Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc.

El tema pot ser tractat des de qualsevol vessant de les ciències humanes i socials com, per exemple, la sociologia, la història, l’antropologia, l’economia o la psicologia social. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 28 és el 18 de març de 2018, mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. Trobareu les normes de publicació a la web <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>. És recomanable trametre abans unes línies amb les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la revista, mitjançant l’adreça de gestió cruscat(arrova)demolinguistica(punt)cat.

Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>. La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS, utilitzat per a la classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitat.

Des de la seua fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n’és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a «Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil», el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana», el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques», el 25 (2015) a «L’avaluació de la implantació de la normativa lingüística», el 26 (2016) a «Les llengües en les TIC», el 27 (2017) a «La transmissió lingüística intergeneracional», el 28 (2018) a «Llengua i poder», i el 29 (2019) a «La llengua catalana i la mundialització».

Administració