Recerca i dades

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar i que tindrà lloc el dia 22 de setembre (divendres) a les 11.30h a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Ubalde, Alarcón, Lapresta (2017) Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

This paper analyzes language integration from an intergroup-relations’ perspective, using the social identity approach and socio-contextual model of second language acquisition. It focuses on the evolution of language attitudes in adolescents as an indicator of cultural integration between the two major language groups in Catalonia. The distinctive features of the Catalan case − the similar ethnolinguistic vitality enjoyed by the two official languages and the widespread bilingualism that common schooling has fostered − make it of great sociolinguistic interest. The empirical study focuses on the development of language attitudes towards Catalan and Spanish by using a panel sample of Catalan students (N = 1050) followed for a period of five years (three waves). Joint trajectory clustering was used to make a longitudinal analysis that shows the main patterns of coevolution. Logistic regression relates changes to other linguistic, identity and sociodemographic variables. Results show that there are three main types of change in attitudes: a majority one, whith a profile of integration, and two others, which tend to separation. The direct effects of language confidence and ethnonational identity are found to explain the likelihood of individuals following one of these types of change.

Origen: Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

Avanç dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014

Es publica un avançament sintètic dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, que actualment es troba en procés d’edició.

L’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 és un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears majors de quinze anys, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

S’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Documents

  • Novetats sociolingüístiques (Centre de Documentació)

    Durant el mes de juliol de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres: http://bit.ly/2v7wmRC          Revistes: http://bit.ly/2uYHgYT

    Destaquem 

    Young, Sara ; Brooks, Emma. (eds.). “Language Ideologies and Teaching in Multilingual Contexts”. Número monogràfic Bellaterra. Journal of teaching and Learinig Languages & Literature [En línia] [Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona], vol. 10, núm. 2 (maig/juny2017).

    LARREA MENDIZÁBAL, Imanol. Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya. [En línia] Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2017. [Tesi doctoral UPF/2016]. Ressenya: http://bit.ly/2utouIo

    MUCIGNAT, Rosa (ed.).  The Friulian language : identity, migration, culture. Newcastle Upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2014. ISBN 978-1-4438-5817-5

    TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Muc

    Simon Tarrés, Antoni. Llengua i poder a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656). Catarroja; Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament; 82). ISBN 978-84-16260-17-1. Ressenya: http://bit.ly/2uwJUmm

    Terrado, Javier; Sabaté, Flocel (eds.). El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana. Lleida: Pagès, 2016. ISBN 978-84-9975-737-7 Ressenya: http://bit.ly/2uwB73Z

     Totes les obres són consultables al centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.  El Centre romandrà tancat del 14 d’agost a l’1 de setembre. Per a qualsevol consulta adreceu-vos a la Bústia de Comunicació de la DGPL

    L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

    • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

    • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

    • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

      Continua llegint

    De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

    Coneixements i usos lingüístics

    Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

    Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas

    Los actes de l’XIen congrès de l’AIEO, que se tenguèt a Lhèida en junh de 2014, venon d’espelir. Aquel volum recampa de contribucions de gaireben un centenat de cercaires en provenença de mai de quaranta universitats.

    Tre ara, podètz descargar l’integralitat dels actes a l’adreiça seguenta:

    Continua llegint

    D. Kulick: Més enllà de l’arc de Sant Martí (i altres Notes de la Càtedra Unesco)

    Últimes Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

    Continua llegint

    “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua.  14/6

    Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

    PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

    La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

    A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

    La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

    Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014)

    La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

    La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

    L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

    La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

    L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

    L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

     

    Inscripció “Els usos lingüístics a l’Alguer” / El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015

    Inscripció oberta a la matinal de Llengua “Els usos lingüístics a l’Alguer”

    La Direcció General de Política Lingüística organitza una nova Matinal de Llengua, en què es presentaran els principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015 sobre el coneixement de llengües, els usos, la transmissió lingüística i les opinions sobre les llengües. La sessió tindrà lloc el 19 de maig, de 9 a 11 h, a la sala d’actes del Palau Marc (La Rambla, 8). Les ponents són Anna Torrijos i Carla Bruguera, tècniques d’estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari electrònic. Nota de premsa

    Origen: El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015. Llengua catalana Continua llegint

    Nova publicació: Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana.

    Sinner, Carsten; Wieland, Katharina, eds. Norma, ús i actituds lingüístiques.  El paper del català en la vida quotidiana. 2015. Leipzig. Leipziger Universitätsverlag.

    Amb motiu dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística aquesta publicació té com a tema central el català actual dels territoris de parla catalana, és a dir el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat. En especial s’hi analitza allò que se sol interpretar com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana.

    A més de l’anàlisi de l’ús real enfront de la norma prescriptiva, el llibre també presenta alguns dels debats actuals sobre la utilització de la llengua, la prescripció i la seva representació entre experts en llengua catalana o, més específicament, en gramàtica i, així com els canvis de perspectiva sobre l’ús correcte de la llengua en els diversos dominis d’ús als quals el català s’ha obert en les últimes dècades.
    Continua llegint

    Ianos, Huguet, Lapresta: Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia: The direct and moderator effects of origin

    Exemplar – Journal of multilingual and multicultural development. 2017, Vol. 38, Nº. 2. Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia.: The direct and moderator effects of origin. Adelina Ianos, Àngel Huguet Canalís, Cecilio Lapresta Rey. Pàg. 113-129

    L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

    El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

    El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

    La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial. Continuar llegint… L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

    M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

    This post is also available in: English

    Miquel Cabal Guarro
    Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
    Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

    Tàtar o tàrtar?

    Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

    Administració