L’alternativa de l’esperanto

El Punt Avui – Notícia: L’alternativa de l’esperanto.

L’idioma creat per Zamenhof es va postular com a ‘lingua franca’ internacional però no va reeixir

Els esperantistes reivindiquen la utilitat de la llengua per la seva facilitat d’aprenentatge i neutralitat cultural

Membres de l’Associació Catalana d’Esperanto en una paradeta durant la darrera diada de Sant Jordi Foto: FERRIÒL MACIP.

Un economista francèssosté que l’esperanto faria estalviar 25.000 milions d’euros a la Unió Europea

Ara com ara, l’anglès no té rival com a lingua franca internacional, però les coses haurien pogut anar d’una altra manera si l’idioma inventat el 1887 pel metge jueu de Bialystok (actualment a Polònia, aleshores part de l’imperi rus) Ludwig Lazarus Zamenhof s’hagués convertit en la llengua comuna dels parlants de tot el món.

Durant els primers anys de vida d’aquella llengua artificial, formada per estructures de diferents famílies lingüístiques (el lèxic llatí i germànic, la sintaxi eslava, la formació de mots semítica…, segons l’Associació Catalana d’Esperanto), l’idioma es va estendre per diferents zones de l’Imperi rus i el centre d’Europa i, fins i tot, va arribar a Amèrica i Àsia. El 1905 es va fer el primer congrés internacional d’Esperanto, a Boulogne-sur-Mer (França) i el 1920, la Societat de Nacions, el precursor de l’ONU, va recomanar que els seus Estats membres incorporessin l’esperanto al currículum, tot i les reticències de França, que no volia que el francès perdés l’hegemonia mundial. La Segona Guerra Mundial i l’auge dels moviments totalitaris com el nazisme, però, va acabar amb la possibilitat que l’idioma del jueu Zamenhof esdevingués la llengua internacional.

Un segle i un quart més tard que Zamenhof escrivís la primera gramàtica de l’esperanto, els esperantistes continuen resistint-se a acceptar que una llengua i una cultura s’imposi sobre les altres i defensen la utilitat de la seva llengua. “L’esperanto és molt més fàcil d’aprendre que l’anglès i que qualsevol altra llengua”, assegura Ramon Perera, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto i professor d’aquesta llengua durant vint anys. “L’esperanto –explica– té les complicacions mínimes necessàries per transmetre el missatge i, a més, és un idioma més just perquè no hi ha cap parlant que surti amb avantatge”.

Perera calcula entre un i dos anys d’estudi el temps necessari per aprendre l’idioma, “en funció de la capacitat de cada persona, les hores que hi dediqui i el nivell que vulgui assolir”. “Molts en tenen prou amb poder-lo parlar i amb un any ja n’hi ha prou”, aclareix.

Ell s’hi va posar als 38 anys, empès per un amic que li va deixar un llibre escrit en esperanto. Va fer un curs intensiu de quatre setmanes i va quedar captivat per la gramàtica “senzilla i lògica” d’aquella llengua. Des d’aleshores, és un esperantista convençut, que ha conegut parlants de l’idioma de tot Europa i ara ha eixamplat el ventall de contactes gràcies a internet. “És una llengua que funciona i que podria solucionar els problemes de comunicació del món”, afirma.

De fet, l’economista francès François Grin va presentar el 2005 al Parlament Europeu un informe en què defensava que l’adopció de l’esperanto com a llengua franca estalviaria a la UE 25.000 milions d’euros l’any. De moment, l’estudi dorm en un calaix, però els parlants d’esperanto (entre 200.000 i 2 milions, segons estima l’Associació Universal d’Esperanto) no defalleixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *