-Presència pública. Membres de la Xarxa.

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Continua llegint

Treballs de Sociolingüística Catalana 2018 (accés obert): Llengua i poder

PortadaNúm. 28 (2018): Llengua i poder

 

Secció monogràfica. «Llengua i poder»
Secció miscel·lània
Notes

Ressenyes

  • Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia, de Kathryn A. Woolard          PDF          Marina Massaguer Comes159-162
  • Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, de Carsten Sinner i Katharina Wieland (ed.)          PDF          Nicola Vaiarello163-166
  • Les confettis de Babel: Diversité linguistique et politique des langues, de Louis-Jean Calvet i Alain Calvet          PDF          Pere Comellas Casanova167-171
  • La gran teranyina: Els secrets del poder a Catalunya, de Roger Vinton          PDF          Emili Boix-Fuster172-175
  • Uncertain futures: Communication and culture in childhood cancer treatment, d’Ignasi Clemente          PDF          Lina Masana176-179
  • En defensa de la llengua: Discursos, manifestos i textos decisius en la història del català, de Rudolf Ortega          PDF          Emili Boix-Fuster180-181

 

 

Memòria

  • Memòria d’activitats del 2017          PDF          183-192

Últims apunts al Blog del seminari del CUSC

Beques predoctorals: “Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants”

OFERTA CONTRATO PREDOCTORAL

Contact Details

Where to send your application.

E-MAIL: clapresta (arrova) geosoc.udl.cat

DEADLINE: 31 – July

A PHD POSITION IS AVAILABLE ASSOCIATED TO THE PROJECT

“Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants. Challenges and opportunities for language learning and linguistic and socio-educational inclusion (PAALDESMI)”

Continua llegint

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

Nou número de Kataluna Esperantisto, Llengua Internacional i Drets Lingüístics

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística” (2018)

Vídeos de la IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos) Continua llegint

IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018)

 

Programa (pdf) de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018).

Vídeos de les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018) (més vídeos)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

J. C. Moreno: El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera – RLD blog

En este artículo voy a mostrar cómo la ideología del supremacismo lingüístico español sirve para justificar las iniciativas e intentos de que el catalán no recupere todos los ámbitos de uso en los que, como lengua oficial de Catalunya, debería ser la lengua preferente. El carácter cooficial del castellano en Catalunya se utiliza precisamente para poner permanentemente en cuestión la normalización del conocimiento y uso del catalán en todas las instituciones catalanas. Voy a mostrar que, ni siquiera apoyándose en la actual Constitución española, hay justificación para esa puesta en cuestión permanente del catalán como lengua de uso normal y preferente en todas las instituciones catalanas. Continuar llegint… El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera – RLD blog

Conferències del grup GREIP (UAB): Cummins i Webster

S’han obert les inscripcions per a les conferències del grup GREIP per al mes d’abril:

Conferència del Dr. Jim Cummins (Ontario Institute for Studies in Education of the University of Toronto):

Paisatges pedagògics en programes bilingües i d’immersió: un diàleg entre pràctiques educatives i teoria emergent.17 Abril 2018 , 17:30-19:30 h.

Conferència del  Dr. Simon Webster (Universitat de Leeds):

Tàndem lingüístics i l’autonomia de l’alumne: El desenvolupament de l’autoregulació estratègica dels estudiants27 Abril 2018, 11:30-13:30 h.

Més informació i inscripcions aquí.

F. X. Vila: Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta

Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta
Avui, la revista  Politikon m’ha publicat un article que acaba així:

“Según esta lectura, en términos históricos, si el modelo de conjunción en Cataluña ha sido socialmente poco conflictivo se debe a la suma de dos factores: por un lado, al hecho de que en Cataluña el dominio de las dos lenguas oficiales es valorado; por otro, al hecho de que el modelo de conjunción ha demostrado ser el mejor sistema para garantizar el aprendizaje de ambas lenguas oficiales. En ese sentido, no hay más que recordar que, de todas la comunidades con más de una lengua oficial, Cataluña es la que más lejos llega en la bilingüización de sus nuevas generaciones. Entendemos que los resultados expuestos por Garvia y Santana muestran que el consenso histórico en torno a un modelo que bilingüizaba ha dejado paso a un deseo bastante extenso de trilingüización, un desiderátum que constituye un verdadero reto para el modelo de conjunción. Sin embargo, contrariamente a lo que concluyen los autores, entendemos que la labor de los gobernantes y los educadores no es aplicar a ciegas unos porcentajes dados a ojo por ciudadanos sin conocimientos de didáctica de lenguas, sino conseguir satisfacer los desiderátums ciudadanos de conocimientos lingüísticos. Para conseguirlo, los gobernantes deberán lograr que el modelo de conjunción sepa dar respuesta adecuada a esa petición, es decir, garantice el máximo aprendizaje no solo de catalán y castellano, como ya viene haciendo, sino también de inglés, y lo haga manteniendo la lengua propia como centro de gravedad del modelo. De lo contrario, si el conflicto es entre un modelo que bilingüiza y propuestas que teóricamente trilingüizan, es posible que las contradicciones detectadas se enconen y la propia sociedad acabe abriéndose a otros modelos.”

Si t’interessa l’article sencer, pots consultar-lo a:

Vila, F. Xavier (2018) “Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta.” Politikon (blog), 7 de març.

«Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana», amb Cristina Illamola

Source: «Variacionisme en llengua catalana, una mirada des del variacionisme en llengua castellana», amb Cristina Illamola | Blog del seminari del CUSC

image-91El passat divendres 16 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, Cristina Illamola, filòloga i sociolingüista, professora associada del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona i investigadora del CUSC-UB, va conduir una sessió sobre les aproximacions variacionistes al canvi lingüístic, articulada al voltant del comentari de dos articles: «Les representacions del variacionisme en l’àmbit de la llengua catalana. Transferències i transaccions», de Miquel Àngel Pradilla, i «Retrospectiva del model labovià de variació lingüística del català», de Maria Teresa Turell. Continua llegint

Administració