Vídeo: La convivència lingüística a la Catalunya del futur

Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: La convivència lingüística a la Catalunya del futur.

La convivència lingüística a la Catalunya del futur

 

 

 

El passat 23 de maig de 2014 els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya van celebrar la Jornada «La convivència lingüística a la Catalunya del futur» per a celebrar els 15 anys transcorreguts des de la posada en marxa de la titulació de Filologia Catalana.

 

 

Ja podeu consultar la crònica de la jornada i llegir el text complet de la conferència del Dr. Georg Kremnitz , «Català, castellà i les altres llengües. Perspectives  sociolingüístiques per a una Catalunya futura».

També teniu a disposició l’enregistrament complet de les conferències del Dr. Kremnitz, del Dr. Joan Pujolar, i de la taula rodona moderada per Vicent Partal i compartida per Josep Soler, Bernat Gasull i l’escriptora Najat El Hachmi.

Compartir

Número 54 de la revista Llengua i ús (2014)

Núm. 54 (2014).

Ha aparegut el número 54 de la revista Llengua i ús, amb articles sobre models, experiències, ressenyes, i els articles de recerca que us destaquem aquí.

Recerca

Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona (Ofercat 2012)PDFAlbert Fabà, Joan Solé Camardons, Anna Torrijos

El plurilingüisme familiar Marta Rovira Martínez

 

Lo Parlament de Catalonha confirma l’autoritat de l’Institut d’Estudis Araneses coma acadèmia de l’occitan

Lo Parlament de Catalonha confirma l’autoritat de l’Institut d’Estudis Araneses coma acadèmia de l’occitan – Jornalet.

Lo resultat del vòte

Los deputats an votat contra una proposicion del PSC que demandava de reconéisser lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana coma sola autoritat academica de la lenga nòstra

Les revistes Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana obtenen la màxima qualificació en el sistema de classificació Carhus Plus+

Les revistes Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana obtenen la màxima qualificació en el sistema de classificació Carhus Plus+

Les revistes Llengua & Literatura, que edita la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), i Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) amb el suport tècnic de la Xarxa CRUSCAT, han aconseguit la qualificació A en la versió Carhus Plus+ del 2014. Es tracta d’un sistema de classificació de revistes científiques de l’àmbit de les ciències socials i les humanitats que ha estat desenvolupat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), a proposta de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i té per finalitat contribuir a l’avaluació de la recerca que es duu a terme en el sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat. En la versió del 2014 també tenen qualificació A dues revistes més de l’IEC, Catalan Historical Review i Estudis Romànics, que ja eren presents en l’edició del 2010.

Tal com s’explica en el blog de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, Carhus Plus+ 2014 conté 6.126 revistes, i cada revista està classificada en un àmbit científic i en un sol nivell (A, B, C i D). Així, el grup A —grup on es troben Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana— correspon a les revistes més ben valorades perquè són presents a les bases de dades internacionals Scopus, Journal Citation Reports (2012) i Master Journal List (2012), a més de ser les revistes més ben classificades per factor d’impacte o, en defecte d’aquesta dada, per l’Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS), publicat a la base de dades Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR). En el cas de les revistes de catalanística —entesa com l’estudi de la història, la llengua i la literatura catalanes—, s’hi inclouen les que han obtingut més bona puntuació, encara que no compleixin les condicions esmentades.

Projecte de col·laboració (Verkami): Vatan – Els tàtars de Crimea

Verkami: Vatan – Els tàtars de Crimea.

Descripció del projecte

Qui són els tàtars de Crimea

Deportats en massa per Stalin l’any 1944 amb el fals pretext d’una col·laboració generalitzada amb l’invasor nazi, els tàtars no van poder emprendre el retorn a Crimea fins a la caiguda de l’URSS.

Des de la dècada dels 1990, doncs, el tàtars han lluitat per la restitució dels seus drets nacionals i lingüístics i les seves terres i propietats històriques a Crimea. Un govern autònom poc sensible a les seves demandes ha fet que la lluita no hagi perdut vigència. Continuar llegint

Seminari: «Actituds lingüístiques: diferents punts de vista i projectes en curs»

Seminari: «Actituds lingüístiques: diferents punts de vista i projectes en curs» |.

IULAAvui, 23 de juliol de 2014, la Unitat de Variació Lingüística (UVAL) de la Universitat Pompeu Fabra organitza un seminari sobre actituds lingüístiques que anirà a càrrec de Imanol Larrea (UPF, CUSC-UB), Nicola Vaiarello (Università di Pavia) i Anna Tudela (UPF).

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de l’Institut Interuniversitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català

XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català |.

JIPC

L’Institut Ramon Llull organitza, entre el 21 i el 24 de juliol de 2014, les XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català a la Universitat de Lleida.

En aquesta edició hi haurà presentacions i tallers a l’entorn d’activitats d’innovació docent i estratègies d’aprenentatge de català com a llengua estrangera, que aniran a càrrec de pofessorat especialitzat, tant d’universitats catalanes com d’altres institucions, com ara el TERMCAT o la Direcció General de Política Lingüística.

Podeu consultar el programa de les Jornades a través del següent enllaç: XXVIII Jornades Internacionals per a Professors de Català

J. Melià: “Pere Melis”

M’ exalta el nou i m’enamora el vell. Aquest conegut decasíl·lab tanca un excel·lent sonet programàtic de J. V. Foix, el poeta sarrianenc a qui plaïa “l’antic museu, les madones borroses, / i el pintar extrem d’avui!”. Però no parlaré de poesia, sinó de l’encert de les actituds que fan compatibles conceptes o valors, aparentment oposats, que junts fructifiquen millor. Continuar llegint Pere Melis (Joan Melià).

 

XVIII ISA World Congress of Sociology |

XVIII ISA World Congress of Sociology |.

YokohamaL’Associació Internacional de Sociologia (International Sociological Association, ISA) celebra entre el 13 i el 19 de juliol el XVIII Congrés Mundial de Sociologia a Yokohama: “XVIII ISA World Congress of Sociology. Facing An Unequal World: Challenges for Global Sociology

En aquesta edició hi participen Vanessa Bretxa, amb una comunicació titulada «Stability and Change in Language Use during the Transition from Primary to Secondary Education in a Catalan Sociolinguistic Environment» i Albert Bastrdas, amb «The Linguodiversity Crisis in the ‘Glocal’ Age: Factor, Processes, and Policies»

Bastardas Yokohama

‘…an old European nation’, la carta dels eurodiputats a Schulz sobre el català

Els representants d’ERC, NECat, CiU, ICV, PSC, EUPV i Compromís envien una carta conjunta al president de l’eurocambra, Martin Schulz

El front comú dels eurodiputats catalans que reivindica de poder parlar en llengua catalana a Brussel·les es renova i es reforça. Vuit parlamentaris van signar ahir una carta conjunta en què reclamen al president reelegit del Parlament Europeu, Martin Schulz, que faci ‘un gest simbòlic’ i compleixi la seva promesa: són Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís). Li recorden que la mesura no representaria pas cap despesa extra per a la burocràcia de l’eurocambra, atès que bona part dels traductors de llengua castellana són catalanoparlants. Continuar llegint… ‘…an old European nation’, la carta dels eurodiputats a Schulz sobre el català – VilaWeb.

 

Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou.

Amb el número 61 de la Revista de Llengua i Dret acabat de publicar volem cridar l’atenció sobre una secció de la Revista de gran utilitat per als que s’atansen a l’estudi jurídic de la llengua. El trajecte que ha fet la secció Legislació, jurisprudència i documentació constitueix una foto d’alta resolució de la producció relativa al dret lingüístic que han generat les institucions legislatives i judicials de l’Estat espanyol. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou.

Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín

Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín

A nueba lai de 2013 priba a l’aragonés de o suyo nombre y a os ziudadans de os suyos dreitos lingüisticos

En a zaguera lechislatura (2007-2011) estió aprebata a Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cualo desembolique se concretó cuasi unicamén en a costituzión de o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) y as empentas que de o suyo triballo (boluntario) se deriboron, rematando a lechislatura.

O nuebo gubierno, entegrato por PP-PAR, costituyito dimpués de as eslizions de mayo de 2011, presentó un proyeuto de lai en as Cortes, con o informe esfaborable de o CSLA y o Consejo Escolar de Aragón,aprebando-se solo que con os botos de os suyos grupos parlamentarios como Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que niega o nombre de as dos luengas minoritarias (aragonés y catalán) que reconoxe a zenzia romanistica internazional y os organismos internazionals como o Consello de Europa u a UNESCO, nombrando-las con perifrasis estrampitas. Continueu llegint a Blog de la Revista de Llengua i Dret » Enzetando l’acolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín.

Administració