We are pleased to inform you that Prof. Ricard Zapata-Barrero will launch his new book Intercultural Citizenship in the Post-Multicultural Era as an inaugural act of a series of conferences that will be held within the framework of a future National Pact for Interculturalism.
Date and Time: Wednesday September 18th, 2019, at 17:00hrs.
Place: Auditorium of the Catalan Government’s Secretariat for Equality, Migration and Citizenship in Barcelona (Carrer Calàbria, 147).
Programa del seminari per al curs 2019/2020: el podeu trobar en aquest enllaç.
El primer seminari del curs tindrà lloc divendres 27 de setembre a les 12h a la Sala de professors (Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona). Estem molt satisfets de poder-hi comptar amb la presència de Patric Sauzet, professor de la Universitat de Tolosa, que impartirà una conferència amb el títol «Mès enlà de la diglòssia, la llengua occitana». L’acte el coorganitzem amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca i serveix de tret de sortida a la commemoració l’any 2019 de l’Any Robèrt Lafont.
Diumenge passat, dia 8 de setembre, a Andorra es va celebrar la Diada de Meritxell. Aprofitant l’efemèride hem preparat un butlletí especial sobre el Principat d’Andorra. Hem fet una selecció de moments històrics per a la llengua catalana: podreu llegir el primer discurs en català a l’ONU, pronunciat per Òscar Ribas Reig el 1993; i també un article de Marta Roure, que va cantar per primera vegada en català a Eurovisió.
També hi trobareu articles sobre el paper del català a l’escola i sobre els cursos de català per a adults, entre altres. A més, també hi hem inclòs la secció ‘Paraula d’Andorra’ de David Paloma en què comenta una a una les 46 unitats que es recullen a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l’IEC.
Finalment, voldríem destacar la il·lustració que l’artista Jordi Casamajor ha realitzat especialment per a aquest butlletí.
Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix la xarxa científica CRUSCAT, assumeix la Presidència de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), una vegada Joan Pujolar ha exhaurit el màxim de dos mandats fixats pels Estatuts de la Societat.
Pradilla inicia el seu mandat de la mà d’una Junta Directiva parcialment renovada. El nou president ha explicat que «el full de ruta mostrarà una clara continuïtat amb tot un seguit d’activitats que s’han anat portant a terme de manera reeixida els darrers anys». Els objectius centrals són «que l’entitat continuï sent un referent en l’àmbit acadèmic i que la recerca duta a terme des de la tradició sociolingüística catalana tingui projecció internacional». Pradilla també ha avançat que «l’activitat acadèmica, tanmateix, no hauria d’anar en detriment de la intervenció en el món de l’activisme lingüístic, un espai on la dinàmica sociolingüística del país exigeix posicionaments rigorosos i matisats»; tot plegat, amb la mirada posada en la catalanofonia, això és, en la globalitat d’una comunitat lingüística segmentada administrativament, que comparteix processos sociolingüístics i mostra singularitats en els diversos territoris que la componen.
Joan Pujolar, filòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat president de la SOCS entre el 2013 i el 2019. Durant el seu mandat tingué lloc la celebració del quarantè aniversari de la creació del Grup Català de Sociolingüística, moment fundacional de l’entitat, que inclogué una conferència internacional en col·laboració amb la Xarxa Europea sobre nous parlants.
El 2015 la SOCS engegà una campanya internacional d’informació a entitats acadèmiques sobre les polítiques hostils del Govern espanyol envers les llengües minoritàries a l’Estat. El 2018 manifestà públicament el seu suport a les propostes de gestió del multilingüisme del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
En els darrers sis anys, la SOCS ha fet molt d’èmfasi en la promoció dels joves recercadors amb actes de difusió i suport metodològic per als treballs de fi de grau i de màster de les universitats catalanes. També cal destacar la reorientació del Premi Modest Reixach envers la distinció de la recerca més original en sociolingüística catalana.
El títol respon a l’actual procés de normalització del català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) estrena un curs d’Expert Universitari en Dinamització Lingüística que permetrà als alumnes formar-se en una disciplina que tracta “la promoció del canvi (tries, hàbits, preferències, motivació, actituds, usos, presència de la llengua…)”, segons explica la UIB, que emmarca la creació d’aquest curs en “el procés de normalització de la llengua catalana que actualment s’impulsa des dels diversos àmbits de la societat: tant des de les institucions públiques com també des d’entitats no governamentals”.
El curs, que permetrà obtenir 20 crèdits ETCS, es posarà en marxa el 30 d’octubre i s’allargarà fins el 30 de juny del 2020. Les sessions es duran a terme al Campus de la UIB i es podran seguir per videoconferència des de les extensions d’Eivissa i Menorca. El termini per sol·licitar-ne l’admissió s’acaba el 16 de setembre, ja que la data oficial marcada al fulletó és la del 15 i és diumenge.
La UIB informa que la formació que s’ofereix es fonamenta principalment en les àrees de la lingüística i de la filologia, en particular de la catalana, però també inclou aportacions d’altres àrees, com ara la psicologia o la pedagogia. El curs és un títol propi de la UIB que ha estat cofinançat per la Direcció General de Política Lingüística del govern balear.
Part-time post in modern Spanish peninsular literature and culture at the University of Sheffield. Note also that there is a preference for a candidate who could teach modules on Catalan culture. More information in this link (here).
Par l’intermédiaire de la direction régional des bourses étrangères canadienne, le secrétariat d’état à l’étude et à la recherche de l’Université Laval lance un appel à la candidature pour 400 bourses d’études Canadienne au titre de l’année académique 2019-2020. Cesbourses sont destinées aux ressortissants des pays de la catégorie A (pays industrialisés européens, et extra-européens) et ceux des pays de la catégorie B (pays en développement, du tiers monde et extra -européens) elles doivent leur permettre de poursuivre leurs études, de parfaire leurs connaissances pour les travaux de recherches dans les domaines auxquels l’Université Laval accorde une attention particulière.
The 4th Forum of Sociology of the International Sociological Association will be held at Porto Alegre, Brazil, 14-18 July 2020. The Research Committee 25 “Language and Society” of the ISA invite you to submit an abstract for RC25 sessions. You can also directly consult the call in the following link: https://isaconf.confex.com/isaconf/forum2020/webprogrampreliminary/Symposium591.html. Please note that the deadline for submission is the 30th September 2019.
La jornada analitzarà, de la mà d’experts i professionals en la matèria, l’evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. Així mateix, una taula rodona oferirà un espai per debatre les fites assolides i els reptes actuals. La jornada es clourà amb unes conclusions sobre l’estat del reconeixement i la garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics, i les perspectives de futur. Continua llegint →
Un 72,2% dels ebrencs tenen el català com a idioma habitual, una proporció insòlita a Catalunya
La recent publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (EULP) de 2018 ha provocat un debat sobre el futur del català en un context en què el castellà s’imposa com a llengua majoritària de la població entre la major part de parlants. L’enquesta revela, però, l’existència de parts del territori on la situació és la inversa de la de la resta del país, particularment les Terres de l’Ebre, on el 72,2% de la població té el català com a llengua habitual. Què ho fa, que al sud de Catalunya hi hagi una situació lingüística tan diferent? El cas de l’Ebre pot servir d’exemple per a la resta del país?
En espera que els centres de recerca facin, durant els propers mesos, l’anàlisi de les dades territorialitzades de l’EULP, Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de la Societat Catalana de Sociolingüística, avança alguns aspectes que fan de les Terres de l’Ebre un cas especial.
En primer lloc, el fet migratori. Les Terres de l’Ebre, com la resta del país, han rebut fortes onades migratòries els darrers anys, però, a diferència de la major part de Catalunya, no hi ha tanta proporció de persones de Llatinoamèrica. “Hi ha més diversificació de procedències. S’hi parlen moltes llengües però les parla poca gent”, explica Pradilla. Tots aquests nouvinguts -afegeix el director del Cruscat- “necessiten una llengua franca” per entendre’s i aquesta és el català. Continuar llegint…La llengua franca de l’Ebre – Diari de la llengua
Durant el mes de juliol de2019 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.
Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural
Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47
E-08001 Barcelona
Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/
El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Continua llegint →
Divendres 5 de juliol va tenir lloc la sessió de clausura del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB a càrrec de F. Xavier Vila, professor titular de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i director del CUSC. L’objectiu del seminari era presentar un esbós de la seva aproximació a les revolucions ecolingüístiques com a esdeveniments clau per entendre els (canvis en els) arranjaments sociolingüístics i politicoeconòmics de les societats en diferents etapes de la història de la humanitat.
Com ja vam fer els dos cursos precedents, el CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona hem publicat una memòria amb els resums de les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019, accessible en aquest enllaç.
El seminari és una de les activitats públiques amb més continuïtat del centre, i està concebut com un espai de reflexió i debat sobre aspectes teòrics i metodològics i sobre recerques en curs en els camps de la sociolingüística, la política lingüística i disciplines afins, dutes a terme per investigadors del CUSC-UB o d’altres universitats i centres de recerca.
UIC Barcelona is home to over 7,000 students and offers 15 bachelor’s degree programmes, 26 international double degrees and a wide range of master’s and postgraduate degrees, in addition to continuing education courses in different fields of knowledge. Since 1997, we have been teaching people through academic rigour, university life and enriching life experiences. The UIC Barcelona team is made up of professionals who are qualified not only in the field of teaching, but also in research, management, administration, communication, services and systems. Behind the professionalism of each individual, at UIC Barcelona, you will also find a young and dynamic work atmosphere.
Click on the following link to find out more about UIC Barcelona: https://www.uic.es/en/philosophy-and-values Continua llegint →
Divendres 5 de juliol va tenir lloc la sessió de clausura del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB a càrrec de F. Xavier Vila, professor titular de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i director del CUSC. L’objectiu del seminari era presentar un esbós de la seva aproximació a les revolucions ecolingüístiques com a esdeveniments clau per entendre els (canvis en els) arranjaments sociolingüístics i politicoeconòmics de les societats en diferents etapes de la història de la humanitat.
Com ja vam fer els dos cursos precedents, el CUSC–Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona hem publicat una memòria amb els resums de les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística del curs 2018/2019, accessible en aquest enllaç.