A. Saragossà: El valencianisme lingüístic (València, Editorial Àrbena, 2018)
El llibre s’acosta al tema des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Sovint, parlem sobre la llengua com si fóra una realitat en ella mateixa i, sobretot, com si no fóra una creació dels parlants. Encara és més corrent parlar d’un model lingüístic com si fóra tota la llengua (fora, només hi haurien «corrupcions»). Això no obstant, tot model lingüístic és una creació que respon a una ideologia amb unes característiques específiques, que transcendixen en el model.
Si t’interessa eixa perspectiva pots vindre a la presentació, que serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat de València (plaça de l’Arquebisbe, 3). Parlaran Emili Casanova (AVL i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València), Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i l’autor.
IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)
Andrea Sunyol (UAB) al penúltim seminari del CUSC, el 22 de juny | Blog del seminari del CUSC
Source: Andrea Sunyol (UAB) al penúltim seminari del CUSC, el 22 de juny | Blog del seminari del CUSC
El proper divendres 22 de juny, a les 10h a l’aula 2.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la penúltima sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).
En aquesta ocasió ens visita Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora del grup CIEN de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens presentarà la seua recerca de doctorat en curs sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya.
El seminari és obert a la comunitat acadèmica i al públic general: no hi falteu!
Josep M. Llompart: apunts de sociolingüística
Dynamics of (im)mobilities and discursive practices in the 21st century
Bern, 8-9 November 2018. As Salazar (2016) claims, the concept of mobility captures the impression that today’s world is structured around the constant flow not only of people, but also of cultures, objects, capital, services, media, images, information and ideas. It is not surprising, therefore, that in the social and human sciences mobility turn has been put forward and named. As a result, new theoretical concepts that attempt to describe the new spatial and temporal dynamics of today’s world: deterritorialization, reterritorialization, spatial-temporal compression, scalarity, etc. have emerged. The mobility turn is conceived as a turn because it breaks with the traditional correspondence between person, place and culture. But perhaps the most important aspect of the mobility turn is that it highlights that the concept of mobility does not have an immutable meaning but varies according to people, social circumstances and the very concept of mobility, which is necessarily defined through its counterpart, immobility.
Mobility turn is therefore a different way of framing and encompassing global mobility, showing how physical mobility of people entails economic, social and cultural mobility, the transformation of institutions at different levels and spheres, and the mobilization of (linguistic) ideologies.
The committee welcomes papers from a sociolinguistic, discursive or ethnographic linguistic perspective on theoretical or methodological aspects researching or examining the interrelationship between mobility and communicative practices in spaces where Ibero-Romanic languages (Spanish, Catalan, Portuguese, Galician) and Creole languages with an Ibero-Romanic base come into contact with other languages due to (im)mobility.
Questions raised by this conference are:
- How do mobilities impact on epistemic and methodological frameworks?
- What happens with (linguistic) identities in mobility?
- How do language practices in mobility show, change, and emerge?
- How does linguistic mediation work in mobility contexts?
- How are (linguistic) ideologies manifested in and with mobility?
- How should mobility be studied through the linguistic landscape?
- How does (im)mobility manifest in discourse (political, media, educational, etc.)?
- How is the impact of mobility on social networks shown?
- How is the impact of (im)mobility on language policies and language planning shown?
Jornada d’Ensenyament i ús del valencià als centres educatius 2018
Conferència del llenguatge al lloc de treball (Tarragona, 7 i 8 de juny)
Language at Work Conference. Research Advances in Social Sciences.
Tarragona (Catalonia, Spain) June 7-8, 2018. Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Keynote speakers de la conference:
Florian Coulmas. Senior Professor for Japanese Society and Sociolinguistics. Institute of East Asian Studies (IN-EAST) and Faculty of Social Sciences Duisburg Essen University (Germany)
Jo Angouri Centre for Applied Linguistics University of Warwick (United Kingdom)
Krishna S. Dhir Professor of Management Science Former Dean of Business College of Business and Economics University of Hawaii at Hilo (USA)
Orhan Agirdag Education and Society professor Faculty of Psychology and Educational Sciences
Katholieke Universiteit te Leuven (Belgium)
Sheila M. Puffer Professor of International Business University Distinguished Professor Northeastern University (USA)
Claudine Gaibrois Research Institute for Organizational Psychology University of St. Gallen and Zurich University of Applied Sciences (Switzerland)
Antonio Di Paolo Department of Econometrics, Statistics and Applied Economics Researcher at AQR-IREA Research Group (UB) Researcher at Language & Occupations Research Project (URV) Universitat de Barcelona (Spain)
PROGRAM
Continua llegint
La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial
Jaca. Fecha evento: 12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:Jueves, 12 de Julio
10:00 h. La normalización externa del gallego (1)
12:00 h. La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h. La normalización externa del euskera (3)
18:00 h. La normalización externa del catalán (4)Viernes, 13 de Julio
10:00 h. La normalización externa del occitano (5)
12:00 h. La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h. La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h. La normalización externa del aragonés: literatura (8)Ponentes:1. Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2. Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3. Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4. Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5. Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6. Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7. Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8. José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) Continua llegint
M. À. Pradilla: “El model lingüístic educatiu a Catalunya. De l’estabilitat a la resistència.”
‘New Speakers’: language classrooms in Spanish and Catalan / ‘I’ll be one of them’
- Between myth and reality: language classrooms in Spanish and Catalan social integration programmes. Tulay Caglitutuncigil Martinez. Resumen. 431-444
- ‘I’ll be one of them’: linguistic mudes and new speakers in three minority language contexts. Maite Puigdevall i Serralvo, John Walsh, Estibaliz Amorrortu Gómez, Ane Ortega.Resumen. 445-457
Assistant Professorship in Ibero-Romance and General Linguistics
The Faculty of Humanities and Social Sciences of the University of Basel invites applications for an Assistant Professorship in Ibero-Romance and General Linguistics, starting 1 February 2019. This non-tenure position is for five years only.
Miquel Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor Maestrat Viu
La investigació sociolingüística de primer nivell i l’aposta irrenunciable per posicionar estratègicament les Terres de Cruïlla com a territori vertebrat i vertebrador. El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2018 a Miquel Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per la destacada tasca d’investigació en l’anàlisi de la realitat de la comunitat lingüística de parla catalana, per l’aportació de noves perspectives en la configuració d’un espai comunicatiu que afavorisca el valencià com a llengua de cohesió social, i per posar en valor la potencialitat cultural de les Terres de Cruïlla, que administrativament formen part d’Aragó, de Catalunya i del País Valencià, i entre les quals figura el Maestrat. El Premi Alfred Giner Sorolla, en aquesta ocasió, el jurat l’ha hagut de considerar desert. Continuar llegint… Maestrat Viu : Miquel Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor Maestrat Viu
Tesi R. A. Urtasun: “Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a Catalunya”
Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a Catalunya: anàlisi dels canvis, relacions i estratègies
Novena sessió del seminari del CUSC amb Llorenç Comajoan el 18 de maig | Blog del seminari del CUSC
Source: Novena sessió del seminari del CUSC amb Llorenç Comajoan el 18 de maig | Blog del seminari del CUSC
El proper divendres 18 de maig, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la novena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).
En aquesta ocasió, Llorenç Comajoan-Colomé, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UVic-UCC i investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió sobre el transllenguar (translanguaging) com a proposta teòrica sobre el contacte de llengües, que s’articularà al voltant del comentari de diferents lectures: Continua llegint
«La institució de la dissidència lingüística a les Illes Balears: dinàmiques ideològiques de l’estandardització del català», amb Lucas Duane | Blog del seminari del CUSC
“El aragonés chistabín” (Barcelona)
La Colla de Charradors “O Corrinche” vos proposa partizipar n’o seminario: “El aragonés chistabín”. Dirichito per Fernando Romanos Hernando. Se ferá n’o Centro Aragonés de Barcelona lo sabado 12 de mayo de 2018. En a pachina web d’o CAB alcontrarez una definizión d’o Seminnario. Lo preu d’a inscripzión ye de 15 euros.Podez inscribir-tos-ie en linia seguindo los pasos indicatos en iste enlaze:inscripzions. Y tamién podez fer-lo directament n’a Secretaría d’o CAB. Si tenez bella cuestión podez escribir a iste correu-e: aragonesgue(arrova)centroaragones.org
¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña.
Por Lorenzo Cappellari y Antonio Di Paolo
Los programas educativos que incluyen más de una lengua como medio de instrucción son cada vez más comunes en diferentes países desarrollados y emergentes. Desde la psicología cognitiva sabemos que el bilingüismo, especialmente cuando se adquiere en la niñez o en las primeras fases de la adolescencia, genera efectos positivos en el desarrollo cognitivo. Otros estudios indican que ser bilingüe también reduce el deterioro cognitivo asociado con el avance de la edad (véase este trabajo y este otro para más detalles). Así que tener plenas competencias bilingües (o multilingües) debería ser generalmente beneficioso, más allá de la mera relevancia de saber varios idiomas en un mundo globalizado. Para los que no han tenido la circunstancia de tener más de una lengua inicial desde el nacimiento (por ejemplo, por ser hijo/a de inmigrantes), la escuela resulta ser el medio principal por el cual se pueden alcanzar competencias bilingües. Por lo tanto, cabe preguntarse: ¿cuáles son los efectos socioeconómicos de estar expuestos al bilingüismo en la escuela?Continuar llegint… ¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña. – Nada es Gratis
Premi IEC de gramàtica a A. Labèrnia Romagosa: Factors sociolingüístics en la implantació de variants sintàctiques
Source: Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF)
La Dra. Aina Labèrnia Romagosa rep el premi IEC de Gramàtica POMPEU FABRA 2018 per la seva tesi doctoral La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català, tesi del programa de doctorat Traducció i Ciències del Llenguatge dirigit pel professor Joan Costa Carrera i que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. El premi IEC de Gramàtica POMPEU FABRA és ofert a la millor tesi doctoral o treball d’investigació sobre fonètica, fonologia, morfologia o sintaxi de la llengua catalana. La tesi es pot consultar aquí. El premi li va ser lliurat el passat 20 d’abril en la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi 2018 de l’Institut d’Estudis Catalans.
Joan Costa Carreras, premi Modest Reixach 2018 de Sociolingüística
En aquesta edició del Premi Modest Reixach, s’ha premiat el treball següent de Joan Costa:
Costa, Joan. Sobre el “marc de condicions sociolingüístiques favorables” per a la implantació de la normativa lingüística catalana. Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2016;61:125-54. DOI: 10.7203/caplletra.60.8451
Enllaç permanent: http://hdl.handle.net/10230/27451 Continua llegint
