Sociolingüística de la variació

Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL

Font: Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL | Blog del seminari del CUSC

sheila-queralt-laboratoriosq_3_origEl proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaçpodeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Els estudiants de sociolingüística aprenen ràpid que la llengua té molta variació i que aquesta variació pot comportar una gran quantitat d’informació social. Considerem el cas del Regne Unit. Tan bon punt un parlant nadiu d’anglès britànic utilitza la paraula bath (‘bany’), segons com la pronuncia , s’exposa un allau de judicis socials… D’on és aquesta persona?, A quina mena d’escola va anar?, Quina feina fa?, A quin partit polític vota? Les respostes a totes aquestes preguntes estan codificades potencialment per la pronúncia d’aquesta paraula tan curta: el parlant la pronuncia amb una vocal curta, com la de hat, o amb una vocal llarga, com la de car? La darrera consonant es pronuncia amb la llengua entre les dents o de la mateixa manera que el darrer so de staff? Aquesta parauleta, amb només tres sons diferents, palesa un nombre de pronúncies possibles que denoten informació social diferent segons el cas. Com sistematitzem aquesta variació tan complexa? Quina mena de categories socials poden predir o regir la preferència d’un parlant per usar un so o un altre? I, finalment, i això és especialment interessant en aquesta discussió, com afecten les nostres opinions sobre les llengües que parlem la manera com les parlem? Continuar llegint… El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey 

Continua llegint

II Jornada d’Estudis del Discurs Helena Calsamiglia. Discurs i interculturalitat 09/11/18 (UPF)

Data: divendres 9 de novembre del 2018. Horari: de 9.00 a 13.30 h. Lloc: Sala d’activitats 55.003 Tànger – planta baixa edifici 55. Tànger –  Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra

PROGRAMA 
    • 9.00  Presentació de la jornada
    • 9.15 – 10.00  Laura Santamaría (Universitat Autònoma de Barcelona). “Interculturalitat i Traducció”
    • 10.00 – 10.45  Mireia Trenchs (Universitat Pompeu Fabra). “Les aules com a espais de translingüisme i cosmopolitisme: Una mirada a les pràctiques reportades dels joves catalans”
    • 10.45 – 11.30  Tom Ricento (University of Calgary). “Immigration, Language and Integration into the Canadian Labor Market”
    • 11.30 – 12.00 Pausa per al cafè
    • 12.00 – 13.30 Taula rodona. Modera: Teun Van Dijk
Unitat de Gestió i Administració de Traducció i Ciències del Llenguatge http://www.upf.edu/web/traduccio
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada (CLUB26)

26è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB26). Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada.  Data: 26-10-2018. Lloc: Aula 111.

Per què són diferents, els tractaments, en les llengües? Perquè les gramàtiques i  les estructures lingüístiques són diferents, o la resposta té a veure més aviat amb les societats i cultures associades a cada llengua? Per totes dues raons? Enguany dediquem el CLUB a un fenomen que se situa a cavall entre la gramàtica i la pragmàtica, entre la llengua entesa com un sistema i l’ús que se’n fa. Enfocarem els tractaments des d’un punt de vista teòric (per exemple, tipològic, històric, comparatiu), però també pràctic i aplicat, en relació amb els mitjans de comunicació, l’ensenyament-aprenentatge de llengües o la traducció (per exemple, on i quan podem fer servir vós?; i com traduïm el you de l’anglès?). Vindreu? Vindràs? Vindrà? Us hi esperem a tots! Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

A. Saragossà: El valencianisme lingüístic (València, Editorial Àrbena, 2018)

El llibre s’acosta al tema des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Sovint, parlem sobre la llengua com si fóra una realitat en ella mateixa i, sobretot, com si no fóra una creació dels parlants. Encara és més corrent parlar d’un model lingüístic com si fóra tota la llengua (fora, només hi haurien «corrupcions»). Això no obstant, tot model lingüístic és una creació que respon a una ideologia amb unes característiques específiques, que transcendixen en el model.
Si t’interessa eixa perspectiva pots vindre a la presentació, que serà dijous dia 21 de juny a les 7,30 en el Museu de la Ciutat de València (plaça de l’Arquebisbe, 3). Parlaran Emili Casanova (AVL i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València), Jordi Manent (autor del pròleg i subdirector de la Revista de Catalunya), Àngel Calpe (AVL) i l’autor.

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

Premi IEC de gramàtica a A. Labèrnia Romagosa: Factors sociolingüístics en la implantació de variants sintàctiques

Source: Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF)

La Dra. Aina Labèrnia Romagosa rep el premi IEC de Gramàtica POMPEU FABRA 2018 per la seva tesi doctoral La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català, tesi del programa de doctorat Traducció i Ciències del Llenguatge dirigit pel professor Joan Costa Carrera i que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. El premi IEC de Gramàtica POMPEU FABRA és ofert a la millor tesi doctoral o treball d’investigació sobre fonètica, fonologia, morfologia o sintaxi de la llengua catalana. La tesi es pot consultar aquí. El premi li va ser lliurat el passat 20 d’abril en la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi 2018 de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Costa Carreras, premi Modest Reixach 2018 de Sociolingüística

Source: Joan Costa Carreras, premi Modest Reixach 2018 de Sociolingüística | Societat Catalana de Sociolingüística

 

En aquesta edició del Premi Modest Reixach, s’ha premiat el treball següent de Joan Costa:

Costa, Joan. Sobre el “marc de condicions sociolingüístiques favorables” per a la implantació de la normativa lingüística catalana. Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2016;61:125-54. DOI: 10.7203/caplletra.60.8451

Enllaç permanent: http://hdl.handle.net/10230/27451 Continua llegint

Miquel Àngel Pradilla participa al curs d’estiu “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”

La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial

Fecha evento: 12/07/2018 al 13/07/2018
Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
Horas lectivas totales: 20
Horas lectivas presenciales: 16
Precio de la matrícula: Tarifa general: 130 €

Tarifa reducida: 110 € Continua llegint

Crida d’articles RLD: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Continua llegint

Pràctiques de lingüística forense

Source: BLOG – Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses

Imagen El día 9 de abril comenzó el periodo de  prácticas de los estudiantes de 4º de criminología de la Universitat Pompeu Fabra en el Centro de Investigación en Sociolingüística y Comunicación (CUSC) de la Universidad de Barcelona dentro del proyecto CONFEPLUR, tutorizados por la Dra. Cristina Illamola del CUSC y supervisados por la Dra. Sheila Queralt del Laboratorio SQ – Lingüistas Forenses.

  CONFEPLUR es un acrónimo del proyecto «La configuración de las competencias lingüísticas y su evolución en comunidades plurilingües: análisis sociolingüístico a partir de una muestra escolar de Cataluña», financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad (FFI-2016- 75416-P) en el que colaboran el Centro de Investigación en Sociolingüística y Comunicación (CUSC-UB) y el Laboratorio SQ – Lingüistas Forenses.

Los alumnos colaboran en el análisis del lenguaje verbal y no verbal y en la detección de variables psicolingüísticas para poder construir perfiles lingüísticos según el nivel educativo de menores y así combatir el ciberacoso.

¡Bienvenidos Ada,  Daniel y  Laia!

C. Illamola: «Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana»

image-91El proper divendres 16 de febrer, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la sisena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).En aquesta ocasió, Cristina Illamola, filòloga, professora associada del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona i investigadora del CUSC-UB, conduirà una sessió sobre el «Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana», que s’articularà al voltant del comentari de dos articles:

Continua llegint

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

F. X. Vila: Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article (Amb certa calma)

Un dels temes que interessen la hispanística a Catalunya des de fa dècades, i que ja havia ocupat autors com el mateix Joan Coromines, és destriar quines són les característiques que distingeixen el castellà que es parla a Catalunya del que s’usa als territoris i països hispanòfons. Abans de les immigracions massives de la segona meitat del segle XX, aquest castellà era una llengua segona o, fins i tot en el cas de molts immigrats castellanoparlants natius, un parlar interferit pel català. El castellà que se sentia a Catalunya era, en tot cas, un castellà acatalanat que ben aviat tenyia de paletas, racholas i fins i tot eles velars el parlar d’uns nouvinguts que es barrejaven inevitablement amb la població autòctona i s’hi integraven lingüísticament.

Ara bé, aquest estat de coses fa força dècades que va canviar. A mesura que se succeïen les onades immigratòries i augmentava el pes dels no-catalanoparlants en la demografia del Principat, variava també el perfil dels usuaris del castellà. Tal com han exposat fins a la sacietat les successives enquestes (consulteu si voleu aquest resum), avui als carrers de Catalunya hi ha un elevadíssim nombre de castellanoparlants natius que, en moltíssims casos, tenen un contacte molt reduït o fins i tot nul amb el català, per la qual cosa resulta molt difícil que les seves varietats es vegin influïdes per la llengua pròpia del país. Són faves comptades: si no estan en edat escolar, la vida dels castellanoparlants a Catalunya discorre bàsicament en la seva llengua. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59
Entrades recents
Administració