Sociolingüística etnogràfica/antropològica

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya

‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Seminari sobre mètodes de recerca en actituds lingüístiques amb Cristina Illamola

s200_cristina.illamola

Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ens parlarà sobre qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques.

Continua llegint

Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

This post is also available in: English
Lukas Duane
Université de Luxembourg

El món acadèmic és en gran mesura responsable de determinar què s’inclou dins de la categoria “llengua” i què s’inclou dins de la categoria “dialecte”. És a dir, en general, el coneixement acadèmic és la principal font de legitimació de les llengües i les seves varietats estàndard. El coneixement acumulat al llarg dels anys en departaments universitaris, congressos i revistes especialitzades proporciona una base i una justificació de la manera com es categoritza la variació lingüística i com l’entén la societat. No obstant això, de vegades, alguns agents socials poden oposar-s’hi, principalment a causa del paper de la llengua com a motor polític. En aquesta nota es discuteix com les noves condicions comunicatives establertes per les xarxes socials donen suport als agents socials a fi de qüestionar la producció acadèmica sobre el coneixement lingüístic.

Ho farem discutint breument un cas actual de les Illes Balears. En aquesta zona, tant el català com el castellà són llengües oficials: el català com a llengua pròpia de l’arxipèlag i el castellà com a llengua de l’estat espanyol. Tanmateix, des de 2013, algunes associacions d’activistes lingüístics “balearistes” han defensat que l’estatut de llengua oficial, juntament amb el castellà, ha de correspondre a una llengua “balear”, com a llengua autòctona, i no a la llengua catalana, com és actualment. Aquests activistes critiquen l’excessiva influència estandarditzadora de la llengua catalana en els vernacles baleàrics i argumenten que balear i català no formen part del mateix sistema lingüístic. Durant dècades hi ha hagut postures similars a les Illes, però eren més disperses, limitades a una única illa i sense efectes polítics ni socials. Continuar llegint… Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

Continua llegint

«La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

2019-02-22_Bernat et al. 1Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.

Continuar llegint… «La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

L. Nussbaum i M. Martínez: “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”

Atenció: l’aula ha canviat. Aquí apareix l’aula nova.

Benvolgudes i benvolguts,Us convidem a una xerrada a càrrec de les ponents Luci Nussbaum i Matilde Martínez, titulada “Un diagnòstic sociolingüístic a la RAAN (Nicaragua)”. Us esperem el 26 de març a les 17.00 h. en la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-6).

Podeu trobar més informació i confirmar la vostra assistència aquí.

F. Walls (UB): Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Source: Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

L. Cruz (GREIP): La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat

La propera sessió d’anàlisi de dades del grup GREIP serà el dimarts 12 de febrer, de 16.00 a 18.00 h. (la data original era el 31 de gener).  Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat”. Data i lloc: dimarts 12 de febrer a les 16.00 h. a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5). Podeu trobar més informació aquí.  Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

M. Masseguer: “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés”

Marina Massaguer, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua, a la UB / R. G. A.

Entrevista a la filòloga Marina Massaguer, que fa recerca sobre no catalanoparlants a Catalunya

La filòloga Marina Massaguer treballa al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB), és membre del grup de recerca IdentiCat i del projecte Neophon sobre nous parlants, vinculats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on hi està fent una tesi doctoral sobre els perfills, les trajectòries i les ideologies dels no catalanoparlants a Catalunya. Recentment, ha impartit la conferència Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què? Organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha conversat amb el Diari de la llengua sobre la seva recerca.

Fins a quin punt és possible viure a Catalunya sense parlar català?

Depèn de la situació de partida de la persona. Hi ha gent que no té necessitat de parlar català perquè pot mobilitzar altres recursos: econòmics (pot ser que tingui els diners que vol i la feina que vol) i no li calgui aspirar a més o socials (ja té les relacions socials, la família i els amics que vol). En canvi, hi ha altres persones que sí que necessiten el recurs perquè volen aspirar a tenir feines millors o entrar en cercles socials als quals, de moment, no hi tenen accés.

Per què?

En primer lloc, si han arribat d’adults a Catalunya no s’han escolaritzat en català. Alguns no poden tampoc assistir a classes de català o bé perquè no tenen temps perquè treballen tot el dia. Si et passes tot el dia fregant escales no tens ganes que t’expliquin els pronoms febles a dos quarts de nou. Són els que més necessiten accedir a la llengua perquè els seus entorns de socialització no són en català i, alhora, els que hi tenen un accés més difícil. Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment a Catalunya i augmentar els teus recursos, més difícil hi tens l’accés.

Continuar llegint… “Com més necessitat tens de la llengua per avançar socialment, més difícil hi tens l’accés” – Diari de la llengua

M. Massaguer: “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”

Dimecres 19 a la tarda, seminari “Viure a Catalunya sense parlar català: qui, com i per què?”. La Marina Massaguer, ens torna a visitar després de la seva estada de recerca al Quebec i en la fase final d’elaboració de la tesi doctoral sobre el tema. Esperem que els que l’any passat no hi vau poder ser us ho pugueu combinar ara, atesa la importància d’aquesta perspectiva sociolingüística com a complement a la formació que hem rebut a la nostra universitat.

En aquesta sessió seguirem les trajectòries i analitzarem les ideologies lingüístiques de diferents perfils de població no catalanoparlant a Catalunya. D’aquesta manera introduirem els conceptes principals de la sociolingüística crítica internacional actual i veurem com s’entrecreuen en el cas català les complexes connexions entre llengua, relacions de poder i desigualtats entre individus i entre comunitats.

Seminari 19 desembre

Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

William A. Foley.  University of Sydney

La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Bernardo Atxaga: Què passa quan una llengua cau en desús o desapareix?

Font: Bernardo Atxaga | CCCB

Arrautza, ou, huevo, oeuf, egg

Arrautza, ou, huevo, oeuf, egg

Conferència de Bernardo Atxaga

Per què són importants totes les llengües? Què passa quan una llengua cau en desús o desapareix? L’escriptor Bernardo Atxaga compartirà les seves reflexions sobre la necessitat de mantenir i potenciar la diversitat lingüística al món en l’acte de cloenda de la trobada internacional de Linguapax.

Conferència: «Llengua i identitat» (Junyent, Cabré, Branchadell i Vila)

Source: Universitat de Barcelona – Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB.

Amb aquests debats, la Universitat de Barcelona fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.

Enllaç a la notícia UB

Data : 22.11.2018, 18.30 h

Organitza : Universitat de Barcelona

Lloc : Edifici Històric, Aula Magna

Tots els actes es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.

Sessions d’anàlisi de dades del GREIP

Properes sessions d’anàlisi de dades del grup GREIP:

Sessió del novembre: 
Jelena Marjanovic, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “Estudi basat en el disseny de l’aprenentatge autònom a l’aula de telecol·laboració: dos casos pràctics de professorat en formació”.

Us esperem el 20 de novembre  a les 12.00 h. en el seminari de màster 1 (edifci G-5) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.

Sessió del desembre: 

Joan Ploettner, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol La co-construcció de l’expertesa en la instrucció mediada en anglès (English-Medium Instruction, EMI).
Us esperem el 11 de desembre a les 12.00 h. en el seminari 1A (mòdul I) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.
Sessió del gener: 
Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol L’Educació Intercultural i el Bilingüisme són eines d’inclusió o d’occidentalització de les comunitats indígenes?: Anàlisi de la perspectiva indígena Embera-chamí .
Us esperem el 31 de gener a les 18.00 h. a la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB (aula per confirmar).
Podeu trobar més informació sobre les 3 sessions aquí.

Moore i Vallejo: ” Creativitat, semiosi i temes controvertits en un projecte transnacional de producció de vídeos amb joves”

Primera sessió d’anàlisi de dades GREIP d’aquest curs, a càrrec de l’Emilee Moore i la Claudia Vallejo, amb títol ” Creativitat, semiosi i temes controvertits en un projecte transnacional de producció de vídeos amb joves“. Dia 30 d’octubre a les 11.30 h. en el seminari 2A (mòdul II) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. Podeu trobar més informació aquí.  GREIP. Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües.

El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Els estudiants de sociolingüística aprenen ràpid que la llengua té molta variació i que aquesta variació pot comportar una gran quantitat d’informació social. Considerem el cas del Regne Unit. Tan bon punt un parlant nadiu d’anglès britànic utilitza la paraula bath (‘bany’), segons com la pronuncia , s’exposa un allau de judicis socials… D’on és aquesta persona?, A quina mena d’escola va anar?, Quina feina fa?, A quin partit polític vota? Les respostes a totes aquestes preguntes estan codificades potencialment per la pronúncia d’aquesta paraula tan curta: el parlant la pronuncia amb una vocal curta, com la de hat, o amb una vocal llarga, com la de car? La darrera consonant es pronuncia amb la llengua entre les dents o de la mateixa manera que el darrer so de staff? Aquesta parauleta, amb només tres sons diferents, palesa un nombre de pronúncies possibles que denoten informació social diferent segons el cas. Com sistematitzem aquesta variació tan complexa? Quina mena de categories socials poden predir o regir la preferència d’un parlant per usar un so o un altre? I, finalment, i això és especialment interessant en aquesta discussió, com afecten les nostres opinions sobre les llengües que parlem la manera com les parlem? Continuar llegint… El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey 

Continua llegint

II Jornada d’Estudis del Discurs Helena Calsamiglia. Discurs i interculturalitat 09/11/18 (UPF)

Data: divendres 9 de novembre del 2018. Horari: de 9.00 a 13.30 h. Lloc: Sala d’activitats 55.003 Tànger – planta baixa edifici 55. Tànger –  Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra

PROGRAMA 
    • 9.00  Presentació de la jornada
    • 9.15 – 10.00  Laura Santamaría (Universitat Autònoma de Barcelona). “Interculturalitat i Traducció”
    • 10.00 – 10.45  Mireia Trenchs (Universitat Pompeu Fabra). “Les aules com a espais de translingüisme i cosmopolitisme: Una mirada a les pràctiques reportades dels joves catalans”
    • 10.45 – 11.30  Tom Ricento (University of Calgary). “Immigration, Language and Integration into the Canadian Labor Market”
    • 11.30 – 12.00 Pausa per al cafè
    • 12.00 – 13.30 Taula rodona. Modera: Teun Van Dijk
Unitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge http://www.upf.edu/web/traduccio
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Trobada Linguapax

La trobada Linguapax d’enguany tindrà lloc els dies 20 i 21 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Després de les jornades celebrades el 2017, que van comptar amb la presència i, afortunadament, l’interès de molts de vosaltres, ens plau oferir-vos el programa que trobareu adjunt. Dimarts, 20 de novembre, comencem el matí amb llengües i ciutats, amb l’estat de la qüestió i la proposta d’algunes línies de reflexió sobre diversitat lingüística i agenda urbana. La perspectiva de les organitzacions internacionals i la diversitat lingüística serà especialment oportuna enguany atesa la declaració, per part de Nacions Unides, de l’Any Internacional 2019 de les llengües indígenes. Una ocasió per concebre projectes i cooperacions locals i internacionals. A la tarda presentem la continuació de la línia iniciada en 2017, llengües i tradicions espirituals, i que enguany oferim com a part de les activitats de l’Any Panikkar. El dia 21 rebrem els participants de la Residència conjunta FABER (Residència d’Arts, Ciències i Humanitats)-Linguapax que haurà tingut lloc a Olot durant la setmana anterior (12-19/11). Aquí trobareu informació sobre els residents i els seus projectes en l’àmbit de la revitalització, les arts i la diversitat lingüística.  El programa clourà al vespre amb una conferència plenària de l’escriptor basc Bernardo Atxaga al Hall del CCCB.

Linguapax www.linguapax.org @InfoLinguapax

Administració