Sociolingüística etnogràfica/antropològica

N. Sorolla a Zaragoza Lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”

Origen: El invierno en ZL | Zaragoza Lingüística

ZL invierno cartel 2018

N. Sorolla presenta “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” el 19/2 a la Universitat de Saragossa, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras).

Conferència del Llenguatge al Lloc de Treball. Avenços en la Recerca de Ciències Socials (Tarragona)

Tarragona (Catalunya, Espanya), 7 i 8 de juny de 2018

Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(Tarragona, Catalunya, Espanya)

Crida a la participació

L’abast i els objectius

La conferència pretén fomentar el debat entre científics socials sobre les relacions entre el llenguatge i la feina (ocupacions, processos laborals i condicions de treball). En aquest ampli camp, la conferència Language at work. Research Advances in Social Sciences proposa als participants analitzar la recerca sobre centralitat lingüística dels processos laborals i les seves implicacions socials i econòmiques. Dins d’un marc de discussió i crítica, la conferència parteix de la centralitat lingüística en el món de la informació; com que la informació està codificada lingüísticament, i per una àmplia gamma de productes i serveis, el llenguatge es converteix en la matèria primera. El llenguatge s’ha tractat com un component clau en la productivitat, l’ocupabilitat, els salaris i el control. Llengües maternes i estrangeres, llenguatge informàtic, sistemes numèrics, guions o protocols són eines de treball actuals que han de dominar els professionals d’una manera quotidiana. Més enllà de les típiques “indústries lingüístiques” que produeixen llibres o traduccions, les converses d’avui en dia i els textos produïts en un ampli ventall de llocs de treball es poden entendre com el producte final del procés laboral.

Des d’una perspectiva interdisciplinària i sota enfocaments estrictament acadèmics, la conferència reunirà investigadors amb recerca sobre les habilitats lingüístiques en el treball i les seves implicacions per a problemes socials i econòmics més amplis (inclusió social i econòmica, inseguretat laboral, aprenentatge de llarga durada, sindicació, desigualtats de gènere, diferencials salarials, etc.).

Temes:

  • Definició i mesura de les capacitats lingüístiques relacionades amb el rendiment laboral.

  • Estandardització lingüística / processos d’agència i producció.

  • Treballs “lingüístics” i “no lingüístics”.

  • Llengües no naturals en el mercat laboral. Llenguatges tècnics i numèrics.

  • Professions i llenguatge sectorial. Els argots, llenguatge dins l’empresa.

  • Habilitats lingüístiques, salaris, ocupació i ocupabilitat.

  • Llengua com a matèria primera, eina i producte.

  • Llengua, contractació i promoció.

  • Implicacions socials i econòmiques del treball lingüístic.

Ponents principals:

Alicia Adserà (Princeton University, EUA),

Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Alemanya),

Jan van Ours (Erasmus Universiteit Rotterdam, Holanda),

Anthony Pym (Universitat Rovira i Virgili, Espanya),

Christian Fuchs (University of Westminster, Regne Unit),

Bengt-Arne Wickström (Humboldt-Universität zu Berlin, Alemanya).

Presentació i registre dels resums

Les propostes de resums s’han d’enviar a amado.alarcon@urv.cat. Han de tenir 300 paraules com a màxim, 4 paraules clau i el nom i institució dels autors. Els sumaris s’han d’enviar en anglès. Les presentacions poden ser en altres idiomes, però els presentadors han de proporcionar un resum en anglès als organitzadors i al públic. Les propostes seran avaluades pel comitè científic. Les contribucions acceptades tindran 25 minuts per ser presentades.

Termini de presentació dels resums: 15 de març de 2018.

Notificació d’avaluació: 15 d’abril de 2018

Inscripció del presentador: 1 de maig de 2018

Quotes d’inscripció:

Les tarifes d’inscripció inclouran una carpeta del programa i el cafè de les pauses.

Preu general: 100 €

Preu reduït (per a estudiants i membres de les institucions de suport): 70 €

Beques:

Es consideraran 8 beques en el registre i 4 beques en el desplaçament entre els autors acceptats. Els autors acceptats han d’enviar una declaració de les necessitats entre el 16 i el 20 d’abril de 2018 a amado.alarcon@urv.cat. Els ajuts es resoldran abans de l’1 de maig de 2018.

Per arribar a Tarragona:

http://www.urv.cat/international/en_index.html

www.booking.com/Tarragona/Hotels

Membres del Comitè Científic: Amado Alarcón (Universitat Rovira i Virgili); Till Burckhardt (Université de Gèneve, Swicherland); Stéphanie Cassilde (Centre d’Études en Habitat Durable, Belgic); Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Germany); Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona, Spain); Federico Farini (Middlesex University in London, UK); Keiji Fujiyoshi (Otemon Gakuin University, Japan); Michele Gazzola (Humboldt-Universität zu Berlin, Germany); Nadezhda Georgieva-Stankova (Trakia University, Bulgaria); Maria Guadalupe González (Universidad Pedagógica Nacional, Mexico); Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida, Spain); Josiah McC Heyman (University of Texas at El Paso, USA); Maria Cristina Morales (University of Texas at El Paso, USA); Anthony David Pym (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Roland Terborg (Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico); Ester Torres (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Trinidad Valle (Fordham University, USA); Antoni Vidal (Universitat Rovira i Virgili); Johanna Woydack (University of Vienna, Austria).

Comitè Organitzador Local: Amado Alarcón (URV), Antoni Vidal (URV), Tinka Tabea Schubert (URV), Teresa Sorrosal (URV), Nune Ayvazyan (URV), Maria Jesús Muiños (URV), Teresa Corbella (URV), M. Carmen Molina (URV), Belén López (URV), Josep Ubalde (URV), Carla Aguilar (URV).

Link: https://www.dge.urv.cat/web/noticies/language-at-work-conference-research-advances-in-social-sciences-tarragona-catalonia-spain-june-7-8-2018-conferencia-del-llengua

Call for Papers – Català  / Call for Papers – English

I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia

El Grup de Recerca en Estudis del Discurs (GED) organitza la I Jornada d’Estudis del Discurs en honor a Helena Calsamiglia. Data: dimarts 19 de desembre del 2017. Hora: 9.15 h.  Lloc: Auditori – Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra. Cal confirmar assistència a departament.tcl(arrova)upf.eduUnitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge. C. Roc Boronat, 138; 08018 Barcelona http://www.upf.edu/dtcl

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

«La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

20171124_123300

El passat divendres 24 de novembre a les 12h va tenir lloc la tercera sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va comentar dues lectures d’introducció a la lingüística de contacte com a perspectiva sobre els fenòmens de contacte de llengües, que constitueixen el fil conductor de les sessions de comentari de lectures del curs. En la segona part, la ponent va anar més enllà per a fer un interessant repàs històric d’alguns estudis sobre els fenòmens de contacte de llengües en el cas del català.

La primera lectura objecte de comentari va ser la introducció al manual An introduction to contact linguistics de Donald Winford (Wiley-Blackwell, 2003). L’autor hi proposa un breu recorregut per les diferents possibilitats de situacions de contacte entre llengües; pels fenòmens que resulten d’aquest contacte; i finalment per la interacció entre els factors lingüístics i els factors externs (socials, psicològics, ecològics) sobre el canvi lingüístic. Winford destaca que totes les llengües han passat per etapes més o menys dilatades de contacte amb altres varietats lingüístiques, amb diferents resultats sense límits a priori. El canvi lingüístic com a resultat del contacte sol iniciar-se amb algunes formes lèxiques (un àmbit especialment permeable al canvi) però pot arribar a generar varietats completament noves.

Continuar llegint… «La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Origen: Seminari interdepartamental d’investigadors amb Jon Landaburu |

Resultat d'imatges de jon landaburuEl proper 1 de desembre, a les 11h, a la Sala de Professors (Edifici Josep Carner, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), tindrà lloc el Seminari d’investigadors amb Jon Landaburu (versió PDF), teòric de llarga trajectòria i diverses sensibilitats, investigador de terreny i actor institucional.

Serà una sessió per debatre i compartir amb Jon Landaburu qüestions en relació amb la recerca en llengües i cultures indígenes:

  • des de la perspectiva de l’antropologia lingüística i cultural,
  • dels ecosistemes de diversitat cultural i lingüística del continent americà, en particular a Colòmbia,
  • de la seva traducció en termes de protecció jurídica.

Organitza: LINGUAPAX en col·laboració amb el CUSC-UB i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

logos1des17-600x116

Lliurament dels premis d'(auto)biografies lingüístiques

El 30 de novembre es lliuraran els premis del IV Concurs internacional d'(auto)biografies lingüístiques. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia i començarà amb l’actuació de la cantant Namina Miró do Nascimento. Recordeu que, amb el lliurament de premis, quedarà oberta la cinquena convocatòria del premi i que ens podeu fer arribar els vostres treballs fins el 15 de setembre de 2018. Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades http://www.gela.cat

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

Origen: Taula rodona: “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits” |

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) organitza la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits”, que tindrà lloc el dilluns 27 de novembre a les 19:45 h al Centre cívic Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Gaudirem de les ponències de:Resultat d'imatges de carles de rossello

Carles de Rosselló (col·laborador del CUSC), Cap de servei del Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que parlarà d’experiències en diferents àmbits a Catalunya.

Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, que parlarà sobre experiències a l’escola en una zona de Catalunya Nord amb poca presència social del català.

Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d’Alacant, que parlarà també sobre experiències a l’escola en una zona del País Valencià on hi ha també poca presència social del català.

Presentarà la taula Maria Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI, que parlarà sobre experiències a l’escola a les Illes.

URV: «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova

L’Apellc, en el marc de la Tardor Literària de la ciutat, ha organitzat per a aquest dimecres, 15 de novembre, una sessió consistent en una conferència sobre «Els gitanos catalans a França», a càrrec d’Eugeni Casanova, professor de la Universitat de Lleida i autor del llibre del mateix nom, i una altra sobre els gitanos de Tarragona, a càrrec de Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte tindrà lloc a les 7 del vespre a la Sala de Graus de la URV.

Avinguda Catalunya, 35 • 43002 Tarragona

Seminari del CUSC amb Montserrat Sendra: contacte de llengües

Origen: Tercera sessió del seminari del CUSC amb Montserrat Sendra el 24 de novembre | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 24 de novembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la tercera sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

s200_montserrat-sendraEn aquesta ocasió, Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, presentarà una visió panoràmica de la disciplina de la lingüística de contacte, prenent com a punt de partida el capítol introductori del  manual de Donald Winford An introduction to contact linguistics (Wiley-Blackwell, 2003) i un article de Sarah Thomason al Journal of Language Contact, accessible en aquest enllaç. Continua llegint

Jornada “L’acolliment lingüístic”

Origen: Inscripció oberta a la vuitena jornada “L’acolliment lingüístic”. Llengua catalana

L'acolliment lingüístic

Jornada “L’acolliment lingüístic”

La Direcció General de Política Lingüística conjuntament amb la resta de membres del Grup d’Immigració de la Comissió per la Llengua de les Comarques Gironines organitza una nova edició de la jornada “L’acolliment lingüístic”. L’activitat tindrà lloc el 17 de novembre a l’auditori de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt. El termini d’inscripció està obert fins el 13 de novembre. Continua llegint

De Londres a Gistaín / Brasil, conflictos lingüísticos y políticos

Dimarts, 7: Conferència de Bryan Mott, De Londres a Gistaín: Vivencias de un londinense chistabino en Aragón. A les 7 de la tarda a la Sala de professors de l’Edifici Josep Carner, Aribau, 2.
Els que coneixeu Bryan Mott sabeu que és un personatge polifacètic com n’hi ha pocs. Dimarts compartirà amb nosaltres les seves experiències a la vall de Gistau on va fer treball de camp per a la seva tesi i on es va convertir en un chistadino de cap a peus.
Dimarts, 8 (ha canviat de data): Conferència de Marcos Bagno, Brasil, conflictos lingüísticos y políticos. A dos quarts de set a la Sala Gabriel Oliver, al soterrani de l’Edifici Josep Carner, Aribau, 2.
Marcos Bagno és un lingüista i activista brasiler que denuncia els prejudicis lingüístics i l’estigma social que impliquen. A més a més, és un gran catalanòfil, el Juan Carlos Moreno Cabrera del Brasil, vaja. Estem segurs que us encantarà sentir-lo.

Més informació:  Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades www.gela.cat

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians | Societat Catalana de Sociolingüística

Origen: Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians | Societat Catalana de Sociolingüística

Dimarts, 31 d’octubre de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Avel·lí Flors Mas
Universitat Oberta de Catalunya / Universitat de Barcelona Continua llegint

Sessió doble del seminari del CUSC amb F. Xavier Vila i Marina Massaguer el 20 d’octubre

Origen: Sessió doble del seminari del CUSC amb F. Xavier Vila i Marina Massaguer el 20 d’octubre | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 20 d’octubre, a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem una sessió doble del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

990_1460227201f-_xavier_vilaEn la primera sessió, a les 10h, F. Xavier Vila (UB) farà un repàs de l’evolució recent del camp de recerca sociolingüística sobre el contacte de llengües, prenent com a punt de partida el «Capítol 6. El multilingüisme i el contacte lingüístic» del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998), del qual és coautor amb Emili Boix (podeu accedir a una versió electrònica del manual en aquest enllaç). Aquesta primera sessió servirà per a introduir el fil conductor dels seminaris de comentari de lectures, que enguany estaran dedicats a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

s200_marina-massaguer_comesEn la segona sessió, a les 12h, Marina Massaguer (UOC) presentarà una part del seu projecte de tesi, actualment en marxa, sobre «Non-Catalan speakers in Catalonia: Power, Belonging and Legitimacy in the Post-National Era”. En concret, el seminari girarà a l’entorn de les perspectives no catalanoparlants sobre les llengües i el sentiment de pertinença a Catalunya.

Continua llegint

L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.

Continuar llegint.. L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

Jornada (UPF) “El sentiment de pertinença i la llengua”.

Els dies 26 i 27 d’octubre la càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra celebrarà la seva tercera jornada científica, que enguany durà per títol “El sentiment de pertinença i la llengua”. La càtedra Pompeu Fabra, aprovada pel Consell de Govern de la UPF en data 8 d’octubre del 2014, té com a objectiu fer explícit el compromís de la UPF amb la catalanitat. És per aquest motiu que s’organitza anualment una jornada sobre un tema específic relacionat amb la llengua i la cultura catalanes en el context d’un món global, però també local. Per la importància que pot tenir un debat sobre aquest tema ens hem volgut anticipar a la convocatòria oficial perquè pugueu, si ho considereu d’interès, reservar les dates en la vostra agenda, i us agrairé que en feu difusió. Us hi podeu inscriure a través del formulari d’inscripció que trobareu a la nostra pàgina web.

Més informació: https://portal.upf.edu/web/catedrapompeufabra/

 

A. Houwer: “Communicative needs of bilingual and bilingual-to-be pre-schoolers”

“Priorities for applied linguistics in today’s diverse world: focus on the communicative needs of bilingual and bilingual-to-be pre-schoolers and those of newly arrived adult immigrants”, per la Dra. Annick De Houwer. UPF, dimecres 27 de setembre, 13h. Més informació.

Administració