M. À. Pradilla presenta “La catalanofonia”, una anàlisi de l’estat del català i de la pugna de la comunitat lingüística catalana per la normalitat

Presentació del llibre La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, de Miquel Àngel Pradilla, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte, que presidirà Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona), el dimarts 28 d’abril, a les 18.30 hores.

La catalanofonia encara ha de recórrer un llarg camí per a assolir la normalitat, que, en el marc d’un ecosistema multilingüe, atorgaria a la llengua catalana una funcionalitat completa i un ús social predominant. És una de les conclusions de Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la xarxa CRUSCAT, en l’obra La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Publicada per l’IEC, es presentarà dimarts, 28 d’abril, a les 18.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Presidirà l’acte Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, i hi intervindran, a més de l’autor, Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Isidor Marí, president de la Secció Filològica (2010-2014) i autor del pròleg.

Es tracta d’una anàlisi sociolingüística sobre l’estat de la llengua catalana en general i en cada un dels territoris on es parla, i de la pugna de la comunitat lingüística catalana per aconseguir un estatus normal entre les llengües europees. L’obra, en paraules d’Isidor Marí, «és una mostra fefaent de les limitacions dels marcs polítics i jurídics en què es mou la gestió de la diversitat lingüística» i va més enllà de l’anàlisi: «reclama actuacions efectives des de la societat i des de l’entorn estatal, europeu i internacional».

El llibre consisteix en quatre grans capítols, en què Pradilla analitza les dimensions fonamentals de la dinàmica de la llengua: la gestió de la normativa o la codificació; l’adopció de polítiques lingüístiques a cada territori; l’aplicació dels models lingüístics al sistema educatiu en cada una de les tres autonomies, i l’estat dels coneixements i dels usos del català en el conjunt de l’àmbit i en cada un dels territoris.

Més informació: La catalanofonia, una anàlisi de l’estat del català i de la pugna de la comunitat lingüística catalana per la normalitat