Nova revista de dret lingüístic al Canadà

La Revue de droit linguistique (www.droitslinguistiques.ca/revue) compte désormais deux articles à son actif depuis qu’elle a été lancée en juin dernier. En voici un bref aperçu ainsi que des liens qui mènent directement à la version pdf de l’article en question. Il convient de noter que pour les fins de cette annonce, les notes de bas de page ont été supprimées des extraits que nous avons reproduits ci-dessous.Bonne lecture!

Continuar llegint

Compartir

Primera Jornada d’Ocupació de la Facultat de Filologia |

Primera Jornada d’Ocupació de la Facultat de Filologia |.

El proper dimarts, 4 de novembre de 2014, se celebrarà la Primera Jornada d’Ocupació de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, que s’organitza conjuntament amb el Comissionat per a la Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu d’aquesta jornada és aportar als estudiants dels darrers cursos dels graus de la Facultat de Filologia i als estudiants de màster els recursos necessaris per a la recerca de feina i de formació continuada. Continuar llegint

Gimcana de les llengües de l’Hospitalet

Gimcana de les llengües de l’Hospitalet.

Setmana 1: llengua de casa

21 octubre de 2014 Preguntes Set1La primera setmana de la Gimcana de les Llengües de l’Hospitalet 2014 comença amb preguntes relacionades amb la llengua que compartim, el català. Així partirem del que coneixem per anar descobrint, en les setmanes que vindran, curiositats sobre la diversitat lingüística del món. Iniciem el concurs amb preguntes vinculades a les frases fetes i els renecs.

Volem que les preguntes d’aquesta setmana serveixin per engrescar-vos a continuar jugant i aprenent. Ah! I per guanyar els primers punts en la classificació.

Bona sort i bona recerca!

Per veure les preguntes de la primera setmana, fes clic aquí.

L. Martín Rojo: “Toma la plaza: prácticas discursivas y contestación del espacio urbano”

Lliçó inaugural del MÀSTER EN ESTUDIS DEL DISCURS: COMUNICACIÓ, SOCIETAT I APRENENTATGE – Màster en Estudis del Discurs: Comunicació, Societat i Aprenentatge – ( UPF ).

Lliçó inaugural: Toma la plaza:  prácticas discursivas y contestación del espacio urbano

a càrrec de: Luisa Martín Rojo

Catedràtica de Lingüística de la UAM i Presidenta de l’ Associació d’Estudis del Discurs i de la Societat (EDiSo)

Data:  dimarts, 28 d’octubre del 2014

Hora:  13.00 h

Lloc:   Sala 55.309 (Edifici Tànger). Campus de la Comunicació-Poblenou

Blog de la Revista de Llengua i Dret » La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna – Miquel Cabal

 

Durant el darrer any hem observat el cataclisme de l’estat ucraïnès. Les concentracions de manifestants contra el govern de Ianukóvitx i els seus oligarques han desembocat en un enfrontament armat entre dues faccions.[1] Una és comandada pel govern ucraïnès, l’altra la integren diversos grups de separatistes (generalment anomenats prorussos) de procedències i motivacions diverses però amb un objectiu prioritari comú: la secessió de les regions sud-orientals. En aquesta guerra s’ha volgut posar l’accent d’una manera clara en el component nacional, i s’ha accentuat l’oposició entre ucraïnesos i russos. De retruc, les llengües també hi han tingut un paper rellevant. El factor lingüístic s’ha brandat ara d’un bàndol, ara de l’altre. De vegades més des de fora que des de dins del territori ucraïnès. I tot sovint amb ànims ostensiblement parcials, d’una manera molt esbiaixada i allunyada de la realitat. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna – Miquel Cabal.

Vídeo: 40 anys de sociolingüística als territoris de parla catalana

La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974. Aquest grup constituí l’avantguarda de la introducció de la sociolingüística als Països Catalans en un moment de canvi polític. El vídeo dóna compte d’aquesta trajectòria i dels seus moments claus. A banda, el vídeo conté fragments d’entrevistes als 5 presidents que ha tingut el GCS o SOCS fins a la data (Antoni Badia Margarit, Francesc Vallverdú, Emili Boix, Joaquim Torres i Joan Pujolar, president actual).

Last publications about Catalan language (in English)

Last publications about Catalan language (in English)

Amb certa calma: El secret de l’escola valenciana – i el futur del català al sud

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: El secret de l’escola valenciana – i el futur del català al sud.

 

Les autoritats valencianes guarden des de fa temps amb el màxim secretisme els resultats del seu model lingüístic escolar. Tothom sap que els alumnes que van a escola en castellà no aprenen valencià -es deriva del que diuen totes les enquestes- però el Govern es resisteix a fer públics els estudis que té sobre el tema, no fos cas que la demanda d’escolarització en valencià li pugés més del que cal. Ara, Vicent Moreno revela alguns d’aquests estudis en aquesta entrevista, i confirmna el millor rendiments dels alumnes en línies en valencià. Una dada positiva en un panorma que aquesta setmana mateix hem vist com es tenyia de negre gràcies a un estudi fet a la Universitat de València. segons el qual, si continuen les mateixes polítiques lingüístiques, l’any 2050 només hi haurà un 10% de valencianoparlants.

Publiquen en accés obert el manual de Boix i Vila “Sociolingüística de la llengua catalana”

Sociolingüística de la llengua catalana | Emili Boix Fuster – Academia.edu.

V. Bretxa publica en línia la seva tesi doctoral “El salt a secundària. Canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa”

El salt a secundària. Canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa .

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/145561

El salt a secundària. Canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa
Bretxa i Riera, Vanessa
Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
Rodríguez Díaz, José A.
Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions
02-06-2014
B 15891-2014
Sociolingüística
Sociolinguistics
Política lingüística
Language policy
Multilingüisme
Multilingüismo
Multilingualism
Sociologia de l’educació
Sociología de la educación
Educational sociology
316 – Sociologia. Comunicació
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
L’accés als continguts d’aquesta tesi queda condicionat a l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
269 p.
More Sharing Services  Share on twitter  Share on facebook  Share on email  Share on print 
DIDL MARC MARC_CCUC METS OAI_DC ORE QDC RDF

Documents amb el text complet d’aquesta tesi

Fitxers

Mida

Format

VBiR_TESI.pdf

3.009 MB

PDF

2n Simposi Internacional sobre Nous Parlants en una Europa Multilingüe: reptes i oportunitats

Foto: Flickr/Juan Gómez - Photography (CC)2n Simposi Internacional: Nous parlants en una Europa multilingüe
20 al 22 de novembre de 2014. Barcelona
Aquest simposi constitueix la primera trobada general de la Xarxa europea sobre nous parlants en una Europa multilingüe (Acció COST ISCH IS1306). Explorem l’experiència dels “nous parlants”, és a dir, la diversitat dels perfils emergents de ciutadans multilingües a l’Europa contemporània.

Continuar llegint

Créixer a Espanya. La integració dels fills immigrants

El proper 23 d’octubre es presentaran al CIDOB els resultats de l’estudi d’investigació: “Crecer en España. La integración de los hijos inmigrantes”. L’estudi parteix de la investigació longitudinal de la segona generació (ILSEG) i analitza la integració dels adolescents immigrants que han nascut a Espanya o han passat allà la majoria de les seves vides, examinant la seva percepció d’autoidentitat, discriminació i autoestima, els seus èxits educatius i les seves trajectòries laborals.

Continuar llegint

M.À. Pradilla: “El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística” – Blog de la Revista de Llengua i Dret

Blog de la Revista de Llengua i Dret » El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística – Miquel Àngel Pradilla.

El període que s’inicia l’any 2011 requerirà un capítol destacat en la futura història social de la llengua catalana. Es defineix per una alta concentració de poder, al govern de l’Estat i en bona part de les autonomies catalanòfones de l’Estat espanyol, gens procliu a la normalització lingüística del català. En un context polític hostil, la llengua catalana malda per no perdre de vista l’horitzó de normalitat.

Des de l’any 2003, l’Observatori de la Llengua ens ha llegat, amb periodicitat canviant, uns textos que, amb el temps, han aconseguit incardinar-se en l’agenda sociopolítica domèstica. Només tornar de les vacances estivals hem tingut l’oportunitat de presentar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana corresponent a l’any 2013 i les conclusions no conviden precisament a l’optimisme i haurien d’encendre els llums d’alerta de totes aquelles persones i institucions compromeses amb la viabilitat comunicativa de la llengua catalana en el seu ecosistema històric.

Dels diferents apartats que avalua l’informe (demolingüístic, jurídic, ensenyament, comunicació i àmbits publicoprivats) el que s’ocupa de l’estatus jurídic de la llengua (amb una atenció especial al món de l’ensenyament) ha estat el més destacat. Efectivament, l’any 2013 l’activitat legislativa vinculada a qüestions lingüístiques assoleix unes dimensions importants i la dinàmica que ha pres estableix una involució normativa espectacular. No ens ha d’estranyar, doncs, que l’informe hi centri la seva atenció d’una manera preferent, ja que l’aplicació del nou catàleg normatiu pot arribar a tenir conseqüències nefastes en la vitalitat i l’ús de la llengua a mitjà termini. Ara no és el moment d’oferir el detall d’una intervenció legislativa entossudida a laminar la posició de la llengua catalana en els àmbits institucionals on, a poc a poc, ha anat guanyant terreny. Si de cas, destacarem que les noves directrius identifiquen un parell d’àmbits d’intervenció estratègics. Un seria l’ensenyament, on de la mà d’uns models pretesament multilingües es barra el pas a un tractament preferent de la llengua pròpia. Un tractament, tot sigui dit de passada, absolutament necessari perquè la llengua catalana surti de l’estatus de minorització al qual s’ha vist abocada a causa d’una història politicosocial adversa. L’altre seria el dels mitjans de comunicació, un espai de difusió de la llengua cabdal en una societat del segle xxi. En aquest sentit, l’apagada mediàtica que ha patit la llengua catalana al País Valencià ha estat una de les pitjors notícies que ens ha deparat l’any 2013.

Mentrestant, la llengua catalana va fent el seu camí. A 2013 no s’ha fet una actualització de les dades sobre l’evolució sociolingüística en l’àmbit de la demolingüística. S’ha deixat per a l’any vinent. I l’anàlisi hauria de ser especialment rellevant ja que el 2014 han aparegut unes primeres estimacions de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 a Catalunya. I, en el marc d’una sèrie demoscòpica diferent, també s’han proporcionat les primeres dades del Cens de 2011. Aquestes darreres dades, en els moments actuals ja ens permeten obtenir informacions sobre l’evolució de les habilitats competencials en les quatre autonomies catalanòfones de l’Estat.

Quant a l’anàlisi de diversos indicadors sociolingüístics que ens han proporcionat diferents treballs apareguts el 2013, destacarem algunes consideracions sobre l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional de la llengua catalana. Tal com s’ha anat dient en informes anteriors, a partir de l’onada d’enquestes EUL efectuades entre els anys 2003 i 2004 tenim una primera diagnosi de la globalitat de la comunitat lingüística. Deu anys enrere, doncs, s’havien detectat tres dinàmiques diferenciades: territoris amb avenços apreciables en la transmissió intergeneracional (Andorra, Catalunya i les Illes Balears), territoris amb la transmissió estancada (País Valencià i la Franja) i, finalment, territoris on la transmissió s’havia trencat dècades enrere. Del conjunt de regions apuntades, només dues en van actualitzar les dades el 2008, Catalunya i les Illes Balears. D’aquesta manera s’ha pogut observar un comportament diferent en cada territori: mentre que l’anàlisi longitudinal mostra que a Catalunya la transmissió avança de manera sostinguda, en canvi a les Illes la tendència positiva es pot haver començat a afeblir. D’altra banda, a tots dos territoris els al·loglots familiars adopten d’una manera preferent la llengua castellana mentre que els guanys que experimenta la llengua catalana arriben de la mà de persones d’origen castellanoparlant. Caldrà estar atents a l’evolució d’un indicador estructural tan important.

Encara fent atenció a la transmissió lingüística, el 2013 ens proporciona notícia més elaborada sobre l’estat genèric d’estancament amb què era definida segons les dades de l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004. Ens arriba de la mà d’una anàlisi territorialitzada que en detecta diferències substancials. Així, d’una banda, es contraposen zones amb dinàmiques clarament divergents: una de creixement, al voltant de 7 punts percentuals, i una altra de trencament de la transmissió, amb dades al voltant de 4 punts percentuals negatius. Totes dues acullen dimensions demogràfiques similars, al voltant del 40% de la població cadascuna. Ara bé, mentre que la primera acull (de manera discontínua) la població resident en pobles i ciutats petites preferentment, l’altra compta amb les quatre ciutats més poblades del País Valencià, on trobem percentatges importants de catalanoparlants que no transmeten la llengua als seus fills (17% a Elx, 20% a València, 21% a Castelló i 38% a Alacant). El 20% de població restant es troba en àrees que mostren una dinàmica lleugerament positiva. Sense dades actualitzades, queda clar, doncs, que la pugna entre dos capteniments tan oposats com els descrits serà determinant en l’evolució futura de la llengua al País Valencià.

Malgrat tot, la llengua catalana va fent camí. En uns territoris indefectiblement cap a una retracció difícilment reversible (Catalunya del Nord i Alguer). En uns altres, voldríem pensar que cap a l’assoliment de l’anhelada normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col·lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Coordinador de l’Informe (amb Natxo Sorolla) (http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2013.pdf)

Director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (http://blogs.iec.cat/cruscat/)

Administració