«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

Origen: «La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

IMG-20171215-WA0002

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia».

Ubalde parteix de la constatació que la llengua és un component bàsic dels processos productius en la societat de la informació, i assenyala que, tot i que diversos autors han examinat el rol de la llengua en el lloc de treball, hi ha pocs estudis sistemàtics que avaluïn la demanda de competències lingüístiques i la seva remuneració en el mercat de treball. Dues preguntes que, d’acord amb el ponent, són cabdals si es considera la naturalesa lingüística de moltes tasques i treballs en la nova economia.En la presentació, Ubalde va proposar una resposta a aquestes preguntes a través d’una anàlisi empírica. Concretament, va presentar una mesura complexa de la demanda de competències lingüístiques i dels ingressos salarials a partir de bases de dades estatunidenques. El ponent va mostrar que es poden distingir tres tipus de demandes:

  1. Demanda de competències verbals-analítiques, vinculades al processament de missatges complexos
  2. Demanda d’habilitats comunicatives, vinculades a una comunicació eficient.
  3. Demanda de coneixement de llengües estrangeres.

Ubalde va observar com, mentre que el primer tipus de demanda correlaciona fortament amb els salaris, tal com prediu la teoria econòmica neoclàssica, les altres dues demandes no mostren una relació significativa amb els salaris un cop es controlen altres variables ocupacionals. Considerant, doncs, que hi ha demanda de competències lingüístiques però que aquest demanda no sempre es recompensa, i un cop descartats factors sociodemogràfics, Ubalde planteja una hipòtesi sociològica de la devaluació: la llengua s’associaria a l’ètnia i a la feminitat, categories socialment menystingudes i per tant no remunerades.