Nou número de TSC (27): La transmissió lingüística intergeneracional

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

PortadaNúm. 27 (2017)

 

Secció monogràfica. La transmissió lingüística intergeneracional

Secció miscel·lània.

Notes

Ressenyes

Memòria

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h

 Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

Martí Cortadellas (TFM, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

Origen: Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) organitza la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits”, que tindrà lloc el dilluns 27 de novembre a les 19:45 h al Centre cívic Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Gaudirem de les ponències de:Resultat d'imatges de carles de rossello

Carles de Rosselló (col·laborador del CUSC), Cap de servei del Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que parlarà d’experiències en diferents àmbits a Catalunya.

Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, que parlarà sobre experiències a l’escola en una zona de Catalunya Nord amb poca presència social del català.

Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d’Alacant, que parlarà també sobre experiències a l’escola en una zona del País Valencià on hi ha també poca presència social del català.

Presentarà la taula Maria Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI, que parlarà sobre experiències a l’escola a les Illes.

URV: «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova

L’Apellc, en el marc de la Tardor Literària de la ciutat, ha organitzat per a aquest dimecres, 15 de novembre, una sessió consistent en una conferència sobre «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova, professor de la Universitat de Lleida i autor del llibre del mateix nom, i una altra sobre els gitanos de Tarragona, a càrrec de Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte tindrà lloc a les 7 del vespre a la Sala de Graus de la URV.

Avinguda Catalunya, 35 • 43002 Tarragona

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Seminari del CUSC amb Montserrat Sendra: contacte de llengües

Origen: Tercera sessió del seminari del CUSC amb Montserrat Sendra el 24 de novembre | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 24 de novembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la tercera sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

s200_montserrat-sendraEn aquesta ocasió, Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, presentarà una visió panoràmica de la disciplina de la lingüística de contacte, prenent com a punt de partida el capítol introductori del  manual de Donald Winford An introduction to contact linguistics (Wiley-Blackwell, 2003) i un article de Sarah Thomason al Journal of Language Contact, accessible en aquest enllaç. Continua llegint

M. Galindo: ‘L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar’

L’entrevista

Em dic Mireia Galindo Solé (Santa Coloma de Queralt, 1976). Sóc professora de català a l’INS Joan Mercader d’Igualada. Vaig estudiar Filologia Catalana i em vaig doctorar amb la tesi Les llengües a l’hora del pati. He publicat el llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües (Lleida: Pagès).


Tens la sensació, com a docent, que adoctrineu els alumnes?

Els professionals de l’ensenyament eduquem en valors de civisme, pau i pluralitat d’idees. L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar. I sempre partint del respecte per la diversitat cultural, ideològica i lingüística. Si no es fes així, es posaria en perill la convivència en els centres educatius. Pensa que són un microcosmos de la societat, hi conviuen moltes maneres de pensar i entendre el món, i l’important és el respecte mutu.

Ets professora d’un institut a Igualada. Quina és la llengua en què parlen els alumnes?

Parlen en català i castellà, majoritàriament. Ara bé, la proporció d’ús d’una i altra llengua varia segons l’interlocutor i els àmbits d’ús.

Amb el professor de català acostumen a parlar-hi en català, tot i que a vegades després de força insistència i d’escoltar unes quantes vegades es que no me sale… Amb el professor de castellà passa el mateix, però a la inversa. Quan els alumnes a qui no els surt parlar en català s’adrecen a la resta de professors, generalment usen el castellà. Hi ha algun professor tossut, que demana el canvi de llengua, però són pocs…

Al pati, el percentatge d’ús del castellà augmenta considerablement.

Continuar llegint… La BBC | ‘L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar’ – La BBC

 

Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones»

Origen: Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones» |

LSC

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. Enguany, es titula «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones».

L’objectiu de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que pugui revertir-hi d’una manera pràctica.

Podeu consultar tots els articles d’aquest nou número aquí.

lsd2

“Com ho diria” entrevista Xavier Vila

Origen: Com ho diria entrevista Xavier Vila

Com ho diria és una plataforma que recull els termes i expressions propis de l’argot juvenil i n’ofereix una alternativa estàndard, generacionalment no marcada. És, doncs, un projecte destinat a conèixer el corpus de l’argot juvenil col·loquial del català i, alhora, a oferir les expressions o termes equivalents que serien vàlids en registres més neutres o menys informals. Podeu trobar-los a Facebook, Twitter i Instagram. També podeu trobar-los al seu canal de Youtube, on hi van penjant entrevistes a altres professionals de diversos àmbits (lingüístic, televisiu, literari…).

Ahir, l’equip de Com ho diria va recuperar a les seves xarxes socials una entrevista que van fer a Xavier Vila, el director del CUSC, on parla de l’argot juvenil i el paper que té dins la llengua.

Us la recomanem!

“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques” (CLUB25)

club25è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB25)

Un CLUB més que un club: 25 anys enraonant sobre la llengua

Enguany se celebra el 25è aniversari del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, un CLUB que vol ser molt més que un club, nascut a l’entorn del Grup d’Estudi de la Variació. Els CLUBs han intentat, any rere any, reflectir la recerca feta des de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la UB, i presentar-ne tant dels territoris de llengua catalana com d’arreu: així s’hi ha tractat temes com la dialectologia, la sintaxi, la gramàtica, la pragmàtica, la lexicologia i semàntica o la sociolingüística. Els col·loquis han estan sempre de franc i, sobretot, oberts a tots els filòlegs i lingüistes, tant estudiants com professors i investigadors.

Aquest any es commemora aquest vint-i-cinquè aniversari amb un format una mica diferent del que s’ha fet servir els anys anteriors. Es tracta de dues taules rodones, una dedicada a la sociolingüística (“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques”) i una altra a la dialectologia (“Estàndard, dialectes i dialèctica”), que tindran lloc el matí del divendres 17 de novembre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (de 9.30 a 13.30). Sou tots convidats a participar-hi activament.

Data: 17-11-2017

Lloc: aula 111

Programa:

9.30 h: Obertura i presentació: Javier Velaza, degà de Filologia; F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Lluís Payrató, coordinador del Grup d’Estudi de la Variació.

10.00 h: Taula rodona: «L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques», Albert Bastardas (UB), Pere Comellas (UB) i Miquel Strubell (UOC) Modera: Emili Boix.

11.30 h: Pausa

12.00 h: Taula rodona: «Estàndard, dialectes i dialèctica», Joan Costa (UPF), Lluís Gimeno Betí (UJI) i Miquel Àngel Pradilla (URV, IEC). Modera: Maria Pilar Perea

Organització: Secció de Lingüística Catalana,  Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona i Grup d’Estudi de la Variació (2014 SGR 918).

Més informació, inscripcions i contacte: https://club25ub.weebly.com/

Descarrega el programa en format PDF aquí.

 

Noves adquisicions del Centre de Documentació en Sociolingüística (GenCat)

Durant el mes d’octubre de 2017 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.

Totes les obres són consultables al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. webe-Catalunyaintranetxarxes socials

DESTAQUEM:

  • LESPOUX, Yan. Pour la langue d’oc à l’école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l’enseignement de la langue d’óc. [Montpellier] : Presses Universitaires de la Méditerranée, 2016. (Estudis occitans). ISBN: 978-2-36781-211-3. Visió historicista de l’occitanisme al llarg del segle XX, que té molt en compte la informació provinent de memòries d’activitats d’associacions, de partits polítics i també de persones individuals. Més informació: http://bit.ly/2gsk3tk

Continua llegint

Administració