Dret i política linguística

Decret sobre usos institucionals i administratius de les llengües

S’ha publicat al DOGV el decret 61/2017 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. [2017/4338]: <http://www.dogv.gva.es/datos/2017/05/23/pdf/2017_4338.pdf>

Font: Maties Segura, UJI

Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial – Laura Abelló – RLD blog

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

L’objectiu principal de la Carta és encarar el problema de les grans diferències que existeixen en les situacions de les llengües regionals o minoritàries a Europa, fent recomanacions precises sobre com s’han de defensar i fomentar aquestes llengües en els diferents àmbits: Administració de justícia, ensenyament, serveis sanitaris, Administració pública, mitjans de comunicació, etc. Així doncs, aquestes llengües són les beneficiàries de la Carta, ja que es pretén fomentar l’ús efectiu en totes les esferes de la vida pública i privada. Els parlants de les llengües regionals o minoritàries desenvolupen un paper fonamental en l’assoliment d’aquest objectiu: perquè una llengua es desenvolupi, s’ha d’utilitzar de manera quotidiana i activa. Continuar llegint… Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial – Laura Abelló – RLD blog

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Jurilingüística i veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

La interacció entre llengua i dret ha rebut en català denominacions diverses al llarg del temps. Així es parla de jurilingüística, lingüística jurídica, llengua i dret, entre altres. També els darrers temps s’utilitza la denominació lingüística forense, com a traducció literal de l’anglosaxó forensic linguistics, per referir-se a la interacció entre les matèries lingüística i jurídica. Tot i que la diversitat denominativa no sempre implica variació conceptual, és previsible que darrere diverses denominacions hi hagi també interessos i objectius diversos. La proximitat entre termes que s’utilitzen per estudiar la relació entre llengua i dret pot generar una aparença d’equivalència, que ara per ara només es produeix funcionalment entre jurilingüística o lingüística jurídica i forensic linguistics. Continuar llegint… Jurilingüística i : veïns de comunitat – Cristina Gelpí – RLD blog

J. Canício: L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador (RLD blog)

L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

Continuar llegint… L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício – RLD blog

Dret lingüístic a la Unió Europea / Novetats del Centre de Documentació

Quines tendències segueixen les institucions i estats europeus respecte als drets dels seus ciutadans? S’observen canvis relacionats amb la història recent europea? Segueix-ne l’evolució a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació en Política Lingüística sobre  Dret lingüístic a la Unió Europea  (2010-2016)  http://bit.ly/2kphTXX Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

Durant el mes de febrer de 2017 el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres           Revistes

DESTAQUEM:

Gazzola, Michele; Wickström, Bengt-Arne (eds.). The Economics of Language Policy.  London; Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 2016.   (CES ifo Seminar Series). ISBN 9780262034708 Topogràfic: SL-Gaz Ressenya

Casanova, Eugeni. Els gitanos catalans de França: Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural, 2016. ISBN 9788499758053 (Pagès) 9788499653280 (IEC) Topogràfic: S/C-Cas Ressenya

Rivista Italiana di Studi Catalani [Alessandria : Edizioni dell’Orso] (2011- ). ISSN 2279-8781 Topogràfic: PP-RIV

 

L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell – RLD blog

rld_04

La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.

El dia 23 de gener el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, presentaren els nous programes i els nous models de prova que certificarà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Aquesta regulació s’incorpora en un projecte d’ordre que, a més, inclou les equivalències de títols i certificats lingüístics de tots els territoris que compartim la mateixa llengua.

Continuar llegint… L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell – RLD blog

Vanessa Bretxa comenta ‘Multicultural Citizenship’ de Will Kymlicka al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març del 2017, a les 12h a l’aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec de Vanessa Bretxa (CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka (Oxford University Press, 1995).

9780198290919

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Origen: Vanessa Bretxa comenta ‘Multicultural Citizenship’ de Will Kymlicka al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

F. Bargues: “La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana”. RLD blog

wpid-generalitat-valenciana-e1450273997898La premsa valenciana s’ha fet ressò aquests dies que la nova llei de la funció pública valenciana inclourà l’exigència de conéixer el valencià per a l’accés en la forma que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents (art. 61.1.f. de l’Avantprojecte de llei d’ocupació pública de la Comunitat Valenciana). Cal dir que aquesta proposta reprodueix l’article 50.1.f) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Llei que segons el preàmbul “s’ajusta a l’article 3 de la Constitució… sense oblidar la doctrina del Tribunal Constitucional que dimana, fonamentalment, de les Sentències 82/1986, de 26 de juny; 46/1991, de 28 de febrer (F.J.3); 31/2010, de 28 de juny (F.J.14), i 165/2013, de 26 de setembre (F.J.5 i 11)”.

La proposta ve després d’un pacte al qual han arribat els tres principals sindicats majoritaris de la funció pública valenciana (UGT-PV, CCOO-PV i Intersindical Valenciana) per a exigir la competència en valencià per a l’accés a la funció pública.

Origen: La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

E. Pons: La jutge d’Olot i el català a la justícia 

X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret – RLD blog

logo_drets_linguistics_vertical

Els estudis sobre les polítiques lingüístiques i la planificació lingüística estan fent un gir cap a l’avaluació de l’eficàcia des d’una perspectiva més general d’avaluació de polítiques públiques. Aquesta tendència és la que va protagonitzar les X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» que van tenir lloc a les localitats de Teramo i Giulianova (Itàlia) entre el 14 i el 16 de desembre. Les Jornades van ser organitzades per les universitats de Girona i de Teramo i l’Associació LEM-Itàlia, amb la participació d’ODELLEUM -Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània- i el Centre d’Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua. Continuar llegint… X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret – RLD blog

C. de Rosselló (La BBC): Espanya i la igualtat de llengües

En un article a La Vanguardia, Francesc de Carreras recorda que el catalanisme polític de principis dels 80 tenia com a objectiu lingüístic considerar el català llengua oficial, en igualtat de condicions que el castellà. Segons el catedràtic, això es va aconseguir “sobradamente” amb la Constitució i l’Estatut. Des del meu punt de vista, l’arribada de la democràcia va possibilitar, efectivament, que el català fos llengua oficial però indiscutiblement en profunda desigualtat de condicions respecte del castellà. Continuar llegint… La BBC | Espanya i la igualtat de llengües – La BBC

 

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59
Administració