Monthly Archives: abril 2015

J. I. López Susín i N. Sorolla: “Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació”

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

La llengua catalana i la llengua aragonesa van ser llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó durant segles. Però el procés d’homogeneïtzació castellana que va tenir lloc a Aragó les va apartar de l’ús públic. El castellà va anar penetrant també en els usos privats i, en el cas de l’aragonès, el va fer retrocedir territorialment fins a les àrees pirinenques. Amb l’obertura política postfranquista, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó (1982) va reconèixer certa diversitat lingüística interna, però sense definir la natura del que es protegia i fent-ne un mandat abstracte. Amb el text constitucional de rerefons, l’Estatut d’Autonomia mencionava només l’existència de “diversas modalidades lingüísticas de Aragón”, de les quals declarava que “gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico”. Amb la reforma de l’Estatut, 14 anys més tard (1996), s’ampliava el mandat de protecció de les llengües i modalitats lingüístiques mitjançant la garantia del seu ensenyament i la demanda d’elaboració d’una Llei que fera efectius els drets dels parlants en les zones d’utilització predominant. Tot i que l’Estatut continuava sense definir la natura de les llengües a protegir, l’any 1999 s’aprovava la Llei de patrimoni cultural amb un consens ampli que incloïa el PSOE, el PAR, IU i CHA, i que d’alguna forma apedaçava les mancances estatutàries mitjançant el reconeixement explícit de “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas”. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

Es publiquen els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 (EULP)

Es publiquen els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 (EULP). La Direcció General de Política Lingüística juntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya han publicat els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 (EULP), tercera edició de l’enquesta oficial que cada cinc anys ofereix una anàlisi de la competència i els usos lingüístics en català, castellà i altres llengües parlades a Catalunya.

Segons les dades de l’EULP 2013 el 94,3% de la població de Catalunya entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 80,2% el sap llegir i el 60,4% el sap escriure.

Consulta totes les notícies relacionades publicades a la premsa  a la base de dades de premsa del Centre de Documentació http://bit.ly/1yRwGAw

Font: Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Call for papers: Research Committee 25 Language & Society, III Forum of Sociology

CALL FOR PAPERS: Research Committee 25 Language & Society. III Forum of Sociology, International Sociological Association, July 10-14 2016 Vienna

The next III ISA Forum of Sociology is taking place 10-14 July 2014 in Vienna, Austria. In keeping with the ISA conference theme, “The Futures We Want: Global Sociology and the Struggles for a Better World.”, the RC 25 theme for the III ISA Forum of Sociology 2016 is “Language and Representation: Struggles in the Global Age”. Continue reading

Vine dimarts 28 d’abril a la taula rodona “Què me’n dius… de l’educació en català?” | Notícies | Plataforma per la Llengua

Fer una anàlisi comparativa de la situació de l’ensenyament en català als diferents territoris del domini lingüístic i explicar i trobar solucions als atacs i entrebancs que ha experimentat i encara ara pateix la presència de la nostra llengua en un àmbit tant bàsic com l’escola. Aquests són els principals objectius de la taula rodona “Què me’n dius… de l’educació?”. Aquesta sessió és la segona edició del cicle de debats amb copa sobre el català. La Plataforma per la Llengua promou aquest debat que se celebrarà el pròxim dimarts 28 d’abril a partir de les 19.30 h a la Fàbrica Moritz de Barcelona (Ronda sant Antoni, 39) Continue reading

M. À. Pradilla presenta “La catalanofonia”, una anàlisi de l’estat del català i de la pugna de la comunitat lingüística catalana per la normalitat

Presentació del llibre La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, de Miquel Àngel Pradilla, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte, que presidirà Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona), el dimarts 28 d’abril, a les 18.30 hores. Continue reading

Les cavalls en perill d’extinció. Comentari al Diccionari de llengües del món

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Les cavalls en perill d’extinció. Comentari al Diccionari de llengües del món – Ignasi Badia i Capdevila.

Es pas vengut a degun l’idèa de tombar cap de catedrala. Nòstra lenga es mai qu’una catedrala. Alara donc perqué son tantes que s’afanan per la desboselar…

(Joan Bodon, Lo libre dels grands jorns)

Amb les dades recollides per a un projecte que l’extinta Casa de les Llengües havia dut a terme amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), de la Universitat de Barcelona, i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen), s’ha confegit el Diccionari de llengües del món del TERMCAT, una nova eina per difondre el coneixement de la diversitat lingüística que, en canvi d’algun punt feble, en presenta uns quants de forts d’interès més que notable i suscita, inevitablement, alguna reflexió al voltant del futur del patrimoni lingüístic mundial.

Aquest nou diccionari del centre de terminologia de referència de la llengua catalana, adreçat tant a un públic especialitzat com general i publicat no fa gaire en línia (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130), aplega una gran quantitat d’informació sobre 1.264 llengües estructurada en forma de fitxes. Com que d’idiomes n’hi ha molts més, el diccionari, encertadament, és de llengües del món i no pas de les llengües del món. Les àrees més treballades són Europa, la Mediterrània i Catalunya –és a dir, les llengües que la immigració ha dut al nostre país. Els altres continents hi són representats, però no de manera exhaustiva. Esperem que aquesta mancança es pugui superar en ulteriors edicions de l’obra.

M. À. Pradilla: La catalanofonia (per J. Gifreu)

La catalanofonia – VilaWeb.

Autor/s: Josep Gifreu

La catalanofonia

Article de Josep Gifreu a El Punt Avui

Quan els governs del PP en bloc fan causa general contra la normalització del català en els seus territoris històrics. Quan els processos de fragmentació territorial, de substitució lingüística o de degradació de la llengua continuen avançant. Quan l’estatus del català, tot i els deu milions de parlants, es manté relegat a Europa al rang de les llengües minoritàries o regionals, és hora d’idear una nova estratègia de defensa global i conjunta de la llengua catalana a dins i a fora del territori. Continue reading

“Catalana, per interès”, article de F. Xavier Vila a l’Ara |

“Catalana, per interès”, article de F. Xavier Vila a l’Ara |.

 

El passat dimecres, 1 d’abril de 2015, F. Xavier Vila publicava un article a l’Ara titulat “Catalana, per interès”, en el qual reflexionava sobre les expectatives laborals dels estudiants de llengua, literatura i cultura catalanes.

Diuen els experts en sociologia juvenil que, enfront de la crisi econòmica, les noves generacions s’han vist forçades a mesurar les seves decisions no sols en funció de la satisfacció personal que els proporcionen, sinó també en funció de la seva rendibilitat objectiva. Si això és així, els estudis de filologia catalana han d’estar d’enhorabona. Perquè més enllà de les consideracions vocacionals, els estudis de filologia catalana són també una opció raonable en termes d’ocupabilitat.

Podeu llegir l’article sencer a través del següent enllaç: Catalana, per interès – F. Xavier Vila

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques |

Seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques |.

Aquest divendres, 17 d’abril de 2015, tindrà lloc una sessió del seminari d’anàlisi del discurs i ideologies lingüístiques, titulat «Politécnico de Milano: un cas jurídic lingüístic», a càrrec de Nicola Vaiarello (UNIPV, UB).

L’acte tindrà lloc a les 12.00h, a l’aula 2.3 de l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona.

Documents sobre llengua i joventut

Documents sobre llengua joventut

Tant en les seves relacions amb la llengua com en altres àmbits, les actituds dels joves són clau per conèixer el futur. Des del Centre de Documentació de la DGPL us oferim informació sobre  coneixements, usos i actituds lingüístics dels joves en forma de:

Bibliografia accessible en línia o consultable al Centre

La darrera bibliografia sobre els usos lingüístics entre la joventut

Llengua i joventut III (2010-2014)

Enllaç amb les confeccionades en períodes anteriors

Llengua i joventut II (2000-2009)

Llengua i joventut I (1978-1999)

Informació periodística accessible en línia en forma de notícies seleccionades:

Notícies referides a l’any 2014

Llengua i joventut (VI) (2014)

Enllaç amb les confeccionades en períodes anteriors

Llengua i joventut (V) (2013)

Llengua i joventut (IV) (2011-2012)

Llengua i joventut (III) (2008-2010)

Llengua i joventut (2006-2008)

Llengua i joventut (I) (2000-2005)

Font: Centre de Documentació de la DGPL

“Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, article d’Emili Boix a l’Ara

“Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, article d’Emili Boix a l’Ara |.

El passat diumenge, 12 d’abril de 2015, el diari Ara publicava l’article “Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona”, d’Emili Boix (CUSC-UB) on es tracta la situació sociolingüística de la ciutat de Barcelona.

El percentatge de barcelonins que entenen el català ja és altíssim, un 94,9%, però saber-lo parlar és una altra història. Els percentatges més elevats de ciutadans de Barcelona que saben parlar el català es troben novament als districtes de Gràcia (86,3%), Sarrià – Sant Gervasi (84,1%) i les Corts (83,4%), mentre que són més baixos a Nou Barris (65,2%) i sobretot a Ciutat Vella (55,4%). Per descomptat els percentatges de domini del català escrit són encara més minsos: sols un 57,3% del total de la població afirma saber escriure en català (només un 40,6% a Nou Barris i encara menys a Ciutat Vella, amb un 34,5%…)

Podeu llegir l’article sencer a: “Mitad y mitad, lo de aquí, lo de Barcelona” – Emili Boix

N. Sorolla: Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

 

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Trobada Pedagògica i Intercanvi d’Experiències en l’ensenyament de les llengües a infants

Trobada Pedagògica i Intercanvi d’Experiències: «Propostes per a millorar la pràctica docent», a Vic

En el marc d’aquesta trobada, dos-cents mestres i directors d’escola valoraran propostes de millora en la pràctica docent actual, en especial en l’ensenyament de les llengües a infants. Es valorarà la prova pilot del Termòmetre Lingüístic, que s’ha dut a terme en els dos darrers anys, una prova que permet fer un diagnòstic pedagògic de competència lingüística i un pronòstic de l’amplitud de llengües que es poden aprendre, amb l’objectiu de programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes.

Lloc: aula magna de la UVic-UCC. Campus Torre dels Frares. Carrer Laura, 13, de Vic

Data: Dissabte 11 d’abril de 2015, 9 hores

Organitza: Societat Catalana de Pedagogia (IEC) i Centre d’Innovació i Formació en Educació (CIFE) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Butlletí de l’IEC