M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Miquel Cabal Guarro
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

Tàtar o tàrtar?

Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

PhD scholarships in multilingualism available at Heriot-Watt University, Edinburgh

There are two PhD scholarships available in the Department of Languages and Intercultural Studies (School of Social Sciences), Heriot-Watt University.

They should contact me directly at b.m.a.o’rourke(arrova)hw.ac.uk  to discuss ideas for a project relating to the broad area of multilingualism including sociolinguistics, minority language contexts, language policy and planning, new speakers, language ideologies, issues around linguistic and cultural diversity, language and mobility.

The deadline is the 10th April. More details below. Continua llegint

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Curs d’estiu “Aprendizaje de ELE y discurso: el desarrollo de la competencia cultural”

Dies: 4-8 de setembre de 2017, de 9.30 h a 14 h.

Organitza: Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra.

Lloc: Campus del Poblenou de la UPF.

Destinataris: estudiants universitaris i professionals d’espanyol com a llengua estrangera, tant professors com editors i autors de materials.

Informació: https://www.upf.edu/dtcl(actualitat/ELE2.html

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.


Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria  Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

I Congrés de Joves Investigadors en Llengua i Literatures Catalanes

Dies: 27 al 29 de setembre. Lloc: València. Obert el termini, fins al 30 d’abril, per a presentar propostes de comunicació i participar en el congrés. La comunicació no ha de ser necessàriament en català, però cal que el tema tinga a veure amb llengua, literatura o cultura catalana encara que siga de manera comparativa o transversal amb altres llengües, literatures o cultures. Més informació a: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Universitat de València, telèfon: 665 13 42 10 Correu: paumarmi(arrova)alumni.uv.es

Beques de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat de València

Convocatòria de beques per a incorporar-se a la Direcció General. Tenen una durada de 2 anys i van destinades a titulats menors de 35 anys en filologia catalana, anglesa, dret, sociologia, comunicació audiovisual i publicitat. Dotació: 1000 euros mensuals. Més informació sobre la convocatòria: http://www.dogv.gva.es/datos/2017/03/22/pdf/2017_2208.pdf Ordre de bases: http://www.dogv.gva.es/datos/2016/12/28/pdf/2016_10470.pdf

F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

V. Bretxa: ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ (La BBC)

L’entrevista

Em dic Vanessa Bretxa (Arenys de Munt, 1980). Vaig estudiar sociologia i em vaig doctorar amb la tesi El salt a secundària. M’imagino una societat on es pugui viure plenament en català.


Et preocupa el poc ús de català entre els joves?

Els joves parlen en proporció el mateix (una mica més) català que la població adulta. En percentatges d’ús.

No és la sensació general…

Cert, hi ha la percepció que els joves parlen més castellà però les dades no indiquen això.

Els alumnes que parlen català a primària, a secundària es passen al castellà amb els seus companys.

No, l’estudi que hem fet a Mataró analitzant 1.000 alumnes indica que només un 13% dels alumnes quan passen a secundària parlen més castellà amb els seus amics i companys. La gran majoria no canvia els seus usos lingüístics interpersonals.

I  què passa amb aquest 13%? El català perd atractiu entre els adolescents?

Això passa perquè canvien el seu entorn sociolingüístic i s’adapten a la nova realitat. Aquest 13% són alumnes que van a estudiar a instituts on la llengua predominant és el castellà. Hi ha menys instituts de secundària i s’ubiquen a barris on demogràficament el castellà és predominant.

Continuar llegint… La BBC | ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ – La BBC

Jurilingüística i veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

La interacció entre llengua i dret ha rebut en català denominacions diverses al llarg del temps. Així es parla de jurilingüística, lingüística jurídica, llengua i dret, entre altres. També els darrers temps s’utilitza la denominació lingüística forense, com a traducció literal de l’anglosaxó forensic linguistics, per referir-se a la interacció entre les matèries lingüística i jurídica. Tot i que la diversitat denominativa no sempre implica variació conceptual, és previsible que darrere diverses denominacions hi hagi també interessos i objectius diversos. La proximitat entre termes que s’utilitzen per estudiar la relació entre llengua i dret pot generar una aparença d’equivalència, que ara per ara només es produeix funcionalment entre jurilingüística o lingüística jurídica i forensic linguistics. Continuar llegint… Jurilingüística i : veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

Ianos, Huguet, Janés, Lapresta: “Can language attitudes be improved? : A longitudinal study of immigrant students in Catalonia (Spain)”

Origen: Can language attitudes be improved? : A longitudinal study of immigrant students in Catalonia (Spain) – Dialnet

Continua llegint

“L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging” Taula Rodona GREIP

Us convidem a la tercera Taula Rodona Internacional organitzada pel grup GREIP, “L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging“, que es realitzarà els dies 6 d’abril (de 16.45 a 20.30 hs.) i 7 d’abril (17.00 a 20.30) de 2017, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. La taula rodona compta amb la participació de convidats internacionals (Ofelia García,  Zhu Hua, Ricardo Otheguy, Georges Lüdi) i d’un panel de membres del grup GREIP. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a l’arxiu adjunt. Round Table GREIP

Administració