Àrees temàtiques

Les llengües, un repte de l’educació.

El proper dia 27 d’abril a les 19 h tindrà lloc a la seu de l’ANC (C/Marina, 315, Barcelona) la taula rodona: Les llengües, un repte de l’educació. En l’acte intervindran Marina Solís (professora de secundària i sociolingüista) i Pere Mayans (filòleg). Organitza: Sectorial d’Educació de l’ANC

Conferències d’aquest dijous: Vanessa Bretxa i Miquel Cabal |

Origen: Conferències d’aquest dijous: Vanessa Bretxa i Miquel Cabal |

Dijous 27 de maig se celebren dues conferències impartides per membres del CUSC-UB.

Vanessa Bretxa participarà en el II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre: Llengua, societat i poder, enguany  titulat “L’escola i la revitalització del català: la llengua a l’aula i al pati”, amb una conferència titulada «Les llengües dins l’aula: una perspectiva longitudinal». L’acte tindrà lloc al Campus URV Terres de l’Ebre (Avda Remolins 13-15, Tortosa) a les 18h.

Organitza: Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística

Miquel Cabal impartirà la conferència «El tàtar de Crimea: situació i perspectives» a les 19h a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (Carrer del Carme 47, Barcelona), en un acte organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Conferència: El tàtar de Crimea: situació i perspectives

Dijous, 27 d’abril de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Miquel Cabal Guarro (Universitat de Barcelona)

El conflicte russoucraïnès dels darrers anys ha tingut un dels escenaris principals a la península de Crimea. La primavera de 2014, després d’una invasió silenciosa, Crimea va passar a formar part de la Federació Russa. Els tàtars de Crimea, descendents de la població indígena que va ser deportada en massa a l’Àsia Central per ordre de Stalin l’any 1944, van témer una regressió en els drets lingüístics i nacionals que havien aconseguit recuperar d’ençà que van iniciar el retorn massiu a la península en la dècada de 1990. A partir de dades pròpies i oficials, farem un esbós de la situació sociolingüística del tàtar de Crimea i mirarem d’avaluar quines perspectives de futur se li presenten, especialment en matèria educativa, en una Rússia que exhibeix un comportament erràtic envers les minories nacionals.

Ianos, Huguet, Lapresta: Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia: The direct and moderator effects of origin

Exemplar – Journal of multilingual and multicultural development. 2017, Vol. 38, Nº. 2. Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia.: The direct and moderator effects of origin. Adelina Ianos, Àngel Huguet Canalís, Cecilio Lapresta Rey. Pàg. 113-129

Universitat de Perpinyà: El bilingüisme a l’escola primària, Demolingüística de la llengua catalana

Dimecres 29 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència El bilingüisme a l’escola primària per Laurence BETRIU, Nathalie BOBO, i Muriel TIXADOR, professores d?escola bilingües al Soler. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

També Se presentarà dimecres a les 14h30 la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, presentació per membres de la Secció Filològica de l’IEC.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris dels Països Catalans per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l?IEC) de l?Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

Font: Alà BAYLAC FERRER. Director de l’IFCT – Universitat de Perpinyà. ICRECS / CRESEM – Casa dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans – Barcelona.

Seminari-Taller de recerca col·laborativa sobre llengües i cultures: “La investigación colaborativa en la documentación del tsafiki, Ecuador”

Seminari-Taller de recerca col·laborativa sobre llengües i cultures: “La investigación colaborativa en la documentación del tsafiki, Ecuador”Dia: Dimecres 5 d’abril de 2017.  Hora: 18 h. Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Sala Pi i Sunyer (com arribar-hi). Full informatiu en format PDF
Continua llegint

M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Miquel Cabal Guarro
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

Tàtar o tàrtar?

Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.

Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

V. Bretxa: ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ (La BBC)

L’entrevista

Em dic Vanessa Bretxa (Arenys de Munt, 1980). Vaig estudiar sociologia i em vaig doctorar amb la tesi El salt a secundària. M’imagino una societat on es pugui viure plenament en català.


Et preocupa el poc ús de català entre els joves?

Els joves parlen en proporció el mateix (una mica més) català que la població adulta. En percentatges d’ús.

No és la sensació general…

Cert, hi ha la percepció que els joves parlen més castellà però les dades no indiquen això.

Els alumnes que parlen català a primària, a secundària es passen al castellà amb els seus companys.

No, l’estudi que hem fet a Mataró analitzant 1.000 alumnes indica que només un 13% dels alumnes quan passen a secundària parlen més castellà amb els seus amics i companys. La gran majoria no canvia els seus usos lingüístics interpersonals.

I  què passa amb aquest 13%? El català perd atractiu entre els adolescents?

Això passa perquè canvien el seu entorn sociolingüístic i s’adapten a la nova realitat. Aquest 13% són alumnes que van a estudiar a instituts on la llengua predominant és el castellà. Hi ha menys instituts de secundària i s’ubiquen a barris on demogràficament el castellà és predominant.

Continuar llegint… La BBC | ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ – La BBC

Jurilingüística i veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

La interacció entre llengua i dret ha rebut en català denominacions diverses al llarg del temps. Així es parla de jurilingüística, lingüística jurídica, llengua i dret, entre altres. També els darrers temps s’utilitza la denominació lingüística forense, com a traducció literal de l’anglosaxó forensic linguistics, per referir-se a la interacció entre les matèries lingüística i jurídica. Tot i que la diversitat denominativa no sempre implica variació conceptual, és previsible que darrere diverses denominacions hi hagi també interessos i objectius diversos. La proximitat entre termes que s’utilitzen per estudiar la relació entre llengua i dret pot generar una aparença d’equivalència, que ara per ara només es produeix funcionalment entre jurilingüística o lingüística jurídica i forensic linguistics. Continuar llegint… Jurilingüística i : veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

“L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging” Taula Rodona GREIP

Us convidem a la tercera Taula Rodona Internacional organitzada pel grup GREIP, “L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging“, que es realitzarà els dies 6 d’abril (de 16.45 a 20.30 hs.) i 7 d’abril (17.00 a 20.30) de 2017, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. La taula rodona compta amb la participació de convidats internacionals (Ofelia García,  Zhu Hua, Ricardo Otheguy, Georges Lüdi) i d’un panel de membres del grup GREIP. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a l’arxiu adjunt. Round Table GREIP

Administració