Àrees temàtiques

La llengua franca de l’Ebre

Un 72,2% dels ebrencs tenen el català com a idioma habitual, una proporció insòlita a Catalunya

La recent publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (EULP) de 2018 ha provocat un debat sobre el futur del català en un context en què el castellà s’imposa com a llengua majoritària de la població entre la major part de parlants. L’enquesta revela, però, l’existència de parts del territori on la situació és la inversa de la de la resta del país, particularment les Terres de l’Ebre, on el 72,2% de la població té el català com a llengua habitual. Què ho fa, que al sud de Catalunya hi hagi una situació lingüística tan diferent? El cas de l’Ebre pot servir d’exemple per a la resta del país?

En espera que els centres de recerca facin, durant els propers mesos, l’anàlisi de les dades territorialitzades de l’EULP, Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de la Societat Catalana de Sociolingüística, avança alguns aspectes que fan de les Terres de l’Ebre un cas especial.

En primer lloc, el fet migratori. Les Terres de l’Ebre, com la resta del país, han rebut fortes onades migratòries els darrers anys, però, a diferència de la major part de Catalunya, no hi ha tanta proporció de persones de Llatinoamèrica. “Hi ha més diversificació de procedències. S’hi parlen moltes llengües però les parla poca gent”, explica Pradilla. Tots aquests nouvinguts -afegeix el director del Cruscat- “necessiten una llengua franca” per entendre’s i aquesta és el català. Continuar llegint… La llengua franca de l’Ebre – Diari de la llengua

Notes de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural

Últimes notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural
Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47
E-08001 Barcelona
Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/

Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

Source: Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

Portada de la publicació

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Continua llegint

Call for Papers – The Politics of Language, RC50 IPSA-AISP 2020 World Congress, Lisbon, Portugal  

Call for Papers – The Politics of Language, RC50 – IPSA-AISP 2020 World Congress, Lisbon, Portugal  

The Research Committee on the Politics of Language (RC50) (http://rc50.ipsa.org/) is now inviting paper proposals for the International Political Science Association’s 26th World Congress to be held Lisbon, Portugal from July 25-29, 2020. We are accepting paper proposals on the following themes, or on any other theme relevant to the politics of language: Continua llegint

Nou butlletí sobre llengua i dret: Juriling

El butlletí Juriling es va estrenar el 18 de juny de 2019 i envia setmanalment notícies vinculades a la llengua i el dret. S’hi inclou informació sobre activitats científiques i de formació, publicacions científiques, professionals i de divulgació, beques i ajudes, ofertes laborals, i també recursos. La llengua de l’enviament és l’anglès i les notícies es presenten en una de les llengües de les activitats. En els dos primers enviaments hi ha hagut notícies en català, espanyol, francès i anglès.

Per poder rebre el butlletí i consultar els enviaments anteriors, cal enviar un missatge a juriling (arrova) uji (punt) es o a monzo (arrova) uji (punt) es. Per difondre informació vinculada als temes de la llista, podeu utilitzar aquestes mateixes adreces.

Juriling és una iniciativa d’Esther Monzó Nebot (grup TRAP, Universitat Jaume I) en col·laboració amb Albert Morales Moreno (Universitat de Ginebra) i Juan Jiménez Salcedo (Universitat Pablo de Olavide).

B. Spolsky: “L’individu en la política i la gestió lingüístiques”

En les dues dècades que m’he dedicat a l’estudi de la política lingüística m’ha semblat necessari afegir elements al model per tal de donar compte dels diversos casos amb què m’he trobat. La meva preocupació inicial era fer una proposta de política lingüística en l’àmbit educatiu d’Israel, tema per al qual em van ser útils experiències anteriors amb el navajo i el maori i un dilatat interès per l’ensenyament de llengües. Vam proposar un model que definia la política lingüística a partir de tres components interrelacionats però independents: la pràctica lingüística (les tries concretes de la varietat lingüística que feien els parlants d’una comunitat) les creences i la ideologia lingüístiques (com creu la gent que hauria de ser la llengua de la comunitat) i la gestió lingüística (les iniciatives de persones o institucions dins i fora d’una comunitat per a modificar les creences i les pràctiques dels membres de la comunitat). Aquest era i és el model bàsic. Continuar llegint… 37. L’individu en la política i la gestió lingüístiques | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Jornada: 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur

Escola d'Administració Pública de CatalunyaBarcelona, 18 de setembre de 2019, de 9 a 14 h

La jornada analitzarà, de la mà d’experts i professionals en la matèria, l’evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. Així mateix, una taula rodona oferirà un espai per debatre les fites assolides i els reptes actuals. La jornada es clourà amb unes conclusions sobre l’estat del reconeixement i la garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics, i les perspectives de futur.

L’acte té lloc en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’Escola: l’EAPC, fundada l’any 1912, es va restablir el 1979 a l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què es van aprovar, no només a Catalunya sinó també a la resta de territoris, les primeres regulacions lingüístiques.

L’any 1983 l’Escola va crear la Revista de Llengua i Dret, la qual des del primer número inclou la secció ‘Legislació, jurisprudència i documentació’, que ha documentat ininterrompudament les novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic. L’equip de cronistes que han fet possible aquesta secció es reuneix per primer cop i, coincidint amb aquesta trobada, l’EAPC i el Consell de Redacció els volen reconèixer la seva tasca, professionalitat i perseverança.

Programa

Inscripcions del personal de la Generalitat de Catalunya: cal que us hi inscrigueu abans del dia 12 de setembre per mitjà d’ATRI (760001/2019-1) o pel circuit que tingui establert el vostre departament o organisme.

Altres persones interessades: cal que us hi inscrigueu a través d’aquest formulari abans del dia 12 de setembre.

Com promoure l’ús del català des del sistema educatiu?

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Com promoure l’ús del català des del sistema educatiu?

Ja està disponible un volum que teníem moltes ganes de veure al carrer: La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats, editat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster i publicat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Aquest volum recull les ponències presentades al 24è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 24), celebrat a les darreries del 2016. Potser algun lector recordarà que aquest col·loqui es va dedicar precisament a posar en comú experiències, a compartir reflexions i a aportar tècniques i recursos entorn d’una tasca fonamental per a una llengua minoritzada: com aconseguir que els infants, adolescents i joves fessin més ús del català, en aquest cas, des de les institucions educatives. En aquest volum hi trobareu els textos que s’hi van presentar, revisats a la llum de les discussions i les reflexions del debat d’aquell dia. Continua llegint

A. Flors i F. X. Vila: El model d’educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: El model d’educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles

El model d’educació lingüística català perjudica els castellanoparlants? Una reanàlisi de les dades disponibles

¿Ahogados en una confusión?

4 Abr, 2019 –  y  -(publicat a Politikon)

Introducción: el estudio y sus primeras conclusionesLa reciente publicación, por parte de la Fundación Europea Sociedad y Educación, del estudio Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña, elaborado por los profesores de Economía de la Universitat de Barcelona Jorge Calero y Álvaro Choi (véase el resumen del mismo en Politikon), ha causado cierto revuelo mediático y político. En este trabajo, basado en los datos de la oleada 2015 del estudio PISA de la OCDE, los autores intentan dilucidar si los alumnos de lengua familiar castellana educados en Cataluña ven perjudicado su rendimiento académico como consecuencia del diseño del modelo lingüístico escolar vigente. Se trata de una pregunta no sólo legítima sino de obligada indagación en la evaluación de políticas públicas en cualquier sociedad democrática y, por lo tanto, su análisis no puede dejar de ser bienvenido.Después de un análisis pormenorizado de los datos, el resultado final del estudio de los profesores Calero y Choi es que: Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana: La llengua catalana i la mundialització (publicació en accés obert, n. 29, any 2019)

Capçalera de pàgina

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 29(2019). El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revistaCONSULTEU EL NÚMERO SENCER EN ISSUU

PortadaNúm. 29 (2019): La llengua catalana i la mundialització

La llengua catalana i la mundialització

  • Sumari
    • Llindar PDF Emili Boix-Fuster 7-8

Es la estandarización una medida suficiente para la revitalización de lenguas amerindias? – Klaus Zimmermann – RLD blog

Las lenguas habladas por los pueblos indígenas de América están en peligro de desaparición y extinción, sustituidas por las lenguas española y portuguesa (y en Guyana, Surinam y Belize, también por el neerlandés, francés e inglés). En el mercado lingüístico tienen una posición más débil que la lengua oficial de cada país, consecuencia de la dominación y opresión colonial que sigue incluso después de las independencias hasta nuestros días, a pesar de algunas legislaciones (muchas veces no ejecutadas verdaderamente) a favor de las lenguas amerindias en los últimos decenios. Para terminar con este proceso de sustitución habría que —como se dice— “fortalecer” más estas lenguas amerindias y “darles prestigio”. Algunos lingüistas, sobre todo los orientados por ideas en la línea de las academias de lenguas, pensaron que tal fortalecimiento podía consistir en una intervención en la estructura de la lengua, es decir, estandarizarlas, lo que generalmente equivale a normativizarlas. Esta opinión fundada en una teoría reduccionista del lenguaje surgida al final de la Edad Media, que tuvo cierto éxito en Europa, puede, sin embargo, resultar contraproducente para lenguas en otras situaciones sociolingüísticas y glotopolíticas. Continuar llegint… Es la estandarización una medida suficiente para la revitalización de lenguas amerindias? – Klaus Zimmermann – RLD blog

Nou número de la Revista de Llengua i Dret – número 71 (juny)

Núm. 71, juny de 2019

Sumari

Secció monogràfica. La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics

Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
1-12
Kristina Gustafsson, Eva Norström, Petra Höglund
13-26
Heidi Salaets, Katalin Balogh
27-44
Heather Adams, Paula Alonso Rodríguez
45-61
Elena Aguirre Fernández Bravo
62-72
Belén Pérez Senra
73-87
Carmen Valero-Garcés
88-105

Secció monogràfica. Any Internacional de les Llengües Indígenes

Carla Amorós
106-110
Klaus Zimmermann
111-122
Karolina Grzech, Anne Schwarz, Georgia Ennis
123-145
Ana Sagi-Vela González
146-157
Martina Schrader-Kniffki
158-170

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

María Ángeles Orts Llopis
171-192

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Jorge Cagiao Conde, Lucía Payero López
193-207
Josep Àngel Mas Castells
208-222
Elena Ruiz Cortés
223-237

Notes i informació

Elisenda Bernal
238-251

Legislació, jurisprudència i documentació

Anna Maria Pla Boix
252-261
Mercè Teodoro i Peris
262-267
Antoni Nadal i Soler
268-278
Fernando Javier García Fernández
279-284
Iñigo Urrutia Libarona
285-298
María del Carmen Bolaño Piñeiro
299-302
Alba Nogueira López
303-304
Anna Maria Pla Boix
305-309
Enric Revuelta Novell
310-318
Antoni Torras Estruch
319-321
Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
322-326
Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
327-340
Roser Serra i Albert
341-353

Recensions i notícies bibliogràfiques

María Tanagua Barceló Martínez
354-357
Isidor Marí
358-361
Vicent Climent-Ferrando
362-364
Sergi Morales-Gálvez
365-368

 

CATALÀ |  ESPAÑOL |  ENGLISH

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

ISSN 2013-1453 (versió web)
ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)

Aquesta Revista ha estat indexada a Emerging Sources Citation Index (ESCI)

Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.

«Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera», amb Iñaki Iurrebaso

2019-05-17_IurrebasoDivendres 17 de maig va tenir lloc la novena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Iñaki Iurrebaso Biteri, investigador de la Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) que es troba al CUSC-UB en una estada de recerca. Iurrebaso està treballant en una tesi doctoral que té com a objectiu millorar els indicadors demolingüístics existents per a descriure i explicar la situació de l’ús de l’eusquera a Euskal Herria, i per a analitzar-ne l’evolució des que se’n va iniciar el mesurament l’any 1981. El seminari es va centrar en el mesurament de la competència lingüística de la població.

Iurrebaso va començar amb una anècdota sobre una de les visites de Joshua A. Fishman a Euskal Herria. En aquella avinentesa, el fundador de la sociologia del llenguatge sostenia que el moviment a favor de la revitalització de l’eusquera tenia cos d’elefant però cap de pit-roig. Fishman es mostrava impressionat davant de la fortalesa del moviment en defensa de la llengua, especialment de l’exitós model de les ikastoles, i precisament per això li sobtaven les mancances del moviment en relació amb la teorització i l’anàlisi de la realitat sociolingüística. Aquesta reflexió servia a Iurrebaso per a caracteritzar el camp d’estudi de la demolingüística basca actual: per a il·lustrar, d’una banda, la fortalesa de l’evidència empírica acumulada sobre el coneixement i l’ús de l’eusquera, amb sèries històriques de fins a 25 i 30 anys, i de l’altra la feblesa de la reflexió teòrica i de les anàlisis interpretatives d’aquesta realitat. Amb un altre símil, Iurrebaso apuntava que la demolingüística basca ha acumulat moltíssimes taronges en un magatzem, però fins ara n’ha tret poc de suc. Continuar llegint… «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera», amb Iñaki Iurrebaso | Blog del seminari del CUSC

Política Lingüística publica el segon volum de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població de 2013

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el segon volum de l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013, que extreu les conclusions dels usos lingüístics de la població en funció de l’edat, ocupació, lloc de naixement, classe social, territori i aprenentatge de català. El treball, en què han col·laborat un equip d’especialistes en sociologia, sociolingüística i estadística, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat avançades en les publicacions Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 i Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. Continua llegint

Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions.

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

Continuar llegint… Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

Y. Matsumoto: “L’ús de materials i els moments materials dels estudiants en interaccions multilingües a l’aula: un enfocament multimodal”.

Us convidem a una xerrada a càrrec de la Dra Yumi Matsumoto, de la Universitat de Pennsilvània (EUA), titulada “L’ús de materials i els moments materials dels estudiants en interaccions multilingües a l’aula: un enfocament multimodal”.
Us esperem el dimarts 11 de juny de 17.00 a 18.00 h. en el Seminari de Màster 1 de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5, 1ª planta).
Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí
Després de la xerrada, la Dra. Matsumoto oferirá una sessió dels Espais Dialògics per a membres, estudiants de màster/doctorat i investigadors associats del grup GREIP. L’assistència a aquesta sessió dels Espais Dialògics s’ha de confirmar per correu a greip.activitats (arrova) gmail.com.

GREIP

C. Lapresta-Rey, À. Huguet: «Multilingualism in European Language Education»

Resultat d'imatges de Multilingualism in European Language EducationMultilingualism in European Language Education. Edited by: Cecilio Lapresta-ReyÁngel Huguet

Summary

This book explores how different European education systems manage multilingualism. Each chapter focuses on one of ten diverse settings (Andorra, Asturias, the Basque Country, Catalonia, England, Finland, France, Latvia, the Netherlands and Romania) and considers how its education system is influenced by historical, sociolinguistic and legislative and political processes and how languages are handled within the system, stressing the challenges and opportunities in each area of study. The chapters provide the reader with insights around three key aspects: the management of the guarantee of the rights of regional language minorities; the incorporation of the language background inherited by immigrants living in Europe (whether they are European citizens or not) and the need to promote the learning of international languages. Individually, the chapters offer deep insights into a specific education system and, together, the studies allow for a comparison and holistic understanding of multilingualism in European education. Continua llegint

Administració