Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Foto Cloenda de la jornadaEls drets lingüístics del català encara tenen molt camí per recórrer

En la jornada es van analitzar els drets lingüístics del català dins l’àmbit judicial de l’Estat espanyol en comparació al tractament que en fan altres estats amb més protecció dels drets lingüístics, com és el cas de Bèlgica

La Jornada va ser inaugurada per Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols. Ambdós varen posar de manifest la poca presència que té el català en l’àmbit judicial, on només un 8% de les sentències realitzades a Catalunya són en català. En el marc universitari, Xavier Pons Ràfols va apuntar que el grau de Dret té un percentatge baix de docència en català, un 50%, mentre que la mitjana de la Universitat de Barcelona és d’un 66% i va remarcar la importància de les polítiques lingüístiques a la universitat.

En la primera i principal ponència, la Doctora Sophie Weerts, experta en justícia belga i professora a les universitats de Lausana, Louvain-la-Neuve i Saint-Lou, va exposar el tractament que tenen drets lingüístics a Bèlgica, una situació molt diferent de la que trobem a casa nostra, on realitzar un procés judicial en català és una tasca difícil fins i tot a Catalunya. Després d’una breu introducció i contextualització sobre la organització judicial del país, Weerts va explicar que a Bèlgia el justiciable té el dret d’expressar-se en la seva llengua i, per tant, de demanar un jutge que l’entengui. Així doncs, un justiciable que estigui a la regió francòfona pot escollir el neerlandès com a llengua per ser jutjat i a la inversa.

Després d’una conferència sobre la oficialitat de les llengües a càrrec d’Eva Pons Parera, professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, que va exposar la situació de debilitat en què es troben les llengües minoritàries de l’Estat, sobretot en l’àmbit judicial, va tenir lloc la primera taula rodona de la tarda: la situació dels drets lingüístics als diferents territoris de parla catalana.

Primer va ser el torn de paraula per Joan Ramon Solé, que va denunciar que la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional va destruir el concepte de ‘llengua pròpia’, convertint en impossible efectuar qualsevol política lingüística de fer prevaler el català. En segon lloc va parlar Alà Baylac-Ferrer, professor de la Universitat de Perpinyà, per exposar la situació en que es troba el català a la Catalunya Nord, remarcant la necessitat de suport i encaix dels diferents territoris de parla catalana i d’una institució sòlida que sigui capaç d’impulsar polítiques lingüístiques: una República Catalana que es preocupi de la llengua catalana. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, Antoni Llabrés, professor de Dret Penal a la Universitat de València, va explicar que s’ha aconseguit establir una base normativa que ha permès fer avançar la situació del català. Finalment, l’experta Beatriu Defior Barcons, de les Illes Balears, va explicar els projectes i petits avenços en l’àmbit dels drets lingüístics a les Illes i va denunciar que l’Estat no assumeix la seva tasca respecte les llengües minoritàries descrita en la Constitució. Finalment, després de l’exposició de Matilde Aragó, de Juristes per la Llengua, que va remarcar la impossibilitat d’aplicar les normatives favorables a la llengua per part de l’Estat, l’advocat Joan Vall va explicar un cas pràctic de dret de petició, assenyalant la campanya de secessionisme lingüístic per part de l’Estat Espanyol.

En la cloenda, Ester Franquesa, Directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de seguir treballant en els drets lingüístics. En la mateixa línia, Patricia Gomà, Secretària de Relacions amb l’Adminsitració de Justícia de la Generalitat de Catalunya va concloure que els èxits petits van sumant a poc a poc però que, actualment, l’ús del català en l’administració jurídica és molt negatiu i és necessari un canvi legislatiu, fet que sembla impossible dins de l’Estat Espanyol. La jornada Drets Lingüístics: present i futur, organitzada per la Fundació Catalunya Fons tindrà una segona part que es realitzarà el proper més d’abril La jornada va comptar amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i de les entitats Plataforma per la Llengua i Juristes per la Llengua.

Podeu recuperar els continguts de les ponències al canal Youtube de la Fundació Catalunya Fons:

Drets lingüístics: present i futur – Inauguració

Drets lingüístics: present i futur – Les Llengües de la justícia a Bèlgica

Drets lingüístics: present i futur – Oficialitat, drets lingüístics i l’àmbit de la justícia

Drets lingüístics: present i futur – Drets Lingüístics als territoris de parla catalana

Drets lingüístics: present i futur – Els drets i deures lingüístics a la Justícia.

Drets lingüístics: present i futur – Cloenda

 

Administració