Sociolingüística etnogràfica/antropològica

Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

William A. Foley.  University of Sydney

La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Bernardo Atxaga: Què passa quan una llengua cau en desús o desapareix?

Font: Bernardo Atxaga | CCCB

Arrautza, ou, huevo, oeuf, egg

Arrautza, ou, huevo, oeuf, egg

Conferència de Bernardo Atxaga

Per què són importants totes les llengües? Què passa quan una llengua cau en desús o desapareix? L’escriptor Bernardo Atxaga compartirà les seves reflexions sobre la necessitat de mantenir i potenciar la diversitat lingüística al món en l’acte de cloenda de la trobada internacional de Linguapax.

Conferència: «Llengua i identitat» (Junyent, Cabré, Branchadell i Vila)

Source: Universitat de Barcelona – Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència: «Llengua i identitat»

Conferència de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, inclosa en el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya. A la taula rodona, hi participaran M. Teresa Cabré, professora de la UPF; Albert Branchadell, professor de la UAB, i Francesc Xavier Vila, de la UB.

Amb aquests debats, la Universitat de Barcelona fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.

Enllaç a la notícia UB

Data : 22.11.2018, 18.30 h

Organitza : Universitat de Barcelona

Lloc : Edifici Històric, Aula Magna

Tots els actes es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.

Sessions d’anàlisi de dades del GREIP

Properes sessions d’anàlisi de dades del grup GREIP:

Sessió del novembre: 
Jelena Marjanovic, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “Estudi basat en el disseny de l’aprenentatge autònom a l’aula de telecol·laboració: dos casos pràctics de professorat en formació”.

Us esperem el 20 de novembre  a les 12.00 h. en el seminari de màster 1 (edifci G-5) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.

Sessió del desembre: 

Joan Ploettner, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol La co-construcció de l’expertesa en la instrucció mediada en anglès (English-Medium Instruction, EMI).
Us esperem el 11 de desembre a les 12.00 h. en el seminari 1A (mòdul I) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.
Sessió del gener: 
Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol L’Educació Intercultural i el Bilingüisme són eines d’inclusió o d’occidentalització de les comunitats indígenes?: Anàlisi de la perspectiva indígena Embera-chamí .
Us esperem el 31 de gener a les 18.00 h. a la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB (aula per confirmar).
Podeu trobar més informació sobre les 3 sessions aquí.

Moore i Vallejo: ” Creativitat, semiosi i temes controvertits en un projecte transnacional de producció de vídeos amb joves”

Primera sessió d’anàlisi de dades GREIP d’aquest curs, a càrrec de l’Emilee Moore i la Claudia Vallejo, amb títol ” Creativitat, semiosi i temes controvertits en un projecte transnacional de producció de vídeos amb joves“. Dia 30 d’octubre a les 11.30 h. en el seminari 2A (mòdul II) de la Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. Podeu trobar més informació aquí.  GREIP. Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües.

El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Els estudiants de sociolingüística aprenen ràpid que la llengua té molta variació i que aquesta variació pot comportar una gran quantitat d’informació social. Considerem el cas del Regne Unit. Tan bon punt un parlant nadiu d’anglès britànic utilitza la paraula bath (‘bany’), segons com la pronuncia , s’exposa un allau de judicis socials… D’on és aquesta persona?, A quina mena d’escola va anar?, Quina feina fa?, A quin partit polític vota? Les respostes a totes aquestes preguntes estan codificades potencialment per la pronúncia d’aquesta paraula tan curta: el parlant la pronuncia amb una vocal curta, com la de hat, o amb una vocal llarga, com la de car? La darrera consonant es pronuncia amb la llengua entre les dents o de la mateixa manera que el darrer so de staff? Aquesta parauleta, amb només tres sons diferents, palesa un nombre de pronúncies possibles que denoten informació social diferent segons el cas. Com sistematitzem aquesta variació tan complexa? Quina mena de categories socials poden predir o regir la preferència d’un parlant per usar un so o un altre? I, finalment, i això és especialment interessant en aquesta discussió, com afecten les nostres opinions sobre les llengües que parlem la manera com les parlem? Continuar llegint… El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey 

Continua llegint

II Jornada d’Estudis del Discurs Helena Calsamiglia. Discurs i interculturalitat 09/11/18 (UPF)

Data: divendres 9 de novembre del 2018. Horari: de 9.00 a 13.30 h. Lloc: Sala d’activitats 55.003 Tànger – planta baixa edifici 55. Tànger –  Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra

PROGRAMA 
    • 9.00  Presentació de la jornada
    • 9.15 – 10.00  Laura Santamaría (Universitat Autònoma de Barcelona). “Interculturalitat i Traducció”
    • 10.00 – 10.45  Mireia Trenchs (Universitat Pompeu Fabra). “Les aules com a espais de translingüisme i cosmopolitisme: Una mirada a les pràctiques reportades dels joves catalans”
    • 10.45 – 11.30  Tom Ricento (University of Calgary). “Immigration, Language and Integration into the Canadian Labor Market”
    • 11.30 – 12.00 Pausa per al cafè
    • 12.00 – 13.30 Taula rodona. Modera: Teun Van Dijk
Unitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge http://www.upf.edu/web/traduccio
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Trobada Linguapax

La trobada Linguapax d’enguany tindrà lloc els dies 20 i 21 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Després de les jornades celebrades el 2017, que van comptar amb la presència i, afortunadament, l’interès de molts de vosaltres, ens plau oferir-vos el programa que trobareu adjunt. Dimarts, 20 de novembre, comencem el matí amb llengües i ciutats, amb l’estat de la qüestió i la proposta d’algunes línies de reflexió sobre diversitat lingüística i agenda urbana. La perspectiva de les organitzacions internacionals i la diversitat lingüística serà especialment oportuna enguany atesa la declaració, per part de Nacions Unides, de l’Any Internacional 2019 de les llengües indígenes. Una ocasió per concebre projectes i cooperacions locals i internacionals. A la tarda presentem la continuació de la línia iniciada en 2017, llengües i tradicions espirituals, i que enguany oferim com a part de les activitats de l’Any Panikkar. El dia 21 rebrem els participants de la Residència conjunta FABER (Residència d’Arts, Ciències i Humanitats)-Linguapax que haurà tingut lloc a Olot durant la setmana anterior (12-19/11). Aquí trobareu informació sobre els residents i els seus projectes en l’àmbit de la revitalització, les arts i la diversitat lingüística.  El programa clourà al vespre amb una conferència plenària de l’escriptor basc Bernardo Atxaga al Hall del CCCB.

Linguapax www.linguapax.org @InfoLinguapax

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Lara: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales

Ens complau convidar-vos a aquest esdeveniment organitzat conjuntament amb INCASI: Xerrada: Experiencias de revitalización de la lengua mapuche en Chile y la búsqueda de la igualdad de derechos lingüísticos y culturales. Dra. María Isabel Lara Millapán.  Data: 27 Sep 2018, 10:30-12:30h. Lloc: Aula G5/154 Seminari de Màster 1,  Edifici G, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.

Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

«Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

20180706_Flors-Mas 2

Divendres 6 de juliol va tenir lloc l’última sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Avel·lí Flors-Mas,

investigador del CUSC-UB. Amb el seminari es cloïa també el cicle de lectures temàtiques al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües: en aquesta ocasió tractàvem les perspectives etnogràfiques i interaccionals a partir del comentari de tres lectures de Monica Heller (1988), Kathryn A. Woolard (1987) i Xosé Luis Regueira (2016), respectivament. El seminari va consistir en una discussió dels articles articulada entorn del concepte d’indicialitat (indexicality).

Continuar llegint… «Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

 

M. Ventura: El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller

Darreres notes publicades

  1. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  2. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
  3. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
  4. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
  5. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone

This post is also available in: English

Montserrat Ventura i Oller
Universitat Autònoma de Barcelona

El silenci de les llengües

El silenci, com la paraula, és cultural. A les nostres llengües hi ha silencis moguts per moltes raons i hem crescut sabent-los interpretar. De vegades, ens generen dubtes, sovint a causa de dissonàncies individuals o de situacions conflictives cojunturals. Respecte, por, ignorància… el silenci ens diu coses sense paraules i, sovint, és molt eloqüent.

Però per algunes cultures, el silenci no és tan fàcilment classificable com una de les funcions de la parla. Hi ha societats que no només valoren el silenci, sinó que aquest impregna la seva comunicació, i fins i tot les seves formes de relació. Ellen Basso1  fou una de les pioneres a destacar el silenci com a forma cultural de comportament entre els apatxe occidentals i, amb ells, altres grups amerindis. En el seu estudi clàssic tracta d’explicar per què, en determinades circumstàncies, els apatxe occidentals eviten parlar i ho fan per raons que van més enllà del comportament verbal socialment determinat. Basso n’exposa algunes: la trobada amb estrangers, que comporta distància social; les primeres trobades entre enamorats (que de vegades es perllonguen mesos); retrobaments entre pares i fills després de llargues absències, on el silenci és atribuït a la necessitat de refer la relació; silenci davant els insults o les paraules fora de to d’algú forassenyat (per exemple, per un excés d’alcohol): si no s’hi pot raonar, millor no parlar; silenci en els rituals del dol: seria una falta de consideració amb qui està trist; i finalment, el silenci en les cerimònies de curació, on no es pot parlar al pacient per al qual canta l’especialista, per respecte als poders o esperits i per evitar la seva acció negativa en el pacient. Malgrat aquesta disparitat de situacions, E. Basso considera que es tracta sempre dels mateixos condicionants: el silenci, en la cultura del apatxe occidentals, està associat amb situacions socials en què els participants perceben les seves relacions envers una altra persona com a ambigües i/o imprevisibles; no és qüestió d’aquesta o aquesta altra situació contextual, sinó de relacions socials percebudes, que no són estructurals sinó dinàmiques. Hi ha però altres maneres de pensar aquests silencis. Continuar llegint… 28. El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

Source: Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

A. Sunyol (UAB): “multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya”. Seminari CUSC-UB.

Aquest divendres, 22 de juny, tindrà lloc el penúltim seminari del curs 2017/2018. Andrea Sunyol (UAB) ens hi presentarà la seua recerca de doctorat sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya, en què, com veurem, queden suspesos alguns dels principis rectors del model de conjunció en català. Recordeu, però, que el seminari serà a les 10h (i no a les 12h, com és habitual) a l’aula 2.5 de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB (entrada pel Carrer Aribau, 2).
L’últim seminari del curs tindrà lloc divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6. Avel·lí Flors hi presentarà l’últim bloc de lectures temàtiques al voltant dels fenòmens de contacte de llengües, dedicat, en aquest cas, a les perspectives antropològiques.
Entrades recents
Administració