Sociolingüística educativa

Com promoure l’ús del català des del sistema educatiu?

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Com promoure l’ús del català des del sistema educatiu?

Ja està disponible un volum que teníem moltes ganes de veure al carrer: La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats, editat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster i publicat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Aquest volum recull les ponències presentades al 24è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 24), celebrat a les darreries del 2016. Potser algun lector recordarà que aquest col·loqui es va dedicar precisament a posar en comú experiències, a compartir reflexions i a aportar tècniques i recursos entorn d’una tasca fonamental per a una llengua minoritzada: com aconseguir que els infants, adolescents i joves fessin més ús del català, en aquest cas, des de les institucions educatives. En aquest volum hi trobareu els textos que s’hi van presentar, revisats a la llum de les discussions i les reflexions del debat d’aquell dia. Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana: La llengua catalana i la mundialització (publicació en accés obert, n. 29, any 2019)

Capçalera de pàgina

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 29(2019). El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revistaCONSULTEU EL NÚMERO SENCER EN ISSUU

PortadaNúm. 29 (2019): La llengua catalana i la mundialització

La llengua catalana i la mundialització

  • Sumari
    • Llindar PDF Emili Boix-Fuster 7-8

Y. Matsumoto: “L’ús de materials i els moments materials dels estudiants en interaccions multilingües a l’aula: un enfocament multimodal”.

Us convidem a una xerrada a càrrec de la Dra Yumi Matsumoto, de la Universitat de Pennsilvània (EUA), titulada “L’ús de materials i els moments materials dels estudiants en interaccions multilingües a l’aula: un enfocament multimodal”.
Us esperem el dimarts 11 de juny de 17.00 a 18.00 h. en el Seminari de Màster 1 de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5, 1ª planta).
Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí
Després de la xerrada, la Dra. Matsumoto oferirá una sessió dels Espais Dialògics per a membres, estudiants de màster/doctorat i investigadors associats del grup GREIP. L’assistència a aquesta sessió dels Espais Dialògics s’ha de confirmar per correu a greip.activitats (arrova) gmail.com.

GREIP

C. Lapresta-Rey, À. Huguet: «Multilingualism in European Language Education»

Resultat d'imatges de Multilingualism in European Language EducationMultilingualism in European Language Education. Edited by: Cecilio Lapresta-ReyÁngel Huguet

Summary

This book explores how different European education systems manage multilingualism. Each chapter focuses on one of ten diverse settings (Andorra, Asturias, the Basque Country, Catalonia, England, Finland, France, Latvia, the Netherlands and Romania) and considers how its education system is influenced by historical, sociolinguistic and legislative and political processes and how languages are handled within the system, stressing the challenges and opportunities in each area of study. The chapters provide the reader with insights around three key aspects: the management of the guarantee of the rights of regional language minorities; the incorporation of the language background inherited by immigrants living in Europe (whether they are European citizens or not) and the need to promote the learning of international languages. Individually, the chapters offer deep insights into a specific education system and, together, the studies allow for a comparison and holistic understanding of multilingualism in European education. Continua llegint

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament. Continuar llegint… La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios – RLD blog

J. Batlle: Més enllà de la comprensió auditiva

Xerrada a càrrec del Dr. Jaume Batlle, de la Universitat de Barcelona, titulada “Més enllà de la comprensió auditiva: desenvolupament de la competència interaccional a través del discurs oral aportat en els materials d’Espanyol com a Llengua Estrangera”. Us esperem el dimarts 7 de maig de 17.00 a 18.00 h. en la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5).Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí. Després de la xerrada, el Dr. Batlle oferirá una sessió dels Espais Dialògics per a membres, estudiants de màster/doctorat i investigadors associats del grup GREIP. L’assistència a aquesta sessió dels Espais Dialògics s’ha de confirmar per correu a greip.activitats (arrova) gmail (punt) com.

Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.

Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013
IMG_20190405_111411_256corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.

A. Flors, F. X. Vila: “¿Ahogados en una confusión?” » Politikon

Por un lado, el estudio objeto de análisis sugiere que el modelo lingüístico escolar de Cataluña perjudica la adquisición de competencias lectoras y de ciencias a un segmento de castellanohablantes, entre los que destacarían los varones de clase alta y media alta educados en centros públicos fuera de Barcelona. Sin embargo, sabemos también que, a falta de datos explícitos sobre los usos lingüísticos en cada centro (que PISA no proporciona), no se puede identificar con precisión razonable cuál es el porcentaje de uso del catalán, el castellano y el inglés como lengua de aprendizaje en cada centro. Por lógica, pues, y contrariamente a lo que afirman Calero y Choi en su estudio, resulta imposible atribuir los peores resultados en las pruebas de PISA 2015 del segmento de alumnos indicado al uso vehicular del catalán. Continuar llegint… ¿Ahogados en una confusión? » Politikon

L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès (F. Xavier Vila)

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic univeAcaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

rsitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

M. Masseguer: “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés”

Marina Massaguer, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua, a la UB / R. G. A.

Entrevista a la filòloga Marina Massaguer, que fa recerca sobre no catalanoparlants a Catalunya

La filòloga Marina Massaguer treballa al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB), és membre del grup de recerca IdentiCat i del projecte Neophon sobre nous parlants, vinculats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on hi està fent una tesi doctoral sobre els perfills, les trajectòries i les ideologies dels no catalanoparlants a Catalunya. Recentment, ha impartit la conferència Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què? Organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha conversat amb el Diari de la llengua sobre la seva recerca.

Fins a quin punt és possible viure a Catalunya sense parlar català?

Depèn de la situació de partida de la persona. Hi ha gent que no té necessitat de parlar català perquè pot mobilitzar altres recursos: econòmics (pot ser que tingui els diners que vol i la feina que vol) i no li calgui aspirar a més o socials (ja té les relacions socials, la família i els amics que vol). En canvi, hi ha altres persones que sí que necessiten el recurs perquè volen aspirar a tenir feines millors o entrar en cercles socials als quals, de moment, no hi tenen accés.

Per què?

En primer lloc, si han arribat d’adults a Catalunya no s’han escolaritzat en català. Alguns no poden tampoc assistir a classes de català o bé perquè no tenen temps perquè treballen tot el dia. Si et passes tot el dia fregant escales no tens ganes que t’expliquin els pronoms febles a dos quarts de nou. Són els que més necessiten accedir a la llengua perquè els seus entorns de socialització no són en català i, alhora, els que hi tenen un accés més difícil. Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment a Catalunya i augmentar els teus recursos, més difícil hi tens l’accés.

Continuar llegint… “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés” – Diari de la llengua

X. Besalú: De models i usos (lingüístics) – Blog de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

La manca d’espais i temps on s’empri la llengua catalana pot comportar la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres entorns, a part de l’escola, per aprendre-la. Xavier Besalú. Professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i Cap de Publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, presentat l’octubre passat, és un document llargament pensat i reposat ja que, pel cap baix, té el seu origen en els treballs del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, creat l’any 2004, en el marc del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, un dels grans objectius del qual era “la consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe”.

Les universitats valencianes suspenen en llengua

Des de 2011, només la Universitat de València ha incrementat significativament les assignatures impartides en llengua pròpia, segons un informe del STEPV. En la resta s’hi estanca i en la Miguel Hernández no s’usa en cap assignatura.

Necessita millorar. I molt. Aquesta seria la qualificació que mereixeria el sistema públic universitari valencià si s’avaluara el seu compromís amb la llengua del país. El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament en Valencià (STEPV) ha analitzat l’oferta d’ensenyament en català de les cinc universitats públiques valencianes i els resultats no són encoratjadors. En concret l’estudi analitza l’oferta entre els cursos 2011/12 i 2017/18.

I el que es posa en evidència és que si bé es registra una xicoteta millora, aquesta és limitada. Només la Universitat de València ha millorat de forma notable la presència de l’idioma en el seu currículum, amb un increment de deu punts que la situa en el 36,2%. L’estudi s’ha fet excloent les matèries de les àrees lingüístiques, atès que aquestes s’han d’impartir, lògicament, en la llengua corresponent. En la banda contrària a la de la Universitat de València hi ha la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, on la docència del català es xifra en un pírric 0,1%. La Universitat Jaume I se situa la segona pel que fa a presència del català a les aules, amb un 19,6% del total de les matèries. Crida l’atenció, això no obstant, que la universitat castellonenca ha disminuït aquest percentatge des de 2011.

Continuar llegint… Les universitats valencianes suspenen en llengua – El Temps

Joan Mateo: el model d’escola catalana i la repercussió de la normativa estatal

El professor del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo impartirà la conferència «El model d’escola catalana» en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya, que tindrà lloc el dijous 13 de desembre a les 18.30 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Mateo analitzarà l’escola catalana en el marc de les relacions Catalunya-Espanya i, en concret, com la normativa espanyola sovint ha estat nociva per al model educatiu català.

Continua llegint

Elliott, Vila, Gilabert (2018) The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience

Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l’anglicització de les universitats. Immerses en un procés d’internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l’anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d’altres, l’article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l’hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Publicació sobre l’anglicització de les universitats europees i catalanes

Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |

L'Avenç 452 - desembre 2018El número 452 de la revista L’Avenç inclou una entrevista a F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, feta per Josep M. Muñoz. Podreu adquirir tant la versió en paper com la versió digital al web de la revista de L’Avenç.

Us en deixem alguns fragments: Entrevista a F. Xavier Vila a L’Avenç: «L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat» |

Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu

Font: Joan Pujolar – Ara és l’hora… del debat educatiu | NacióDigital

«La majoria social catalana, la que respecta a tothom, els mestres, els pedagogs, ens mereixem aquest debat, perquè l’escola en el fons som tots nosaltres»

 per Joan Pujolar

En qualsevol règim democràtic la política educativa cal que sigui objecte de debat; potser no contínuament, però sí regularment. Però Espanya és com és, i a Catalunya no ens hem pogut permetre aquest luxe. Davant les contínues tergiversacions o falsificacions de la premsa del règim des de fa dècades, el debat educatiu a Catalunya s’ha portat amb sordina, especialment pel que fa al tema de les llengües. Hi ha professors que no segueixen les directrius? Hi ha estudiants que es neguen a parlar català? Hi ha pares que es queixen? Hi ha molts joves que el saben, però mai no el parlen? O molts podrien sortir parlant i escrivint millor totes les llengües (inclòs l’anglès)? Potser l’escola aconsegueix que els nens siguin bilingües, però no que s’estimin les seves llengües? Davant tots aquests temes, s’ha practicat fins ara l’estratègia habitual de gestió de conflictes: calma i discreció.

Ara el Departament d’Ensenyament ens ha sorprès publicant el document El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. La iniciativa ha estat una sorpresa per a molts, i per a alguns un ensurt. Molts ho han interpretat dins la lògica de l’enfrontament Catalunya-Espanya, com una marxa enrere després d’anys de bullying mediàtic i polític, que des de fa un any s’ha convertit en bullying policial i judicial. Ens ho podem permetre, això d’obrir ara el meló de la immersió? L’altra cara de la pregunta és: fins quant ens podrem permetre de no obrir-lo.

Continua llegint

«Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC

2018-10-23 Maria SabatéDimarts 23 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Maria Sabaté-Dalmau, professora del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA). La ponent va presentar-nos alguns dels resultats preliminars del projecte de recerca en què participa sobre l’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat (ASSEMID).

El projecte ASSEMID, de tres anys de durada, se centra fonamentalment en tres eixos: Continuar llegint…  «Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau | Blog del seminari del CUSC

El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)

La política lingüística està empantanegada perquè l’han arrossegada al terreny de les banderes
F. XAVIER VILA Sociolingüista 13/11/2018 18:54

F. XAVIER VILA
El “model plurilingüe i intercultural” presentat pel departament d’Ensenyament podria convertir-se en el revulsiu que necessita l’escola per millorar en el terreny lingüístic, però també podria quedar en paper mullat o fins i tot representar un retrocés, depenent de diversos factors.
A hores d’ara, la política lingüística escolar està empantanegada perquè els sectors anticatalanistes l’han arrossegada cap al terreny de les banderes i els plantejaments essencialistes. Primer va ser la reivindicació del presumpte dret a elegir la llengua d’ensenyament, que en la pràctica consagrava el dret a ignorar el català. Després va venir la reivindicació d’un sistema basat en la igualtat horària del català, el castellà i l’anglès, com si emprar més el català que el castellà fos un afront intolerable a l’orgull nacional. Més recentment s’ha difós la idea que un ús excessiu del català era l’origen del sentiment independentista, un argument peculiar perquè es basa en la idea que no es pot ser espanyol en català i que els únics espanyols de debò són els castellans. Cap d’aquests missatges no ha reeixit a Catalunya, però sí que han generat malestar, sobretot quan alguns jutges han interpretat abusivament la legislació vigent. Continuar llegint… 
El nou model lingüístic escolar, una aposta (F. Xavier Vila)

Administració