Dret i política linguística

Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Publicació sobre l’anglicització de les universitats europees i catalanes

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren. Continuar llegint… Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla – RLD blog

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços. Continuar llegint… Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene – RLD blog

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:

Continuar llegint….Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero – RLD blog

Conferència: «Llengua i identitat» (Junyent, Cabré, Branchadell i Vila)

Source: Universitat de Barcelona – Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB.

Amb aquests debats, la Universitat de Barcelona fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.

Enllaç a la notícia UB

Data : 22.11.2018, 18.30 h

Organitza : Universitat de Barcelona

Lloc : Edifici Històric, Aula Magna

Tots els actes es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández – RLD blog

El 29 de juny de 2018, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va dictar una sentència que va obtenir un considerable impacte mediàtic. La resolució considera que és procedent anul·l… Continuar llegint… L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández – RLD blog

Atkinson: Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality

Font: Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality | Language in Society | Cambridge Core

Catalan and Spanish in an independent Catalonia: Linguistic authority and officiality

Abstract

Pro-independence parties won a narrow majority of parliamentary seats in the December 2017 elections in Catalonia. Should Catalonia at some point become independent from Spain, the respective status of Catalan and Spanish is a major issue about which there is significant divergence of opinion, not least within the independence movement in Catalonia. This article approaches the question of language officiality in a hypothetically independent Catalonia through the theoretical lens of linguistic authority, particularly the concepts of anonymity and authenticity. The data, an on-line discussion thread following an interview with a Catalan language activist, reveal a striking diversity of language ideological positions on both the nature of linguistic authority in Catalonia as things stand, as well as how such authority should be constructed and managed in the event of independence, particularly as regards questions of officiality. (Catalonia, linguistic authority, language ideologies, officiality)*

F. Xavier Vila parla sobre el document del nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya |

Font: F. Xavier Vila parla sobre el document del nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya |

Avui a La Vanguàrdia apareix una entrevista a F. Xavier Vila, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i també del CUSC, on comenta el polèmic document del nou model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya presentat pel Departament d’Ensenyament.

Podeu llegir l’entrevista aquí:

IMG_20181029_092400.jpg

La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius. Continuar llegint… La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

A propòsit del llibre de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936) (2017). Palma: Lleonard Muntaner (ed.).  96 pàgines.

La primavera de 1939 un dirigent polític espanyol va escriure aquestes paraules referides a la llengua i cultura catalanes: “Admitamos que una violencia sostenida durante dos siglos contra un hecho natural, hubiera resultado a la larga ventajosa para toda España. Admitamos que en nuestro tiempo, habría valido más que todos los españoles hablasen una sola lengua y estuvieran criados en una tradición común, sin diferencias locales.” Continuar llegint… Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu – RLD blog

«El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Divendres 21 de setembre va tenir lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Montserrat Sendra, investigadora del centre. La ponent va presentar-nos els resultats del seu projecte de recerca a l’entorn del debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

2018-09-21 Seminari Sendra 2

Sendra va començar la ponència situant el debat en el marc teòric de la política lingüística i remarcant que el català, en la seva condició de llengua minoritzada i després d’un procés de normalització lingüística encara en curs, es troba de nou en el focus de debat davant la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat independent en els propers anys: com cal encarar i prosseguir la normalització lingüística per garantir la supervivència del català i revertir-ne la minorització? Quines condicions serien indispensables per assegurar un context favorable al català en una Catalunya independent? Quin paper hi jugaria la futura oficialitat lingüística de la República catalana? Quina posició legal hauria d’ocupar el castellà en aquest marc? Continuar llegint… «El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Vídeo de la conferència de Vaillancourt: «Bill 101 is 40: the status of French in Québec»

Source: Ja podeu veure la conferència de François Vaillancourt, «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» | CUSC-UB

Ahir, dia 2 d’octubre, François Vaillancourt va impartir una conferència a la Facultat de Filologia (Universitat de Barcelona) titulada «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», en què, després posar-nos en context sobre la història, la demografia i la situació sociolingüística del Canadà, va passar a parlar-nos de les implicacions econòmiques de les polítiques lingüístiques i l’estat del francès al Quebec.

Si no vau poder assistir-hi, podeu visualitzar la conferència aquí

François Vaillancourt durant la seva conferència a la UB

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Lara: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales

Ens complau convidar-vos a aquest esdeveniment organitzat conjuntament amb INCASI: Xerrada: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales. Dra. María Isabel Lara Millapán.  Data: 27 Sep 2018, 10:30-12:30h. Lloc: Aula G5/154 Seminari de Màster 1,  Edifici G, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.

Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

Monzó Nebot, Esther i Jiménez-Salcedo, Juan (ed.) (2018). Translation and Justice in a Postmonolingual Age. Delaware: Vernon Press – Marta Renau Michavila – RLD blog

La tesi d’aquest llibre és que vivim en una època on la justícia social s’obre camí, tant en les mentalitats com en els sistemes polítics, com a objectiu últim de l’organització social i com a mecanisme que permet la convivència pacífica i productiva de les identitats de diversitat i complexitat creixent que configuren el món actual. Sobre aquesta base, cadascun dels capítols de Translation and Justice in a Postmonolingual Age (La traducció i la justícia de l’era postmonolingüe) és una contribució original i convincent a la bibliografia especialitzada i val a dir que és una peça molt esperada. Des d’una varietat de perspectives, que inclouen el dret, l’economia, la filosofia, la sociologia, l’antropologia, els estudis culturals i psicosocials, les teories polítiques i, és clar, la traducció i la interpretació, aquest llibre es planteja com una font d’inspiració atractiva, il·luminadora i acurada per a la investigació, la docència i la praxi de la traducció i la interpretació, però també per al disseny de les polítiques que regeixen la nostra convivència social.

Continuar llegint… Monzó Nebot, Esther i Jiménez-Salcedo, Juan (ed.) (2018). Translation and Justice in a Postmonolingual Age. Delaware: Vernon Press – Marta Renau Michavila – RLD blog

Llengua i Poder: Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 28 | Societat Catalana de Sociolingüística

Font: Llengua i Poder: Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 28 | Societat Catalana de Sociolingüística

Dijous 27 de setembre, a les 18:30h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 28 de la revista dedicat al tema de llengua i poder. Seguirà la intervenció d’una de les autores d’aquesta publicació, que explicara la seva aportació a la temàtica:

 

Rosa Urtasun

Llengua i poder simbòlic: anàlisi d’arguments d’editorials de premsa

Aquest treball se centra en el poder simbòlic com aquell tipus de poder lligat a la construcció de sentit i a la seva legitimació. Es parteix de la noció de legitimitat entesa com a autoritat, però també com a realitat que es considera normal, de sentit comú, que es dóna per descomptada. El treball il·lustra l’aplicació dels esquemes de la teoria de l’argumentació de Perelman i Olbrechts-Tyteca com a eines d’anàlisi que ajudin a explicitar els mecanismes que vehiculen diversos posicionaments i com una possible via per a concretar nocions genèriques, com ara construcció de sentit, visió de la realitat o esquemes i estructures mentals, nocions vinculades al concepte de poder simbòlic.

Conferència a càrrec de François Vaillancourt: «Bill 101 is 40: the status of French in Québec» (2 d’octubre)

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació us convida a assistir a la conferència «Bill 101 is 40: the status of French in Québec», a càrrec de François Vaillancourt, sobre els aspectes econòmics de la política lingüística al Quebec. Tindrà lloc el dimarts 2 d’octubre a les 18h, a la Sala de Professors de l’Edifici Josep Carner (5a planta), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Aquest acte s’emmarca en la celebració dels 20 anys del CUSC. Continua llegint

Montserrat Sendra i el debat sobre llengües i independència al seminari del CUSC

Source: Montserrat Sendra i el debat sobre llengües i independència al primer seminari del curs 2018/2019 | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 21 de setembre tindrà lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 1.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Montserrat Sendra, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, ens hi presentarà alguns resultats del seu projecte de recerca “El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent: autors, arguments i impactes”, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

Podeu consultar el calendari provisional del seminari per al curs 2018/2019 en aquest enllaç. L’edició d’enguany s’emmarca en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB, i doncs es concep com un espai d’intercanvi i de discussió de les diferents línies de recerca del Centre, tot i que també s’hi presentaran resultats de projectes del consorci MIME, del Cercle de Lingüística Aplicada de la UdL i també discutirem l’últim llibre del sociolingüista valencià Toni Mollà, entre altres.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Per a estar al dia de l’actualitat del seminari, seguiu-nos al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Complint amb les disposicions de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública,[1] el Govern autonòmic impulsa el procediment per recobrar la normativa que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Vuit anys després de l’aprovació, per primera vegada, de la normativa que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana per a l’accés al sector públic sanitari (Decret 24/2009, de 27 de març), es repeteix el mateix escenari. Un govern d’esquerra nacionalista torna a treballar per conciliar els drets lingüístics dels ciutadans amb l’ús normal i progressiu de la llengua catalana, també a l’àmbit sanitari. I això amb un context de malestar entre els socis de govern i els retrets de les entitats cíviques de major influència pel que fa a la promoció de la llengua catalana, a causa de la publicació, en el BOIB núm. 106 de 29 d’agost de 2017, de la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals. Continuar llegint… La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell – RLD blog

Administració