Crida TSC30: «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 30 (2020) – Monogràfic:«Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 30 (2020), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. Continua llegint

La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives. Continuar llegint… La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)

P.V.P. 16,00 €  

Autor Sorolla, Natxo (coord.)

Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2. 2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica. Catalán

Reseña
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

Nous Talents: treballs excel·lents en sociolingüística

Font:  Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF)

31/01/19: Nous Talents: treballs excel·lents de grau i de màster en sociolingüística en les universitats catalanes

Nous Talents:  treballs excel·lents de grau i de màster en sociolingüística en les universitats catalanes
Presentació:
Joan Costa (Universitat Pompeu Fabra)
Joan Pujolar (Societat Catalana de Sociolingüística)
Intervencions:
Carla Collantes
Encara ens calen cançons: música i normalització lingüística al País Valencià
Directora: Maite Puigdevall
Universitat: UOC
Camila Osorio van Isschot
“If I don´t defend my language, who will?: Teacher language policy in Barcelona public schools”
Director: Xavier Vila
Universitat: UB
Amal Chugri Zaitouni Meddane
L’arab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d’una realitat sociolingüísticament heterogènia
Directora: Carme Bach
Universitat: UPF
Data: dijous 31 de gener del 2019
Hora: 16.30 h
Lloc: Aula 52.429 – 4a planta edifici 52. Roc Boronat – Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra.
Accés pel carrer de Roc Boronat, 138 (Barcelona)
Activitat organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística i l’UCA de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra

M. Masseguer: “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés”

Marina Massaguer, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua, a la UB / R. G. A.

Entrevista a la filòloga Marina Massaguer, que fa recerca sobre no catalanoparlants a Catalunya

La filòloga Marina Massaguer treballa al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB), és membre del grup de recerca IdentiCat i del projecte Neophon sobre nous parlants, vinculats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on hi està fent una tesi doctoral sobre els perfills, les trajectòries i les ideologies dels no catalanoparlants a Catalunya. Recentment, ha impartit la conferència Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què? Organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha conversat amb el Diari de la llengua sobre la seva recerca.

Fins a quin punt és possible viure a Catalunya sense parlar català?

Depèn de la situació de partida de la persona. Hi ha gent que no té necessitat de parlar català perquè pot mobilitzar altres recursos: econòmics (pot ser que tingui els diners que vol i la feina que vol) i no li calgui aspirar a més o socials (ja té les relacions socials, la família i els amics que vol). En canvi, hi ha altres persones que sí que necessiten el recurs perquè volen aspirar a tenir feines millors o entrar en cercles socials als quals, de moment, no hi tenen accés.

Per què?

En primer lloc, si han arribat d’adults a Catalunya no s’han escolaritzat en català. Alguns no poden tampoc assistir a classes de català o bé perquè no tenen temps perquè treballen tot el dia. Si et passes tot el dia fregant escales no tens ganes que t’expliquin els pronoms febles a dos quarts de nou. Són els que més necessiten accedir a la llengua perquè els seus entorns de socialització no són en català i, alhora, els que hi tenen un accés més difícil. Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment a Catalunya i augmentar els teus recursos, més difícil hi tens l’accés.

Continuar llegint… “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés” – Diari de la llengua

X. Besalú: De models i usos (lingüístics) – Blog de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

La manca d’espais i temps on s’empri la llengua catalana pot comportar la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres entorns, a part de l’escola, per aprendre-la. Xavier Besalú. Professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i Cap de Publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, presentat l’octubre passat, és un document llargament pensat i reposat ja que, pel cap baix, té el seu origen en els treballs del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, creat l’any 2004, en el marc del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, un dels grans objectius del qual era “la consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe”.

V. Climent-Ferrando: Polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme (Seminari CUSC-UB)

La propera sessió del seminari del CUSC tindrà lloc dijous 24 de gener, 16:30h, aula 3.5Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME entre 2016 i 2018, ens hi presentarà les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant d’aquest projecte de recerca d’àmbit europeu. Teniu disponible la convocatòria en aquest enllaç, per si voleu ajudar-nos a difondre l’esdeveniment. Esperem que hagueu retornat de les vacances ben descansats i plens d’energia, i que tingueu un molt bon any 2019.

«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

2018-12-14 Sheila Queralt 3

Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que va facilitar la interacció entre els assistents i la ponent.

Queralt va començar la seva ponència exposant breument què és exactament la lingüística forense, i va definir-la com “el punt de trobada entre la llengua i el dret”, en la mesura que, fonamentalment, consisteix a aportar proves lingüístiques en àmbits judicials. La ponent va remarcar que la lingüística forense és un camp interdisciplinari, i és per això que el perfil d’un lingüista forense ha de ser multidisciplinar: si bé és cert que la base és lingüística, hi ha d’haver coneixements complementaris de pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística computacional, anàlisi estadística, enginyeria, dret, entre molts d’altres. Continuar llegint… «La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

D. Gorter: Frisó – Basc – multilingüisme | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Font: 32. Frisó – Basc – multilingüisme | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural: Frisó – Basc – Multilingüisme, per Durk Gorter

Darreres notes publicades

  1. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea, per William A. Foley
  2. El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey
  3. Declivi i resiliència: els dilemes de l’armeni occidental cent anys més tard, per Anaïd Donabédian
  4. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller
  5. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  6. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans

«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

2018-12-14 Sheila Queralt 3Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que… Continuar llegint… «La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Recientemente analicé el convulso anterior mandato de la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma Vasca (Garaio, 2018). Este periodo duró aproximadamente 5 años muy intensos y logró paralizar muchas de las iniciativas llevadas a cabo desde el ámbito institucional local y regional para dar pasos en la revitalización del euskera y avanzar en el moderado uso social del idioma. En estas líneas nos proponemos apuntar algunos datos sobre la situación del euskera y sobre la actividad y las iniciativas político-jurídicas en materia lingüística que permitan superar el mencionado bloqueo. El ámbito de nuestra reflexión no solo refiere a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), sino a todos los territorios de Euskal Herria.

Breves datos sobre la situación actual del euskera
Alrededor de 3 millones de personas habitan Euskal Herria, de los cuales 714.000 son bilingües en euskera y castellano/francés. Si lo comparamos con la situación de hace un siglo, los porcentajes de hablantes actuales son más modestos, y las cifras, por el contrario, más altas. Esto explica el gran cambio social y cultural que ha vivido la sociedad vasca.

Imagen 1: Porcentaje de hablantes del euskera distribuidos por regiones (amarillo=bilingües, verde=bilingües pasivos y azul=monolingües castellano/francés).

Continuar llegint: Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Les universitats valencianes suspenen en llengua

Des de 2011, només la Universitat de València ha incrementat significativament les assignatures impartides en llengua pròpia, segons un informe del STEPV. En la resta s’hi estanca i en la Miguel Hernández no s’usa en cap assignatura.

Necessita millorar. I molt. Aquesta seria la qualificació que mereixeria el sistema públic universitari valencià si s’avaluara el seu compromís amb la llengua del país. El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament en Valencià (STEPV) ha analitzat l’oferta d’ensenyament en català de les cinc universitats públiques valencianes i els resultats no són encoratjadors. En concret l’estudi analitza l’oferta entre els cursos 2011/12 i 2017/18.

I el que es posa en evidència és que si bé es registra una xicoteta millora, aquesta és limitada. Només la Universitat de València ha millorat de forma notable la presència de l’idioma en el seu currículum, amb un increment de deu punts que la situa en el 36,2%. L’estudi s’ha fet excloent les matèries de les àrees lingüístiques, atès que aquestes s’han d’impartir, lògicament, en la llengua corresponent. En la banda contrària a la de la Universitat de València hi ha la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, on la docència del català es xifra en un pírric 0,1%. La Universitat Jaume I se situa la segona pel que fa a presència del català a les aules, amb un 19,6% del total de les matèries. Crida l’atenció, això no obstant, que la universitat castellonenca ha disminuït aquest percentatge des de 2011.

Continuar llegint… Les universitats valencianes suspenen en llengua – El Temps

M. Massaguer: “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”

Dimecres 19 a la tarda, seminari “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”. La Marina Massaguer, ens torna a visitar després de la seva estada de recerca al Quebec i en la fase final d’elaboració de la tesi doctoral sobre el tema. Esperem que els que l’any passat no hi vau poder ser us ho pugueu combinar ara, atesa la importància d’aquesta perspectiva sociolingüística com a complement a la formació que hem rebut a la nostra universitat.

En aquesta sessió seguirem les trajectòries i analitzarem les ideologies lingüístiques de diferents perfils de població no catalanoparlant a Catalunya. D’aquesta manera introduirem els conceptes principals de la sociolingüística crítica internacional actual i veurem com s’entrecreuen en el cas català les complexes connexions entre llengua, relacions de poder i desigualtats entre individus i entre comunitats.

Seminari 19 desembre

Revista de Llengua i dret (n. 70)

Estudis sobre dret lingüístic

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra (2017). “Manual de llenguatge jurídic” [En línia] Juan Jiménez Salcedo PDF EPUB 253-266
Muñoz Machado, Santiago (dir.) (2017). “Libro de estilo de la justicia”. Barcelona: Espasa María de las Heras Caba PDF (ESPAÑOL) EPUB (ESPAÑOL) 257-259<
Bibliografia recent d’interès Elena Heidepriem Olazábal PDF EPUB 260-281

Joan Mateo: el model d’escola catalana i la repercussió de la normativa estatal

El professor del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo impartirà la conferència «El model d’escola catalana» en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya, que tindrà lloc el dijous 13 de desembre a les 18.30 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Mateo analitzarà l’escola catalana en el marc de les relacions Catalunya-Espanya i, en concret, com la normativa espanyola sovint ha estat nociva per al model educatiu català.

Continua llegint

Catalunya: els inscrits als exàmens oficials de català augmenten un 4%

Aquest any el nombre total d’inscrits en els exàmens oficials per obtenir un certificat de català ha estat de 4.652 persones, un 4,45% més que a la convocatòria de 2017. Aquest augment s’ha registrat en tots els certificats, llevat del nivell intermedi (B2) que ha disminuït lleugerament. Així, la inscripció del nivell bàsic (A2) ha estat la que més ha crescut, prop d’un 32%, i la del nivell de suficiència (C1), gairebé un 6%: s’hi han inscrit 1.970 persones i continua essent el certificat amb més demanda. En el nivell superior (C2) l’augment ha estat del 3% i en el nivell elemental (B1), d’un 2%. Continua llegint

Resum i vídeo seminari Toni Mollà

En aquest enllaç hi trobareu un resum de l’últim seminari del CUSC, que va tenir lloc el passat 16 de novembre i en què Toni Mollà va presentar-nos el seu últim llibre de temàtica sociolingüística: La llengua de la plaça: l’espai públic, el mercat i la política lingüística (Alzira, Bromera, 2017).
Si ho preferiu, també podeu sentir-lo de viva veu en l’enregistrament de la sessió disponible a YouTubeCentre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC).

Administració