Sociolingüística etnogràfica/antropològica

Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds

Publicació del text Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds, en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural. Altres notes publicades el 2017

Conferències d’aquest dijous: Vanessa Bretxa i Miquel Cabal |

Origen: Conferències d’aquest dijous: Vanessa Bretxa i Miquel Cabal |

Dijous 27 de maig se celebren dues conferències impartides per membres del CUSC-UB.

Vanessa Bretxa participarà en el II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre: Llengua, societat i poder, enguany  titulat “L’escola i la revitalització del català: la llengua a l’aula i al pati”, amb una conferència titulada «Les llengües dins l’aula: una perspectiva longitudinal». L’acte tindrà lloc al Campus URV Terres de l’Ebre (Avda Remolins 13-15, Tortosa) a les 18h.

Organitza: Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística

Miquel Cabal impartirà la conferència «El tàtar de Crimea: situació i perspectives» a les 19h a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (Carrer del Carme 47, Barcelona), en un acte organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Conferència: El tàtar de Crimea: situació i perspectives

Dijous, 27 d’abril de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Miquel Cabal Guarro (Universitat de Barcelona)

El conflicte russoucraïnès dels darrers anys ha tingut un dels escenaris principals a la península de Crimea. La primavera de 2014, després d’una invasió silenciosa, Crimea va passar a formar part de la Federació Russa. Els tàtars de Crimea, descendents de la població indígena que va ser deportada en massa a l’Àsia Central per ordre de Stalin l’any 1944, van témer una regressió en els drets lingüístics i nacionals que havien aconseguit recuperar d’ençà que van iniciar el retorn massiu a la península en la dècada de 1990. A partir de dades pròpies i oficials, farem un esbós de la situació sociolingüística del tàtar de Crimea i mirarem d’avaluar quines perspectives de futur se li presenten, especialment en matèria educativa, en una Rússia que exhibeix un comportament erràtic envers les minories nacionals.

Seminari-Taller de recerca col·laborativa sobre llengües i cultures: “La investigación colaborativa en la documentación del tsafiki, Ecuador”

Seminari-Taller de recerca col·laborativa sobre llengües i cultures: “La investigación colaborativa en la documentación del tsafiki, Ecuador”Dia: Dimecres 5 d’abril de 2017.  Hora: 18 h. Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Sala Pi i Sunyer (com arribar-hi). Full informatiu en format PDF
Continua llegint

M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Miquel Cabal Guarro
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

Tàtar o tàrtar?

Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.

Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

“L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging” Taula Rodona GREIP

Us convidem a la tercera Taula Rodona Internacional organitzada pel grup GREIP, “L’evolució de l’ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging“, que es realitzarà els dies 6 d’abril (de 16.45 a 20.30 hs.) i 7 d’abril (17.00 a 20.30) de 2017, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. La taula rodona compta amb la participació de convidats internacionals (Ofelia García,  Zhu Hua, Ricardo Otheguy, Georges Lüdi) i d’un panel de membres del grup GREIP. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a l’arxiu adjunt. Round Table GREIP

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Origen: Últimes publicacions de Makiko Fukuda |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

V. Salvador: Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca (Complèxica 11 – Seminaris per a la transdisciplinarietat)

Complèxica-11. Seminaris per a la transdisciplinarietat. L’onzè seminari de la sèrie Complèxica se celebrarà el dijous, 9 de març de 2017, a les 17.30 h, a la sala de professors, de l’Edifici Josep Carner, de la Universitat de Barcelona (c/Aribau, 2):

– Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca. A càrrec de Vicent Salvador. Catedràtic de filologia catalana. Universitat Jaume I de Castelló. Continua llegint

I. Larrea (tesi): «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya»

Origen: Lectura de tesi presentada per Imanol Larrea |

Divendres que ve el membre del CUSC Imanol Larrea defensarà la seva Tesi Doctoral «Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya».

L’acte tindrà lloc el 3 de març de 2017, a les 11.00 hores, a la Sala de Conferències 55.309 del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (edifici Roc Boronat, planta -1).

Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

c43udarw8aeshkdDivendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca. Continuar llegint: Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

Origen: Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

brasileirinhos_logoEl proper divendres, 17 de febrer del 2017 (12h, aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). Continua llegint

Administració