M. Strubell (curador): La Terminologia instrumentalitzada

Referència: 54182
La Terminologia instrumentalitzada [Recurs electrònic] / Miquel Strubell i Trueta, curador

Data d’edició: 2015
Descripció física: 84 p. : il·l. col.
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Terminologia
ISBN: 978-84-9965-244-3
Col·lecció: Memòries de la Societat Catalana de Terminologia ; 5
Editorial: IEC

Continuar llegint

Call for Papers: Sociolinguistics Symposium 21 (Murcia, 15-18 June 2016)

Call for Papers: Sociolinguistics Symposium 21 (Murcia, 15-18 June 2016)

URL: http://www.um.es/sociolinguistics-symposium21

The 21stSociolinguistics Symposium will be held on June 15-18, 2016, at the University of Murcia, Spain. Since the 1970s, the Sociolinguistics Symposia have brought together sociolinguists and discourse researchers interested in investigating and theorizing issues concerning language in society. Attracting hundreds of participants and exhibitors, the Symposium is also a stimulating space for networking. We warmly welcome you to discuss fundamental issues in sociolinguistics studies, and not only to rethink our present understanding of these disciplines but also to imagine their future frontiers.

Attitudes and Prestige will be the thematic orientation for Sociolinguistics Symposium 21. Continuar llegint

Workshop on Reliability and Validity in SLA Research. Universitat de Barcelona.

És sexista, el llenguatge?

Els Serveis Lingüístics i la Xarxa de Dinamització Lingüística de Mundet han organitzat la taula rodona És sexista, el llenguatge? que tindrà lloc el proper dijous 21 de maig a les 11.30 h a la Sala de Graus de l’Edifici de Migdia (4a planta).

Hi participaran la lingüista i professora de la UB Carme Junyent, els professors de la Facultat d’Educació Montserrat Fons i José Contreras, i la tècnica dels Serveis Lingüístics UB Elisabet Solé. Glòria Bordons, professora de la Facultat d’Educació, moderarà la taula.

C. Junyent: El 25%

Alumnes catalans que arriben a la universitat i diuen que no saben parlar català perquè no es parla al lloc d’on vénen. Alumnes d’aula d’acollida que demanen als seus professors per què els ensenyen català si resulta que les classes es fan en castellà. Alumnes que, el dia que l’inspector assisteix a l’aula, demanen perplexos al professor com és que els parla en català. Professors de llengua catalana que són titllats de fonamentalistes quan demanen als seus companys que facin les classes en català. Famílies que porten els fills a la concertada perquè volen que rebin l’ensenyament en català. Professors que diuen que fan les classes en castellà perquè volen que els alumnes els comprenguin millor. Professors que fan les classes en castellà perquè diuen que s’adapten a la llengua dels alumnes. Tutors que parlen en castellà amb famílies que tenen el català com a primera llengua. Continuem? Continuar llegint… El 25%

T. Mollà: Normativa i usos del català

No és fàcil escriure sobre hipotètics canvis en la normativa lingüística des del País Valencià, un territori sense cap mitjà de comunicació en la llengua pròpia. Potser per això vull subratllar, d’entrada, que, en parlar de llengües, la quantitat determina la qualitat i no a l’inrevés. La llengua és, com li agrada dir a Pilar García Negro, l’únic instrument del món que millora amb l’ús. En aquest sentit, l’ús del català a l’espai públic i als mitjans de comunicació de masses és un prerequisit per a la millora de la qualitat lingüística i la fixació de la normativa. Sense dubte el fenomen sociolingüístic més determinant per a la modernització de la llengua i la consolidació de la norma durant els darrers anys ha estat l’aparició de televisions i ràdios de titularitat privada en català, com ara 8TV o RAC1, les edicions en català de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya i la irrupció de l’ARA amb els seus desenvolupaments. Per contra, la desconnexió valenciana de les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el traumàtic tancament de la ràdio i la televisió públiques dels valencians han representat la desaparició de mitjans en l’idioma propi, i han deixat l’idioma mateix sense mur de contenció davant la hibridació unidireccional amb el castellà. Continuar llegint…

N. Sorolla: “Anàlisi de xarxes sociolingüístiques/Actualitat demolingüística de la Franja”

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques
El proper divendres, 15 de maig de 2015, tindrà lloc una sessió del seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques titulada “Anàlisi de xarxes sociolingüístiques/Actualitat demolingüística de la Franja”. Aquesta sessió, que se celebrarà a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia UB, anirà a càrrec de Natxo Sorolla (URV, Xarxa CRSUCAT, CUSC-UB).

Informació de l’acte
Dia: 15 de maig de 2015
Hora: 10.00h
Lloc: aula 0.3 (Edifici Josep Carner)

Font: CUSC-UB

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó | Xarxes socials i llengües

Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital. Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia. Continuar llegint… Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó | Xarxes socials i llengües

Cursets d’estiu per a filòlegs i afins (2015) | Diari de camp

Cursets d’estiu per a filòlegs i afins (2015) | Diari de camp

Dijous passat, la Xarxa Vives d’Universitats va publicar la Guia de cursos d’estiu 2015 amb 652 cursos de les universitats dels territoris de parla catalana. També ofereix ajuts de desplaçament per poder-hi anar (termini: fins l’1 de juny). Com l’any passat, n’he extret els cursos sobre les àrees properes a la filologia (llengua, literatura, recerca i comunicació), aquest any no hi ha cap curs de l’àrea de sociolingüística. Hi afegeixo també els cursos d’estiu del Col·legi de Llicenciats:

Continuar llegint… Cursets d’estiu per a filòlegs i afins (2015) | Diari de camp

III Jornada In Memoriam de Josep Panisello sobre dinàmica sociolingüística, amb la participació de M. À. Pradilla i N. Sorolla

III Jornada In Memoriam de Josep Panisello

Els dies 5-6 de maig de 2015, se celebrarà a Jesús la III Jornada in memoriam de Josep Panisello, que enguany du per títol “La llengua catalana. Context sociopolític i dinàmica sociolingüística”.

Objectius

* Donar continuïtat a les jornades sobre llengua catalana in memòriam de Josep Panisello
* Reflexionar sobre el context sociopolític contemporani de la llengua catalana
* Donar a conèixer usos lingüístics a les Terres de l’Ebre
Programa
Dimarts 5 de maig
17.00 h Recepció dels participants i presentació de la Jornada
17.30 h L’entorn sociopolític contemporani de la llengua catalana. Planificació i contraplanificació lingüística. 
Miquel Àngel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili i Institut d’Estudis Catalans)
19.00 h Les grans magnituds sociolingüístiques de la llengua catalana.
Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili i Xarxa Cruscat de
l’IEC)
Dimecres 6 de maig
17.00 h La llengua catalana a les Terres de l’Ebre segons l’Enquesta d’Usos lingüístics de la Població 2013. 
Joan Solé i Anna Torrijos (Direcció General de Política Lingüística)
18.30 h Llengua i joves.
Ferran Bladé (Delagació de Cultura Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya)
20.00 h Presentació del llibre La catalanofonia. Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística (Publicacions de l’IEC, 2015), de Miquel Àngel Pradilla.

Continuar llegint

P. Mayans: La llengua de l’ensenyament a Andorra

La llengua de l’ensenyament a Andorra

Andorra, formacióCom és sabut, a Andorra conviuen -en principi- tres sistemes educatius: l’andorrà, l’espanyol i el francès. Així, al costat del sistema propi, l’andorrà, que depèn totalment del Govern d’Andorra i compta amb dotze escoles (les anomenades escoles andorranes) i un centre de formació professional, hi ha el sistema espanyol, amb cinc escoles públiques i laiques –que depenen directament del Ministeri d’Educació espanyol–, tres escoles congregacionals i una escola privada, i el sistema francès, amb tretze escoles, que segueixen els programes d’estudi determinats pels ministeris d’Educació espanyol i francès, respectivament.

El tractament de les llengües que fa cadascun dels tres sistemes és prou diferent i, de fet, en el cas espanyol és, a més, molt diferent segons el tipus d’escola.

En el cas de l’escola andorrana, a maternal A (3-4 anys) la llengua vehicular és el català i les activitats s’organitzen amb la presència de dos mestres tutors d’aula. A maternal B (4-6 anys) s’introdueix la llengua francesa, que també esdevé vehicular, i les activitats s’organitzen amb la presència d’un mestre tutor d’aula de català i un de francès. Continuar llegint… La llengua de l’ensenyament a Andorra

J. I. López Susín i N. Sorolla: “Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació”

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

La llengua catalana i la llengua aragonesa van ser llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó durant segles. Però el procés d’homogeneïtzació castellana que va tenir lloc a Aragó les va apartar de l’ús públic. El castellà va anar penetrant també en els usos privats i, en el cas de l’aragonès, el va fer retrocedir territorialment fins a les àrees pirinenques. Amb l’obertura política postfranquista, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó (1982) va reconèixer certa diversitat lingüística interna, però sense definir la natura del que es protegia i fent-ne un mandat abstracte. Amb el text constitucional de rerefons, l’Estatut d’Autonomia mencionava només l’existència de “diversas modalidades lingüísticas de Aragón”, de les quals declarava que “gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico”. Amb la reforma de l’Estatut, 14 anys més tard (1996), s’ampliava el mandat de protecció de les llengües i modalitats lingüístiques mitjançant la garantia del seu ensenyament i la demanda d’elaboració d’una Llei que fera efectius els drets dels parlants en les zones d’utilització predominant. Tot i que l’Estatut continuava sense definir la natura de les llengües a protegir, l’any 1999 s’aprovava la Llei de patrimoni cultural amb un consens ampli que incloïa el PSOE, el PAR, IU i CHA, i que d’alguna forma apedaçava les mancances estatutàries mitjançant el reconeixement explícit de “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas”. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

Administració