Seminari: «Actituds lingüístiques: diferents punts de vista i projectes en curs»
Seminari: «Actituds lingüístiques: diferents punts de vista i projectes en curs» |.
Avui, 23 de juliol de 2014, la Unitat de Variació Lingüística (UVAL) de la Universitat Pompeu Fabra organitza un seminari sobre actituds lingüístiques que anirà a càrrec de Imanol Larrea (UPF, CUSC-UB), Nicola Vaiarello (Università di Pavia) i Anna Tudela (UPF).
Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de l’Institut Interuniversitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
Encontro ibérico de traductores de software libre a linguas minorizadas
Proxecto Trasno vén de anunciar que os vindeiros 4 e 5 de Outubro celebrarase o I Encontro ibérico de tradutores de Software Libre a linguas minorizadas.
La nova llei del cinema elimina les quotes de doblatge en català
XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català
XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català |.
L’Institut Ramon Llull organitza, entre el 21 i el 24 de juliol de 2014, les XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català a la Universitat de Lleida.
En aquesta edició hi haurà presentacions i tallers a l’entorn d’activitats d’innovació docent i estratègies d’aprenentatge de català com a llengua estrangera, que aniran a càrrec de pofessorat especialitzat, tant d’universitats catalanes com d’altres institucions, com ara el TERMCAT o la Direcció General de Política Lingüística.
Podeu consultar el programa de les Jornades a través del següent enllaç: XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català
J. Melià: “Pere Melis”
M’ exalta el nou i m’enamora el vell. Aquest conegut decasíl·lab tanca un excel·lent sonet programàtic de J. V. Foix, el poeta sarrianenc a qui plaïa “l’antic museu, les madones borroses, / i el pintar extrem d’avui!”. Però no parlaré de poesia, sinó de l’encert de les actituds que fan compatibles conceptes o valors, aparentment oposats, que junts fructifiquen millor. Continuar llegint Pere Melis (Joan Melià).
XVIII ISA World Congress of Sociology |
XVIII ISA World Congress of Sociology |.
L’Associació Internacional de Sociologia (International Sociological Association, ISA) celebra entre el 13 i el 19 de juliol el XVIII Congrés Mundial de Sociologia a Yokohama: “XVIII ISA World Congress of Sociology. Facing An Unequal World: Challenges for Global Sociology“
En aquesta edició hi participen Vanessa Bretxa, amb una comunicació titulada «Stability and Change in Language Use during the Transition from Primary to Secondary Education in a Catalan Sociolinguistic Environment» i Albert Bastrdas, amb «The Linguodiversity Crisis in the ‘Glocal’ Age: Factor, Processes, and Policies»
F. Suay: “Vasos comunicants. Polítiques lingüístiques en un país partit”
Xacobe Bastida: “Nacionalisme espanyol i política lingüística” – L’Espill
‘…an old European nation’, la carta dels eurodiputats a Schulz sobre el català
Els representants d’ERC, NECat, CiU, ICV, PSC, EUPV i Compromís envien una carta conjunta al president de l’eurocambra, Martin Schulz
El front comú dels eurodiputats catalans que reivindica de poder parlar en llengua catalana a Brussel·les es renova i es reforça. Vuit parlamentaris van signar ahir una carta conjunta en què reclamen al president reelegit del Parlament Europeu, Martin Schulz, que faci ‘un gest simbòlic’ i compleixi la seva promesa: són Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís). Li recorden que la mesura no representaria pas cap despesa extra per a la burocràcia de l’eurocambra, atès que bona part dels traductors de llengua castellana són catalanoparlants. Continuar llegint… ‘…an old European nation’, la carta dels eurodiputats a Schulz sobre el català – VilaWeb.
Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou
Amb el número 61 de la Revista de Llengua i Dret acabat de publicar volem cridar l’atenció sobre una secció de la Revista de gran utilitat per als que s’atansen a l’estudi jurídic de la llengua. El trajecte que ha fet la secció Legislació, jurisprudència i documentació constitueix una foto d’alta resolució de la producció relativa al dret lingüístic que han generat les institucions legislatives i judicials de l’Estat espanyol. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou.
Memòria 2013 del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
A. Bastardas: “Towards a complex-figurational socio-linguistics: Some contributions from physics, ecology and the sciences of complexity”
Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín
Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín
A nueba lai de 2013 priba a l’aragonés de o suyo nombre y a os ziudadans de os suyos dreitos lingüisticos
En a zaguera lechislatura (2007-2011) estió aprebata a Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cualo desembolique se concretó cuasi unicamén en a costituzión de o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) y as empentas que de o suyo triballo (boluntario) se deriboron, rematando a lechislatura.
O nuebo gubierno, entegrato por PP-PAR, costituyito dimpués de as eslizions de mayo de 2011, presentó un proyeuto de lai en as Cortes, con o informe esfaborable de o CSLA y o Consejo Escolar de Aragón,aprebando-se solo que con os botos de os suyos grupos parlamentarios como Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que niega o nombre de as dos luengas minoritarias (aragonés y catalán) que reconoxe a zenzia romanistica internazional y os organismos internazionals como o Consello de Europa u a UNESCO, nombrando-las con perifrasis estrampitas. Continueu llegint a Blog de la Revista de Llengua i Dret » Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín.
A. Bastardas: “Ecología y sostenibilidad lingüística: Una aproximación desde la (socio)complejidad”
Treballs de Sociolingüística Catalana publica el número 23 i assoleix la màxima avaluació de CARHUS (A)
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana, editada per al Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) amb el suport tècnic de la Xarxa CRUSCAT (IEC), ha publicat el seu número 23, amb un espai monogràfic sobre la sociolingüística de la variació, un espai miscel·lani d’articles sobre sociolingüística i una secció de ressenyes. Podeu accedir als continguts de la revista de manera gratuïta (vegeu els continguts al final d’aquest text). El número dedica la seva secció especial a la sociolingüística de la variació, a cura de Miquel Àngel Pradilla, de la Universitat Rovira i Virgili. També conté un escrit en memòria fet la malaguanyada Maria Teresa Turell, d’Emili Boix i Jordi Cicles i dedicat a la pionera d’aquests estudis a casa nostra. La part de miscel·lània conté diversos articles dedicats als usos lingüístics dels joves, i conté des el l’anàlisi d’una entrevista a Pep Guardiola fins a un estudi sobre els usos del rus com a llengua franca a l’Europa oriental.
A més, Treballs de Sociolingüística Catalana ha aconseguit la màxima avaluació en el sistema CARHUS, utilitzat per a la classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitat. En la seua actualització CARUHUS Plus+ 2014 la revista obté la posició A en un rànquing que avalua la qualitat formal de les revistes entre A (més alta) i D (més baixa). Podeu veure altres bases de dades on esta indexada la revista.
Recordeu que actualment es troba vigent la crida d’articles per al número 26 de la revista. Continuar llegint
Curs “Como transmitir o galego ás xeracións máis novas”
Como transmitir o galego ás xeracións máis novas.
Como transmitir o galego ás xeracións máis novas. Un curso de verán pretende coñecer e analizar condicionantes que rompen ou dificultan a transmisión interxeracional da lingua, avaliar experiencias e debater, propor e consensuar medidas de intervención que melloren a transmisión do galego.
J. Melià: WSSE
La necessitat quotidiana de comunicació entre persones de llengües diferents és, avui, superior a fa no gaire anys. En freqüència i en nombre d’implicats. Són moltes les persones que regularment entren en contacte amb dues o més llengües, ja sigui de manera productiva o receptiva. Però encara és lluny de ser un fet tan general com alguns volen fer creure.Continueu llegint a WSSE (Joan Melià).
F. X. Vila: Revolució en la indústria editorial catalana?
La llengua a les Balears, entre l’atac i l’exemplaritat
La llengua a les Balears, entre l’atac i l’exemplaritat. I. Marí.
Més informació: Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans.
N. Sorolla: “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja”
La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc. En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.
Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants)… Continueu llegint a La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” | Xarxes socials i llengües.
