Recerca i dades

Catalunya: els inscrits als exàmens oficials de català augmenten un 4%

Aquest any el nombre total d’inscrits en els exàmens oficials per obtenir un certificat de català ha estat de 4.652 persones, un 4,45% més que a la convocatòria de 2017. Aquest augment s’ha registrat en tots els certificats, llevat del nivell intermedi (B2) que ha disminuït lleugerament. Així, la inscripció del nivell bàsic (A2) ha estat la que més ha crescut, prop d’un 32%, i la del nivell de suficiència (C1), gairebé un 6%: s’hi han inscrit 1.970 persones i continua essent el certificat amb més demanda. En el nivell superior (C2) l’augment ha estat del 3% i en el nivell elemental (B1), d’un 2%. Continua llegint

Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL

Font: Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL | Blog del seminari del CUSC

sheila-queralt-laboratoriosq_3_origEl proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaçpodeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

William A. Foley.  University of Sydney

La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

(ANUL·LAT) Nous talents en Sociolingüística catalana

Societat Catalana de Sociolingüística: Us comuniquem que hem hagut de cancel·lar l’acte de la SOCS previst per dijous vinent en què es presentaven els nous talents en sociolingüística catalana. L’hem ajornat per la convocatòria de vaga estudiantil que hi ha, però el tornarem a programar més endavant.  Continua llegint

Bibliografia sobre llengües de signes

Coneixeu la llengua de signes catalana? I les d’altres llengües? Consulteu què se n’ha escrit a  la bibliografia preparada pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. https://bit.ly/2RDXAq9  Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. També podeu consultar articles i notícies de premsa relacionats amb aquest tema a la base de dades de premsa, tot seleccionant del camp “Llengua tractada”  : “Llengua de signes catalana” o “Llengües de signes”.

Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. www.gencat.cat/llengua/documentacio

La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius. Continuar llegint… La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

Apunts de sociolingüística i política lingüística (butlletí del CUSC-UB)

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) us presentem una nova iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques: el butlletí Apunts de sociolingüística i política lingüística. L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

Amb la col·laboració de:

cultura_h3


Número 1—Setembre 2018 | El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català

  • Descarrega el PDF
  • Mots clau: adolescència; usos lingüístics; sociolingüística educativa

Language Dominance Affects Bilingual Performance and Processing Outcomes in Adulthood

This study examines the role of language dominance (LD) on linguistic competence outcomes in two types of early bilinguals: (i) child L2 learners of Catalan (L1 Spanish-L2 Catalan and, (ii) child Spanish L2 learners (L1 Catalan-L2 Spanish). Most child L2 studies typically focus on the development of the languages during childhood and either focus on L1 development or L2 development. Typically, these child L2 learners are immersed in the second language. We capitalize on the unique situation in Catalonia, testing the Spanish and Catalan of both sets of bilinguals, where dominance in either Spanish or Catalan is possible. We examine the co-occurrence of Sentential Negation (SN) with a Negative Concord Item (NCI) in pre-verbal position (Catalan only) and Differential Object Marking (DOM) (Spanish only). The results show that remaining dominant in the L1 contributes to the maintenance of target-like behavior in the language.

Source: (16) Language Dominance Affects Bilingual Performance and Processing Outcomes in Adulthood | Request PDF

Treballs de Sociolingüística Catalana manté la seua puntuació màxima a Carhus

Carhus Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La nova versió de Carhus Plus+ 2018 continua situant Treballs de Sociolingüística Catalana amb una avaluació de “A” en els camps temàtics de “Filologia, lingüística i sociolingüística” i “Sociologia i Política”.

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca l’Emerging Sources Citation Index (WoS) i la màxima avaluació en el sistema CARHUS. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Source: CARHUS Plus+. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

Revista ‘Treballs de Sociolingüística Catalana’: Nou número | Observatori

Source: Revista ‘Treballs de Sociolingüística Catalana’: Nou número | Observatori

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC) ha publicat el número 28 (2018) en format d’accés obert. Aquest anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va iniciar l’any 1977 i té l’objectiu d’estimular la recerca en sociolingüística dels països de llengua i cultura catalanes, en els camps de la sociologia; l’antropologia; la psicologia social; la política i la planificació lingüístiques; el dret lingüístic; entre d’altres.

Actualment, la revista TSC té una periodicitat anual i es publica en format paper i electrònic. Aquest últim número inclou 5 articles que formen part de la secció monogràfica «Llengua i poder» i 3 articles, que s’inclouen en la secció miscel·lània. També conté 6 ressenyes de novetats editorials en sociolingüística i una entrevista a Joaquim Torres-Pla, fundador del Grup Català de Sociolingüística i especialista en demolingüística. Els resums dels articles es poden consultar en la llengua original i en anglès.

La revista TSC té la màxima avaluació (grup A) en el sistema CARHUS Plus+ 2018 (versió sense esmenar) i un índex d’impacte de 10 (ICDS) a la base de dades MIAR. La revista també es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CIRCDialnet; DOAJ; Dulcinea; ESCIERIHPlusLatindexLinguist listPeriodicals Index Online; RACO; i finalment, Sherpa/Romeo.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SOCS així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya (2013)

El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigració

Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1 pdf icon [7,77 MB ]

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el primer volum de l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. El treball, en què han col·laborat els principals experts en demolingüística de les universitats catalanes, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat  avançades en les publicacions Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. L’EULP és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística amb el suport de l’IDESCAT per conèixer la situació de les llengües a Catalunya en la població de 15 anys en endavant. El de 2013 es va realitzar amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%. Continua llegint

Articles sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent

Montse Sendra, gràcies a una beca de l’IEC, està actualitzant el corpus d’articles que parlen sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent per poder fer-ne un estudi global. Com que el món és tan gran i les cerques a vegades poden ometre resultats, s’ha fet pública la llista perquè cadascú pugui comprovar si hi ha els seus articles.

Concretament, interessen: articles d’opinió a la premsa (impresa o digital), notícies, reportatges, articles a blogs, entrevistes, conferències, debats o taules rodones, llibres, capítols de llibre, articles a revistes acadèmiques, treballs finals de grau, treballs finals de màster, documents de treball, propostes de constitució, manifestos, programes electorals, editorials de diaris o revistes, cartes al director, enquestes, vídeos, fòrums i humor gràfic. En resum: qualsevol aportació serà benvinguda!

Si has publicat algun article sobre el tema, pots comprovar si surts a la llista i, en cas negatiu, enviar la referència a montse.sendra (arrova) ub.edu. LLISTA: https://diaridecampsl.wordpress.com/2018/07/02/crida-de-contribucions-per-completar-la-llista-de-llenguesnouestat/

Novetats Blog RLD, maig 2018

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

L’ús social de la llengua – Revista Saó

La revista degana en valencià

L’ús social de la llengua – Nº 438

Durant els vint anys de govern del Partit Popular, la nostra llengua no només va patir un menyspreu, sinó també una persecució. De fet, afirmen els sociolingüistes que hi havia una contraplanificació lingüística. Aquesta situació, sumada a un retrocés en la transmissió de la llengua de pares a fills perquè el castellà era una llengua superior, ha fet que en l’actualitat es visca una situació paradoxal: d’una banda, els indicadors demostren un descens del seu ús, mentre sembla que la societat mostra un cert desig de recuperació i la valora.

Que la llengua comence a ser vista com un element positiu per al conjunt de la societat, i no només per als sectors valencianistes, ve donat per la lluita incansable del món de l’ensenyament i de la gran quantitat de col·lectius que han treballat des de la trinxera. A això, cal sumar-hi el canvi polític, que en tres anys ha dignificat més el valencià que al llarg dels vint del PP.

Així doncs, al llarg d’aquest Quadern pretenem mostrar quin és actualment l’ús social de la llengua, els seus punts forts i febles, els reptes que encara té per davant des de diferents àmbits. I ho fem gràcies a les aportacions de Raquel Casesnoves, Brauli Montoya, Rafael Castelló i Toni Mollà. A més, es complementa amb una entrevista a Avel·lí Flors-Mas.

El número 69 de la Revista de Llengua i Dret valora la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu 20è aniversari

imatge_rld

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 69 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD) amb la secció monogràfica “Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. El volum ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des de la seva entrada en vigor l’any 1998 amb sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal). Els estudis identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur.

La secció monogràfica ha estat coordinada pel doctor en ciència política Vicent Climent-Ferrando, que en fa la presentació. Conté les contribucions del professor de la Universitat d’Augsburg Peter A. Kraus, el degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto Eduardo Ruiz Vieytez, el professor de la Universitat de Vigo Fernando Ramallo, l’exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc Patxi Baztarrika, la professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà.

La secció habitual de llenguatge administratiu i jurídic aporta estudis sobre la importància de la interpretació judicial en l’enjudiciament de casos de violència de gènere, sobre el llenguatge jurídic en l’àmbit judicial llatinoamericà i sobre la terminologia jurídica en català a la base de dades terminològica multilingüe IATE. Per la seva banda, la secció de política i planificació lingüística recull una contribució sobre la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana, i la secció de dret lingüístic un article sobre la protecció i el reconeixement del català a la comarca del Carxe (Múrcia). Finalment, la secció de notes inclou un estudi de cas sobre l’ús de narratives en l’ensenyament del dret.

A més, la Revista inclou les cròniques sobre les novetats legislatives de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

Nou codi ètic

La publicació del número 69 arriba després de l’aprovació el passat mes de gener del codi ètic de conducta i bones pràctiques de l’RLD per part del Consell de Redacció. Es tracta d’un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com a entitat editora fins al comitè editorial, els autors i els avaluadors dels estudis. L’objectiu és garantir l’ètica en tot el procés editorial i la qualitat dels articles publicats.

La Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law va ser fundada el 1983 per l’EAPC i és de periodicitat semestral. Publica estudis acadèmics sobre llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística. Entre d’altres bases de dades, està indexada a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus i té el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Diversos experts identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur fruit de l’aplicació d’aquesta convenció del Consell d’Europa

Entrades recents
Administració