Dret i política linguística

Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France (James Hawkey)

Source: Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France | James Hawkey | Palgrave Macmillan

Free Preview . Language Attitudes and Minority Rights. The Case of Catalan in France. Authors: Hawkey, JamesExamines the relationship between language attitudes and phonetic variation in Northern Catalonia

This book presents a detailed sociolinguistic study of the traditionally Catalan-speaking areas of Southern France, and sheds new light on language attitudes, phonetic variation, language ideologies and minority language rights. The region’s complex dual identity, both Catalan and French, both peripheral and strategic, is shown to be reflected in the book’s attitudinal findings which in turn act as reliable predictors of phonetic variation. The author’s careful discursive analysis paints a clear picture of the linguistic ideological landscape: in which French dominates as the language of status and prestige. This innovative work, employing cutting-edge mixed methods, provides an in-depth account of an under-examined language situation, and draws on this research to propose a number of policy recommendations to protect minority rights for speakers of Catalan in the region. Combining language attitudes, sociophonetics, discourse studies, and language policy, this will provide an invaluable reference for scholars of French and Catalan studies and minority languages around the world. Continua llegint

Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

Continuar llegint…  Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet – RLD blog

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.
Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Continuar llegint… La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Foto Cloenda de la jornadaEls drets lingüístics del català encara tenen molt camí per recórrer

En la jornada es van analitzar els drets lingüístics del català dins l’àmbit judicial de l’Estat espanyol en comparació al tractament que en fan altres estats amb més protecció dels drets lingüístics, com és el cas de Bèlgica

La Jornada va ser inaugurada per Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols. Ambdós varen posar de manifest la poca presència que té el català en l’àmbit judicial, on només un 8% de les sentències realitzades a Catalunya són en català. En el marc universitari, Xavier Pons Ràfols va apuntar que el grau de Dret té un percentatge baix de docència en català, un 50%, mentre que la mitjana de la Universitat de Barcelona és d’un 66% i va remarcar la importància de les polítiques lingüístiques a la universitat. Continua llegint

L’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics: una perspectiva política i econòmica.

Títol: L’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics: una perspectiva política i econòmica.  Ponent: Pau Bori (Universitat de Belgrad). Dia: dijous 5 d’abril del 2018.  Hora: 16h. Aula: 52.221 (2a planta edifici 52. Roc Boronat – Campus Poblenou. (Us adjunto un cartell).

Resum: Aquesta conferència versa sobre ensenyament de segones llengües, política econòmica i ideologia. En concret, es tracta la relació de l’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics amb l’actual fase del capitalisme, el neoliberalisme.  En una primera part, es presenten els corrents actuals en les polítiques didàctiques per a l’aprenentatge d’un idioma dins el seu context històric, polític i econòmic. Continua llegint

M. Strubell: Eusko Legebiltzarra, Gasteiz. 20/02/2018

Eusko Legebiltzarra, Gasteiz. 20/02/201815:30, 20/2/2018. Hezkuntza Batzordea

  • Se abre la sesión.
  • Comisión de Educación, vicepresidenta (Betolaza San Miguel) (15:37) [Ver vídeo]
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (15:37) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (15:43) [Ver vídeo]
  • Turno de grupos.
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:07) [Ver vídeo]
  • De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:13) [Ver vídeo]
  • Pastor Garrido, José Antonio (GP SV-ES) (16:16) [Ver vídeo]
  • Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:18) [Ver vídeo]
  • Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:26) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (16:32) [Ver vídeo]
  • Segundo turno de grupos.
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:45) [Ver vídeo]
  • De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:49) [Ver vídeo]
  • Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:53) [Ver vídeo]
  • Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:57) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (16:57) [Ver vídeo]
  • Se suspende la sesión.

Sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’Estat espanyol

Sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’Estat espanyol 

S’acaben de fer públics els vídeos, les conclusions i bona part dels documents de treball del Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias que es va celebrar a Santiago de Compostel·la (Galícia) els dies 29 i 30 de juny del 2017. L’acte, que va aplegar per primera vegada a la història especialistes de totes les llengües RoM autòctones de l’Estat independentment del seu estatus oficial, estava dissenyat per valorar el grau de compliment dels compromisos assumits per l’Estat en relació amb la Carta. En termes molt generals, els dos dies de treball van permetre constatar que encara queda molt de camí per tal que l’Estat espanyol compleixi les obligacions adquirides pel que fa al respecte envers el seu plurilingüisme constitutiu. També va corroborar que, molt majoritàriament, el compliment dels compromisos es deriva d’accions dels poders autonòmics i locals, mentre que l’actuació de les autoritats centrals en aquest terreny resta molt i molt lluny de ser satisfactòria. Continua llegint

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir». Continuar llegint… TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Sovint els ciutadans de la Unió (UE) —els nacionals de 28 estats membres, de moment— tenen la sensació que les polítiques que s’hi realitzen estan destinades només a organitzar la macroeconomia, les polítiques de fronteres i l’euro, de manera que aquestes accions els afecten el seu dia a dia de forma indirecta o d’esquitllèbit.

No direm que no sigui cert aquest pensament més o menys generalitzat, però sí que afegirem que les polítiques legislatives en l’àmbit del dret privat i, en concret, en la nostra disciplina, el dret internacional privat, l’activitat legislativa de la UE és determinant i afecta directament la vida dels ciutadans. Això és així quan les persones actuen o es relacionen en àmbit intraeuropeu o transnacional. Per exemple, aquestes són presents en la compra d’un bitllet d’avió a Ryanair, en el supòsit d’un accident de trànsit a Portugal, en el desplaçament d’una enginyera o una cambrera per treballar a Alemanya, en la venda de vi d’un celler del Priorat a Suècia, en el lloguer d’un apartament a Croàcia a través d’Airbnb i en un llarg etcètera.

En aquest context, en què es connecten diversos ordenaments jurídics, el nostre estudi, que forma part del projecte de recerca més ampli “Recíproco encaje y coherencia de los ámbitos de los Reglamentos comunitarios de derecho internacional privado”, del Ministeri d’Economia i Competitivitat (DER2016-75318-P), es desenvolupa des d’una perspectiva juridicolingüística com a eix clau de les normes europees i que ajuda a comprendre i a atendre les dificultats en la seva aplicació.

Continuar llegint… Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Multilingualism in International Organizations and International Co-operation

The Study Group on Language and the United Nations invites you to contribute to a Symposium on Multilingualism in International Organizations and International Co-operation on Thursday & Friday, May 10-11, 2018 at the Church Center, 777 United Nations Plaza, New York, NY 10017. First Avenue at 44th Street Continua llegint

E. Riera: Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat

Elvira Riera ha publicat Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat (Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya). Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Elvira Riera Gil. Col·lecció “IEA-Recerca”, 4. Barcelona, 2017 PDF

Les teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el  liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Continua llegint

Revista Llengua i Dret, 38: De la traducció a la jurilingüística

CATALÀ | ESPAÑOL | ENGLISH

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Núm. 68, desembre de 2017. Sumari.

Secció monogràfica. De la traducció a la jurilingüística

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

ISSN 2013-1453 (versió web). ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)

Aquesta Revista ha estat indexada a Emerging Sources Citation Index (ESCI)

Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.

Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Anna M. Pla Boix (coord.), Jordi Ginebra, Agustí Pou Pujolràs, Jaume Vernet i Llobet. Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, col·lecció IEA Recerca, núm. 3, 2017.  Consulta en línia.

Arran d’un cicle de conferències que va tenir lloc a la Universitat de Girona i que reflexionava sobre dret lingüístic català, els seus antecedents, estatus jurídic actual i perspectives d’evolució futura, s’ha publicat el llibre Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Les quatre ponències reproduïdes al llibre que es glossa plantegen un enfocament complementari sobre el règim jurídic del plurilingüisme a Catalunya i prenen com a eix temporal de referència la controvertida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny (STC 31/2010). Si bé alguns aspectes que es tracten en aquestes pàgines han estat abordats anteriorment –així, tal com reconeix Jaume Vernet, la bibliografia sobre el marc constitucional és extensa, tenint en compte l’immobilisme d’aquest marc–, això no treu cap valor a l’interès i a l’oportunitat d’aquest llibre, perquè, com continua dient el mateix autor, la qüestió no és pacífica, com ho demostra la constant jurisprudència constitucional i ordinària. Continuar llegint: Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

Origen: Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català  la Justícia. Enguany, portava per títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia aquesta situació en el posterior exercici professional. Continua llegint

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques” (CLUB25)

club25è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB25)

Un CLUB més que un club: 25 anys enraonant sobre la llengua

Enguany se celebra el 25è aniversari del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, un CLUB que vol ser molt més que un club, nascut a l’entorn del Grup d’Estudi de la Variació. Els CLUBs han intentat, any rere any, reflectir la recerca feta des de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la UB, i presentar-ne tant dels territoris de llengua catalana com d’arreu: així s’hi ha tractat temes com la dialectologia, la sintaxi, la gramàtica, la pragmàtica, la lexicologia i semàntica o la sociolingüística. Els col·loquis han estan sempre de franc i, sobretot, oberts a tots els filòlegs i lingüistes, tant estudiants com professors i investigadors.

Aquest any es commemora aquest vint-i-cinquè aniversari amb un format una mica diferent del que s’ha fet servir els anys anteriors. Es tracta de dues taules rodones, una dedicada a la sociolingüística (“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques”) i una altra a la dialectologia (“Estàndard, dialectes i dialèctica”), que tindran lloc el matí del divendres 17 de novembre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (de 9.30 a 13.30). Sou tots convidats a participar-hi activament.

Data: 17-11-2017

Lloc: aula 111

Programa:

9.30 h: Obertura i presentació: Javier Velaza, degà de Filologia; F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Lluís Payrató, coordinador del Grup d’Estudi de la Variació.

10.00 h: Taula rodona: «L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques», Albert Bastardas (UB), Pere Comellas (UB) i Miquel Strubell (UOC) Modera: Emili Boix.

11.30 h: Pausa

12.00 h: Taula rodona: «Estàndard, dialectes i dialèctica», Joan Costa (UPF), Lluís Gimeno Betí (UJI) i Miquel Àngel Pradilla (URV, IEC). Modera: Maria Pilar Perea

Organització: Secció de Lingüística Catalana,  Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona i Grup d’Estudi de la Variació (2014 SGR 918).

Més informació, inscripcions i contacte: https://club25ub.weebly.com/

Descarrega el programa en format PDF aquí.

 

Administració