GELA: Meditació d’agost | VilaWeb

El canvi de mil·lenni va coincidir, en la història de la lingüística, amb la consolidació d’un àmbit de recerca que, fins aleshores, havia estat força desatès: el de les llengües amenaçades. Aquella eclosió va comportar al seu torn una de les paradoxes més colpidores de la lingüística contemporània: la descripció del fenomen es feia gairebé exclusivament en la llengua que n’era responsable en molt bona part. Així, va sorgir una vegada més la dinàmica diabòlica tan habitual a l’àmbit acadèmic: els científics descriuen un fenomen en una llengua aliena als seus protagonistes, de manera que, o bé en queden exclosos o bé, si hi volen participar, ho han de fer en la llengua de l’investigador. Així, ells també es converteixen en agents destructors i reforcen la idea que, per arribar al coneixement —fins i tot d’allò que és propi— cal fer-ho en la llengua que ens imposen. Continuar llegint… Meditació d’agost | VilaWeb

IV Jornades Comunicació i Societat. Educació i Comunicació. Reptes i oportunitats en contextos de diversitat.

Origen: Programa | IV Jornades Comunicació i Societat

IV Jornades Comunicació i Societat. Educació i Comunicació. Reptes i oportunitats en contextos de diversitat.

5 i 6 de novembre de 2015

cropped-aaa.jpg

El Grup de Recerca en Comunicació Social i Institucional de la Universitat de Girona es va crear l’any 2009 com a resultat de la confluència d’un grup de professors i investigadors de diverses disciplines interessats en l’anàlisi, interpretació i innovació en l’àmbit comunicatiu.

Programa

Continuar llegint

C. de Rosselló: “El català a Catalunya: unes pinzellades”

Com està la salut del català a Catalunya? Vivim en una època en què es volen respostes clares i simples. Hi ha qüestions, però, que no són senzilles de respondre, i l’estat de la llengua n’és una. En les següents línies intentaré fer-ne una visió molt sintètica i tan explicativa com sigui possible a partir de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics (EULP) que es van presentar el juliol.

D’EULP ja n’hi ha tres: els dels anys 2003, 2008 i 2013, de manera que disposem d’un volum molt important de dades per entendre en quin punt es troben les llengües que es parlen a casa nostra. Us recomano molt que llegiu el document Resum dels factors clau, que és d’on he extret les dades per fer aquest apunt.

Continuar llegint… La BBC» El català a Catalunya: unes pinzelladesCont

R. Besalú: “TV3, ‘la nostra’ per als castellanoparlants?”

Origen: Reinald Besalú: “TV3 no és ‘la nostra’ para los castellanohablantes”

Entrevista a Reinald Besalú, que ha hecho su tesis doctoral sobre la relación de TV3 con los castellanohablantes: “Una cadena pública debe intentar cohesionar la sociedad y llegar a todos los grupos sociales””No busco críticas sociales o políticas a TV3, y en 30 años creo que ha conseguido ser la mejor televisión del Estado, pero como me gusta TV3 quiero que mejore”

L’ús del català a Internet, tendència a l’alça

Origen: L’ús del català a Internet, tendència a l’alça – Racó Català

El percentatge global d’ús del català a Internet és del 63,93%,  0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (63,91%). Així ho demostra l’actualització mensual del Baròmetre dde l’ús del català a Internet, presentat per Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics (WICCAC).D’entre allò que destaca WICCAC sobre el balanç del mes de juliol del 2015 és que en 11 dels 35 sectors analitzats a l’estudi el percentatge d’ús del catala és inferior al 50%. N’hi ha 8 que tenen un percentatge del 30 al 50% i 3 inferior al 30%.

El baròmetre del mes de juliol recull el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014) i constata la necessitat de centrar la política lingúística en la millora de l’ús social del català. El WICCAC també es fa ressó de l’Informe de Política Lingüística 2014, que assenyala que la llengua catalana manté el seu poder d’atracció malgrat els canvis demogràfics dels darrers anys. Per últim, el baròmetre cita l’Enquesta Òmnibus 2015, segons la qual el català creix com a llengua de referència en el consum cultural.

Continuar llegint

El número 56 de ‘Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística’ ja està en línia

El número 56 de ‘Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística’ ja està en línia

Introduïts per l’editorial “Rics en experiències”, de Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, el nou número de la revista Llengua i Ús conté els articles següents:

  • L’avaluació de la competència lingüística comunicativa: principis bàsics i propietats dels exàmens. Laura Puigdomènech i Farell
  • Xarxes socials i terminologia. Com afecten les xarxes el treball terminològic. F. Xavier Fargas Valero, Marta Grané Franch i Maria Cortés Jordana
  • L’aplicació mòbilGuies de conversa universitària (GCU): un recurs multilingüe per a la comunicació. Glòria Vergés Ramon
  • Aprèn.Cat: Llengua catalana i inserció laboral. Noemí Ubach i Codina
  • Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València. Alfons Esteve i Rafael Ramos
  • CATEMPRÈN, un servei de suport a la comunicació empresarial. Eva Prats i Núria Fernández
  • Projecte 300 fets de llengua: la història del català a l’abast de tothom. Lurdes Comas, Anna Gayà i Elena Heidepriem
  • El Consorci per a la Normalització Lingüística: “25 anys fent bategar el català”. Alba Conesa i Rosa Ibarz
  • La variació geogràfica en les sèries de televisió en català. Dos conceptes nous:variació autodiatòpica i variació alterdiatòpica. David Paloma Sanllehí i Mònica Montserrat Grau

A més, en aquest número es ressenyen la Guia d’estil per al tractament dels mots xinesos en català, el Corpus de fitonímia catalana i l’article “L’adquisició del llenguatge per part dels nens sords. Què poden fer-hi els lingüistes”.

La revista es publica en línia i es difon mitjançant un butlletí digital gratuït adreçat a subscriptors.

Últim número 

Subscripció 

Research Committee Language&Society. 3rd ISA Forum of Sociology (International Sociological Association).

Under the theme “Language and Representation: Struggles in the Global Age” the Research Committee Language &Society is organizing 15 session within the upcoming 3rd ISA Forum of Sociology (International Sociological Association) to be hosted in Vienna, Austria, 10-14 July 2016.

This will be an exciting conference for those scholars who address the relationship between language and society. We encourage you to read the information about the sessions (see below), and to submit an abstract for its evaluation by session organizers (deadline for submission is September 30th, 2015).

Amado Alarcón, Federico Farini and Keiji Fujiyoshi, RC25 Program Coordinators
http://www.isa-sociology.org/rc25.htm
https://www.facebook.com/ISARC25 Continuar llegint

Postgrau de Tècniques d’Investigació Social Aplicada [TISA]

Font: Presentació | Máster [TISA] Online

El Màster i la Diplomatura de Postgrau de Tècniques d’Investigació Social Aplicada [TISA] són una iniciativa conjunta de l’Institut d’Estudis del Treball (IET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona, i del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya  (COLPIS). L’objectiu del Màster / Diplomatura de Postgrau és oferir una formació especialitzada de postgrau destinada al coneixement i ús de les tècniques d’investigació avançades en el camp de les ciències socials i humanitats, amb una orientació aplicada i de professionalització. Continuar llegint

Catalan studies institute welcomes Donostia protocol as a new language rights tool | Cumbre de la Diversidad Lingüistica Europea

Origen: Catalan studies institute welcomes Donostia protocol as a new language rights tool | Cumbre de la Diversidad Lingüistica Europea

The future document will carry on from where the Barcelona Declaration (1996) and the Girona Manifesto (2011) left off

talde_argazkiaPaul Bilbao:The Protocol we will announce next year is going to be a new milestone.

Oriol Ramon:The Donostia Protocol will be the blueprint for a new concept of peaceful coexistence between diverse language communities.

Carme Arenas:We must keep up our efforts to get people to see language diversity as enriching, as a great opportunity for multilingual societies. We should support coexistence in equality for all languages regardless of quantitative considerations.

Today, the 2nd of July, the Institut d’Estudis Catalans hosted a public event organised by the promoters of the Summit on European Language Diversity (SELD) to be held next year in the Basque Country as part of the Donostia, 2016 Cultural Capital programme. The title of the presentation was: “From 1996 to 2016, and from the Barcelona Declaration to the Donostia Protocol: the way forward for implementing language rights.” Continuar llegint

Catalunya: presentació de l’Informe de Política Lingüística 2014

Origen: Més d’una quarta part de famílies nascudes fora de Catalunya usa el català amb els fills | VilaWeb

Informe Politica Lingüística - 29-07-2015

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha entregat aquest migdia a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, l’informe de política lingüística corresponent al 2014. L’estudi indica que el 48% de la població en té un nivell alt en totes les habilitats lingüístiques –comprensió, parla, lectura i escriptura–. El conseller ha destacat que ‘la salut del català es manté’ i que continua sent ‘una llengua de cohesió i d’oportunitats’.

Entre les dades de l’informe, destaquen les relatives la implantació de la llengua, que reflecteixen que el 60,2% dels ciutadans nascuts a Catalunya i amb un dels dos progenitors també nadiu parla en català amb els seus fills. Pel que fa al coneixement del català, el 94,3% de la població de 15 anys i més entén el català i el 80,4% el sap parlar. Continuar llegint

MOOC: Language Revival: Securing the Future of Endangered Languages

Language Revival: Securing the Future of Endangered Languages 

Course Overview

Language is an integral part of society. Wherever we come from, the words we use and the way in which we use them are fundamental to our cultural identity. In today’s increasingly globalised world, however, ‘linguicide’ – the loss of a language – is becoming all too common. But there is hope. The language revival movement has emerged as an important and effective response, and this course will introduce you to its key principles and techniques.

After discussing powerful answers to the question of why languages should be revived, we’ll investigate how. Far more than just a simple process of recovering literacy and lost letters, language revival involves a deep and complex engagement with history, human rights, identity and wellbeing. You will also learn what’s being done around the world right now, and how effective these techniques have been.

Origen: Lang101x Course Info | edX

 

Primera explotació de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya (2013) i resultats de les Balears, Franja i Andorra

Es publica Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau.

  • Andorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
    Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
    La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
    Presentació
  • Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clauCatalunya publicació: Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau.
  • Els factors clau de les llengües a Catalunya
    Coneixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
    Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
    Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
    Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona
    Modera: Joan Solé Camardons
    Presentació
  • Nou sistema d’indicadors lingüístics
    Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
    Anna Torrijos, Direcció General de Política Lingüística
    Presentació

Més informació: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

El català als mitjans de comunicació: una visió agredolça però positiva

El català als mitjans de comunicació: una visió agredolça però positiva

Una anàlisi a partir de dades de l’”Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014″ i del “VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana” mostra unes posicions molt desiguals segons els canals, inclòs el cinema

Daniel Condeminas | Actualitzat el 27/07/2015 a les 22:30h

Els darrers estudis apareguts sobre la presència i l’ús de la llengua catalana als mitjans de comunicació, les xarxes socials i el cinema, des de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014 al VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana, ens ofereixen resultats ben diferents segons el sector que analitzem: si la presència del català a internet avança de forma continuada, la premsa en català –descomptant la continuada davallada de vendes al quiosc—millora percentatges, i la ràdio ofereix en cada EGM unes dades més positives que l’anterior; la televisió, però, viu una continuada baixada global en el consum de canals en català, i la presència del català a les sales de cinema es manté en unes xifres absolutament lamentables. Continuar llegint

Conferència de Samy Alim “African American Language Use: Implications for Bilingual and Multilingual Education”

El professor H. Samy Alim de la Universitat d’Standford, convidat pel grup GREILI-UPF i el grup ALLENCAM, impartirà una conferència el 16 de setembre al Campus de Ciutadella de la UPF titulada ” African American Language Use: Implications for Bilingual and Multilingual Education”.

Podeu trobar tota la informació al web de GREILI-UPF (http://www.upf.edu/greili-upf/). Més endavant confrimarem l’aula on s’impartirà.

Qui pilotarà la normalització del català a les Illes? | VilaWeb

El nou conseller d’educació, Martí Xavier March, recuperarà el decret de mínims però la comunitat lingüística no confia en què impulsi una normativa d’immersió del català · Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística, canviarà la llei de funció pública i té el repte d’incrementar l’ús social del català. Continuar llegint… Qui pilotarà la normalització del català a les Illes? | VilaWeb

Cal millorar l’ús social del català

Butlletí de l’IEC

El degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, juntament amb la reducció de persones que tenen el català com a primera llengua i la dificultat per a atraure nous parlants són algunes de les principals conclusions del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), que analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. L’informe, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, es va presentar el 6 de juliol a la seu de l’Institut.

«La millora dels usos és un dels grans reptes que ha d’abordar la intervenció sobre la llengua si volem que el català sigui la llengua de cohesió social», va destacar Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en l’acte de presentació, en què també van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Mireia Plana, membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua.

Pel que fa a l’evolució sociolingüística, Pradilla va destacar que la xifra general de residents a la comunitat lingüística catalana és de 13.4999.028 habitants, dels quals un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara saber-la parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la sap escriure. El que resulta preocupant, segons els autors de l’informe, és la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des de l’any 2003, especialment a Catalunya. El contrast de les dades del 2003 i del 2008 va evidenciar una pèrdua de 86.000 catalanoparlants inicials, un 4,3 % dels poc més de dos milions que hi havia el 2003. Deu anys més tard, la tendència decreixent no s’ha estroncat però s’ha moderat (11.000 persones, -0,5 %).

Tot i que l’ús de la llengua no perd terreny entre el col·lectiu de parlants nadius, té força dificultats per a atraure parlants entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió grupal. En aquest sentit, els autors de l’informe veuen «amb preocupació» l’important decalatge (14,4 punts) que hi ha entre els percentatges atribuïts a la llengua habitual catalana (36,3%) i espanyola (50,7%).

Context sociopolític

El món de l’ensenyament ha constituït el focus de tensió més important de les polítiques lingüístiques estatals i territorials. L’informe destaca que a Catalunya, «la impugnació del model de conjunció lingüística i la consegüent incorporació de la vehicularitat de l’espanyol s’ha fet de la mà d’un setge judicial impulsat per una nova conjuntura política en el poder estatal», per la qual cosa «va prenent més força la necessitat d’avaluar rigorosament la presència efectiva de la llengua espanyola en el model vigent».

Al País Valencià i a les Illes Balears la nova ideologia multilingüe que emana dels models proposats en el Decret de plurilingüisme i el Decret de trilingüisme, respectivament, ha anat fent el seu camí. Al País Valencià el nou currículum de primària que desplega la LOMQE (Decret 108/2014, del 4 de juliol) redueix significativament la presència del català. Alhora, l’Ordre 88/2014, del 9 de desembre, relativa al procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, elimina garanties d’ús del valencià en els centres. A les Illes, l’aprovació del Decret 15/2013, del 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integral de les llengües als centres docents no universitaris, redueix sensiblement la presència de la llengua catalana en l’entorn educatiu.

Consum mediàtic i de productes culturals

En l’àmbit dels mitjans de comunicació i la cultura en general, la situació és molt diferent segons sectors i territoris. Mentre que a Catalunya i Andorra l’oferta i el consum va en augment, a la resta de territoris són baixos o testimonials.

A Catalunya, els exemplars en català difosos han arribat al 32,2 % (30,8 % el 2013). La premsa comarcal no diària en català també mostra una vitalitat destacable. I el sector de la premsa que mostra un creixement més important és el dels mitjans periodístics en línia, que, amb un augment d’un 43,7 % d’usuaris, té en l’ús quasi exclusiu de la llengua catalana un tret definidor. Pel que fa a la ràdio en català, també a Catalunya ha aconseguit incrementar el diferencial amb la ràdio en espanyol: del 59,3 % - 40,7 % el 2013 s’ha passat al 66 % - 34 % el 2014. Quant a la televisió en llengua catalana, ha experimentat un lleuger descens.

Al País València i a les Illes Balears l’oferta de ràdio i televisió en català, molt precària, es refugia en algunes emissores i televisions locals-comarcals. L’informe destaca que «l’evaporització de la llengua catalana de l’espai radioelèctric causada pel tancament dels mitjans audiovisuals dependents de la Generalitat Valenciana i l’obstaculització de la recepció dels mitjans de la CCMA és un dels pitjors atemptats que ha patit el procés de rehabilitació de la llengua».

En l’àmbit del cinema en català, l’informe ressalta el sobtat retrocés que ha tingut en la proporció d’espectadors: s’ha passat d’un 4,4 % el 2012 a un 3 % el 2013, segons les darreres dades disponibles, i reclama «una intervenció decidida i efectiva».

L’informe també posa en relleu les bones dades del català en el món de la xarxa i destaca que ocupa el dissetè lloc segons el nombre d’articles publicats a la Viquipèdia, i que la seva presència és de prop de dos terços dels webs d’empreses i institucions ubicades en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana.

Administració