Dret i política linguística

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik – RLD blog

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu. Continuar llegint… La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia –   Ingemar Strandvik – RLD blog

«Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando

https://www.youtube.com/watch?v=DvYnMlZkXis&feature=youtu.be

Dijous 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME a la Universitat d’Augsburg entre 2016 i 2018. Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a YouTube.

El ponent va venir a presentar-nos les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant del projecte de recerca d’àmbit europeu MIME—Mobility and Inclusion in a Multilingual Europe(2014-2018), liderat per la Universitat de Ginebra i que va comptar amb la col·laboració de 22 universitats. El projecte, de cinc anys de durada, va aconseguir un finançament de fins a 6 milions d’euros. Continuar llegint… «Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando | Blog del seminari del CUSC

La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives. Continuar llegint… La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard – RLD blog

V. Climent-Ferrando: Polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme (Seminari CUSC-UB)

La propera sessió del seminari del CUSC tindrà lloc dijous 24 de gener, 16:30h, aula 3.5Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME entre 2016 i 2018, ens hi presentarà les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant d’aquest projecte de recerca d’àmbit europeu. Teniu disponible la convocatòria en aquest enllaç, per si voleu ajudar-nos a difondre l’esdeveniment. Esperem que hagueu retornat de les vacances ben descansats i plens d’energia, i que tingueu un molt bon any 2019.

Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Recientemente analicé el convulso anterior mandato de la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma Vasca (Garaio, 2018). Este periodo duró aproximadamente 5 años muy intensos y logró paralizar muchas de las iniciativas llevadas a cabo desde el ámbito institucional local y regional para dar pasos en la revitalización del euskera y avanzar en el moderado uso social del idioma. En estas líneas nos proponemos apuntar algunos datos sobre la situación del euskera y sobre la actividad y las iniciativas político-jurídicas en materia lingüística que permitan superar el mencionado bloqueo. El ámbito de nuestra reflexión no solo refiere a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), sino a todos los territorios de Euskal Herria.

Breves datos sobre la situación actual del euskera
Alrededor de 3 millones de personas habitan Euskal Herria, de los cuales 714.000 son bilingües en euskera y castellano/francés. Si lo comparamos con la situación de hace un siglo, los porcentajes de hablantes actuales son más modestos, y las cifras, por el contrario, más altas. Esto explica el gran cambio social y cultural que ha vivido la sociedad vasca.

Imagen 1: Porcentaje de hablantes del euskera distribuidos por regiones (amarillo=bilingües, verde=bilingües pasivos y azul=monolingües castellano/francés).

Continuar llegint: Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal – RLD blog

Revista de Llengua i dret (n. 70)

Estudis sobre dret lingüístic

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra (2017). “Manual de llenguatge jurídic” [En línia] Juan Jiménez Salcedo PDF EPUB 253-266
Muñoz Machado, Santiago (dir.) (2017). “Libro de estilo de la justicia”. Barcelona: Espasa María de las Heras Caba PDF (ESPAÑOL) EPUB (ESPAÑOL) 257-259<
Bibliografia recent d’interès Elena Heidepriem Olazábal PDF EPUB 260-281

Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Publicació sobre l’anglicització de les universitats europees i catalanes

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren. Continuar llegint… Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços. Continuar llegint… Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:

Continuar llegint….Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

Conferència: «Llengua i identitat» (Junyent, Cabré, Branchadell i Vila)

Source: Universitat de Barcelona – Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB.

Amb aquests debats, la Universitat de Barcelona fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.

Enllaç a la notícia UB

Data : 22.11.2018, 18.30 h

Organitza : Universitat de Barcelona

Lloc : Edifici Històric, Aula Magna

Tots els actes es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández – RLD blog

El 29 de juny de 2018, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va dictar una sentència que va obtenir un considerable impacte mediàtic. La resolució considera que és procedent anul·l… Continuar llegint… L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández – RLD blog

Atkinson: Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality

Font: Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality | Language in Society | Cambridge Core

Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality

Abstract

Pro-independence parties won a narrow majority of parliamentary seats in the December 2017 elections in Catalonia. Should Catalonia at some point become independent from Spain, the respective status of Catalan and Spanish is a major issue about which there is significant divergence of opinion, not least within the independence movement in Catalonia. This article approaches the question of language officiality in a hypothetically independent Catalonia through the theoretical lens of linguistic authority, particularly the concepts of anonymity and authenticity. The data, an on-line discussion thread following an interview with a Catalan language activist, reveal a striking diversity of language ideological positions on both the nature of linguistic authority in Catalonia as things stand, as well as how such authority should be constructed and managed in the event of independence, particularly as regards questions of officiality. (Catalonia, linguistic authority, language ideologies, officiality)*

F. Xavier Vila parla sobre el document del nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya |

Font: F. Xavier Vila parla sobre el document del nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya |

Avui a La Vanguàrdia apareix una entrevista a F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i també del CUSC, on comenta el polèmic document del nou model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya presentat pel Departament d’Ensenyament.

Podeu llegir l’entrevista aquí:

IMG_20181029_092400.jpg

La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius. Continuar llegint… La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

A propòsit del llibre de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936) (2017). Palma: Lleonard Muntaner (ed.).  96 pàgines.

La primavera de 1939 un dirigent polític espanyol va escriure aquestes paraules referides a la llengua i cultura catalanes: “Admitamos que una violencia sostenida durante dos siglos contra un hecho natural, hubiera resultado a la larga ventajosa para toda España. Admitamos que en nuestro tiempo, habría valido más que todos los españoles hablasen una sola lengua y estuvieran criados en una tradición común, sin diferencias locales.” Continuar llegint… Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

«El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Divendres 21 de setembre va tenir lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Montserrat Sendra, investigadora del centre. La ponent va presentar-nos els resultats del seu projecte de recerca a l’entorn del debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

2018-09-21 Seminari Sendra 2

Sendra va començar la ponència situant el debat en el marc teòric de la política lingüística i remarcant que el català, en la seva condició de llengua minoritzada i després d’un procés de normalització lingüística encara en curs, es troba de nou en el focus de debat davant la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat independent en els propers anys: com cal encarar i prosseguir la normalització lingüística per garantir la supervivència del català i revertir-ne la minorització? Quines condicions serien indispensables per assegurar un context favorable al català en una Catalunya independent? Quin paper hi jugaria la futura oficialitat lingüística de la República catalana? Quina posició legal hauria d’ocupar el castellà en aquest marc? Continuar llegint… «El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Vídeo de la conferència de Vaillancourt: «Bill 101 is 40: the status of French in Québec»

Source: Ja podeu veure la conferència de François Vaillancourt, «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» | CUSC-UB

Ahir, dia 2 d’octubre, François Vaillancourt va impartir una conferència a la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona) titulada «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», en què, després posar-nos en context sobre la història, la demografia i la situació sociolingüística del Canadà, va passar a parlar-nos de les implicacions econòmiques de les polítiques lingüístiques i l’estat del francès al Quebec.

Si no vau poder assistir-hi, podeu visualitzar la conferència aquí

François Vaillancourt durant la seva conferència a la UB

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Administració