Demografia de la llengua

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya (2013)

El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigració

Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1 pdf icon [7,77 MB ]

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el primer volum de l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. El treball, en què han col·laborat els principals experts en demolingüística de les universitats catalanes, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat  avançades en les publicacions Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. L’EULP és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística amb el suport de l’IDESCAT per conèixer la situació de les llengües a Catalunya en la població de 15 anys en endavant. El de 2013 es va realitzar amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%. Continua llegint

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

L’ús social de la llengua – Revista Saó

La revista degana en valencià

L’ús social de la llengua – Nº 438

Durant els vint anys de govern del Partit Popular, la nostra llengua no només va patir un menyspreu, sinó també una persecució. De fet, afirmen els sociolingüistes que hi havia una contraplanificació lingüística. Aquesta situació, sumada a un retrocés en la transmissió de la llengua de pares a fills perquè el castellà era una llengua superior, ha fet que en l’actualitat es visca una situació paradoxal: d’una banda, els indicadors demostren un descens del seu ús, mentre sembla que la societat mostra un cert desig de recuperació i la valora.

Que la llengua comence a ser vista com un element positiu per al conjunt de la societat, i no només per als sectors valencianistes, ve donat per la lluita incansable del món de l’ensenyament i de la gran quantitat de col·lectius que han treballat des de la trinxera. A això, cal sumar-hi el canvi polític, que en tres anys ha dignificat més el valencià que al llarg dels vint del PP.

Així doncs, al llarg d’aquest Quadern pretenem mostrar quin és actualment l’ús social de la llengua, els seus punts forts i febles, els reptes que encara té per davant des de diferents àmbits. I ho fem gràcies a les aportacions de Raquel Casesnoves, Brauli Montoya, Rafael Castelló i Toni Mollà. A més, es complementa amb una entrevista a Avel·lí Flors-Mas.

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña.

Por Lorenzo Cappellari y Antonio Di Paolo

Los programas educativos que incluyen más de una lengua como medio de instrucción son cada vez más comunes en diferentes países desarrollados y emergentes. Desde la psicología cognitiva sabemos que el bilingüismo, especialmente cuando se adquiere en la niñez o en las primeras fases de la adolescencia, genera efectos positivos en el desarrollo cognitivo. Otros estudios indican que ser bilingüe también reduce el deterioro cognitivo asociado con el avance de la edad (véase este trabajo y este otro para más detalles). Así que tener plenas competencias bilingües (o multilingües) debería ser generalmente beneficioso, más allá de la mera relevancia de saber varios idiomas en un mundo globalizado. Para los que no han tenido la circunstancia de tener más de una lengua inicial desde el nacimiento (por ejemplo, por ser hijo/a de inmigrantes), la escuela resulta ser el medio principal por el cual se pueden alcanzar competencias bilingües. Por lo tanto, cabe preguntarse: ¿cuáles son los efectos socioeconómicos de estar expuestos al bilingüismo en la escuela?Continuar llegint… ¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña. – Nada es Gratis

Di Paolo i Cappellari: “Bilingual Schooling and Earnings: Evidence from a Language-in-Education Reform”

S’ha publicat el paper “Bilingual Schooling and Earnings: Evidence from a Language-in-Education Reform” on Antonio Di Paolo i Lorenzo Cappellari avaluen l’impacte salarial de la introducció del català a l’escola amb Llei de Normalització Lingüística del 1983. Ha estat publicat a la revista Economics of Education Review: https://authors.elsevier.com/a/1WtWO~1QBokuf

El Departament de Cultura i l’Idescat impulsen una macroenquesta sobre les llengües de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) inicien aquesta setmana el treball de camp de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que aportarà informació actualitzada sobre la realitat lingüística de Catalunya, el coneixement, la identificació lingüística i els usos lingüístics dels ciutadans en diversos espais de relació i consum i permetrà observar-ne l’evolució temporal. L’Enquesta és clau per impulsar polítiques de foment del català i l’aranès més ajustades a les necessitats de la població.

El treball de camp finalitzarà al setembre, un cop realitzades les 9.000 enquestes corresponents a un univers de 6.443.771 milions de persones de 15 anys o més. L’edició de 2018 s’amplia amb 1.500 enquestes més per tal de millorar la perspectiva territorial, especialment per aprofundir en el coneixement de la realitat lingüística de les àrees metropolitanes. L’Idescat i Política Lingüística faran públics els resultats de l’Enquesta 2018 la primavera de 2019. Continua llegint

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadas

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadasEvolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

Evolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

“Algo está fallando cando o noso ordenamento legal desde os inicios da autonomía prevé avanzar cara a unha situación de normalidade do galego e de igualdade co castelán e, pola contra, unha parte crecente dos e das galegas sente unha presión cada vez máis forte para abandonar o galego e adoptar o castelán”. O novo informe da Real Academia Galega (RAG) sobre Lingua e sociedade en Galicia 1992-2016 insiste na perda progresiva de galegofalantes, especialmente entre a xente máis nova, e na creba da transmisión interxeracional da lingua propia. E insta a Administración a actuar de maneira “eficaz” para contrarrestar unha deriva perigosa para o idioma. Continua llegint

La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà – URV Activ@

La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà. Investigadors de la URV han fet un seguiment durant cinc anys a un miler d’adolescents catalans en què es constata que la majoria mostra actituds favorables cap al català i el castellà. Els joves que adopten les actituds més integratives són els qui s’identifiquen com a catalans i alhora no senten ansietat alhora d’utilitzar ambdues llengües. Continuar llegint… La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà – URV Activ@

Crida d’articles LiD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”. Continua llegint

F. X. Vila: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

La revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism acaba de publicar-nos l’article Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia, on explorem, a partir d’una mostra de més de 1.000 informants, fins a quin punt és cert que l’alumnat de Catalunya abandona el català en el període que va des de finals de primària fins al final de l’ESO.

Podeu descarregar-ne un exemplar en pdf gratuïtament fins que s’arribi al topall marcat per l’editorial.

I d’afegitó, si us afanyeu, també podeu descarregar l’article del 2016 on vam explorar l’evolució de la confiança lingüística de la mateixa mostra d’adolescents:  Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study

«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

Origen: «La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

IMG-20171215-WA0002

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Continua llegint

Is the coexistence of Catalan and Spanish possible in Catalonia?

Origen: [1801.08117] Is the coexistence of Catalan and Spanish possible in Catalonia?

We study the stability of two coexisting languages (Catalan and Spanish) in Catalonia (North-Eastern Spain), a key European region in political and economic terms. Our analysis relies on recent, abundant empirical data that is studied within an analytic model of population dynamics. This model contemplates the possibilities of long-term language coexistence or extinction. We establish that the most likely scenario is a sustained coexistence. The data needs to be interpreted under different circumstances, some of them leading to the asymptotic extinction of one of the languages involved. We delimit the cases in which this can happen. Asymptotic behavior is often unrealistic as a predictor for complex social systems, hence we make an attempt at forecasting trends of speakers towards 2030. These also suggest sustained coexistence between both tongues, but some counterintuitive dynamics are unveiled for extreme cases in which Catalan would be likely to lose an important fraction of speakers. As an intermediate step, model parameters are obtained that convey relevant information about the prestige and interlinguistic similarity of the tongues as perceived by the population. This is the first time that these parameters are quantified rigorously for this couple of languages. Remarkably, Spanish is found to have a larger prestige specially in areas which historically had larger communities of Catalan monolingual speakers. Limited, spatially-segregated data allows us to examine more fine grained dynamics, thus better addressing the likely coexistence or extinction. Variation of the model parameters across regions are informative about how the two languages are perceived in more urban or rural environments.

Comments: 10 pages, 3 figures, preprint
Subjects: Physics and Society (physics.soc-ph); Social and Information Networks (cs.SI)
Cite as: arXiv:1801.08117 [physics.soc-ph]
(or arXiv:1801.08117v1 [physics.soc-ph] for this version)

Submission history

From: Luis Seoane Luis F [view email] [v1] Wed, 24 Jan 2018 18:32:12 GMT (846kb,D)

Entrades recents
Administració