Notícies

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

Setmana del Parlament Universitari (per a lingüistes)

SPUNI 2017, amb places per fer-hi de lingüista – ÚLTIMS DIES D’INSCRIPCIÓ! La Setmana del Parlament Universitari (SPUNI), que aquest any serà del 15 al 21 de juliol, és una activitat de simulació parlamentària de set dies de durada, que es fa al Parlament de Catalunya i està destinada als estudiants de les universitats de Catalunya. Segons el perfil acadèmic, la formació i els interessos, els participants fan de diputats, lletrats, periodistes o lingüistes. Continua llegint

Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

La Direcció General de Política Lingüística organitza les Matinals de llengua, amb periodicitat mensual, amb l’objectiu de compartir coneixement i afavorir el reciclatge continu de professionals de la llengua com els tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, els planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i els que treballen en serveis lingüístics d’universitats i d’organitzacions diverses, a més dels activistes d’entitats de llengua.

Des de juny de 2016 se n’han organitzat de dedicades a temes tan diversos com les novetats de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en matèria de normativa, el funcionament avançat de l’Optimot, l’occità i les publicacions araneses, la interpretació de la informació lingüística local del cens lingüístic o els aspectes lingüístics del Codi de consum. Són sessions d’una hora i mitja de durada que es tanquen amb una doble ronda d’intervencions: la primera, de consultes concretes als ponents amb l’objectiu d’aclarir dubtes, i la segona, oberta a opinions. Continuar llegint… Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

Nova publicació: Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana.

Sinner, Carsten; Wieland, Katharina, eds. Norma, ús i actituds lingüístiques.  El paper del català en la vida quotidiana. 2015. Leipzig. Leipziger Universitätsverlag.

Amb motiu dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística aquesta publicació té com a tema central el català actual dels territoris de parla catalana, és a dir el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat. En especial s’hi analitza allò que se sol interpretar com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana.

A més de l’anàlisi de l’ús real enfront de la norma prescriptiva, el llibre també presenta alguns dels debats actuals sobre la utilització de la llengua, la prescripció i la seva representació entre experts en llengua catalana o, més específicament, en gramàtica i, així com els canvis de perspectiva sobre l’ús correcte de la llengua en els diversos dominis d’ús als quals el català s’ha obert en les últimes dècades.
Continua llegint

«Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca» Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Castelló). Complèxica 11

El dijous 9 d març del 2017 tindrà lloc l’onzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística. «Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca». Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Castelló). Continuar llegint: Complèxica 11 – Seminaris per a la transdisciplinarietat |

El Temps ressenya l’Informe sobre la situació de la llengua catalana

Si el conjunt de territoris de parla catalana ha estat sempre invertebrat, la mateixa sort ha tingut l’ús de la llengua comuna. El català s’ha mostrat desigual al País Valencià, les Illes, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent i Perpinyà, malgrat les iniciatives engegades de cohesió i promoció lingüística. Unes vegades per la mateixa evolució sociològica i unes altres per les decisions polítiques, com al cas valencià, han erosionat a diferents zones la població catalanoparlant en favor del castellà. I, en canvi, a uns altres territoris s’ha capgirat la truita. L’últim informe de l’Observatori de Llengua Catalana ofereix una radiografia de la vitalitat del català a tota l’àrea lingüística catalana. I tot i que és optimista de cara al futur per factors com ara l’aturada dels fluxos migratoris, el creixement de bosses de població que no entén o sap parlar català s’erigeix com el principal perill. Aquesta és una radiografia territori per territori de l’estat de la llengua pròpia. Continuar llegint… Català, una llengua desigual – El Temps

F.X. Vila: ¿Qué pasará con las lenguas dominantes y las minoritarias?

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: ¿Qué pasará con las lenguas dominantes y las minoritarias?

“En un mundo cada vez más globalizado, las comunidades reducidas resultan vulnerables, por lo que en las próximas décadas se extinguirán centenares de idiomas, sobre todo a causa de la urbanización de sociedades todavía rurales. Pero en sociolingüística, una vez pasado un umbral demográfico más bien bajo, el tamaño es secundario. Aunque tengan menos de XXX hablantes…”

La tardor passada, el Grup Z em va encarregar un breu text de prospectiva en què reflexionés sobre el futur de les llengües destinat a un públic general. El repte em va semblar interessant, ni que sigui perquè la prospectiva té la seva eròtica pròpia, i també perquè el repte de parlar del sistema mundial de llengües és un dels més atractius per a un sociolingüista. En tot cas, el text va aparèixer finalment el desembre passat, en un volum amb 39 textos més de prospectiva sobre temes tan diversos com els canvis en el model de feina, l’impacte de la intel·ligència artificial, el futur de la igualtat de gèneres o la colonització d’altres planetes amb autors de renom d’arreu del món.

No puc difondre’l perquè encara pot trobar-se als quioscos, però podeu fer-vos-en una idea mirant-ne l’índex aquí.El meu text és:

Vila, F. Xavier (2016) «¿Qué pasará con las lenguas  dominantes y la minoritarias?» En 40 preguntas clave para el futuro, editat per Albert Bosch, 283-84. Barcelona: Grupo Z.

El més llegit de 2016 al blog de la RLD – RLD blog

Origen: El més llegit de 2016 al blog de la RLD – RLD blog

topten-768x512Durant el 2016 s’han publicat un total de 46 articles i han obtingut 33210 lectures, de les quals el 18% són de fora de l’estat espanyol.

Els deu articles més llegits del 2016 van ser els següents:

El català de la Franja, entre dues paradoxes – Esteve Valls
¿Qué es el federalismo lingüístico? – Jorge Cagiao y Conde
Els altres “Alguers” – Pere Mayans
La clau que obri tots els panys: el multilingüisme en una escola internacional – Andrea Sunyol
Paraules adequades en el procés de mediació – Maria Navas
El castellà a Catalunya – Cristina Illamola
El Tribunal Constitucional avala la recuperación del nombre de las lenguas de Aragón, pero desestima el recurso interpuesto contra la Ley 3/2013 – Fernando Javier García Fernández
El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic – Jordi Ortiz de Antonio
Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres
Llengua materna, un terme equívoc per a una bona causa – Mireia Galindo i Carles de Rosselló

Podeu consultar els 10 articles més llegits del blog de la Revista catalana de dret públic  al llarg de 2016 aquí. També podeu consultar els 10 articles  més llegits del blog de l’EAPC aquí.

“Un protocol i moltes mans”, per Teresa Tort – Lliure i Millor

Teresa Tort Videllet  @teresa_tort Filòloga i dinamitzadora lingüística De tant en tant, recapitular resulta molt útil. Quan tanquem l’any és costum fer balanços, perquè hem après a reservar moments per mirar enrere. Per això, aquests dies es parla de la millor o de la pitjor notícia del 2016 o dels fets més rellevants que hi han

Origen: “Un protocol i moltes mans”, per Teresa Tort – Lliure i Millor

Acte de presentació TSC26: Twitter com a font d’informació sociolingüística (À. Nobajas)

Origen: Societat Catalana de Sociolingüística

Twitter com a font d’informació sociolingüística

alex_4d372cbcb7be35dde5a1887c1f9cef20Alexandre Nobajas, Universitat de KeeleActe de presentació del número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Dossier: Les llengües en en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Dimarts, 10 de gener a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Pi i Sunyer

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, pel que pot ser objecte d’estudi i anàlisi sociolingüística. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen un seguit de característiques que en poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i és per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Si bé xarxes com ara Twitter proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística grans oportunitats, també  cal tenir presents quins són els riscos i les limitacions a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades.

Treballs de Sociolingüística Catalana Núm. 26: «Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació»

El número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta, en el monogràfic d’enguany, cinc treballs sobre l’ús de la llengua en la societat digital: «L’ús del català en l’àmbit dels videojocs», «Language use of Frisian bilingual teenagers on social media», «La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català», «Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials» i «Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres».
La part miscel·lània d’aquest volum està formada per onze treballs molt heterogenis: des d’articles de demografia lingüística fins a articles sobre variació morfològica. La secció de ressenyes analitza vuit noves publicacions del camp de la sociolingüística. Tanca el volum la memòria d’activitats del 2015 de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Podeu accedir lliurement a tots els continguts de la revista en aquest enllaç.

Administració