Dret i política linguística

Seminari: llengua i autogovern

Source: Agenda. Departament de la Presidència

Seminari: LLENGÜES I AUTOGOVERN

Accés a salesPati del Palau Centelles. Seu de l’IEA

Lloc: Palau Centelles
Baixada de Sant Miquel, 8

Dijous, 6 de juny a les 09.30 h. A la seu de l’IEA. De 09:30h a 13:30h

Programa

QUÈ SÓN POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES JUSTES?
Elvira Riera – Sergi Morales

CONDICIONAMENTS I LÍMITS SOCIOLONGÜÍSTICS A LA INTERVENCIÓ SOBRE LES LLENGÜES. EL CAS DE CATALUNYA
Francesc Xavier Vila

I, ARA, QUINA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CAL RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL?
Antoni Milian

POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES, DEMOCRÀCIES LIBERALS I GRAUS D’AUTOGOVERN. EL CAS DE CATALUNYA
Albert Branchadell i Miquel Strubell.

Acabades les intervencions, hi haurà un debat obert amb els assistents.

L’assistència és lliure però cal confirmar per correu electrònic a iea.presidencia@gencat.cat

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006

Source: Agenda. Departament de la Presidència

PRESENTACIÓ LLIBRE: Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006

llibre-estudi lexicometric

El dia 23 de maig, a les 6 de la tarda peresentem el llibre Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006.

Lloc: Palau Centelles
Baixada de Sant Miquel, 8 – Barcelona

Hi intervindran:

  • Ferran Requejo, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern
  • Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
  • Albert Morales Moreno, autor del llibre

Per confirmar l’assistència: iea.presidencia@gencat.cat – tel. 933429800

Les persones assistents rebran un exemplar del llibre.

Dijous, 23 de maig, a les 6 de la tarda

Destaquem

Accés al llibre

Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido – RLD blog

L’octubre del 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el certificat de llenguatge jurídic català de les universitats catalanes com a certificat equivalent al certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), que s’adreça a l’Administració de justícia i altres operadors jurídics.

La Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), ens que agrupa totes les universitats del sistema universitari català, havia sol·licitat el reconeixement del seu certificat de llenguatge jurídic català a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). El certificat de nivell J s’adreça exclusivament al personal de l’Administració de justícia. Tenint en compte l’interès que el certificat podia tenir per a altres professionals de la justícia i el dret i per al professorat i estudiants de les facultats de dret de les universitats catalanes, la CIFALC va aprovar elaborar el seu propi certificat de llenguatge jurídic català i demanar-ne el reconeixement i l’equivalència amb el certificat J a la DGPL. D’aquesta manera les universitats catalanes van començar a oferir convocatòries d’examen de llenguatge jurídic català l’any 2018. Continuar llegint… Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido – RLD blog

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament. Continuar llegint… La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog

La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog

En el judici sobre el procés, i arran de la resolució de les qüestions prèvies de competència del 27 de desembre passat, el Tribunal Suprem (TS) es va pronunciar sobre l’anunci fet per les defenses que els testimonis farien ús de la llengua catalana. Es va expressar en els termes següents: “la sobrevenida invocación del derecho a que las sesiones del juicio se desarrollen en la lengua materna de los procesados contrasta con la ausencia de cualquier queja de indefensión durante el largo tiempo que ya han consumido la investigación y la fase intermedia de esta causa especial”. I el resultat va ser que el Tribunal va acordar oferir la interpretació consecutiva, cosa que els processats van rebutjar perquè no garantia, a causa de la intervenció de l’intèrpret, el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració. Continuar llegint… La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor – RLD blog

F. X. Vila: La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional

La dreta espanyola abandona el constitucionalisme
La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional
F. XAVIER VILA

F. XAVIER VILA 
Pablo Casado podria ser el líder del PP que entomés la derrota més humiliant de tota la història del seu partit, però ell creu que ho pot evitar exacerbant el seu nacionalisme. En conseqüència, últimament es prodiga en declaracions que el situen fora del marc constitucional i l’ubiquen de ple en el supremacisme castellà.

Continuar llegint… La dreta espanyola abandona el constitucionalisme (F. Xavier Vila)

F. X. Vila: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

El proppassat 21 de febrer, el diari conservador francès Le Figaro va publicar l’article “Pourquoi la Catalogne est devenue folle”de Charles Jaigu. En aquest article, i partint del llibre recentment publicat Le Labyrinthe catalan, de Benoît Pellistrandi, l’autor dedicava una tirallonga d’insults contra els catalans i difonia un conjunt de mentides i falsedats de proporcions tan absurdes que només poden qualificar-se de ridícules. Vaig enviar al diari un article de resposta, amablement traduït al francès per Alà Baylac, amb la intenció que la publicació prengués consciència de la dimensió del problema, però a dia d’avui el rotatiu francès no ha considerat oportú publicar-lo, per la qual cosa, i aprofitant que el portal Catnord digital ha decidit fer-lo públic, opto per difondre’l aquí en català.  Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

Bastardas, Boix (coord., 1994) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (en línia)

¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. [One country, one language? The political organization of language diversity]

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik – RLD blog

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu. Continuar llegint… La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia –   Ingemar Strandvik – RLD blog

«Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando

https://www.youtube.com/watch?v=DvYnMlZkXis&feature=youtu.be

Dijous 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME a la Universitat d’Augsburg entre 2016 i 2018. Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a YouTube.

El ponent va venir a presentar-nos les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant del projecte de recerca d’àmbit europeu MIME—Mobility and Inclusion in a Multilingual Europe(2014-2018), liderat per la Universitat de Ginebra i que va comptar amb la col·laboració de 22 universitats. El projecte, de cinc anys de durada, va aconseguir un finançament de fins a 6 milions d’euros. Continuar llegint… «Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando | Blog del seminari del CUSC

La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives. Continuar llegint… La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

V. Climent-Ferrando: Polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme (Seminari CUSC-UB)

La propera sessió del seminari del CUSC tindrà lloc dijous 24 de gener, 16:30h, aula 3.5Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME entre 2016 i 2018, ens hi presentarà les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant d’aquest projecte de recerca d’àmbit europeu. Teniu disponible la convocatòria en aquest enllaç, per si voleu ajudar-nos a difondre l’esdeveniment. Esperem que hagueu retornat de les vacances ben descansats i plens d’energia, i que tingueu un molt bon any 2019.

Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Recientemente analicé el convulso anterior mandato de la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma Vasca (Garaio, 2018). Este periodo duró aproximadamente 5 años muy intensos y logró paralizar muchas de las iniciativas llevadas a cabo desde el ámbito institucional local y regional para dar pasos en la revitalización del euskera y avanzar en el moderado uso social del idioma. En estas líneas nos proponemos apuntar algunos datos sobre la situación del euskera y sobre la actividad y las iniciativas político-jurídicas en materia lingüística que permitan superar el mencionado bloqueo. El ámbito de nuestra reflexión no solo refiere a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), sino a todos los territorios de Euskal Herria.

Breves datos sobre la situación actual del euskera
Alrededor de 3 millones de personas habitan Euskal Herria, de los cuales 714.000 son bilingües en euskera y castellano/francés. Si lo comparamos con la situación de hace un siglo, los porcentajes de hablantes actuales son más modestos, y las cifras, por el contrario, más altas. Esto explica el gran cambio social y cultural que ha vivido la sociedad vasca.

Imagen 1: Porcentaje de hablantes del euskera distribuidos por regiones (amarillo=bilingües, verde=bilingües pasivos y azul=monolingües castellano/francés).

Continuar llegint: Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Revista de Llengua i dret (n. 70)

Estudis sobre dret lingüístic

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra (2017). “Manual de llenguatge jurídic” [En línia] Juan Jiménez Salcedo PDF EPUB 253-266
Muñoz Machado, Santiago (dir.) (2017). “Libro de estilo de la justicia”. Barcelona: Espasa María de las Heras Caba PDF (ESPAÑOL) EPUB (ESPAÑOL) 257-259<
Bibliografia recent d’interès Elena Heidepriem Olazábal PDF EPUB 260-281

Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Publicació sobre l’anglicització de les universitats europees i catalanes

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren. Continuar llegint… Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços. Continuar llegint… Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:

Continuar llegint….Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

Conferència: «Llengua i identitat» (Junyent, Cabré, Branchadell i Vila)

Source: Universitat de Barcelona – Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB.

Amb aquests debats, la Universitat de Barcelona fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.

Enllaç a la notícia UB

Data : 22.11.2018, 18.30 h

Organitza : Universitat de Barcelona

Lloc : Edifici Històric, Aula Magna

Tots els actes es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.

Administració