Dilluns es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014)

Informe2014-Conferència de premsa-

Dilluns es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014)

L’Informe constata la involució de l’estatus jurídic del català en el darrer any i alerta d’alguns retrocessos en l’evolució sociolingüística de la llengua a Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua presentaran el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014) dilluns, 6 de juliol, a les 11 del matí, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). L’Informe analitza quina és la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

En la conferència de premsa intervindran Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Mireia Plana, membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’Informe, que exposaran les conclusions de l’estudi.

Acte Conferència de premsa: presentació del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014)
Data Dilluns, 6 de juliol de 2015
Hora 11 hores
Lloc Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Web de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana

Compartir

La cultura catalana, amb accent internacional

Origen: Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans

Prop de dos-cents especialistes en catalanística d’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia s’han reunit durant tres dies a l’Institut d’Estudis Catalans per a parlar de la cultura catalana, en el marc del 15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society. La traducció, la relació entre noves formes de sobirania política i la cultura i l’actualitat de la cultura visual han estat els tres àmbits principals de discussió.

La cultura catalana, amb accent internacional

El 15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society (NACS), associació dels Estats Units i el Canadà que agrupa investigadors, estudiants i persones que comparteixen un interès general per la cultura catalana, ha aplegat prop de dos-cents especialistes en catalanística els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La trobada, que té el suport de l’IEC i l’Institut Ramon Llull (IRL), s’ha centrat en tres eixos principals: «Sobre el malestar de la traducció», «Estudis catalans i la nova sobirania» i «Règims de visibilitat i cultura visuals». Les discussions d’aquests temes també han inclòs la participació d’escriptors, poetes, traductors, cineastes i dramaturgs de reconeguda trajectòria professional.

En la inauguració del col·loqui van participar Joandomènec Ros, president de l’IEC; Lourdes Manyé, presidenta de la NACS; Àlex Susanna, director de l’IRL, i Elisa Martí-López, coordinadora del col·loqui. Tots van coincidir a destacar la importància d’aquesta trobada, que permet posar en comú les recerques que s’estan fent en els diferents àmbits de la catalanística i permet enfortir vincles entre els investigadors i amb les institucions que li donen suport.

A més de les sessions plenàries dedicades als tres àmbits principals de discussió —la traducció, la relació entre noves formes de sobirania política i la cultura i l’actualitat de la cultura visual—, el col·loqui ha inclòs altres sessions al voltant de la lingüística i la sociolingüística, com ara una taula rodona en què s’ha tractat l’ensenyament del català com a segona llengua.

En el decurs de la trobada també hi ha hagut un acte de reconeixement a les figures de Josep Roca-Pons, membre de l’IEC i fundador de la NACS, i de Mercè Vidal Tibbits, de la NACS, en què ha participat M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. També hi ha hagut un acte en memòria de Josep-Miquel Sobrer, que va ser professor de literatura i cultura catalana a la Universitat d’Indiana i membre de la NACS.

En el marc del col·loqui s’ha donat a conèixer el guanyador de la segona edició del Premi NACS, que reconeix l’obra d’un professional que es dediqui a la catalanística a Amèrica del Nord. El guardonat ha estat William Viestenz, de la Universitat de Minnesota. En la primera edició es va premiar el professor Edgar Illas pel seu llibre Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City.

Durant els tres dies de col·loqui, l’Institut d’Estudis Catalans ha acollit l’exposició «Mercè Rodoreda, mirall de llengües», de la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC, una mostra de les traduccions més recents d’obres literàries catalanes a l’anglès, com ara Uncertain Glory o The Gray Notebook, traduïdes per Peter Bush, i una altra d’estudis de catalanística publicats per professionals nord-americans, amb una secció dedicada a les obres de Josep-Miquel Sobrer.

Aquest ha estat el segon col·loqui de la NACS que se celebra a Catalunya; l’anterior va ser el 1998, també acollit per l’IEC, i va commemorar el vint anys de la seva fundació. La NACS va néixer el 1978 durant el I Col·loqui d’Estudis Catalans de l’Amèrica del Nord (celebrat a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign) i es dedica a fomentar i promoure els estudis de la llengua i la cultura catalanes a l’acadèmia nord-americana. La NACS, que té la seu a l’Institut d’Estudis Catalans, intenta fomentar la presència i la divulgació del coneixement en el camp dels estudis catalans i ser un eix de referència, així com una veu pública, per a una xarxa d’investigadors en aquest camp. Amb aquesta finalitat, la NACS celebra col·loquis biennals (i també simposis més petits) i publica la Catalan Review: International Journal of Catalan Culture.

Seminari: On Social Class – David Block | Blog del seminari del CUSC

Seminari: On Social Class – David Block | Blog del seminari del CUSC

Block va presentar algunes idees claus sobre la classe social, situades entre les seves reflexions sobre l’economia política i els efectes que pot tenir sobre les nostres representacions de classe social en l’actualitat.
El neoliberalisme era el seu enfocament principal i va analitzar fets com els desnonaments com a exemples del creixement de la desigualtat i com a indicadors de “class warfare” o guerra de classes dins d’un context de crisi
econòmica.
A continuació, es va centrar en el tema de l’anàlisi de classe social en la recerca lingüística.  Després de presentar uns autors del camp de la sociolingüística que s’han fixat en el tema, va introduir unes preguntes centrals sobre com inve
stigar la classe social i proposar una manera multidimensional i complexa de definir classe social en la societat actual (Block,2016).
Al final de la presentació, va obrir pas a una discussió sobre la política economia i classe social. Una pregunta important era com es pot operativitzar la classe social en la recerca i si aquesta operativització s’ha d’adaptar segons el context politico-econòmic actual.
Referències
Block, D. (2016) ‘Language and Social Class’. In S. Preece (ed.), The Routledge Handbook of Language and Identity.
London: Routledge.

Revista de Llengua i Dret, Núm. 63, juny de 2015

Revista de Llengua i Dret

 

CATALÀ |  ESPAÑOL |  ENGLISH

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

ISSN 2013-1453 (versió web)
ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)

Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.

 

Núm. 63, juny de 2015

Sumari

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

L’ús d’imatges en la sentència judicial. (Reflexions sobre l’evolució del gènere) PDF (Español) EPUB (Español)
Raquel Taranilla 1-12
Les obres de referència general per a la correcció de textos PDF EPUB
Josep M. Mestres i Serra, Mireia Trias i Freixa 13-49
Els problemes conceptuals i socioculturals de la traducció jurídica (anglès/francès – castellà) PDF (Español) EPUB (Español)
Elena Macías Otón 50-62

Estudis sobre lingüística forense

Comparació automàtica de veus amb finalitats judicials a partir de l’espectre mitjà a llarg termini: el cas dels parlants bilingües PDF EPUB
Paolo Roseano, Ana Ma. Fernández Planas, Wendy Elvira-García, Eugenio Martínez Celdrán 63-76

Estudis sobre dret lingüístic

La LOMCE o la construcció d’un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular PDF EPUB
Joan Ridao Martín 77-91
Principis constitucionals sobre les llengües a França PDF (Español) EPUB (Español)
Eneritz Zabaleta Apaolaza 92-112

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Nivells d’alfabetització i pràctiques de cultura escrita a la Catalunya moderna urbana i rural. Aprendre i saber de llegir, escriure, comptar i altres arts PDF EPUB
Ricard Exposito Amagat 113-143
Els debats lingüístics sobre la integració dels immigrants a França: integració immigratòria o control immigratori? PDF (English) EPUB (English)
Vicent Climent-Ferrando 144-164
Les ideologies i trajectòries dels “nous parlants” a les famílies bilingües de Catalunya PDF (English) EPUB (English)
Emili J. Boix, Anna Paradís 165-185

Notes i informació

A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d’Aragón PDF (Aragonés) EPUB (Aragonés)
José Ignacio López Susín 186-199

Legislació, jurisprudència i documentació

Crònica legislativa de Catalunya PDF EPUB
Anna Maria Pla Boix 200-210
Crònica legislativa País Valencià PDF EPUB
Mercè Teodoro i Peris 211-217
Crònica legislativa de les Illes Balears PDF EPUB
Antoni Nadal i Soler 218-225
Crònica legislativa del País Basc PDF (Español) EPUB (Español)
Iñigo Urrutia Libarona 226-238
Crònica legislativa de Navarra PDF (Español) EPUB (Español)
Iulen Urbiola Loiarte 239-241
Crònica legislativa d’Astúries PDF (Asturianu) EPUB (Asturianu)
José Manuel Pérez Fernández 242-245
Crònica legislativa de l’Estat espanyol PDF EPUB
Anna Maria Pla Boix 246-248
Crònica legislativa de la Unió Europea PDF EPUB
Narcís Mir i Sala 249-250
Jurisprudència del Tribunal Constitucional PDF EPUB
Agustí Pou Pujolràs 251-253
Jurisprudència del Tribunal Suprem PDF EPUB
Agustí Pou Pujolràs 254-277
Crònica parlamentària de Catalunya PDF EPUB
Roser Serra Albert 278-287

Recensions i notícies bibliogràfiques

Gazzola, Michele. «The Evaluation of Language Regimes: Theory and Application to Multilingual Patent Organizations» PDF EPUB
Antonio di Paolo 288-291

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana (actualització)

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla CatalanaDivendres, 17 de juliol, tindrà lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Durant la Jornada es presentaran els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

L’acte, atès el volum de peticions d’assistència, tindrà lloc en un espai amb més aforament de l’inicialment previst. Serà a l’Ateneu Barcelonès (c. de la Canuda, 6), a partir de les 9 h.

Us hi podeu inscriure mitjançant el formulari d’inscripció.

Consulteu el programa de la Jornada 

Monogràfic de “Papers. Revista de Sociologia” sobre cosmopolitisme

Papers. Revista de Sociologia

Sorolla: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja”

Seminari: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja” – Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

Seminari: “Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques/ Actualitat demolingüística de la Franja” – Natxo Sorolla

Al mes de maig, Natxo Sorolla va presentar les seves dades sobre les actualitats socio- i demolingüístiques de la Franja, zona on l’investigador ha dut a terme la recerca per a la sevatèsi doctoral. Sorolla va situar la seva recerca en un context de grans canvis en patrons d’usos lingüístics, sobretot respecte als usos dels adolescents, i va explicar aquests canvis amb dades sociolingüístiques d’anàlisi de xarxes i dades demolingüístiques d’enquestes recents del territori aragonès.
Anàlisi de les xarxes sociolingüístiques

Pel que fa a l’anàlisi de xarxes, Sorolla va exposar dades en les que va explorar els rols sociolingüístics que estableixen les pautes de les tries lingüístiques.  Partint de la base d’una interacció micro-macro entre predisposicions individuals, expectatives dels altres i normes sociolingüístiques, Sorolla ha buscat fer un model de com es decideix la tria lingüística en contextos de contacte entre el català i el castellà.

Després d’identificar quatre grups (catalanoparlants mantenidors, catalanoparlants convergents, castellanoparlants mantenidors i castellanoparlants convergents) en dos contextos d’ús (inter- i intragrupal), va explicar com els usos intragrupals del català trontrollen entre les generacions més joves a la Franja a causa de canvis en les normes o expectatives socials sobre les llengües.

Actualitat demolingüística a la Franja

A continuació, amb dades d’enquestes dutes a terme al context aragonès, Sorolla va presentar unes dades inquietants sobre la vitalitat lingüística de l’aragonès i del català en aquell territori.

Debat: “Què me’n dius… de la imposició del castellà a l’empresa?”

Taula rodona del cicle de debats amb copa sobre el català que promou la Plataforma per la Llengua, i que en aquesta edició porta per títol “Què me’n dius… de la imposició del castellà a l’empresa?”. El debat tindrà lloc el pròxim dimarts 30 de juny a partir de les 19.30 h a la Fàbrica Moritz de Barcelona (Ronda sant Antoni, 39) Continuar llegint

Informacions sociolingüístiques a l’Observatori Lingüístic de l’UJI

En  l’Observatori Lingüístic de l’UJI s’ha publicat la següent informació sociolingüística:

L’Observatori Lingüístic pretén ser un referent en la defensa i promoció del valencià en tots els àmbits de la Universitat, com també de l’ús que es fa a l’UJI d’altres llengües, en especial el castellà i l’anglès.

L’avaluació i l’evolució de la situació de les llengües, la defensa dels drets lingüístics, l’elaboració d’informes sociolingüístics i la seua difusió, figuren entre els seus objectius

Riera: “Les ideologies sobre la llengua en les regulacions lingüístiques de les democràcies occidentals. Una aproximació teòrica i comparada.” – Elvira Riera Gil | Blog del seminari del CUSC

Seminari: “Les ideologies sobre la llengua en les regulacions lingüístiques de les democràcies occidentals. Una aproximació teòrica i comparada.” – Elvira Riera Gil | Blog del seminari del CUSC

IMG-20150616-WA0002

Valors comunicatius/valors d’identitat

Amb un corpus de regulacions lingüístiques adoptades a Europa, Canadà i els Estats Units, Riera troba que la gran majoria de lleis es justifiquen amb arguments basats en valors d’identitat.  Identifica un contrast important entre els seus resultats i les teories, notant que les justificacions no s’ajusten a les assumpcions teòriques.  D’una banda, determinades teories consideren que les polítiques lingüístiques han de prioritzar els valors comunicatius i deixar al marge els d’identitat. De l’altra, es tendeix a considerar que la promoció de les llengües majoritàries se sustenta en valors comunicatius i la de les minoritàries en valors d’identitat, amb un plantejament sovint dicotòmic. Els resultats obtinguts demostren que tant la promoció de les llengües majoritàries com la de les minoritàries se sol justificar principalment amb valors d’identitat, i que els valors de comunicació s’usen de manera més escassa però en una proporció similar entre ambdós tipus de lleis. Per tant, no s’observa la dicotomia assumida teòricament, mentre que es constata que la gestió de les identitats és una preocupació política real i general. Per tant, totes les teories sobre la justícia lingüística haurien d’abordar la gestió d’identitats individuals i col·lectives.

La transparència i la hibriditat

A continuació, Riera va compartir aspectes del disseny de la segona fase de la seva recerca, sobre el conflicte entre la transparència i l’hibriditat.  Aquí busca comprendre com és la realitat empírica de les situacions híbrides i si s’aborda amb polítiques basades en els principis de territorialitat o de pluralisme. Durant el debat posterior es va discutir quines dades serien les més adequades per arribar a una classificació comparativa d’hibriditat/ transparència i quines serien les implicacions de l’elaboració d’aquest model.

Article de Montserrat Sendra a Núvol

Article de Montserrat Sendra a Núvol |

El passat 1 de juny de 2015 Núvol publicava l’article “No utilitzarem el terme d’oficialitat en va”, de Montserrat Sendra (UB), sobre la sessió “LLengua i dret constitucional” organitzada per la Direcció General de Política Lingüística.

Hem d’agrair tant al govern com als experts que hagin encarat el tema d’una manera tan directa i rigorosa i que posin els materials a l’abast de tothom per enriquir les futures argumentacions. Així doncs, i tal com va dir la mateixa Ester Franquesa, a partir d’ara ja no tenim excuses per utilitzar el terme d’oficialitat en va.
Font: Núvol 1/6/15

Podeu llegir l’article sencer a través del següent enllaç: “No utilitzarem el terme d’oficialitat en va” – Núvol 1/6/15

Llibre en línia: Aspectes del pensament sociolingüístic europeu

Aspectes del pensament sociolingüístic europeu

Font: Amadeu Viana

Pròleg
Introducció

I. Una política de la llengua
1. Dante Alighieri. La promoció del vulgar
2. Antonio de Nebrija. La doctrina andalusa
3. Sperone Speroni. La idea del progrés
4. George Gusdorf. El futur de les llengües clàssiques
5. Antoine Rivaroli. Llengua particular, llengua universal
6. Ferdinand Brunot. Com adoptar un segon idioma
7. George Orwell. La correcció: una alternativa

II. El context de les gramàtiques
8. Lluís d’Averçó. El suport escrit
9. Joan Lluís Vives. Aprendre de lletra
10. Amos Comenius. La porta de les llengües
11. Louis G. Kelly. Làmines, músiques, esquemes
12. Aurélien Sauvageot. La construcció de la llengua comuna
13. Charles Bally. El llatí a l’escola

III. Llenguatge, comunicació, experiència
14. Ramon LLull. El sisè sentit
15. Huarte de San Juan. Memòria, enteniment i imaginació
16. Gottfried W. Leibniz. Coneixement i llengües naturals
17. Francesc Eiximenis. Vicis i virtuts
18. Michel de Montaigne. Sobre les mentides

IV. La conversa ordinària
19. Jonathan Swift. Xerrera
20. Madame de Staël. Maneres de parlar
21. Gabriel Tarde. Conversa i context social
22. Enrique Tierno Galván. Història de les tertúlies

V. Els processos de substitució
23. Henri Grégoire. Un programa en una direcció
24. Benvenuto Terracini. L’extinció: processos històrics
25. Robert G. Latham. Fronteres lingüístiques

VI. La coexistència de les comunitats lingüístiques
26. Hugo Schuchardt. La lingua franca
27. Antoine Meillet. Les llengües de cultura
28. Roman Jakobson. La constitució de comunitats lingüístiques
29. Roger Brown i Albert Gilman. Els tractaments a Europa

Versions consultades per a aquesta edició

 

15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society

15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society |

NACS

 

 

El proper dilluns, 29 de juny de 2015, i fins l’1 de juliol de 2015, l’Institut d’Estudis Catalans acollirà el 15è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society.

Les comunicacions que s’hi presenten tracten qualsevol aspecte de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. El tema especial del col·loqui d’enguany és “Els Estudis Catalans i les pràctiques crítiques globals: Transferències, Transformacions, Transicions, Traduccions”.

En aquesta quinzena edició hi participen nombrosos membres del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació:

– Taula rodona “La situació sociolingüística del català a Catalunya avui dia: lectures i relats” amb la participació de:

  • Llorenç Comajoan (UVic): «Introducció: relats al voltant de la situació sociolingüística del català»
  • F. Xavier Vila (UB): «La situació sociolingüística actual des d’un enfocament demolingüístic quantitatiu»
  • David Block (ICREA, UdL): «La situació sociolingüística actual des d’un enfocament qualitatiu i crític»

– Sessió “Repertoris i pràctiques lingüístiques en la transició educativa. Una visió des dels territoris de parla catalana” amb la participació de:

  • Avel·lí Flors (UOC, UB): «Els condicionants de les tries lingüístiques en la transició educativa. Una aproximació discursiva»
  • Llorenç Comajoan (UVic) i Mariona Casas (UVic): «Les habilitats orals de l’alumnat de primària i secundària: un estudi longitudinal«
  • Vanessa Bretxa (UB): «Trajectòries sociolingüístiques en la transició educativa»
  • Natxo Sorolla (URV): Transicions en els rols sociolingüístics: anàlisi de xarxes i tries lingüístiques»

– Sessió “Fonètica i lèxic del català”, amb la participació de:

  • Imma Creus Bellet (UdL) i Josefina Carrera-Sabaté (UB): «Actituds, usos i variació fonètica en adolescents lleidatans multilingües»
  • Josefina Carrera-Sabaté (UB): «Guies de pronunciació del català: dels suprasegments als segments. Una proposta d’aprenentatge autònom»
  • Esteve Clua (UPF): «Anàlisi de la distància lingüística en els eixos espacial i temporal: aspectes fonològics i morfològics del català (Projecte ADLET)»
  • Maria-Rosa Lloret (UB): «Creació lèxica en la derivació apreciativa del català»

– Sessió “The question of Soverignty in Contemporary Catalonia”, amb la participació de:

  • Montserrat Sendra (UB) i F. Xavier Vila (UB): «La discussió sobre l’ estatus de les llengües en una Catalunya independent: anàlisi d’un debat públic»
  • Albert Morales Moreno (UPF): «EAC 2006: el vocabulari que marca l’abans i el després de la negocació»
  • Francesc Foguet i Boreu (UAB): «Baltasar Porcel: ‘Se le considera como persona cuyas ideas políticas se inclinan hacia el separatismo catalán’ (1967-1972)»

– Sessió “Les representacions lingüístiques de famílies transnacionals a Barcelona: valors transferits i valors en transició”, amb la participació de:

  • Nicola Vaiarello (UB): «Ideologies lingüístiques en el Liceo italià de Barcelona: anàlisi d’un context educatiu multilingüístic»
  • Francesca Walls (UB): «Les representacions lingüístiques dels pares britànics revisited: transicions representacionals dos anys i mig més tard»
  • Makiko Fukuda (UAB): «Actituds lingüístiques de les famílies a l’Escola Complementària de la llengua japonesa de Barcelona»

Podeu consultar el programa complet a través del següent enllaç: NACS 2015

Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones. (Palma)

Can Alcover – Espai de Cultura

Taula Rodona “Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones” 25-06-201520:0021:00Can AlcoverEn el marc de la commemoració del 10è aniversari de la FOLC, Can Alcover acollirà la taula Rodona “Propostes per la llengua des del País Velencià, les Illes i Catalunya. Construïm un mercat cultural per a 13 milions de persones” Participen a la taula rodona: Vicent Maurí (País Valencià), Maria Antònia Font (Illes), Elisenda Romeu ( Principat i Franja) i Blanca Serra (Catalunya Nord) Presenta i modera: Antoni Bennassar, membre de la Junta de l’OCB Organitza:FOLC 

 

Administració