-Presència pública. Membres de la Xarxa.

F. X. Vila: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Què fan amb el català, els adolescents? (novetat editorial)

La revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism acaba de publicar-nos l’article Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia, on explorem, a partir d’una mostra de més de 1.000 informants, fins a quin punt és cert que l’alumnat de Catalunya abandona el català en el període que va des de finals de primària fins al final de l’ESO.

Podeu descarregar-ne un exemplar en pdf gratuïtament fins que s’arribi al topall marcat per l’editorial.

I d’afegitó, si us afanyeu, també podeu descarregar l’article del 2016 on vam explorar l’evolució de la confiança lingüística de la mateixa mostra d’adolescents:  Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study

El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques. Escola d’Administració Pública de Catalunya

imatge_rldEl passat mes de gener el Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret (RLD) va aprovar el codi ètic de conducta i bones pràctiques per tal de garantir l’ètica i la qualitat dels articles publicats. Aquest codi ètic és compartit amb la Revista Catalana de Dret Públic, l’altra revista científica que edita l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Per elaborar el document, l’EAPC s’ha basat principalment en el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques del COPE, i també en la Guia de bones pràctiques de les publicacions periòdiques i unitàries del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya). Continuar llegint… El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques  . Escola d’Administració Pública de Catalunya

Taula rodona «La diversitat de llengües, tresor cultural d’Europa» – Enxarxats

Origen: Taula rodona «La diversitat de llengües, tresor cultural d’Europa» – Enxarxats

La FUEN (Unió Federal de Nacionalitats Europees) i Minority Safepack Initiative, amb col·laboració de la Plataforma per la Llengua, GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) i l’Assemblea Nacional Catalana, organitzen la taula rodona «La diversitat de llengües, tresor cultural d’Europa».Quan? Serà el proper dimarts 6 de febrer, d’11 a 13 h, a la sala 0.1. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Aribau, 2). Continua llegint

F. X. Vila: Sobre les relacions entre els diferents territoris catalanòfons – Amb certa calma – qüestions de llengua i societat

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre les relacions entre els diferents territoris catalanòfons

Enmig de l’eufòria generada pel Procés i del fragor causat per la seva  repressió, es fa difícil de sentir veus que parlen de llengua i territori des d’angles diferents. Així, durant la tardor passada va publicar-se el llibre La nova articulació catalana-valenciana-balear, treball coral coordinat per Jordi Manent (llegiu-ne aquí una ressenya publicada a Saó). El volum, en el qual han col·laborat autors de procedència diversa, inclou diferents reflexions i anàlisis (entre les quals, un capítol de qui signa aquest blog) sobre quines haurien de ser les bases per a les relacions entre les diferents societats catalanòfones en àmbits com la política, l’economia, la cultura, la política lingüística, etc. La voluntat dels editors del volum és contribuir a reconsiderar el paradigma fusterianista i, per exemple, algunes de les contribucions són especialment crítiques amb aspectes com la denominació “Països Catalans”. Val a dir, però, que el volum no es limita a aquesta qüestió i ofereix materials prou variats per a la reflexió i per a l’acció social, cultural i política en la construcció del que, com a mínim imprescindible, hauria de ser un mercat lingüístico-comunicatiu ben greixat. Espero francament que us interessi.

Taula rodona: «La recerca que necessitem» (vídeo)

La taula rodona vol ser un punt de partida en el diàleg necessari i imprescindible entre els professionals de la planificació lingüística —professors, assessors lingüístics, gestors, administradors, entre altres— i els acadèmics. Moderada per Joan Pujolar, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, hi participen David Casals, responsable de dinamització dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona; Alba Conesa, directora de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística; Marta Miró, responsable de dinamització del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut, i Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua. L’acte va tenir lloc el 2 de juny de 2017 a l’IEC.

N. Sorolla a Zaragoza Lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”

Origen: El invierno en ZL | Zaragoza Lingüística

ZL invierno cartel 2018

N. Sorolla presenta “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” el 19/2 a la Universitat de Saragossa, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras).

Beques per a estudiants estrangers d’estudis catalans

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, han convocat un parell de beques per a estudiants estrangers, amb estudis previs de català, que vulguin ampliar i aprofundir la seva formació en llengua o literatura catalanes cursant en línia dues assignatures del nostre grau. La convocatòria està oberta fins al 19 de gener: http://llenguailiteratura.blogs.uoc.edu/2018/01/04/convocatoria-de-beques-per-cursar-assignatures-del-grau-de-llengua-i-literatura-catalanes-uoc/
Font: Joan Pujolar Cos

Discurso & Sociedad 11(4)

Volumen 11, número 4, 2017. Artículos

  • Jorge E. Benavides B. La orientación discursiva de la universidad pública colombiana en el contexto de la globalización neoliberal: análisis crítico del discurso de la misión, visión y metas /The discursive orientation of the Colombian public university in the context of neoliberal globalization: critical discourse analysis of the mission, vision and goals [PDF]
  • Hernán Fair Construcción hegemónica y eficacia interpelativa del discurso de De la Rúa del 19 y 20 de diciembre del 2001 / Hegemonic construction and interpelative efficacy of De la Rúa’s discourse on the 19th and 20th of December, 2001 [PDF]
  • Marina Jiménez Rodríguez La emoción como estrategia argumentativa en el mitin español. Identificación de actos de habla y análisis cuantitativo /Emotion as an argumentative strategy in Spanish public meetings. Identification of speech acts and quantitative analysis [PDF]  
  • Ricardo-María Jímenez-Yáñez Análisis de léxico de la religión católica en editoriales de periódicos españoles /An Analysis of the Lexicon Referring to the Catholic Religion in Spanish Newspaper Editorials [PDF]  
  • Sabine Pfleger, Melanie Salgado, Elizabeth Cruz, Ruth Romero, Ivonne Ángel & Katsuyuki Arai ¿Quién es quién en el espacio comunicativo relacional e identitario de Ayotzinapa? / Who is who in the relational and identitarian communicative space of Ayotzinapa? [PDF]
  • Paloma Elvira Ruiz Construyendo identidades feministas en la red. Análisis crítico de las prácticas discursivas institucionales y no institucionales en el contexto universitario /Constructing feminist identities online. Critical Analysis of the institutional and non institutional discursive practices in the university context [PDF]

Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Natxo Sorolla: xarxes socials i contacte de llengües

Origen: Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Natxo Sorolla el 19 de gener | Blog del seminari del CUSC

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Avel·lí Flors: “La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola”

Avel.lí Flors (Castelló de la Plana, 1988) és sociolingüista i investigador del Centre d’Investigació en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Membre de Castelló per la Llengua, acaba de llegir la seua tesi sobre l’ús de la llengua per part dels adolescents.

Per 30.12.2017

Avel·lí Flors

En la seua tesi ha analitzat els discursos lingüístics de tres grups de joves adolescents de Manlleu, Mataró i Castelló. La tesi s’emmarca en un treball d’investigació més ampli que encapçala el professor Xavier Vila. Quines són, a grans trets, les conclusions que han estret?
La conclusió és que el català, en funció del territori, ha assumit una posició diferent. Així a Catalunya ha assolit un cert estatus de llengua d’ús públic –això vol dir que es parla català independentment de les llengües familiars de les persones presents-, i s’entén que està legitimada per ser utilitzada com a tal. Usar el català està perfectament ben vist i normalitzat. En canvi, al País Valencià el català continua molt reclòs entre els adolescents les famílies dels quals són catalanorparlants. Les persones que s’han socialitzat primàriament en castellà, encara que hagen assistit al programa d’ensenyament en valencià, tenen problemes per activar l’ús social del català i per a ser reconeguts com a parlants legítims de la llengua. Continuar llegint… Avel·lí Flors: “La supervivència de la llengua no es pot fiar només a l’escola” – El Temps

 

N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco

This post is also available in: English

Natxo Sorolla. URV, Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB
Amb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a un altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitualpercentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem.

Continuar llegint… 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Estudis sobre el català i l’aragonès a HuescaTV

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre

Origen: Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre |

3bf12a40115a9fc1e1efdbd84864af74f75226b1El proper divendres 15 de desembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la quarta sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Josep Ubalde, sociòleg i doctorand de la Universitat Rovira i Virgili, ens presentarà la seua recerca al voltant de «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Us convidem a participar-hi!

T. Tort: El domini del discurs en la revitalització lingüística

Com més vitalitat té la llengua pròpia, més benestar i més salut tenen els seus parlants. Aquesta seria una de les conclusions de les 30es Jornades internacionals Linguapax sobre la “Diversitat lingüística al món”, del dia 23 de novembre, i sobre “Llengües i tradicions espirituals”, del dia 24.

La relatora d’aquestes jornades, Alícia Fuentes-Calle, ens acomiadava amb la promesa que aviat es publicarà l’informe que recollirà les idees principals dels ponents i dels debats que hi van tindre lloc. A més, si algú té curiositat i temps, pot accedir als vídeos de les dues jornades. Per això, el que plantejo en aquestes línies són només algunes reflexions que, com a espectadora, em va provocar l’experiència d’aquests debats. Continuar llegint… El domini del discurs en la revitalització lingüística – Racó Català

Administració