra en línia
Un 46,2 % de les cadenes de supermercat líders a Catalunya ofereixen l’opció de comprar en línia. En el 68,4 % d’aquestes cadenes el català és l’opció lingüística de manera completa, un percentatge que arriba al 78,9 % si s’inclouen les cadenes que l’ofereixen parcialment (el 10,5 %). Un 21,1 % no l’ofereix com a opció.
La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (II) – Albert Morales – RLD blog
La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (II) – Albert Morales
En una primera entrada en el Blog de la Revista de Llengua i Dret (La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)) vam presentar tendències i trets lingüístics dels reials decrets aprovats per l’executiu de Pedro Sánchez per “combatre” la pandèmia de la COVID-19.
Com és d’esperar, els països han adoptat mesures molt variades per fer-hi front. El seminari web “Centralization vs. decentralization: Which strategy is best to fight against COVID-19?”, per exemple, va abordar quines s’havien adoptat a territoris amb diferents graus d’autogovern, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o Suïssa. El volum Pandemia. Derechos humanos, sistema penal y control social (en tiempos de coronavirus) (Tirant lo Blanch, 2020) ofereix una panoràmica sobre la legislació aprovada a contextos tan diferents com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya, Itàlia, Mèxic i Veneçuela. Iñaki Rivera, coordinador del volum, hi adverteix que els canvis han estat “especialment decisius pel que fa als drets humans, el sistema penal i les formes de control social que s’estan assajant” i rebla que “l’experiència de privació de llibertat viscuda obre molts interrogants”.
J. Pujolar: “Ninyoles, Aracil, Fuster: la sociolingüística de les perifèries”
Dimarts, 21 de juliol de 2020. 09:30-12:30
18è Seminari Identicat
Ens reunirem mitjançant Google Meet.
Els Seminaris del Grup de Recerca sobre Llengua, Cultura i Identitat en un Món Global (IdentiCat) són esdeveniments semestrals en què es presenta treball en curs dels membres del grup i dels seus col·laboradors. Continua llegint
“Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia” Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Source: Sisena Jornada de la Càtedra – Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Dijous 19 de novembre del 2020
Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans
(Carme, 47. Barcelona)
18.00 h Inauguració de la Jornada, a càrrec de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18.20 h Obertura de la Jornada, a càrrec de M. Teresa Cabré, directora de la càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
18.30 h Conferència inaugural: “Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)” , a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas, professor associat de la Universitat de Barcelona i secretari del CUSC-UB
Divendres 20 de novembre del 2020
Auditori del campus del Poblenou,
Universitat Pompeu Fabra (Roc Boronat, 138. Barcelona)
9.00-10.15 h Conferència “Les accions de política lingüística del binomi Estat-telecomunicacions: com s’exclou la immigració per raons de llengua”, a càrrec de Maria Sabaté-Dalmau, professora de la Universitat de Lleida i vocal de la SOCS
10.15- 10.45 h Pausa
10.45-12.00 h Conferència “Els joves i la política lingüística” , a càrrec de Marina Massaguer, investigadora del CUSC-UB i de la UOC
12.00-13.15 h Conferència “Els usos lingüístics als Consells de Barri de Barcelona. Integració o exclusió?”, a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, professor de la UPF i membre de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme
13.15-14.00 h Debat i conclusions
V. Corona, D. Block: Raciolinguistic micro-aggressions in the school stories of immigrant adolescents in Barcelona: a challenge to the notion of Spanish exceptionalism?
In recent years, a discourse of Spanish exceptionalism has arisen, whereby Spain has managed to integrate over five million immigrants in a very short period of time without the kind of social upheaval witnessed in other European countries over the past several decades. Overtly racist and xenophobic discourses have generally been, with notable exceptions, absent in the public domain. However, under the radar, visible minorities frequently suffer ‘racial micro-aggressions’, that is, racially-loaded verbal and other behaviours that are seemingly innocuous but are uptaken as offensive and insulting by the micro-aggressed. More specifically, these racial micro-aggressions are often raciolinguistic in nature, that is, they reflect the confluence of language and race in the unequal positioning of individuals in interactions. In this article, we focus on how young people from immigrant backgrounds tell ‘school stories’, embedded in normative Catalan/Spanish bilingualism in Catalonia, which are raciolinguistic in nature and relate to racial micro-aggressions experienced by tellers. We do this with a view to showing how all is not as well in Spain as many might think as regards the integration of immigrants, and that greater attention to racism is in order.
Simón Vives, Serena: Digitum: Repositorio Institucional de la Universidad de Murcia: La frontera lingüística entre Alicante y Murcia : el contacto del Valenciano y el Castellano en la comarca de La Vega Baja del Segura (Alicante)
Recensió del ‘Manual of Catalan Linguistics’ – Carles Duarte i Montserrat – RLD blog
Recensió del ‘Manual of Catalan Linguistics’ – Carles Duarte i Montserrat
Argenter, Joan A., i Lüdtke, Jens (ed). (2020). Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter.
Si deixem de banda les obres prèvies de caràcter ortogràfic, gramatical i lexicogràfic que trobem ja, amb vocació pedagògica o d’inventari, des de l’edat mitjana, la lingüística catalana com a disciplina amb una orientació metodològica rigorosa es pot dir que s’inicia amb Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i es desenvolupa més a fons a l’entorn de personalitats com Marià Aguiló (1825-1897), Antoni M. Alcover (1862-1932) i Pompeu Fabra (1868-1948).
Ressenyes de llibres
::: Darreres ressenyes incorporades a la base de dades de ressenyes del Centre de Documentació de Política Lingüística Continua llegint
Glottopol 34: les langues de France (dir. Christian Lagarde)
Le numéro 34 de la revue Glottopol est en ligne: Les langues de France, 20 ans après. Ce numéro a été dirigé par Christian Lagarde.
Hommages à Jean Le Dû Christian Lagarde : « Langues de France ». Au-delà du symbolique ?
Entretien avec Bernard Cerquiglini, par Christian Lagarde. Entretien avec Paul de Sinety, Délégué général à la langue française et aux langues de France, par Christian Lagarde.
Georg Kremnitz : La problématique initiale de la liste Cerquiglini et ses effets ultérieurs.
Alain Viaut : De « langue régionale » à « langue de France » ou les ombres du territoire. Wanda Mastor : Le statut constitutionnel des langues régionales en droit comparé. De la reconnaissance à l’indifférence.
Philippe Martel et Marie-Jeanne Verny : Les langues régionales au Parlement, ou l’éternel retour. Romain Colonna : Les « langues de France » : des langues non-étatiques au pays de l’État-nation. Hervé Le Bihan : La langue bretonne : une visibilité toute en retenue. Véronique Bertile : Les langues d’outre-mer : des langues de France ? Approche juridique. Jacques Vernaudon : Les langues polynésiennes et kanak, des « langues de France » en contexte de décolonisation. Luc Biichlé : Qu’advient-il de l’arabe de France ? Mise en perspective sociolinguistique… Pascal Ottavi : L’épervier, la cage et le passereau. Marielle Rispail : Le francique lorrain, langue de France ? Réflexions et témoignages. Compte rendu
Salih Akin : Jean Le Dû & Yves Le Berre, Métamorphoses. Trente ans de sociolinguistique à Brest (1984-2014), Brest, Centre de Recherche Bretonne, 2019, 302 p.
Albert Bastardas: vint anys de trajecte (1996-2016) – Elvira Riera
Albert Bastardas: vint anys de trajecte (1996-2016) – Elvira Riera
A final de 2019 Albert Bastardas va publicar el llibre From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology, que aplega, en anglès, diversos treballs seus editats entre els anys 1996 i 2016. El gruix del volum (part I) és la traducció d’Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística (1996), una obra nuclear en la producció bastardiana. La complementen (part II) cinc articles publicats entre 2002 i 2016, que en desenvolupen diversos aspectes i il·lustren l’evolució del pensament, les preocupacions i les propostes d’acció política de Bastardas al llarg de vint anys.
La Revista de Llengua i Dret ofereix una recensió detallada del llibre en el número 73, de juny de 2020. Aquest apunt en destaca alguns aspectes, amb l’objectiu de divulgar l’obra de Bastardas i convidar a la reflexió —i a l’acció!— a partir de les seves propostes. Continuar llegint…
«Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris»
«Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris» és un curs d’extensió universitària en línia de la Universitat de Barcelona, organitzat pel CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. El curs està reconegut com a certificat d’extensió universitària per la Universitat de Barcelona (3 crèdits ECTS).
Els objectius del curs són:
- proporcionar un coneixement específic sobre els discursos que s’utilitzen en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana, tant si són discursos favorables com desfavorables;
- facilitar instruments d’anàlisi i comprensió de l’argumentari i subministrar recursos discursius;
- dotar els i les estudiants de capacitat de resposta argumentativa.
La durada del curs és de 75 hores (30 hores de sessions de docència síncrona en línia, de caràcter teòric i pràctic, i 45 hores de treball autònom dels estudiants) i tindrà lloc entre l’octubre de 2020 i el maig de 2021. Les sessions de docència síncrona en línia tindran lloc divendres de 17h a 20h, i combinaran ponències d’acadèmics experts amb seminaris pràctics conduïts pel personal investigador del CUSC-UB.
El curs no requereix cap titulació universitària prèvia i s’adreça a diferents perfils acadèmics i professionals.
