Demografia de la llengua

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

V. Bretxa: Demolingüística comparada: on som?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Continuar llegint… Demolingüística comparada: on som? – Racó Català

 

“Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa

Origen: “Demolingüística comparada: on som?”, de Vanessa Bretxa |

La secretària i investigadora del CUSC, Vanessa Bretxa, va publicar a Racó Català un article titulat Demolingüística comparada: on som? que pretén respondre si el català és demogràficament sostenible, tot comparant el cas de Catalunya amb tretze territoris prèviament seleccionats a partir de dues variables: el lloc de naixement de la població i la seva llengua inicial (L1).

L’article també conté una taula on es comparen les societats analitzades en funció del lloc de naixement dels seus residents i el pes que hi té la llengua mitjana analitzada. Finalment, Bretxa analitza les tendències majoritàries i generals que, malgrat tot:

“Cap d’aquestes tendències generals explica per si sola les diferències en la gestió de la diversitat interna entre cada societat: és només a través de l’estudi en profunditat de la història local, la societat i la política que es pot comprendre la gestió interna de cada comunitat. En altres paraules, no hi ha un enfocament general pel que fa la diversitat interna de les comunitats lingüístiques mitjanes, sinó respostes concretes segons les coordenades de cada país.”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar i que tindrà lloc el dia 22 de setembre (divendres) a les 11.30h a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

I. Marí: Recuperar l’ús normal del català a Eivissa i Formentera

La publicació d’un avanç de resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (2014) ha donat peu a una sèrie de comentaris i reflexions, marcades per una intensa (i justificada) preocupació, i fins i tot per algun toc d’alarma, que no hauria de portar a actituds derrotistes, sinó al desplegament d’iniciatives que permetin recuperar l’ús normal de la llengua oficial pròpia d’aquestes illes. Amb aquest article voldríem contribuir-hi, en espera de l’estudi més aprofundit que anuncia el Govern.

La interpretació correcta de qualsevol estudi sociològic reclama que la imatge instantània que ofereixen les dades es llegeixi a la llum de les evolucions que s’hi manifesten. Només així es pot entendre què és el que ha canviat (i què no) i quines tendències es manifesten: aquesta és la base per gestionar la transició cap al futur més desitjable per a tots. El mateix document que comentam subratlla d’entrada que a l’hora de valorar la situació sociolingüística és important tenir en compte que 4 de cada 10 habitants actuals de les Illes han nascut fora de l’àrea de llengua catalana. Continua llegint

Ubalde, Alarcón, Lapresta (2017) Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

This paper analyzes language integration from an intergroup-relations’ perspective, using the social identity approach and socio-contextual model of second language acquisition. It focuses on the evolution of language attitudes in adolescents as an indicator of cultural integration between the two major language groups in Catalonia. The distinctive features of the Catalan case − the similar ethnolinguistic vitality enjoyed by the two official languages and the widespread bilingualism that common schooling has fostered − make it of great sociolinguistic interest. The empirical study focuses on the development of language attitudes towards Catalan and Spanish by using a panel sample of Catalan students (N = 1050) followed for a period of five years (three waves). Joint trajectory clustering was used to make a longitudinal analysis that shows the main patterns of coevolution. Logistic regression relates changes to other linguistic, identity and sociodemographic variables. Results show that there are three main types of change in attitudes: a majority one, whith a profile of integration, and two others, which tend to separation. The direct effects of language confidence and ethnonational identity are found to explain the likelihood of individuals following one of these types of change.

Origen: Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

Avanç dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014

Es publica un avançament sintètic dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, que actualment es troba en procés d’edició.

L’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 és un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears majors de quinze anys, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

S’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Documents

  • L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

    • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

    • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

    • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

      Continua llegint

    De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

    Coneixements i usos lingüístics

    Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua.  14/6

    Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

    PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

    La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

    A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

    La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

    Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014)

    La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

    La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

    L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

    La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

    L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

    L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

     

    Inscripció “Els usos lingüístics a l’Alguer” / El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015

    Inscripció oberta a la matinal de Llengua “Els usos lingüístics a l’Alguer”

    La Direcció General de Política Lingüística organitza una nova Matinal de Llengua, en què es presentaran els principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015 sobre el coneixement de llengües, els usos, la transmissió lingüística i les opinions sobre les llengües. La sessió tindrà lloc el 19 de maig, de 9 a 11 h, a la sala d’actes del Palau Marc (La Rambla, 8). Les ponents són Anna Torrijos i Carla Bruguera, tècniques d’estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari electrònic. Nota de premsa

    Origen: El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015. Llengua catalana Continua llegint

    Universitat de Perpinyà: El bilingüisme a l’escola primària, Demolingüística de la llengua catalana

    Dimecres 29 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència El bilingüisme a l’escola primària per Laurence BETRIU, Nathalie BOBO, i Muriel TIXADOR, professores d?escola bilingües al Soler. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

    També Se presentarà dimecres a les 14h30 la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, presentació per membres de la Secció Filològica de l’IEC.

    Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris dels Països Catalans per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l?IEC) de l?Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

    Font: Alà BAYLAC FERRER. Director de l’IFCT – Universitat de Perpinyà. ICRECS / CRESEM – Casa dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans – Barcelona.

    F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

    Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
    El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

    Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

    Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

    V. Bretxa “Quines llengües es parlen a les llars catalanes?”

    Vanessa BretxaVanessa Bretxa. Recuperem altra cop la base de dades demolingüístiques que ja he comentat en altres apunts: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2013. Avui entrarem en un àmbit delicat, el món privat. Volem saber el que passa dins les llars catalanes, el que alguns autors anomenen la política lingüística familiar. I ens fem les següents preguntes: Quines llengües es parlen a casa? Quines llengües es transmeten de pares a fills? Hi ha trencament de la transmissió intergeneracional del català a Catalunya?

    En aquest apunt parlarem de dos conceptes molt importants en el món de la sociolingüística: la llengua inicial (L1) ―llengua primera, llengua materna (vegeu Galindo i de Rosselló)― i la transmissió lingüística intergeneracional. La gran majoria dels autors afirmen que la vitalitat i el manteniment d’una llengua es basa essencialment en la transmissió lingüística intergeneracional. Entenem per llengua inicial, la llengua que la persona va parlar primer a casa quan era petit (origen lingüístic) i transmissió lingüística intergeneracional com la llengua que els pares parlen als fills. Continuar llegint… Quines llengües es parlen a les llars catalanes?

    Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat

    Origen: Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. – La Franja

    Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

    Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

    Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

    Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

    Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

    III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

     

    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:30:02
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:26:53
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:18:29
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:04:03
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:10:16
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:02:50
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:21:03
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:10:05
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    44:00
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:38:50
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:11:34
    III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

    1:59:59
    Administració