Seminari sobre drets lingüístics amb Nicola Vaiarello a propòsit d’un llibre de Giovanni Poggeschi | Blog del seminari del CUSC

Origen: Seminari sobre drets lingüístics amb Nicola Vaiarello a propòsit d’un llibre de Giovanni Poggeschi | Blog del seminari del CUSC

20170602_seminari_vaiarello_3

El passat divendres 2 de juny va tenir lloc la novena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Nicola Vaiarello (UB) va encapçalar el comentari de Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013). Vaiarello va començar destacant que el llibre està dedicat a Sergio Ortino, un professor de dret constitucional italià, especialitzat en qüestions de regionalisme i federalisme, i l’obra del qual es caracteritza per la voluntat de connectar els fenòmens legals amb els factors històrics, econòmics i antropològics. Una tendència que, en la visió de Vaiarello, comparteix aquest manual de Giovanni Poggeschi, un jurista especialitzat en drets lingüístics i en regionalisme i federalisme (fiscals).

Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law presenta estudis de cas de països democràtics i també autoritaris, que prenen en consideració o no la protecció dels drets (lingüístics i d’altres tipus) de les minories. Poggeschi hi insisteix en el lligam entre autonomia lingüística i lluita política per l’autonomia, fenòmens relativament recents en el debat públic i que es reflecteixen també en l’evolució constant del marc jurídic. L’autor afronta la qüestió de la utilitat i la necessitat de disposar de regulacions legals sobre les llengües, i constata que si bé encara no existeix una consciència forta sobre aquesta necessitat, el procés de democratització a escala global genera un interés creixent sobre aquestes qüestions.

350px-linguistic_map_of_italy-svg

Vaiarello va presentar a continuació la distinció que estableix Poggeschi entre tres tipus de drets lingüístics. Els drets lingüístics del primer tipus deriven de l’aplicació de drets humans fonamentals, del dret a un tractament just i, entre altres, a entendre la llengua en els processos legals. En canvi, els drets lingüístics del segon tipus reconeixen la possibilitat de protegir una llengua territorial i històrica i de promoure’n l’ús en les institucions (legals i d’altres tipus). Per últim, hi hauria drets lingüístics del tercer tipus, que farien referència als drets lingüístic de les comunitats immigrades –alguns drets d’aquest tipus s’han implementat, per exemple, en alguns països nòrdics d’Europa i també a Austràlia.

La resta de la presentació va centrar-se en un exemple de promoció de drets lingüístics del segon tipus a Itàlia, a través d’una llei (Llei 482.99) que, paradoxalment, és la primera que reconeix en l’article 1 l’oficialitat de la llengua italiana. Aquesta llei estableix una via de finançament per als municipis que es declaren integrants d’una minoria lingüística, cultural o nacional històrica, unes minories que la llei reconeix en l’article 2: entre d’altres, la catalana, grega, germànica, sarda, francoprovençal, etc. Arran de la llei, fins a 14 regions i 1.171 ajuntaments s’han declarat part d’alguna d’aquestes comunitats històriques. El finançament ha estat un motor important en aquest procés, especialment en les àrees deprimides econòmicament, en un procés en què, a més, s’ha exercit poc control sobre l’adequació del reclam de pertinença a alguna d’aquestes minories. Entre altres casos exposats per Vaiarello hi ha el de dos ajuntaments de la Ligúria, en què la varietat parlada històrica al territori és el lígur però que es van declarar part de la minoria occitana perquè la llei no contemplava (ni finançava) la protecció de “dialectes”. D’acord amb la visió del ponent, és la manca de consciència lingüística i de pertinença a una comunitat lingüística diferenciada el que, en aquests casos, ha permés que aquests canvis d’adscripció no hagen estat objecte de controvèrsia. Per tot plegat, alguns acadèmics han arribat a parlar del fracàs de la llei, que consideren que s’ha impulsat per motius diferents de la conservació del patrimoni lingüístic i la promoció de l’ús d’aquestes llengües.

Administració