Sociolingüística etnogràfica/antropològica

Fukuda: Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia

Source: Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia: Language and Intercultural Communication: Vol 0, No 0

Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Catalonia.ORCID Icon Published online: 16 Apr 2018 This paper explores language education in a Japanese school in Catalonia from the viewpoints of language policy with special attention to ideology. Our main goal is to identify the major factors which influence over the school’s language education. As a national school abroad, this school should include national, local and global viewpoints in its education. Language education is one of the methods to respond to this expectation. The results of data analysis, collected through semi-structured interviews with the vice-principal and principal of the school as well as parents, suggest that home country ideologies have an important influence over the school’s and sojourner families’ views on language and language education. Our study has demonstrated that an ideology-loaded, top-down LEP is not appropriate for the current situation. Therefore, it proposes a need to update and revise the language education of Japanese schools abroad. This may ultimately lead to suggesting an involvement of the agents (principals, teachers and parents) and participants (students) who are absent from the design of the LEP.

Cicle “La revitalització lingüística”: L. Whaley

Aquest divendres, 9 d’abril, a les 11,30 a l’aula Joan Maragall tenim la tercera conferència del cicle “La revitalització lingüística”.

Aquesta vegada el conferenciant és Lindsay Whaley del Darmouth College. El Dr. Whaley ha col·laborat amb Lenore Grenoble -una amiga del GELA des de fa molts anys- i amb ella va publicar dos llibres cabdals en l’àmbit de les llengües amenaçades i la revitalització. El primer “Endangered Languages: Current Issues and Future Prospects” és de 1998 i és un dels manuals pioners en l’estudi i descripció dels processos de substitutució lingüística. El segon, “Saving Languages” és de 2005 i, una vegada més, és un dels treballs pioners en revitalització lingüística. Continua llegint

A. Surrallés: 27. Parlar de colors sense termes de colors

This post is also available in: English

Alexandre Surrallés
Laboratoire d’anthropologie sociale, Collège de France

Pel que fa a la diversitat lingüística i cultural, un tema rellevant és la variabilitat de formes d’expressar l’experiència sensible que produeixen les textures, els colors, el olors i tot el que s’ofereix als nostres òrgans de percepció. Aquest objecte de recerca es troba, d’entrada, confrontat amb el problema del que en antropologia lingüística es denomina inefabilitat, és a dir, la dificultat o fins i tot la impossibilitat d’explicar amb paraules vivències per a les quals no hi ha conceptes o els que hi ha són poc evidents, un domini de recent constitució (Levinson i Majid). L’existència de buits semàntics relatius en especial a la denominació de percepcions, destaca com un dels problemes més importants per a una antropologia interessada pel sensible. I és que no és el mateix descriure l’olor d’una flor, per exemple, que descriure la forma d’una figura geomètrica. Hi ha una dimensió d’aquesta experiència sensible que s’escapa a tota conceptualització o codificació culturalment estabilitzada per convencions semàntiques.

Continuar llegint… Càtedra Unesco: Parlar de colors sense termes de colors

Entrevista a Kathryn Woolard

Entrevista de John Weston a Kathryn Woolard amb motiu de la publicació i premi del llibre Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in Twenty-First Century Catalonia. Kathryn Woolard és professora emèrita i professora de recerca en antropologia a la Universitat de Califòrnia, San Diego. Ha escrit obres capdals sobre ideologia lingüística i sobre la situació sociolingüística a Catalunya, inclòs el present llibre Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in Twenty-First Century Catalonia (Oxford University Press, 2016) que va guanyar el premi Edward Sapir 2017 de la  Societat d’Antropologia Lingüística.  Més informació: Otto Radio – New Books Network: Kathryn Woolard, “Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in Twenty-First Century Catalonia” (Oxford UP, 2016)

Font: Joan Pujolar. Universitat Oberta de Catalunya.

Les humanitats davant els reptes de la nova Europa: cultures, llengües, identitats

El 8è Congrés de SELICUP (Societat Espanyola d’Estudis Literaris de Cultura Popular) se celebrarà a Alcúdia (Mallorca) entre els dies 24 i 26 d’octubre de 2018,  a càrrec de la Universitat de les Illes Balears. El títol del congrés serà: LES HUMANITATS DAVANT ELS REPTES DE LA NOVA EUROPA: A: CULTURES, LLENGÜES, IDENTITATS.

Continua llegint

Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: de la recerca a l’acció educativa / – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Font:  Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: de la recerca a l’acció educativa / – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: de la recerca a l’acció educativa / Júlia Llompart Esbert ; direcció: Dra. Lorenza Mondada (Universität Basel, Suïssa), Dra. Lucile Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona)
Llompart Esbert, Júlia, autor
Mondada, Lorenza, supervisor acadèmic
Nussbaum, Luci, supervisor acadèmic
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials Continua llegint

«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

Origen: «La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde | Blog del seminari del CUSC

IMG-20171215-WA0002

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Continua llegint

K. Woolard: Catalan language, identity, and independence | OUPblog

The political crisis around Catalan sovereignty continues unabated, with a record voter turnout on December 21 in elections to replace the Catalan parliament that Spain suspended after the beleaguered referendum on independence of 1 October. The same pro-independence parties that had formed the deposed government again won a majority of seats in a significant rebuke to the Spanish government, which had declared the referendum illegal and jailed civic leaders and elected officials on charges of sedition and rebellion. Spanish Prime Minister Mariano Rajoy miscalculated in betting that the resulting political and economic instability would undermine support for independence. That mistake owes in part to a wide-spread failure to fully understand the nature of Catalan identity and society. Continuar llegint… Catalan language, identity, and independence | OUPblog

“Política, per definició”. La reflexió de Deborah Cameron sobre els usos ideològicament interessats dels diccionaris – Esther Monzó – RLD blog

Tenint en compte que els humans s’han estat organitzant políticament durant mil·lennis, sobta que l’estudi de les ideologies, com a conjunts d’idees que guien les accions dels individus, continuï sent relativament marginal en les disciplines socials. Una explicació plausible es basa precisament en el poder de la ideologia per disfressar-se en els quefers diaris, en els discursos legitimats, en els marcs de pensament, d’interpretació i d’acció (Foucault, 1975, 1982; Steger, 2008; Žižek, 2012; Geertz, 2013). Una altra explicació de la invisibilitat de la ideologia és la neutralitat amb què es presenten les institucions per assegurar-se l’acceptació relativa de les diverses identitats que convivim en els espais socials (vegeu, per exemple, Ellsworth; Rehmann, 2013). Continuar llegint… “Política, per definició”. La reflexió de Deborah Cameron sobre els usos ideològicament interessats dels diccionaris – Esther Monzó – RLD blog

L. Comajoan: Botifarra d’ou autèntica

«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»

Continuar llegint… Botifarra d’ou autèntica | VilaWeb

Perquè l’anàlisi de la conversa (CA) en l’era de ‘big data’?

Us podeu inscriure al taller, organitzat pel GREIP, “Perquè l’anàlisi de la conversa (CA) en l’era de ‘big data’?”, que es realitzarà els dies 6, 7 i 8 de febrer de 17.00 h. a 20.45 h. a la sala de conferències de la ‘Residència d’Investigadors’ (c/ Hospital, 84, Barcelona).

Els ponents convidats inclouen el Dr. Ufuk Balaman (Hacettepe University),  el Dr. Olcay Sert (Mälardalen University),  el Dr. Nigel Musk (Linköping University) i el Dr. Steven L. Thorne (Portland State College). Continua llegint

N. Sorolla a Zaragoza Lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”

Origen: El invierno en ZL | Zaragoza Lingüística

ZL invierno cartel 2018

N. Sorolla presenta “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” el 19/2 a la Universitat de Saragossa, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras).

Conferència del Llenguatge al Lloc de Treball. Avenços en la Recerca de Ciències Socials (Tarragona)

Tarragona (Catalunya, Espanya), 7 i 8 de juny de 2018

Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(Tarragona, Catalunya, Espanya)

Crida a la participació

L’abast i els objectius

La conferència pretén fomentar el debat entre científics socials sobre les relacions entre el llenguatge i la feina (ocupacions, processos laborals i condicions de treball). En aquest ampli camp, la conferència Language at work. Research Advances in Social Sciences proposa als participants analitzar la recerca sobre centralitat lingüística dels processos laborals i les seves implicacions socials i econòmiques. Dins d’un marc de discussió i crítica, la conferència parteix de la centralitat lingüística en el món de la informació; com que la informació està codificada lingüísticament, i per una àmplia gamma de productes i serveis, el llenguatge es converteix en la matèria primera. El llenguatge s’ha tractat com un component clau en la productivitat, l’ocupabilitat, els salaris i el control. Llengües maternes i estrangeres, llenguatge informàtic, sistemes numèrics, guions o protocols són eines de treball actuals que han de dominar els professionals d’una manera quotidiana. Més enllà de les típiques “indústries lingüístiques” que produeixen llibres o traduccions, les converses d’avui en dia i els textos produïts en un ampli ventall de llocs de treball es poden entendre com el producte final del procés laboral.

Des d’una perspectiva interdisciplinària i sota enfocaments estrictament acadèmics, la conferència reunirà investigadors amb recerca sobre les habilitats lingüístiques en el treball i les seves implicacions per a problemes socials i econòmics més amplis (inclusió social i econòmica, inseguretat laboral, aprenentatge de llarga durada, sindicació, desigualtats de gènere, diferencials salarials, etc.).

Temes:

  • Definició i mesura de les capacitats lingüístiques relacionades amb el rendiment laboral.

  • Estandardització lingüística / processos d’agència i producció.

  • Treballs “lingüístics” i “no lingüístics”.

  • Llengües no naturals en el mercat laboral. Llenguatges tècnics i numèrics.

  • Professions i llenguatge sectorial. Els argots, llenguatge dins l’empresa.

  • Habilitats lingüístiques, salaris, ocupació i ocupabilitat.

  • Llengua com a matèria primera, eina i producte.

  • Llengua, contractació i promoció.

  • Implicacions socials i econòmiques del treball lingüístic.

Ponents principals:

Alicia Adserà (Princeton University, EUA),

Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Alemanya),

Jan van Ours (Erasmus Universiteit Rotterdam, Holanda),

Anthony Pym (Universitat Rovira i Virgili, Espanya),

Christian Fuchs (University of Westminster, Regne Unit),

Bengt-Arne Wickström (Humboldt-Universität zu Berlin, Alemanya).

Presentació i registre dels resums

Les propostes de resums s’han d’enviar a amado.alarcon@urv.cat. Han de tenir 300 paraules com a màxim, 4 paraules clau i el nom i institució dels autors. Els sumaris s’han d’enviar en anglès. Les presentacions poden ser en altres idiomes, però els presentadors han de proporcionar un resum en anglès als organitzadors i al públic. Les propostes seran avaluades pel comitè científic. Les contribucions acceptades tindran 25 minuts per ser presentades.

Termini de presentació dels resums: 15 de març de 2018.

Notificació d’avaluació: 15 d’abril de 2018

Inscripció del presentador: 1 de maig de 2018

Quotes d’inscripció:

Les tarifes d’inscripció inclouran una carpeta del programa i el cafè de les pauses.

Preu general: 100 €

Preu reduït (per a estudiants i membres de les institucions de suport): 70 €

Beques:

Es consideraran 8 beques en el registre i 4 beques en el desplaçament entre els autors acceptats. Els autors acceptats han d’enviar una declaració de les necessitats entre el 16 i el 20 d’abril de 2018 a amado.alarcon@urv.cat. Els ajuts es resoldran abans de l’1 de maig de 2018.

Per arribar a Tarragona:

http://www.urv.cat/international/en_index.html

www.booking.com/Tarragona/Hotels

Membres del Comitè Científic: Amado Alarcón (Universitat Rovira i Virgili); Till Burckhardt (Université de Gèneve, Swicherland); Stéphanie Cassilde (Centre d’Études en Habitat Durable, Belgic); Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Germany); Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona, Spain); Federico Farini (Middlesex University in London, UK); Keiji Fujiyoshi (Otemon Gakuin University, Japan); Michele Gazzola (Humboldt-Universität zu Berlin, Germany); Nadezhda Georgieva-Stankova (Trakia University, Bulgaria); Maria Guadalupe González (Universidad Pedagógica Nacional, Mexico); Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida, Spain); Josiah McC Heyman (University of Texas at El Paso, USA); Maria Cristina Morales (University of Texas at El Paso, USA); Anthony David Pym (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Roland Terborg (Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico); Ester Torres (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Trinidad Valle (Fordham University, USA); Antoni Vidal (Universitat Rovira i Virgili); Johanna Woydack (University of Vienna, Austria).

Comitè Organitzador Local: Amado Alarcón (URV), Antoni Vidal (URV), Tinka Tabea Schubert (URV), Teresa Sorrosal (URV), Nune Ayvazyan (URV), Maria Jesús Muiños (URV), Teresa Corbella (URV), M. Carmen Molina (URV), Belén López (URV), Josep Ubalde (URV), Carla Aguilar (URV).

Link: https://www.dge.urv.cat/web/noticies/language-at-work-conference-research-advances-in-social-sciences-tarragona-catalonia-spain-june-7-8-2018-conferencia-del-llengua

Call for Papers – Català  / Call for Papers – English

I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia

El Grup de Recerca en Estudis del Discurs (GED) organitza la I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia. Data: dimarts 19 de desembre del 2017. Hora: 9.15 h.  Lloc: Auditori – Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra. Cal confirmar assistència a departament.tcl(arrova)upf.eduUnitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge. C. Roc Boronat, 138; 08018 Barcelona http://www.upf.edu/dtcl

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

«La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

20171124_123300

El passat divendres 24 de novembre a les 12h va tenir lloc la tercera sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va comentar dues lectures d’introducció a la lingüística de contacte com a perspectiva sobre els fenòmens de contacte de llengües, que constitueixen el fil conductor de les sessions de comentari de lectures del curs. En la segona part, la ponent va anar més enllà per a fer un interessant repàs històric d’alguns estudis sobre els fenòmens de contacte de llengües en el cas del català.

La primera lectura objecte de comentari va ser la introducció al manual An introduction to contact linguistics de Donald Winford (Wiley-Blackwell, 2003). L’autor hi proposa un breu recorregut per les diferents possibilitats de situacions de contacte entre llengües; pels fenòmens que resulten d’aquest contacte; i finalment per la interacció entre els factors lingüístics i els factors externs (socials, psicològics, ecològics) sobre el canvi lingüístic. Winford destaca que totes les llengües han passat per etapes més o menys dilatades de contacte amb altres varietats lingüístiques, amb diferents resultats sense límits a priori. El canvi lingüístic com a resultat del contacte sol iniciar-se amb algunes formes lèxiques (un àmbit especialment permeable al canvi) però pot arribar a generar varietats completament noves.

Continuar llegint… «La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Origen: Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Resultat d'imatges de jon landaburuEl proper 1 de desembre, a les 11h, a la Sala de Professors (Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), tindrà lloc el Seminari d’investigadors amb Jon Landaburu (versió PDF), teòric de llarga trajectòria i diverses sensibilitats, investigador de terreny i actor institucional.

Serà una sessió per debatre i compartir amb Jon Landaburu qüestions en relació amb la recerca en llengües i cultures indígenes:

  • des de la perspectiva de l’antropologia lingüística i cultural,
  • dels ecosistemes de diversitat cultural i lingüística del continent americà, en particular a Colòmbia,
  • de la seva traducció en termes de protecció jurídica.

Organitza: LINGUAPAX en col·laboració amb el CUSC-UB i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

logos1des17-600x116

Lliurament dels premis d'(auto)biografies lingüístiques

El 30 de novembre es lliuraran els premis del IV Concurs internacional d'(auto)biografies lingüístiques. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia i començarà amb l’actuació de la cantant Namina Miró do Nascimento. Recordeu que, amb el lliurament de premis, quedarà oberta la cinquena convocatòria del premi i que ens podeu fer arribar els vostres treballs fins el 15 de setembre de 2018. Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades http://www.gela.cat

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes
Administració