Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana, 26
Jungbluth: “Els llibres de família empordanesos: el català parlat en els segles XVIII i XIX”
L’horari inicial ha canviat, de 10 a 12h.Fins divendres de la setmana que ve tenim a la nostra Secció com a professora convidada la professora Konstanze Jungbluth, catedràtica de Pragmàtica i Lingüística Contrastiva a l’Europa-Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya).Dijous que ve la professora Jungbluth donarà la conferència següent:“Els llibres de família empordanesos: el català parlat en els segles XVIII i XIX”Hora: 10.00-12.00 hAula: 0.2, edifici Josep CarnerFont:Neus Nogué Serrano Departament de Filologia Catalana Universitat de Barcelonahttp://www.neusnogue.cat
Addenda et Corrigenda: ¿Qué supondría la oficialidad del castellano en una Cataluña independiente?
Breve extracto del artículo de Silvia Senz, «Imaginar el Estado: el debate sobre el estatus de las lenguas en la Cataluña independiente», en: Klaus Zimmermann (ed.). Prácticas y políticas lingüísticas. Nuevas variedades, normas, actitudes y perspectivas. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert, 2014, pp. 341-402.
Continuación de: «Imaginar el Estado: el debate sobre el estatus de las lenguas en la Cataluña independiente»
J. Vidal: “El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent”
El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez
Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia.
Entre les diferents accions institucionals de promoció i difusió de la llengua catalana que organitza enguany la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’ha engegat la campanya En català, també és de llei. Utilitza’l, hi tens tot el dret [1], la qual té un triple objectiu: informar i sensibilitzar els ciutadans perquè facin prevaldre els seus drets lingüístics davant l’Administració de justícia a Catalunya; fer que els professionals del dret i la justícia facilitin aquesta tria lingüística a la ciutadania, i finalment, informar els estudiants de carreres jurídiques del nostre país per tal que sàpiguen, des del primer any de carrera, que el català és una llengua de ple dret en l’àmbit judicial i en el seu futur professional. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez.
Nou article sobre els usos lingüístics en un context d’alta recerca
Finalment ha aparegut l’article, que complementa el que vam publicar a Caplletra : Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa i Comajoan, Llorenç (2014) ¿En qué lenguas se hace ciencia? La gestión del multilingüismo en el Parc Científic de Barcelona. RIO Revista Internacional de Organizaciones 13, 111-134. que complementa amb noves dades el que ja va aparèixer a: Vila i Moreno, F. Xavier, Bretxa i Riera, Vanessa i Comajoan i Colomé, Llorenç. 2012 “Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona“. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 52, 35-64. Espero que us interessin!
J. Jiménez-Salcedo: “Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques”
“Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques” Juan Jiménez-Salcedo. Universidad Pablo de Olavide, Séville (Espagne). jimsal@upo.es
Résumé
Notre article présente la méthodologie et les résultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2008 (EULP08), une enquête menée par l’Institut catalan de la statistique (Idescat), dont l’objectif principal et de dresser un portrait des usages linguistiques de la population catalane, et qui se base sur une conceptualisation ouverte et dynamique des catégorisations linguistiques. Nous pensons que la méthode de travail privilégiée par les statisticiens catalans peut contribuer à éclairer plusieurs aspects de la démolinguistique canadienne et québécoise. Continuar llegint… Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques | Érudit | Cahiers québécois de démographie v40 n1 2011, p. 13-38 |.
Actes amb Florian Coulmas a Barcelona i Reus
Actes amb Florian Coulmas a Barcelona i Reus.
La setmana vinent el professor Florian Coulmas (German Institute for Japanese Studies) serà al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB) i el grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV.
“The New Economics of Literacy”
El grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV organitza el seminari “The New Economics of Literacy” el proper 27 de gener a les 11h, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa. Podeu consultar el díptic de l’activitat.
ACTE: Seminari “The New Economics of Literacy”, a càrrec del Prof. Florian Coulmas, de la Universitat Duisburg-Essen
DIA: Dimarts, 27 de gener de 2015, 11h.
LLOC: Sala de Graus, Facultat d’Economia i Empresa URV (Reus)
Language policy: A discipline under construction? A dialogue between Florian Coulmas and Thomas Ricento
Sala de Graus de l’Edifici Històric de la Facultat de Filologia de la UB
28 de gener de 2015, 12.00h – 14.00h
Workshop: «Working on Language Demography: Theoretical and methodological issues to be considered», a càrrec de Florian Coulmas
Aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB
30 de gener de 2015, 12.00h – 14.00hEls actes organitzats pel CUSC compten amb la col·laboració del programa de Màster Oficial de Lingüística aplicada i adquisició de llengües en contextos multilingües (UB), el Màster Oficial d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes i el Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats (UPF).
Informació distribuïda per CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació i Amado Alarcón.
El castellà mana als carrers de Barcelona
El castellà mana als carrers de Barcelona – El Punt Avui
El castellà mana als carrers de Barcelona
Un estudi revela que només un 29,5% de les converses als principals eixos comercials són en català
Josep Gifreu i el català a l’espai de comunicació – Francesc Viadel – La Veu del País Valencià
Josep Gifreu i el català a l’espai de comunicació – Francesc Viadel – La Veu del País Valencià.
Josep Gifreu, periodista i catedràtic de Teoria de la Comunicació.
Cap autor ha defensat amb més insistència al llarg d’aquests darrers anys la necessitat d’un espai comunicatiu en català com Josep Gifreu, periodista, catedràtic de Teoria de la Comunicació, molt conegut també pels seus estudis al voltant de la normalització lingüística o de la cultura catalana. L’investigador acaba de publicar, “El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)” (Ed. UAB/UJI/Universitat Pompeu Fabra/PUV). La seua tesi és molt elemental i no per això menys contundent: sense un espai de comunicació propi, políticament reconegut i socialment institucional, la plena normalització del català no serà possible. Continuar llegint
Revista “Lengua y migración”
LENGUA Y MIGRACIÓN publica artículos originales, teóricos, empíricos y metodológicos, que analicen la realidad lingüística y comunicativa de la migración, atendiendo al estudio de todos los elementos sociales y lingüísticos que concurren en el proceso de integración sociolingüística, incluidos los procesos de adquisición de segundas lenguas.
Continuar llegint
Conference Globalising Sociolinguistics – 18-20 June 2015 – News – Humanities – Geesteswetenschappen – Universiteit Leiden
XVII Col·loqui l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)
El XVII Col·loqui l’Associació Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes (AILLC) tindrà lloc a València (concretament, a la Facultat
de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València)
del 7 al 10 de juliol de l’any 2015.
Propostes de comunicació: fins al 25 de gener de 2015.
Més informació al web: http://ocs.uv.es/index.php/AILLC/AILLC2015/index
Per a qualsevol dubte, podeu adreçar-vos a: AILLC.Valencia(arrova)uv(punt)es
Font: Rafael Roca, Secretari del Comitè organitzador, via www.infozefir.com
Els sociolingüistes de Catalunya més citats a Google Scholar: T. van Dijk, I. Vila, A. Alarcón, J. Pujolar, A. Bastardas, M. Trenchs i L. Comajoan
En el rànquing dels científics de les institucions catalanes més citats, publicat per Webometrics a partir de les dades de Google Scholar, apareixen alguns sociolingüistes catalans. Vegeu-ne la posició a la llista següent:
- 1 Teun A van Dijk Universitat Pompeu Fabra
- 512 Ignasi Vila Universitat de Girona
- 1359 Amado Alarcón Universitat Rovira i Virgili
- 1762Joan Pujolar Universitat Oberta de Catalunya
- 1828 Albert Bastardas Boada Universitat de Barcelona
- 1886 Mireia Trenchs Parera Universitat Pompeu Fabra
- 2112 Llorenç Comajoan Universitat de Vic
Nota: si trobeu a faltar altres investigadors en sociolingüística catalana feu-nos arribar la vostra informació a cruscat(arrova)demolinguistica(punt)cat.
Apunt completat amb l’ajut d’Imanol Larrea
J. Melià: “Una llengua romàntica” i “Governs tòxics, professionals rigorosos”
Dos articles de Joan Melià al Diari Ara:
Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012
Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012
Notícies del CPNL – Desembre de 2014.
L’Ofercat és un estudi sociolingüístic, desenvolupat per la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL que, mitjançant la tècnica de l’observació, permet conèixer l’oferta lingüística d’una ciutat. En un cicle que es va desplegar entre 2001 i 2006 aquestes observacions es van portar a terme a 20 ciutats de Catalunya, mentre que a partir de 2007 l’Ofercat es limita a estudiar l’oferta lingüística dels establiments comercials d’algunes d’aquestes ciutats, replicant les observacions anteriors. Continuar llegint
El català en el país de les tres-centes llengües – VilaWeb
El català en el país de les tres-centes llengües – VilaWeb.
Carme Junyent i Pau Vidal teoritzen sobre el català en una Catalunya independent
[https://www.youtube.com/watch?v=fKeoVegQhB0]
La lingüista Carme Junyent (1955) va participar dilluns en un debat a l’Ateneu Barcelonès amb el filòleg Pau Vidal. L’acte es titulava ‘El català en el país de les tres-centes llengües’. Junyent hi fou convidada a exposar quin hauria de ser el model lingüístic en una Catalunya independent. Carme Junyent és una prestigiosa lingüista, gran coneixedora de les llengües del món i amb extensa obra publicada. És molt crítica amb el bilingüisme políticament correcte. La seva intervenció es pot veure sencera en aquest vídeo. Continuar llegint
SAIC: Foundations of Qualitative Data Analysis (Barcelona)
26-27th February 2015, SAIC: Foundations of Qualitative Data Analysis
Date: 26-27th February 2015
Time: Mornings: 10.00-13.30h. Afternoons: 15.00-17.00h.
Place: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat d’Economia i Empresa, SALA DE GRAUS (B3/012). Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Barcelona.
Seminar description: Continuar llegint
Seminari de T.Ricento: “Language Policy from an International Perspective”
El professor Thomas Ricento de la Universitat de Calgary impartirà el seminari “Language Policy from an International Perspective” el 19 i 20 de gener a la Universitat Pompeu Fabra convidat pel grup de recerca GREILI-UPF i el grup consolidat ALLENCAM.Més informació: Ricento-cartell
Les llengües europees que es poden morir aquest 2015
J. Melià: Les coses com no són
No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, és àmpliament compartida l’obvietat que la llengua de les Balears (la pròpia: no és insignificant que l’anomenem espontàniament amb el gentilici de cada illa) és la mateixa que es parla a Catalunya i en altres indrets continentals. És evident que ho han facilitat l’escolarització, el coneixement de registres formals i el major contacte amb parlants d’altres llocs, ja sigui directament o a través dels mitjans de comunicació. Continuar llegint: Les coses com no són (Joan Melià).
J. Carrera: Does meta-linguistic awareness play any role at the beginning of an ongoing sound change? The case of some vowel-ended verbs in Catalan
Does meta-linguistic awareness play any role at the beginning of an ongoing sound change? The case of some vowel-ended verbs in Catalan Josefina Carrera-Sabaté Abstract
As Ohala (1989) pointed out, in any language there exists variation in the pronunciation of words that is not recognized by speakers. Furthermore, several studies from subfields of linguistics and psychology (Preston, 1989; Markham, 1999; Williams, Garret and Coupland, 1999) provide evidence of individuals’ ability to perceive and encode the variability of what is heard around them. Apart from that, phonological awareness is an important part of the oral language acquisition process, which is directly related to schooling and learning grammar. Finally, as Labov (2001) stated, linguistic insecurity may be regarded as an aspect of social mobility rather than of social insecurity, and it seems that linguistic insecurity is shaped by social and geographic dialects and education (Baron, 1976). Taking this background into account, this paper investigates an ongoing sound change through the analysis of speaker perceptions via a series of awareness and discrimination tasks and observations of meta-linguistic awareness. The informants analyzed are speakers of the Lleidatà dialect, a Western variety of Catalan. The ongoing sound change studied concerns the productive variability of the ending (i.e. [e ]/ [E ]) in different verb tenses, such as canta ‘she/he sings’ or cantava ‘she/he used to sing’. This ending has been traditionally pronounced [e ]; however, nowadays it is starting to be pronounced [E ]. The analysis of the perception of this phenomenon sheds light on the fact that the prestige of the new vowel [E ] (spread through schooling and local broadcasting) is linked to more linguistically innovative and insecure speakers. Those included in this group are subjects who have both knowledge of written Catalan and a higher sociocultural status.
