The UAB will award Canadian anthropologist Monica Heller, lecturer at the University of Toronto, an honorary doctorate after being proposed for the award by the Faculty of Arts & Humanities. According to the UAB Department of English and German Studies, she is one of “today’s most renowned academic figures” in the areas of sociolinguistics and linguistic anthropology. The decision to award this honorary doctorate was recently passed by the UAB Governing Council and the awards ceremony will be held soon.
Her research has contributed to demonstrating the fundamental role of language in a wide range of social processes such as inequality and social inclusion and exclusion, in relation to the neoliberal economic system, nationalism and new forms of colonialism, or the forms and values of plurilingualism stemming from mobility and migration. Heller demostrates that language, apart from representing the identity of a group, is a resource with material exchange value in an economy of services, in which communication has become a new working tool and the product of work itself, as is the case of call centres.
To understand bilingualism beyond it representing identity, she examined the economic value of language as a form of human capital in workplaces of not only Canada, but also in Catalonia, Finland and Switzerland. Another of her outstanding works focuses on the sociolinguistic situation of Francophones in Canada through the study of French evaluations within schools, associations and workplaces in Quebec.
Editor of the Journal of Sociolinguistics
Heller, who received her PhD from the University of California, Berkeley, is lecturer and researcher at the Department of Sociology of the Ontario Institute for Studies in Education, the Centre de Recherches en Éducation Franco-ontarienne and the Department of Anthropology of the University of Toronto. She has published several monographs and research papers, and was editor of one of the most influential sociolinguistic journals, the Journal of Sociolinguistics.
Moreover, throughout her academic career, Heller conducted several stays at higher education and research institutions in Germany, Brazil, Belgium, Finland and France. In 1999, she spent a stay at the UAB Department of Catalan and later worked in collaboration with the Department of English and German for more than 20 years, particularly with the CIEN group, under the framework of several research projects led by Melissa Moyer, Chair Professor in Sociolinguistics.
Heller has been president of the American Anthropological Association and a member of the Royal Society of Canada. One of her outstanding achievements is her commitment to bringing women, young researchers and academics from city outskirts, particularly from Latin America, into the international academic scene. She collaborates with several institutions and communication media such as The Los Angeles Times, The Wall Street Journal and The Washington Post. Among the many awards she has received are the Konrad Adenauer Research Award, from the Alexander von Humboldt Foundation, Germany, and the research award from the Centre de Recherche en Civilisation Canadienne-Française of the University of Ottawa, Canada. She has also been awarded an honorary doctorate from the University of Western Brittany, France, and the University of Bern, Switzerland.
Ens plau enviar-vos la convocatòria de la Jornada de Commemoració del 50è aniversari de l’assemblea fundacional de l’AILLC a Fitzwilliam College – Universitat de Cambridge (1973), que se celebrarà al mateix Fitzwilliam College (Cambridge) el 15 de juliol del 2023. Recordeu que a més de les xerrades plenàries programades (vegeu document adjunt), està previst destinar un espai de la jornada a la presentació de pòsters de recerca per a investigadors de la llengua i la literatura catalanes. A més, hi haurà disponibles 5 borses per a despeses d’estada i allotjament. Us podeu inscriure a la jornada i a la resta d’esdeveniments programats a través d’aquest enllaç: https://forms.gle/M2pm9CfdKa47q8Qe7
Diuen que una llengua és una forma de veure el món. Catalunya, amb l’escenari bilingüe que presenta, és un entorn privilegiat per parlar de llengües. Els que hi vivim ho fem entre dues llengües, com a mínim (i com la majoria de persones del mon, perquè està comprovat que parlar només una llengua és més una excepció que la regla). Però, i si a més de les visions de mon particulars a les que cada llengua ens convida, hi suméssim una perspectiva feminista?
Les lectures al voltant de les quals girarà aquest cicle ens permeten transitar entre autores i autors que treballen amb gèneres literaris diversos: diari, novel·la, memòria, crònica, assaig. I la teoria feminista ens aporta una visió sobre la més que necessària i desitjada igualtat de condicions entre homes i dones. Però ens serveix, també, com a punt de reflexió cap a les minories i els jocs de forces existents en la nostra societat.
Amb aquesta mirada feminista, passejarem per les qüestions de llengües majoritàries i minoritàries, els diferents sistemes d’escriptura, la noció mateixa de llengua i normalització, els mecanismes de producció del coneixement a l’Acadèmia, el Decenni de les Llengües Indígenes de la Unesco i viatjarem per quatre (o cinc) continents pensant què es pot explicar i com per ser home o dona a l’hora d’escriure. El pensament crític, la curiositat i les ganes de gaudir d’aquestes lectures són elements imprescindibles per participar!
Us escrivim per convidar-vos a la II Jornada sobre la relació entre teories lingüístiques i l’ensenyament de L2/LE/LA: sinergies entre la recerca i el disseny de materials didàctics. La jornada en línia, es durà a terme el divendres 3 de febrer de 2023, 15:00-19:15 (hora catalana). Aquesta segona jornada té com a objectiu reflexionar sobre la transferència dels coneixements de la recerca en lingüística i en didàctica de llengües en el disseny i l’elaboració de materials per a l’ensenyament de L2/LE/LA. En els documents adjunts, trobareu el cartell de l’esdeveniment i els detalls del programa. Inscripció: la jornada és gratuïta, però per assistir-hi és necessari inscriure-s’hi a través d’aquest enllaç.
El proper dijous dia 16 de febrer a les 17h la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la presentació del número 32 de Treballs de Sociolingüística Catalana, amb una secció monogràfica dedicada a l’avaluació de les polítiques lingüístiques. En l’acte hi intervindran Emili Boix-Fuster, director de la revista, i Juan Jiménez Salcedo (Université de Mons, Bèlgica), que impartirà una conferència al voltant del seu article “Avaluació qualitativa de polítiques lingüístiques: el cas de la cohabitació de sistemes escolars a Andorra”, publicat dins de la secció monogràfica. L’acte es durà a terme en línia, i s’hi podrà accedir des de l’enllaç que podeu trobar a http://socs.iec.cat/
Està oberta la Crida de comunicacions per al VIII Congrès Català Internacional de Sociologia i VI Congrès de Joves en Sociologia que es celebraran a Barcelona del 12 al 14 de Juliol de 2023. Com és habitual, podeu enviar les vostres comunicacions al grup de treball en sociolingüística (GT1). I com a novetat, enguany podeu enviar les comunicacions a la sessió conjunta “Migració, educació i llengua”.
El seminari, amb el títol «Com sobreviure a un boarding: una etnografia de la immersió en anglès i les pràctiques (multi)lingüístiques d’adolescents espanyols en internats a Irlanda del Nord», serà a càrrec de Jessica McDaid, investigadora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 12h i en línia, com és habitual, i hi podreu accedir des del següent enllaç: https://ub-edu.zoom.us/j/98973537683
Languaging teachers. CLIL and the politics of precarisation in Catalonia
By Eva Codó
ABSTRACT
The aim of this chapter is to investigate CLIL as a site of struggle for educators and school heads. It takes a sociolinguistic and political economy perspective that focuses on the investigation of schools as neoliberalised workplaces and of teaching as a profession in transformation. Data come from two institutional ethnographies conducted near Barcelona (2015-2017) in a state school and a publicly subsidised private school. The analysis shows that, as a wholesale process of languaging teachers, CLIL is a stratifying mechanism that alters established regimes of value, subjectifies teachers to marketise and precarise themselves and especially in the state sector, reinforces existing inequalities between permanent and temporary staff.
The dominant conceptualisation of Englishisation, and the associated implementation of English-Medium Instruction (EMI), is as a top down, policy-led process (Lanvers & Hultgren, 2018). This raises the question as to the appeal for student stakeholders to choose the English-taught tertiary level programmes offered to them. To shape the learning experience and to address demands in what is a competitive market, higher education institutions may find it useful to know more about the student standpoint.
Wächter and Maiworm (2014, p. 17) reported that EMI provision in southern Europe “very much lags behind.”1 Nonetheless Spain – the setting for the present study – is considered to have positively welcomed EMI in the wake of globalisation and to improve foreign language learning (Doiz & Lasagabaster, 2018). Our particular locus of research is Barcelona, the capital of the autonomous bilingual Spanish-Catalan community of Catalonia, where the regional language, Catalan, is the language of instruction at state primary and secondary schools. We explore how the past choice of an English-mediated education is accounted for by students, and the extent to which those motivations still apply. For our data collection, we target undergraduates in the middle of their degree, thus avoiding the potential “honeymoon period” of the early stages of an EMI programme, when the challenge of instruction in a second language2 (L2) “might not yet have crystallized” (Henry & Goddard, 2015, p. 268).
Student perceptions about their past EMI selection were viewed through the lenses of two distinct but complementary theoretical constructs, which together offer “bifocality” (Darvin & Norton, 2021, p. 9): motivation (in particular, the framework of the L2 Motivational Self System (L2MSS) (Dörnyei, 2005, 2009)), and investment (Darvin & Norton, 2015). The intention behind the duality of this approach is that a sense of both the temporal and spatial nature of the motivational profiles of the students experiencing EMI might be revealed, and insights gleaned into the role played by the self and identity in the language choice for undertaking academic studies. Our pathway to understanding the past decision to enrol on an English-mediated programme, a choice made prior to crossing the educational threshold from school to university, is through the prism of meaning-making in the present. In this regard, we also refer to the additional notion of “narrative identity” (McAdams & McLean, 2013). It is these theoretical constructs to which we now turn.
Crida de comunicacions per participar a l’8th Spring Research Conference organitzat pel Departament de Lingüística Aplicada de UIC Barcelona, que tindrà lloc el divendres 24 de març de 2023. El termini per presentar-hi una proposta de comunicació finalitza el dia 13 de gener
Dr David Lasagabaster (Universidad del País Vasco)
Dr Ana Llinares (Universidad Autónoma de Madrid)
Call for Papers
We invite proposals for individual or joint presentations of 20 minutes (+ 10-minute discussion) related to the study of bi/multilingualism and teaching and learning in multilingual contexts within the areas of Linguistics, Applied Linguistics, and Psycholinguistics.
Anonymous abstracts (maximum 500 words, excluding references) must be submitted by 13 January 2023. Notification of acceptance will be sent out by 30 January 2023.
For more information and the submission form, please check here: Conference website.
Through top-down language planning and bottom-up advocacy, the Catalan language has often been presented as a language of societal cohesion in today’s multiethnic and multilingual Catalonia. This article makes informed observations of an ad hoc Catalan language activist collective-No em canviïs la llengua. No em canviïs la llengua points to experiences of “native-born” Catalan interlocutors “changing language” to Castilian with them, and in 2019 created an informal group to express ideological opposition to alleged linguistic discrimination. I interpret No em canviïs la llengua as a novel example of language activism which follows from the historical trajectory of Catalan language policy and the work of other more formally established language organisations in Catalonia. Through their casually organised platform of events and social media interactions, these activists employ familiar rhetoric to construct an ideological narrative about the Catalan language: a “language that unites us”. I use highlights from semi-structured interviews and a brief observational study of a No em canviïs la llengua event in February 2020 to showcase how these activists utilise extant narratives about the Catalan language as a “tool of social cohesion”. I use a metapragmatic analysis to highlight themes of social equality, Catalan speaker identity, and linguistic agency. My analysis supports a non-essentialist approach to framing language activism, expanding beyond explicit demonstrations of activism, formal organisations, or native in-group/indigenous identities. As examples of social action, participation in sociolinguistic debate and interventions in metadiscourse also represent activism as a form of linguistic citizenship.
En aquesta sessió, que es durà a terme en línia i (de manera excepcional) a les 10h, Adriana Patiño-Santos (University of Southampton) presentarà la seva recerca sobre «Històries de famílies catalanes que socialitzen en anglès». Hi podreu accedir des d’aquest enllaç de Zoom: https://ub-edu.zoom.us/j/93122395073
Aprofitem per recordar-vos que podeu recuperar les sessions passades del Seminari al nostre canal de Youtube i que podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2022/2023 en aquest enllaç. A més, us informem que l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Les persones interessades a rebre el certificat oficial poden inscriure’s en aquest enllaç (requisit per a una avaluació positiva: 80% d’assistència).
ISBN 9789027212740 | EUR 99.00 | USD 149.00 /e-Book – ISBN 9789027256911 | EUR 99.00 | USD 149.00
The aim of the work Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges is to give an account, in a summary way, of the major topics dealt with by the study of the relation between language and society in the Catalan language community, and the extent to which international approaches have been received and how they have been adapted to the Catalan domain.Every tradition has interpreted this interaction with specific approaches. The Catalan tradition, for example, has opted for a vision that integrates a wide range of studies on different themes (economy, law, political science, communication, ecology, linguistic variation, anthropology, and so on). So, in the book you are holding, the authors of the various chapters, recognised specialists in their fields, have provided complementary views that will enable us to make an overall analysis, something that was urgently needed in the context of the ultimate aim of bringing internal consistency to the discipline.
Table of Contents
Preface
Miquel Àngel Pradilla Cardona | pp. ix–x
Chapter 1. Catalan sociolinguistics: A multifaceted discipline
Miquel Àngel Pradilla Cardona | pp. 1–14
Chapter 2. History of the group GCS/ASOLC/SOCS
Francesc Vallverdú | pp. 15–27
Chapter 3. Linguistic ecology
Pere Comellas Casanova | pp. 29–38
Chapter 4. For a prospective sociology of language: From prophecy to foresight
Ernest Querol Puig | pp. 39–54
Chapter 5. Is there a social history of the Catalan language?
Miquel Nicolás | pp. 55–65
Chapter 6. Research on language codification: A general proposal
Joan Costa-Carreras | pp. 67–91
Chapter 7. The process of normalising Catalan in the media: Notes on the evolution of research (1980–2020)
Josep Gifreu and Maria Corominas | pp. 93–106
Chapter 8. The (limited) contribution of Catalan political science to Catalan sociolinguistics
Albert Branchadell | pp. 107–117
Chapter 9. Forty years of language policy in Catalonia (1980–2020): Intervention in linguistic skills, practices and ideologies
Elvira Riera-Gil | pp. 119–137
Chapter 10. From normalisation to sustainability: The limits of status planning
Isidor Marí | pp. 139–158
Chapter 11. Language law in the Catalan domain
Eva Pons Parera | pp. 159–171
Chapter 12. The economics of language
Amado Alarcón Alarcón | pp. 173–182
Chapter 13. Demolinguistics in Catalan-speaking territories
Joaquim Torres i Pla | pp. 183–194
Chapter 14. The linguistic transmission of Catalan: Current state of affairs and analysis
Antoni Mas Miralles and Brauli Montoya Abat | pp. 195–205
Chapter 15. Research on educational sociolinguistics in the Catalan-speaking area
F. Xavier Vila | pp. 207–244
Chapter 16. Language and social psychology research in Catalan sociolinguistics
Llorenç Comajoan-Colomé and Miquel Strubell i Trueta | pp. 245–260
Chapter 17. Linguistic anthropology: Concepts and field sites
Joan A. Argenter | pp. 261–273
Chapter 18. New speakers: Language and subjectivity
Joan Pujolar | pp. 275–296
Chapter 19. Pragmatics and discourse analysis
Núria Alturo | pp. 297–312
Chapter 20. The kaleidoscopic universe of the sociolinguistics of variation in the Catalan language
Catalonia is an interesting site for language ideology research for several reasons. It is a multilingual and multicultural territory, where both Catalan and Spanish enjoy the status of co-official language. Adding to this, over the course of the last two decades there has been a growing movement that has called for the independence of Catalonia from Spain, one which frequently places linguistic concerns at its centre. Against this backdrop, we report on a project that qualitatively examines the language ideologies of university students in the period after the 2017 Catalan independence referendum. Specifically, we conducted semi-structured interviews with 33 undergraduate students attending three universities from the wider Barcelona area. We examined the language ideologies of this cohort through the theoretical lens of linguistic authority, in particular, the concepts of anonymity and authenticity. Two central themes emerged from the data analysis: ‘Catalan: “lingered” authenticity?’ and ‘Spanish: glocal anonymity’. The findings reveal a complex array of language ideologies toward both Catalan and Spanish. Furthermore, in an ever-changing socio-political and sociolinguistic landscape in Catalonia, we maintain that qualitative methods can act as a powerful tool when examining cases of complex multilingualism. Més informació: Full article: Continuity and change: language ideologies of Catalan university students
El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat. Continueu llegint
Avui dijous,1 de desembre a les 18:00, Toni Mollà glossarà la figura literària, acadèmica i política d’aquest referent del pensament als Països Catalans. Toni Mollà és sociòleg, periodista i molts anys amic de Joan Fuster i Rafel Ninyoles, així com autor del conegut MANUAL DE SOCIOLINGÜISTICA, publicat el 1987 per editorial Bromera.
Luci Nussbaum. La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.
La immersió s’aborda principalment en el capítol 1, en el qual s’expliquen els orígens i els grans trets d’aquest tipus de programa educatiu, i en la segona secció del capítol 2, on s’especifica que la immersió és un dels aspectes del sistema educatiu a Catalunya en el marc d’un model de conjunció lingüística, que va prendre com a opció educativa central no separar l’alumnat en funció del seu origen lingüístic. Així mateix, en el capítol 3 (p. 68-69), s’aclareix de manera eficaç la confusió abans esmentada. Continueu llegint
El passat 28 de setembre, el mitjà digital VilaWeb va publicar un reportatge titulat “La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord”. Centrat sobretot en l’escola de Prada, s’hi exposa a grans trets el funcionament del model pedagògic –i, per extensió, lingüístic– que aplica La Bressola, la xarxa d’escoles associatives d’immersió en català a la Catalunya Nord, en els diferents centres educatius. Això és, a grans trets, la interacció entre els alumnes més grans i els més petits i “l’acompanyament lingüístic constant dels mestres”, tal com s’explica en el reportatge.
El proper dijous dia 16 de febrer a les 17h la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la presentació del número 32 de Treballs de Sociolingüística Catalana, amb una secció monogràfica dedicada a l’avaluació de les polítiques lingüístiques. En l’acte hi intervindran Emili Boix-Fuster, director de la revista, i Juan Jiménez Salcedo (Université de Mons, Bèlgica), que impartirà una conferència al voltant del seu article “Avaluació qualitativa de polítiques lingüístiques: el cas de la cohabitació de sistemes escolars a Andorra”, publicat dins de la secció monogràfica. L’acte es durà a terme en línia, i s’hi podrà accedir des de l’enllaç que podeu trobar a http://socs.iec.cat/
, Jennifer Ament2, Carmen Pérez-Vidal1
Miquel Àngel Pradilla Cardona | Rovira i Virgili University & Institute of Catalan Studies
El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat. Continueu llegint
Avui dijous,1 de desembre a les 18:00, Toni Mollà glossarà la figura literària, acadèmica i política d’aquest referent del pensament als Països Catalans. Toni Mollà és sociòleg, periodista i molts anys amic de Joan Fuster i Rafel Ninyoles, així com autor del conegut MANUAL DE SOCIOLINGÜISTICA, publicat el 1987 per editorial Bromera.
Luci Nussbaum. La immersió lingüística apareix, en els darrers anys, gairebé cada dia als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i sovint al carrer, per defensar-ne la pervivència o bé per exigir-ne l’abolició. En aquests posicionaments sovint es confon immersió amb el model d’educació lingüística d’infants i adolescents a Catalunya. El llibre d’Elvira Riera i Montserrat Sendra pretén i, al nostre entendre aconsegueix, desfer el malentès i explicar amb claredat què va ser i què és avui la immersió. En aquesta ressenya posarem en relleu alguns dels aspectes que aborda el llibre i certes qüestions que ens desperta.
