Àrees temàtiques

F. X. Vila: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

El proppassat 21 de febrer, el diari conservador francès Le Figaro va publicar l’article “Pourquoi la Catalogne est devenue folle”de Charles Jaigu. En aquest article, i partint del llibre recentment publicat Le Labyrinthe catalan, de Benoît Pellistrandi, l’autor dedicava una tirallonga d’insults contra els catalans i difonia un conjunt de mentides i falsedats de proporcions tan absurdes que només poden qualificar-se de ridícules. Vaig enviar al diari un article de resposta, amablement traduït al francès per Alà Baylac, amb la intenció que la publicació prengués consciència de la dimensió del problema, però a dia d’avui el rotatiu francès no ha considerat oportú publicar-lo, per la qual cosa, i aprofitant que el portal Catnord digital ha decidit fer-lo públic, opto per difondre’l aquí en català.  Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya

‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Seminari sobre mètodes de recerca en actituds lingüístiques amb Cristina Illamola

s200_cristina.illamola

Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ens parlarà sobre qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques.

Continua llegint

Bastardas, Boix (coord., 1994) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (en línia)

¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. [One country, one language? The political organization of language diversity]

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

This post is also available in: English
Lukas Duane
Université de Luxembourg

El món acadèmic és en gran mesura responsable de determinar què s’inclou dins de la categoria “llengua” i què s’inclou dins de la categoria “dialecte”. És a dir, en general, el coneixement acadèmic és la principal font de legitimació de les llengües i les seves varietats estàndard. El coneixement acumulat al llarg dels anys en departaments universitaris, congressos i revistes especialitzades proporciona una base i una justificació de la manera com es categoritza la variació lingüística i com l’entén la societat. No obstant això, de vegades, alguns agents socials poden oposar-s’hi, principalment a causa del paper de la llengua com a motor polític. En aquesta nota es discuteix com les noves condicions comunicatives establertes per les xarxes socials donen suport als agents socials a fi de qüestionar la producció acadèmica sobre el coneixement lingüístic.

Ho farem discutint breument un cas actual de les Illes Balears. En aquesta zona, tant el català com el castellà són llengües oficials: el català com a llengua pròpia de l’arxipèlag i el castellà com a llengua de l’estat espanyol. Tanmateix, des de 2013, algunes associacions d’activistes lingüístics “balearistes” han defensat que l’estatut de llengua oficial, juntament amb el castellà, ha de correspondre a una llengua “balear”, com a llengua autòctona, i no a la llengua catalana, com és actualment. Aquests activistes critiquen l’excessiva influència estandarditzadora de la llengua catalana en els vernacles baleàrics i argumenten que balear i català no formen part del mateix sistema lingüístic. Durant dècades hi ha hagut postures similars a les Illes, però eren més disperses, limitades a una única illa i sense efectes polítics ni socials. Continuar llegint… Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

Continua llegint

«La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

2019-02-22_Bernat et al. 1Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.

Continuar llegint… «La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

N. Sorolla: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja. Continuar llegint… “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

L. Nussbaum i M. Martínez: “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”

Atenció: l’aula ha canviat. Aquí apareix l’aula nova.

Benvolgudes i benvolguts,Us convidem a una xerrada a càrrec de les ponents Luci Nussbaum i Matilde Martínez, titulada “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”. Us esperem el 26 de març a les 17.00 h. en la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-6).

Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.

F. Walls (UB): Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Source: Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJAde la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.

Continua llegint

Vídeo: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears

Source: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears – Hemeroteca – Actualitat – Universitat de les Illes Balears

VídeoEn el primer vídeo de la sèrie Notícies de Llengua s’hi mostren dades corresponents als usos i coneixements lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys extretes de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, estudi dut a terme entre els darrers mesos de 2014 i el primer de 2015, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. En el vídeo podem veure que el coneixement de català dels joves és alt, ja que aproximadament un 80 per cent dels joves enquestats saben parlar i escriure en català. Continua llegint

L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès (F. Xavier Vila)

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic univeAcaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

rsitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

L. Cruz (GREIP): La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat

La propera sessió d’anàlisi de dades del grup GREIP serà el dimarts 12 de febrer, de 16.00 a 18.00 h. (la data original era el 31 de gener).  Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat”. Data i lloc: dimarts 12 de febrer a les 16.00 h. a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5). Podeu trobar més informació aquí.  Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik – RLD blog

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu. Continuar llegint… La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia –   Ingemar Strandvik – RLD blog

«Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando

https://www.youtube.com/watch?v=DvYnMlZkXis&feature=youtu.be

Dijous 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME a la Universitat d’Augsburg entre 2016 i 2018. Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a YouTube.

El ponent va venir a presentar-nos les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant del projecte de recerca d’àmbit europeu MIME—Mobility and Inclusion in a Multilingual Europe(2014-2018), liderat per la Universitat de Ginebra i que va comptar amb la col·laboració de 22 universitats. El projecte, de cinc anys de durada, va aconseguir un finançament de fins a 6 milions d’euros. Continuar llegint… «Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando | Blog del seminari del CUSC

Administració