“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

Origen: “Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa |

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

Primera sessió del seminari del CUSC-UB del curs 2017/2018: contacte de llengües

Origen: Primera sessió del seminari del CUSC-UB del curs 2017/2018 | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 29 de setembre (12h, Aula 1.5, Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona) tindrà lloc la primera sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB.

990_1460227201f-_xavier_vila

En el seminari, F. Xavier Vila (UB) farà un repàs a l’evolució recent del camp de recerca sociolingüística sobre el contacte de llengües, prenent com a punt de partida el «Capítol 6. El multilingüisme i el contacte lingüístic» del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998), del qual és coautor amb Emili Boix (podeu accedir a una versió electrònica del manual en aquest enllaç). Aquesta primera sessió servirà per a introduir el fil conductor dels seminaris de comentari de lectures, que enguany estaran dedicats a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat, i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística 2017

Origen: Ja teniu les bases de la 28a Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental | Òmnium Cultural

17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística 2017
Patrocinat per l’empresari Jaume Xicola.

Aquest premi guardona el millor treball d’investigació sobre sociolingüística, sigui des d’una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística o etnogràfica, referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans.

Dotat amb 3.000 euros. Condicions específiques dels treballs:

-Els treballs han de tenir una extensió mínima de 50 pàgines (format ISO A4), mecanografiats a un espai i mig i enquadernats. Se n’ha de presentar un exemplar imprès únic i en suport digital, mitjançant CD.

-Els dos suports han de portar les indicacions següents: nom, adreça, telèfon i NIF de l’autor i nom del premi i han d’anar acompanyats d’una declaració que el treball s’ajusta a aquestes condicions.

-Els treballs que hagin estat subvencionats o becats per Òmnium no podran optar a aquest premi.

-No es poden concedir premis ex aequo ni accèssits.

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar i que tindrà lloc el dia 22 de setembre (divendres) a les 11.30h a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Heller, Pietikainen, Pujolar: Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter

Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter (Paperback) book cover

Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues that Matter is a guide on conducting concrete ethnographic and discourse analytic research projects, written by top scholars for students and researchers in social science fields. Adopting a critical perspective focusing on the role of language in the construction of social difference and social inequality, the authors walk the reader through five key moments in the life of a research project: composing research questions, designing the project, doing fieldwork, performing data analysis, and writing academic texts or otherwise engaging in conversation with different types of social actors about the project. These moments are illustrated by color-coded examples from the authors’ experiences which help researchers and students follow the sequential stages of a project. Clear and highly applicable, with a detailed workbook full of practical tips and examples, this book is a great resource for graduate-level qualitative methods courses in linguistics and anthropology, as well as methods courses in the humanities and social sciences that focus on the role of language in research. It is a timely text for investigating language issues that matter to and have consequences for people’s lives.

Origen: Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter (Paperback) – Routledge

Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas – RLD blog

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països. Continuar llegint… Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas – RLD blog

Valors en una societat canviant: educar en xarxa

Primer congrés internacional “Valors en una societat canviant: educar en xarxa”. En el marc del 75è aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida. Se celebrarà els dies  2, 3 i 4 de novembre de 2017 a Lleida, a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  La tramesa de les propostes de comunicacions i pòsters es poden fer fins al dia 18 de setembre de 2017 a través del correu comunicacions@educaenxarxa.cat. Més informació: http://educarenxarxa.cat/ca

Col·laboren en el Congrés CSIC-CECEL, Diputació de Lleida, Universitat de Lleida, Ajuntament de Lleida i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística

Modest Reixach i Pla, sociolingüista. Vic, 1931-2011

16a convocatòria. Premi instituït l’any 2003 amb el nom de Premi Lupa d’Or de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS).

Ofert a un treball de recerca o d’assaig sociolingüísticredactat en qualsevol llengua i publicat per autors residents als països de llengua catalana o amb afiliació a les seves universitats. En cas d’obres de diversos autors, aquesta condició l’ha de complir, com a mínim, el primer autor. També poden optar al premi treballs de base empírica sobre els usos de la llengua catalana o altres aspectes de la realitat sociolingüística dels països de llengua catalana publicats des de fora del domini lingüístic català. Continua llegint

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

La publicació d’un avanç de resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (2014) ha donat peu a una sèrie de comentaris i reflexions, marcades per una intensa (i justificada) preocupació, i fins i tot per algun toc d’alarma, que no hauria de portar a actituds derrotistes, sinó al desplegament d’iniciatives que permetin recuperar l’ús normal de la llengua oficial pròpia d’aquestes illes. Amb aquest article voldríem contribuir-hi, en espera de l’estudi més aprofundit que anuncia el Govern.

La interpretació correcta de qualsevol estudi sociològic reclama que la imatge instantània que ofereixen les dades es llegeixi a la llum de les evolucions que s’hi manifesten. Només així es pot entendre què és el que ha canviat (i què no) i quines tendències es manifesten: aquesta és la base per gestionar la transició cap al futur més desitjable per a tots. El mateix document que comentam subratlla d’entrada que a l’hora de valorar la situació sociolingüística és important tenir en compte que 4 de cada 10 habitants actuals de les Illes han nascut fora de l’àrea de llengua catalana. Continua llegint

Ubalde, Alarcón, Lapresta (2017) Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

This paper analyzes language integration from an intergroup-relations’ perspective, using the social identity approach and socio-contextual model of second language acquisition. It focuses on the evolution of language attitudes in adolescents as an indicator of cultural integration between the two major language groups in Catalonia. The distinctive features of the Catalan case − the similar ethnolinguistic vitality enjoyed by the two official languages and the widespread bilingualism that common schooling has fostered − make it of great sociolinguistic interest. The empirical study focuses on the development of language attitudes towards Catalan and Spanish by using a panel sample of Catalan students (N = 1050) followed for a period of five years (three waves). Joint trajectory clustering was used to make a longitudinal analysis that shows the main patterns of coevolution. Logistic regression relates changes to other linguistic, identity and sociodemographic variables. Results show that there are three main types of change in attitudes: a majority one, whith a profile of integration, and two others, which tend to separation. The direct effects of language confidence and ethnonational identity are found to explain the likelihood of individuals following one of these types of change.

Origen: Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

Avanç dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014

Es publica un avançament sintètic dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, que actualment es troba en procés d’edició.

L’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 és un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears majors de quinze anys, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

S’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Documents

  • Curs Estadística aplicada a les ciències humanes i socials i Introducció a l’anàlisi de dades qualitatives amb Atlas.ti

    Curs “Estadística aplicada a les ciències humanes i socials”, organitzat pel Servei de Tecnologia Lingüística (UB), que impartirà el professor Sergi Civit.  El curs comença el dia 6 d’octubre (divendres). Si voleu fer la inscripció, heu d’omplir i enviar el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ (enllaç). El termini de matrícula acabarà el dia 2 d’octubre. Us informem que hem programat més cursos: Introducció a l’anàlisi de dades qualitatives amb Atlas.ti (Primera edició: 6, 13 i 20 d’abril de 2018, 12 hores). Podeu tenir més informació sobre aquests cursos a la PÀGINA WEB DE L’STeL.

    Jornada: “El sentiment de pertinença i la llengua”

    Els dies 26 i 27 d’octubre la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra celebrarà la seva tercera jornada científica, que enguany durà per títol “El sentiment de pertinença i la llengua”. Us hi podeu inscriure a través del formulari d’inscripció que trobareu a la nostra pàgina web. Directora de la càtedra Pompeu Fabra  https://portal.upf.edu/web/catedrapompeufabra/

     

    Novetats sociolingüístiques (Centre de Documentació)

    Durant el mes de juliol de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres: http://bit.ly/2v7wmRC          Revistes: http://bit.ly/2uYHgYT

    Destaquem 

    Young, Sara ; Brooks, Emma. (eds.). “Language Ideologies and Teaching in Multilingual Contexts”. Número monogràfic Bellaterra. Journal of teaching and Learinig Languages & Literature [En línia] [Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona], vol. 10, núm. 2 (maig/juny2017).

    LARREA MENDIZÁBAL, Imanol. Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya. [En línia] Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2017. [Tesi doctoral UPF/2016]. Ressenya: http://bit.ly/2utouIo

    MUCIGNAT, Rosa (ed.).  The Friulian language : identity, migration, culture. Newcastle Upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2014. ISBN 978-1-4438-5817-5

    TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Muc

    Simon Tarrés, Antoni. Llengua i poder a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656). Catarroja; Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament; 82). ISBN 978-84-16260-17-1. Ressenya: http://bit.ly/2uwJUmm

    Terrado, Javier; Sabaté, Flocel (eds.). El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana. Lleida: Pagès, 2016. ISBN 978-84-9975-737-7 Ressenya: http://bit.ly/2uwB73Z

     Totes les obres són consultables al centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.  El Centre romandrà tancat del 14 d’agost a l’1 de setembre. Per a qualsevol consulta adreceu-vos a la Bústia de Comunicació de la DGPL

    L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

    • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

    • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

    • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

      Continua llegint

    De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

    Coneixements i usos lingüístics

    Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

    Origen: Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

    Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

    De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

    Administració