Àrees temàtiques

Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos   –  Alfons Esteve – RLD blog

Sessió doble del seminari del CUSC amb F. Xavier Vila i Marina Massaguer el 20 d’octubre

Origen: Sessió doble del seminari del CUSC amb F. Xavier Vila i Marina Massaguer el 20 d’octubre | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 20 d’octubre, a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem una sessió doble del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

990_1460227201f-_xavier_vilaEn la primera sessió, a les 10h, F. Xavier Vila (UB) farà un repàs de l’evolució recent del camp de recerca sociolingüística sobre el contacte de llengües, prenent com a punt de partida el «Capítol 6. El multilingüisme i el contacte lingüístic» del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998), del qual és coautor amb Emili Boix (podeu accedir a una versió electrònica del manual en aquest enllaç). Aquesta primera sessió servirà per a introduir el fil conductor dels seminaris de comentari de lectures, que enguany estaran dedicats a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

s200_marina-massaguer_comesEn la segona sessió, a les 12h, Marina Massaguer (UOC) presentarà una part del seu projecte de tesi, actualment en marxa, sobre «Non-Catalan speakers in Catalonia: Power, Belonging and Legitimacy in the Post-National Era”. En concret, el seminari girarà a l’entorn de les perspectives no catalanoparlants sobre les llengües i el sentiment de pertinença a Catalunya.

Continua llegint

L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.

Continuar llegint.. L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

Jornada (UPF) “El sentiment de pertinença i la llengua”.

Els dies 26 i 27 d’octubre la càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra celebrarà la seva tercera jornada científica, que enguany durà per títol “El sentiment de pertinença i la llengua”. La càtedra Pompeu Fabra, aprovada pel Consell de Govern de la UPF en data 8 d’octubre del 2014, té com a objectiu fer explícit el compromís de la UPF amb la catalanitat. És per aquest motiu que s’organitza anualment una jornada sobre un tema específic relacionat amb la llengua i la cultura catalanes en el context d’un món global, però també local. Per la importància que pot tenir un debat sobre aquest tema ens hem volgut anticipar a la convocatòria oficial perquè pugueu, si ho considereu d’interès, reservar les dates en la vostra agenda, i us agrairé que en feu difusió. Us hi podeu inscriure a través del formulari d’inscripció que trobareu a la nostra pàgina web.

Més informació: https://portal.upf.edu/web/catedrapompeufabra/

 

Jornada sobre el Català a la Justícia a Sabadell

Origen: Reserveu-vos l’1 de desembre: Jornada sobre el Català a la Justícia a Sabadell – Consell de l’Advocacia Catalana

El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua Catalana del CICAC organitza, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia.

Enguany la trobada té com a objectiu reflexionar sobre el paper que juga la llengua catalana des de les aules fins al jutjat. L’acte està format per una conferència central, a càrrec del senyor Juan Carlos Moreno Cabrera (catedràtic en lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid), que anirà seguida d’una taula rodona en què s’escoltaran les diverses opinions sobre el tema. També hi ha programat, en el marc de la jornada, un debat relacionat amb l’ús del català, amb la col·laboració de la UAB.

L’assistència a l’acte és gratuïta i tindrà lloc al Col·legi d’Advocats de Sabadell. En breu, farem arribar el cartell i la programació completa i també la informació per inscriure-s’hi.

Lo primero es lo primero. Es primordial una nueva Ley del euskara – Garbiñe Petriati Ijurra – RLD blog

El euskara históricamente ha sido una realidad incómoda para las autoridades navarras y eso ha tenido reflejo directo en el corpus jurídico de la lengua y en las políticas desarrolladas por los diferentes gobiernos. El euskara, lengua propia de Nafarroa, ha sufrido durante largos años de políticas institucionales reacias, discriminatorias y obstruccionistas para con la normalización.

El Amejoramiento del Fuero de 1982, a diferencia de los restantes Estatutos de Autonomía que establecen lenguas cooficiales, introduce en su art. 9 un criterio territorial en cuanto a la oficialidad del vascuence. Criterio que no se da en otras comunidades donde la declaración de oficialidad de las lenguas propias afecta a todo el territorio.

Continuar llegint… Lo primero es lo primero. Es primordial una nueva Ley del euskara – Garbiñe Petriati Ijurra – RLD blog

 

V. Bretxa: Demolingüística comparada: on som?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Continuar llegint… Demolingüística comparada: on som? – Racó Català

 

A. Houwer: “Communicative needs of bilingual and bilingual-to-be pre-schoolers”

“Priorities for applied linguistics in today’s diverse world: focus on the communicative needs of bilingual and bilingual-to-be pre-schoolers and those of newly arrived adult immigrants”, per la Dra. Annick De Houwer. UPF, dimecres 27 de setembre, 13h. Més informació.

“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

Origen: “Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa |

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar i que tindrà lloc el dia 22 de setembre (divendres) a les 11.30h a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Heller, Pietikainen, Pujolar: Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter

Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter (Paperback) book cover

Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues that Matter is a guide on conducting concrete ethnographic and discourse analytic research projects, written by top scholars for students and researchers in social science fields. Adopting a critical perspective focusing on the role of language in the construction of social difference and social inequality, the authors walk the reader through five key moments in the life of a research project: composing research questions, designing the project, doing fieldwork, performing data analysis, and writing academic texts or otherwise engaging in conversation with different types of social actors about the project. These moments are illustrated by color-coded examples from the authors’ experiences which help researchers and students follow the sequential stages of a project. Clear and highly applicable, with a detailed workbook full of practical tips and examples, this book is a great resource for graduate-level qualitative methods courses in linguistics and anthropology, as well as methods courses in the humanities and social sciences that focus on the role of language in research. It is a timely text for investigating language issues that matter to and have consequences for people’s lives.

Origen: Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter (Paperback) – Routledge

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

La publicació d’un avanç de resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (2014) ha donat peu a una sèrie de comentaris i reflexions, marcades per una intensa (i justificada) preocupació, i fins i tot per algun toc d’alarma, que no hauria de portar a actituds derrotistes, sinó al desplegament d’iniciatives que permetin recuperar l’ús normal de la llengua oficial pròpia d’aquestes illes. Amb aquest article voldríem contribuir-hi, en espera de l’estudi més aprofundit que anuncia el Govern.

La interpretació correcta de qualsevol estudi sociològic reclama que la imatge instantània que ofereixen les dades es llegeixi a la llum de les evolucions que s’hi manifesten. Només així es pot entendre què és el que ha canviat (i què no) i quines tendències es manifesten: aquesta és la base per gestionar la transició cap al futur més desitjable per a tots. El mateix document que comentam subratlla d’entrada que a l’hora de valorar la situació sociolingüística és important tenir en compte que 4 de cada 10 habitants actuals de les Illes han nascut fora de l’àrea de llengua catalana. Continua llegint

Ubalde, Alarcón, Lapresta (2017) Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

This paper analyzes language integration from an intergroup-relations’ perspective, using the social identity approach and socio-contextual model of second language acquisition. It focuses on the evolution of language attitudes in adolescents as an indicator of cultural integration between the two major language groups in Catalonia. The distinctive features of the Catalan case − the similar ethnolinguistic vitality enjoyed by the two official languages and the widespread bilingualism that common schooling has fostered − make it of great sociolinguistic interest. The empirical study focuses on the development of language attitudes towards Catalan and Spanish by using a panel sample of Catalan students (N = 1050) followed for a period of five years (three waves). Joint trajectory clustering was used to make a longitudinal analysis that shows the main patterns of coevolution. Logistic regression relates changes to other linguistic, identity and sociodemographic variables. Results show that there are three main types of change in attitudes: a majority one, whith a profile of integration, and two others, which tend to separation. The direct effects of language confidence and ethnonational identity are found to explain the likelihood of individuals following one of these types of change.

Origen: Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

Avanç dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014

Es publica un avançament sintètic dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, que actualment es troba en procés d’edició.

L’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 és un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears majors de quinze anys, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

S’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Documents

  • L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

    • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

    • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

    • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

      Continua llegint

    De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

    Coneixements i usos lingüístics

    Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

    Origen: Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

    Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

    De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

    Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

    Origen: Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

    Divendrek10272s 14 de juliol del 2017, a les 12h a l’aula 0.3 de l’Edifici Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc l’última sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

    El seminari, a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Equal Recognition: the Moral Foundations of Minority Rights d’Alan Patten (Princeton University Press, 2014).

    La sessió també servirà per a aplegar propostes de presentacions i temàtiques per a les sessions de lectura del curs 2017/2018. Esperem les vostres aportacions!

    Advertisements

    12è Seminari Identicat

    Divendres, 14 de juliol de 2017. 09:30-14:15. 12è Seminari Identicat. Sala S201 D’HUMANITATS (Tibi3) (els visitants han d’anar a obtenir tarja i instruccions a la recepció de Av. Tibidabo 39, 08035 Barcelona)

    Hora

    Autor(s)

    Títol

    09:30-09:40

    Joan Pujolar

    Benvinguda

    09:40-10:20

    Alícia Hernández Grande (NWU)

    La Torna: escena i judici

    10:20-11:00

    Marc Gil

    Barcelona al servei del Nuevo Estado

    11:00- 11:30

    Pausa

    11:30-12:10

    Luisa Rojo (UAM)

    Informe preliminar i reflexions sobre el treball de camp de NEOPHON2 a Madrid.

    12:10-12:50

    Maite i Joan

    Informe preliminar i reflexions sobre el treball de camp de NEOPHON2 a Catalunya.

    12:50-13:30

    Joan Fuster-Sobrepere

    Renaixença i regionalisme: un estat de la qüestió a partir  del llibre de Josep Lluís Marfany Nacionalisme espanyol i catalanitat.

    13:30-14:10

    Eva Codó (UAB)

    Llengua, emocions i coherència biogràfica: proposta d’anàlisi de narratives de (des)afiliació lingüística per part de “lifestylers” residents a Barcelona

    Administració