Sociolingüística de la variació

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

F. X. Vila: Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article (Amb certa calma)

Un dels temes que interessen la hispanística a Catalunya des de fa dècades, i que ja havia ocupat autors com el mateix Joan Coromines, és destriar quines són les característiques que distingeixen el castellà que es parla a Catalunya del que s’usa als territoris i països hispanòfons. Abans de les immigracions massives de la segona meitat del segle XX, aquest castellà era una llengua segona o, fins i tot en el cas de molts immigrats castellanoparlants natius, un parlar interferit pel català. El castellà que se sentia a Catalunya era, en tot cas, un castellà acatalanat que ben aviat tenyia de paletas, racholas i fins i tot eles velars el parlar d’uns nouvinguts que es barrejaven inevitablement amb la població autòctona i s’hi integraven lingüísticament.

Ara bé, aquest estat de coses fa força dècades que va canviar. A mesura que se succeïen les onades immigratòries i augmentava el pes dels no-catalanoparlants en la demografia del Principat, variava també el perfil dels usuaris del castellà. Tal com han exposat fins a la sacietat les successives enquestes (consulteu si voleu aquest resum), avui als carrers de Catalunya hi ha un elevadíssim nombre de castellanoparlants natius que, en moltíssims casos, tenen un contacte molt reduït o fins i tot nul amb el català, per la qual cosa resulta molt difícil que les seves varietats es vegin influïdes per la llengua pròpia del país. Són faves comptades: si no estan en edat escolar, la vida dels castellanoparlants a Catalunya discorre bàsicament en la seva llengua. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Qui parla castellà a Catalunya? Consideracions a propòsit d’un article

Vídeos de les III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT-IEC

III Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, de la Xarxa CRUSCAT

 

III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:30:02
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:26:53
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:18:29
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:04:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:16
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:02:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:21:03
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:10:05
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

44:00
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:38:50
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:11:34
III Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

1:59:59

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives. Continuar llegint… El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

F. X. Vila: Algunes reflexions sobre la proposta de reforma ortogràfica anunciada per l’IEC

L’ortografia és una convenció social amb impacte en la vida quotidiana de pràcticament tothom, des dels individus fins a les institucions oficials. Com a tal, hauria de combinar almenys dos principis: l’eficiència, per facilitar al màxim l’aprenentatge i la comunicació (escrita), i l’estabilitat, per evitar els costos gratuïts que generen els canvis innecessaris. Cal tenir present que l’ortografia és un capital cultural summament valorat en molts àmbits socials (no pas en tots, però!) i per tant un element de classificació social.

Partint d’aquests dos principis, les reformes proposades per la Secció Filològica pretenen reduir les dificultats a l’hora d’aprendre la normativa del català i tenen un cost molt reduït. Jo, per exemple, no he escrit mai de la vida les paraules cóm, sègle, tòt, i sempre he pronunciat la paraula móra amb o oberta. De fet, normalment només topo amb la majoria de mots amb diacrític el dia que em toca explicar-ne la llista a classe… Per tant, intueixo que suprimir aquests diacrítics reduirà una mica l’esforç cognitiu d’aprendre a escriure en català, la qual cosa em sembla perfecta. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Algunes reflexions sobre la proposta de reforma ortogràfica anunciada per l’IEC

 

Article de Cristina Illamola i F. Xavier Vila a “Diálogo de la Lengua”

Origen: Article de Cristina Illamola i F. Xavier Vila a “Diálogo de la Lengua” |

Cristina Illamola i F. Xavier Vila col·laboren en l’últim capítol d’aquesta revista d’investigació en filologia i lingüística amb l’article «Análisis de la posición de los pronombres átonos en construcciones perifrásticas entre escolares de la Región Metropolitana de Barcelona», el qual contribueix al coneixement de la variació dels pronoms en perífrasi verbal en castellà a la zona de Barcelona, incidint en la possible influència del contacte interlingüístic entre el català i el castellà en la variació dels pronoms en aquesta posició.

Curs “Estadística aplicada a les ciències humanes i socials”

El Servei de Tecnologia Lingüística (UB) organitza el curs “Estadística aplicada a les ciències humanes i socials”, especialment adreçat a estudiants de posgrau i dels darrers cursos de grau.

*DADES DEL CURS*
ESTADÍSTICA APLICADA A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
Impartit per Jaume Llopis
Dates: Del 7 d’octubre al 16 de desembre de 2016
Horari: Divendres, de 9:00 a 12:00
Durada: 30 hores
Lloc: Facultat de Filologia UB, Edifici Josep Carner, aula 4.2 Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana assoleix la màxima puntuació en la MIAR

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit la màxima puntuació, amb 10 punts, en l’índex de difusió (ICDS) de la Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes (MIAR). L’avaluació es desenvolupa des de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, i és de referència en l’avaluació de l’impacte de la recerca científica per a altres entitats, com l’Agaur. La puntuació màxima de la revista TSC a MIAR ve acompanyada de la seua inclusió a l’Emerging Sources Citation Index, que avalua la inclusió de la revista en la Web of Science, central en l’anàlisi de revistes d’alt impacte internacional. TSC també ha assolit la màxima puntuació a Carhus (nivell A), i compleix enguany 40 anys d’edició, des de 1976.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana és editada per la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració tècnica de la Xarxa CRUSCAT-IEC. Podeu consultar en línia l’últim número de la revista i tots els anteriors.

Cursos d’estiu en sociolingüística

Font: Xarxa Vives d’Universitats

562 – De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català
Tarragona, 13 de juny

L’esdevenidor de la llengua catalana ha de fer front a un conjunt de reptes d’extraordinària magnitud. La gestió normativa i la dinàmica estandarditzadora, la intervenció institucional i social sobre els usos i l’acció des del món educatiu en el gruix dels territoris de parla catalana seran objecte d’atenció en la primera part del curs. En la darrera es presenten informacions demoscòpiques recents sobre la dimensió, l’estructura i la dinàmica dels grups lingüístics de l’espai catalanòfon.

Durada: 5 h

446 – Desafiaments de futur: llengua, comunicació i societat
Barcelona, 11 de juliol

Aquest curs empra la complexitat (complèxica si ens referim a l’eina amb què mirem la complexitat) com una proposta per entendre la relació triangular entre llengua, comunicació i societat. A través d’exemples i de pràctiques, es fan explícits els continguts de les diverses disciplines subjacents que es tracten en el curs. Aquest curs vol ser una introducció a la visió complexa en àmbits de la ciència, però també de la societat i de la vida quotidiana.

Durada: 25 h

520 – La lingüística forense: els CSI de la llengua – Campus Júnior 2016
Barcelona, Barcelona, 11 de juliol

La lingüística forense és una disciplina relativament moderna. Abasta tres grans àmbits d’estudi: el jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori. El focus del curs se centra en aquest últim àmbit, en qual els lingüistes fan peritatges de veu, analitzen documents escrits per determinar-ne l’autoria, analitzen casos de plagi, etc. L’objectiu del curs és oferir una panoràmica general de la lingüística forense, i que els participants tinguen un primer contacte amb casos reals.

Durada: 20 h

360 – Llenguatge jurídic català
A distància, 29 de juny

L’objectiu d’aquest curs és conèixer les característiques principals del llenguatge jurídic català i les estratègies de composició del text escrit, aplicables a la redacció de textos jurídics, que permeten elaborar, traduir i revisar amb adequació i correcció els textos propis d’aquest àmbit d’especialitat. Així mateix, ocuparà un espai important el coneixement d’eines i de recursos útils per a redactar, traduir i revisar textos jurídics en català.

Durada: 25 h

 

126 – L’ensenyament de les habilitats lingüístiques a l’aula d’ELE
Lleida, 13 de juliol

El curs proporcionarà coneixements, eines i estratègies perquè el professorat de llengües estrangeres puga desenvolupar i avaluar de manera adequada les habilitats lingüístiques del seu alumnat. Es revisaran les sis activitats comunicatives de la llengua: comprensió auditiva, expressió oral, comprensió lectora, expressió escrita, interacció oral i mediació lingüística. Adreçat a persones que tenen un cert coneixement o experiència en la didàctica de l’espanyol i a estudiants d´últim any de grau.

Durada: 20 h
Durada: 50 h

225 – L’autoaprenentatge com a recurs per al professorat de valencià (II)
Benissa, 14 de juliol

L’autoaprenentatge permet assolir autònomament unes competències a partir de les quals un aprenent pot continuar progressant. En aquest curs presentarem a professors, tècnics i estudiants de Filologia, Magisteri o Traducció recursos que ajudaran el seu alumnat a perfeccionar els seus coneixements de valencià En concret, els presentarem les Fitxes de Llengua, un material específic de nivell B2-C1-C2, creat en el CAU de la Universitat d’Alacant.

Durada: 50 h

581 – Literatura i llengua: 1) Vida i obres de Ramon Llull; 2) Intercanvis lingüístics i processos sociolingüístics a l’àrea mediterrània
Prada , 18 d´agost

El curs proposa un ampli recorregut per la vida, les obres literàries més significatives i la posteritat de Ramon Llull. Es destacarà l’aportació singular del personatge i seu el pes històric, que el va convertir en un autor àmpliament llegit pels pensadors més destacats de l’Europa dels segles XIV a XVII, i encara ben present al XVIII. Igualment, el curs permetrà valorar la significació de l’expressió literària en el conjunt de la producció de Llull.

Durada: 25 h

427 – Comunicacio eficaç per a la vida professional i personal amb eines de la PNL (Programació Neurolingüística)
Elx, 23 de setembre

Viure és estar en una contínua comunicació. Amb nosaltres, en un diàleg intern, i amb tots amb qui ens relacionem, mitjançant la paraula i el silenci i el nostre llenguatge corporal al complet. La vida en l’empresa té com a peça clau la comunicació interna i externa. Reconèixer els missatges que emetem i rebem, permanentment, ens facilitarà desenvolupar les habilitats socials i competències professionals necessàries per a llançar els nostres objectius i els de l’empresa.

Durada: 20 h

600 – Parla amb les mans i escolta amb els ulls! Iniciació a la llengua de signes catalana – Campus Júnior 2016
Barcelona, Barcelona, 11 de juliol

L’objectiu del curs és iniciar els participants en l’aprenentatge de la llengua de signes catalana i, també sensibilitzar-los sobre la necessitat i l’enriquiment que implica la comunicació amb les persones sordes per mitjà de la seua llengua natural, que és la llengua de signes. Durant el curs els participants coneixeran eines que ajudaran a continuar aprenent la llengua de signes de forma autònoma.

Durada: 20 h

Accessibles en línia els volums publicats a la Col·lecció Lingüística Catalana

El Grup d’Estudi de la Variació (GEV) del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona posa a disposició de la comunitat acadèmica els 14 volums publicats fins ara a la Col·lecció Lingüística Catalana.

Llibres.png

J. Costa: “The relationship between use and perception: the case of Catalan variants of a subject coreferential with an antecedent”

Origen: The relationship between use and perception: the case of Catalan variants of a subject coreferential with an antecedent – Dialnet

Autores: Joan Costa Carreras>Localización: Journal of multilingual and multicultural development, ISSN 0143-4632, Vol. 37, Nº. 3, 2016 (Ejemplar dedicado a: Attitudes to Prescriptivism), págs. 286-296 Idioma: inglés

Resumen In this paper, we analyse the relationship between use and perception of five Catalan variants of the variable subject coreferential with an antecedent. This will be done by examining the results of a cloze test and three perception surveys answered in 1997 by 26 respondents. Two different correct constructions were then presented as correct answers in the exercise, which were also evaluated in terms of to what extent the subjects used them and how they felt about their grammaticality and their stylistic distribution. Three more variants were also evaluated in the same surveys. The result is that there is general agreement on the stylistic distribution of three variants, ranging from colloquial to formal situations, regardless of the extent the five variants are used.

M. Serrano (tesi): “Disponibilidad léxica en la provincia de Lleida: estudio comparado de dos lenguas en contacto”

Origen: Disponibilidad léxica en la provincia de Lleida: estudio comparado de dos lenguas en contacto 

Títol: Disponibilidad léxica en la provincia de Lleida: estudio comparado de dos lenguas en contacto

Autor/a: Serrano Zapata, Maribel
Director/a: Calero Fernández, Ma. Ángeles
Departament/Institut: Universitat de Lleida. Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 25: La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió

Recordeu que fins el 18/3/2016 és oberta la crida d’articles del número 27 de TSC (2017). S’hi poden presentar articles sobre la temàtica de la secció monogràfica «La transmissió lingüística intergeneracional» i per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.

La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió

maria-teresaBoix_EmiliScreenShot004

TSC25 - PortadaPresentació del número 25 de Treballs de Sociolingüística Catalana

22 de febrer de 2016, a les 19:00, Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (C. del Carme 47, Barcelona ).

Intervindran:

Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

Emili Boix i Fuster, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana

Joan Costa i Carreras, coordinador de la secció monogràfica

Joan Costa parlarà en nom de l’equip d’investigació Avalnorm, que liderà les activitats de difusió de la recerca que culminaren en els treballs que es presenten en aquesta edició de la revista. Es farà una síntesi de les ponències, bona part de les quals provenen d’un encàrrec fet per Avalnorm l’any 2012 als autors/res i que foren presentades i discutides a la I Jornada d’Estudi d’Implantació de la Normativa Lingüística (Barcelona, 6 de juny de 2013). Aprofitant aquesta presentació, es farà un balanç de la situació de la recerca sobre l’ús efectiu de la normativa oficial. Els membres del grup Avalnorm són: Joan Costa, Carme Bach, Elisenda Bernal, Aina Labèrnia i David Paloma.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana [Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 25 (2015).

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/index

[issuu layout=https%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml showflipbtn=true documentid=160215083106-d8c07b1df99af53f52b1139dd981e4e3 docname=tsc_25_issuu username=institut-destudis-catalans loadinginfotext=Treballs%20de%20Socioling%C3%BC%C3%ADstica%20Catalana showhtmllink=true width=420 height=298 unit=px]

Núm. 25 (2015)

Implantació de la normativa lingüística

Consulteu el número sencer

Sumari

  • Llindar (PDF)
    Emili Boix-Fuster

Secció monogràfica. Implantació de la normativa lingüística

Secció Miscel·lània

Notes

  • Tres invitacions a la sociolingüística
    Emili Boix-Fuster, Vanessa Bretxa, Carles de Rosselló (PDF)

Ressenyes

  • «La sociolingüística a primària i secundària», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, de Llorenç Comajoan i Montserrat Vilà (ed.)
    Pere Comellas Casanova (PDF)

Memòria d’activitats del 2014 (PDF)

Defensa de Tesis en Lingüística: UB i UPF

Doctoranda: Anna Tudela Isanta
Doctorat en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe
Curs: 2010-2011

Data: divendres 20 de novembre del 2015
Hora: 11.00 h
Aula: Sala de conferències 55.309 (3a planta edifici 55. Tànger – Campus del Poblenou, Universitat Pompeu Fabra)

Tesi doctoral: Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma 
Direcció: Raquel Casesnoves Ferrer

Membres del tribunal:
Dra. Mireia Trenchs Parera (Universitat Pompeu Fabra)
Dr. Joan Meiià Garí (Universitat de les Illes Balears)
Dra. Mairead Moriarty (University of Limerick)

 

Dissertation defense sessions where students in the Doctoral Program in Applied Linguistics will be presenting and defending their PhD Theses. All the sessions will take place in the faculty of philology.
Anna Marsol (supervised by Dr. Elsa Tragant)

English Language Learning in CLIL and EFL Classroom Settings: A Look at Two Primary Education Schools.

Examination panel:

Dr. Carme Muñoz (UB)

Dr. Cristina Escobar (UAB)

Dr. Hendrikus Cornelus Jozef de Graaff (Utrecht University, The Netherlands)

Date: Friday 20 November 2015

Time: 11.00

Room: Sala de Graus

 

Hanna Kivistö-de-Souza (supervised by Dr. Joan C. Mora)

Phonological Awareness and Pronunciation in a Second Language

Examination panel:

Dr. Juli Cebrian (UAB)

Dr. Magdalena Wrembel (Adam Mickiewicz University, Poland)

Dr. Andreia Schurt Rauber (Appen Butler Hill, US & Australia)

Date: Friday 27 November 2015

Time: 10.30

Room: Gabriel Oliver

 

Lidia Montero (supervised by Dr. Raquel Serrano)

Factors Affecting Second Language Communication Strategies Use and Development

Examination panel:

Dr. Joan C. Mora (UB)

Dr. Sarah Khan (Univesitat de Vic)

Dr. Martin Howard (University College Cork, Ireland)

Date: Friday 18 December 2015

Time: 11.00

Room: Sala de Graus

F. X. Vila: Un nou centre de recerca en sociolingüística: el Sociolinguistic Lab de Colònia

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Un nou centre de recerca en sociolingüística: el Sociolinguistic Lab de Colònia

A començament de juny va inaugurar-se el Sociolinguistic Lab de la Universitat de Colònia (Alemanya), liderat pel professor Aria Adli, romanista i vell conegut, ja que ha fet diverses estades a la Universitat de Barcelona. Amb una clara orientació cap a l’estudi de la variació sociolectal, el centre posa èmfasi a analitzar com es vinculen els estils de vida amb les diferents formes de variació lingüística. Entre els seus projectes n’hi ha nombrosos que s’ocupen directament de l’estudi del castellà. Seran, per tant, un nou punt de referència per als variacionistes del país.

Benvinguts!

M. Strubell (curador): La Terminologia instrumentalitzada

Referència: 54182
La Terminologia instrumentalitzada [Recurs electrònic] / Miquel Strubell i Trueta, curador

Data d’edició: 2015
Descripció física: 84 p. : il·l. col.
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Terminologia
ISBN: 978-84-9965-244-3
Col·lecció: Memòries de la Societat Catalana de Terminologia ; 5
Editorial: IEC

Continua llegint

Comunicacions sobre convergència lingüística i variació

VII Congreso Internacional de Lingüística del Corpus |.

VII Congreso Internacional de Lingüística del Corpus

CILC 2015Els dies 5 – 7 de març de 2015 la Universitat de Valladolid va acollir el VII Congreso Internacional de Lingüística del Corpus, organitzat per l’Associació Espanyola de Lingüística de corpus, amb la col·laboració del Departament de Filologia Anglesa i el Centre Internacional de Lexicografia.

En aquesta setena edició van participar alguns membres del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació:

– Cristina Illamola (UB): «Será la lengua inicial, la televisión, o van a ser los amigos? Un caso de convergencia lingüística en el ámbito gramatical por contacto entre castellano y catalán»

– Esteve Clua (UPF) i Maria Rosa Lloret (UB): «El COD2: un corpus oral para el análisi de la variación espacial y temporal del catalán»

Administració