Sociolingüística etnogràfica/antropològica

“L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging” Taula Rodona GREIP

Us convidem a la tercera Taula Rodona Internacional organitzada pel grup GREIP, “L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging“, que es realitzarà els dies 6 d’abril (de 16.45 a 20.30 hs.) i 7 d’abril (17.00 a 20.30) de 2017, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. La taula rodona compta amb la participació de convidats internacionals (Ofelia García,  Zhu Hua, Ricardo Otheguy, Georges Lüdi) i d’un panel de membres del grup GREIP. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a l’arxiu adjunt. Round Table GREIP

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Origen: Últimes publicacions de Makiko Fukuda |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

V. Salvador: Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca (Complèxica 11 – Seminaris per a la transdisciplinarietat)

Complèxica-11. Seminaris per a la transdisciplinarietat. L’onzè seminari de la sèrie Complèxica se celebrarà el dijous, 9 de març de 2017, a les 17.30 h, a la sala de professors, de l’Edifici Josep Carner, de la Universitat de Barcelona (c/Aribau, 2):

– Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca. A càrrec de Vicent Salvador. Catedràtic de filologia catalana. Universitat Jaume I de Castelló. Continua llegint

I. Larrea (tesi): «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya»

Origen: Lectura de tesi presentada per Imanol Larrea |

Divendres que ve el membre del CUSC Imanol Larrea defensarà la seva Tesi Doctoral «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya».

L’acte tindrà lloc el 3 de març de 2017, a les 11.00 hores, a la Sala de Conferències 55.309 del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (edifici Roc Boronat, planta -1).

Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

c43udarw8aeshkdDivendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca. Continuar llegint: Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Origen: Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

brasileirinhos_logoEl proper divendres, 17 de febrer del 2017 (12h, aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). Continua llegint

Seminari Identicat (UOC)

El seminari Identicat constitueix una àmbit de presentació i discussió de treball en curs en aspectes de sociolingüística, història i estudis culturals. L’organitza el Grup de Recerca Identicat de la UOC. Per participar-hi, només cal que ens ho advertiu prèviament escrivint a jpujolar(arrova)uoc.edu.
Divendres, 3 de febrer de 2017. 09:30-14:15. 11è Seminari Identicat. Sala -103 d’Humanitats. Av. Tibidabo 39, 08035 Barcelona. Wifi: Eduroam

Hora

Autor(s)

Títol

09:30-09:40

Joan Pujolar

Benvinguda

09:40-10:20

Marina Massaguer

“Language, Belonging, and Social Categories in Catalonia: Non-Catalan Speaking Perspectives” [Avançament de la comunicació que es presentarà al congrés Language, Mobility and Belonging d’Oxford el 23-25 de març: http://lmbconference2017.wixsite.com/lmb2017]

10:20-11:00

Gerard Corbella

Projecte de tesi.

11:00- 11:30

Pausa

11:30-12:10

Eva Codó

Llengua, emocions i coherència biogràfica: proposta d’anàlisi de narratives de (des)afiliació lingüística per part de “lifestylers” residents a Barcelona

12:10-12:50

Jaume Subirana

Construir amb paraules: l’espai simbòlic dels escriptors i la literatura en la cultura catalana contemporània (projecte de llibre)

12:50-13:30

Muriel Gómez

ADLAN i la promoció de l’art modern: de Barcelona al món. Connexions nacionals i internacionals

13:30-14:10

Jordi Cerdà

Joaquim Molas: Les avantguardes com a destrucció i reconstrucció d’una identitat

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

C. de Rosselló: “El xovinisme o la força d’un article”

Fa uns dies es va celebrar la 16a conferència de la Francofonia a Madagascar. François Hollande hi va pronunciar un discurs i el compte oficial de Twitter de la presidència de la República francesa se’n feia ressò amb aquesta piulada: “Le Français est la langue de la raison, de la liberté, de l’émancipation”.

hollande

En francès, com en català, l’article determinat serveix per distingir el substantiu que l’acompanya, per atorgar-li un tret diferencial respecte de la resta. És així, doncs, com el francès, en paraules d’Hollande, és la llengua de la raó, de la llibertat i de l’emancipació, en contraposició a totes les altres llengües del món, que tenen altres característiques, però no aquestes atès que són exclusives, pel que sembla, del francès. Continuar llegint… “El xovinisme o la força d’un article”, per Carles de Rosselló – Lliure i Millor

Seminari del Grup d’Estudis del Discurs (GED): Mireia Montaña (UOC) i Mario Bisiada (UPF)

Demà tindrà lloc el seminari del Grup d’Estudis del Discurs (GED), projecte de recerca ModevigTrad (FFI2014-57313-P), Universitat Pompeu Fabra. A càrrec de: Mireia Montaña (Universitat Oberta de Catalunya) i Mario Bisiada (Universitat Pompeu Fabra). Dia: divendres, 2 desembre del 2016. Hora: 12.00 h – 14. 00 h. Lloc: Aula 52.421- 4a planta edifici 52. Roc Boronat –  Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra.

Continua llegint

Job vacancy teaching Sociolinguistics (Sheffield)

 

We have just advertised the following 0.6 Teaching Associate position in Sociolinguistics at Sheffield. The successful applicant’s key responsibility will be to teach a Level 3 (final year) UG Language and Gender module. Applicants should have (or be close to completing) a PhD in sociolinguistics, so this may suit a PhD student. We would be happy to receive applications from individuals working in the area of Linguistic Ethnography. The deadline for the post is very short (5th December!) as we are looking to recruit someone to start in February.

Via: FòrumSL

Bibliografia: representació de la llengua

Les persones, de forma individual o col·lectiva, tenen percepcions, idees, valors i sovint també prejudicis sobre la llengua; la que parlen ells mateixos o els altres. Coneix aquest món de la representació de la llengua mitjançant la bibliografia que t’ofereix el Centre de Documentació de Política Lingüística. http://bit.ly/2f3P57g Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. Continua llegint

Professorat d’estudis catalans i beca de doctorat en l’àmbit de la sociolingüística i l’anàlisi del discurs

Divendres passat va sortir publicada al DOGC una convocatòria de selecció de professorat d’estudis catalans a les universitats de l’exterior. En aquest cas surten a selecció les places de les universitats de Kiel, a Alemanya, i de L’Havana, a Cuba; podreu trobar informació específica sobre els perfils que es demanen per a cadascuna de les places en aquest enllaç. Cal destacar especialment la plaça de Kiel, ja que va associada a una beca de doctorat en l’àmbit de la sociolingüística i l’anàlisi del discurs. Els candidats per a aquesta plaça, doncs, hauran de comptar amb el títol de màster en filologia, lingüística, sociolingüística, estudis culturals, didàctica de les llengües, etc., i hauran de presentar un esbós d’un projecte de tesi que s’adeqüi al projecte de recerca internacional en què s’emmarcarà, “The Discursive (De)Construction of Anxiety Culture: A Multidisciplinary Research Project Concerning Social Threats and Public Education” (per a més informació, consulteu aquest enllaç).

Font: Josep-Anton Fernàndez jfernandez(arrova)llull.cat Cap de l´Àrea de Llengua i Universitats – Head of the Department of Language and Universities

 

F. X. Vila (Amb certa calma): Aplaudir la liquidació del català… en català

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Aplaudir la liquidació del català… en català

Ahir dissabte la periodista Gemma Castanyer va publicar a l’Ara un article que us convido a retenir en la memòria: Parlar-los en anglès. A l’article, l’autora descriu una pràctica que fa temps que detectem en alguns sectors -ho fa, per exemple, el senyor Alfred Bosch– i que consisteix a transmetre com a primera llengua als fills no pas el català, sinó l’anglès.

Al llarg de l’article, la periodista amb prou feines amaga que la seva simpatia per aquesta opció, fins al punt que, quan planteja quins riscos pot oferir, només se li n’acut un:

“Encara ara de vegades ens parla en català, però nosaltres ens hem mantingut sempre amb l’anglès, no ens surt parlar-los en català”, diu la Montsant.

És a dir, que posats a parlar de riscos, a l’autora -que no sembla recordar aquell principi periodístic que diu que cal documentar-se en fonts diverses a l’hora de tractar qualsevol tema- no se li acut que potser aquests infants anglòfons no aprendran prou bé el català, o que segurament no hi tindran cap vinculació emotiva perquè serà la llengua “dels altres” o de l’escola. No, els únics “riscos” que sap trobar és que “la gent no ho entengui” o que, per la pressió de l’enton, potser aquestes famílies capdavanteres no aconseguiran eliminar el català del tot de la vida familiar. Fascinant declaració de principis…

Em sap greu haver-ho de recordar, però això que l’autora de l’article presenta com a fenomen innovador i que camufla sota el terme “immersió” és més vell que l’anar a peu i té un altre nom més desagradable: se’n diu substitució lingüística en família, i és exactament el que han fet milions de famílies d’arreu del món quan s’han passat a la llengua del poder perquè es pensaven que els oferiria més avantatges econòmics o socials. A Galícia, aquesta “immersió” tan guai ha fet que l’ús del gallec retrocedeixi més d’un 60% en tres generacions. Això és ni més ni menys el que va fer que a Alacant, a València o a la Catalunya Nord desaparegués el català durant el segle XX. A Catalunya també s’hi va apuntar una petita part de l’alta burgesia, com els comtes de Godó o el Vidal-Quadras, per esmentar-ne un parell de qui és públic i notori, i és allò que abans se’n deia parlar castellà “porque hacía más fino”.  Per sort, el moviment es va avortar, perquè si no el català senzillament hauria desaparegut. Perquè el que els defensors d’aquesta pràctica no acaben de veure és que en la mesura que el seu exemple s’estengués, passaria una cosa molt senzilla: que els nens catalans anglòfons deixarien d’aprendre català perquè trobarien més amiguets anglòfons amb qui parlar la seva llengua, mirarien les pel·lis en anglès, assistirien a escoles en anglès, els monitors dels esplais els començarien a parlar en anglès… Si fa no fa, com va passar amb tants pares pijos els anys 50 i 60 que van descobrir, ai ves, que curiós, que la nineta dels seus ulls no sabia català o com a molt el malparlava amb accent madrileny.

És obvi que hi ha molta gent que desitjaria que els seus fills aprenguessin molt millor l’anglès, i tal com estan les coses convindria que el sistema educatiu millorés substancialment la seva eficiència
en aquest punt. Tanmateix, una comunitat lingüística sana és la que sap distingir entre els usos interns i els externs. Contràriament al que prediquen els apòstols de l’hibridisme neoliberal, en sociolingüística sabem perfectament que les comunitats lingüístiques només usen dues llengües per a les mateixes funcions durant períodes relativament curts de la seva història, i ràpidament s’acaben decantant, normalment per la llengua més poderosa. Potser no és agradable, però sol ser així. Si més no, no ens enganyem amb paraules ensucrades.

PS
En tot cas, el que sí resulta francament innovador és que un periodista d’un mitjà en català enfoqui de manera tan positiva l’arraconament del català.

E. Boix: “Woolard: la profunditat de la mirada estrangera”

Origen: Woolard: la profunditat de la mirada estrangera (Emili Boix-Fuster)

Kathryn Woolard, la gran antropòloga i sociolingüista nord-americana, acaba de rebre el XXIVè Premi Internacional Ramon Llull. Aquest guardó valora el conjunt de l’obra d’una persona de fora del domini lingüístic català, escrita en qualsevol llengua, que hagi contribuït al coneixement i reconeixement de la realitat històrica i cultural dels països de llengua catalana. Costa resumir-ne els mèrits, però ho intentarem.

Woolard està convençuda que no es pot entendre la vida humana sense donar importància a la seva diversitat lingüística. Per això ha dedicat la seva vida, amb fascinació entusiasta, a explicar com determinats aspectes de les llengües passen a tenir significat social, desperten les nostres raons i emocions, mentre que d’altres passen desapercebuts. Per què alternem amb el castellà per expressar duresa o per fer riure? Per què parlem en català però escrivim en castellà? Per què ens picabarallem pels diacrítics quan tenen molta menys importància que l’estructura d’un text o una frase?

Des del 1979, des del final de la dictadura, Woolard ha estudiat amb delicadesa el joc i el xoc de llengües a Catalunya i ha sabut, amb la paciència d’observadora participant, característica d’una antropòloga solvent, entendre la nostra situació sociolingüística. Tal vegada veure’ns des de San Diego, al sud de Califòrnia, li ha permès entendre’ns millor que nosaltres mateixos. Els catalans vivim i parlem dins una peixera i ella ens mira des de fora. Però, tot i ser una investigadora reconeguda internacionalment, ha estat massa ignorada. El seu llibre Identitat i contacte de llengües a Barcelona (La Magrana) va passar sense pena ni glòria quan va aparèixer el 1992.

Continua llegint

Administració