La llengua franca de l’Ebre
Un 72,2% dels ebrencs tenen el català com a idioma habitual, una proporció insòlita a Catalunya
La recent publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (EULP) de 2018 ha provocat un debat sobre el futur del català en un context en què el castellà s’imposa com a llengua majoritària de la població entre la major part de parlants. L’enquesta revela, però, l’existència de parts del territori on la situació és la inversa de la de la resta del país, particularment les Terres de l’Ebre, on el 72,2% de la població té el català com a llengua habitual. Què ho fa, que al sud de Catalunya hi hagi una situació lingüística tan diferent? El cas de l’Ebre pot servir d’exemple per a la resta del país?
En espera que els centres de recerca facin, durant els propers mesos, l’anàlisi de les dades territorialitzades de l’EULP, Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de la Societat Catalana de Sociolingüística, avança alguns aspectes que fan de les Terres de l’Ebre un cas especial.
En primer lloc, el fet migratori. Les Terres de l’Ebre, com la resta del país, han rebut fortes onades migratòries els darrers anys, però, a diferència de la major part de Catalunya, no hi ha tanta proporció de persones de Llatinoamèrica. “Hi ha més diversificació de procedències. S’hi parlen moltes llengües però les parla poca gent”, explica Pradilla. Tots aquests nouvinguts -afegeix el director del Cruscat- “necessiten una llengua franca” per entendre’s i aquesta és el català. Continuar llegint… La llengua franca de l’Ebre – Diari de la llengua
Novetats del Centre de Documentació de Política Lingüística (GenCat)
Durant el mes de juliol de 2019 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.
- Llibres https://bit.ly/2LQH3Am
- Revistes https://bit.ly/332sHSI
Notes de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural
Últimes notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:
- 38. Intersubjectivitat, fallades i improvisació<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2019/07/26/38-intersubjectivitat-fallades-i-improvisacio/>, per Alessandro Duranti
- 37. L’individu en la política i la gestió lingüístiques<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2019/06/28/37-lindividu-en-la-politica-i-la-gestio-linguistiques/>, per Bernard Spolsky
- 36. Interculturalitat i educació musical<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2019/05/20/36-interculturalitat-i-educacio-musical-1/>, per Josep Martí
- 35. La mimesi lingüística: una dimensió desatesa de la diversitat lingüística mundial<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2019/04/09/35-la-mimesi-linguistica-una-dimensio-desatesa-de-la-diversitat-linguistica-mundial/>, per Juan Carlos Moreno Cabrera
- 34. Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic<https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2019/03/11/34-les-xarxes-socials-i-la-produccio-de-coneixement-linguistic/>, per Lukas Duane
Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural
Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47
E-08001 Barcelona
Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/
“Language attitudes towards Spanish and Catalan in autochthonous and immigrant families in Catalonia”
Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana
El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Continua llegint
«Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística», amb F. Xavier Vila | Blog del seminari del CUSC
Divendres 5 de juliol va tenir lloc la sessió de clausura del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB a càrrec de F. Xavier Vila, professor titular de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i director del CUSC. L’objectiu del seminari era presentar un esbós de la seva aproximació a les revolucions ecolingüístiques com a esdeveniments clau per entendre els (canvis en els) arranjaments sociolingüístics i politicoeconòmics de les societats en diferents etapes de la història de la humanitat.
Publicada la memòria del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019 |
Source: Publicada la memòria del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019 |
Com ja vam fer els dos cursos precedents, el CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona hem publicat una memòria amb els resums de les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019, accessible en aquest enllaç.
El seminari és una de les activitats públiques amb més continuïtat del centre, i està concebut com un espai de reflexió i debat sobre aspectes teòrics i metodològics i sobre recerques en curs en els camps de la sociolingüística, la política lingüística i disciplines afins, dutes a terme per investigadors del CUSC-UB o d’altres universitats i centres de recerca.
El programa del curs 2018/2019 ha estat el següent: Continua llegint
Second Language Acquisition (SLA) 3-year tenure-track position (Institute for Multilingualism at the Universitat Internacional de Catalunya)
Teaching And Research Staff
More than a job, a project.
OFFER DESCRIPTION
About UIC Barcelona
UIC Barcelona is home to over 7,000 students and offers 15 bachelor’s degree programmes, 26 international double degrees and a wide range of master’s and postgraduate degrees, in addition to continuing education courses in different fields of knowledge. Since 1997, we have been teaching people through academic rigour, university life and enriching life experiences. The UIC Barcelona team is made up of professionals who are qualified not only in the field of teaching, but also in research, management, administration, communication, services and systems. Behind the professionalism of each individual, at UIC Barcelona, you will also find a young and dynamic work atmosphere.
Click on the following link to find out more about UIC Barcelona: https://www.uic.es/en/philosophy-and-values Continua llegint
Symposium S077 “Language immersion as linguistic ideology”. AILA 2020 Groningen
AILA 2020 Groningen. Symposium S077 “Language immersion as linguistic ideology“ Continua llegint
Aproximació a l’estat actual del llenguatge judicial — Mercè Ferrer i José Francisco Escudero
Call for Papers – The Politics of Language, RC50 IPSA-AISP 2020 World Congress, Lisbon, Portugal
Call for Papers – The Politics of Language, RC50 – IPSA-AISP 2020 World Congress, Lisbon, Portugal
The Research Committee on the Politics of Language (RC50) (http://rc50.ipsa.org/) is now inviting paper proposals for the International Political Science Association’s 26th World Congress to be held Lisbon, Portugal from July 25-29, 2020. We are accepting paper proposals on the following themes, or on any other theme relevant to the politics of language: Continua llegint
Crida RLD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”
La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”. Continua llegint
Position in Sociolinguistics/Language and Culture (California State University)
The Department of Linguistics at California State University, Long Beach, invites applications for a tenure-track, full-time position in Sociolinguistics/Language and Culture, to begin August 17, 2020.
Required qualifications include: PhD in Linguistics/Sociolinguistics, Linguistic Anthropology, or related field (in hand at the time of appointment); evidence of successful research and publication; and a demonstrated commitment to working successfully with a diverse student population.
Please see preferred qualifications in attached job announcement.
Applicants should apply and submit all required documentation electronically through: https://academicjobsonline..org/ajo/jobs/13699
J. Ubalde defensa la tesi “The social valuation of skills. An analysis through linguistic work in the new economy”
El dimarts dia 23 de juliol a les 10:30 h. Josep Ubalde defensarà la tesi doctoral The social valuation of skills. An analysis through linguistic work in the new economy, dirigida pel Dr. Amado Alarcón, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa (Universitat Rovira i Virgili).
Nou butlletí sobre llengua i dret: Juriling
El butlletí Juriling es va estrenar el 18 de juny de 2019 i envia setmanalment notícies vinculades a la llengua i el dret. S’hi inclou informació sobre activitats científiques i de formació, publicacions científiques, professionals i de divulgació, beques i ajudes, ofertes laborals, i també recursos. La llengua de l’enviament és l’anglès i les notícies es presenten en una de les llengües de les activitats. En els dos primers enviaments hi ha hagut notícies en català, espanyol, francès i anglès.
Per poder rebre el butlletí i consultar els enviaments anteriors, cal enviar un missatge a juriling (arrova) uji (punt) es o a monzo (arrova) uji (punt) es. Per difondre informació vinculada als temes de la llista, podeu utilitzar aquestes mateixes adreces.
Juriling és una iniciativa d’Esther Monzó Nebot (grup TRAP, Universitat Jaume I) en col·laboració amb Albert Morales Moreno (Universitat de Ginebra) i Juan Jiménez Salcedo (Universitat Pablo de Olavide).
ᐧ
B. Spolsky: “L’individu en la política i la gestió lingüístiques”
En les dues dècades que m’he dedicat a l’estudi de la política lingüística m’ha semblat necessari afegir elements al model per tal de donar compte dels diversos casos amb què m’he trobat. La meva preocupació inicial era fer una proposta de política lingüística en l’àmbit educatiu d’Israel, tema per al qual em van ser útils experiències anteriors amb el navajo i el maori i un dilatat interès per l’ensenyament de llengües. Vam proposar un model que definia la política lingüística a partir de tres components interrelacionats però independents: la pràctica lingüística (les tries concretes de la varietat lingüística que feien els parlants d’una comunitat) les creences i la ideologia lingüístiques (com creu la gent que hauria de ser la llengua de la comunitat) i la gestió lingüística (les iniciatives de persones o institucions dins i fora d’una comunitat per a modificar les creences i les pràctiques dels membres de la comunitat). Aquest era i és el model bàsic. Continuar llegint… 37. L’individu en la política i la gestió lingüístiques | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Diversidad lingüística en la agenda política de las ciudades: apuntes sobre el caso Barcelona – Juan Bastante Rodríguez – RLD blog
Una de las características que mejor define las sociedades contemporáneas es la multiculturalidad de las grandes metrópolis. No se trata de un fenómeno reciente. Los movimientos migratorios y las coincidencias idiomáticas en el espacio son una constante en la historia y, sin embargo, todavía no hemos dado con la clave para una correcta gestión que trate de optimizar esa multiculturalidad.
Pero es cierto que la globalización, las estructuras geopolíticas que genera y los niveles de interconexión que implica, hacen parecer paradójica la forma en que progresamos.
Esta realidad se traduce en las dos grandes líneas de acción que se plantean, tanto por parte de las organizaciones internacionales, como por parte de la academia y prácticamente todos los niveles de administraciones, desde municipios hasta organismos supranacionales, cuando nos enfrentamos a las peculiaridades que supone la convivencia de idiomas locales e idiomas inmigrantes. Continuar llegint… Diversidad lingüística en la agenda política de las ciudades: apuntes sobre el caso Barcelona – Juan Bastante Rodríguez – RLD blog
Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic / 20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
Oberta la inscripció per al curs 2019-2020:
Curs d’especialització Bases per a la Correcció i l’Assessorament
Lingüístic (10 ECTS)20 anys formant professionals de la correcció i l’assessorament lingüístic
Oberta la inscripció per al curs 2019-2020:
Font: Albert Branchadell (UAB)
Jornada: 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
Barcelona, 18 de setembre de 2019, de 9 a 14 h
La jornada analitzarà, de la mà d’experts i professionals en la matèria, l’evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. Així mateix, una taula rodona oferirà un espai per debatre les fites assolides i els reptes actuals. La jornada es clourà amb unes conclusions sobre l’estat del reconeixement i la garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics, i les perspectives de futur.
L’acte té lloc en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’Escola: l’EAPC, fundada l’any 1912, es va restablir el 1979 a l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què es van aprovar, no només a Catalunya sinó també a la resta de territoris, les primeres regulacions lingüístiques.
L’any 1983 l’Escola va crear la Revista de Llengua i Dret, la qual des del primer número inclou la secció ‘Legislació, jurisprudència i documentació’, que ha documentat ininterrompudament les novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic. L’equip de cronistes que han fet possible aquesta secció es reuneix per primer cop i, coincidint amb aquesta trobada, l’EAPC i el Consell de Redacció els volen reconèixer la seva tasca, professionalitat i perseverança.
Inscripcions del personal de la Generalitat de Catalunya: cal que us hi inscrigueu abans del dia 12 de setembre per mitjà d’ATRI (760001/2019-1) o pel circuit que tingui establert el vostre departament o organisme.
Altres persones interessades: cal que us hi inscrigueu a través d’aquest formulari abans del dia 12 de setembre.
F. X. Vila: «Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística»
Divendres 5 de juliol tindrà lloc l’últim seminari del CUSC del curs 2018/2019. F. Xavier Vila, director del CUSC-UB, hi parlarà sobre «Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística». El seminari tindrà lloc, com ha estat habitual aquest curs, a les 12h a l’aula 3.5 de l’edifici Josep Carner. Aprofitem l’avinentesa per a facilitar-vos l’enllaç al resum del seminari de divendres 14 de juny, en què Nicola Vaiarello i Avel·lí Flors-Mas van mantenir un diàleg al voltant d’alguns clàssics de la sociolingüística italiana i valenciana.