Dret i política linguística

El número 69 de la Revista de Llengua i Dret valora la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu 20è aniversari

imatge_rld

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 69 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD) amb la secció monogràfica “Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. El volum ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des de la seva entrada en vigor l’any 1998 amb sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal). Els estudis identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur.

La secció monogràfica ha estat coordinada pel doctor en ciència política Vicent Climent-Ferrando, que en fa la presentació. Conté les contribucions del professor de la Universitat d’Augsburg Peter A. Kraus, el degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto Eduardo Ruiz Vieytez, el professor de la Universitat de Vigo Fernando Ramallo, l’exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc Patxi Baztarrika, la professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà.

La secció habitual de llenguatge administratiu i jurídic aporta estudis sobre la importància de la interpretació judicial en l’enjudiciament de casos de violència de gènere, sobre el llenguatge jurídic en l’àmbit judicial llatinoamericà i sobre la terminologia jurídica en català a la base de dades terminològica multilingüe IATE. Per la seva banda, la secció de política i planificació lingüística recull una contribució sobre la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana, i la secció de dret lingüístic un article sobre la protecció i el reconeixement del català a la comarca del Carxe (Múrcia). Finalment, la secció de notes inclou un estudi de cas sobre l’ús de narratives en l’ensenyament del dret.

A més, la Revista inclou les cròniques sobre les novetats legislatives de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

Nou codi ètic

La publicació del número 69 arriba després de l’aprovació el passat mes de gener del codi ètic de conducta i bones pràctiques de l’RLD per part del Consell de Redacció. Es tracta d’un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com a entitat editora fins al comitè editorial, els autors i els avaluadors dels estudis. L’objectiu és garantir l’ètica en tot el procés editorial i la qualitat dels articles publicats.

La Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law va ser fundada el 1983 per l’EAPC i és de periodicitat semestral. Publica estudis acadèmics sobre llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística. Entre d’altres bases de dades, està indexada a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus i té el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Diversos experts identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur fruit de l’aplicació d’aquesta convenció del Consell d’Europa

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) Continua llegint

Crida d’articles RLD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Continua llegint

L’IEC concedeix una beca de la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner a Montserrat Sendra

18-04-20-15-16-34-153_decoEl 20 d’abril, en el marc del LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi dels Premis Sant Jordi 2018 de l’Institut d’Estudis Catalans, va concedir-se una beca a Montserrat Sendra, investigadora en formació del CUSC-UB, que s’havia presentat a la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner el passat novembre. Aquesta borsa d’estudi té com a objectiu l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català. Sendra va presentar-hi un projecte per dur a terme un estudi exhaustiu sobre el debat que s’ha produït entre el 2012 i el 2018 al voltant de quines llengües haurien de ser oficials en una República catalana. Continua llegint

Sessió del Grup de Recerca en Teoria Política de la UPF sobre política lingüística

El Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP)  de la Universitat Pompeu Fabra organitza sessions de presentació i discussió de treballs de recerca, amb l’objectiu d’analitzar les principals idees i concrecions institucionals sobre democràcia, federalisme i secessió que s’han renovat en els darrers temps en l’àmbit acadèmic i polític internacional, especialment en contexts plurinacionals. El proper dijous 3 de maig a les 13 h, a l’aula 40.047C (edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella) fa una sessió sobre la lectura adjunta:

De Schutter H. (2007). Language Policy and Political Philosophy. On the Emerging Linguistic Justice Debate. Language Problems & Language Planning, 31 (1), 1-23.

Presentadora: Elvira Riera

Discussant: Sergi Morales

La sessió és oberta a tothom que hi vulgui participar. Hi haurà entrepans i begudes.

Si algú necessita obtenir el text de la lectura es pot adreçar al coordinador de les sessions, Marc Sanjaume, marc.sanjaume(arrova)upf(punt)edu.

 

Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France (James Hawkey)

Source: Language Attitudes and Minority Rights – The Case of Catalan in France | James Hawkey | Palgrave Macmillan

Free Preview . Language Attitudes and Minority Rights. The Case of Catalan in France. Authors: Hawkey, JamesExamines the relationship between language attitudes and phonetic variation in Northern Catalonia

This book presents a detailed sociolinguistic study of the traditionally Catalan-speaking areas of Southern France, and sheds new light on language attitudes, phonetic variation, language ideologies and minority language rights. The region’s complex dual identity, both Catalan and French, both peripheral and strategic, is shown to be reflected in the book’s attitudinal findings which in turn act as reliable predictors of phonetic variation. The author’s careful discursive analysis paints a clear picture of the linguistic ideological landscape: in which French dominates as the language of status and prestige. This innovative work, employing cutting-edge mixed methods, provides an in-depth account of an under-examined language situation, and draws on this research to propose a number of policy recommendations to protect minority rights for speakers of Catalan in the region. Combining language attitudes, sociophonetics, discourse studies, and language policy, this will provide an invaluable reference for scholars of French and Catalan studies and minority languages around the world. Continua llegint

Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

Continuar llegint…  Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet – RLD blog

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.
Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Continuar llegint… La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña – RLD blog

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Jornada Drets Lingüístics: present i Futur

Foto Cloenda de la jornadaEls drets lingüístics del català encara tenen molt camí per recórrer

En la jornada es van analitzar els drets lingüístics del català dins l’àmbit judicial de l’Estat espanyol en comparació al tractament que en fan altres estats amb més protecció dels drets lingüístics, com és el cas de Bèlgica

La Jornada va ser inaugurada per Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols. Ambdós varen posar de manifest la poca presència que té el català en l’àmbit judicial, on només un 8% de les sentències realitzades a Catalunya són en català. En el marc universitari, Xavier Pons Ràfols va apuntar que el grau de Dret té un percentatge baix de docència en català, un 50%, mentre que la mitjana de la Universitat de Barcelona és d’un 66% i va remarcar la importància de les polítiques lingüístiques a la universitat. Continua llegint

L’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics: una perspectiva política i econòmica.

Títol: L’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics: una perspectiva política i econòmica.  Ponent: Pau Bori (Universitat de Belgrad). Dia: dijous 5 d’abril del 2018.  Hora: 16h. Aula: 52.221 (2a planta edifici 52. Roc Boronat – Campus Poblenou. (Us adjunto un cartell).

Resum: Aquesta conferència versa sobre ensenyament de segones llengües, política econòmica i ideologia. En concret, es tracta la relació de l’ensenyament d’idiomes i els seus materials didàctics amb l’actual fase del capitalisme, el neoliberalisme.  En una primera part, es presenten els corrents actuals en les polítiques didàctiques per a l’aprenentatge d’un idioma dins el seu context històric, polític i econòmic. Continua llegint

M. Strubell: Eusko Legebiltzarra, Gasteiz. 20/02/2018

Eusko Legebiltzarra, Gasteiz. 20/02/201815:30, 20/2/2018. Hezkuntza Batzordea

  • Se abre la sesión.
  • Comisión de Educación, vicepresidenta (Betolaza San Miguel) (15:37) [Ver vídeo]
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (15:37) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (15:43) [Ver vídeo]
  • Turno de grupos.
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:07) [Ver vídeo]
  • De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:13) [Ver vídeo]
  • Pastor Garrido, José Antonio (GP SV-ES) (16:16) [Ver vídeo]
  • Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:18) [Ver vídeo]
  • Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:26) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (16:32) [Ver vídeo]
  • Segundo turno de grupos.
  • Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:45) [Ver vídeo]
  • De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:49) [Ver vídeo]
  • Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:53) [Ver vídeo]
  • Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:57) [Ver vídeo]
  • Strubell, Miquel (16:57) [Ver vídeo]
  • Se suspende la sesión.

Sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’Estat espanyol

Sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’Estat espanyol 

S’acaben de fer públics els vídeos, les conclusions i bona part dels documents de treball del Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias que es va celebrar a Santiago de Compostel·la (Galícia) els dies 29 i 30 de juny del 2017. L’acte, que va aplegar per primera vegada a la història especialistes de totes les llengües RoM autòctones de l’Estat independentment del seu estatus oficial, estava dissenyat per valorar el grau de compliment dels compromisos assumits per l’Estat en relació amb la Carta. En termes molt generals, els dos dies de treball van permetre constatar que encara queda molt de camí per tal que l’Estat espanyol compleixi les obligacions adquirides pel que fa al respecte envers el seu plurilingüisme constitutiu. També va corroborar que, molt majoritàriament, el compliment dels compromisos es deriva d’accions dels poders autonòmics i locals, mentre que l’actuació de les autoritats centrals en aquest terreny resta molt i molt lluny de ser satisfactòria. Continua llegint

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir». Continuar llegint… TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao – RLD blog

Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Sovint els ciutadans de la Unió (UE) —els nacionals de 28 estats membres, de moment— tenen la sensació que les polítiques que s’hi realitzen estan destinades només a organitzar la macroeconomia, les polítiques de fronteres i l’euro, de manera que aquestes accions els afecten el seu dia a dia de forma indirecta o d’esquitllèbit.

No direm que no sigui cert aquest pensament més o menys generalitzat, però sí que afegirem que les polítiques legislatives en l’àmbit del dret privat i, en concret, en la nostra disciplina, el dret internacional privat, l’activitat legislativa de la UE és determinant i afecta directament la vida dels ciutadans. Això és així quan les persones actuen o es relacionen en àmbit intraeuropeu o transnacional. Per exemple, aquestes són presents en la compra d’un bitllet d’avió a Ryanair, en el supòsit d’un accident de trànsit a Portugal, en el desplaçament d’una enginyera o una cambrera per treballar a Alemanya, en la venda de vi d’un celler del Priorat a Suècia, en el lloguer d’un apartament a Croàcia a través d’Airbnb i en un llarg etcètera.

En aquest context, en què es connecten diversos ordenaments jurídics, el nostre estudi, que forma part del projecte de recerca més ampli “Recíproco encaje y coherencia de los ámbitos de los Reglamentos comunitarios de derecho internacional privado”, del Ministeri d’Economia i Competitivitat (DER2016-75318-P), es desenvolupa des d’una perspectiva juridicolingüística com a eix clau de les normes europees i que ajuda a comprendre i a atendre les dificultats en la seva aplicació.

Continuar llegint… Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font – RLD blog

Multilingualism in International Organizations and International Co-operation

The Study Group on Language and the United Nations invites you to contribute to a Symposium on Multilingualism in International Organizations and International Co-operation on Thursday & Friday, May 10-11, 2018 at the Church Center, 777 United Nations Plaza, New York, NY 10017. First Avenue at 44th Street Continua llegint

Administració