Dret i política linguística

La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Complint amb les disposicions de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública,[1] el Govern autonòmic impulsa el procediment per recobrar la normativa que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Vuit anys després de l’aprovació, per primera vegada, de la normativa que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana per a l’accés al sector públic sanitari (Decret 24/2009, de 27 de març), es repeteix el mateix escenari. Un govern d’esquerra nacionalista torna a treballar per conciliar els drets lingüístics dels ciutadans amb l’ús normal i progressiu de la llengua catalana, també a l’àmbit sanitari. I això amb un context de malestar entre els socis de govern i els retrets de les entitats cíviques de major influència pel que fa a la promoció de la llengua catalana, a causa de la publicació, en el BOIB núm. 106 de 29 d’agost de 2017, de la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals. Continuar llegint… La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Articles sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent

Montse Sendra, gràcies a una beca de l’IEC, està actualitzant el corpus d’articles que parlen sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent per poder fer-ne un estudi global. Com que el món és tan gran i les cerques a vegades poden ometre resultats, s’ha fet pública la llista perquè cadascú pugui comprovar si hi ha els seus articles.

Concretament, interessen: articles d’opinió a la premsa (impresa o digital), notícies, reportatges, articles a blogs, entrevistes, conferències, debats o taules rodones, llibres, capítols de llibre, articles a revistes acadèmiques, treballs finals de grau, treballs finals de màster, documents de treball, propostes de constitució, manifestos, programes electorals, editorials de diaris o revistes, cartes al director, enquestes, vídeos, fòrums i humor gràfic. En resum: qualsevol aportació serà benvinguda!

Si has publicat algun article sobre el tema, pots comprovar si surts a la llista i, en cas negatiu, enviar la referència a montse.sendra (arrova) ub.edu. LLISTA: https://diaridecampsl.wordpress.com/2018/07/02/crida-de-contribucions-per-completar-la-llista-de-llenguesnouestat/

Novetats Blog RLD, maig 2018

Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz

Source: Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz |

IMG-20180717-WA0001Aquest dimarts, 17 de juliol, F. Xavier Vila ha pronunciat una ponència titulada «Algunes claus per a entendre la política lingüística» en l’obertura de la segona jornada de HIGA! Hizkuntza Gutxituetako Hiztun Gazteen 2. Topaketa / Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades, organitzada per la Universitat del País Basc i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana 2018 (accés obert): Llengua i poder

PortadaNúm. 28 (2018): Llengua i poder

 

Secció monogràfica. «Llengua i poder»
Secció miscel·lània
Notes

Ressenyes

  • Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia, de Kathryn A. Woolard          PDF          Marina Massaguer Comes159-162
  • Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, de Carsten Sinner i Katharina Wieland (ed.)          PDF          Nicola Vaiarello163-166
  • Les confettis de Babel: Diversité linguistique et politique des langues, de Louis-Jean Calvet i Alain Calvet          PDF          Pere Comellas Casanova167-171
  • La gran teranyina: Els secrets del poder a Catalunya, de Roger Vinton          PDF          Emili Boix-Fuster172-175
  • Uncertain futures: Communication and culture in childhood cancer treatment, d’Ignasi Clemente          PDF          Lina Masana176-179
  • En defensa de la llengua: Discursos, manifestos i textos decisius en la història del català, de Rudolf Ortega          PDF          Emili Boix-Fuster180-181

 

 

Memòria

  • Memòria d’activitats del 2017          PDF          183-192

Premi en llengua i dret

07_prj_2018_luciana_calvo

L’Escola crea el premi EAPC Luciana Calvo per fomentar l’esperit científic del jovent sobre llengua i dret. Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) promou per primera vegada el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret en el marc dels Premis de Recerca Jove que convoca anualment el Govern de la Generalitat. L’objectiu és reconèixer els dos millors treballs en aquest àmbit redactats durant el curs 2017-2018 per alumnes de tercer i quart d’educació secundària obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior). Continua llegint

Revista de Llengua i Dret, número 69

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law
Nou número 69, juny de 2018 / Nuevo número 69, junio de 2018 / New issue 69, June 2018
www.rld.cat

Sumari / Sumario / Table of contents

Articles / Artículos / Articles

Secció monogràfica. «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries» / Sección monogràfica. «Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias» / Monographic section. «Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages»

Vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?
Vicent Climent-Ferrando

Between Minority Protection and Linguistic Sovereignty
Peter Alfred Kraus

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en su veinte aniversario: balance y retos de futuro
Eduardo Ruiz Vieytez

Relevancia e impacto do artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias e a súa repercusión nas linguas do Estado español
Fernando Ramallo

Una mirada a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias desde el euskera y desde el País Vasco
Patxi Baztarrika

«Ni una mala palabra, ni una buena acción»: indiferencia estatal y autonómica hacia los compromisos internacionales de protección del gallego contraídos con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias
Alba Nogueira López

La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol
Santiago Castellà

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic / Estudios sobre lenguaje administrativo y jurídico / Essays on Administrative and Legal Language
Diálogo multidisciplinar en violencia de género: profesionales de la justicia e intérpretes
Anabel Borja Albi, Maribel Del Pozo Triviño

Una mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano
Claudia Andrea Poblete, Pablo Fuenzalida González
La terminologia jurídica del IATE en català
Mercè Vàzquez, Antoni Oliver, Georgina Ubide

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística / Estudios sobre política lingüística y sociolingüística / Essays on Language Policy and Sociolinguistics

La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació

Joan Costa Carreras

Estudis sobre dret lingüístic / Estudios sobre derecho lingüístico / Essays on Linguistic Law

Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)

Angel Custodio Navarro Sánchez

Continua llegint

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

El número 69 de la Revista de Llengua i Dret valora la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu 20è aniversari

imatge_rld

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 69 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD) amb la secció monogràfica “Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. El volum ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des de la seva entrada en vigor l’any 1998 amb sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal). Els estudis identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur.

La secció monogràfica ha estat coordinada pel doctor en ciència política Vicent Climent-Ferrando, que en fa la presentació. Conté les contribucions del professor de la Universitat d’Augsburg Peter A. Kraus, el degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto Eduardo Ruiz Vieytez, el professor de la Universitat de Vigo Fernando Ramallo, l’exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc Patxi Baztarrika, la professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà.

La secció habitual de llenguatge administratiu i jurídic aporta estudis sobre la importància de la interpretació judicial en l’enjudiciament de casos de violència de gènere, sobre el llenguatge jurídic en l’àmbit judicial llatinoamericà i sobre la terminologia jurídica en català a la base de dades terminològica multilingüe IATE. Per la seva banda, la secció de política i planificació lingüística recull una contribució sobre la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana, i la secció de dret lingüístic un article sobre la protecció i el reconeixement del català a la comarca del Carxe (Múrcia). Finalment, la secció de notes inclou un estudi de cas sobre l’ús de narratives en l’ensenyament del dret.

A més, la Revista inclou les cròniques sobre les novetats legislatives de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

Nou codi ètic

La publicació del número 69 arriba després de l’aprovació el passat mes de gener del codi ètic de conducta i bones pràctiques de l’RLD per part del Consell de Redacció. Es tracta d’un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com a entitat editora fins al comitè editorial, els autors i els avaluadors dels estudis. L’objectiu és garantir l’ètica en tot el procés editorial i la qualitat dels articles publicats.

La Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law va ser fundada el 1983 per l’EAPC i és de periodicitat semestral. Publica estudis acadèmics sobre llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística. Entre d’altres bases de dades, està indexada a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus i té el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Diversos experts identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur fruit de l’aplicació d’aquesta convenció del Consell d’Europa

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos) Continua llegint

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) Continua llegint

Crida d’articles RLD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Continua llegint

L’IEC concedeix una beca de la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner a Montserrat Sendra

18-04-20-15-16-34-153_decoEl 20 d’abril, en el marc del LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi dels Premis Sant Jordi 2018 de l’Institut d’Estudis Catalans, va concedir-se una beca a Montserrat Sendra, investigadora en formació del CUSC-UB, que s’havia presentat a la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner el passat novembre. Aquesta borsa d’estudi té com a objectiu l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català. Sendra va presentar-hi un projecte per dur a terme un estudi exhaustiu sobre el debat que s’ha produït entre el 2012 i el 2018 al voltant de quines llengües haurien de ser oficials en una República catalana. Continua llegint

Sessió del Grup de Recerca en Teoria Política de la UPF sobre política lingüística

El Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP)  de la Universitat Pompeu Fabra organitza sessions de presentació i discussió de treballs de recerca, amb l’objectiu d’analitzar les principals idees i concrecions institucionals sobre democràcia, federalisme i secessió que s’han renovat en els darrers temps en l’àmbit acadèmic i polític internacional, especialment en contexts plurinacionals. El proper dijous 3 de maig a les 13 h, a l’aula 40.047C (edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella) fa una sessió sobre la lectura adjunta:

De Schutter H. (2007). Language Policy and Political Philosophy. On the Emerging Linguistic Justice Debate. Language Problems & Language Planning, 31 (1), 1-23.

Presentadora: Elvira Riera

Discussant: Sergi Morales

La sessió és oberta a tothom que hi vulgui participar. Hi haurà entrepans i begudes.

Si algú necessita obtenir el text de la lectura es pot adreçar al coordinador de les sessions, Marc Sanjaume, marc.sanjaume(arrova)upf(punt)edu.

 

Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France (James Hawkey)

Source: Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France | James Hawkey | Palgrave Macmillan

Free Preview . Language Attitudes and Minority Rights. The Case of Catalan in France. Authors: Hawkey, JamesExamines the relationship between language attitudes and phonetic variation in Northern Catalonia

This book presents a detailed sociolinguistic study of the traditionally Catalan-speaking areas of Southern France, and sheds new light on language attitudes, phonetic variation, language ideologies and minority language rights. The region’s complex dual identity, both Catalan and French, both peripheral and strategic, is shown to be reflected in the book’s attitudinal findings which in turn act as reliable predictors of phonetic variation. The author’s careful discursive analysis paints a clear picture of the linguistic ideological landscape: in which French dominates as the language of status and prestige. This innovative work, employing cutting-edge mixed methods, provides an in-depth account of an under-examined language situation, and draws on this research to propose a number of policy recommendations to protect minority rights for speakers of Catalan in the region. Combining language attitudes, sociophonetics, discourse studies, and language policy, this will provide an invaluable reference for scholars of French and Catalan studies and minority languages around the world. Continua llegint

Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

Continuar llegint…  Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet – RLD blog

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.
Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Continuar llegint… La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Foto Cloenda de la jornadaEls drets lingüístics del català encara tenen molt camí per recórrer

En la jornada es van analitzar els drets lingüístics del català dins l’àmbit judicial de l’Estat espanyol en comparació al tractament que en fan altres estats amb més protecció dels drets lingüístics, com és el cas de Bèlgica

La Jornada va ser inaugurada per Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols. Ambdós varen posar de manifest la poca presència que té el català en l’àmbit judicial, on només un 8% de les sentències realitzades a Catalunya són en català. En el marc universitari, Xavier Pons Ràfols va apuntar que el grau de Dret té un percentatge baix de docència en català, un 50%, mentre que la mitjana de la Universitat de Barcelona és d’un 66% i va remarcar la importància de les polítiques lingüístiques a la universitat. Continua llegint

Administració