Segona edició del Premi FilCat.UB

El Departament de Filologia Catalana de la UB, amb el suport de l’Editorial Cruïlla, convoca el 2n premi FilCat.UB (2015) amb l’objectiu de promoure treballs de recerca de batxillerat sobre qualsevol aspecte de la llengua i la literatura catalanes, despertar vocacions per a l’estudi de la filologia catalana i incentivar la tasca educativa dels centres de batxillerat. Més informació i bases de la convocatòria.

Continuar llegint

Compartir

J. Melià: “Traduccions”

Avui dia, en societats com la nostra, és impensable una situació monolingüe generalitzada, tant des del punt de vista social com individual. La superposició, l’alternança, el contacte, el conflicte -o com vulguem anomenar-ho- de llengües és constant; en els espais públics i en l’àmbit privat. Ser capaç de parlar en dues o més llengües, i haver-ho de fer, no és -com alguns pensen- un fenomen estrany i antinatural, sinó que és un tret que comparteix gran part de la població mundial i que, dia a dia, es va estenent més. Continuar llegint… Traduccions (Joan Melià).

El català recula a Secundària: Balears

El TIL és un èxit i ha millorat les competències lingüístiques dels alumnes de primer, tercer i cinquè de Primària de l’any passat, cursos on s’aplicava el sistema trilingüe per primer cop. Aquest és el discurs del Govern, que ha fet servir unes proves durament qüestionades pels experts pel biaix del mètode per promocionar el Tractament Integrat de Llengües entre els pares i mares de les Balears a principi de curs. Les proves lingüístiques, a més d’excloure els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), no avaluaven les matèries no lingüístiques que, en virtut del Tractament Integrat de Llengües, s’havien d’impartir en anglès. Continuar llegint… El català recula a Secundària.

Beyond Language Boundaries. Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts.

Programa | Hochschuldialog.

 

Beyond Language Boundaries. Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts.

Seminari Internacional. Dijous 6 de novembre de 2014

Programa

Dijous 6 de novembre de 2014

Sala de professors, Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia

 

09:30 Multimodalitat


Moderació: Marta Fernández-Villanueva

La proxèmica de salutacions i comiats en la L1 i la Ll2. Implicacions per a les classes d’ELE
Sarah Schmidt (EOI, UB)

“Yes we can! – Sí, se puede!”: Speaking in the language of the masses. Code switching to create togetherness in political speeches for a foreign audience
Janett Haid (Europa Universität, Frankfurt/Oder)

Actions as Sources of Gestures
Sedinha Tessendorf (Europa Universität, Frankfurt/Oder)

11:00 Pausa cafè


 

11:30 Dixi


Moderació: Konstanze Jungbluth

Ús de verbs de moviment alemanys (gehen i kommen) en context: alternança diatètica i díctica en funció de la variació temàtica, multimodal i estilística
Eduard Tapia (UdG/UOC)

Deixis and epistemic modality: Romanian, Spanish and Catalan in contact
Corina Alexandra Stavinschi (UPF)

La referència als participants en el debat parlamentari català (1932-2013)
Neus Nogué i Lluís Payrató (UB)

13:00 Presentació de treballs en curs


Moderació: pendent de confirmació

Group belonging beyond language boundaries? Language, religion and identity among the multilingual Greek community of Georgia
Concha Höfler (Europa Universität, Frankfurt/Oder)

Negotiating Membership Identities in Japanese-English Facebook Statuses
Marina Ruiz Tada (UB)

English language acquisition and identity: An Ethnographic study of secondary school participants of the CLIL project in Catalonia
Carly Collins (UB)

13:30 Pausa dinar


 

15:30 Argumentació


Moderació: pendent de confirmació

Argumentació en el debat parlamentari i ús de connectors
Martí Mestre i M. Josep Cuenca (UV)

Argumentació en alemany L1 i L2
Oliver Strunk (UB)

“És que Déu fa diferències de sexe?” Interrogació retòrica i argumentació en un corpus de cartes al director amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona (2010)
Josep Besa (UB)

17:00 Pausa cafè


17:30 Ús en contextos multilingües


Moderació: Oliver Strunk

“The third space of bilingualism” – Crossing and dissolving the language boundary. The example of German-Polish language mixing phenomena.
Dagna Zinkhahn Rhobodes (Munic /Frankfurt a. d. Oder)

Multilingual spaces – multilingual societies.
Sebastià Moranta (Universität Marburg)

Language Attitudes, Emotion Words and Identity Construction: A Case Study among two L1 Attritors
Maggie Peters (UB)

 

19:00 Cloenda

Vila, Bretxa: “Language Policy in Higher Education”

Tenim el plaer d’anunciar-te que està a punt de publicar-se el nostre nou llibre Language Policy in Higher Education, on, de la mà de diversos especialistes de prestigi reconegut, analitzem la situació sociolingüística d’un seguit de països amb llengües mitjanes i repassem les seves polítiques lingüístiques. Trobaràs tota la informació necessària al fulletó adjunt i en aquesta pàgina web.
Font: F. Xavier Vila i Vanessa Bretxa

Crida d’articles per a la revista Terminàlia

Terminàlia (ISSN 2013-6692), revista de la Societat Catalana de Terminologia SCATERM, filial de l’IEC, és una revista oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un espai natural d’intercanvi d’idees i d’actualització informativa en terminologia i àmbits afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i són accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència Creative Commons.
El Consell de Redacció de la revista Terminàlia fa una crida per a contribucions per als propers números 12 i 13.

Continuar llegint

Accessible en línia el manual “Sociolingüística de la llengua catalana” |

Accessible en línia el manual “Sociolingüística de la llengua catalana” |.

Es publica en accés obert el manual Boix-Fuster, Emili i Vila, F. Xavier (ed.). 1998. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel Lingüística.

Aquest manual està adreçat en primer lloc als universitaris que arriben a la sociolingüística des de qualsevol branca de les ciències humanes: lingüística, sociologia, antropologia, ciències polítiques, psicologia social, etc. Però, per la seva naturalesa oberta i la seva voluntat d’estimular la reflexió personal, aquesta obra interessarà igualment totes aquelles persones que vulguin fer-se una opinió fonamentada sobre les dinàmiques sociolingüístiques i les maneres d’intervenir-hi

CLUB 22: “Pragmàtica de primeres i segones llengües en contextos multilingües”

El divendres 7 de novembre tindrà lloc el Vint-i-dosè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 22). Aquest any el tema és “Pragmàtica de primeres i segones llengües en contextos multilingües” i l’han organitzat conjuntament el GrEPAD UB (Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs) i la Càtedra de Pragmàtica i Lingüística ​Contrastiva de l’Europa Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya). Trobareu tota la informació en aquest enllaç:

http://stel.ub.edu/filologiacatalana/club_22

Continuar llegint

El Punt/Avui entrevista F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa i Montse Sendra |

El Punt/Avui entrevista F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa i Montse Sendra

Ahir dilluns, 27 d’octubre de 2014, El Punt/Avui va publicar un reportatge en el qual s’entrevistava F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa i Montse Sendra, investigadors del projecte «Resocialització i llengües: Els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a secundaria en contextos plurilingües» (RESOL3).

“El nivell dels mestres ha de ser excel·lent, un requisit imprescindible perquè els infants aprenen amb l’exemple i això és molt important per a la fonètica” (Bretxa)

Podeu llegir la notícia a través del següent enllaç: “Alarma pel baix nivell de català oral al final de la secundària”

 

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

 

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

 

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món? Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan.

Alarma pel baix nivell de català oral al final de la secundària

Professors i sociolingüistes alerten de la poca competència en la llengua parlada als barris més castellanoparlants

Molts docents fan les classes en castellà al marge del que diu el projecte lingüístic del seu centre

Els experts insten a treballar més l’expressió oral a les aules

La recent ofensiva política i judicial a favor de la introducció del castellà a l’escola com a llengua vehicular ha multiplicat les alertes dels sectors espanyolistes pel suposat baix nivell de castellà dels estudiants en acabar l’ensenyament obligatori. Cada cop, però, surten més veus del món educatiu que avisen del baix nivell de català oral dels alumnes de quart d’ESO, especialment als barris on aquesta llengua té una presència molt escassa.

El crit d’alerta l’han llançat professors de català, que recorden que, tot i que segons els últims resultats de la prova de competències bàsiques el nivell de català ha anat millorant els darrers anys, el baix nivell oral de molts estudiants passa desapercebut senzillament perquè en aquestes proves aquest aspecte no s’avalua. De fet, fer-ho comportaria un enorme esforç econòmic i organitzatiu per part de l’administració, ja que s’hi haurien de destinar centenars d’examinadors. En qualsevol cas, l’avís dels professors de català ha obert el debat i alguns estudis de sociolingüística ja assenyalen cap a la mateixa direcció.

“Aquí la normalització lingüística no ha arribat”, denuncia Marta Pons, professora de català de quart d’ESO de l’institut Picasso del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. “El català al barri és com una llengua estrangera”, corrobora la seva companya de departament Montserrat Garcia. “Als alumnes els costa molt parlar en català, i fins i tot n’hi ha que et diuen «No t’entenc» quan els parles en català”, afegeix.

Continuar llegint… El Punt Avui – Notícia: Alarma pel baix nivell de català oral al final de la secundària.

Informe sobre la llengua a Mediterráneo: Una de cada cinco familias no transmite el ‘valencià’ a sus hijos

Una de cada cinco familias no transmite el ‘valencià’ a sus hijos – Castellón – El Periódico Mediterraneo.

En el norte de la provincia el idioma avanza en el uso intergeneracional. Un informe alerta del riesgo de pérdida de hablantes en la capital y la Plana Alta

Una de cada cinco familias valencianoparlantes (21%) de Castellón no se comunica en valenciano con sus hijos. Así lo refleja un reciente estudio sobre la situación de la lengua en el 2014 que cuenta con el aval del Institut d’Estudis Catalans. Continuar llegint

Un estudi alerta que el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% en 2050, si es manté l’actual política lingüística

Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha  superat tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com  aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima, si no es capgiren les  polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una  projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella  mateixa ha afinat per a aquest objecte d’estudi. Continuar llegint… Un estudi alerta que el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% en 2050, si es manté l’actual política lingüística

Blog de la Revista de Llengua i Dret » United Kingdom: Use of Minority Languages in Public Administration – Alessia Vacca

This post deals with the right to use minority languages in the public administration of United Kingdom. Great Britain is the home of English, one of the most widely spoken languages in the world but, despite this, there are also other languages spoken there, including autochthonous languages, such as the Celtic languages (for example Welsh, Scottish Gaelic, Irish and Cornish) and Germanic languages (for example Scots and Ulster-Scots). Legislation is adopted in Wales and Scotland but not yet in Northern Ireland. Public administration is a sector which has a high symbolic value.

Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » United Kingdom: Use of Minority Languages in Public Administration – Alessia Vacca.

Administració