Notícies

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

CUSC-UB: Col·loqui amb estudiants de l’American University of Paris

Source: Col·loqui amb estudiants de l’American University of Paris |

IMG_0940.jpgDivendres 6 d’abril, el CUSC-UB va rebre la visita d’un grup d’estudiants de lingüística de l’American University of Paris, que es trobaven a Barcelona en una visita d’estudis de caràcter sociolingüístic acompanyats per la Dr. Rebekah Rust.

Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, hi va mantenir un col·loqui per a introduir-los a la situació sociolingüística de Catalunya. Entre d’altres qüestions, s’hi va tractar la història del contacte de llengües en aquest territori, les polítiques lingüístiques, i l’evolució dels usos lingüístics i les relacions entre llengües i identitats a la Catalunya contemporània.

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadas

A poboación co galego como lingua inicial cae 20 puntos en só dúas décadasEvolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

Evolución da lingua inicial da poboación galega de 15 ou máis anos

“Algo está fallando cando o noso ordenamento legal desde os inicios da autonomía prevé avanzar cara a unha situación de normalidade do galego e de igualdade co castelán e, pola contra, unha parte crecente dos e das galegas sente unha presión cada vez máis forte para abandonar o galego e adoptar o castelán”. O novo informe da Real Academia Galega (RAG) sobre Lingua e sociedade en Galicia 1992-2016 insiste na perda progresiva de galegofalantes, especialmente entre a xente máis nova, e na creba da transmisión interxeracional da lingua propia. E insta a Administración a actuar de maneira “eficaz” para contrarrestar unha deriva perigosa para o idioma. Continua llegint

El idioma de la ciencia: del latín al inglés | Noticias de Investigación en Heraldo.es

  En el laboratorio, las investigadoras hablan en el idioma que comparten¿Qué ocurrió para que el inglés se convirtiera en el nuevo idioma de la ciencia? Hasta el siglo XVIII el latín fue la lengua franca predominante, pero a partir de ahí entran en juego tres idiomas: el francés, el alemán y el inglés. “Hasta principios del siglo XX existió lo que se ha llamado el triunvirato o el trío de lenguas que aspiraban a ser la lengua franca hegemónica”, señala F. Xavier Vila i Moreno, director del Centro de Investigación en Sociolingüística y Comunicación de la Universidad de Barcelona. Continuar llegint… El idioma de la ciencia: del latín al inglés | Noticias de Investigación en Heraldo.es

L. Comajoan: Botifarra d’ou autèntica

«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»

Continuar llegint… Botifarra d’ou autèntica | VilaWeb

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística a Catalunya

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, presenta al Ple els programes Emmarca’t, de promoció de l’ús del català en les grans marques, i Èlia, d’innovació i millora en la formació de català a adults. Continuar llegint…  Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística del Govern. Llengua catalana

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

Setmana del Parlament Universitari (per a lingüistes)

SPUNI 2017, amb places per fer-hi de lingüista – ÚLTIMS DIES D’INSCRIPCIÓ! La Setmana del Parlament Universitari (SPUNI), que aquest any serà del 15 al 21 de juliol, és una activitat de simulació parlamentària de set dies de durada, que es fa al Parlament de Catalunya i està destinada als estudiants de les universitats de Catalunya. Segons el perfil acadèmic, la formació i els interessos, els participants fan de diputats, lletrats, periodistes o lingüistes. Continua llegint

Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

La Direcció General de Política Lingüística organitza les Matinals de llengua, amb periodicitat mensual, amb l’objectiu de compartir coneixement i afavorir el reciclatge continu de professionals de la llengua com els tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, els planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i els que treballen en serveis lingüístics d’universitats i d’organitzacions diverses, a més dels activistes d’entitats de llengua.

Des de juny de 2016 se n’han organitzat de dedicades a temes tan diversos com les novetats de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en matèria de normativa, el funcionament avançat de l’Optimot, l’occità i les publicacions araneses, la interpretació de la informació lingüística local del cens lingüístic o els aspectes lingüístics del Codi de consum. Són sessions d’una hora i mitja de durada que es tanquen amb una doble ronda d’intervencions: la primera, de consultes concretes als ponents amb l’objectiu d’aclarir dubtes, i la segona, oberta a opinions. Continuar llegint… Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

Administració