El català, única llengua oficial?

https://www.youtube.com/watch?v=OJ-3nkd05EQ&feature=em-uploademail

Amb Lluís de Yzaguirre i Maura, professor del Departament de Traducció i Filologia (UPF), i Francesc Xavier Vila Moreno, professor del Departament de Filologia Catalana (UB).

Modera: Albert Balanzà, periodista.

Debat arran del manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’.

Compartir

Anàlisi comparada de la política lingüística en territoris de parla catalana | Andorra Difusió

El Marc Cortés ha vingut acompanyat avui al Sobre llengua del Marc Artigues. Un estudiant universitari mallorquí que ha completat una anàlisi comparada de la política lingüística dels diversos territoris de la parla catalana centrada en una situació concreta: una família estrangera se’n va a viure a aquests territoris i hi escolaritzen el seu fill. On podrà integrar-se millor lingüísticament?

Origen: Anàlisi comparada de la política lingüística en territoris de parla catalana | Andorra Difusió

L’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard serà guardonada amb el XXVIè Premi Internacional Ramon Llull

Origen: L’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard serà guardonada amb el XXVIè Premi Internacional Ramon Llull – Notes premsa – Institut Ramon Llull – Llengua i cultura catalanes

Kathryn Woolard, guanyadora del XXVIè Premi Internacional Ramon Llull El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció a l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard per “ajudar notablement a fer conèixer la situació del català entre la comunitat acadèmica, sobretot dels Estats Units”. Woolard ha dedicat bona part de la seva activitat investigadora i divulgadora a la situació sociolingüística de Catalunya. Ha analitzat especialment les relacions entre llengua, identitat i actituds lingüístiques a Barcelona i ha estudiat l’evolució d’aquestes relacions durant les últimes dècades, des de la fi de la dictadura. Continuar llegint

E. Saurí (tesi doctoral): Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles

Origen: Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles

Documents amb el text complet d’aquesta tesi

Fitxers Mida Format
ess1de1.pdf 2.452 MB PDF

Identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/370111

Títol: Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles

Autor/a: Saurí Saula, EnricAdreça electrònica: enric.sauri@e-campus.uab.cat

Director/a: Treserra Pijuan, Montserrat

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia

Resum:

Abstract:

Data de defensa: 26-01-2016

Més enllà del disseny: l’impacte de les pràctiques lingüístiques a l’aula en el desplegament del “model de línies” al País Valencià – Avel·lí Flors-Mas – RLD blog

baixaFa poc es complia un any de les eleccions del 24 de maig, que al País Valencià van afavorir un canvi de color polític als principals ajuntaments i a la Generalitat després de dues dècades d’hegemonia del PP. D’ençà de la signatura de l’Acord del Botànic i la formació d’un Consell “bipartit” de PSPV-PSOE i Compromís, una de les conselleries amb més projecció pública ha estat la d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, encapçalada per Vicent Marzà (Compromís). En una entrevista recent (i en moltes d’altres abans), el conseller ha manifestat una voluntat d’impulsar canvis significatius en les polítiques lingüístiques educatives, basades fins ara en un “model de línies” amb convivència de diferents programes. Continuar llegint… Més enllà del disseny: l’impacte de les pràctiques lingüístiques a l’aula en el desplegament del “model de línies” al País Valencià – Avel·lí Flors-Mas – RLD blog

IV Jornada sobre Llengua i Societat. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur. L’acte tindrà lloc el 7 de juliol, a les 9.30 h, a l’Ateneu Barcelonès. A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana, a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015. Durant la Jornada es farà una anàlisi global de la situació, tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, i se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Programa i inscripcions llengua.gencat.cat/jornadallenguaisocietat

Marta Fuxà: «En matèria lingüística, ens estem recuperant de la política de terra cremada practicada per l’anterior Govern»

17/06/2016
Marta Fuxà: «En matèria lingüística, ens estem recuperant de la política de terra cremada practicada per l’anterior Govern»

La directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, va presentar a l’IEC les mesures per a la normalització del català que s’han posat en marxa des que, fa un any, el govern format pel Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca va substituir l’anterior executiu del Partit Popular. «Els anys d’atacs constants contra la nostra llengua i tot allò que tenia a veure amb la identitat són un revulsiu per a afrontar, amb coratge i amb empenta, el futur que volem», va afirmar. Continuar llegint

El 85% de la població valenciana creu que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat

Origen: Generalitat Valenciana (21/06/2016)

Resultats: Enquesta ús i coneixement del valencià 2015

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, han presentat l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015’.

De l’enquesta s’extrau que el 85% de la població valenciana creu que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat, per la qual cosa el conseller Marzà ha comentat que “això demostra que les valencianes i els valencians tenim una actitud positiva respecte a la llengua pròpia. Les llengües no entenen de zones, entenen de persones, i la Generalitat té l’obligació de garantir el dret de totes les valencianes i valencians, visquen on visquen, de conéixer i usar les dues llengües oficials”. Continuar llegint

J. F. Mira: Cultura : la substància i els ídols | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Per parlar del “concepte de cultura” o de qualsevol intent de definició d’un terme massa gastat, caldria recordar més sovint algunes obvietats, com aquesta: que la societat, la major part de la població més o menys il·lustrada (la gent “culta” de tots els països, i de cada país…) només dóna valor de ‘cultura’ –-en el sentit “elevat”, dignificat, superior… — a allò que és presentat i projectat amb aquest atribut per qui té poder per a fer-ho: és a dir pel poder polític, institucional, social, “mediàtic”, acadèmic o el que siga. És així, és innegable, però cal repetir-ho de tant en tant, perquè sovint oblidem els fets més elementals, sobretot quan es presten poc al lluïment teòric. Els teòrics de la cultura, d’altra banda, solen contemplar amb moltíssima atenció els llibres o escrits dels seus col·legues, i d’ací extrauen encara més teoria (més contemplació i més ‘espectacle’, que és el que també significa en grec ‘theoría’), i solen observar molt poc el banal i modestíssim funcionament habitual de la gent i de les paraules. Hauríem de seguir, tanmateix, els consells de Sir Francis Bacon, pare fundador del mètode empíric, que recomanava arribar al coneixement de les formes o essències partint dels fets i per mitjà de la inducció: observar, constatar, comparar, i més al final traure, si és possible, alguna conclusió i definició.  Continuar llegint… 14. Cultura : la substància i els ídols | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Protocolo para la garantía de los derechos lingüísticos: ejercicio de empoderamiento social – Paul Bilbao Sarria – RLD blog

Protokoloa-Irlanda20160323El reconocimiento de los derechos lingüísticos como derechos subjetivos ha sido foco de, no pocos, debates en cuanto su clasificación como derechos fundamentales, en contraposición de la idea de que sea más efectivo que su reconocimiento sea a través de la perspectiva o contenido lingüístico de otros derechos humanos y fundamentales. De todas maneras, sí es cierto que el reconocimiento de esos derechos ha sido arrinconado de los tratados internacionales de una manera casi sistemática. Continuar llegint… Protocolo para la garantía de los derechos lingüísticos: ejercicio de empoderamiento social – Paul Bilbao Sarria – RLD blog

Encara sou a temps d’apuntar-vos a la Trobada Hitzargiak

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Encara sou a temps d’apuntar-vos a la Trobada Hitzargiak

El 23 i 24 de juny se celebrarà a Donosti-San Sebastián la Trobada Hitzargiak – Veus que s’il·luminen entre elles. La trobada servirà per presentar el projecte d’igual nom, consistent en la recopilació d’experiències de bones pràctiques en la promoció i la recuperació de llengües  minoritzades europees, i promet ser un fòrum d’intercanvi d’experiènceis prou interessant. Aquí en teniu el programa, aquí la pagina web i aquí el mapa de les primeres experiències presentades. Per la meva banda, el dia 23 hi participaré amb la ponència inaugural “El marco de la diversidad lingüística europea”.

«Benign neglect»? Una sortida de «language contestedness» – Nicola Vaiarello – RLD blog

El 5 i el 6 de maig del 2016 es va dur a terme a la Universitat de Torino la segona edició del conveni sobre «Contested Languages in the Old World» (CLOW), organitzat pel professor Mauro Tosco (Universitat de Torino) i pel professor Marco Tamburelli (University of Bangor). Percontested languages s’han d’entendre aquelles llengües que són suficientment diferents, des del punt de vista lingüístic, de la llengua principal de l’Estat on es parlen, però que no tenen l’estatus de llengües oficials i freqüentment són classificades com a «dialectes» o «patois».[1] La majoria delscontested languages, entre les quals es poden incloure les llengües regionals d’Itàlia (sicilià, napolità i piemontès) d’Alemanya (bavarès, baix saxó, suabi), d’Espanya (asturià, aragonès) i moltes llengües regionals de França. Són llengües en perill d’extinció. Concretament, la visibilitat d’aquestes llengües en l’esfera pública és extremament reduïda i això no permet crear les condicions per a un reconeixement oficial i, en un cercle viciós, la falta de reconeixement oficial no dóna visibilitat pública a aquestes llengües. Continuar llegint…  «Benign neglect»? Una sortida de «language contestedness» – Nicola Vaiarello – RLD blog

Sociolinguistics Symposium 21

Origen: Sociolinguistics Symposium 21 | CUSC-UB

ss21-azul.pngAvui, 15 de juny de 2016, comença el Sociolinguistics Symposium 21, que s’allargarà fins aquest dissabte, 18 de juny de 2016. En aquesta ocasió, la seu del Simposi és la Universitat de Múrcia.

Diversos membres del CUSC-UB participaran en aquesta edició:

Nou apunt al Blog de la Revista de Llengua i Dret, d’Avel·lí Flors

Origen: Nou apunt al Blog de la Revista de Llengua i Dret, d’Avel·lí Flors |

El passat dijous, 9 de juny de 2016, el Blog de la Revista de Llengua i Dret publicava un nou apunt titulat «Més enllà del disseny: l’impacte de les pràctiques lingüístiques a l’aula en el desplegament del “model de línies” al País Valencià», d’Avel·lí Flors-Mas (UOC, UB).

Aquest apunt no pretén aportar arguments suplementaris sobre l’oportunitat d’aquest model, ni s’hi valoren les (previsibles) dificultats per a implantar-lo i la possibilitat que genere un conflicte afegit al contenciós actual a l’entorn de l’escola privada-concertada, amb la complicitat de Ciutadans i el PP. L’objectiu és posar l’accent en un aspecte que rarament emergeix en el debat públic sobre les polítiques lingüístiques educatives però que resulta rellevant a l’hora de valorar-ne l’efectivitat: l’impacte de les pràctiques lingüístiques de professors i alumnes a l’aula, i el paper d’aquests com a agents de la gestió lingüística(Spolsky 2009) de les aules.
Font: Blog de la Revista de Llengua i Dret 9/6/16

Podeu llegir l’article a través del següent enllaç: «Més enllà del disseny: l’impacte de les pràctiques lingüístiques a l’aula en el desplegament del “model de línies”»

Jornades sobre llengua i formació professional (Lyon)

Jornades  l’École Normale Supérieure de Lyon el 22 y 23 de junio del 2016.

Mercredi 22 Juin 2016 “Penser les articulations entre formation professionnelle et langage : discussion pluridisciplinaire”

Jeudi 23 juin 2016 “Le terrain de la formation professionnelle en questions: Filmer… Quand, quoi, pour quoi, comment ?”

Programme_JE_FORPRO_22_23_juin-1

Font: Victor Corona

VIIIth International Conference of Language Acquisition (Palma)

Origen: Pre-Conference Events – VIIIth International Conference of Language Acquisition

Activitats Pre-Congrés: —Data: 6 de setembre de 2016

TALLERS
—Matí “Taller práctico de análisis de variable latente en estudios longitudinales”
—Llengua: Español
—Tarda: “Open sesame: a graphical experiment builder for psychology” http://osdoc.cogsci.nl/
—Ponent: pendent de confirmar per Open sesame
—Llengua: Anglès
SEMINARI
LEARNING ADDITIONAL LANGUAGES AT HOME AND ABROAD. Experiences leading to multilingualism and internationalisation
09:30 Registration
10:00 Welcome Address
10:30 ‘Maximizing young learners’ input through L2 reading while listening.’ Elsa Tragant (Universitat de Barcelona)
11:30 Coffee Break
12:00 Paper Session
14:00 Lunch break*
15:30 ‘What do language students learn abroad and at home? Language contact in different learning contexts.’ Carmen Pérez Vidal (Universitat Pompeu Fabra)
16:30 Coffee Break
17:00 ‘Learning language through content when the language is not English. Roy Lyster (McGill University)
18:00 End
* Lunch is not included in the registration price.

Entrades recents

Administració