J. Batlle: “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional”

Xerrada a càrrec del Dr. Jaume Batlle, de la Universitat de Barcelona, titulada “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional a través del discurs oral aportat en els materials d’Espanyol com a Llengua Estrangera”.  Us esperem el 7 de maig de 17.00 a 18.00 h. en la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5). Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.

J. C. Moreno Cabrer: La mimesi lingüística: una dimensió desatesa de la diversitat lingüística mundial

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. La mimesi lingüística: una dimensió desatesa de la diversitat lingüística mundial, per Juan Carlos Moreno Cabrera

This post is also available in: English

Juan Carlos Moreno Cabrera
Universidad Autónoma de Madrid

Normalment, la diversitat lingüística del món es planteja en termes proposicionals: un mateix enunciat es pot dir d’una manera diferent en cadascuna de les llengües del món. Es pot adduir, com a exemple, que hi ha més de sis mil formes d’expressar t’estimo i correspon als més de sis mil idiomes que es parlen al món avui dia. Continua llegint

Des de quan som bilingües els catalans? Primer estudi del procés d’introducció del castellà (vídeo)

Les classes populars mantenen l’ús del català al llarg dels anys, i és durant el franquisme quan es consolida el procés de bilingüització

Vídeo

El procés d’introducció del castellà a Catalunya no va començar fins a mitjans del segle XIX. Aquesta llengua, utilitzada només per elits fins a la Revolució Industrial, comença a penetrar en el territori amb la construcció de l’estat nació espanyol i l’establiment de l’escolarització obligatòria.

Així ho posa de manifest l’avançament del primer estudi -fet pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona- que intenta esbrinar des de quan som bilingües els catalans.

L’estudi posa de manifest que són les classes populars les que mantenen l’ús de la llengua al llarg dels anys, i que és durant el franquisme quan es consolida el procés de bilingüització. Continua llegint

Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.

Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013
IMG_20190405_111411_256corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.

A. Flors, F. X. Vila: “¿Ahogados en una confusión?” » Politikon

Por un lado, el estudio objeto de análisis sugiere que el modelo lingüístico escolar de Cataluña perjudica la adquisición de competencias lectoras y de ciencias a un segmento de castellanohablantes, entre los que destacarían los varones de clase alta y media alta educados en centros públicos fuera de Barcelona. Sin embargo, sabemos también que, a falta de datos explícitos sobre los usos lingüísticos en cada centro (que PISA no proporciona), no se puede identificar con precisión razonable cuál es el porcentaje de uso del catalán, el castellano y el inglés como lengua de aprendizaje en cada centro. Por lógica, pues, y contrariamente a lo que afirman Calero y Choi en su estudio, resulta imposible atribuir los peores resultados en las pruebas de PISA 2015 del segmento de alumnos indicado al uso vehicular del catalán. Continuar llegint… ¿Ahogados en una confusión? » Politikon

La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog

En el judici sobre el procés, i arran de la resolució de les qüestions prèvies de competència del 27 de desembre passat, el Tribunal Suprem (TS) es va pronunciar sobre l’anunci fet per les defenses que els testimonis farien ús de la llengua catalana. Es va expressar en els termes següents: “la sobrevenida invocación del derecho a que las sesiones del juicio se desarrollen en la lengua materna de los procesados contrasta con la ausencia de cualquier queja de indefensión durante el largo tiempo que ya han consumido la investigación y la fase intermedia de esta causa especial”. I el resultat va ser que el Tribunal va acordar oferir la interpretació consecutiva, cosa que els processats van rebutjar perquè no garantia, a causa de la intervenció de l’intèrpret, el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració. Continuar llegint… La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog

E. Boix: «Les llengües de Barcelona» / F. X. Vila, E. Boix: «La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats»

Us recordem que aquest dijous 4 d’abril a les 19 h, a l’aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia de la UB (Edifici Històric), tindrà lloc, en el marc del cicle de conferències «Els Dijous de Filologia!», una ponència d’Emili Boix-Fuster, «Les llengües de Barcelona», que creiem que pot ser del vostre interès.

També ens plau informar-vos que el dilluns 8 d’abril a les 19 h, a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, tindrà lloc la presentació del llibre «La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats», acabat de publicar per Publicacions de la UB i coordinat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster. L’acte comptarà amb la presencia de Mònica Pereña, Subdirectora General de Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i presidenta de LINGUAPAX, i Jaume Cela, mestre, escriptor i membre del Consell Escolar de Catalunya.

Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies – EAPC blog

La igualtat efectiva de dones i homes és un principi fonamental de la nostra societat i de l’actuació de totes les administracions publiques que cal incorporar a tots els nivells i àmbits, també a tot allò que produeixen comunicativament totes les administracions, interna i externament.

L’article 25 de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes determina que tots els mitjans de comunicació han de garantir la no difusió de continguts sexistes que justifiquin o banalitza la violència contra les dones o incitin a practicar-la; han de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil; i han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

Continuar llegint… El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies – EAPC blog

Seminari del CUSC: “Cabal: el tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català”

Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC: Divendres 12 d’abril tindrem la vuitena sessió del seminari d’aquest curs 2018/2019 (enllaç). Miquel Cabal Guarro, traductor literari del rus, doctor en Lingüística i professor associat del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos de la UB, ens parlarà sobre el tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català. A les 12h a l’aula 3.5.
D’altra banda, aprofitem per a anunciar-vos que ja està disponible al nostre blog el resum del seminari amb la Dra. Cristina Illamola del passat divendres 22 de març, per si no ens hi vau poder acompanyar.

Des de quan som bilingües els catalans? – Apunts de sociolingüística i política lingüística. CUSC-UB.

Número 7—Març 2019 | Des de quan som bilingües els catalans?

Els catalans sempre hem estat bilingües? I si no ho hem estat sempre, quant fa que ho som? I per què? Com va ser el procés de bilingüització de Catalunya? Amb quina actitud s’hi van enfrontar els parlants? En aquest apunt es presenta el resum d’un projecte en què s’han estudiat les històries de vida de persones de més de 90 anys amb la finalitat de conèixer com van viure la penetració primerenca del castellà a Catalunya, i quin era el seu comportament davant les interaccions amb persones de llengua primera castellana. continueu llegint→

  • Autors: Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló
  • Mots clau: bilingüització, norma de convergència, Catalunya, segle XX

F. X. Vila: La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional

La dreta espanyola abandona el constitucionalisme
La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional
F. XAVIER VILA

F. XAVIER VILA 
Pablo Casado podria ser el líder del PP que entomés la derrota més humiliant de tota la història del seu partit, però ell creu que ho pot evitar exacerbant el seu nacionalisme. En conseqüència, últimament es prodiga en declaracions que el situen fora del marc constitucional i l’ubiquen de ple en el supremacisme castellà.

Continuar llegint… La dreta espanyola abandona el constitucionalisme (F. Xavier Vila)

Appel Loyauté linguistique

Appel à contribution pour un ouvrage collectif sous la direction de Romain Colonna (Université de Corse – UMR CNRS 6240 LISA) & Carmen Alén Garabato (Université de Montpellier – DIPRALANG EA 739) avec la participation d’Henri Boyer (Université de Montpellier)

Appel_a_contributions_Loyaute_linguistique

XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi. L’humor en valencià

-Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, 29 i 30 de març

La XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, amb el títol “Tenim recursos per a fer humor en valencià?”, reunirà de nou diversos sectors implicats en l’anàlisi de l’ús social de la llengua, al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, els propers 29 i 30 de març. Continua llegint

F. X. Vila: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

El proppassat 21 de febrer, el diari conservador francès Le Figaro va publicar l’article “Pourquoi la Catalogne est devenue folle”de Charles Jaigu. En aquest article, i partint del llibre recentment publicat Le Labyrinthe catalan, de Benoît Pellistrandi, l’autor dedicava una tirallonga d’insults contra els catalans i difonia un conjunt de mentides i falsedats de proporcions tan absurdes que només poden qualificar-se de ridícules. Vaig enviar al diari un article de resposta, amablement traduït al francès per Alà Baylac, amb la intenció que la publicació prengués consciència de la dimensió del problema, però a dia d’avui el rotatiu francès no ha considerat oportú publicar-lo, per la qual cosa, i aprofitant que el portal Catnord digital ha decidit fer-lo públic, opto per difondre’l aquí en català.  Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya
‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Seminari sobre mètodes de recerca en actituds lingüístiques amb Cristina Illamola

s200_cristina.illamola

Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ens parlarà sobre qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques.

Continua llegint

L. Pons: “Paisaje lingüístico fuera del estándar: prestigio abierto y encubierto en los signos de la calle”

Anuncio de conferencia organizada por el Departamento de Filología Hispánica Teoría de la Literatura y Comunicación

Dra. Lola Pons Rodríguez (Universidad de Sevilla)
Título: “Paisaje lingüístico fuera del estándar: prestigio abierto y encubierto en los signos de la calle”

Jueves, 21 de marzo de 2019, de 12 a 14h. Sala Gabriel Oliver

Edificio Josep Carner de la Facultat de Filologia – UB

Entrades recents

Administració