Demografia de la llengua

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña.

Por Lorenzo Cappellari y Antonio Di Paolo

Los programas educativos que incluyen más de una lengua como medio de instrucción son cada vez más comunes en diferentes países desarrollados y emergentes. Desde la psicología cognitiva sabemos que el bilingüismo, especialmente cuando se adquiere en la niñez o en las primeras fases de la adolescencia, genera efectos positivos en el desarrollo cognitivo. Otros estudios indican que ser bilingüe también reduce el deterioro cognitivo asociado con el avance de la edad (véase este trabajo y este otro para más detalles). Así que tener plenas competencias bilingües (o multilingües) debería ser generalmente beneficioso, más allá de la mera relevancia de saber varios idiomas en un mundo globalizado. Para los que no han tenido la circunstancia de tener más de una lengua inicial desde el nacimiento (por ejemplo, por ser hijo/a de inmigrantes), la escuela resulta ser el medio principal por el cual se pueden alcanzar competencias bilingües. Por lo tanto, cabe preguntarse: ¿cuáles son los efectos socioeconómicos de estar expuestos al bilingüismo en la escuela?Continuar llegint… ¿Existe un retorno salarial del bilingüismo en la escuela? El caso de Cataluña. – Nada es Gratis

Di Paolo i Cappellari: “Bilingual Schooling and Earnings: Evidence from a Language-in-Education Reform”

S’ha publicat el paper “Bilingual Schooling and Earnings: Evidence from a Language-in-Education Reform” on Antonio Di Paolo i Lorenzo Cappellari avaluen l’impacte salarial de la introducció del català a l’escola amb Llei de Normalització Lingüística del 1983. Ha estat publicat a la revista Economics of Education Review: https://authors.elsevier.com/a/1WtWO~1QBokuf

El Departament de Cultura i l’Idescat impulsen una macroenquesta sobre les llengües de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) inicien aquesta setmana el treball de camp de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que aportarà informació actualitzada sobre la realitat lingüística de Catalunya, el coneixement, la identificació lingüística i els usos lingüístics dels ciutadans en diversos espais de relació i consum i permetrà observar-ne l’evolució temporal. L’Enquesta és clau per impulsar polítiques de foment del català i l’aranès més ajustades a les necessitats de la població.

El treball de camp finalitzarà al setembre, un cop realitzades les 9.000 enquestes corresponents a un univers de 6.443.771 milions de persones de 15 anys o més. L’edició de 2018 s’amplia amb 1.500 enquestes més per tal de millorar la perspectiva territorial, especialment per aprofundir en el coneixement de la realitat lingüística de les àrees metropolitanes. L’Idescat i Política Lingüística faran públics els resultats de l’Enquesta 2018 la primavera de 2019. Continua llegint

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadas

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadasEvolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

Evolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

“Algo está fallando cando o noso ordenamento legal desde os inicios da autonomía prevé avanzar cara a unha situación de normalidade do galego e de igualdade co castelán e, pola contra, unha parte crecente dos e das galegas sente unha presión cada vez máis forte para abandonar o galego e adoptar o castelán”. O novo informe da Real Academia Galega (RAG) sobre Lingua e sociedade en Galicia 1992-2016 insiste na perda progresiva de galegofalantes, especialmente entre a xente máis nova, e na creba da transmisión interxeracional da lingua propia. E insta a Administración a actuar de maneira “eficaz” para contrarrestar unha deriva perigosa para o idioma. Continua llegint

La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà – URV Activ@

La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà. Investigadors de la URV han fet un seguiment durant cinc anys a un miler d’adolescents catalans en què es constata que la majoria mostra actituds favorables cap al català i el castellà. Els joves que adopten les actituds més integratives són els qui s’identifiquen com a catalans i alhora no senten ansietat alhora d’utilitzar ambdues llengües. Continuar llegint… La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà – URV Activ@

Crida d’articles LiD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”. Continua llegint

F. X. Vila: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

La revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism acaba de publicar-nos l’article Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia, on explorem, a partir d’una mostra de més de 1.000 informants, fins a quin punt és cert que l’alumnat de Catalunya abandona el català en el període que va des de finals de primària fins al final de l’ESO.

Podeu descarregar-ne un exemplar en pdf gratuïtament fins que s’arribi al topall marcat per l’editorial.

I d’afegitó, si us afanyeu, també podeu descarregar l’article del 2016 on vam explorar l’evolució de la confiança lingüística de la mateixa mostra d’adolescents:  Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study

«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

Origen: «La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

IMG-20171215-WA0002

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Continua llegint

Is the coexistence of Catalan and Spanish possible in Catalonia?

Origen: [1801.08117] Is the coexistence of Catalan and Spanish possible in Catalonia?

We study the stability of two coexisting languages (Catalan and Spanish) in Catalonia (North-Eastern Spain), a key European region in political and economic terms. Our analysis relies on recent, abundant empirical data that is studied within an analytic model of population dynamics. This model contemplates the possibilities of long-term language coexistence or extinction. We establish that the most likely scenario is a sustained coexistence. The data needs to be interpreted under different circumstances, some of them leading to the asymptotic extinction of one of the languages involved. We delimit the cases in which this can happen. Asymptotic behavior is often unrealistic as a predictor for complex social systems, hence we make an attempt at forecasting trends of speakers towards 2030. These also suggest sustained coexistence between both tongues, but some counterintuitive dynamics are unveiled for extreme cases in which Catalan would be likely to lose an important fraction of speakers. As an intermediate step, model parameters are obtained that convey relevant information about the prestige and interlinguistic similarity of the tongues as perceived by the population. This is the first time that these parameters are quantified rigorously for this couple of languages. Remarkably, Spanish is found to have a larger prestige specially in areas which historically had larger communities of Catalan monolingual speakers. Limited, spatially-segregated data allows us to examine more fine grained dynamics, thus better addressing the likely coexistence or extinction. Variation of the model parameters across regions are informative about how the two languages are perceived in more urban or rural environments.

Comments: 10 pages, 3 figures, preprint
Subjects: Physics and Society (physics.soc-ph); Social and Information Networks (cs.SI)
Cite as: arXiv:1801.08117 [physics.soc-ph]
(or arXiv:1801.08117v1 [physics.soc-ph] for this version)

Submission history

From: Luis Seoane Luis F [view email] [v1] Wed, 24 Jan 2018 18:32:12 GMT (846kb,D)

Conferència del Llenguatge al Lloc de Treball. Avenços en la Recerca de Ciències Socials (Tarragona)

Tarragona (Catalunya, Espanya), 7 i 8 de juny de 2018

Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(Tarragona, Catalunya, Espanya)

Crida a la participació

L’abast i els objectius

La conferència pretén fomentar el debat entre científics socials sobre les relacions entre el llenguatge i la feina (ocupacions, processos laborals i condicions de treball). En aquest ampli camp, la conferència Language at work. Research Advances in Social Sciences proposa als participants analitzar la recerca sobre centralitat lingüística dels processos laborals i les seves implicacions socials i econòmiques. Dins d’un marc de discussió i crítica, la conferència parteix de la centralitat lingüística en el món de la informació; com que la informació està codificada lingüísticament, i per una àmplia gamma de productes i serveis, el llenguatge es converteix en la matèria primera. El llenguatge s’ha tractat com un component clau en la productivitat, l’ocupabilitat, els salaris i el control. Llengües maternes i estrangeres, llenguatge informàtic, sistemes numèrics, guions o protocols són eines de treball actuals que han de dominar els professionals d’una manera quotidiana. Més enllà de les típiques “indústries lingüístiques” que produeixen llibres o traduccions, les converses d’avui en dia i els textos produïts en un ampli ventall de llocs de treball es poden entendre com el producte final del procés laboral.

Des d’una perspectiva interdisciplinària i sota enfocaments estrictament acadèmics, la conferència reunirà investigadors amb recerca sobre les habilitats lingüístiques en el treball i les seves implicacions per a problemes socials i econòmics més amplis (inclusió social i econòmica, inseguretat laboral, aprenentatge de llarga durada, sindicació, desigualtats de gènere, diferencials salarials, etc.).

Temes:

  • Definició i mesura de les capacitats lingüístiques relacionades amb el rendiment laboral.

  • Estandardització lingüística / processos d’agència i producció.

  • Treballs “lingüístics” i “no lingüístics”.

  • Llengües no naturals en el mercat laboral. Llenguatges tècnics i numèrics.

  • Professions i llenguatge sectorial. Els argots, llenguatge dins l’empresa.

  • Habilitats lingüístiques, salaris, ocupació i ocupabilitat.

  • Llengua com a matèria primera, eina i producte.

  • Llengua, contractació i promoció.

  • Implicacions socials i econòmiques del treball lingüístic.

Ponents principals:

Alicia Adserà (Princeton University, EUA),

Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Alemanya),

Jan van Ours (Erasmus Universiteit Rotterdam, Holanda),

Anthony Pym (Universitat Rovira i Virgili, Espanya),

Christian Fuchs (University of Westminster, Regne Unit),

Bengt-Arne Wickström (Humboldt-Universität zu Berlin, Alemanya).

Presentació i registre dels resums

Les propostes de resums s’han d’enviar a amado.alarcon@urv.cat. Han de tenir 300 paraules com a màxim, 4 paraules clau i el nom i institució dels autors. Els sumaris s’han d’enviar en anglès. Les presentacions poden ser en altres idiomes, però els presentadors han de proporcionar un resum en anglès als organitzadors i al públic. Les propostes seran avaluades pel comitè científic. Les contribucions acceptades tindran 25 minuts per ser presentades.

Termini de presentació dels resums: 15 de març de 2018.

Notificació d’avaluació: 15 d’abril de 2018

Inscripció del presentador: 1 de maig de 2018

Quotes d’inscripció:

Les tarifes d’inscripció inclouran una carpeta del programa i el cafè de les pauses.

Preu general: 100 €

Preu reduït (per a estudiants i membres de les institucions de suport): 70 €

Beques:

Es consideraran 8 beques en el registre i 4 beques en el desplaçament entre els autors acceptats. Els autors acceptats han d’enviar una declaració de les necessitats entre el 16 i el 20 d’abril de 2018 a amado.alarcon@urv.cat. Els ajuts es resoldran abans de l’1 de maig de 2018.

Per arribar a Tarragona:

http://www.urv.cat/international/en_index.html

www.booking.com/Tarragona/Hotels

Membres del Comitè Científic: Amado Alarcón (Universitat Rovira i Virgili); Till Burckhardt (Université de Gèneve, Swicherland); Stéphanie Cassilde (Centre d’Études en Habitat Durable, Belgic); Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Germany); Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona, Spain); Federico Farini (Middlesex University in London, UK); Keiji Fujiyoshi (Otemon Gakuin University, Japan); Michele Gazzola (Humboldt-Universität zu Berlin, Germany); Nadezhda Georgieva-Stankova (Trakia University, Bulgaria); Maria Guadalupe González (Universidad Pedagógica Nacional, Mexico); Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida, Spain); Josiah McC Heyman (University of Texas at El Paso, USA); Maria Cristina Morales (University of Texas at El Paso, USA); Anthony David Pym (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Roland Terborg (Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico); Ester Torres (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Trinidad Valle (Fordham University, USA); Antoni Vidal (Universitat Rovira i Virgili); Johanna Woydack (University of Vienna, Austria).

Comitè Organitzador Local: Amado Alarcón (URV), Antoni Vidal (URV), Tinka Tabea Schubert (URV), Teresa Sorrosal (URV), Nune Ayvazyan (URV), Maria Jesús Muiños (URV), Teresa Corbella (URV), M. Carmen Molina (URV), Belén López (URV), Josep Ubalde (URV), Carla Aguilar (URV).

Link: https://www.dge.urv.cat/web/noticies/language-at-work-conference-research-advances-in-social-sciences-tarragona-catalonia-spain-june-7-8-2018-conferencia-del-llengua

Call for Papers – Català  / Call for Papers – English

N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco

This post is also available in: English

Natxo Sorolla. URV, Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB
Amb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a un altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitualpercentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem.

Continuar llegint… 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

F. X. Vila: La situació del català a les Illes Balears (Amb certa calma – qüestions de llengua i societat)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l’anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l’obra constitueix ja des d’ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d’aquesta obra, “La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics” (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d’altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d’una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d’estudiar-ne el comportament en general i l’evolució en el temps. Continua llegint

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

Administració