VII Congrés de l’Associació Francesa de Catalanistes (AFC): Catalunya (del) Nord com a cruïlla

VII Congrés de l’Associació Francesa de Catalanistes (AFC). Universitat de Perpinyà – Via Domitia. 23-24 d’octubre del 2015.

Temàtica : Catalunya (del) Nord com a cruïlla
El VII Congrés de l’AFC tindrà lloc a Perpinyà els dies 23 i 24 d’octubre del 2015. Segons el costum de l’associació, pretén explorar un territori més dels Països Catalans o relacionat amb ells (Lorient, 2011: la Bretanya; París Sorbona, 2013: les Illes Balears). El territori nord-català té l’originalitat de ser alhora pont i marge, per la seva inclusió geopolítica que indiscutiblement repercuteix en les seves modalitats lingüístiques i també en el futur de la llengua i les reivindicacions «locals». Tant la realitat de la seva història com aquella de les múltiples formes de comunicació han desenvolupat uns imaginaris que, més enllà de la frontera (o més ben dit de les fronteres), es creuen amb la resta dels Països Catalans –Principat i Andorra– i amb Occitània i França. Aprofitarem aquesta reflexió sobre la frontera tot i explorant-la, metafòricament, en el camp de la traducció i sota les diverses formes que pugui presentar.

Data límit de proposta de comunicació : 15 de febrer del 2015

Envieu-les a les adreces següents : lagarde(arrova)@univ-perp.fr  berthelo(arrova)univ-perp.fr

  1. Catalunya Nord : Realitats i Imaginaris

L’aproximació a les realitats i als imaginaris es podrà fer en diferents àmbits proposats en el següent ventall. A partir de diversos enfocaments i desenvolupaments científics, incloent-hi la pluridisciplinarietat, la interdisciplinarietat i l’aproximació epistemològica, aquests conceptes, realitats i representacions es podran tractar ja sigui per separat o bé en una visió comparatista.

– Espais i Territori

– Història i Memòries

– Poblacions i Societat

– Cultures: popular i cultivada

  1. Llengua i Traducció

Considerant la llengua catalana com a referent històric fonamental del territori nord-català, es mereix que se li dediqui una sèrie de reflexions.

– Patrimoni lingüístic, Usos actuals i Futur de la llengua catalana

Les formes locals, tal com van ser recollides com a característiques dialectals o fixades en els etno-textos, representen un patrimoni que ha anat evolucionant fins arribar a unes formes d’usos sociolectals que també mereixen ser examinades. D’altra banda, la transmissió del català, per diverses vies, constitueix el gran repte per al futur de la llengua i la cultura.

– Traducció i Auto-traducció

Seguint amb la metàfora de la cruïlla, convindria integrar experiències i anàlisis dedicats a la traducció i l’auto-traducció literària (cap al francès, el castellà o altres llengües). Així mateix, les diferents formes de traducció especialitzada que tenen una necessitat social (institucional, econòmica, jurídica, periodisme, turisme, etc.).

Més informació: Crida d’articles

Jungbluth: “Els llibres de família empordanesos: el català parlat en els segles XVIII i XIX”

L’horari inicial ha canviat, de 10 a 12h.
Fins divendres de la setmana que ve tenim a la nostra Secció com a professora convidada la professora Konstanze Jungbluth, catedràtica de Pragmàtica i Lingüística Contrastiva a l’Europa-Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya).

Dijous que ve la professora Jungbluth donarà la conferència següent:
“Els llibres de família empordanesos: el català parlat en els segles XVIII i XIX”
Hora: 10.00-12.00 h
Aula: 0.2, edifici Josep Carner
Font:Neus Nogué Serrano Departament de Filologia Catalana Universitat de Barcelonahttp://www.neusnogue.cat

Addenda et Corrigenda: ¿Qué supondría la oficialidad del castellano en una Cataluña independiente?

Breve extracto del artículo de Silvia Senz, «Imaginar el Estado: el debate sobre el estatus de las lenguas en la Cataluña independiente», en: Klaus Zimmermann (ed.). Prácticas y políticas lingüísticas. Nuevas variedades, normas, actitudes y perspectivas. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert, 2014, pp. 341-402. 

Continuación de: «Imaginar el Estado: el debate sobre el estatus de las lenguas en la Cataluña independiente»
 

J. Vidal: “El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent”

El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez

Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia.

Entre les diferents accions institucionals de promoció i difusió de la llengua catalana que organitza enguany la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’ha engegat la campanya En català, també és de llei. Utilitza’l, hi tens tot el dret [1], la qual té un triple objectiu: informar i sensibilitzar els ciutadans perquè facin prevaldre els seus drets lingüístics davant l’Administració de justícia a Catalunya; fer que els professionals del dret i la justícia facilitin aquesta tria lingüística a la ciutadania, i finalment, informar els estudiants de carreres jurídiques del nostre país per tal que sàpiguen, des del primer any de carrera, que el català és una llengua de ple dret en l’àmbit judicial i en el seu futur professional. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez.

Nou article sobre els usos lingüístics en un context d’alta recerca

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Nou article sobre els usos lingüístics en un context d’alta recerca.

Finalment ha aparegut l’article, que complementa el que vam publicar a Caplletra : Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa i Comajoan, Llorenç (2014) ¿En qué lenguas se hace ciencia? La gestión del multilingüismo en el Parc Científic de Barcelona. RIO Revista Internacional de Organizaciones 13, 111-134.  que complementa amb noves dades el que ja va aparèixer a: Vila i Moreno, F. Xavier, Bretxa i Riera, Vanessa i Comajoan i Colomé, Llorenç. 2012 “Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona“. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 52, 35-64. Espero que us interessin!

J. Jiménez-Salcedo: “Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques”

“Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques” Juan Jiménez-Salcedo. Universidad Pablo de Olavide, Séville (Espagne). jimsal@upo.es

Résumé

Notre article présente la méthodologie et les résultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2008 (EULP08), une enquête menée par l’Institut catalan de la statistique (Idescat), dont l’objectif principal et de dresser un portrait des usages linguistiques de la population catalane, et qui se base sur une conceptualisation ouverte et dynamique des catégorisations linguistiques. Nous pensons que la méthode de travail privilégiée par les statisticiens catalans peut contribuer à éclairer plusieurs aspects de la démolinguistique canadienne et québécoise. Continuar llegint… Quelques pistes méthodologiques en démolinguistique : la langue catalane et son Enquête d’usages linguistiques | Érudit | Cahiers québécois de démographie v40 n1 2011, p. 13-38 |.

Actes amb Florian Coulmas a Barcelona i Reus

Actes amb Florian Coulmas a Barcelona i Reus.

La setmana vinent el professor Florian Coulmas (German Institute for Japanese Studies) serà al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB) i el grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV.

“The New Economics of Literacy”
El grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV organitza el seminari “The New Economics of Literacy” el proper 27 de gener a les 11h, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa. Podeu consultar el díptic de l’activitat.
ACTE: Seminari “The New Economics of Literacy”, a càrrec del Prof. Florian Coulmas, de la Universitat Duisburg-Essen
DIA: Dimarts, 27 de gener de 2015, 11h.
LLOC: Sala de Graus, Facultat d’Economia i Empresa URV (Reus)

 
Language policy: A discipline under construction? A dialogue between Florian Coulmas and Thomas Ricento
Sala de Graus de l’Edifici Històric de la Facultat de Filologia de la UB
28 de gener de 2015, 12.00h – 14.00h

 

 

Workshop: «Working on Language Demography: Theoretical and methodological issues to be considered», a càrrec de Florian Coulmas
Aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB
30 de gener de 2015, 12.00h – 14.00h

Els actes organitzats pel CUSC compten amb la col·laboració del programa de Màster Oficial de Lingüística aplicada i adquisició de llengües en contextos multilingües (UB), el Màster Oficial d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes i el Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats (UPF).

Informació distribuïda per CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació  i Amado Alarcón.

Josep Gifreu i el català a l’espai de comunicació – Francesc Viadel – La Veu del País Valencià

Josep Gifreu i el català a l’espai de comunicació – Francesc Viadel – La Veu del País Valencià.

Josep Gifreu, periodista i catedràtic de Teoria de la Comunicació.

Cap autor ha defensat amb més insistència al llarg d’aquests darrers anys la necessitat d’un espai comunicatiu en català com Josep Gifreu, periodista, catedràtic de Teoria de la Comunicació, molt conegut també pels seus estudis al voltant de la normalització lingüística o de la cultura catalana. L’investigador acaba de publicar, “El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)” (Ed. UAB/UJI/Universitat Pompeu Fabra/PUV). La  seua tesi és molt elemental i no per això menys contundent: sense un espai de comunicació propi, políticament reconegut i socialment institucional, la plena normalització  del català no serà possible. Continuar llegint

Revista “Lengua y migración”

Lengua y migración

LENGUA Y MIGRACIÓN publica artículos originales, teóricos, empíricos y metodológicos, que analicen la realidad lingüística y comunicativa de la migración, atendiendo al estudio de todos los elementos sociales y lingüísticos que concurren en el proceso de integración sociolingüística, incluidos los procesos de adquisición de segundas lenguas.
Continuar llegint

XVII Col·loqui l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)

El XVII Col·loqui l’Associació Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes (AILLC) tindrà lloc a València (concretament, a la Facultat
de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València)
del 7 al 10 de juliol de l’any 2015.
Propostes de comunicació: fins al 25 de gener de 2015.
Més informació al web: http://ocs.uv.es/index.php/AILLC/AILLC2015/index
Per a qualsevol dubte, podeu adreçar-vos a: AILLC.Valencia(arrova)uv(punt)es

Font: Rafael Roca, Secretari del Comitè organitzador, via www.infozefir.com

Els sociolingüistes de Catalunya més citats a Google Scholar: T. van Dijk, I. Vila, A. Alarcón, J. Pujolar, A. Bastardas, M. Trenchs i L. Comajoan

En el rànquing dels científics de les institucions catalanes més citats, publicat per Webometrics a partir de les dades de Google Scholar, apareixen alguns sociolingüistes catalans. Vegeu-ne la posició a la llista següent:

  • 1 Teun A van Dijk Universitat Pompeu Fabra
  • 512 Ignasi Vila Universitat de Girona
  • 1359 Amado Alarcón Universitat Rovira i Virgili
  • 1762Joan Pujolar Universitat Oberta de Catalunya
  • 1828 Albert Bastardas Boada Universitat de Barcelona
  • 1886 Mireia Trenchs Parera Universitat Pompeu Fabra
  • 2112 Llorenç Comajoan Universitat de Vic

Més informació.

Nota: si trobeu a faltar altres investigadors en sociolingüística catalana feu-nos arribar la vostra informació a cruscat(arrova)demolinguistica(punt)cat.

 

Apunt completat amb l’ajut d’Imanol Larrea

 

Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012

Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012

Notícies del CPNL – Desembre de 2014.

Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012

L’Ofercat és un estudi sociolingüístic, desenvolupat per la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL que, mitjançant la tècnica de l’observació, permet conèixer l’oferta lingüística d’una ciutat. En un cicle que es va desplegar entre 2001 i 2006 aquestes observacions es van portar a terme a 20 ciutats de Catalunya, mentre que a partir de 2007 l’Ofercat es limita a estudiar l’oferta lingüística dels establiments comercials d’algunes d’aquestes ciutats, replicant les observacions anteriors. Continuar llegint

El català en el país de les tres-centes llengües – VilaWeb

El català en el país de les tres-centes llengües – VilaWeb.

Carme Junyent i Pau Vidal teoritzen sobre el català en una Catalunya independent

[https://www.youtube.com/watch?v=fKeoVegQhB0]

La lingüista Carme Junyent (1955) va participar dilluns en un debat a l’Ateneu Barcelonès amb el filòleg Pau Vidal. L’acte es titulava ‘El català en el país de les tres-centes llengües’. Junyent hi fou convidada a exposar quin hauria de ser el model lingüístic en una Catalunya independent. Carme Junyent és una prestigiosa lingüista, gran coneixedora de les llengües del món i amb extensa obra publicada. És molt crítica amb el bilingüisme políticament correcte. La seva intervenció es pot veure sencera en aquest vídeo. Continuar llegint

Seminari de T.Ricento: “Language Policy from an International Perspective”

El professor Thomas Ricento de la Universitat de Calgary impartirà el seminari “Language Policy from an International Perspective” el 19 i 20 de gener a la Universitat Pompeu Fabra convidat pel grup de recerca GREILI-UPF i el grup consolidat ALLENCAM.
Més informació: Ricento-cartell
Font: M. Trenchs (web personal). Grup de recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats (GREILI-UPF). ALLENCAM.

J. Melià: Les coses com no són

 

No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, és àmpliament compartida l’obvietat que la llengua de les Balears (la pròpia: no és insignificant que l’anomenem espontàniament amb  el gentilici de cada illa) és la mateixa que es parla a Catalunya i en altres indrets continentals. És evident que ho han facilitat l’escolarització, el coneixement de registres formals i el major contacte amb parlants d’altres llocs, ja sigui directament o a través dels mitjans de comunicació. Continuar llegint: Les coses com no són (Joan Melià).

Administració