N. Sorolla a Zaragoza Lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”

Origen: El invierno en ZL | Zaragoza Lingüística

ZL invierno cartel 2018

N. Sorolla presenta “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” el 19/2 a la Universitat de Saragossa, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras).

Beques per a estudiants estrangers d’estudis catalans

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, han convocat un parell de beques per a estudiants estrangers, amb estudis previs de català, que vulguin ampliar i aprofundir la seva formació en llengua o literatura catalanes cursant en línia dues assignatures del nostre grau. La convocatòria està oberta fins al 19 de gener: http://llenguailiteratura.blogs.uoc.edu/2018/01/04/convocatoria-de-beques-per-cursar-assignatures-del-grau-de-llengua-i-literatura-catalanes-uoc/
Font: Joan Pujolar Cos

Discurso & Sociedad 11(4)

Volumen 11, número 4, 2017. Artículos

  • Jorge E. Benavides B. La orientación discursiva de la universidad pública colombiana en el contexto de la globalización neoliberal: análisis crítico del discurso de la misión, visión y metas /The discursive orientation of the Colombian public university in the context of neoliberal globalization: critical discourse analysis of the mission, vision and goals [PDF]
  • Hernán Fair Construcción hegemónica y eficacia interpelativa del discurso de De la Rúa del 19 y 20 de diciembre del 2001 / Hegemonic construction and interpelative efficacy of De la Rúa’s discourse on the 19th and 20th of December, 2001 [PDF]
  • Marina Jiménez Rodríguez La emoción como estrategia argumentativa en el mitin español. Identificación de actos de habla y análisis cuantitativo /Emotion as an argumentative strategy in Spanish public meetings. Identification of speech acts and quantitative analysis [PDF]  
  • Ricardo-María Jímenez-Yáñez Análisis de léxico de la religión católica en editoriales de periódicos españoles /An Analysis of the Lexicon Referring to the Catholic Religion in Spanish Newspaper Editorials [PDF]  
  • Sabine Pfleger, Melanie Salgado, Elizabeth Cruz, Ruth Romero, Ivonne Ángel & Katsuyuki Arai ¿Quién es quién en el espacio comunicativo relacional e identitario de Ayotzinapa? / Who is who in the relational and identitarian communicative space of Ayotzinapa? [PDF]
  • Paloma Elvira Ruiz Construyendo identidades feministas en la red. Análisis crítico de las prácticas discursivas institucionales y no institucionales en el contexto universitario /Constructing feminist identities online. Critical Analysis of the institutional and non institutional discursive practices in the university context [PDF]

Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Natxo Sorolla: xarxes socials i contacte de llengües

Origen: Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Natxo Sorolla el 19 de gener | Blog del seminari del CUSC

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Call for papers – 7th Convention of the ISLRF – March 2018 in Quimper, France

The 7th Convention on Immersion Education organised by the ISLRF (Institut Supérieur des Langues de la République Francaise) will take place in Quimper, Brittany during the 40th anniversary celebrations of the Diwan immersion Breton Language schools. This event will also be the opportunity to celebrate two decades of the ISLRF, an organisation which for over 20 years has coordinated a valuable network in connecting the Alsatian, Basque, Breton, Catalan and Occitan immersion schools’ Higher Education teacher training institutes and colleges.

Continua llegint

Niu de suport de la SOCS per a Treballs de Fi de Grau

La Societat Catalana de Sociolingüística del IEC organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant i cursant l’assignatura del Treball de Fi de Grau (TFG) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. L’objectiu és propiciar la discussió i ajudar a resoldre dubtes i debatre idees en un dels 8 tallers proposats a continuació, en què una persona experta reconeguda en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica i/o l’anàlisi del discurs dona resposta a una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de TFG.

La informació la trobareu sempre al blog de la SOCS: http://blogs.iec.cat/socs/niu-de-suport-de-la-socs-per-a-treballs-de-fi-de-grau/

Data:                    4 abril 2018

Hora:                   9:30-14:00

Lloc:                   Universitat de Lleida, Facultat de Lletres. Edifici de Rectorat: Aula Magna, Saló Víctor Siurana.

Objectiu:             Oferir tallers pràctics en què 8 experts en sociolingüística donen resposta i debaten entorn d’una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de Treball de Fi de Grau (TFG).   

Crida:                  Participants amb presentació: Dirigit a alumnes que estiguin preparant o cursant l’assignatura del TFG en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica i el discurs, en català, castellà i/o anglès. L’alumnat interessat omplirà un formulari online amb (1) les seves dades personals (nom i cognoms, universitat i departament); (2) el títol provisional del TFG; (3) la tria del taller en primera opció i la tria de taller en segona opció; (4) un resum del seu projecte de TFG (màxim 200 paraules), explicant què es vol investigar, com, amb quines dades, on, quan, i per a qui / per què; i (5) una pregunta o proposta de debat per als experts o, alternativament, una mostra de dades per treballar o el problema a consultar (màxim 200 paraules).

                           El formulari per l’enviament de propostes com a participant amb presentació està disponible aquí:

                            https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdcVU6TANgucDPpSnyxDsl-1SU6schi-xRqT1Jh1DgNHxn3Rg/viewform (de l’1 al 28 de febrer del 2018).

 

Assistents sense presentació: Aquest és un acte obert a tota la comunitat universitària, amb inscripció prèvia. Les persones interessades a assistir a l’acte sense presentació pròpia s’hauran de registrar prèviament omplint un formulari d’inscripció amb les seves dades personals (nom i cognoms; grau, màster o doctorat en curs; universitat i departament).

                           El formulari d’inscripció com a assistent sense presentació està disponible aquí:

                            https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeNUsY48Ov1vEUgjp-UN7ZR9wFWKbpTA9COpZFapayOpmTHwA/viewform (de l’1 al 28 de febrer del 2018).

Dates:                 Crida de propostes: De l’1 al 28 de febrer del 2018.

                           Notificació d’acceptació i assignació del taller als participants amb presentació: 14 de març del 2018.

Inscripció:          Hi ha 40 places per a participants, que seran atorgades per ordre d’enviament i acceptació de propostes. Acte gratuït per tota la comunitat universitària. L’afiliació a qualsevol universitat són obligatòries. Esmorzar per compte de la SOCS. Es lliurarà certificat a totes les persones participants i assistents.

L’alumnat interessat omplirà un formulari online amb (1) les seves dades personals (nom i cognoms, universitat i departament); (2) el títol provisional del TFG; (3) la tria del taller en primera opció i tria de taller en segona opció; (4) un resum del seu projecte de TFG (màxim 200 paraules) explicant què es vol investigar, com, amb quines dades, on, quan i per a qui / per què; i (5) una pregunta o proposta de debat per als experts o, alternativament, una mostra de dades per treballar o el problema a consultar (màxim 200 paraules).

S’acceptaran 5 propostes per taller i hi haurà 8 tallers. Durant el taller, l’alumne/a tindrà 10 minuts per presentar la seva qüestió i la persona experta, juntament amb la resta de company/es de taller, tindran 15 minuts de debat.

La clausura de la Jornada serà a càrrec del professor ICREA David Block (UdL), que desenvoluparà la ponència Com enfocar els aspectes més complexos del què, com, on, a qui, i per què de la tria i realització del TFG.

A continuació es detallen els tallers i àmbits temàtics:

  • Taller 1: Miquel Àngel Pradilla, URV: Comunitats de parla catalana i canvis lingüístics; recerca amb qüestionaris.
  • Taller 2: Eva Codó, UAB: Multilingüisme; recerca amb narratives.
  • Taller 3: Francesc Xavier Vila, UB: Institucions educatives; recerca amb censos i padrons.
  • Taller 4: Joan Pujolar i Maite Puigdevall, UOC: Nous parlants i identitat; recerca amb entrevistes.
  • Taller 5: Jordi Suïls, UdL: Variacionisme i etnolingüística; recerca amb variables geolingüístiques i patrimoni.
  • Taller 6: Joan Costa, UPF: Pragmàtica; llengua estàndard; recerca amb corpus i enquestes.
  • Taller 7: Elvira Riera, UPF: Política lingüística; drets lingüístics; anàlisi comparada i recerca de base documental.
  • Taller 8: Josep Maria Cots/Maria Sabaté-Dalmau, UdL: Discurs; recerca amb etnografia.

L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna, Saló Víctor Siurana de l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (Plaça de Víctor Siurana 1, 25003, Lleida), el dia 4 d’abril del 2018, amb el següent programa:

9:00-9:30:         Inscripció i benvinguda

9:30-9:55:         Tallers simultanis (alumna/e 1)

10:00-10:25:      Tallers simultanis (alumna/e 2)

10:30-10:55:      Tallers simultanis (alumna/e 3)

11:00-11:25:      Pausa: esmorzar i cafè

12:00-12:25:      Tallers simultanis (alumna/e 4)

12:30-12:55:      Tallers simultanis (alumna/e 5)

13:00-14:00:      Clausura amb la ponència del professor ICREA David Block

Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Anna M. Pla Boix (coord.), Jordi Ginebra, Agustí Pou Pujolràs, Jaume Vernet i Llobet. Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, col·lecció IEA Recerca, núm. 3, 2017.  Consulta en línia.

Arran d’un cicle de conferències que va tenir lloc a la Universitat de Girona i que reflexionava sobre dret lingüístic català, els seus antecedents, estatus jurídic actual i perspectives d’evolució futura, s’ha publicat el llibre Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Les quatre ponències reproduïdes al llibre que es glossa plantegen un enfocament complementari sobre el règim jurídic del plurilingüisme a Catalunya i prenen com a eix temporal de referència la controvertida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny (STC 31/2010). Si bé alguns aspectes que es tracten en aquestes pàgines han estat abordats anteriorment –així, tal com reconeix Jaume Vernet, la bibliografia sobre el marc constitucional és extensa, tenint en compte l’immobilisme d’aquest marc–, això no treu cap valor a l’interès i a l’oportunitat d’aquest llibre, perquè, com continua dient el mateix autor, la qüestió no és pacífica, com ho demostra la constant jurisprudència constitucional i ordinària. Continuar llegint: Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Conferència del Llenguatge al Lloc de Treball. Avenços en la Recerca de Ciències Socials (Tarragona)

Tarragona (Catalunya, Espanya), 7 i 8 de juny de 2018

Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(Tarragona, Catalunya, Espanya)

Crida a la participació

L’abast i els objectius

La conferència pretén fomentar el debat entre científics socials sobre les relacions entre el llenguatge i la feina (ocupacions, processos laborals i condicions de treball). En aquest ampli camp, la conferència Language at work. Research Advances in Social Sciences proposa als participants analitzar la recerca sobre centralitat lingüística dels processos laborals i les seves implicacions socials i econòmiques. Dins d’un marc de discussió i crítica, la conferència parteix de la centralitat lingüística en el món de la informació; com que la informació està codificada lingüísticament, i per una àmplia gamma de productes i serveis, el llenguatge es converteix en la matèria primera. El llenguatge s’ha tractat com un component clau en la productivitat, l’ocupabilitat, els salaris i el control. Llengües maternes i estrangeres, llenguatge informàtic, sistemes numèrics, guions o protocols són eines de treball actuals que han de dominar els professionals d’una manera quotidiana. Més enllà de les típiques “indústries lingüístiques” que produeixen llibres o traduccions, les converses d’avui en dia i els textos produïts en un ampli ventall de llocs de treball es poden entendre com el producte final del procés laboral.

Des d’una perspectiva interdisciplinària i sota enfocaments estrictament acadèmics, la conferència reunirà investigadors amb recerca sobre les habilitats lingüístiques en el treball i les seves implicacions per a problemes socials i econòmics més amplis (inclusió social i econòmica, inseguretat laboral, aprenentatge de llarga durada, sindicació, desigualtats de gènere, diferencials salarials, etc.).

Temes:

  • Definició i mesura de les capacitats lingüístiques relacionades amb el rendiment laboral.

  • Estandardització lingüística / processos d’agència i producció.

  • Treballs “lingüístics” i “no lingüístics”.

  • Llengües no naturals en el mercat laboral. Llenguatges tècnics i numèrics.

  • Professions i llenguatge sectorial. Els argots, llenguatge dins l’empresa.

  • Habilitats lingüístiques, salaris, ocupació i ocupabilitat.

  • Llengua com a matèria primera, eina i producte.

  • Llengua, contractació i promoció.

  • Implicacions socials i econòmiques del treball lingüístic.

Ponents principals:

Alicia Adserà (Princeton University, EUA),

Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Alemanya),

Jan van Ours (Erasmus Universiteit Rotterdam, Holanda),

Anthony Pym (Universitat Rovira i Virgili, Espanya),

Christian Fuchs (University of Westminster, Regne Unit),

Bengt-Arne Wickström (Humboldt-Universität zu Berlin, Alemanya).

Presentació i registre dels resums

Les propostes de resums s’han d’enviar a amado.alarcon@urv.cat. Han de tenir 300 paraules com a màxim, 4 paraules clau i el nom i institució dels autors. Els sumaris s’han d’enviar en anglès. Les presentacions poden ser en altres idiomes, però els presentadors han de proporcionar un resum en anglès als organitzadors i al públic. Les propostes seran avaluades pel comitè científic. Les contribucions acceptades tindran 25 minuts per ser presentades.

Termini de presentació dels resums: 15 de març de 2018.

Notificació d’avaluació: 15 d’abril de 2018

Inscripció del presentador: 1 de maig de 2018

Quotes d’inscripció:

Les tarifes d’inscripció inclouran una carpeta del programa i el cafè de les pauses.

Preu general: 100 €

Preu reduït (per a estudiants i membres de les institucions de suport): 70 €

Beques:

Es consideraran 8 beques en el registre i 4 beques en el desplaçament entre els autors acceptats. Els autors acceptats han d’enviar una declaració de les necessitats entre el 16 i el 20 d’abril de 2018 a amado.alarcon@urv.cat. Els ajuts es resoldran abans de l’1 de maig de 2018.

Per arribar a Tarragona:

http://www.urv.cat/international/en_index.html

www.booking.com/Tarragona/Hotels

Membres del Comitè Científic: Amado Alarcón (Universitat Rovira i Virgili); Till Burckhardt (Université de Gèneve, Swicherland); Stéphanie Cassilde (Centre d’Études en Habitat Durable, Belgic); Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Germany); Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona, Spain); Federico Farini (Middlesex University in London, UK); Keiji Fujiyoshi (Otemon Gakuin University, Japan); Michele Gazzola (Humboldt-Universität zu Berlin, Germany); Nadezhda Georgieva-Stankova (Trakia University, Bulgaria); Maria Guadalupe González (Universidad Pedagógica Nacional, Mexico); Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida, Spain); Josiah McC Heyman (University of Texas at El Paso, USA); Maria Cristina Morales (University of Texas at El Paso, USA); Anthony David Pym (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Roland Terborg (Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico); Ester Torres (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Trinidad Valle (Fordham University, USA); Antoni Vidal (Universitat Rovira i Virgili); Johanna Woydack (University of Vienna, Austria).

Comitè Organitzador Local: Amado Alarcón (URV), Antoni Vidal (URV), Tinka Tabea Schubert (URV), Teresa Sorrosal (URV), Nune Ayvazyan (URV), Maria Jesús Muiños (URV), Teresa Corbella (URV), M. Carmen Molina (URV), Belén López (URV), Josep Ubalde (URV), Carla Aguilar (URV).

Link: https://www.dge.urv.cat/web/noticies/language-at-work-conference-research-advances-in-social-sciences-tarragona-catalonia-spain-june-7-8-2018-conferencia-del-llengua

Call for Papers – Català  / Call for Papers – English

Avel·lí Flors: “La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola”

Avel.lí Flors (Castelló de la Plana, 1988) és sociolingüista i investigador del Centre d’Investigació en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Membre de Castelló per la Llengua, acaba de llegir la seua tesi sobre l’ús de la llengua per part dels adolescents.

Per 30.12.2017

Avel·lí Flors

En la seua tesi ha analitzat els discursos lingüístics de tres grups de joves adolescents de Manlleu, Mataró i Castelló. La tesi s’emmarca en un treball d’investigació més ampli que encapçala el professor Xavier Vila. Quines són, a grans trets, les conclusions que han estret?
La conclusió és que el català, en funció del territori, ha assumit una posició diferent. Així a Catalunya ha assolit un cert estatus de llengua d’ús públic –això vol dir que es parla català independentment de les llengües familiars de les persones presents-, i s’entén que està legitimada per ser utilitzada com a tal. Usar el català està perfectament ben vist i normalitzat. En canvi, al País Valencià el català continua molt reclòs entre els adolescents les famílies dels quals són catalanorparlants. Les persones que s’han socialitzat primàriament en castellà, encara que hagen assistit al programa d’ensenyament en valencià, tenen problemes per activar l’ús social del català i per a ser reconeguts com a parlants legítims de la llengua. Continuar llegint… Avel·lí Flors: “La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola” – El Temps

 

Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

Origen: Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català  la Justícia. Enguany, portava per títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia aquesta situació en el posterior exercici professional. Continua llegint

N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco

This post is also available in: English

Natxo Sorolla. URV, Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB
Amb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a un altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitualpercentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem.

Continuar llegint… 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia

El Grup de Recerca en Estudis del Discurs (GED) organitza la I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia. Data: dimarts 19 de desembre del 2017. Hora: 9.15 h.  Lloc: Auditori – Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra. Cal confirmar assistència a departament.tcl(arrova)upf.eduUnitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge. C. Roc Boronat, 138; 08018 Barcelona http://www.upf.edu/dtcl

Parlament del 17é Premi de Sociolingüística Jaume Camp

DSC_0811El passat 28 de novembre, en el marc de la 28a Festa de les Lletres del Vallès Oriental, organitzada per Òmnium Cultural del Vallès Oriental, un jurat format pel filòleg Xavier Moral i el sociolingüista Albert Argenter va decidir concedir el 17é Premi de Sociolingüística Jaume Camp a la tesi Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians, que vaig defensar a la Universitat de Barcelona el 22 de setembre.

Us reproduïsc, a continuació, les paraules d’agraïment que vaig llegir després del lliurament. I aprofite, de nou, per a donar les gràcies per aquest reconeixement i l’enhorabona a la resta de premiats!

Continuar llegint… 17é Premi de Sociolingüística Jaume Camp – apunts de sociolingüística

 

Estudis sobre el català i l’aragonès a HuescaTV

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre

Origen: Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre |

3bf12a40115a9fc1e1efdbd84864af74f75226b1El proper divendres 15 de desembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la quarta sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Josep Ubalde, sociòleg i doctorand de la Universitat Rovira i Virgili, ens presentarà la seua recerca al voltant de «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Us convidem a participar-hi!

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

Administració