Àrees temàtiques

M. Masseguer: “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés”

Marina Massaguer, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua, a la UB / R. G. A.

Entrevista a la filòloga Marina Massaguer, que fa recerca sobre no catalanoparlants a Catalunya

La filòloga Marina Massaguer treballa al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB), és membre del grup de recerca IdentiCat i del projecte Neophon sobre nous parlants, vinculats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on hi està fent una tesi doctoral sobre els perfills, les trajectòries i les ideologies dels no catalanoparlants a Catalunya. Recentment, ha impartit la conferència Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què? Organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha conversat amb el Diari de la llengua sobre la seva recerca.

Fins a quin punt és possible viure a Catalunya sense parlar català?

Depèn de la situació de partida de la persona. Hi ha gent que no té necessitat de parlar català perquè pot mobilitzar altres recursos: econòmics (pot ser que tingui els diners que vol i la feina que vol) i no li calgui aspirar a més o socials (ja té les relacions socials, la família i els amics que vol). En canvi, hi ha altres persones que sí que necessiten el recurs perquè volen aspirar a tenir feines millors o entrar en cercles socials als quals, de moment, no hi tenen accés.

Per què?

En primer lloc, si han arribat d’adults a Catalunya no s’han escolaritzat en català. Alguns no poden tampoc assistir a classes de català o bé perquè no tenen temps perquè treballen tot el dia. Si et passes tot el dia fregant escales no tens ganes que t’expliquin els pronoms febles a dos quarts de nou. Són els que més necessiten accedir a la llengua perquè els seus entorns de socialització no són en català i, alhora, els que hi tenen un accés més difícil. Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment a Catalunya i augmentar els teus recursos, més difícil hi tens l’accés.

Continuar llegint… “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés” – Diari de la llengua

X. Besalú: De models i usos (lingüístics) – Blog de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

La manca d’espais i temps on s’empri la llengua catalana pot comportar la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres entorns, a part de l’escola, per aprendre-la. Xavier Besalú. Professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i Cap de Publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, presentat l’octubre passat, és un document llargament pensat i reposat ja que, pel cap baix, té el seu origen en els treballs del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, creat l’any 2004, en el marc del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, un dels grans objectius del qual era “la consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe”.

V. Climent-Ferrando: Polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme (Seminari CUSC-UB)

La propera sessió del seminari del CUSC tindrà lloc dijous 24 de gener, 16:30h, aula 3.5Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME entre 2016 i 2018, ens hi presentarà les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant d’aquest projecte de recerca d’àmbit europeu. Teniu disponible la convocatòria en aquest enllaç, per si voleu ajudar-nos a difondre l’esdeveniment. Esperem que hagueu retornat de les vacances ben descansats i plens d’energia, i que tingueu un molt bon any 2019.

«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

2018-12-14 Sheila Queralt 3

Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que va facilitar la interacció entre els assistents i la ponent.

Queralt va començar la seva ponència exposant breument què és exactament la lingüística forense, i va definir-la com “el punt de trobada entre la llengua i el dret”, en la mesura que, fonamentalment, consisteix a aportar proves lingüístiques en àmbits judicials. La ponent va remarcar que la lingüística forense és un camp interdisciplinari, i és per això que el perfil d’un lingüista forense ha de ser multidisciplinar: si bé és cert que la base és lingüística, hi ha d’haver coneixements complementaris de pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística computacional, anàlisi estadística, enginyeria, dret, entre molts d’altres. Continuar llegint… «La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

2018-12-14 Sheila Queralt 3Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que… Continuar llegint… «La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt | Blog del seminari del CUSC

Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Recientemente analicé el convulso anterior mandato de la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma Vasca (Garaio, 2018). Este periodo duró aproximadamente 5 años muy intensos y logró paralizar muchas de las iniciativas llevadas a cabo desde el ámbito institucional local y regional para dar pasos en la revitalización del euskera y avanzar en el moderado uso social del idioma. En estas líneas nos proponemos apuntar algunos datos sobre la situación del euskera y sobre la actividad y las iniciativas político-jurídicas en materia lingüística que permitan superar el mencionado bloqueo. El ámbito de nuestra reflexión no solo refiere a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), sino a todos los territorios de Euskal Herria.

Breves datos sobre la situación actual del euskera
Alrededor de 3 millones de personas habitan Euskal Herria, de los cuales 714.000 son bilingües en euskera y castellano/francés. Si lo comparamos con la situación de hace un siglo, los porcentajes de hablantes actuales son más modestos, y las cifras, por el contrario, más altas. Esto explica el gran cambio social y cultural que ha vivido la sociedad vasca.

Imagen 1: Porcentaje de hablantes del euskera distribuidos por regiones (amarillo=bilingües, verde=bilingües pasivos y azul=monolingües castellano/francés).

Continuar llegint: Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Les universitats valencianes suspenen en llengua

Des de 2011, només la Universitat de València ha incrementat significativament les assignatures impartides en llengua pròpia, segons un informe del STEPV. En la resta s’hi estanca i en la Miguel Hernández no s’usa en cap assignatura.

Necessita millorar. I molt. Aquesta seria la qualificació que mereixeria el sistema públic universitari valencià si s’avaluara el seu compromís amb la llengua del país. El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament en Valencià (STEPV) ha analitzat l’oferta d’ensenyament en català de les cinc universitats públiques valencianes i els resultats no són encoratjadors. En concret l’estudi analitza l’oferta entre els cursos 2011/12 i 2017/18.

I el que es posa en evidència és que si bé es registra una xicoteta millora, aquesta és limitada. Només la Universitat de València ha millorat de forma notable la presència de l’idioma en el seu currículum, amb un increment de deu punts que la situa en el 36,2%. L’estudi s’ha fet excloent les matèries de les àrees lingüístiques, atès que aquestes s’han d’impartir, lògicament, en la llengua corresponent. En la banda contrària a la de la Universitat de València hi ha la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, on la docència del català es xifra en un pírric 0,1%. La Universitat Jaume I se situa la segona pel que fa a presència del català a les aules, amb un 19,6% del total de les matèries. Crida l’atenció, això no obstant, que la universitat castellonenca ha disminuït aquest percentatge des de 2011.

Continuar llegint… Les universitats valencianes suspenen en llengua – El Temps

M. Massaguer: “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”

Dimecres 19 a la tarda, seminari “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”. La Marina Massaguer, ens torna a visitar després de la seva estada de recerca al Quebec i en la fase final d’elaboració de la tesi doctoral sobre el tema. Esperem que els que l’any passat no hi vau poder ser us ho pugueu combinar ara, atesa la importància d’aquesta perspectiva sociolingüística com a complement a la formació que hem rebut a la nostra universitat.

En aquesta sessió seguirem les trajectòries i analitzarem les ideologies lingüístiques de diferents perfils de població no catalanoparlant a Catalunya. D’aquesta manera introduirem els conceptes principals de la sociolingüística crítica internacional actual i veurem com s’entrecreuen en el cas català les complexes connexions entre llengua, relacions de poder i desigualtats entre individus i entre comunitats.

Seminari 19 desembre

Revista de Llengua i dret (n. 70)

Estudis sobre dret lingüístic

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra (2017). “Manual de llenguatge jurídic” [En línia] Juan Jiménez Salcedo PDF EPUB 253-266
Muñoz Machado, Santiago (dir.) (2017). “Libro de estilo de la justicia”. Barcelona: Espasa María de las Heras Caba PDF (ESPAÑOL) EPUB (ESPAÑOL) 257-259<
Bibliografia recent d’interès Elena Heidepriem Olazábal PDF EPUB 260-281

Joan Mateo: el model d’escola catalana i la repercussió de la normativa estatal

El professor del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo impartirà la conferència «El model d’escola catalana» en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya, que tindrà lloc el dijous 13 de desembre a les 18.30 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Mateo analitzarà l’escola catalana en el marc de les relacions Catalunya-Espanya i, en concret, com la normativa espanyola sovint ha estat nociva per al model educatiu català.

Continua llegint

Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL

Font: Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL | Blog del seminari del CUSC

sheila-queralt-laboratoriosq_3_origEl proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaçpodeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Publicació sobre l’anglicització de les universitats europees i catalanes

Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |

L'Avenç 452 - desembre 2018El número 452 de la revista L’Avenç inclou una entrevista a F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, feta per Josep M. Muñoz. Podreu adquirir tant la versió en paper com la versió digital al web de la revista de L’Avenç.

Us en deixem alguns fragments: Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren. Continuar llegint… Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

William A. Foley.  University of Sydney

La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu

Font: Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu | NacióDigital

«La majoria social catalana, la que respecta a tothom, els mestres, els pedagogs, ens mereixem aquest debat, perquè l’escola en el fons som tots nosaltres»

 per Joan Pujolar

En qualsevol règim democràtic la política educativa cal que sigui objecte de debat; potser no contínuament, però sí regularment. Però Espanya és com és, i a Catalunya no ens hem pogut permetre aquest luxe. Davant les contínues tergiversacions o falsificacions de la premsa del règim des de fa dècades, el debat educatiu a Catalunya s’ha portat amb sordina, especialment pel que fa al tema de les llengües. Hi ha professors que no segueixen les directrius? Hi ha estudiants que es neguen a parlar català? Hi ha pares que es queixen? Hi ha molts joves que el saben, però mai no el parlen? O molts podrien sortir parlant i escrivint millor totes les llengües (inclòs l’anglès)? Potser l’escola aconsegueix que els nens siguin bilingües, però no que s’estimin les seves llengües? Davant tots aquests temes, s’ha practicat fins ara l’estratègia habitual de gestió de conflictes: calma i discreció.

Ara el Departament d’Ensenyament ens ha sorprès publicant el document El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. La iniciativa ha estat una sorpresa per a molts, i per a alguns un ensurt. Molts ho han interpretat dins la lògica de l’enfrontament Catalunya-Espanya, com una marxa enrere després d’anys de bullying mediàtic i polític, que des de fa un any s’ha convertit en bullying policial i judicial. Ens ho podem permetre, això d’obrir ara el meló de la immersió? L’altra cara de la pregunta és: fins quant ens podrem permetre de no obrir-lo.

Continua llegint

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços. Continuar llegint… Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:

Continuar llegint….Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

«Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC

2018-10-23 Maria SabatéDimarts 23 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Maria Sabaté-Dalmau, professora del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA). La ponent va presentar-nos alguns dels resultats preliminars del projecte de recerca en què participa sobre l’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat (ASSEMID).

El projecte ASSEMID, de tres anys de durada, se centra fonamentalment en tres eixos: Continuar llegint…  «Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC

El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)

La política lingüística està empantanegada perquè l’han arrossegada al terreny de les banderes
F. XAVIER VILA Sociolingüista 13/11/2018 18:54

F. XAVIER VILA
El “model plurilingüe i intercultural” presentat pel departament d’Ensenyament podria convertir-se en el revulsiu que necessita l’escola per millorar en el terreny lingüístic, però també podria quedar en paper mullat o fins i tot representar un retrocés, depenent de diversos factors.
A hores d’ara, la política lingüística escolar està empantanegada perquè els sectors anticatalanistes l’han arrossegada cap al terreny de les banderes i els plantejaments essencialistes. Primer va ser la reivindicació del presumpte dret a elegir la llengua d’ensenyament, que en la pràctica consagrava el dret a ignorar el català. Després va venir la reivindicació d’un sistema basat en la igualtat horària del català, el castellà i l’anglès, com si emprar més el català que el castellà fos un afront intolerable a l’orgull nacional. Més recentment s’ha difós la idea que un ús excessiu del català era l’origen del sentiment independentista, un argument peculiar perquè es basa en la idea que no es pot ser espanyol en català i que els únics espanyols de debò són els castellans. Cap d’aquests missatges no ha reeixit a Catalunya, però sí que han generat malestar, sobretot quan alguns jutges han interpretat abusivament la legislació vigent. Continuar llegint… 
El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)

Administració