Dret i política linguística

La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius. Continuar llegint… La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

A propòsit del llibre de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936) (2017). Palma: Lleonard Muntaner (ed.).  96 pàgines.

La primavera de 1939 un dirigent polític espanyol va escriure aquestes paraules referides a la llengua i cultura catalanes: “Admitamos que una violencia sostenida durante dos siglos contra un hecho natural, hubiera resultado a la larga ventajosa para toda España. Admitamos que en nuestro tiempo, habría valido más que todos los españoles hablasen una sola lengua y estuvieran criados en una tradición común, sin diferencias locales.” Continuar llegint… Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

«El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Divendres 21 de setembre va tenir lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Montserrat Sendra, investigadora del centre. La ponent va presentar-nos els resultats del seu projecte de recerca a l’entorn del debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

2018-09-21 Seminari Sendra 2

Sendra va començar la ponència situant el debat en el marc teòric de la política lingüística i remarcant que el català, en la seva condició de llengua minoritzada i després d’un procés de normalització lingüística encara en curs, es troba de nou en el focus de debat davant la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat independent en els propers anys: com cal encarar i prosseguir la normalització lingüística per garantir la supervivència del català i revertir-ne la minorització? Quines condicions serien indispensables per assegurar un context favorable al català en una Catalunya independent? Quin paper hi jugaria la futura oficialitat lingüística de la República catalana? Quina posició legal hauria d’ocupar el castellà en aquest marc? Continuar llegint… «El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Vídeo de la conferència de Vaillancourt: «Bill 101 is 40: the status of French in Québec»

Source: Ja podeu veure la conferència de François Vaillancourt, «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» | CUSC-UB

Ahir, dia 2 d’octubre, François Vaillancourt va impartir una conferència a la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona) titulada «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», en què, després posar-nos en context sobre la història, la demografia i la situació sociolingüística del Canadà, va passar a parlar-nos de les implicacions econòmiques de les polítiques lingüístiques i l’estat del francès al Quebec.

Si no vau poder assistir-hi, podeu visualitzar la conferència aquí

François Vaillancourt durant la seva conferència a la UB

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Lara: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales

Ens complau convidar-vos a aquest esdeveniment organitzat conjuntament amb INCASI: Xerrada: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales. Dra. María Isabel Lara Millapán.  Data: 27 Sep 2018, 10:30-12:30h. Lloc: Aula G5/154 Seminari de Màster 1,  Edifici G, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.

Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

Monzó Nebot, Esther i Jiménez-Salcedo, Juan (ed.) (2018). Translation and Justice in a Postmonolingual Age. Delaware: Vernon Press – Marta Renau Michavila – RLD blog

La tesi d’aquest llibre és que vivim en una època on la justícia social s’obre camí, tant en les mentalitats com en els sistemes polítics, com a objectiu últim de l’organització social i com a mecanisme que permet la convivència pacífica i productiva de les identitats de diversitat i complexitat creixent que configuren el món actual. Sobre aquesta base, cadascun dels capítols de Translation and Justice in a Postmonolingual Age (La traducció i la justícia de l’era postmonolingüe) és una contribució original i convincent a la bibliografia especialitzada i val a dir que és una peça molt esperada. Des d’una varietat de perspectives, que inclouen el dret, l’economia, la filosofia, la sociologia, l’antropologia, els estudis culturals i psicosocials, les teories polítiques i, és clar, la traducció i la interpretació, aquest llibre es planteja com una font d’inspiració atractiva, il·luminadora i acurada per a la investigació, la docència i la praxi de la traducció i la interpretació, però també per al disseny de les polítiques que regeixen la nostra convivència social.

Continuar llegint… Monzó Nebot, Esther i Jiménez-Salcedo, Juan (ed.) (2018). Translation and Justice in a Postmonolingual Age. Delaware: Vernon Press – Marta Renau Michavila – RLD blog

Llengua i Poder: Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 28 | Societat Catalana de Sociolingüística

Font: Llengua i Poder: Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 28 | Societat Catalana de Sociolingüística

Dijous 27 de setembre, a les 18:30h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 28 de la revista dedicat al tema de llengua i poder. Seguirà la intervenció d’una de les autores d’aquesta publicació, que explicara la seva aportació a la temàtica:

 

Rosa Urtasun

Llengua i poder simbòlic: anàlisi d’arguments d’editorials de premsa

Aquest treball se centra en el poder simbòlic com aquell tipus de poder lligat a la construcció de sentit i a la seva legitimació. Es parteix de la noció de legitimitat entesa com a autoritat, però també com a realitat que es considera normal, de sentit comú, que es dóna per descomptada. El treball il·lustra l’aplicació dels esquemes de la teoria de l’argumentació de Perelman i Olbrechts-Tyteca com a eines d’anàlisi que ajudin a explicitar els mecanismes que vehiculen diversos posicionaments i com una possible via per a concretar nocions genèriques, com ara construcció de sentit, visió de la realitat o esquemes i estructures mentals, nocions vinculades al concepte de poder simbòlic.

Conferència a càrrec de François Vaillancourt: «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» (2 d’octubre)

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació us convida a assistir a la conferència «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», a càrrec de François Vaillancourt, sobre els aspectes econòmics de la política lingüística al Quebec. Tindrà lloc el dimarts 2 d’octubre a les 18h, a la Sala de Professors de l’Edifici Josep Carner (5a planta), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Aquest acte s’emmarca en la celebració dels 20 anys del CUSC. Continua llegint

Montserrat Sendra i el debat sobre llengües i independència al seminari del CUSC

Source: Montserrat Sendra i el debat sobre llengües i independència al primer seminari del curs 2018/2019 | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 21 de setembre tindrà lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 1.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Montserrat Sendra, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, ens hi presentarà alguns resultats del seu projecte de recerca “El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent: autors, arguments i impactes”, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

Podeu consultar el calendari provisional del seminari per al curs 2018/2019 en aquest enllaç. L’edició d’enguany s’emmarca en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB, i doncs es concep com un espai d’intercanvi i de discussió de les diferents línies de recerca del Centre, tot i que també s’hi presentaran resultats de projectes del consorci MIME, del Cercle de Lingüística Aplicada de la UdL i també discutirem l’últim llibre del sociolingüista valencià Toni Mollà, entre altres.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Per a estar al dia de l’actualitat del seminari, seguiu-nos al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Complint amb les disposicions de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública,[1] el Govern autonòmic impulsa el procediment per recobrar la normativa que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Vuit anys després de l’aprovació, per primera vegada, de la normativa que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana per a l’accés al sector públic sanitari (Decret 24/2009, de 27 de març), es repeteix el mateix escenari. Un govern d’esquerra nacionalista torna a treballar per conciliar els drets lingüístics dels ciutadans amb l’ús normal i progressiu de la llengua catalana, també a l’àmbit sanitari. I això amb un context de malestar entre els socis de govern i els retrets de les entitats cíviques de major influència pel que fa a la promoció de la llengua catalana, a causa de la publicació, en el BOIB núm. 106 de 29 d’agost de 2017, de la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals. Continuar llegint… La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Articles sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent

Montse Sendra, gràcies a una beca de l’IEC, està actualitzant el corpus d’articles que parlen sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent per poder fer-ne un estudi global. Com que el món és tan gran i les cerques a vegades poden ometre resultats, s’ha fet pública la llista perquè cadascú pugui comprovar si hi ha els seus articles.

Concretament, interessen: articles d’opinió a la premsa (impresa o digital), notícies, reportatges, articles a blogs, entrevistes, conferències, debats o taules rodones, llibres, capítols de llibre, articles a revistes acadèmiques, treballs finals de grau, treballs finals de màster, documents de treball, propostes de constitució, manifestos, programes electorals, editorials de diaris o revistes, cartes al director, enquestes, vídeos, fòrums i humor gràfic. En resum: qualsevol aportació serà benvinguda!

Si has publicat algun article sobre el tema, pots comprovar si surts a la llista i, en cas negatiu, enviar la referència a montse.sendra (arrova) ub.edu. LLISTA: https://diaridecampsl.wordpress.com/2018/07/02/crida-de-contribucions-per-completar-la-llista-de-llenguesnouestat/

Novetats Blog RLD, maig 2018

Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz

Source: Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz |

IMG-20180717-WA0001Aquest dimarts, 17 de juliol, F. Xavier Vila ha pronunciat una ponència titulada «Algunes claus per a entendre la política lingüística» en l’obertura de la segona jornada de HIGA! Hizkuntza Gutxituetako Hiztun Gazteen 2. Topaketa / Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades, organitzada per la Universitat del País Basc i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Continua llegint

Premi en llengua i dret

07_prj_2018_luciana_calvo

L’Escola crea el premi EAPC Luciana Calvo per fomentar l’esperit científic del jovent sobre llengua i dret. Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) promou per primera vegada el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret en el marc dels Premis de Recerca Jove que convoca anualment el Govern de la Generalitat. L’objectiu és reconèixer els dos millors treballs en aquest àmbit redactats durant el curs 2017-2018 per alumnes de tercer i quart d’educació secundària obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior). Continua llegint

Revista de Llengua i Dret, número 69

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law
Nou número 69, juny de 2018 / Nuevo número 69, junio de 2018 / New issue 69, June 2018
www.rld.cat

Sumari / Sumario / Table of contents

Articles / Artículos / Articles

Secció monogràfica. «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries» / Sección monogràfica. «Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias» / Monographic section. «Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages»

Vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?
Vicent Climent-Ferrando

Between Minority Protection and Linguistic Sovereignty
Peter Alfred Kraus

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en su veinte aniversario: balance y retos de futuro
Eduardo Ruiz Vieytez

Relevancia e impacto do artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias e a súa repercusión nas linguas do Estado español
Fernando Ramallo

Una mirada a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias desde el euskera y desde el País Vasco
Patxi Baztarrika

«Ni una mala palabra, ni una buena acción»: indiferencia estatal y autonómica hacia los compromisos internacionales de protección del gallego contraídos con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias
Alba Nogueira López

La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol
Santiago Castellà

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic / Estudios sobre lenguaje administrativo y jurídico / Essays on Administrative and Legal Language
Diálogo multidisciplinar en violencia de género: profesionales de la justicia e intérpretes
Anabel Borja Albi, Maribel Del Pozo Triviño

Una mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano
Claudia Andrea Poblete, Pablo Fuenzalida González
La terminologia jurídica del IATE en català
Mercè Vàzquez, Antoni Oliver, Georgina Ubide

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística / Estudios sobre política lingüística y sociolingüística / Essays on Language Policy and Sociolinguistics

La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació

Joan Costa Carreras

Estudis sobre dret lingüístic / Estudios sobre derecho lingüístico / Essays on Linguistic Law

Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)

Angel Custodio Navarro Sánchez

Continua llegint

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

El número 69 de la Revista de Llengua i Dret valora la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu 20è aniversari

imatge_rld

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 69 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD) amb la secció monogràfica “Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. El volum ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des de la seva entrada en vigor l’any 1998 amb sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal). Els estudis identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur.

La secció monogràfica ha estat coordinada pel doctor en ciència política Vicent Climent-Ferrando, que en fa la presentació. Conté les contribucions del professor de la Universitat d’Augsburg Peter A. Kraus, el degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto Eduardo Ruiz Vieytez, el professor de la Universitat de Vigo Fernando Ramallo, l’exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc Patxi Baztarrika, la professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà.

La secció habitual de llenguatge administratiu i jurídic aporta estudis sobre la importància de la interpretació judicial en l’enjudiciament de casos de violència de gènere, sobre el llenguatge jurídic en l’àmbit judicial llatinoamericà i sobre la terminologia jurídica en català a la base de dades terminològica multilingüe IATE. Per la seva banda, la secció de política i planificació lingüística recull una contribució sobre la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana, i la secció de dret lingüístic un article sobre la protecció i el reconeixement del català a la comarca del Carxe (Múrcia). Finalment, la secció de notes inclou un estudi de cas sobre l’ús de narratives en l’ensenyament del dret.

A més, la Revista inclou les cròniques sobre les novetats legislatives de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

Nou codi ètic

La publicació del número 69 arriba després de l’aprovació el passat mes de gener del codi ètic de conducta i bones pràctiques de l’RLD per part del Consell de Redacció. Es tracta d’un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com a entitat editora fins al comitè editorial, els autors i els avaluadors dels estudis. L’objectiu és garantir l’ètica en tot el procés editorial i la qualitat dels articles publicats.

La Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law va ser fundada el 1983 per l’EAPC i és de periodicitat semestral. Publica estudis acadèmics sobre llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística. Entre d’altres bases de dades, està indexada a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus i té el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Diversos experts identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur fruit de l’aplicació d’aquesta convenció del Consell d’Europa

Administració