Postposada la Jornada de recerca de la Xarxa CRUSCAT-IEC
S’ha posposat la Jornada de recerca de la Xarxa CRUSCAT, programada per al 30 de juny i 1 de juliol (http://blogs.iec.cat/cruscat/jornada/vjornadesxc/). Tot i que la nostra intenció és celebrar les Jornades el gener de 2021, a hores d’ara és impossible preveure l’evolució de l’emergència sanitària i les mesures que es prendran en relació amb la presencialitat en els actes públics. Tot plegat ens obliga a ajornar, de moment, la decisió sobre la data en què se celebraran les V Jornades de recerca de la Xarxa CRUSCAT.
Xarxa CRUSCAT-IEC
Increment de la revitalització del hawaià sota el confinament, per William Wilson
Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
45. Increment de la revitalització del hawaià sota el confinament<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2020/05/19/45-increment-de-la-revitalitzacio-del-hawaia-sota-el-confinament/>, per William Wilson Continua llegint
La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales – RLD blog
La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales
El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.
Crida: “En la xarxa del temps: l’aspecte diacrònic en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes”
STUDIA ROMANICA POSNANIENSIA, 48/3 (2021). “En la xarxa del temps: l’aspecte diacrònic en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes”. Alfons Gregori & Xavier Pascual-López (coords.).
Convocatòria / call for papers. S’obre la convocatòria d’articles per al monogràfic “En la xarxa del temps: l’aspecte diacrònic en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes”, que conformarà el número 48/3 de la revista acadèmica Studia Romanica Posnaniensia. L’1 de juny de 2020 és la data límit per a l’enviament de propostes: títol, resum de 250 paraules aproximadament i bibliografia orientativa. Continua llegint
Butlletí Linguapax International maig 2020
Butlletí Linguapax International maig 2020 núm. 001
«Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el nostre món i la nostra esquizofrènia; ens expliquen a nosaltres. Si canviem de paraules canviem de món. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan morin els mots moriran els conceptes. I llavors la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com moren els pobles si moren les paraules. Perquè és la paraula, l’ànima d’un poble.»Toni Gomila (2012). Acorar. Manacor: Món de Llibres Continua llegint
LPP 2021 The Multidisciplinary Approaches in Language Policy and Planning Conference (Montréal, Canada)
Crida d’articles TSC32: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Font: Crida d’articles per a TSC 32
[Info in english at the end]
Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Número 32 (2022) – Monogràfic:
«L’avaluació de les polítiques lingüístiques»
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 32 (2022), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «L’avaluació de les polítiques lingüístiques», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.
Per a la secció monogràfica us convidem a col·laborar-hi dins el tema següent: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques». La crida d’articles va dirigida a tots aquells (tant acadèmics i investigadors com activistes) que hagin investigat i treballat en el tema de l’avaluació de les polítiques lingüístiques. L’ample camp de l’avaluació de les polítiques lingüístiques inclou tots aquells intents de valorar i avaluar sistemàticament els efectes (si voleu, els costos, els beneficis, les errades) de les polítiques tant en l’àmbit públic com privat (organitzacions tan governamentals com privades) que han intentat intervenir en les competències, els usos i les ideologies lingüístics. Zones com el Québec, Nova Brunsvick, País de Gal·les, Euskalerria o Irlanda, per exemple, han treballat ja molt en l’avaluació de les polítiques lingüístiques. Estem convençuts que podem aprendre molt els uns de les altres, si intercanviem i compartim informació a partir de les nostres experiències.
Cal afegir que, a part de la possibilitat de publicar dins la part monográfica del volum, les persones interessades poden, com és habitual, enviar articles per a la secció miscel·lània de tema completament lliure en el marc de la revista.
La revista tradicionalment ha publicat articles en català, però també rebem de grat articles de qualitat en altres llengües com el castellà, l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès i gallec, i l’alemany d’autors de fora del domini lingüístic català. Els articles han de tenir una extensió màxima de 40.000 caràcters amb espais (incloent-hi els annexos), i en el cas de les ressenyes, l’extensió màxima és de 10.500 caràcters amb espais. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 32 és l’1 de març de 2021, mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. És recomanable que ens envieu una proposta abans mitjançant l’adreça de gestió tsc(arrova)iec(punt)cat. Continua llegint
La Carta de les llengües regionals o minoritàries a les Balears: incompliments i propostes – Bernat Joan
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix el marc dins el qual s’ha de dur a terme la regulació de les actuacions dels estats membres en relació amb les llengües que s’hi recullen. No entrarem en la discussió de si la CELRM constitueix una eina per facilitar la “mort dolça” de les llengües minoritàries i/o minoritzades, o si l’eina realment es pot utilitzar per millorar la situació d’aquestes llengües (i, per tant, de les respectives comunitats lingüístiques). Soc plenament conscient, emperò, que probablement una part important dels que la varen promoure no la pensaven com a eina per aconseguir la plena normalitat per a les llengües involucrades, mentre que una minoria la veia com una eina per avançar en aquesta línia. Avui voldria pensar que la minoria s’ha eixamplat considerablement. Continuar llegint…
El «continuum» románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera
Artes y Humanidades. Jaca. Fecha evento: 13/07/2020 al 16/07/2020. Coordinadores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza / Francho Chabier Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Horas lectivas totales: 25.00h. Horas lectivas presenciales: 22.00h. Horas no presenciales: 3.00h. Tarifa general: 140 euros. Tarifa reducida: 120 euros. Preinscripción InformaciónObjetivos: Cuando se habla de frontera lingüística, se piensa en barreras, en acotación, porque el término se ha utilizado normalmente para marcar dominios a los que se supone unos rasgos comunes. Para marcar esa delimitación se recurre al trazado de isoglosas, esas líneas imaginarias con las que se señala el límite de un fenómeno lingüístico determinado. Cuando varias isoglosas discurren próximas, constituyen un haz que permite dibujar la frontera entre dos subdialectos, dos dialectos o incluso dos lenguas; es allí donde se dan diferencias lo suficientemente importantes entre las áreas que quedan a uno y otro lado de ellas. Sin embargo, esas fronteras lingüísticas pueden ser en ocasiones difusas, y esta suele ser la tónica general en el continuum románico, de manera que, en un ambiente de total intercomprensión, se percibe un tránsito lingüístico que en ocasiones se materializa en las llamadas variedades dialectales de frontera. Dentro de este marco, y limitándonos al espacio geográfico de la Península Ibérica, el propósito del curso es presentar a los alumnos la realidad lingüística que pervive en aquellas zonas de transición en las que confluyen o han confluido dos o más lenguas románicas distintas, con el fin de profundizar en el conocimiento de esas hablas híbridas que en ocasiones son de difícil adscripción lingüística. Asimismo, y dado que el curso se desarrolla en Aragón, se prestará especial atención a la transición interna entre los distintos dialectos del aragonés y a la transición lingüística en la Franja de Aragón. Continua llegint
Posa’t a la pell d’un lingüista forense!
Política Lingüística amplia i facilita la consulta en línia d’obres del seu Centre de Documentació
La Direcció General de Política Lingüística ha adaptat la pàgina web del seu Centre de Documentació per facilitar-ne la consulta en línia atenent la crisi provocada per la COVID-19. Entre altres recursos, podeu trobar-hi un catàleg de 90 obres de sociolingüística a text complet en aquest enllaç, i volums diversos de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística com Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana, Els usos lingüístics de la població de Catalunya, Els usos lingüístics de la població d’Aran o La llengua escapçada del filòleg d’Esteve Valls i d’altres. Continua llegint
Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 a la comarca del Maresme
Matinal de Llengua Presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 a la comarca del Maresme, que durem a terme de forma telemàtica el divendres dia 8 de maig a les 10 h. Hi podreu accedir des d’aquesta pàgina on trobareu la informació d’accés i participació: llengua.gencat.cat/eulpmaresme
España y sus bereberes: el amazige en Melilla y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias – Mohand Tilmatine – RLD blog
Por su situación geográfica, Melilla (y Ceuta) constituyen desde hace siglos un espacio fronterizo por excelencia. Su posición estratégica las convierte en las puertas de entrada a Europa para miles de inmigrantes esperando el momento propicio para dar el salto al mundo “occidental”. En el ámbito cultural y lingüístico las dos ciudades forman campos de encuentro, de desencuentro y de confrontación: “frente oriental” para los europeos y “frente occidental” para Marruecos.
Melilla, en la cual se centra esta contribución, forma parte del conjunto de zonas berberófonas de habla rifeña en un entorno norteafricano musulmán. Su eslogan Ciudad de las cuatro culturas se refiere a sus cuatro comunidades culturales: la hispanocristiana, la berberomusulmana, la judeohebraica y una indohinduista. Dos pilares identitarios, uno étnico y otro religioso sostienen estas identidades.
Ús i de consum cultural del català entre els joves a les Illes Balears
El esfuerzo estatal en el cumplimiento de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias – Fernando Ramallo – BlogRLD
La Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias (desde aquí la Carta), en vigor desde marzo de 1998, ha sido ratificada, hasta la fecha, por 25 de los 47 Estados que forman el Consejo de Europa. Este número, que supone poco más que la mitad, sitúa la Carta en una posición intermedia en comparación con los más importantes tratados de esta institución. Sirva como ejemplo, por su proximidad temática, el caso del Convenio Marco para la Protección de las Minorías Nacionales,con 39 ratificaciones y en vigor desde un mes antes de la Carta.
Call for Papers for the International Conference on Minority Languages (ICML XVIII)
In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés – RLD blog
Source: In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés – RLD blog
Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional. Alguns ho feren, heroicament, des de dins del país, com el mestre de Colón, Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Veny. D’altres, des de l’exili polític, com Joan Coromines. I d’altres, com Colón, des de la diàspora acadèmica. Llicenciat a Barcelona el 1951 i doctorat a Madrid el 1952, aconseguí una beca per ampliar estudis a Lovaina i a Zuric. El 1954 s’instal·là a Basilea, universitat en la qual desenvolupà tota la carrera acadèmica fins a la jubilació, el 1998: professor assistent, lector, privat-dozent, professor extraordinari, catedràtic numerari i director del departament.
Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog
En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes. Continuar llegint…
Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada – Alba Nogueira López
Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada – Alba Nogueira López
Es bastante habitual que el ordenamiento jurídico, tanto en países plurilingües como monolingües, proteja su(s) lengua(s) nacional(es) en las relaciones interprivados y en el tráfico económico. Un ejemplo gráfico de esto podría ser el Real decreto 564/1993, de 16 de abril, aprobado para garantizar que la letra ñ figure en los teclados de los dispositivos de escritura con el objetivo expreso de mantener la “identidad de la lengua oficial” y el “desarrollo cultural”. El etiquetado de productos, la contratación, la rotulación de establecimientos o la información a los usuarios son ámbitos en los que es habitual la existencia de regulaciones con contenido lingüístico, normalmente con la finalidad de proteger la inteligibilidad de las transacciones y proteger a los consumidores. Sin embargo, este ha sido uno de los ámbitos que ha suscitado más debate en el siempre polemizado mandato constitucional de protección de las lenguas.
El artículo “Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada”, publicado por la Revista Llengua i Dret con motivo de los 40 años transcurridos de derecho lingüístico, busca señalar las razones de interés general que justifican la intervención lingüística en la socioeconomía, los límites que encuentra esta intervención y los ámbitos preferentes de esta.
LXVI Congrés de l’Anglo Catalan Society (St Andrews, 23-25 octubre 2020)
Proper congrés de l’Anglo Catalan Society (St Andrews, 23-25 octubre 2020). The Conversation (April 2019): Franco’s invisible legacy: books across the Hispanic world are still scarred by his censorship.