Dret i política linguística

Revista Llengua i Dret, 38: De la traducció a la jurilingüística

CATALÀ | ESPAÑOL | ENGLISH

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Núm. 68, desembre de 2017. Sumari.

Secció monogràfica. De la traducció a la jurilingüística

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

ISSN 2013-1453 (versió web). ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)

Aquesta Revista ha estat indexada a Emerging Sources Citation Index (ESCI)

Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.

Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Anna M. Pla Boix (coord.), Jordi Ginebra, Agustí Pou Pujolràs, Jaume Vernet i Llobet. Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, col·lecció IEA Recerca, núm. 3, 2017.  Consulta en línia.

Arran d’un cicle de conferències que va tenir lloc a la Universitat de Girona i que reflexionava sobre dret lingüístic català, els seus antecedents, estatus jurídic actual i perspectives d’evolució futura, s’ha publicat el llibre Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Les quatre ponències reproduïdes al llibre que es glossa plantegen un enfocament complementari sobre el règim jurídic del plurilingüisme a Catalunya i prenen com a eix temporal de referència la controvertida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny (STC 31/2010). Si bé alguns aspectes que es tracten en aquestes pàgines han estat abordats anteriorment –així, tal com reconeix Jaume Vernet, la bibliografia sobre el marc constitucional és extensa, tenint en compte l’immobilisme d’aquest marc–, això no treu cap valor a l’interès i a l’oportunitat d’aquest llibre, perquè, com continua dient el mateix autor, la qüestió no és pacífica, com ho demostra la constant jurisprudència constitucional i ordinària. Continuar llegint: Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  –  Neus Oliveras – RLD blog

Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

Origen: Conclusions de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia – Consell de l’Advocacia Catalana

El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català  la Justícia. Enguany, portava per títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia aquesta situació en el posterior exercici professional. Continua llegint

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques” (CLUB25)

club25è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB25)

Un CLUB més que un club: 25 anys enraonant sobre la llengua

Enguany se celebra el 25è aniversari del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, un CLUB que vol ser molt més que un club, nascut a l’entorn del Grup d’Estudi de la Variació. Els CLUBs han intentat, any rere any, reflectir la recerca feta des de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la UB, i presentar-ne tant dels territoris de llengua catalana com d’arreu: així s’hi ha tractat temes com la dialectologia, la sintaxi, la gramàtica, la pragmàtica, la lexicologia i semàntica o la sociolingüística. Els col·loquis han estan sempre de franc i, sobretot, oberts a tots els filòlegs i lingüistes, tant estudiants com professors i investigadors.

Aquest any es commemora aquest vint-i-cinquè aniversari amb un format una mica diferent del que s’ha fet servir els anys anteriors. Es tracta de dues taules rodones, una dedicada a la sociolingüística (“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques”) i una altra a la dialectologia (“Estàndard, dialectes i dialèctica”), que tindran lloc el matí del divendres 17 de novembre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (de 9.30 a 13.30). Sou tots convidats a participar-hi activament.

Data: 17-11-2017

Lloc: aula 111

Programa:

9.30 h: Obertura i presentació: Javier Velaza, degà de Filologia; F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Lluís Payrató, coordinador del Grup d’Estudi de la Variació.

10.00 h: Taula rodona: «L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques», Albert Bastardas (UB), Pere Comellas (UB) i Miquel Strubell (UOC) Modera: Emili Boix.

11.30 h: Pausa

12.00 h: Taula rodona: «Estàndard, dialectes i dialèctica», Joan Costa (UPF), Lluís Gimeno Betí (UJI) i Miquel Àngel Pradilla (URV, IEC). Modera: Maria Pilar Perea

Organització: Secció de Lingüística Catalana,  Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona i Grup d’Estudi de la Variació (2014 SGR 918).

Més informació, inscripcions i contacte: https://club25ub.weebly.com/

Descarrega el programa en format PDF aquí.

 

De Londres a Gistaín / Brasil, conflictos lingüísticos y políticos

Dimarts, 7: Conferència de Bryan Mott, De Londres a Gistaín: Vivencias de un londinense chistabino en Aragón. A les 7 de la tarda a la Sala de professors de l’Edifici Josep Carner, Aribau, 2.
Els que coneixeu Bryan Mott sabeu que és un personatge polifacètic com n’hi ha pocs. Dimarts compartirà amb nosaltres les seves experiències a la vall de Gistau on va fer treball de camp per a la seva tesi i on es va convertir en un chistadino de cap a peus.
Dimarts, 8 (ha canviat de data): Conferència de Marcos Bagno, Brasil, conflictos lingüísticos y políticos. A dos quarts de set a la Sala Gabriel Oliver, al soterrani de l’Edifici Josep Carner, Aribau, 2.
Marcos Bagno és un lingüista i activista brasiler que denuncia els prejudicis lingüístics i l’estigma social que impliquen. A més a més, és un gran catalanòfil, el Juan Carlos Moreno Cabrera del Brasil, vaja. Estem segurs que us encantarà sentir-lo.

Més informació:  Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades www.gela.cat

Conference “The Current Challenges for Minority Languages in today’s complex societies” -Brussels 9th November

The Network to Promote Linguistic Diversity -together with the Centre Maurits Coppieters– will organize a High Level Conference titled “The Current Challenges for minority languages in today’s complex societies” in November 9th, in the Thon Hotel Brussels City Centre (Brussels). Continua llegint

La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas – RLD blog

La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, va recollir algunes previsions de caràcter lingüístic (article 9) sobre l’aprenentatge de català i castellà d’aquest col·lectiu. Igual com altres lleis d’aquest mateix període que contenen prescripcions lingüístiques, va ser objecte d’impugnació a la jurisdicció constitucional. En aquest cas, la Defensora del Poble hi va presentar recurs d’inconstitucionalitat, resolt per la sentència del Tribunal Constitucional 87/2017, de 4 de juliol. Continuar llegint… La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas – RLD blog

Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística a Catalunya

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, presenta al Ple els programes Emmarca’t, de promoció de l’ús del català en les grans marques, i Èlia, d’innovació i millora en la formació de català a adults. Continuar llegint…  Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística del Govern. Llengua catalana

Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos   –  Alfons Esteve – RLD blog

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

Jornada sobre el Català a la Justícia a Sabadell

Origen: Reserveu-vos l’1 de desembre: Jornada sobre el Català a la Justícia a Sabadell – Consell de l’Advocacia Catalana

El dia 1 de desembre la Comissió de Llengua Catalana del CICAC organitza, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia.

Enguany la trobada té com a objectiu reflexionar sobre el paper que juga la llengua catalana des de les aules fins al jutjat. L’acte està format per una conferència central, a càrrec del senyor Juan Carlos Moreno Cabrera (catedràtic en lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid), que anirà seguida d’una taula rodona en què s’escoltaran les diverses opinions sobre el tema. També hi ha programat, en el marc de la jornada, un debat relacionat amb l’ús del català, amb la col·laboració de la UAB.

L’assistència a l’acte és gratuïta i tindrà lloc al Col·legi d’Advocats de Sabadell. En breu, farem arribar el cartell i la programació completa i també la informació per inscriure-s’hi.

Lo primero es lo primero. Es primordial una nueva Ley del euskara – Garbiñe Petriati Ijurra – RLD blog

El euskara históricamente ha sido una realidad incómoda para las autoridades navarras y eso ha tenido reflejo directo en el corpus jurídico de la lengua y en las políticas desarrolladas por los diferentes gobiernos. El euskara, lengua propia de Nafarroa, ha sufrido durante largos años de políticas institucionales reacias, discriminatorias y obstruccionistas para con la normalización.

El Amejoramiento del Fuero de 1982, a diferencia de los restantes Estatutos de Autonomía que establecen lenguas cooficiales, introduce en su art. 9 un criterio territorial en cuanto a la oficialidad del vascuence. Criterio que no se da en otras comunidades donde la declaración de oficialidad de las lenguas propias afecta a todo el territorio.

Continuar llegint… Lo primero es lo primero. Es primordial una nueva Ley del euskara – Garbiñe Petriati Ijurra – RLD blog

 

Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

Origen: Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala – RLD blog

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

Origen: Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs | Blog del seminari del CUSC

Divendrek10272s 14 de juliol del 2017, a les 12h a l’aula 0.3 de l’Edifici Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc l’última sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Equal Recognition: the Moral Foundations of Minority Rights d’Alan Patten (Princeton University Press, 2014).

La sessió també servirà per a aplegar propostes de presentacions i temàtiques per a les sessions de lectura del curs 2017/2018. Esperem les vostres aportacions!

Advertisements

Administració