Notícies

Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

James Costa. Sorbonne Nouvelle / UMR LACITO (CNRS), Paris. Si et trobes a Occitània aquest estiu, pots preguntar-te per què a l’entrada d’algunes viles hi ha senyals bilingües. Es pot excusar aquesta sorpresa, ja que és poc probable que hagis sentit res que no sigui francès a la majoria dels llocs, i probablement molt anglès a mesura que t’apropes al Mediterrani. Però si escoltes una mica més, si observes una mica més de prop, pots trobar-te amb un món que desapareix ràpidament però encara és present. Pots topar amb un concert en un idioma que no pots identificar, o preguntar-te per què alguns noms de carrer no sonen a francès. Fins i tot pots sentir que la gent parla occità, perquè això és el que és, una llengua, també coneguda com a provençal, que molts dels habitats de la zona denominen patois (un terme despectiu a França usat per a referir-se a qualsevol altra parla tradicional de la zona diferent del francès). Continuar llegint… 24. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània* | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

 

Altres notes publicades el 2017

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone
  2. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
  3. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
  4. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
  5. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística a Catalunya

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, presenta al Ple els programes Emmarca’t, de promoció de l’ús del català en les grans marques, i Èlia, d’innovació i millora en la formació de català a adults. Continuar llegint…  Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística del Govern. Llengua catalana

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Continua llegint

Setmana del Parlament Universitari (per a lingüistes)

SPUNI 2017, amb places per fer-hi de lingüista – ÚLTIMS DIES D’INSCRIPCIÓ! La Setmana del Parlament Universitari (SPUNI), que aquest any serà del 15 al 21 de juliol, és una activitat de simulació parlamentària de set dies de durada, que es fa al Parlament de Catalunya i està destinada als estudiants de les universitats de Catalunya. Segons el perfil acadèmic, la formació i els interessos, els participants fan de diputats, lletrats, periodistes o lingüistes. Continua llegint

Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

La Direcció General de Política Lingüística organitza les Matinals de llengua, amb periodicitat mensual, amb l’objectiu de compartir coneixement i afavorir el reciclatge continu de professionals de la llengua com els tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, els planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i els que treballen en serveis lingüístics d’universitats i d’organitzacions diverses, a més dels activistes d’entitats de llengua.

Des de juny de 2016 se n’han organitzat de dedicades a temes tan diversos com les novetats de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en matèria de normativa, el funcionament avançat de l’Optimot, l’occità i les publicacions araneses, la interpretació de la informació lingüística local del cens lingüístic o els aspectes lingüístics del Codi de consum. Són sessions d’una hora i mitja de durada que es tanquen amb una doble ronda d’intervencions: la primera, de consultes concretes als ponents amb l’objectiu d’aclarir dubtes, i la segona, oberta a opinions. Continuar llegint… Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos – RLD blog

Nova publicació: Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana.

Sinner, Carsten; Wieland, Katharina, eds. Norma, ús i actituds lingüístiques.  El paper del català en la vida quotidiana. 2015. Leipzig. Leipziger Universitätsverlag.

Amb motiu dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística aquesta publicació té com a tema central el català actual dels territoris de parla catalana, és a dir el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat. En especial s’hi analitza allò que se sol interpretar com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana.

A més de l’anàlisi de l’ús real enfront de la norma prescriptiva, el llibre també presenta alguns dels debats actuals sobre la utilització de la llengua, la prescripció i la seva representació entre experts en llengua catalana o, més específicament, en gramàtica i, així com els canvis de perspectiva sobre l’ús correcte de la llengua en els diversos dominis d’ús als quals el català s’ha obert en les últimes dècades.
Continua llegint

«Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca» Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Castelló). Complèxica 11

El dijous 9 d març del 2017 tindrà lloc l’onzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística. «Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d’un itinerari de recerca». Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Castelló). Continuar llegint: Complèxica 11 – Seminaris per a la transdisciplinarietat |

El Temps ressenya l’Informe sobre la situació de la llengua catalana

Si el conjunt de territoris de parla catalana ha estat sempre invertebrat, la mateixa sort ha tingut l’ús de la llengua comuna. El català s’ha mostrat desigual al País Valencià, les Illes, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent i Perpinyà, malgrat les iniciatives engegades de cohesió i promoció lingüística. Unes vegades per la mateixa evolució sociològica i unes altres per les decisions polítiques, com al cas valencià, han erosionat a diferents zones la població catalanoparlant en favor del castellà. I, en canvi, a uns altres territoris s’ha capgirat la truita. L’últim informe de l’Observatori de Llengua Catalana ofereix una radiografia de la vitalitat del català a tota l’àrea lingüística catalana. I tot i que és optimista de cara al futur per factors com ara l’aturada dels fluxos migratoris, el creixement de bosses de població que no entén o sap parlar català s’erigeix com el principal perill. Aquesta és una radiografia territori per territori de l’estat de la llengua pròpia. Continuar llegint… Català, una llengua desigual – El Temps

Administració