Sociolingüística etnogràfica/antropològica

Trobada Linguapax

La trobada Linguapax d’enguany tindrà lloc els dies 20 i 21 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Després de les jornades celebrades el 2017, que van comptar amb la presència i, afortunadament, l’interès de molts de vosaltres, ens plau oferir-vos el programa que trobareu adjunt. Dimarts, 20 de novembre, comencem el matí amb llengües i ciutats, amb l’estat de la qüestió i la proposta d’algunes línies de reflexió sobre diversitat lingüística i agenda urbana. La perspectiva de les organitzacions internacionals i la diversitat lingüística serà especialment oportuna enguany atesa la declaració, per part de Nacions Unides, de l’Any Internacional 2019 de les llengües indígenes. Una ocasió per concebre projectes i cooperacions locals i internacionals. A la tarda presentem la continuació de la línia iniciada en 2017, llengües i tradicions espirituals, i que enguany oferim com a part de les activitats de l’Any Panikkar. El dia 21 rebrem els participants de la Residència conjunta FABER (Residència d’Arts, Ciències i Humanitats)-Linguapax que haurà tingut lloc a Olot durant la setmana anterior (12-19/11). Aquí trobareu informació sobre els residents i els seus projectes en l’àmbit de la revitalització, les arts i la diversitat lingüística.  El programa clourà al vespre amb una conferència plenària de l’escriptor basc Bernardo Atxaga al Hall del CCCB.

Linguapax www.linguapax.org @InfoLinguapax

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Lara: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales

Ens complau convidar-vos a aquest esdeveniment organitzat conjuntament amb INCASI: Xerrada: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales. Dra. María Isabel Lara Millapán.  Data: 27 Sep 2018, 10:30-12:30h. Lloc: Aula G5/154 Seminari de Màster 1,  Edifici G, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.

Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

«Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

20180706_Flors-Mas 2

Divendres 6 de juliol va tenir lloc l’última sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Avel·lí Flors-Mas,

investigador del CUSC-UB. Amb el seminari es cloïa també el cicle de lectures temàtiques al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües: en aquesta ocasió tractàvem les perspectives etnogràfiques i interaccionals a partir del comentari de tres lectures de Monica Heller (1988), Kathryn A. Woolard (1987) i Xosé Luis Regueira (2016), respectivament. El seminari va consistir en una discussió dels articles articulada entorn del concepte d’indicialitat (indexicality).

Continuar llegint… «Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

 

M. Ventura: El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller

Darreres notes publicades

  1. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  2. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
  3. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
  4. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
  5. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone

This post is also available in: English

Montserrat Ventura i Oller
Universitat Autònoma de Barcelona

El silenci de les llengües

El silenci, com la paraula, és cultural. A les nostres llengües hi ha silencis moguts per moltes raons i hem crescut sabent-los interpretar. De vegades, ens generen dubtes, sovint a causa de dissonàncies individuals o de situacions conflictives cojunturals. Respecte, por, ignorància… el silenci ens diu coses sense paraules i, sovint, és molt eloqüent.

Però per algunes cultures, el silenci no és tan fàcilment classificable com una de les funcions de la parla. Hi ha societats que no només valoren el silenci, sinó que aquest impregna la seva comunicació, i fins i tot les seves formes de relació. Ellen Basso1  fou una de les pioneres a destacar el silenci com a forma cultural de comportament entre els apatxe occidentals i, amb ells, altres grups amerindis. En el seu estudi clàssic tracta d’explicar per què, en determinades circumstàncies, els apatxe occidentals eviten parlar i ho fan per raons que van més enllà del comportament verbal socialment determinat. Basso n’exposa algunes: la trobada amb estrangers, que comporta distància social; les primeres trobades entre enamorats (que de vegades es perllonguen mesos); retrobaments entre pares i fills després de llargues absències, on el silenci és atribuït a la necessitat de refer la relació; silenci davant els insults o les paraules fora de to d’algú forassenyat (per exemple, per un excés d’alcohol): si no s’hi pot raonar, millor no parlar; silenci en els rituals del dol: seria una falta de consideració amb qui està trist; i finalment, el silenci en les cerimònies de curació, on no es pot parlar al pacient per al qual canta l’especialista, per respecte als poders o esperits i per evitar la seva acció negativa en el pacient. Malgrat aquesta disparitat de situacions, E. Basso considera que es tracta sempre dels mateixos condicionants: el silenci, en la cultura del apatxe occidentals, està associat amb situacions socials en què els participants perceben les seves relacions envers una altra persona com a ambigües i/o imprevisibles; no és qüestió d’aquesta o aquesta altra situació contextual, sinó de relacions socials percebudes, que no són estructurals sinó dinàmiques. Hi ha però altres maneres de pensar aquests silencis. Continuar llegint… 28. El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

Source: Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos) Continua llegint

A. Sunyol (UAB): “multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya”. Seminari CUSC-UB.

Aquest divendres, 22 de juny, tindrà lloc el penúltim seminari del curs 2017/2018. Andrea Sunyol (UAB) ens hi presentarà la seua recerca de doctorat sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya, en què, com veurem, queden suspesos alguns dels principis rectors del model de conjunció en català. Recordeu, però, que el seminari serà a les 10h (i no a les 12h, com és habitual) a l’aula 2.5 de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB (entrada pel Carrer Aribau, 2).
L’últim seminari del curs tindrà lloc divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6. Avel·lí Flors hi presentarà l’últim bloc de lectures temàtiques al voltant dels fenòmens de contacte de llengües, dedicat, en aquest cas, a les perspectives antropològiques.

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

Andrea Sunyol (UAB) al penúltim seminari del CUSC, el 22 de juny | Blog del seminari del CUSC

Source: Andrea Sunyol (UAB) al penúltim seminari del CUSC, el 22 de juny | Blog del seminari del CUSC

s200_andrea-sunyolEl proper divendres 22 de juny, a les 10h a l’aula 2.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la penúltima sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió ens visita Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora del grup CIEN de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens presentarà la seua recerca de doctorat en curs sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya.

 

El seminari és obert a la comunitat acadèmica i al públic general: no hi falteu!

‘New Speakers’: language classrooms in Spanish and Catalan / ‘I’ll be one of them’

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert – RLD blog

Avui dia el feminisme està en boca de totes i, fins i tot, de tots. Molt notablement a les xarxes socials, però també als carrers, a les ciutats, als barris i fins i tot a les nostres universitats i centres d’estudi, el feminisme ha canviat les nostres vides. El passat 8 de març, els carrers de totes les ciutats es varen omplir de reivindicacions per reclamar els canvis interaccionals i estructurals que encara són necessaris. Amb una aturada de dones, vam assolir un impacte real. Ha sigut entre totes que hem aconseguit ser on som, que estem aconseguint canviar la representació de les dones en els missatges socials. Les lluites individuals orquestrades i sumades a les col·lectives ens fan arribar a tot arreu: ens permeten canviar com ens representem i ens representen en el llenguatge i en les estructures i els marcs jurídics. I així canvia el nostre futur. Continuar llegint… I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert – RLD blog

Fukuda: Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia

Source: Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia: Language and Intercultural Communication: Vol 0, No 0

Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia.ORCID Icon Published online: 16 Apr 2018 This paper explores language education in a Japanese school in Catalonia from the viewpoints of language policy with special attention to ideology. Our main goal is to identify the major factors which influence over the school’s language education. As a national school abroad, this school should include national, local and global viewpoints in its education. Language education is one of the methods to respond to this expectation. The results of data analysis, collected through semi-structured interviews with the vice-principal and principal of the school as well as parents, suggest that home country ideologies have an important influence over the school’s and sojourner families’ views on language and language education. Our study has demonstrated that an ideology-loaded, top-down LEP is not appropriate for the current situation. Therefore, it proposes a need to update and revise the language education of Japanese schools abroad. This may ultimately lead to suggesting an involvement of the agents (principals, teachers and parents) and participants (students) who are absent from the design of the LEP.

Cicle “La revitalització lingüística”: L. Whaley

Aquest divendres, 9 d’abril, a les 11,30 a l’aula Joan Maragall tenim la tercera conferència del cicle “La revitalització lingüística”.

Aquesta vegada el conferenciant és Lindsay Whaley del Darmouth College. El Dr. Whaley ha col·laborat amb Lenore Grenoble -una amiga del GELA des de fa molts anys- i amb ella va publicar dos llibres cabdals en l’àmbit de les llengües amenaçades i la revitalització. El primer “Endangered Languages: Current Issues and Future Prospects” és de 1998 i és un dels manuals pioners en l’estudi i descripció dels processos de substitutució lingüística. El segon, “Saving Languages” és de 2005 i, una vegada més, és un dels treballs pioners en revitalització lingüística. Continua llegint

Administració