Demografia de la llengua

L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

  • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

  • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

  • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

    Continua llegint

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

“Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua.  14/6

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014)

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

 

Inscripció “Els usos lingüístics a l’Alguer” / El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015

Inscripció oberta a la matinal de Llengua “Els usos lingüístics a l’Alguer”

La Direcció General de Política Lingüística organitza una nova Matinal de Llengua, en què es presentaran els principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015 sobre el coneixement de llengües, els usos, la transmissió lingüística i les opinions sobre les llengües. La sessió tindrà lloc el 19 de maig, de 9 a 11 h, a la sala d’actes del Palau Marc (La Rambla, 8). Les ponents són Anna Torrijos i Carla Bruguera, tècniques d’estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari electrònic. Nota de premsa

Origen: El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015. Llengua catalana Continua llegint

Universitat de Perpinyà: El bilingüisme a l’escola primària, Demolingüística de la llengua catalana

Dimecres 29 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència El bilingüisme a l’escola primària per Laurence BETRIU, Nathalie BOBO, i Muriel TIXADOR, professores d?escola bilingües al Soler. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

També Se presentarà dimecres a les 14h30 la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, presentació per membres de la Secció Filològica de l’IEC.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris dels Països Catalans per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l?IEC) de l?Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d?Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

Font: Alà BAYLAC FERRER. Director de l’IFCT – Universitat de Perpinyà. ICRECS / CRESEM – Casa dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans – Barcelona.

F. X. Vila: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat”

Dijous passat, Xavier Vila va escriure un nou apunt al seu blog titualt «Sobre l’informe de CCC», fent referència al treball «La evaluación PISA en Cataluña», publicat per l’organització Convivencia Cívica Catalana.
El més important és probablement que l’estudi no diferencia entre població castellanoparlant autòctona i immigrada i aparentment la subsumeix tota sota el rètol “castellanoparlants”. Això és un problema metodològic seriós, perquè encara que comparteixin llengua amb els autòctons, els immigrants (hispanoamericans i d’altres orígens) tendeixen a tenir un rendiment escolar pitjor que els locals no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya i en general a tots els països on es realitza l’estudi PISA. Doncs bé, resulta que a Catalunya aquests immigrants de primera llengua castellana representen un percentatge molt significatiu del total de castellanoparlants, entre el 25 i el 30% en els grups joves. En canvi, als territoris on el castellà és la llengua pròpia, el pes d’aquest col·lectiu és lògicament molt més petit i no arriba ni al 10%. No tinc la matriu de PISA i no ho puc demostrar pas, però em sembla obvi que el pes dels immigrants en la configuració del col·lectiu castellanoparlant de Catalunya ha d’arrossegar a la baixa el conjunt de resultats del total. 

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat.

Origen: «Sobre l’informe de CCC» nou apunt del blog “Amb certa calma-qüestions de llengua i societat” |

V. Bretxa “Quines llengües es parlen a les llars catalanes?”

Vanessa BretxaVanessa Bretxa. Recuperem altra cop la base de dades demolingüístiques que ja he comentat en altres apunts: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2013. Avui entrarem en un àmbit delicat, el món privat. Volem saber el que passa dins les llars catalanes, el que alguns autors anomenen la política lingüística familiar. I ens fem les següents preguntes: Quines llengües es parlen a casa? Quines llengües es transmeten de pares a fills? Hi ha trencament de la transmissió intergeneracional del català a Catalunya?

En aquest apunt parlarem de dos conceptes molt importants en el món de la sociolingüística: la llengua inicial (L1) ―llengua primera, llengua materna (vegeu Galindo i de Rosselló)― i la transmissió lingüística intergeneracional. La gran majoria dels autors afirmen que la vitalitat i el manteniment d’una llengua es basa essencialment en la transmissió lingüística intergeneracional. Entenem per llengua inicial, la llengua que la persona va parlar primer a casa quan era petit (origen lingüístic) i transmissió lingüística intergeneracional com la llengua que els pares parlen als fills. Continuar llegint… Quines llengües es parlen a les llars catalanes?

Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat

Origen: Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. – La Franja

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

presentacio-informe-2015

Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives. Continuar llegint… El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

‘El tio Canya ha mort’, de Francesc J. Hernàndez #Demos9

Demos 12/9/2016

Descarregueu el llibre en versió pdf o adquiriu-lo en paper ací.

Aquest llibre és una introducció a la mecànica sociolingüística del valencià. A més d’oferir un panorama de la precària situació de la llengua amb les últimes dades disponibles —un panorama diferent del que descrivia la cançó El tio Canya d’Al Tall—, estudia com interactuen entre si les competències lingüístiques, els usos públics i privats i les variables sociològiques. Vol ser un esborrany no només sobre el punt de la via en què es troba la locomotora, sinó de com funcionen alguns dels seus engranatges interns. Almenys les palanques bàsiques per a fer-la avançar.

Francesc J. Hernàndez i Dobon és professor de la Universitat de València. Es doctorà en sociologia amb una tesi sobre el valencià a la ciutat de València. Ha fet recerques i ha publicat estudis de sociologia de la llengua i de l’educació.

Títol: El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià
Fundació Nexe, setembre del 2016. 100 pàg.
Demos, 9.
ISBN: 978-84-943249-9-4

Descarregueu el llibre en versió pdf o adquiriu-lo en paper ací.

A la premsa:

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

18 de novembre de 2016 al CCCB (Carrer de Montalegre, 5, 08001 Barcelona)

Programa

09.15 Inauguració. Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

10.00 Protecció de les minories i sobirania lingüística en l’àmbit polític europeu. Conferència inicial a càrrec del Prof. Dr. Peter A. Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Universitat d’Augsburg. Modera Miquel Strubell, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.00 L’occità a l’Aran. Jusèp Loís Sans Socasau, president de l’ Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Modera Marçal Girbau, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.30 – 12.00 Pausa cafè

12.00 Inici sessió d’Eixos temàtics:

12.00 – 12.45 Eix Mitjans de comunicació. Meius Ferrés, gestora de comunicació digital. Mercè Teodoro, advocada, experta en drets lingüístics. Modera Laia Soldevila, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

12.45 – 13.30 Eix Educació i cultura. Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics de la Generalitat de Catalunya. Mar Forcada, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i portaveu de SomEscola. Modera Jaume Marfany, vicepresident de la CAL.

13.30 – 15.00 Dinar

15.00 – 15.45 Eix Administració i justícia. Matilde Aragó, representant de Juristes per la Llengua Pròpia. Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
Modera Joan Ramon Solé, vicepresident de la Fundació Catalunya Fons.

15.45 – 16.30 Eix socioeconòmic. Francesc Marco, membre de l’executiva de La Plataforma per la Llengua. F. Xavier Vila, professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana
del Departament de Filologia Catalana de la UB. Modera, Joan Camp, soci director de Tirabol Produccions.

16.30 – 17.15 Eix domini lingüístic català. Isidor Marí, lingüista i representant de la Federació Llull. Josep Cruanyes, advocat i representant de la Secció de Dret Lingüístic de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Modera Ricard Gené, patró de la Fundació Catalunya Fons.

17.30 Cloenda del simposi

Continua llegint

N. Sorolla: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto” (eldiario.es)

El sociólogo Natxo Sorolla es autor de una tesis sobre la situación del catalán en las comarcas orientales de Huesca “Una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes recurren al castellano para comunicarse entre ellos; podría ser la fase previa a la decisión de dejar de transmitir la lengua a sus hijos”“Se puede conseguir que catalán y aragonés sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen, se quedará en el terreno de lo simbólico””Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos”

Origen: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

Administració