Complèxica (vídeo): A. Andrason «El significado como sistema complejo»

Origen: Accessible en línia el vídeo del seminari Complèxica 15 |

Ja es pot consultar el vídeo del quinzè seminari de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, celebrat el dijous 8 de juny del 2017. El seminari, titulat «El significado como sistema complejo», va ser a càrrec d’Alexander Andrason (Universitat d’Stellenbosch).

Doctoral Studentship in any aspect of Catalan Studies

Centre for Catalan Studies. School of Languages, Linguistics and Film. Queen Mary, University of London. Balearic Islands Doctoral Studentship in Catalan Studies. The Centre for Catalan Studies at Queen Mary, University of London, invites applications for a Doctoral Studentship in any aspect of Catalan Studies. A studentship will be awarded in August 2017 to the most highly qualified candidate applying for a full-time PhD programme starting in September 2017. In order to be considered for an award, applicants should have (or expect to have by the end of the 2016/17 academic year) an MA or equivalent qualification. The award is tenable for up to three years and covers tuition fees (for UK and EU students) and a maintenance allowance of £16,296 per year.

We welcome applications in the following fields (involving any Catalan-speaking area):
Continua llegint

Comentaris de N. Vaiarello a “Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law”, de Giovanni Poggeschi

Origen: Resum de la novena sessió del seminari del CUSC-UB |

El passat divendres, 2 de juny, es va celebrar la novena sessió del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB, aquesta vegada a càrrec de Nicola Vaiarello, que va comentar el llibre Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013).

Si no vau poder assistir al seminari, ja teniu disponible en línia al blog del seminari un resum complet de les aportacions que ens va fer Nicola Vaiarello. Continua llegint

Article de Joan Melià sobre les proves de selectivitat

Origen: Rentar-se’n les mans (Joan Melià)

JOAN MELIÀ

Continua llegint

XIII Congreso Internacional de Lingüística Xeral – Universidade de Vigo, 13-15 xuño 2018

Origen: XIII Congreso Internacional de Lingüística Xeral – Universidade de Vigo, 13-15 xuño 2018

XIII Congreso Internacional de Lingüística Xeral (CILX2018) vaise celebrar na Universidade de Vigo do 13 ao 15 de xuño de 2018.

Trátase da décimo terceira edición dun evento que tivo a súa orixe en Valencia en 1994. Desde aquela, o CILX achegou un amplo e fecundo diálogo bienal sobre a investigación en Lingüística, con paradas en Granada (1996), Salamanca (1998), Cádiz (2000), León (2002), Santiago de Compostela (2004), Barcelona (2006), Madrid (2008), Valladolid (2010), Zaragoza (2012), Pamplona (2014) e Alcalá de Henares (2016).

O CILX2018 contará no seu programa con ponencias plenarias, comunicacións orais, paneis temáticos e pósteres.

Rubén Fernàndez parla sobre la política lingüística a Hawaii al segle XIX al proper seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Origen: Rubén Fernàndez parla sobre la política lingüística a Hawaii al segle XIX al proper seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

blog_5_30_20111Divendres 16 de juny del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la penúltima sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). El seminari, a càrrec de Rubén Fernàndez Asensio (Universitat de Barcelona), estarà dedicat en aquesta ocasió a la política lingüística a Hawaii durant el segle XIX.

Butlletí e-Linguapax (1)

Origen: e-Linguapax (1)

e-Linguapax (núm.1 – 06/2017). Us presentem el primer número d’e-Linguapax! Esperem que aquest butlletí sigui de l’interès tant dels treballadors de la diversitat lingüística (estudiants, acadèmics, professionals, activistes, etc.), com de persones i organitzacions d’altres àmbits que poden veure en la diversitat de llengües un motor de coneixement i imaginació en altres dominis de l’experiència del món. Continua llegint

D. Kulick: Més enllà de l’arc de Sant Martí (i altres Notes de la Càtedra Unesco)

Últimes Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Continua llegint

Seminari sobre drets lingüístics amb Nicola Vaiarello a propòsit d’un llibre de Giovanni Poggeschi | Blog del seminari del CUSC

Origen: Seminari sobre drets lingüístics amb Nicola Vaiarello a propòsit d’un llibre de Giovanni Poggeschi | Blog del seminari del CUSC

20170602_seminari_vaiarello_3

El passat divendres 2 de juny va tenir lloc la novena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Nicola Vaiarello (UB) va encapçalar el comentari de Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013). Vaiarello va començar destacant que el llibre està dedicat a Sergio Ortino, un professor de dret constitucional italià, especialitzat en qüestions de regionalisme i federalisme, i l’obra del qual es caracteritza per la voluntat de connectar els fenòmens legals amb els factors històrics, econòmics i antropològics. Una tendència que, en la visió de Vaiarello, comparteix aquest manual de Giovanni Poggeschi, un jurista especialitzat en drets lingüístics i en regionalisme i federalisme (fiscals). Continua llegint

E. Riera: “Why Languages Matter to People: Communication, identity and justice. The case of mixed societies”. Nou llibre.

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) del Departament de la Presidència ha publicat el meu llibre Why Languages Matter to People: Communication, identity and justice. The case of mixed societies, que és una versió (amb poques variacions) de la tesi doctoral que vaig defensar a l’octubre. En pots trobar el PDF a: http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/desenvolupament_autogovern/institut-destudis-autogovern/publicacions/novetats-editorials/. També l’edita en paper.

E. Riera: Justícia lingüística i societats mixtes: quines polítiques lingüístiques? | Societat Catalana de Sociolingüística

Origen: Justícia lingüística i societats mixtes: quines polítiques lingüístiques? | Societat Catalana de Sociolingüística

Llengües d’Europa

Dimarts, 20 de juny de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Elvira Riera
Universitat Pompeu Fabra, Grup de Recerca en Teoria Política

 

Les teories contemporànies sobre la justícia lingüística s’han desenvolupat majoritàriament en el marc del liberalisme igualitari, i debaten sobre com han de ser unes polítiques lingüístiques justes, que distribueixin equitativament els interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Tenen doncs un objectiu normatiu, que sorprenentment en alguns aspectes està mancat d’un fonament descriptiu prou sòlid sobre, per exemple, la interrelació entre comunicació i identitat, les característiques dels grups lingüístics o els mecanismes de tria lingüística, que en canvi la sociolingüística ha tractat àmpliament.

Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen diferents grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. En aquestes societats, amb índexs elevats de diversitat de llengües inicials i de bilingüització, les polítiques lingüístiques hi resulten particularment rellevants perquè poden influir en el comportament d’una població que tendeix a tenir habilitats i identitats lingüístiques força dúctils.

En aquesta presentació es posaran en relació els conceptes de justícia lingüística i de societat mixta i se suggerirà una proposta de polítiques lingüístiques justes per a aquestes societats d’acord amb els debats actuals. La presentació té diversos objectius: en primer lloc, acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana, i identificar aspectes en què seria desitjable una recerca transdisciplinària; en segon lloc, situar la singularitat de l’àrea lingüística catalana (en termes de mescla lingüística) en una perspectiva comparada amb altres democràcies occidentals; i, finalment, afavorir una reflexió sobre els reptes de les polítiques lingüístiques a Catalunya plantejats per les importants transformacions socials i polítiques de les últimes dècades.

Administració