Dret i política linguística

F. Bargues: “La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana”. RLD blog

wpid-generalitat-valenciana-e1450273997898La premsa valenciana s’ha fet ressò aquests dies que la nova llei de la funció pública valenciana inclourà l’exigència de conéixer el valencià per a l’accés en la forma que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents (art. 61.1.f. de l’Avantprojecte de llei d’ocupació pública de la Comunitat Valenciana). Cal dir que aquesta proposta reprodueix l’article 50.1.f) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Llei que segons el preàmbul “s’ajusta a l’article 3 de la Constitució… sense oblidar la doctrina del Tribunal Constitucional que dimana, fonamentalment, de les Sentències 82/1986, de 26 de juny; 46/1991, de 28 de febrer (F.J.3); 31/2010, de 28 de juny (F.J.14), i 165/2013, de 26 de setembre (F.J.5 i 11)”.

La proposta ve després d’un pacte al qual han arribat els tres principals sindicats majoritaris de la funció pública valenciana (UGT-PV, CCOO-PV i Intersindical Valenciana) per a exigir la competència en valencià per a l’accés a la funció pública.

Origen: La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

E. Pons: La jutge d’Olot i el català a la justícia 

X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret – RLD blog

logo_drets_linguistics_vertical

Els estudis sobre les polítiques lingüístiques i la planificació lingüística estan fent un gir cap a l’avaluació de l’eficàcia des d’una perspectiva més general d’avaluació de polítiques públiques. Aquesta tendència és la que va protagonitzar les X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» que van tenir lloc a les localitats de Teramo i Giulianova (Itàlia) entre el 14 i el 16 de desembre. Les Jornades van ser organitzades per les universitats de Girona i de Teramo i l’Associació LEM-Itàlia, amb la participació d’ODELLEUM -Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània- i el Centre d’Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua. Continuar llegint… X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret – RLD blog

C. de Rosselló (La BBC): Espanya i la igualtat de llengües

En un article a La Vanguardia, Francesc de Carreras recorda que el catalanisme polític de principis dels 80 tenia com a objectiu lingüístic considerar el català llengua oficial, en igualtat de condicions que el castellà. Segons el catedràtic, això es va aconseguir “sobradamente” amb la Constitució i l’Estatut. Des del meu punt de vista, l’arribada de la democràcia va possibilitar, efectivament, que el català fos llengua oficial però indiscutiblement en profunda desigualtat de condicions respecte del castellà. Continuar llegint… La BBC | Espanya i la igualtat de llengües – La BBC

 

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66 – RLD blog

El proper 15 de desembre està prevista la publicació del número 66 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Aquest número inclou tretze estudis, una nota, tres recensions i les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Astúries, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2016. A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i la nota, i les referències de les recensions. Continuar llegint… Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66 – RLD blog

Nous talents en sociolingüística catalana

La Societat Catalana de Sociolingüística us convida a una nova edició de l’acte “Nous talents en sociolingüística catalana”, que aquesta vegada hem organitzat conjuntament amb el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc el dilluns 12 de desembre de 17:30h a 19h a la Facultat de Filologia de la UB, edifici Josep Carner, Sala Gabriel Oliver (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, de Barcelona). Es presentaran els següents treballs:

Alba Ferran (TFG; UB): L’ensenyament-aprenentatge del català a Tolosa: On, qui i per què.

Martí Freixas Cardona (TFG; UPF):La neologia formal en la premsa escrita en català

Carlota Fortià Andreu (TFG; UB): L’oficialitat lingüística en la doctrina jurídica

Pensem que pot ser una sessió molt interessant per a estudiants de grau i de postgrau. 

Societat Catalana de Sociolingüística

C. de Rosselló: “El xovinisme o la força d’un article”

Fa uns dies es va celebrar la 16a conferència de la Francofonia a Madagascar. François Hollande hi va pronunciar un discurs i el compte oficial de Twitter de la presidència de la República francesa se’n feia ressò amb aquesta piulada: “Le Français est la langue de la raison, de la liberté, de l’émancipation”.

hollande

En francès, com en català, l’article determinat serveix per distingir el substantiu que l’acompanya, per atorgar-li un tret diferencial respecte de la resta. És així, doncs, com el francès, en paraules d’Hollande, és la llengua de la raó, de la llibertat i de l’emancipació, en contraposició a totes les altres llengües del món, que tenen altres característiques, però no aquestes atès que són exclusives, pel que sembla, del francès. Continuar llegint… “El xovinisme o la força d’un article”, per Carles de Rosselló – Lliure i Millor

R. Trenzano: “La LUEV 30 anys després: Derogació o vigència?” (Alacant, 30/11)

Acte commemoratiu del Dia dels Drets Lingüístics a Alacant, 30 de novembre del 2016 a les 18h, Sala Rafael Altamira, Seu Ciutat d’Alacant (c. Ramón y Cajal 4, Alacant). “La LUEV 30 anys després: Derogació o vigència?”, conferència de Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana.

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

cam005701El passat divendres 18 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Elvira Riera (UPF) va conduir un seminari al voltant de Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011), de Philippe Van Parijs; d’aquesta manera completàvem la introducció a les propostes de l’autor que havíem iniciat al setembre. A més, la participació de Riera resultava del tot escaient, ja que recentment ha defensat una tesi doctoral que tracta precisament la noció de justícia lingüística: “Why Language(s) Matter to People. A theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies. The case of mixed societies”.

Com va remarcar la ponent, l’autor és conegut bàsicament per la seua teorització de la renda bàsica universal i com un dels principals exponents del liberalisme igualitari. Van Parijs és un filòsof activista i és per això que Linguistic Justice… és un llibre deliberadament provocatiu. Riera va situar el llibre en el marc del liberalisme igualitari, que tracta de conjugar els valors de llibertat i de justícia. Aquest corrent interpreta la llibertat com el dret a l’autonomia personal, sense ingerències de l’Estat. Defensen que l’estat ha de ser neutral, des d’una perspectiva de no intervenció que ha evolucionat recentment cap a la idea d’imparcialitat. De la seua banda, la justícia consistiria a protegir l’autonomia de l’individu però garantint la igualtat d’oportunitats i el dret de tria, a partir de la idea d’equitat. Aquesta visió de la justícia es va aplicar primer a l’economia i no va ser fins a meitat dels 90 que alguns filòsofs canadencs com Charles Taylor o Will Kymlicka van començar a aplicar-la a la gestió de les llengües i les cultures en estats plurinacionals. Continuar llegint… Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

presentacio-informe-2015

Us enviem una invitació a l’acte de presentació del IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja), coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC (Coneixements, representacions i usos del català), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. L’acte se celebrarà el dimarts 29 de novembre, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Invitació (pdf)

Criteris per al règim d’oficialitat lingüística a la República de Catalunya i l’Aran – Daniel Escribano – RLD blog

Durant els darrers mesos s’ha intensificat el debat sobre el règim jurídic d’oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l’Aran, endegat com una de les conse…

Origen: Criteris per al règim d’oficialitat lingüística a la República de Catalunya i l’Aran – Daniel Escribano – RLD blog

Crida d’articles TSC28: «Llengua i poder»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 28 (2018) – Monogràfic: «Llengua i poder»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Llengua i poder», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «Llengua i Poder». El tema pot ser tractat des de qualsevol vessant de les ciències humanes i socials com, per exemple, la sociologia, la història,  l’antropologia, l’economia o la psicologia social. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>  abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació.

La data màxima per a la recepció d’articles per al número 28 és el 17 de març de 2017, mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. Trobareu les normes de publicació a la web <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>. És recomanable trametre abans unes línies amb les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la revista, mitjançant l’adreça de gestió cruscat(arrova)demolinguistica(punt)cat. Continua llegint

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

Simposi: Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat

18 de novembre de 2016 al CCCB (Carrer de Montalegre, 5, 08001 Barcelona)

Programa

09.15 Inauguració. Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

10.00 Protecció de les minories i sobirania lingüística en l’àmbit polític europeu. Conferència inicial a càrrec del Prof. Dr. Peter A. Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Universitat d’Augsburg. Modera Miquel Strubell, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.00 L’occità a l’Aran. Jusèp Loís Sans Socasau, president de l’ Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Modera Marçal Girbau, patró de la Fundació Catalunya Fons.

11.30 – 12.00 Pausa cafè

12.00 Inici sessió d’Eixos temàtics:

12.00 – 12.45 Eix Mitjans de comunicació. Meius Ferrés, gestora de comunicació digital. Mercè Teodoro, advocada, experta en drets lingüístics. Modera Laia Soldevila, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

12.45 – 13.30 Eix Educació i cultura. Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics de la Generalitat de Catalunya. Mar Forcada, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i portaveu de SomEscola. Modera Jaume Marfany, vicepresident de la CAL.

13.30 – 15.00 Dinar

15.00 – 15.45 Eix Administració i justícia. Matilde Aragó, representant de Juristes per la Llengua Pròpia. Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
Modera Joan Ramon Solé, vicepresident de la Fundació Catalunya Fons.

15.45 – 16.30 Eix socioeconòmic. Francesc Marco, membre de l’executiva de La Plataforma per la Llengua. F. Xavier Vila, professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana
del Departament de Filologia Catalana de la UB. Modera, Joan Camp, soci director de Tirabol Produccions.

16.30 – 17.15 Eix domini lingüístic català. Isidor Marí, lingüista i representant de la Federació Llull. Josep Cruanyes, advocat i representant de la Secció de Dret Lingüístic de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Modera Ricard Gené, patró de la Fundació Catalunya Fons.

17.30 Cloenda del simposi

Continua llegint

Administració