Xerrada: “Història, estructura lingüística i ús actual de l’irlandès”

Xerrada: “Història, estructura lingüística i ús actual de l’irlandès” |

Chornadasirlanda (2)El proper divendres, 12 de juny de 2015, la Colla de charradors “O Corrinche” de Barcelona organitza, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i del Centro Aragonés de Barcelona, la xerrada «Istoria, estructura lingüística, y emplego contemporaneo d’o irlandés», a càrrec de King Sweeney.

L’acte tindrà lloc a les 19.30h, a l’aula 0.1 de l’Edifici Josep Carner de la UB.

A més, durant la mateixa setmana hi ha programades altres activitats sobre la cultura irlandesa, que tindran lloc al Centro Aragonés de Barcelona.

Blog d’a colla de fablans de l’aragonés en Barzelona “O Corrinche”

Entrevista a Llorenç Comajoan a l’Ara

El passat diumenge, 24 de maig de 2015, el diari Ara publicava un monogràfic sobre recerca en el qual destaca l’entrevista a Llorenç Comajoan (UVic), amb motiu de l’ajut RecerCaixa (Obra Social LaCaixa) que va rebre, juntament amb Vanessa Bretxa (CUSC-UB), pel projecte «Impacte del model escolar català en la integració sociocultural i lingüística de l’alumnat d’origen immigrat».

Podeu llegir l’article a la pàgina web del diari: Ara 24-5-15 o bé, descarregar-lo a través del següent enllaç: Monogràfic recerca

Origen: Entrevista a Llorenç Comajoan a l’Ara |

“Llengua i dret constitucional”

“Llengua i dret constitucional”

Aquest divendres, 29 de maig de 2015, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la sessió “Llengua i dret constitucional”, que tindrà lloc a les 9.30h a la seu del Departament de Cultura.

A l’acte es presentaran tres estudis encarregats per la Direcció General de Política Lingüística:

  • «L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques», a càrrec d’Eva Pons (Dret Constitucional UB / CUSC-UB)
  • «Aspectes lingüístics de l’adhesió d’un estat a la Unió Europea», a càrrec de Narcís Mir (Secretari d’Afers Exteriors del Departament de la Presidència)
  • «Greuges contra la llengua catalana 2010-2013», a càrrec de Joan Ramon Solé (Direcció General de Política Lingüística)

L’acte el presentarà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el clourà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

Per participar-hi, cal inscriure-s’hi prèviament ja que les places són limitades, a través del següent enllaç: Formulari d’inscripció

Curs d’estiu “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón”, únic curs amb sociolingüística catalana

Es reconeix com a formació de professorat el curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón”, únic curs universitari en sociolingüística catalana | La Franja

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Fecha evento: 13/07/2015 to 16/07/2015
Director/Directores: D. Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, D. Miguel Montañés Grado, Profesor Asociado de la Universidad de Zaragoza, D. Natxo Sorrolla Vidal, Profesor Asociado de la Universitat Rovira i Virgili, y D. Chabier Gimeno Monterde, Profesor Contratado Interino de la Universidad de La Rioja.
Horas lectivas totales: 50
Horas lectivas presenciales: 25

Continuar llegint

Vídeo de presentació de “La catalanofonia” i entrevista M. À. Pradilla a El País

 

MIQUEL ÀNGEL PRADILLA Sociolingüista. Autor de l’assaig ‘La catalanofonia’

“Wert parla d’espanyolitzar perquè sap que l’escola catalana fa catalans”

Pradilla publica ‘La catalanofonia’, una acurada radiografia de l’estat del català arreu del domini lingüístic

Barcelona 21 MAI 2015 – 00:02 CEST

Miquel Àngel Pradilla, autor de ‘La catalanofonia’ / CONSUELO BAUTISTA

Amb una llengua tothora monitoritzada, Miquel Àngel Pradilla (Rossell, Baix Maestrat, 1960), director de la Xarxa CRUSCAT —l’organisme de l’IEC que cada any fa públic un informe sobre la situació de la llengua—, és dels més autoritzats per parlar d’un tema sobre el qual tothom s’anima: la salut de la llengua catalana. Acaba de publicar La catalanofonia, una acurada radiografia de l’estat del català arreu del domini lingüístic. Bonhomiós, diu d’entrada que no és d’estridències i es declara “optimista estratègic”.Pregunta. Està mal vist, ser optimista?

Resposta. Segurament. Hi ha essencialismes que sempre ens porten a una UVI amb respiració assistida. La situació de la llengua probablement no ha respost a les expectatives que han tingut els sectors més compromesos, que sempre han anat una mica per davant i han exigit o mediatitzat determinades polítiques.

P. Proposa construir una “comunitat comunicativa” entre els diversos territoris de parla catalana. Com ho podem fer?

R. Si som capaços de despolititzar, de desidentitzar el tema, crec que també serem capaços de trobar interessos compartits. Això sí, al voltant d’una consciència col·lectiva de rehabilitar la llengua, això és innegociable. Hi ha d’haver una acció planificadora des de baix, des de la societat civil, que intenti assolir complicitats interterritorials, però també cal una acció clara de planificació lingüística des de dalt, des de les administracions. Això correspon al joc polític de les majories, i ara estem a prop d’aquest moment, en què hi haurà conjuntures polítiques més favorables per refer espais de comunicació entre territoris.

P. A partir de diumenge?

R. A les Balears hi pot haver canvi de govern, però amb Ciutadans pel mig tot es complicarà. D’altra banda, el bilingüisme de Ciutadans aplicat al País Valencià potser seria beneficiós, i a la Franja seria la repera (riu amb ironia). Però no és l’horitzó que volem. Hem de ser capaços de canviar les majories socials que acaben governant les llengües.

P. I no podríem esperar d’Espanya un canvi pel que fa al reconeixement del multilingüisme?

R. La dinàmica espanyola amb relació a la diversitat lingüística és difícil que es modifiqui. Hi ha hagut segles d’ocultació de la realitat multilingüe, de menyspreu cap a la diversitat lingüística, no hi ha hagut mai la voluntat de patrimonialitzar les llengües de l’Estat. Hi ha un plantejament jeràrquic de les relacions lingüístiques, que en definitiva és un plantejament jeràrquic de les relacions de poder. La societat espanyola acaba votant uns determinats governants que actuen en clau d’una ideologia lingüística que tenen interioritzada secularment.

P. Malgrat tot, sovint es diu que el català és una llengua atractiva, perquè de fet incorpora parlants d’altres llengües. Com s’explica aquesta capacitat d’atracció del català, a Catalunya almenys?

R. Al llarg de la vida hi pot haver circumstàncies que porten una persona castellanoparlant a fer un canvi d’identificació lingüística: en entrar a l’ensenyament, al món laboral, en casar-se. Que hi hagi aquest canvi és un símptoma d’atracció claríssim.

P. Però quin factor fa que el català es comporti així?

R. Hi ha un element clau, més enllà de l’atracció, que és l’escola. Que avui hi hagi problemes a l’escola és la mostra més clara que l’element més important d’atracció lingüística s’ha activat per la via escolar. L’escola va més enllà de proveir competència, i segurament voldríem que a les competències s’hi associessin més usos. L’adhesió emocional que experimenta un gruix de persones —que no totes— que passen pel sistema educatiu és la clau de volta de moltes coses. I el Wert també ho veu així. En el moment que diu “hem d’espanyolitzar els alumnes” és que ho veiem de la mateixa manera, però amb objectius absolutament diferents. L’escola catalana fa catalans, és tan senzill com això, i això ha generat actituds majoritàriament positives cap a la llengua. L’escola és una paret mestra de l’edifici lingüístic.

P. Parla de “setge judicial” i d’“ofensiva legislativa” sense precedents. Són els pitjors moments des que hi ha democràcia?

R. En termes de democràcia, sí. S’ha fet palès un desacomplexament absolut sobre l’horitzó que es permetrà tenir al català. Hi ha una ofensiva òbvia que té els seus orígens en la segona legislatura d’Aznar. És un moment de claríssima involució. I a partir del 2011, quan el PP ha tingut la possibilitat de gestionar el gruix de l’àmbit lingüístic, a més del poder estatal, és quan hi ha hagut una conjuntura òptima per poder activar, via legislativa, una nova ordenació del multilingüisme en què no s’accepta de cap de les maneres la prioritat del català en el seu àmbit territorial. Es qüestiona que el català sigui prioritari.

P. Però es pot dir que el 55% de la població té el castellà com a llengua primera…

R. El territori ha de tenir prioritat absoluta. El criteri de territorialitat i historicitat és central, en aquesta qüestió. La normalitat vol dir justament això: la preeminència, que no exclusivitat, del català en la comunitat comunicativa, en el seu territori històric. Institucions, administració, escola, mitjans de comunicació, i el català com a eina de cohesió social. Tant la llei de 1983 com la de 1998 són lleis fetes amb una claríssima majoria democràtica al voltant dels postulats de centralitat per al català. Es va donar el poder a uns partits que han apostat per una determinada regulació lingüística. Parlem en tot moment d’una operació clarament democràtica.

P. Sembla, però, que la justícia pot emparar l’acció individual d’acord amb la legalitat vigent…

R. Es tracta d’una legislació que ens arriba des de fora i que lamina la capacitat de decisió d’un territori. Aquest no és el procediment d’exemplaritat democràtica més evident. És el territori, on això s’ha de poder decidir, i si el territori decideix que això ha d’anar com ho vol en Wert, haurem de convenir que aquesta és la manera de fer. Però la impugnació ens arriba des de fora, no des de dins, donant cos a una sèrie de reivindicacions internes que s’han demostrat clarament minoritàries. I tot i els mitjans que hi posen Ciutadans o Convivència Cívica, l’afectació sistèmica d’això ha estat, de moment, mínima. Ara el govern català intenta que passi el temps perquè hi hagi una nova legalitat que es pugui desempallegar d’aquesta pressió que tenim al damunt.

P. Una nova legalitat a Espanya o a Catalunya?

R. A Espanya i a Catalunya. És evident que hi pot haver novetats, a final d’any, amb relació a la nova conjuntura de poder a Espanya i ja veurem què passa després del 27-S.

P. Però si Catalunya assoleix la independència, posem en perill encara més la unitat de la llengua?

R. Sóc del parer que no. Un horitzó d’una Catalunya sobirana ha de millorar les expectatives de la llengua en els seus diversos territoris. Podria tenir la possibilitat de donar més suport i millor a les expectatives de rehabilitació dels col·lectius d’altres llocs. No li veig el problema. Una Catalunya sobirana no ha d’anar en contra de l’estat de la llengua en els altres territoris. Vull pensar que fins i tot seria més favorable.

Adéu a ‘Països Catalans’?

Al títol del llibre, Pradilla planteja un terme nou, catalanofonia. Potser necessitem aparcar el concepte de Països Catalans? “Desidentitzar-lo seria la paraula. El terme catalanofonia ve d’una reflexió de fons sobre la comunitat lingüística. Basar la definició de comunitat lingüística en criteris simbòlics i actitudinals, de base identitària, és una garantia absoluta de conflicte. Per tant, si ja tindrem problemes a l’hora de bastir una comunitat comunicativa que ha de gestionar si més no una cultura, imagina’t quan ens posem amb les emocions dels individus”.

S’autodefineix com “valencià del nord”, i continua: “L’experiència valenciana és alliçonadora. La gran estratègia del secessionisme lingüístic valencià és el ‘no mos fareu catalans’. Amb això donen legitimitat a una acció que el que fa és problematitzar l’ús de la llengua catalana, perquè en el rànquing de funcionalitat hi tenen l’espanyol”.

Nouveau Master Sciences du langage

Le département de Sciences du langage de l’université Paul-Valéry – Montpellier mettra en place à partir de septembre 2015 un nouveau Master Sciences du Langage avec deux parcours:
Parcours 1: Sociolinguistique et politiques linguistiques-éducatives (SOLIPOLE) http://itic.univ-montp3.fr/images/communication_accueil/FciheSOLIPOLEWeb.pdf
Parcours 2: Analyse des discours médiatiques, institutionnels et politiques (DiMIP). http://itic.univ-montp3.fr/images/communication_accueil/FicheDIMIPWeb.pdf
N’hésitez pas à nous contacter si vous souhaitez avoir plus d’informations sur ces deux parcours. Bien cordialement Carmen Alén Garabato

Jornada sobre l’estat de la llengua als territoris de parla catalana (17/7/2015)

 El Departament de Cultura organitza una jornada sobre l’estat de la llengua als territoris de parla catalana

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza per al proper 17 de juliol la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, en el transcurs de la qual es presentarà l’anàlisi de les dades més destacades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013, a càrrec d’experts de la mateixa direcció general, de l’IDESCAT i de diverses universitats catalanes. La Jornada permetrà conèixer de prop els principals factors que incideixen en l’ús de les llengües a Catalunya a partir de dades objectives.

Un altre objectiu de la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana és informar sobre l’extensió de l’Enquesta d’Usos Lingüístics al conjunt de territoris de parla catalana i presentar els primers resultats obtinguts. Obrirà la Jornada la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i la clourà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Les persones interessades a assistir a la Jornada s’hi poden inscriure des de l’11 de maig, fins al 15 juliol. La pàgina amb el programa provisional i el formulari d’inscripció ja són accessibles a l’adreça següent: www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

09.30 h Benvinguda i inauguració

Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Planellas, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra

09.45 h Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana

Principals resultats: Andorra, Illes Balears i la Franja
Estat de la qüestió: L’Alguer, Catalunya del Nord i País Valencià

10.45 h Els factors clau de les llengües a Catalunya I

Coneixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona

11.30 h Descans i cafè 
12.00 h Els factors clau de les llengües a Catalunya II

Lloc de naixement i territori: Marta Rovira, Universitat Oberta de Catalunya
Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona

12.30 h Nou sistema d’indicadors lingüístics
13.00 h Cinc mirades sobre la realitat social de la llengua 
14.00 h Cloenda

Ferran Mascarell i Canalda, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Presentació del llibre “Anàlisi històrica de la identitat catalana”

Invitació a la presentació del llibre Anàlisi històrica de la identitat catalana, el primer número de la nova col·lecció «Publicacions de la Presidència, Sèrie Major». La nova mirada que presenta aquest rigorós treball, fet en un entorn europeu que compara el cas català amb altres casos paral·lels, el converteix en una obra de referència, que l’IEC ofereix a la societat en un moment crucial de la nostra història. Per aquest motiu, em plauria que acceptéssiu de participar en aquest acte, que tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, el dia 2 de juny, a les 19 hores.
Continuar llegint

R. Torner: A propòsit del cas de Laporta i el català als jutjats

Joan Laporta | Foto: VozpópuliEn un article a El Periódico del 29 de març, Albert Branchadell explicava el cas en què el passat 2 de març es trobà Joan Laporta quan, en una vista oral, un jutge el va invitar a parlar en castellà, cosa que ell no va fer. Arran d’aquest fet, l’autor ens parlava de les dificultats que hi ha per a usar el català davant l’Administració de justícia (AJ).

Més enllà de l’acord amb la idea general de Branchadell que “el règim lingüístic de l’Administració de justícia espanyola conserva inquietants semblances amb el d’un sistema colonial”, l’article esmentat i el cas de Laporta em van suggerir les següents consideracions col·laterals o complementàries. Continuar llegint… A propòsit del cas de Laporta i el català als jutjats | Rafael Torner

M. Strubell (curador): La Terminologia instrumentalitzada

Referència: 54182
La Terminologia instrumentalitzada [Recurs electrònic] / Miquel Strubell i Trueta, curador

Data d’edició: 2015
Descripció física: 84 p. : il·l. col.
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Terminologia
ISBN: 978-84-9965-244-3
Col·lecció: Memòries de la Societat Catalana de Terminologia ; 5
Editorial: IEC

Continuar llegint

Call for Papers: Sociolinguistics Symposium 21 (Murcia, 15-18 June 2016)

Call for Papers: Sociolinguistics Symposium 21 (Murcia, 15-18 June 2016)

URL: http://www.um.es/sociolinguistics-symposium21

The 21stSociolinguistics Symposium will be held on June 15-18, 2016, at the University of Murcia, Spain. Since the 1970s, the Sociolinguistics Symposia have brought together sociolinguists and discourse researchers interested in investigating and theorizing issues concerning language in society. Attracting hundreds of participants and exhibitors, the Symposium is also a stimulating space for networking. We warmly welcome you to discuss fundamental issues in sociolinguistics studies, and not only to rethink our present understanding of these disciplines but also to imagine their future frontiers.

Attitudes and Prestige will be the thematic orientation for Sociolinguistics Symposium 21. Continuar llegint

Workshop on Reliability and Validity in SLA Research. Universitat de Barcelona.

Administració