Cursos, conferències i premis

«Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

20180706_Flors-Mas 2

Divendres 6 de juliol va tenir lloc l’última sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Avel·lí Flors-Mas,

investigador del CUSC-UB. Amb el seminari es cloïa també el cicle de lectures temàtiques al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües: en aquesta ocasió tractàvem les perspectives etnogràfiques i interaccionals a partir del comentari de tres lectures de Monica Heller (1988), Kathryn A. Woolard (1987) i Xosé Luis Regueira (2016), respectivament. El seminari va consistir en una discussió dels articles articulada entorn del concepte d’indicialitat (indexicality).

Continuar llegint… «Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC


Post-doctoral Research Fellowship in Linguistics (Language Acquisition, Variation & Attrition)

Application date: 1. August 2018 2018/1729

One Post-doctoral Research Fellowship within Linguistics (Language Acquisition, Variation & Attrition) is available in the Department of Language and Culture at the University of Tromsø – The Arctic University of Norway (UiT). The position is affiliated with the LAVA and AcqVA research groups (Language Acquisition, Variation & Attrition).

The appointment is a fixed term position for a period of three years.

The Post-doctoral Research Fellowship aims to qualify the researcher for work in senior academic positions. A candidate may not be appointed to more than one fixed-term position as a Post-doctoral Research Fellow at the same institution.

For further information about the position, please contact Professor Marit Westergaard, Tel: +47 77 64 42 56, e-mail: or Professor Merete Anderssen, Tel: + 47 77 64 42 54, e-mail:


The position is affiliated with the Department of Language and Culture (ISK). The Department has 75 permanent employees, 10 adjunct professors, and approximately 30 PhD fellows. Additionally, the Department has approximately 25 temporary research and teaching positions. The Department’s core activities are research, teaching, and dissemination within linguistics, literature, art history, and media and documentation studies.

The Department has a very active and diverse research profile. It houses one of the world’s most excellent research communities in linguistics, with research groups within cognitive linguistics (CLEAR), Sami language technology (Giellatekno and Divvun), sociolinguistics (LAIDUA), language acquisition (LAVA), and theoretical linguistics (CASTL-FISH). The Department’s research communities within literature, art history, and media and documentation studies are nationally highly competitive, and are organised into research groups such as Health Art Society (HAS), Russian Space, WARGAME and ALMPUB

ISK offers one-year programme education, Bachelor, and Master programmes within general linguistics, literature, art history, media and documentation studies, English, Kven, Finnish, Norwegian, Russian, Sami, Spanish, and German. It also offers PhD education within cultural/literary studies, art history, media and documentation studies, and linguistics.

LAVA is an exceptionally active and productive research group, currently consisting of 21 active researchers, including seven professors/associate professors, four Professor II positions (20%), a lab manager, four researchers/postdoctoral fellows, two MSCA postdocs, and three PhD students. From the fall of 2018, one more MSCA postdoc and one PhD student will join the group. The group members are involved in a number of research projects both locally and internationally, e.g. the MiMS and SALT projects financed by the RCN. For further information about the group’s work and activities, see the website of the LAVA research group here: The LAVA research community in Tromsø is also involved in a joint research group with NTNU – Norwegian University of Science and Technology in Trondheim, AcqVA (

The appointed Post-doctoral Research Fellow must have her/his daily workplace at UiT, campus Tromsø.

The position’s field of research/research project and other duties

For a number of years, the acquisition research group at UiT has worked on monolingual language acquisition, focusing on linguistic phenomena where there is variation in the input, e.g. word order variation expressing fine distinctions in syntax and information structure. Currently, the group has shifted its main focus to variation in a bilingual/multilingual perspective, i.e. bilingual acquisition (2L1), second and third language acquisition (L2 and L3), as well as heritage languages (e.g. Norwegian in the USA or Russian in Norway). Recent and current research projects in the LAVA group study language combinations such as Norwegian-English, Norwegian-Russian, German-Russian, Norwegian-North Sami, Latvian-Russian, Spanish-English-Portuguese, as well as L3 acquisition focusing on English. There is also increasing interest in investigations of two closely related varieties, e.g. Spanish-Catalan or two Norwegian dialects. The advertised Post-doctoral position opens up for research projects on the same or other relevant language or dialect combinations.

The work of the LAVA/AcqVA reserach groups has a theoretical foundation and the focus is on the mental grammars of various populations of speakers. The object of study is microvariation and the importance of factors such as complexity, frequency or economy in the acquisition process and in heritage language situations. The research methodology includes both corpora of spontaneous production as well as different types of experimental work (production experiments, eyetracking, etc.).

Applicants for the advertised Post-doctoral position should propose a research project that will strengthen and complement the research profile of the LAVA/AcqVA research groups. The project proposal should be 5-8 pages.

Qualification requirements

  • A PhD in Linguistics or another relevant field.
  • Experience with experimental methods in language acquisition, variation and/or attrition.
  • Excellent command of spoken and written English.

The applicant must provide a research proposal (5-8 pages) with a progress plan for the project’s main activities and outcomes. It is a prerequisite that the applicant will be able to complete the project within the period of employment.

In the assessment, the main emphasis will be attached to the academic production and the project proposal.

Personal suitability will be considered.

Working conditions

The working hours are reserved for research, research related activities and research administration.

The successful candidate must be willing to engage him/herself in the ongoing development of their discipline and the university as a whole.

The remuneration for this position is in accordance with the State salary scale code 1352.

A compulsory contribution of 2% to the Norwegian Public Service Pension Fund will be deducted.


The application must be submitted electronically via the application form available on and shall include:

  • letter of application
  • project description (5-8 pages)
  • CV (containing a complete overview of education, supervised professional training and professional work)
  • diplomas and references
  • list of academic work containing the following information:
    • author(s), the work’s title
    • for articles: the journal’s name and volume, the first and last page of the article, year of publication
    • for publications: publisher, printer, year of publication, number of pages
  • up to ten publications that are central to the applicant’s academic production. The applicant’s PhD thesis should be submitted as one of these publications.

Additionally, the applicant should provide a description of his/her academic production, indicating which publications are the most relevant in relation to the announced position. The remaining publications should be described briefly in order to demonstrate the depth of the production. The descriptions should be attached to the application.


The applicants will be assessed by an expert committee. It is the committee’s mandate to assess the applicants’ qualifications based on their submitted publications and the job announcement.

The best qualified applicants will be selected for interviews. The interview will focus on the applicant’s motivation and personal suitability for the position. The applicants may be required to give a trial lecture.

Other information

UiT The Arctic University of Norway wishes to increase the proportion of women in research positions. In the event that two or more applicants are found to be approximately equally qualified, female applicants will be given priority.

For further information, applicants should consult the supplementary regulations for appointment to postdoktor (postdoctoal Research Fellow), stipendiat (PhD) and vitenskapelige assistent (Research Assistant) positions at the UiTand the

Questions concerning the organisation of the working environment, such as the physical state of the place of employment, health service, possibility for flexible working hours, part time, etc. may be directed to the telephone reference in this announcement.

UiT’s HR policy objectives emphasises diversity and encourages all qualified applicants to apply regardless of gender, functional ability and national or ethnic background.

UiT is an IW (Inclusive Workplace) enterprise and will make the necessary adaptations in order to facilitate for employees with reduced functional ability.

Personal data given in an application or CV will be processed in accordance with the Personal Data Act. In accordance with Section 25 subsection 2 of the Freedom of Information Act, the applicant may request not to be registered on the public list of applicants. However, the University may nevertheless decide to publish the applicant’s name. The applicant will receive advance notification in the event of such publication.

Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz

Source: Ponència de F. Xavier Vila a ‘HIGA! Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minorizades’, a Gasteiz |

IMG-20180717-WA0001Aquest dimarts, 17 de juliol, F. Xavier Vila ha pronunciat una ponència titulada «Algunes claus per a entendre la política lingüística» en l’obertura de la segona jornada de HIGA! Hizkuntza Gutxituetako Hiztun Gazteen 2. Topaketa / Segona Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades, organitzada per la Universitat del País Basc i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Continua llegint

Premi Modest Reixach 2019 de la SOCS

Enguany ja podeu fer propostes per al premi Modest Reixach de la SOCS. Com sabeu, es premien sobretot les aportacions novedoses a l’àmbit de la sociolingüística catalana en general. Poden ser llibres o articles publicats i registrats com a tals l’any 2017.
A més, podeu proposar col·legues vostres per al premi. És a dir, a més de proposar un treball propi, també podeu proposar treballs d’algú altre que cregueu que se’l mereix.
Us adjunto les bases específiques d’aquest premi. La informació general dels premis de l’IEC i les bases de tots els altres les trobareu a:
Podeu fer les propostes de manera telemàtica a l’adreça següent:

Multilingualizing Compulsory Education in the Age of Neoliberalism: Issues, Processes and Inequalities (UAB)

Multilingualizing Compulsory Education in the Age of Neoliberalism: Issues, Processes and Inequalities

Universitat Autònoma de Barcelona,

Facultat de Filosofia i Lletres

22-23 November 2018

Open Call for Papers

This seminar aims to bring together researchers working in the fields of language policy, multilingual education, international education, minority language education, English-as-a-medium-of-instruction and Content-and-language-integrated-learning (CLIL), among others, to discuss inequalities produced by processes of (intensified) multilingualization of compulsory schooling around the world. We hope to encourage critical studies based on ethnographic field engagements in which multiple, situated voices are brought to bear, and intersecting individual and institutional trajectories are analyzed. We would especially like to invite contributions taking a political economy perspective and focalizing the interweaving of multilingualization policies and processes of institutional change linked to wider sociopolitical and economic trends.



–          Englishization and the role of other languages (migrant, foreign and official);

–          institutional transformations connected to multilingualization (elitization, marketization, internationalization, etc.);

–          multilingualization and ideologies of language/ideologies of education/ideologies of citizenship;

–          language and neoliberal governmentality;

–          multilingualization and work precarization;

–          language practices in multilingual in-school and out-of-school programmes;

–          multilingualization and native speakerism;

–          multilingualization through digital language learning. Continua llegint

14è Seminari Identicat

El proper divendres dia 20 de juliol, a partir de les 9:30h a la Sala S201 d’Humanitats (Tibi3), tindrà lloc l’14è Seminari de recerca d’IdentiCat, un espai de presentació i discussió de treballs en curs en aspectes de sociolingüística, història i estudis culturals organitzat pel Grup de Recerca Identicat de la UOC.

Aquí teniu el  programa de la jornada:

  • 09:30-09:40 Salutació
  • 09:40-10:20 Laura Solanilla, Gerard Corbella (UOC): Patrimoni memorial. Aspectes teòrics
  • 10:20-11:00 Joan Pujolar: Apropiació de llengües i subjectivitat
  • 11:00- 11:30  Pausa
  • 11:30-12:10 Jordi Barbet i Toribio (UAB): Tabals, identitat i cultura tradicional catalana (Diables)
  • 12:10-12:50 Simona Skrabec (UOC): Construir el patrimoni literari a través de les traduccions
  • 12:50-13:30 Muriel Gómez (UOC):  Joan Miró i ADLAN: un projecte de recerca i d’exposició
  • 13:30-14:10 Sara Antoniazzi  (Università Ca’ Foscari-Venezia): Barcelona, Transsilvània, 1972: Umbracle de Pere Portabella

Per a participar-hi, només cal que ens ho advertiu prèviament escrivint a eoliverg (arrova) Els visitants hauran d’anar a obtenir tarja i instruccions a la recepció de l’Avinguda Tibidabo 39, 08035 Barcelona.

M. Ventura: El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller

Darreres notes publicades

  1. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  2. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
  3. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
  4. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
  5. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone

This post is also available in: English

Montserrat Ventura i Oller
Universitat Autònoma de Barcelona

El silenci de les llengües

El silenci, com la paraula, és cultural. A les nostres llengües hi ha silencis moguts per moltes raons i hem crescut sabent-los interpretar. De vegades, ens generen dubtes, sovint a causa de dissonàncies individuals o de situacions conflictives cojunturals. Respecte, por, ignorància… el silenci ens diu coses sense paraules i, sovint, és molt eloqüent.

Però per algunes cultures, el silenci no és tan fàcilment classificable com una de les funcions de la parla. Hi ha societats que no només valoren el silenci, sinó que aquest impregna la seva comunicació, i fins i tot les seves formes de relació. Ellen Basso1  fou una de les pioneres a destacar el silenci com a forma cultural de comportament entre els apatxe occidentals i, amb ells, altres grups amerindis. En el seu estudi clàssic tracta d’explicar per què, en determinades circumstàncies, els apatxe occidentals eviten parlar i ho fan per raons que van més enllà del comportament verbal socialment determinat. Basso n’exposa algunes: la trobada amb estrangers, que comporta distància social; les primeres trobades entre enamorats (que de vegades es perllonguen mesos); retrobaments entre pares i fills després de llargues absències, on el silenci és atribuït a la necessitat de refer la relació; silenci davant els insults o les paraules fora de to d’algú forassenyat (per exemple, per un excés d’alcohol): si no s’hi pot raonar, millor no parlar; silenci en els rituals del dol: seria una falta de consideració amb qui està trist; i finalment, el silenci en les cerimònies de curació, on no es pot parlar al pacient per al qual canta l’especialista, per respecte als poders o esperits i per evitar la seva acció negativa en el pacient. Malgrat aquesta disparitat de situacions, E. Basso considera que es tracta sempre dels mateixos condicionants: el silenci, en la cultura del apatxe occidentals, està associat amb situacions socials en què els participants perceben les seves relacions envers una altra persona com a ambigües i/o imprevisibles; no és qüestió d’aquesta o aquesta altra situació contextual, sinó de relacions socials percebudes, que no són estructurals sinó dinàmiques. Hi ha però altres maneres de pensar aquests silencis. Continuar llegint… 28. El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Beca de col·laboració amb el CUSC

Source: Convocada un beca de col·laboració amb el CUSC |

2016 CUSC CREl Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) hem convocat una beca de col·laboració per a desenvolupar tasques de suport als projectes de recerca del centre (generació, tractament i anàlisi de dades; elaboració d’informes i familiarització en l’elaboració d’articles científics) entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 de gener de 2019, amb una dedicació de 20h setmanals.

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins al 12 de juliol (inclòs). Trobareu tota la informació i l’enllaç per a presentar telemàticament la sol·licitud a la Seu Electrònica de la UB:

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

Source: Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

A. Portes “Hacerse adulto en España: la integración de las segundas generaciones”

El proper dimarts 26 de juny, a les 19 h, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, tindrà lloc la conferència  Hacerse adulto en España: la integración de las segundas generaciones, a càrrec del Dr. Alejandro Portes, catedràtic de sociologia de la Universitat de Princeton. El Dr. Portes és referència mundial en els estudis de migracions. La seva conferència es basarà en els resultats finals de l’estudi longitudinal ILSEG sobre les segones generacions d’immigrants a l’Estat espanyol. L’acte estarà presidit per l’Honorable conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Sr. Chakir el Homrani Lesfar, responsable màxim en temes d’immigració a Catalunya; pel vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Sr. Jaume De Puig; i per la presidenta de l’ACS, Marta Soler. L’endemà, 27 de juny, a les 17 h, el Dr. Portes impartirà un seminari sobre el tema de la immigració bifurcada als Estats Units. El seminari té places limitades i cal fer inscripció a través de l’adreça de la Secretaria ( Partirà de dues lectures que es facilitaran un cop feta la inscripció.

Associació Catalana de Sociologia
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos) Continua llegint

A. Sunyol (UAB): “multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya”. Seminari CUSC-UB.

Aquest divendres, 22 de juny, tindrà lloc el penúltim seminari del curs 2017/2018. Andrea Sunyol (UAB) ens hi presentarà la seua recerca de doctorat sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya, en què, com veurem, queden suspesos alguns dels principis rectors del model de conjunció en català. Recordeu, però, que el seminari serà a les 10h (i no a les 12h, com és habitual) a l’aula 2.5 de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB (entrada pel Carrer Aribau, 2).
L’últim seminari del curs tindrà lloc divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6. Avel·lí Flors hi presentarà l’últim bloc de lectures temàtiques al voltant dels fenòmens de contacte de llengües, dedicat, en aquest cas, a les perspectives antropològiques.

VI Jornada sobre Llengua i Societat: empresa i comerç

La llengua catalana aporta valor a les empreses que la utilitzen en els seus productes i serveis, i també en les seves marques. Per transmetre aquesta visió a les empreses que encara no hi han apostat o que no ho fan plenament, calen arguments i parlar el seu llenguatge. La Direcció General de Política Lingüística de Catalunya organitza la VI Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, que té com a eix la vinculació entre llengua i marca en l’àmbit de l’empresa i el comerç.

La Jornada tindrà lloc el dia 6 de juliol. Començarà a les 9.15 h del matí i l’obrirà la consellera de Cultura, Laura Borràs, amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, acompanyades pes directors generals i responsables de Política Lingüística dels territoris de parla catalana, convidats a participar en una taula de reflexió i debat.

S’hi tractarà el projecte Emmarca’t, per promoure l’ús de la llengua tant a les grans empreses i marques. També s’hi mostraran accions en el comerç i en empreses d’àmbit local, i es farà una taula rodona amb empresaris, líders en els seus sectors, que exposaran arguments de màrqueting adequats per a les polítiques d’impuls de l’ús del català.

Podeu fer la inscripció mitjançant l’enllaç següent:

Formulari d’inscripció

Llegiu-ne més

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)


Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)




















Continua llegint