-Activitat pròpia de la Xarxa CRUSCAT
Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC
III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT
Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)
El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.
Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)
Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)
Treballs de Sociolingüística Catalana assoleix la màxima puntuació en la MIAR
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit la màxima puntuació, amb 10 punts, en l’índex de difusió (ICDS) de la Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes (MIAR). L’avaluació es desenvolupa des de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, i és de referència en l’avaluació de l’impacte de la recerca científica per a altres entitats, com l’Agaur. La puntuació màxima de la revista TSC a MIAR ve acompanyada de la seua inclusió a l’Emerging Sources Citation Index, que avalua la inclusió de la revista en la Web of Science, central en l’anàlisi de revistes d’alt impacte internacional. TSC també ha assolit la màxima puntuació a Carhus (nivell A), i compleix enguany 40 anys d’edició, des de 1976.
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana és editada per la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració tècnica de la Xarxa CRUSCAT-IEC. Podeu consultar en línia l’últim número de la revista i tots els anteriors.
Treballs de Sociolingüística Catalana, 25. Implantació de la normativa lingüística
Treballs de Sociolingüística Catalana, 25. Implantació de la normativa lingüística
Societat Catalana de SociolingüísticaLa reforma lingüística fabriana no s’ha implantat arreu, ni arreu del territori lingüístic ni en tots els sectors socials. I l’escenari social és molt diferent del que es trobà Fabra abans de la Guerra Civil. Ara la societat està molt més formada i digitalitzada que abans. La norma estàndard arriba a la població no només per l’escola sinó pels mitjans de comunicació de massa. Com deia M. Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (La Vanguardia, 29 juliol 2014), «hi ha tres sectors, que són els col·lectius implicats en l’elaboració i utilització de la llengua, que tenen la Filològica com a punt de referència: els mitjans de comunicació; els escriptors, correctors i traductors, i els ensenyants, sobretot els de primària i secundària».
Ara, en plena època del que Ortega y Gasset anomenava «rebelión de las masas», caldrà investigar i valorar l’impacte de les propostes i directives normatives, tant de dalt a baix com de baix a dalt. Té sentit mantenir una proposta que ningú no segueix? Quanta gent, per exemple, segueix les normes sobre el relatiu normatiu o sobre el canvi i caiguda de preposicions? Al capdavall, com escrivia el mateix Fabra,
l’ús té la darrera paraula.(Fragment extret del Llindar, d’Emili Boix-Fuster)
Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 25: La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió
Recordeu que fins el 18/3/2016 és oberta la crida d’articles del número 27 de TSC (2017). S’hi poden presentar articles sobre la temàtica de la secció monogràfica «La transmissió lingüística intergeneracional» i per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.
La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió
Presentació del número 25 de Treballs de Sociolingüística Catalana
22 de febrer de 2016, a les 19:00, Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (C. del Carme 47, Barcelona ).
Intervindran:
Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Emili Boix i Fuster, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana
Joan Costa i Carreras, coordinador de la secció monogràfica
Joan Costa parlarà en nom de l’equip d’investigació Avalnorm, que liderà les activitats de difusió de la recerca que culminaren en els treballs que es presenten en aquesta edició de la revista. Es farà una síntesi de les ponències, bona part de les quals provenen d’un encàrrec fet per Avalnorm l’any 2012 als autors/res i que foren presentades i discutides a la I Jornada d’Estudi d’Implantació de la Normativa Lingüística (Barcelona, 6 de juny de 2013). Aprofitant aquesta presentació, es farà un balanç de la situació de la recerca sobre l’ús efectiu de la normativa oficial. Els membres del grup Avalnorm són: Joan Costa, Carme Bach, Elisenda Bernal, Aina Labèrnia i David Paloma.
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana [Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 25 (2015).
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/index
Núm. 25 (2015)
Implantació de la normativa lingüística
Sumari
- Llindar (PDF)
Emili Boix-Fuster
Secció monogràfica. Implantació de la normativa lingüística
- I Jornada d’Estudi de la Implantació de la Normativa (Barcelona, 6 de juny de 2013): presentació dels textos que es publiquen(PDF) Joan Costa, David Paloma, Carme Bach, Elisenda Bernal, Aina Labèrnia13-16
- Normativa i fonètica: una mirada actual
Josefina Carrera-Sabaté, Imma Creus (PDF) - Morfologia i norma: algunes qüestions
Maria Pilar Perea (PDF) - La implantació del lèxic normatiu: estudi complementari del lèxic implantat no normatiu
Judit Freixa (PDF) - L’avaluació de la implantació de la terminologia catalana: on som i on podríem arribar
M. Amor Montané March (PDF) - ¿Sabem si la normativa sintàctica s’assimila?
Jordi Ginebra (PDF) - Aspectes conflictius d’ortografia catalana
Sílvia Llach, Jordi Cicres, Montserrat Mola (PDF) - L’avaluació de la implantació de la normativa: la perspectiva sociolingüística i glotopolítica
F. Xavier Vila (PDF) - Entre la norma en ús i les propostes normatives: recerca, vehiculació, implantació
Isidor Marí (PDF) - Bibliografia de referència de la «Secció monogràfica. Implantació de la normativa lingüística» (PDF)
Secció Miscel·lània
- Detecció, correcció i justificació d’errors de normativa en l’alumnat universitari
Mariona Casas-Deseures, Llorenç Comajoan i Colomé (PDF) - Eines d’implantació del català a Catalunya i a la Catalunya del Nord: una anàlisi teòrica de dos sistemes educatius diferents
James Hawkey (PDF) - La introducció del concepte de llengua oficial a l’ordenament jurídic espanyol (1902-1931)
Daniel Escribano (PDF) - La sociolingüística del euskera: del movimiento social a la práctica académica
Iñaki Martínez de Luna (PDF) - Trenta anys de codificació gràfica. La necessitat d’implementar una normativa en l’occità de la Vall d’Aran
Aitor Carrera Baige (PDF) - Primers passos cap a la documentació de discurs signat: el projecte pilot de constitució del corpus de la llengua de signes catalana
Gemma Barberà, Josep Quer, Santiago Frigola (PDF) - La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient
Laia Darder (PDF)
Notes
- Tres invitacions a la sociolingüística
Emili Boix-Fuster, Vanessa Bretxa, Carles de Rosselló (PDF)
Ressenyes
- «La sociolingüística a primària i secundària», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, de Llorenç Comajoan i Montserrat Vilà (ed.)
Pere Comellas Casanova (PDF)
Memòria d’activitats del 2014 (PDF)
Minva l’ús de la llengua catalana, segons l’informe editat per la Xarxa Cruscat 2014 | IB3
Disminueix el nombre de persones que tenen el català com a primera llengua i s’accentua la dificultat per a atraure nous parlants. Això s’atribueix a les sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, sobretot en l’àmbit educatiu. Pel que fa a l’evolució sociolingüística, de tot el territori on es parla català, un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara que la sap parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la sap escriure. Conclou l’informe que els esforços per garantir l’ús del català impliquen millorar-ne la presència a les escoles.
Vegeu el vídeo: Minva l’ús de la llengua catalana, segons l’informe editat per la Xarxa Cruscat 2014 | IB3
18/11/2015 15:00h
Presentació del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana a Menorca
PRESENTACIÓ VIII INFORME SOBRE LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA (2014)
A càrrec de Natxo Sorolla, Xarxa CRUSCAT-IEC, amb les intervencions de Joan F. López Casasnovas, Secció Filològica de l’IEC i Secció de Llengua i Literatura de l’IME, i Maite Salord, presidenta del Consell Insular de Menorca i responsable de política lingüística.
Data: 12 de novembre a les 20 h Lloc: Can Victori, seu de l’IME
L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears
L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears.
17/12/2014
L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears
Presentació de l’Informe a València Fotografia: PRATSiCAMPS
El VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va ser presentat a València i a Palma els dies 11 i 17 de desembre, respectivament. L’encarregat d’explicar quina és la situació del català en aquests territoris va ser Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe. L’acte de València es va organitzar amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià i el de Palma, conjuntament amb el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB.
Tal com recull l’Informe, el conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall molt divers de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que, a mitjà termini, poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.
Pel que fa als usos de la llengua, a les Illes Balears s’ha passat d’un període (1986-2001) en què els percentatges de creixement de parlants eren inferiors als de l’increment de la població, a un altre (2001-2011) en què, malgrat haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional, l’importantíssim increment de parlants ha permès mantenir les estimacions percentuals: el 2011, un 63,4 % de persones declaraven que sabien parlar la llengua. Al País Valencià, en canvi, la disminució dels indicadors d’ús, que ja es visualitza a partir del 1995, ha continuat durant el període 2005-2010, en què el decrement general de l’ús és d’uns tres punts percentuals. Una altra dada destacada de l’Informe és que el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears.
Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán
Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán » Ultima Hora Mallorca.
Alerta por la ofensiva del PP ‘sin precedentes’ contra el catalán
La situación del catalán en las Islas presenta claroscuros, más aún después de «una ofensiva judicial sin precedentes contra el estatus normativo de la lengua iniciada en 2011» con la llegada del PP a las instituciones. No obstante, el futuro de la lengua «está aún en nuestras manos», sobre todo en los grandes territorios, que son Catalunya, País Valencià y Balears. Continue reading
Estat del català a les Illes: “Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”
C.Polls | 17 desembre 2014
Melià i Pradilla, abans de la roda de premsa.
| Jaume Morey
L’estat del català a les Illes “té una dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”. Aquest és el diagnòstic que fa de la llengua pròpia el director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe sobre la llengua catalana, 2013, Miquel Àngel Pradilla.
Continue reading
Presentació de l’Informe sobre la llengua a Palma (17/12/2014)
Presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana 2013. Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic.
Dimecres, 17 de desembre de 2014, 19 h. A Can Alcover – Espai de Cultura (C. de Sant Alonso, 24, Palma)
- Damià Pons Pons (delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Palma)
- Joan Melià Garí (coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears – UIB)
- Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe)
Més informació:
- Xarxa CRUSCAT (2014) VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia. Síntesi de l’Informe. Recull de premsa.
- Informes anteriors
Presentació al País Valencià de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (demà, dijous 11/12)
Dijous 11 desembre 2014, 18.30h a l’Octubre CCC, Carrer Sant Ferran, 12 – València.
Presentació de l’Informe sobre la Llengua Catalana 2013
Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic
Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
Un representant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe
Algunes publicacions en anglès sobre sociolingüística catalana
- VII Report on the situation of the Catalan language Xarxa CRUSCAT (2014). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana.
- Language Rich Europe: Catalonia, Valencia
- Catalan in the 21st Century. K. A. Woolard and S. E. Frekko, eds. International J. of Bilingual Education and Bilingualism. Volume 16, Issue 2. Online 2012/print 2013.
- «The Catalan Language», M. Strubell. in A Companion to Catalan Culture.
- What’s up with Catalonia?
- Survival and development of language communities: prospects and challenges (ed. F. Xavier Vila)
- “Language Law and Legal Challenges in Medium-Sized Language Communities. A Comparative Perspective”
- “Language and identity policies in the ‘glocal’ age” A. Bastardas
- “Survival and Development of Language Communities. Prospects and challenges”
- Shaping language rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in light of the Committee of Experts’ evaluation. E. Pons, A. Nogueira, I. Urrutia i E. Ruiz.
- “Traditional Minorities, National Communities and Languages: the Issues Raised in the European Parliament’s Minority Intergroup (2009-2011)”
- Netlang. Multilingualism in Cyberspace. Climent-Ferando, Krebs.
- Sociolinguistic situation in Catalan-speaking areas : tables. Marina Solís. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, 2008.
- The Matched Guise Technique: a Critical Approximation to a ClassicTest for Formal Measurement of Language Attitudes. Solís Obiols, Marina (2002). Noves SL, Estiu 2002. Barcelona: Direcció General de política Lingüística.
- Noves SL, Journal on Sociolinguistics – Hemeroteca (English and Catalan)
L’Informe sobre la situació de la llengua catalana al Quadern d’El País
El Quadern d’El País del 9 d’octubre publicava un reportatge sobre el català a Internet que citava el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana, 2013. Podeu consultar-ho en els articles A Internet, clar i català i Militància i professionalitat.
Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana, 26
Informe sobre la llengua a Mediterráneo: Una de cada cinco familias no transmite el ‘valencià’ a sus hijos
En el norte de la provincia el idioma avanza en el uso intergeneracional. Un informe alerta del riesgo de pérdida de hablantes en la capital y la Plana Alta
Una de cada cinco familias valencianoparlantes (21%) de Castellón no se comunica en valenciano con sus hijos. Así lo refleja un reciente estudio sobre la situación de la lengua en el 2014 que cuenta con el aval del Institut d’Estudis Catalans. Continue reading
M.À. Pradilla: “El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística” – Blog de la Revista de Llengua i Dret
El període que s’inicia l’any 2011 requerirà un capítol destacat en la futura història social de la llengua catalana. Es defineix per una alta concentració de poder, al govern de l’Estat i en bona part de les autonomies catalanòfones de l’Estat espanyol, gens procliu a la normalització lingüística del català. En un context polític hostil, la llengua catalana malda per no perdre de vista l’horitzó de normalitat.
Des de l’any 2003, l’Observatori de la Llengua ens ha llegat, amb periodicitat canviant, uns textos que, amb el temps, han aconseguit incardinar-se en l’agenda sociopolítica domèstica. Només tornar de les vacances estivals hem tingut l’oportunitat de presentar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana corresponent a l’any 2013 i les conclusions no conviden precisament a l’optimisme i haurien d’encendre els llums d’alerta de totes aquelles persones i institucions compromeses amb la viabilitat comunicativa de la llengua catalana en el seu ecosistema històric.
Dels diferents apartats que avalua l’informe (demolingüístic, jurídic, ensenyament, comunicació i àmbits publicoprivats) el que s’ocupa de l’estatus jurídic de la llengua (amb una atenció especial al món de l’ensenyament) ha estat el més destacat. Efectivament, l’any 2013 l’activitat legislativa vinculada a qüestions lingüístiques assoleix unes dimensions importants i la dinàmica que ha pres estableix una involució normativa espectacular. No ens ha d’estranyar, doncs, que l’informe hi centri la seva atenció d’una manera preferent, ja que l’aplicació del nou catàleg normatiu pot arribar a tenir conseqüències nefastes en la vitalitat i l’ús de la llengua a mitjà termini. Ara no és el moment d’oferir el detall d’una intervenció legislativa entossudida a laminar la posició de la llengua catalana en els àmbits institucionals on, a poc a poc, ha anat guanyant terreny. Si de cas, destacarem que les noves directrius identifiquen un parell d’àmbits d’intervenció estratègics. Un seria l’ensenyament, on de la mà d’uns models pretesament multilingües es barra el pas a un tractament preferent de la llengua pròpia. Un tractament, tot sigui dit de passada, absolutament necessari perquè la llengua catalana surti de l’estatus de minorització al qual s’ha vist abocada a causa d’una història politicosocial adversa. L’altre seria el dels mitjans de comunicació, un espai de difusió de la llengua cabdal en una societat del segle xxi. En aquest sentit, l’apagada mediàtica que ha patit la llengua catalana al País Valencià ha estat una de les pitjors notícies que ens ha deparat l’any 2013.
Mentrestant, la llengua catalana va fent el seu camí. A 2013 no s’ha fet una actualització de les dades sobre l’evolució sociolingüística en l’àmbit de la demolingüística. S’ha deixat per a l’any vinent. I l’anàlisi hauria de ser especialment rellevant ja que el 2014 han aparegut unes primeres estimacions de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2013 a Catalunya. I, en el marc d’una sèrie demoscòpica diferent, també s’han proporcionat les primeres dades del Cens de 2011. Aquestes darreres dades, en els moments actuals ja ens permeten obtenir informacions sobre l’evolució de les habilitats competencials en les quatre autonomies catalanòfones de l’Estat.
Quant a l’anàlisi de diversos indicadors sociolingüístics que ens han proporcionat diferents treballs apareguts el 2013, destacarem algunes consideracions sobre l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional de la llengua catalana. Tal com s’ha anat dient en informes anteriors, a partir de l’onada d’enquestes EUL efectuades entre els anys 2003 i 2004 tenim una primera diagnosi de la globalitat de la comunitat lingüística. Deu anys enrere, doncs, s’havien detectat tres dinàmiques diferenciades: territoris amb avenços apreciables en la transmissió intergeneracional (Andorra, Catalunya i les Illes Balears), territoris amb la transmissió estancada (País Valencià i la Franja) i, finalment, territoris on la transmissió s’havia trencat dècades enrere. Del conjunt de regions apuntades, només dues en van actualitzar les dades el 2008, Catalunya i les Illes Balears. D’aquesta manera s’ha pogut observar un comportament diferent en cada territori: mentre que l’anàlisi longitudinal mostra que a Catalunya la transmissió avança de manera sostinguda, en canvi a les Illes la tendència positiva es pot haver començat a afeblir. D’altra banda, a tots dos territoris els al·loglots familiars adopten d’una manera preferent la llengua castellana mentre que els guanys que experimenta la llengua catalana arriben de la mà de persones d’origen castellanoparlant. Caldrà estar atents a l’evolució d’un indicador estructural tan important.
Encara fent atenció a la transmissió lingüística, el 2013 ens proporciona notícia més elaborada sobre l’estat genèric d’estancament amb què era definida segons les dades de l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004. Ens arriba de la mà d’una anàlisi territorialitzada que en detecta diferències substancials. Així, d’una banda, es contraposen zones amb dinàmiques clarament divergents: una de creixement, al voltant de 7 punts percentuals, i una altra de trencament de la transmissió, amb dades al voltant de 4 punts percentuals negatius. Totes dues acullen dimensions demogràfiques similars, al voltant del 40% de la població cadascuna. Ara bé, mentre que la primera acull (de manera discontínua) la població resident en pobles i ciutats petites preferentment, l’altra compta amb les quatre ciutats més poblades del País Valencià, on trobem percentatges importants de catalanoparlants que no transmeten la llengua als seus fills (17% a Elx, 20% a València, 21% a Castelló i 38% a Alacant). El 20% de població restant es troba en àrees que mostren una dinàmica lleugerament positiva. Sense dades actualitzades, queda clar, doncs, que la pugna entre dos capteniments tan oposats com els descrits serà determinant en l’evolució futura de la llengua al País Valencià.
Malgrat tot, la llengua catalana va fent camí. En uns territoris indefectiblement cap a una retracció difícilment reversible (Catalunya del Nord i Alguer). En uns altres, voldríem pensar que cap a l’assoliment de l’anhelada normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col·lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col·lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Coordinador de l’Informe (amb Natxo Sorolla) (http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2013.pdf)
Director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (http://blogs.iec.cat/cruscat/)
La involució del català | Núvol
La involució del català | Núvol.
Griselda Oliver i Alabau. Barcelona. / 25.09.2014El VII informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), coordinat per Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT – IEC i Natxo Sorolla, tècnic de la Xarxa CRUSCAT – IEC, evidencia la forta repressió contra l’estatus normatiu de la llengua que els governs del PP han exercit sobre algunes autonomies. Segons els experts, estem davant d’una “involució jurídica sense precedents”. No obstant això, cal no oblidar que el català és una llengua mitjana amb més de deu milions de parlants encara que, tal com ha afirmat Òscar Escuder, “volen que siguem una llengua minoritària”.
Continuar llegint… La involució del català | Núvol.
Xarxa CRUSCAT (2014). VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013).Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia. Síntesi de l’Informe.
El VII Informe sobre la llengua catalana (2013) constata els efectes de l’ofensiva contra l’estatus normatiu del català
L’any 2012, en el marc d’una ofensiva general contra l’estatus normatiu de la llengua catalana, les autonomies en què el Partit Popular va recuperar l’hegemonia ―l’Aragó i les Illes Balears― «van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana». Al País Valencià, la continuïtat en el poder d’aquest partit polític «va fer rutinària una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua». Arribats al 2013, al bell mig de les legislatures iniciades el 2011, «la consolidació de les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el seu territori històric fa evident una involució sense precedents».
Ho conclou el VII Informe sobre la llengua catalana (2013), que s’ha presentat aquest migdia en una conferència de premsa a l’Institut d’Estudis Catalans. L’Informe, que es pot consultar en aquest enllaç, analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. En la conferència de premsa han intervingut Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe, que han exposat les conclusions de l’estudi.
L’educació, focus de l’atac al català
Segons l’Informe, la gestió lingüística del món educatiu ha estat el focus de tensió més important el 2013: a Catalunya, el setge legislatiu impulsat per la nova conjuntura política ha propiciat un important enfrontament entre el poder de l’Estat i el poder autonòmic; a les Illes Balears i al País Valencià, la nova regulació ha emparat la posada en marxa de nous models de gestió lingüística a l’escola.
A Catalunya, a la incertesa que va comportar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, s’hi va afegir l’aprovació de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), coneguda popularment per llei Wert. Aquesta llei, emparant-se en una interpretació clarament restrictiva de la sentència esmentada, posa contra les cordes els fonaments del model de conjunció lingüística escolar, veritable punta de llança del procés de normalització lingüística a Catalunya, lloat per la comissió d’experts de la Unió Europea.
A les Illes Balears, tal com ja s’anunciava en l’Informe del 2012, el curs 2012-2013, per primer cop, es va oferir la tria de la llengua vehicular al segon cicle d’educació infantil i al primer cicle d’educació primària. Alhora, al País Valencià, el nou decret de plurilingüisme es va començar a implantar al segon cicle d’educació infantil el curs 2012-2013. El curs 2013-2014 s’ha continuat avançant en la mateixa línia. D’altra banda, convé destacar que al País Valencià l’increment d’alumnat en programes educatius en valencià (33 %) contrasta amb les amenaces de tancament de línies en valencià. Segons dades d’Escola Valenciana, el curs 2013-2014, 14.000 alumnes no s’hi van poder inscriure i la xifra d’alumnes d’infantil i primària que volen estudiar en valencià i que no poden fer-ho s’eleva a 126.000 alumnes. Encara és aviat per a avaluar el veritable impacte dels esmentats models, pretesament multilingües, en la presència de la llengua catalana a l’ensenyament. De qualsevol manera, segons els autors de l’informe, «la ideologia que els inspira, presentada com a igualitarista, no fa presagiar res de bo, ja que descansa en una realitat sociolingüística profundament desequilibrada».
La ràdio en català es consolida a Catalunya, però el consum mediàtic en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears
L’oferta i el consum de mitjans de comunicació i de productes culturals mostren una dinàmica sensiblement diferent a Catalunya i a Andorra que a la resta de territoris. Mentre que als primers, l’oferta i el consum augmenten —a Catalunya, l’audiència de la ràdio en català supera clarament la de la ràdio en castellà (un 59,3 % enfront d’un 40,7 %)—, als segons són baixos o testimonials i segueixen una línia de contracció des de l’any 2011.
Al País Valencià, la invisibilització de la llengua en els mitjans de comunicació prové de dos esdeveniments clau: el primer, el tancament dels mitjans de comunicació audiovisuals de la Generalitat Valenciana; el segon, que ha acabat d’encongir l’espai de presència mediàtica de la llengua catalana al País Valencià, ha estat l’expedient sancionador a Acció Cultural del País Valencià que va incoar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a finals d’any. Aquest expedient ha provocat que el gener del 2014 s’hagin deixat de rebre les emissions de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació en el territori valencià. Tal com afirmen els autors de l’informe, «som al davant d’un autèntic atemptat contra un dels principals agents difusors de la llengua i la cultura pròpies».
La salut del català segons el territori
El conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall ben matisat de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra) i unes altres amb uns indicadors sociolingüístics bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que a mitjà termini poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en el seu ecosistema històric.
Així i tot, en conjunt, la llengua catalana va fent camí cap a la normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos, i tortuós en una part substancial de l’àmbit lingüístic. Una de les fortaleses del català és que presenta una demografia important, que la consolida com una llengua mitjana situada entre les cent primeres llengües del món segons el nombre de parlants. També és destacable l’increment sostingut del nombre de persones que declaren conèixer-la; un coneixement, això sí, força desequilibrat segons les habilitats ―entendre, parlar, llegir i escriure― i segons els territoris. Aquest coneixement no es tradueix sempre en un ús habitual, però es manté bastant estable en el col•lectiu de parlants nadius. Quant a les febleses, destaca la dificultat d’atreure coneixedors cap a un ús efectiu de la llengua, un dèficit que n’entorpeix l’adopció entre el col•lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió social.
VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013). (en línia, síntesi, i Informes anteriors)