-Activitat pròpia de la Xarxa CRUSCAT

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l’Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves

https://www.youtube.com/watch?v=M0E5cq8gTlw

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l’Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves

El segon cicle de sociolingüística a les Terres de l'Ebre abordarà la situació de la llengua catalana a l'escola i entre els jovesEl II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”, porta enguany el títol de “L’escola i la revitalització del català: la llengua a l’aula i al pati”. Així aquest nou cicle organitzat conjuntament per l’Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística, abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves, així com el sentit de la immersió lingüística a les escoles del país, entre altres aspectes. Continua llegint

Acte de presentació TSC26: Twitter com a font d’informació sociolingüística (À. Nobajas)

Origen: Societat Catalana de Sociolingüística

Twitter com a font d’informació sociolingüística

alex_4d372cbcb7be35dde5a1887c1f9cef20Alexandre Nobajas, Universitat de KeeleActe de presentació del número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Dossier: Les llengües en en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Dimarts, 10 de gener a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Pi i Sunyer

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, pel que pot ser objecte d’estudi i anàlisi sociolingüística. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen un seguit de característiques que en poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i és per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Si bé xarxes com ara Twitter proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística grans oportunitats, també  cal tenir presents quins són els riscos i les limitacions a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades.

Treballs de Sociolingüística Catalana Núm. 26: «Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació»

El número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta, en el monogràfic d’enguany, cinc treballs sobre l’ús de la llengua en la societat digital: «L’ús del català en l’àmbit dels videojocs», «Language use of Frisian bilingual teenagers on social media», «La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català», «Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials» i «Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres».
La part miscel·lània d’aquest volum està formada per onze treballs molt heterogenis: des d’articles de demografia lingüística fins a articles sobre variació morfològica. La secció de ressenyes analitza vuit noves publicacions del camp de la sociolingüística. Tanca el volum la memòria d’activitats del 2015 de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Podeu accedir lliurement a tots els continguts de la revista en aquest enllaç.

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

presentacio-informe-2015

Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)

Treballs de Sociolingüística Catalana assoleix la màxima puntuació en la MIAR

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit la màxima puntuació, amb 10 punts, en l’índex de difusió (ICDS) de la Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes (MIAR). L’avaluació es desenvolupa des de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, i és de referència en l’avaluació de l’impacte de la recerca científica per a altres entitats, com l’Agaur. La puntuació màxima de la revista TSC a MIAR ve acompanyada de la seua inclusió a l’Emerging Sources Citation Index, que avalua la inclusió de la revista en la Web of Science, central en l’anàlisi de revistes d’alt impacte internacional. TSC també ha assolit la màxima puntuació a Carhus (nivell A), i compleix enguany 40 anys d’edició, des de 1976.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana és editada per la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració tècnica de la Xarxa CRUSCAT-IEC. Podeu consultar en línia l’últim número de la revista i tots els anteriors.

Treballs de Sociolingüística Catalana, 25. Implantació de la normativa lingüística

Treballs de Sociolingüística Catalana, 25. Implantació de la normativa lingüística
Societat Catalana de Sociolingüística

La reforma lingüística fabriana no s’ha implantat arreu, ni arreu del territori lingüístic ni en tots els sectors socials. I l’escenari social és molt diferent del que es trobà Fabra abans de la Guerra Civil. Ara la societat està molt més formada i digitalitzada que abans. La norma estàndard arriba a la població no només per l’escola sinó pels mitjans de comunicació de massa. Com deia M. Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (La Vanguardia, 29 juliol 2014), «hi ha tres sectors, que són els col·lectius implicats en l’elaboració i utilització de la llengua, que tenen la Filològica com a punt de referència: els mitjans de comunicació; els escriptors, correctors i traductors, i els ensenyants, sobretot els de primària i secundària».

Ara, en plena època del que Ortega y Gasset anomenava «rebelión de las masas», caldrà investigar i valorar l’impacte de les propostes i directives normatives, tant de dalt a baix com de baix a dalt. Té sentit mantenir una proposta que ningú no segueix? Quanta gent, per exemple, segueix les normes sobre el relatiu normatiu o sobre el canvi i caiguda de preposicions? Al capdavall, com escrivia el mateix Fabra,
l’ús té la darrera paraula.

(Fragment extret del Llindar, d’Emili Boix-Fuster)

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 25: La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió

Recordeu que fins el 18/3/2016 és oberta la crida d’articles del número 27 de TSC (2017). S’hi poden presentar articles sobre la temàtica de la secció monogràfica «La transmissió lingüística intergeneracional» i per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.

La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió

maria-teresaBoix_EmiliScreenShot004

TSC25 - PortadaPresentació del número 25 de Treballs de Sociolingüística Catalana

22 de febrer de 2016, a les 19:00, Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (C. del Carme 47, Barcelona ).

Intervindran:

Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

Emili Boix i Fuster, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana

Joan Costa i Carreras, coordinador de la secció monogràfica

Joan Costa parlarà en nom de l’equip d’investigació Avalnorm, que liderà les activitats de difusió de la recerca que culminaren en els treballs que es presenten en aquesta edició de la revista. Es farà una síntesi de les ponències, bona part de les quals provenen d’un encàrrec fet per Avalnorm l’any 2012 als autors/res i que foren presentades i discutides a la I Jornada d’Estudi d’Implantació de la Normativa Lingüística (Barcelona, 6 de juny de 2013). Aprofitant aquesta presentació, es farà un balanç de la situació de la recerca sobre l’ús efectiu de la normativa oficial. Els membres del grup Avalnorm són: Joan Costa, Carme Bach, Elisenda Bernal, Aina Labèrnia i David Paloma.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana [Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 25 (2015).

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/index

[issuu layout=https%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml showflipbtn=true documentid=160215083106-d8c07b1df99af53f52b1139dd981e4e3 docname=tsc_25_issuu username=institut-destudis-catalans loadinginfotext=Treballs%20de%20Socioling%C3%BC%C3%ADstica%20Catalana showhtmllink=true width=420 height=298 unit=px]

Núm. 25 (2015)

Implantació de la normativa lingüística

Consulteu el número sencer

Sumari

  • Llindar (PDF)
    Emili Boix-Fuster

Secció monogràfica. Implantació de la normativa lingüística

Secció Miscel·lània

Notes

  • Tres invitacions a la sociolingüística
    Emili Boix-Fuster, Vanessa Bretxa, Carles de Rosselló (PDF)

Ressenyes

  • «La sociolingüística a primària i secundària», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, de Llorenç Comajoan i Montserrat Vilà (ed.)
    Pere Comellas Casanova (PDF)

Memòria d’activitats del 2014 (PDF)

Minva l’ús de la llengua catalana, segons l’informe editat per la Xarxa Cruscat 2014 | IB3

Disminueix el nombre de persones que tenen el català com a primera llengua i s’accentua la dificultat per a atraure nous parlants. Això s’atribueix a les sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, sobretot en l’àmbit educatiu. Pel que fa a l’evolució sociolingüística, de tot el territori on es parla català, un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara que la sap parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la sap escriure. Conclou l’informe que els esforços per garantir l’ús del català impliquen millorar-ne la presència a les escoles.

Vegeu el vídeo: Minva l’ús de la llengua catalana, segons l’informe editat per la Xarxa Cruscat 2014 | IB3

18/11/2015 15:00h

Presentació del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana a Menorca

PRESENTACIÓ VIII INFORME SOBRE LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA (2014)
A càrrec de Natxo Sorolla, Xarxa CRUSCAT-IEC, amb les intervencions de Joan F. López Casasnovas, Secció Filològica de l’IEC i Secció de Llengua i Literatura de l’IME, i Maite Salord, presidenta del Consell Insular de Menorca i responsable de política lingüística.
Data: 12 de novembre a les 20 h Lloc: Can Victori, seu de l’IME

L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears.

17/12/2014
L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

 Presentació de l’Informe a València                                         Fotografia:  PRATSiCAMPS

 

El VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va ser presentat a València i a Palma els dies 11 i 17 de desembre, respectivament. L’encarregat d’explicar quina és la situació del català en aquests territoris va ser Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe. L’acte de València es va organitzar amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià i el de Palma, conjuntament amb el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB.

 

Tal com recull l’Informe, el conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall molt divers de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que, a mitjà termini, poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.

 

Pel que fa als usos de la llengua, a les Illes Balears s’ha passat d’un període (1986-2001) en què els percentatges de creixement de parlants eren inferiors als de l’increment de la població, a un altre (2001-2011) en què, malgrat haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional, l’importantíssim increment de parlants ha permès mantenir les estimacions percentuals: el 2011, un 63,4 % de persones declaraven que sabien parlar la llengua. Al País Valencià, en canvi, la disminució dels indicadors d’ús, que ja es visualitza a partir del 1995, ha continuat durant el període 2005-2010, en què el decrement general de l’ús és d’uns tres punts percentuals. Una altra dada destacada de l’Informe és que el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears.

Recull de premsa

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán » Ultima Hora Mallorca.

Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalánVII Informe sobre la llengua catalana

La situación del catalán en las Islas presenta claroscuros, más aún después de «una ofensiva judicial sin precedentes contra el estatus normativo de la lengua iniciada en 2011» con la llegada del PP a las instituciones. No obstante, el futuro de la lengua «está aún en nuestras manos», sobre todo en los grandes territorios, que son Catalunya, País Valencià y Balears. Continua llegint

Estat del català a les Illes: “Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”

Estat del català a les Illes: “Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs” » Polí­tica » Balears » dBalears.cat.

 9518C.Polls | 17 desembre 2014

Melià i Pradilla, abans de la roda de premsa.

| Jaume Morey

L’estat del català a les Illes “té una dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”. Aquest és el diagnòstic que fa de la llengua pròpia el director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe sobre la llengua catalana, 2013, Miquel Àngel Pradilla.
Continua llegint

Presentació de l’Informe sobre la llengua a Palma (17/12/2014)

Informe 2013Presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana 2013. Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic.

Dimecres, 17 de desembre de 2014, 19 h. A Can Alcover – Espai de Cultura (C. de Sant Alonso, 24, Palma)

  • Damià Pons Pons (delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Palma)
  • Joan Melià Garí (coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears – UIB)
  • Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe)

Més informació:

Presentació al País Valencià de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (demà, dijous 11/12)

Dijous 11 desembre 2014, 18.30h a l’Octubre CCC, Carrer Sant Ferran, 12 – València.

Presentació de l’Informe sobre la Llengua Catalana 2013
Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
Un representant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe

Tarja-presentacio-informellenguacatalana2013

Algunes publicacions en anglès sobre sociolingüística catalana

Continua llegint

L’Informe sobre la situació de la llengua catalana al Quadern d’El País

El Quadern d’El País del 9 d’octubre publicava un reportatge sobre el català a Internet que citava el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana, 2013. Podeu consultar-ho en els articles A Internet, clar i català i Militància i professionalitat.

Informe sobre la llengua a Mediterráneo: Una de cada cinco familias no transmite el ‘valencià’ a sus hijos

Una de cada cinco familias no transmite el ‘valencià’ a sus hijos – Castellón – El Periódico Mediterraneo.

En el norte de la provincia el idioma avanza en el uso intergeneracional. Un informe alerta del riesgo de pérdida de hablantes en la capital y la Plana Alta
Una de cada cinco familias valencianoparlantes (21%) de Castellón no se comunica en valenciano con sus hijos. Así lo refleja un reciente estudio sobre la situación de la lengua en el 2014 que cuenta con el aval del Institut d’Estudis Catalans. Continua llegint

M.À. Pradilla: “El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística” – Blog de la Revista de Llengua i Dret

Blog de la Revista de Llengua i Dret » El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística – Miquel Àngel Pradilla.

El període que s’inicia l’any 2011 requerirà un capítol destacat en la futura història social de la llengua catalana. Es defineix per una alta concentració de poder, al govern de l’Estat i en bona part de les autonomies catalanòfones de l’Estat espanyol, gens procliu a la normalització lingüística del català. En un context polític hostil, la llengua catalana malda per no perdre de vista l’horitzó de normalitat.

Des de l’any 2003, l’Observatori de la Llengua ens ha llegat, amb periodicitat canviant, uns textos que, amb el temps, han aconseguit incardinar-se en l’agenda sociopolítica domèstica. Només tornar de les vacances estivals hem tingut l’oportunitat de presentar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana corresponent a l’any 2013 i les conclusions no conviden precisament a l’optimisme i haurien d’encendre els llums d’alerta de totes aquelles persones i institucions compromeses amb la viabilitat comunicativa de la llengua catalana en el seu ecosistema històric.

Dels diferents apartats que avalua l’informe (demolingüístic, jurídic, ensenyament, comunicació i àmbits publicoprivats) el que s’ocupa de l’estatus jurídic de la llengua (amb una atenció especial al món de l’ensenyament) ha estat el més destacat. Efectivament, l’any 2013 l’activitat legislativa vinculada a qüestions lingüístiques assoleix unes dimensions importants i la dinàmica que ha pres estableix una involució normativa espectacular. No ens ha d’estranyar, doncs, que l’informe hi centri la seva atenció d’una manera preferent, ja que l’aplicació del nou catàleg normatiu pot arribar a tenir conseqüències nefastes en la vitalitat i l’ús de la llengua a mitjà termini. Ara no és el moment d’oferir el detall d’una intervenció legislativa entossudida a laminar la posició de la llengua catalana en els àmbits institucionals on, a poc a poc, ha anat guanyant terreny. Si de cas, destacarem que les noves directrius identifiquen un parell d’àmbits d’intervenció estratègics. Un seria l’ensenyament, on de la mà d’uns models pretesament multilingües es barra el pas a un tractament preferent de la llengua pròpia. Un tractament, tot sigui dit de passada, absolutament necessari perquè la llengua catalana surti de l’estatus de minorització al qual s’ha vist abocada a causa d’una història politicosocial adversa. L’altre seria el dels mitjans de comunicació, un espai de difusió de la llengua cabdal en una societat del segle xxi. En aquest sentit, l’apagada mediàtica que ha patit la llengua catalana al País Valencià ha estat una de les pitjors notícies que ens ha deparat l’any 2013.

Mentrestant, la llengua catalana va fent el seu camí. A 2013 no s’ha fet una actualització de les dades sobre l’evolució sociolingüística en l’àmbit de la demolingüística. S’ha deixat per a l’any vinent. I l’anàlisi hauria de ser especialment rellevant ja que el 2014 han aparegut unes primeres estimacions de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 a Catalunya. I, en el marc d’una sèrie demoscòpica diferent, també s’han proporcionat les primeres dades del Cens de 2011. Aquestes darreres dades, en els moments actuals ja ens permeten obtenir informacions sobre l’evolució de les habilitats competencials en les quatre autonomies catalanòfones de l’Estat.

Quant a l’anàlisi de diversos indicadors sociolingüístics que ens han proporcionat diferents treballs apareguts el 2013, destacarem algunes consideracions sobre l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional de la llengua catalana. Tal com s’ha anat dient en informes anteriors, a partir de l’onada d’enquestes EUL efectuades entre els anys 2003 i 2004 tenim una primera diagnosi de la globalitat de la comunitat lingüística. Deu anys enrere, doncs, s’havien detectat tres dinàmiques diferenciades: territoris amb avenços apreciables en la transmissió intergeneracional (Andorra, Catalunya i les Illes Balears), territoris amb la transmissió estancada (País Valencià i la Franja) i, finalment, territoris on la transmissió s’havia trencat dècades enrere. Del conjunt de regions apuntades, només dues en van actualitzar les dades el 2008, Catalunya i les Illes Balears. D’aquesta manera s’ha pogut observar un comportament diferent en cada territori: mentre que l’anàlisi longitudinal mostra que a Catalunya la transmissió avança de manera sostinguda, en canvi a les Illes la tendència positiva es pot haver començat a afeblir. D’altra banda, a tots dos territoris els al·loglots familiars adopten d’una manera preferent la llengua castellana mentre que els guanys que experimenta la llengua catalana arriben de la mà de persones d’origen castellanoparlant. Caldrà estar atents a l’evolució d’un indicador estructural tan important.

Encara fent atenció a la transmissió lingüística, el 2013 ens proporciona notícia més elaborada sobre l’estat genèric d’estancament amb què era definida segons les dades de l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004. Ens arriba de la mà d’una anàlisi territorialitzada que en detecta diferències substancials. Així, d’una banda, es contraposen zones amb dinàmiques clarament divergents: una de creixement, al voltant de 7 punts percentuals, i una altra de trencament de la transmissió, amb dades al voltant de 4 punts percentuals negatius. Totes dues acullen dimensions demogràfiques similars, al voltant del 40% de la població cadascuna. Ara bé, mentre que la primera acull (de manera discontínua) la població resident en pobles i ciutats petites preferentment, l’altra compta amb les quatre ciutats més poblades del País Valencià, on trobem percentatges importants de catalanoparlants que no transmeten la llengua als seus fills (17% a Elx, 20% a València, 21% a Castelló i 38% a Alacant). El 20% de població restant es troba en àrees que mostren una dinàmica lleugerament positiva. Sense dades actualitzades, queda clar, doncs, que la pugna entre dos capteniments tan oposats com els descrits serà determinant en l’evolució futura de la llengua al País Valencià.

Malgrat tot, la llengua catalana va fent camí. En uns territoris indefectiblement cap a una retracció difícilment reversible (Catalunya del Nord i Alguer). En uns altres, voldríem pensar que cap a l’assoliment de l’anhelada normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col·lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Coordinador de l’Informe (amb Natxo Sorolla) (http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2013.pdf)

Director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (http://blogs.iec.cat/cruscat/)

Administració