Monthly Archives: juny 2010

B. Joan: "L’acció de la Secretaria de Política Lingüística”

La Societat Catalana de Sociolingüística es plau a convidar-vos a la tercera conferència del Cicle: “L’acció institucional actual a favor del català a Catalunya”:

“L’acció de la Secretaria de Política Lingüística”, a càrrec de Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística.

Aquest acte tindrà lloc el dimecres 28 de juny, a les 18.30 hores a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47.

Font: Societat Catalana de Sociolingüística.

Estudi de l'ús del valencià en les universitats

L’1,8% dels universitaris valencians estudia només en valencià i el 54%, tot en castellà -Un estudi impulsat per l’AVL i les cinc universitats públiques revela que només en la UV i la Jaume I un terç dels alumnes rep la meitat de les classes en llengua pròpia. L’anglès triplica el valencià en les publicacions científiques dels investigadors

Font: diari Levante (19/06/2010)

Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l11219>

———-

Esteban Morcillo aposta per “construir un futur en valencià” en la presentació d’un estudi sobre usos lingüístics a les universitats -El rector de la Universitat de València ha demanat un posterior estudi per a conéixer quines mesures calen per a millorar la presència del valencià

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha manifestat el compromís de la institució per a “construir un futur junts i en valencià”, durant la presentació de l’estudi ‘Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 2010’. L’acte ha sigut aquest matí a Sant Miquel dels Reis. Esteban Morcillo, després de constatar que el treball té uns “fonaments sòlids” i mostra la realitat de la Universitat, ha demanat un posterior informe que ja indique “quin tipus de política hem de fer” per tal de millorar la presència del valencià.

El rector ha felicitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’equip científic per l’informe, –en què han participat les cinc universitats públiques valencianes– i ha manifestat que “és evident que hi ha espais de millora, encara que per a impulsar-los farà falta finançament”.

L’estudi ‘Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 2010’ constata que els universitaris, PAS i PDI del Sistema Universitari Públic Valencià (SUPV) tenen una competència lingüística superior a la mitjana de la població valenciana. Aquesta és una de les conclusions que ha posat de manifest l’estudi dirigit per Artur Aparici Castillo, on han intervingut dos professors de la Universitat de València (Rafael Castelló i Rafael Xambó). L’estudi ha estat fruit de la col·laboració entre les universitats del SUPV i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El treball respon al requeriment de les cinc universitats del SUPV amb l’objecte de prestar suport a les accions que tendeixen a normalitzar l’ús del valencià a la universitat, en cadascun dels seus estaments: el professorat, els estudiants i el personal d’administració i serveis. Amb la informació produïda, les universitats pretenen fonamentar de manera rigorosa les seues polítiques encaminades a reblanir i superar els entrebancs que a hores d’ara limiten al personal universitari i els estudiants en el que hauria de ser l’ús normal de la llengua pròpia.

Per al present treball, s’ha fet 1.967 entrevistes telefòniques a estudiants i estudiantes. Les entrevistes al personal docent i investigador (PDI) es van realitzar amb contacte directe, cara a cara, amb 1.637 persones. La mostra del personal d’administració i serveis

(PAS) ha estat de 1.415 persones entrevistades, també amb conversa cara a cara.

En Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 2010 també s’ha posat de manifest, reiteradament, situacions com que la població que procedeix de la zona d’Alcoi-Gandia-Dénia, de València i de Castelló, així com la procedent de Catalunya i les Illes Balears, presenten competències lingüístiques i nivells d’ús en valencià –així com actituds favorables a la promoció del valencià–, significativament per damunt de la mitjana.

L’estudi també demostra que les dues universitats que fins ara han obtingut millors resultats, a una distància significativa de la resta, són la Universitat de València-Estudi General i la Universitat Jaume I.

Amb resultats semblants si exceptuem l’ús del valencià en l’administració universitària.

No obstant aquestes xifres, les dades mostren que ni els estudiants valencianoparlants tenen garantit a hores d’ara el seu dret a rebre una docència universitària en valencià, ni el professorat disposat a impartir-la gaudeix de les condicions necessàries per a fer-ho amb normalitat i amb un nivell d’esforç equivalent al d’aquells que la imparteixen en castellà.

L’estudi posa de manifest, quant al foment de la docència en valencià, que les polítiques lingüístiques universitàries actualment vigents, més que en la reglamentació i planificació institucional, es basen en la gestió i l’impuls de la voluntat personal del professorat per tal d’articular a partir d’aquesta una oferta docent en valencià. Aquesta gestió de voluntats personals té, lògicament, una oferta d’abast limitat i escàs, que es reparteix per universitats, titulacions i departaments de forma summament desigual.

Els usos lingüístics de les universitats públiques valencianes 2010 també apunta que si es vol avançar més en l’equiparació de les dues llengües, les universitats hauran de reglamentar la carrera docent i planificar la creació d’una plantilla de professorat perfilada en valencià molt més nombrosa que l’actual i més homogèniament distribuïda.

Si no ho fan així, el paisatge que ens mostra aquest estudi deixa veure clarament com l’horitzó màxim al qual es pot arribar amb les actuals polítiques, quant a docència en valencià, es troba ben pròxim.

En l’estudi que s’ha presentat hui també s’ha analitzat la realitat sociolingüística en àmbits com ara competències en valencià. Els usos lingüístics són una part molt important del treball, analitzats amb la família, amistats i ‘companys i companyes de pis’, en compres i amb persones desconegudes, usos lingüístics amb els mitjans de comunicació, en la lectura o en les relacions informals.

També s’ha estudiat les pràctiques lingüístiques en la docència, i en la investigació, els usos escrits administratius, la importància atorgada a les diverses llengües, les actituds lingüístiques al SUPV, l’evolució prevista del valencià, i els drets lingüístics i valoracions dels serveis lingüístics universitaris.

Font: Universitat de València

Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l11220>

Font: www.infozefir.com

E. Querol: "Enquesta demogràfica 2007: nova font, noves dades sociolingüístiques"

Resum: Les informacions que aporta aquesta nova font demogràfica, entre les dues operacions censals del 2001 i del 2011, són importants, en primer lloc, perquè acurten aquesta llarga sequera de dades; en segon lloc, perquè permetran moltes explotacions tenint la llar com a referència, i, finalment, perquè per primera vegada s’obtenen resultats en una operació amb preguntes amb tradició censal sobre la llengua inicial i sobre les habilitats en castellà. L’article emmarca aquesta nova font estadística i relaciona les variacions demogràfiques amb les variacions lingüístiques. Se centra en les habilitats lingüístiques dels estrangers i en la llengua i el treball. A més, també aporta dades sobre la competència lingüística en les altres llengües oficials de Catalunya: l’occità i el castellà. Finalment, per cloure l’escrit, d’una banda, es fan diferents propostes d’estudis que caldria dur a terme en el futur i, de l’altra, es pronostica quina serà l’evolució de les habilitats lingüístiques en català dels estrangers. Català

Autors:  Ernest Querol

Revista de Llengua i Dret , Núm.  53, Juny 2010, ISSN: 0212-5056, ISSN web: 2013-1453, 15×23 cm


Articles de l'E. Pons, A. Pou i E. Boix, a Llengua i Dret

Llengua i Dret, 53

M. Fukuda: Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l’organització interna i la seva implicació en l’ecosistema lingüístic català

Resum: El procés de globalització ha augmentat la interconnexió de les nacions, ha accelerat la mobilitat de les persones i dels béns. La globalització econòmica, sobretot, ha eliminat la barrera de la mobilitat i ha permès al capital humà altament qualificat moure’s lliurement. Els japonesos a l’estranger, que són producte de la globalització econòmica nipona, en són un exemple. Diversos estudis precedents han caracteritzat aquesta població com un col·lectiu mòbil que viu la seva estada temporal a la societat d’acollida lligat al context sociocultural del Japó. Pel que fa a la llengua, viuen majoritàriament en japonès, sense tenir gaire coneixement de la llengua local. Tanmateix, totes les colònies japoneses del món s’organitzen de la mateixa manera? Els seus comportaments són tan homogenis com se sol pensar? Aquest article examina com l’organització de la colònia japonesa condiciona els comportaments lingüístics dels seus integrants en una societat multilingüe com la catalana. Així mateix, demostra la diversitat de la colònia tant en termes de projecte migratori com en termes lingüístics. Català

Autors: Makiko Fukuda

Revista de Llengua i Dret , Núm.  53, Juny 2010, ISSN: 0212-5056, ISSN web: 2013-1453, 15×23 cm

F. Xavier Vila: Praat mar frysk! («Senzillament, parla’m en frisó»). La situació del frisó i la política lingüística a Frísia

Praat mar frysk! («Senzillament, parla’m en frisó»). La situació del frisó i la política lingüística a Frísia

Autors: Francesc Xavier Vila

Revista de Llengua i Dret , Núm.  53, Juny 2010, ISSN: 0212-5056, ISSN web: 2013-1453, 15×23 cm

Resum:El frisó constitueix un cas de llengua minoritària/minoritzada especialment interessant des del punt de vista de la política lingüística comparada, ja que, contràriament al que s’esdevé amb bona part de les llengües no estatals del continent europeu, el seu manteniment i la seva promoció es duen a terme en un context d’escassa reivindicació nacionalista explícita i en un marc polític de democràcia liberal que ha mostrat un respecte per les minories molt superior al d’altres països de l’entorn. L’article repassa la història del frisó, les polítiques lingüístiques de les autoritats del país, històricament neerlanditzadores, i les resistències que hi van oposar diversos sectors de la societat frisona. Pel que fa al present, l’article descriu la situació actual de la llengua i les tendències demolingüístiques que l’amenacen, així com els esforços dels moviments d’activisme lingüístic per bastir un discurs que garanteixi la supervivència i la recuperació de la llengua des d’una perspectiva liberal. Català

Revista Llengua i dret

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió “pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure”.

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès

"Hablar en valenciano causa estrés"

La lengua, en el diván

Los psicólogos Ferran Suay (Valencia, 1959) y Gemma Sanginés  (Bilbao, 1970), en su domicilio. Los psicólogos Ferran Suay (Valencia, 1959) y Gemma Sanginés (Bilbao, 1970), en su domicilio.  Levante-EMV

Los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analizan en un estudio “el estrés añadido” que soportan los valencianohablantes al resistirse a cambiar de idioma cuando interactúan con hablantes de la lengua dominante, el castellano. En su libro “Sortir de l’armari lingüístic” proponen consejos para rebajar esta tensión personal y sentirse bien al elegir la lengua propia.

Continue reading

Law, Language and the Multilingual State

Bloemfontein (South Africa) and Montréal (Canada)

Law, Language and the Multilingual State

Bloemfontein (South Africa), October 31 – November 4, 2010

Call for Papers. Second Circular, December 1st 2009.

The Twelfth International Conference on Law and Language of the International Academy of Linguistic Law – LAW, LANGUAGE AND THE MULTILINGUAL STATE will be organized with the University of Free State, Bloemfontein, South Africa (www.ufs.ac.za). It will take place from October 31st to November 4th 2010 (Sunday-Thursday) at the Black Mountain Leisure and Conference Hotel (http://www.blackmountainhotel.co.za), 80km east of Bloemfontein.

The working languages of the Conference will be French, English and Afrikaans. The General Scientific Committee of the Conference is formed by Profs Theodorus du Plessis, Loot Pretorius, Koos Malan, Drs Nelson Musehane, Munene Mwaniki, Mr J.C. Van der Merwe and Ms Mariana Kriel (South African Scientific Committee) and by Profs Claudine Brohy, Denise Daoust, Angéline Martel, André Braen, Joseph-G. Turi and José Woehrling (IALL-Scientific Committee).

For more information concerning registration, accommodation and to send abstracts of proposed papers, please contact directly the South African Committee at the following address: Unit for Language Management, University of the Free State, P.O. Box 339, Bloemfontein, 9300 RSA, e-mail: dplesslt.hum@ufs.ac.za, website: http://www.ufs.ac.za/etb; tel: +27 51 401 2405; fax: +27 51 444 5804.

A copy of each abstract must also be sent to the IALL-Scientific Committee at the following address: IALL-AIDL; suite J-4; 6000, chemin Deacon; Montréal (Québec); Canada H3S 2T9. E-mail: academy.inter@sympatico.ca website: www.iall-aidl.org; tel.: (+1) 514.345.0718; fax: (+1) 514.345.0860. Abstracts of papers (200-400 words) should be received before January, 31st 2010.

TOPICS FOR THE CONFERENCE MAY BE DRAWN FROM THE FOLLOWING THEMES:

  • Linguistic law / Comparative linguistic law
  • Language regulation
  • Language diversity / Multilingualism
  • Language rights / Minority rights
  • Language policy & planning / Language management
  • Language politics
  • Language movements
  • Language, law and culture

The total price will be €650, before March 31st, 2010 and €750 after this date. The price includes luxury accommodation for 4 nights, all the meals, and the conference registration fees. Transportation from and to Bloemfontein airport is also included. The price for students will be €550.

An optional cultural tour will be available on November 4th, to and from the conference venue. Please watch the conference website for details.

The French and Afrikaans versions of this circular are available on request

Més informació

The 14th EURALEX International Congress

The 14th EURALEX International Congress

The 14th EURALEX International Congress will be held from 6 July until 10 July 2010 in Leeuwarden/Ljouwert, The Netherlands. The Congress will be organized by the Fryske Akademy (Frisian Academy).

The EURALEX Congresses bring together professional lexicographers, publishers, researchers, software developers and others interested in dictionaries of all types. The programme will include plenary lectures, parallel sessions on the topics listed here, software demonstrations, pre-congress tutorials and specialized workshops, a special session for students and work-in-progress, a book and software exhibition, and social events for participants and their guests.

For more information about the questionnaire about the lexicography of lesser used non-state languages, click this link: Questionnaire.

Més informació

Congrés a Barcelona: Diversity and Tolerance in Europe

Call for papers:Diversity and Tolerance in Europe: Policies in Public Institutions and Private Organizations

Date: 22.Jun.2010. Place:CIDOB (Barcelona).  Organised by: GRITIM-UPF, Interdisciplinary Research Group in Immigration at Universidad Pompeu Fabra y CIDOB, Barcelona Centre for Internacional Affairs

Deadlines: Proposals must be sent before the 22th of June, 2010.

The seminar will be held on 22nd September , 2010

Continue reading

La demanda de les famílies d'ensenyament en valencià és del 61,2% mentre que l'oferta baixa al 33%, segons Escola

La demanda de les famílies perquè els seus fills reben ensenyament en valencià és del 61,2% mentre que l’oferta en les escoles baixa al 33%, segons es desprén del ‘Informe de Matriculació als escoles per al curs 2010-2011’ que Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic hui davant de la Conselleria d’Educació.
Continue reading

Taller de Transcriber (aplicació per a l'anotació d'arxius sonors).

El Servei de Tecnologia Lingüística de la Universitat de Barcelona organitza un Taller de Transcriber (aplicació per a l’anotació d’arxius sonors).
Dates: Del 19 al 22 de juliol de 2010
Horari: De dilluns a dijous, de 10:00 a 12:00
Durada: 8 hores
Dates d’inscripció: Preinscripció fins al 9 de juliol; matrícula, del 12 al 16 de juliol de 2010
Si esteu interessats en el curs, envieu el full amb les vostres dades a l’adreça: montsenofre (arroba) ub (punt) edu
Un cop acabi el període de preinscripció, us confirmarem la vostra inscripció i us comunicarem el procediment per realitzar la matrícula.
Font: Servei de Tecnologia Lingüística de la Universitat de Barcelona

Persona de contacte: Montse Nofre

Postgrau en tècniques d'investigació

SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE EL POSTGRAU/MÀSTER TISA
22 de juny

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza juntament amb el Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions (Secció II) de la Universitat de Barcelona, la setena edició del Postgrau/Màster de Tècniques d’Investigació Social Aplicada (TISA). La sessió informativa tindrà lloc el proper dimarts 22 de juny a les 19.00 hores a la seu del Col·legi.

El principal objectiu del programa d’estudis és oferir uns coneixements especialitzats de tercer cicle destinats a l’aplicació i l’ús de les tècniques d’investigació avançades en el camp de les ciències socials i, en particular, en l’àmbit de la sociologia i la ciència política amb una orientació professional.

Enguany s’ofereix la possibilitat de cursar dos anys acadèmics amb la consegüent obtenció d’un títol de Màster; només el primer any, amb el posterior reconeixement del diploma de Postgrau, o bé, dur a terme separadament quatre mòduls sobre tècniques d’investigació social quantitatives i qualitatives.

El primer curs es realitzarà del 5 de novembre de 2010 a l’1 de juliol de 2011 i el segon, del 4 de novembre de 2011 al 29 de juny de 2012.

El període de preinscripció és del 12 de juliol al 30 de setembre de 2010 i el període de matrícula, de l’1 al 22 d’octubre de 2010.

MÉS INFORMACIÓ

La Plataforma per la Llengua presenta un estudi sobre la llengua al cinema en diferents països

La Plataforma per la Llengua ha presentat un estudi al CCCB de Barcelona que mostra la situació excepcional del català al cinema en el context europeu. L’entitat presenta aquest estudi després de valorar el nou projecte de llei aprovat aquesta setmana per la Generalitat de Catalunya desitjant que posi fi a una discriminació lingüística incomprensible, hereva del franquisme. Descarregueu-vos l’estudi en aquest enllaç.

Font: La Plataforma per la Llengua presenta un estudi sobre la llengua al cinema en diferents països

Premis i ajuts per estendre l'ús del català a Tarragona

De nou, premis i ajuts per estendre l’ús del català a Tarragona
Puja un nivell
S’hi poden presentar tot tipus d’entitats
01/06/2010

L’Ajuntament de Tarragona, a través del Servei de Política Lingüística, ha convocat per segon any consecutiu el Premi a projectes per estendre l’ús del català a Tarragona i els ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català. D’aquesta manera, segons la consellera de Política Lingüística, Rosa M. Rossell, es consolida la línia d’actuacions iniciada el 2009, consistent a implicar la ciutadania de manera activa en la promoció de l’ús de la llengua.

Premi a projectes
Pel que al premi a projectes, la finalitat bàsica és poder portar a la pràctica iniciatives innovadores per fer augmentar l’ús de la llengua catalana a Tarragona i estimular la generació d’idees en aquest sentit. S’hi pot presentar qualsevol persona, entitat, empresa o col·lectiu. Els projectes que aspirin al premi han de ser aplicables a la realitat sociolingüística de la ciutat, ja que el projecte premiat s’hi implantarà l’any 2011. Igual que en l’edició anterior, a l’hora d’escollir el treball guanyador, es tindrà en compte l’originalitat del projecte i l’adequació a la realitat sociolingüística de Tarragona, així com la capacitat per arribar a persones joves, a persones nouvingudes i a persones la llengua habitual de les quals no és el català. L’import del premi és de 3.000 euros, que es podran atorgar a un sol projecte o repartir-se entre un premi de 2.400 euros i un accèssit de 600.

Vegeu el díptic amb l’extracte de les bases

Ajuts a entitats
Per altra banda, la línia d’ajuts a entitats va destinada a associacions sense afany de lucre, de Tarragona o de fora de la ciutat, que impulsin projectes de foment de l’ús del català a Tarragona durant l’any 2010. En la mateixa línia que la convocatòria anterior, es pretén potenciar que s’hi presentin associacions que no actuïn només en l’àmbit de la promoció de la llengua, sinó també en altres àmbits: associacions juvenils, associacions de veïns, associacions de nouvinguts, etc. perquè d’aquesta manera s’aconsegueix treballar per a la normalització lingüística des de diversos sectors.

Vegeu el díptic amb l’extracte de les bases

Tant els treballs que optin al premi com les sol·licituds per a ajuts a entitats es poden presentar fins al 16 d’octubre a l’OMAC.
Per a més informació, us podeu posar en contacte amb el Servei de Política Lingüística municipal. (politica_linguistica@tarragona.cat, tel. 977 242 220).

"El percentatge de sentències redactades en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu"

El català als jutjats s’extingeix
| El percentatge de sentències redactades en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu | El 84% de resolucions estan escrites en castellà
Jordi Panyella

El prestigi d’una llengua es mesura per la literatura que és capaç de generar. El seu ús oral és molt important, però una llengua que no arribi al paper i a la literatura és una llengua amb molt poc futur. Això és el que li passa al català en l’administració de justícia, on està en vies d’extinció, tal com es desprèn de la dada sobre la llengua utilitzada en les sentències inclosa en la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya corresponent al 2009.

L’any passat el nombre de sentències dictades pels jutjats i tribunals de Catalunya va arribar a les 250.537. D’aquestes, el 84,1 per cent estaven escrites en castellà, i la resta -un 15,9 per cent- en català. Aquest és el cinquè any consecutiu que hi ha un retrocés en el percentatge de sentències en la llengua del país en relació al total. Un descens constant, imparable, que dibuixa un panorama en què el català porta camí de convertir-se en una llengua testimonial en les resolucions escrites dels jutges.

L’ús escrit de la llengua contrasta amb l’ús oral que se’n fa als jutjats. Una enquesta sobre usos lingüístics va revelar que el 25 per cent dels judicis es fan en la llengua del país, dada que contrasta amb la del 15 per cent de les sentències.

En nombres absoluts, les quasi 40.000 sentències escrites en català que es van fer l’any passat suposen pràcticament el mateix nombre que el 2008 i fins i tot el 2006. Com que l’activitat judicial general no deixa de créixer cada any, l’estancament en l’ús del català és cada cop més evident.

La memòria no defuig aquest tema i subratlla la condició de “minoritari” del català en l’àmbit judicial. Com a solució es proposa fomentar l’aprenentatge de la llengua a través de cursos per a jutges, magistrats, fiscals i secretaris.

El problema no és, però, exclusiu dels jutges i magistrats, els advocats també tenen part de culpa en el fet que els nivells d’ús del català siguin baixíssims. La mostra més evident d’això és l’ús predominant de la llengua castellana en els recursos que es presenten davant la sala civil i penal del TSJC, l’ens que crea jurisprudència sobre el dret civil propi del país, dictat i promulgat pel Parlament. El 2009 la relació de recursos de cassació va ser de 16 presentats en català per 135 en castellà. Pel que fa als recursos de queixa, n’hi va haver un en català per 29 en castellà. Els cinc recursos de revisió i responsabilitat eren tots en castellà.

Pel que fa a les sentències civils que va dictar aquesta sala, 37 es van fer en català i 18 en castellà. Aquestes dades no existeixen en l’àmbit de la fiscalia, on l’ús habitual de la llengua en la documentació que es tramita i es presenta als jutjats és el castellà. L’administració intenta combatre el fenomen amb cursos de formació lingüística, però amb un èxit relatiu. L’any passat un total de 344 persones, entre jutges, secretaris i fiscals, es van inscriure en cursos presencials o d’autoaprenentatge, tant de llengua general com de llenguatge jurídic.

Notícia publicada al diari Avui, pàgina 22. Dimecres, 2 de juny del 2010

Oferta de feina: dinamitzador lingüístic

La Confederació  de Comerç de Catalunya (CCC) duu a terme des de l’any 2006 la campanya “Oberts al català”, que té per objecte fomentar l’ús de la llengua catalana en els sectors del comerç, dels serveis i del turisme. Aquesta campanya té el suport de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Amb vista a dur a terme en diferents localitats de Catalunya el Pla d’assessorament comercial i lingüístic a comerços d’immigrants dins el marc d’“Oberts al català”, la CCC vol contractar, durant tres mesos a mitja jornada, un dinamitzador lingüístic resident a la Catalunya central. Els candidats a aquesta plaça han de tenir coneixements superiors de llengua catalana i coneixements bàsics d’anglès. Així mateix, cal que tinguin carnet de conduir i que disposin de vehicle propi. Se’n valorarà l’experiència en mediació intercultural.

Les persones interessades en aquesta feina, d’incorporació immediata, poden enviar el currículum a: sl (arroba) confecom (punt) cat

Font: Servei Lingüístic de la CCC www.confecom.cat i www.infozefir.com