Àrees temàtiques

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.


Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria  Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

V. Bretxa: ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ (La BBC)

L’entrevista

Em dic Vanessa Bretxa (Arenys de Munt, 1980). Vaig estudiar sociologia i em vaig doctorar amb la tesi El salt a secundària. M’imagino una societat on es pugui viure plenament en català.


Et preocupa el poc ús de català entre els joves?

Els joves parlen en proporció el mateix (una mica més) català que la població adulta. En percentatges d’ús.

No és la sensació general…

Cert, hi ha la percepció que els joves parlen més castellà però les dades no indiquen això.

Els alumnes que parlen català a primària, a secundària es passen al castellà amb els seus companys.

No, l’estudi que hem fet a Mataró analitzant 1.000 alumnes indica que només un 13% dels alumnes quan passen a secundària parlen més castellà amb els seus amics i companys. La gran majoria no canvia els seus usos lingüístics interpersonals.

I  què passa amb aquest 13%? El català perd atractiu entre els adolescents?

Això passa perquè canvien el seu entorn sociolingüístic i s’adapten a la nova realitat. Aquest 13% són alumnes que van a estudiar a instituts on la llengua predominant és el castellà. Hi ha menys instituts de secundària i s’ubiquen a barris on demogràficament el castellà és predominant.

Continuar llegint… La BBC | ‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’ – La BBC

Jurilingüística i veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

La interacció entre llengua i dret ha rebut en català denominacions diverses al llarg del temps. Així es parla de jurilingüística, lingüística jurídica, llengua i dret, entre altres. També els darrers temps s’utilitza la denominació lingüística forense, com a traducció literal de l’anglosaxó forensic linguistics, per referir-se a la interacció entre les matèries lingüística i jurídica. Tot i que la diversitat denominativa no sempre implica variació conceptual, és previsible que darrere diverses denominacions hi hagi també interessos i objectius diversos. La proximitat entre termes que s’utilitzen per estudiar la relació entre llengua i dret pot generar una aparença d’equivalència, que ara per ara només es produeix funcionalment entre jurilingüística o lingüística jurídica i forensic linguistics. Continuar llegint… Jurilingüística i : veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

“L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging” Taula Rodona GREIP

Us convidem a la tercera Taula Rodona Internacional organitzada pel grup GREIP, “L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging“, que es realitzarà els dies 6 d’abril (de 16.45 a 20.30 hs.) i 7 d’abril (17.00 a 20.30) de 2017, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. La taula rodona compta amb la participació de convidats internacionals (Ofelia García,  Zhu Hua, Ricardo Otheguy, Georges Lüdi) i d’un panel de membres del grup GREIP. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a l’arxiu adjunt. Round Table GREIP

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Origen: Últimes publicacions de Makiko Fukuda |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

J. Canício: L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador (RLD blog)

L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

Continuar llegint… L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício – RLD blog

Dret lingüístic a la Unió Europea / Novetats del Centre de Documentació

Quines tendències segueixen les institucions i estats europeus respecte als drets dels seus ciutadans? S’observen canvis relacionats amb la història recent europea? Segueix-ne l’evolució a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació en Política Lingüística sobre  Dret lingüístic a la Unió Europea  (2010-2016)  http://bit.ly/2kphTXX Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

Durant el mes de febrer de 2017 el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres           Revistes

DESTAQUEM:

Gazzola, Michele; Wickström, Bengt-Arne (eds.). The Economics of Language Policy.  London; Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 2016.   (CES ifo Seminar Series). ISBN 9780262034708 Topogràfic: SL-Gaz Ressenya

Casanova, Eugeni. Els gitanos catalans de França: Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural, 2016. ISBN 9788499758053 (Pagès) 9788499653280 (IEC) Topogràfic: S/C-Cas Ressenya

Rivista Italiana di Studi Catalani [Alessandria : Edizioni dell’Orso] (2011- ). ISSN 2279-8781 Topogràfic: PP-RIV

 

L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell – RLD blog

rld_04

La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.

El dia 23 de gener el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, presentaren els nous programes i els nous models de prova que certificarà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Aquesta regulació s’incorpora en un projecte d’ordre que, a més, inclou les equivalències de títols i certificats lingüístics de tots els territoris que compartim la mateixa llengua.

Continuar llegint… L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell – RLD blog

V. Salvador: Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca (Complèxica 11 – Seminaris per a la transdisciplinarietat)

Complèxica-11. Seminaris per a la transdisciplinarietat. L’onzè seminari de la sèrie Complèxica se celebrarà el dijous, 9 de març de 2017, a les 17.30 h, a la sala de professors, de l’Edifici Josep Carner, de la Universitat de Barcelona (c/Aribau, 2):

– Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca. A càrrec de Vicent Salvador. Catedràtic de filologia catalana. Universitat Jaume I de Castelló. Continua llegint

Administració