Demografia de la llengua

Universitat de Perpinyà: El bilingüisme a l’escola primària, Demolingüística de la llengua catalana

Dimecres 29 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència El bilingüisme a l’escola primària per Laurence BETRIU, Nathalie BOBO, i Muriel TIXADOR, professores d?escola bilingües al Soler. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

També Se presentarà dimecres a les 14h30 la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, presentació per membres de la Secció Filològica de l’IEC.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris dels Països Catalans per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l?IEC) de l?Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

Font: Alà BAYLAC FERRER. Director de l’IFCT – Universitat de Perpinyà. ICRECS / CRESEM – Casa dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans – Barcelona.

F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

V. Bretxa “Quines llengües es parlen a les llars catalanes?”

Vanessa BretxaVanessa Bretxa. Recuperem altra cop la base de dades demolingüístiques que ja he comentat en altres apunts: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2013. Avui entrarem en un àmbit delicat, el món privat. Volem saber el que passa dins les llars catalanes, el que alguns autors anomenen la política lingüística familiar. I ens fem les següents preguntes: Quines llengües es parlen a casa? Quines llengües es transmeten de pares a fills? Hi ha trencament de la transmissió intergeneracional del català a Catalunya?

En aquest apunt parlarem de dos conceptes molt importants en el món de la sociolingüística: la llengua inicial (L1) ―llengua primera, llengua materna (vegeu Galindo i de Rosselló)― i la transmissió lingüística intergeneracional. La gran majoria dels autors afirmen que la vitalitat i el manteniment d’una llengua es basa essencialment en la transmissió lingüística intergeneracional. Entenem per llengua inicial, la llengua que la persona va parlar primer a casa quan era petit (origen lingüístic) i transmissió lingüística intergeneracional com la llengua que els pares parlen als fills. Continuar llegint… Quines llengües es parlen a les llars catalanes?

Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat

Origen: Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. – La Franja

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

presentacio-informe-2015

Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives. Continuar llegint… El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

‘El tio Canya ha mort’, de Francesc J. Hernàndez #Demos9

Demos 12/9/2016

Descarregueu el llibre en versió pdf o adquiriu-lo en paper ací.

Aquest llibre és una introducció a la mecànica sociolingüística del valencià. A més d’oferir un panorama de la precària situació de la llengua amb les últimes dades disponibles —un panorama diferent del que descrivia la cançó El tio Canya d’Al Tall—, estudia com interactuen entre si les competències lingüístiques, els usos públics i privats i les variables sociològiques. Vol ser un esborrany no només sobre el punt de la via en què es troba la locomotora, sinó de com funcionen alguns dels seus engranatges interns. Almenys les palanques bàsiques per a fer-la avançar.

Francesc J. Hernàndez i Dobon és professor de la Universitat de València. Es doctorà en sociologia amb una tesi sobre el valencià a la ciutat de València. Ha fet recerques i ha publicat estudis de sociologia de la llengua i de l’educació.

Títol: El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià
Fundació Nexe, setembre del 2016. 100 pàg.
Demos, 9.
ISBN: 978-84-943249-9-4

Descarregueu el llibre en versió pdf o adquiriu-lo en paper ací.

A la premsa:

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

18 de novembre de 2016 al CCCB (Carrer de Montalegre, 5, 08001 Barcelona)

Programa

09.15 Inauguració. Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

10.00 Protecció de les minories i sobirania lingüística en l’àmbit polític europeu. Conferència inicial a càrrec del Prof. Dr. Peter A. Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Universitat d’Augsburg. Modera Miquel Strubell, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.00 L’occità a l’Aran. Jusèp Loís Sans Socasau, president de l’ Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Modera Marçal Girbau, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.30 – 12.00 Pausa cafè

12.00 Inici sessió d’Eixos temàtics:

12.00 – 12.45 Eix Mitjans de comunicació. Meius Ferrés, gestora de comunicació digital. Mercè Teodoro, advocada, experta en drets lingüístics. Modera Laia Soldevila, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

12.45 – 13.30 Eix Educació i cultura. Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics de la Generalitat de Catalunya. Mar Forcada, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i portaveu de SomEscola. Modera Jaume Marfany, vicepresident de la CAL.

13.30 – 15.00 Dinar

15.00 – 15.45 Eix Administració i justícia. Matilde Aragó, representant de Juristes per la Llengua Pròpia. Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
Modera Joan Ramon Solé, vicepresident de la Fundació Catalunya Fons.

15.45 – 16.30 Eix socioeconòmic. Francesc Marco, membre de l’executiva de La Plataforma per la Llengua. F. Xavier Vila, professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana
del Departament de Filologia Catalana de la UB. Modera, Joan Camp, soci director de Tirabol Produccions.

16.30 – 17.15 Eix domini lingüístic català. Isidor Marí, lingüista i representant de la Federació Llull. Josep Cruanyes, advocat i representant de la Secció de Dret Lingüístic de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Modera Ricard Gené, patró de la Fundació Catalunya Fons.

17.30 Cloenda del simposi

Continua llegint

N. Sorolla: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto” (eldiario.es)

El sociólogo Natxo Sorolla es autor de una tesis sobre la situación del catalán en las comarcas orientales de Huesca “Una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes recurren al castellano para comunicarse entre ellos; podría ser la fase previa a la decisión de dejar de transmitir la lengua a sus hijos”“Se puede conseguir que catalán y aragonés sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen, se quedará en el terreno de lo simbólico””Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos”

Origen: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

Crida d’articles – Revista LSC: demolingüística

lsc1
Número 15: “La demolingüística: Comptar llengües, usos i persones” (2017)
El tema previst per al proper número de la revista és la recerca demolingüística, en un sentit ampli.
Llengua, societat i comunicació (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC) és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’acord amb aquest objectiu, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Per aquest motiu, els articles estan escrits per a un públic no expert (estudiants de graus i màsters, investigadors d’altres àrees de coneixement, etc.).
“A partir de l’adveniment de l’Estat, l’operació de comptar la població i els seus fluxos ha estat una activitat sistemàtica, ja siga per a recaptar impostos o per a cridar els reclutes a files. Amb l’assentament tant dels estats moderns com de les ciències socials, el coneixement demoscòpic de la població ha ampliat el seu prisma i ha esdevingut imprescindible per a conèixer les societats, per a entendre’n el funcionament i per a gestionar-les adequadament. Avui, el resultats dels estudis demoscòpics provinents de censos o d’enquestes formen ja part del paisatge quotidià de qualsevol societat desenvolupada, ocupen les portades dels mitjans, s’utilitzen com a eina de construcció dels discursos públics i sovint esdevenen l’objecte de polèmiques socials. El progrés accelerat dels treballs sobre dades massives (“big data”) augura un creixement exponencial de la recerca demoscòpica.
Les llengües, sobretot en societats multilingües, no han estat alienes a aquesta tendència, i els recomptes sociolingüístics de la població han anat creixent en extensió i en complexitat. La recerca demolingüística es va iniciar amb recomptes senzills del nombre de parlants  que s’encreuaven amb alguna variable rellevant com el sexe, l’edat o l’adscripció etnonacional. Amb el temps, l’experiència i el desenvolupament de les tècniques demoscòpiques i les anàlisis multivariables més complexes, la demolingüística ha anat refinant i fent més complexos els seus conceptes de base, el seu paradigma d’interpretació dels resultats, i les eines de què se serveix per a les anàlisis. Així, per exemple, s’han perfilant diversos conceptes bàsics com la llengua inicial, la llengua d’identificació s’ha avançat notablement en la mesura de la transmissió lingüística familiar, i s’han anat incorporant tècniques i mètodes innovadors a les anàlisis demolingüístiques. La diversitat de fonts ha permès comparar i contrastar resultats i metodologies de diferents recerques.
El número 15 de LSC vol centrar-se en la presentació de com és i com es fa la recerca en demolingüística tant des d’una perspectiva teòrica com aplicada. Hi són benvinguts articles de difusió de la recerca demolingüística, en el seu sentit més ampli, des de la recerca amb un bagatge més ampli basada en censos i enquestes fins a les investigacions que s’ocupen dels mesuraments observacionals dels usos o els que exploren els aspectes demolingüístics a Internet. Es valoraran especialment els articles que plantegin de forma entenedora per al lector no especialitzat els assoliments i els reptes de futur per a la disciplina. Atesa la natura del monogràfic, els articles poden centrar-se indistintament en contextos lingüístics determinats de qualsevol indret del món com en anàlisis comparatives geogràfiques, longitudinals o de qualsevol altra mena.”.
Natxo Sorolla (URV, UAB) i F. Xavier Vila (UB).
La data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de febrer de 2017. Podeu enviar els articles seguint les indicacions de l’enllaç següent: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions.

Ciència ciutadana i sociolingüística: el projecte Milmots.eu

Milmots (http://milmots.eu) és un projecte de ciència ciutadana, iniciativa de la Universitat de València, que va néixer amb la finalitat de conèixer i difondre el nostre lèxic, de manera que arreplega les paraules i locucions aportades voluntàriament pels internautes i les localitza sobre un mapa, tot incloent-hi definicions i jocs. Sobre aquesta base, des d’octubre de 2015, aquesta web interactiva ha recollit més de 15000 mots dels diferents territoris on es parlen varietats dialectals de la nostra llengua, sigui de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Illes Balears, Aragó, França o Itàlia, així com d’altres territoris amb llengües diferents. La filosofia és, per tant, que les paraules hi són allà on hi ha algú que les coneix, més enllà del seu origen.A diferència d’altres iniciatives similars, Milmots recull les paraules d’una manera organitzada que té com a objectiu fer un estudi sociolingüístic que abasti temes com ara: la confirmació o desmentiment de prejudicis lingüístics, la visualització de connexions lingüístiques conegudes o ignorades i el trànsit de paraules entre territoris. Continua llegint

Llengua, lloc de naixement del pare i ascensor social

Un altre aspecte que ens interessa analitzar de la mobilitat social catalana és la seva relació amb els factors lingüístics i d’origen cultural que darrerament han estat centre de polèmica mediàtica. Segons les dades del PaD (2012), la taxa d’ascens dels que tenen el castellà com a llengua materna és del 49%, set punts per sobre dels que tenen el català (42%). Ambdós grups lingüístics tenen una taxa de descens social del 23% però són els de llengua catalana materna els qui presenten major reproducció de classe (37%) que no pas els castellans materns (28%), cosa esperable per tractar-se d’una població ja arrelada i menys mòbil en relació als qui han emigrat. La taula 4 presenta les taxes d’ascens social inter-generacional segons lloc de naixement del pare i llengua habitual de l’enquestat. Quasi el 38% dels enquestats tenen o han tingut un pare nascut a Catalunya i la majoria (77%) té el català com a llengua d’ús habitual. Aquest segment presenta una taxa d’ascens inter-generacional del 41% que està per sobre de la mitjana del 35%. Quasi el 29% dels enquestats tenen un pare que ha nascut en el Sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia) i el 61% d’aquest segment utilitza el castellà com a llengua habitual, assolint en aquest cas una taxa d’ascens social del 29%. Un altre 26% dels enquestats d’aquest grup utilitza tant el català i el castellà i la seva taxa d’ascens respecte al pare es dispara fins el 51%. I entre el 13% restant dels enquestats amb pare nascut al Sud d’Espanya utilitza el català com a llengua quotidiana i presenta una taxa d’ascens quasi del 45%, deu punts per sobre de la mitjana. Continuar llegint… Crisi, descens social i xarxes de confiança | Fundacio Jaume Bofill

A. Cabré: «Com més natalitat tinguem més immigrants caldran»

«Com més natalitat tinguem més immigrants caldran»«Com més natalitat tinguem més immigrants caldran»

És geògrafa, catedràtica emèrita de Geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de fa molt poc directora honorària del Centre d’Estudis Demogràfics; el seu àmbit de recerca és l’anàlisi demogràfica, la geografia històrica i la geografia humana. Continueu llegint l’entrevista.

Bibliografia: Competència i usos lingüístics als territoris de parla catalana

Quina ha estat l’evolució dels coneixements i usos lingüístics de la població durant els darrers anys? Ha augmentat l’ús de la llengua catalana? Quines diferències hi ha entre territoris? Consulta dades, informació i anàlisis a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística 

La bibliografia inclou diverses obres relatives als resultats de les enquestes d’usos lingüístics que s’han dut a terme a Catalunya (2013) i als altres territoris de parla catalana (2014-2015). Entre aquestes destaquem el Resum dels factors clau, el primer de tres volums publicat a la BTPL sobre una anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP 2013) dirigida per la DGPL i que ha anat a càrrec d’un grup d’experts, seguint les pautes de la que es va realitzar per a l’edició del 2008.

Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

La selecció bibliogràfica s’actualitzarà en els propers mesos amb les noves publicacions previstes a la col·lecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (BTPL)

Competència i ús lingüístic als territoris de parla catalana II (2010-2016)

Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. gencat.cat/llengua/documentacio

 

Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres – RLD blog

descargaEl govern andorrà efectua enquestes sociolingüístiques a Andorra des de fa uns 20 anys. Això permet d’anar veient l’evolució del coneixement i els usos lingüístics en aquest país. L’última enquesta efectuada és del 2014, i ens ofereix moltes dades interessants sobre la situació sociolingüística, però la informació més significativa des del punt de vista de l’evolució del català es refereix als canvis en els percentatges d’ús de les diferents llengües. Per això és la qüestió de la qual m’ocuparé en aquestes ratlles.

Presentaré el tema a partir del gràfic següent:

andorra_rld

El gràfic indica l’evolució de l’ús a la llar a Andorra del 1995 al 2014, d’acord amb les 5 enquestes periòdiques efectuades per l’Administració andorrana. Mostra l’ús exclusiu de cadascuna de les 4 llengües més emprades, català, castellà, portuguès i francès, així com l’ús compartit del català i el castellà. Continuar llegint… Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres – RLD blog

Administració