Recerca i dades

M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Miquel Cabal Guarro
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

Tàtar o tàrtar?

Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.

Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Origen: Últimes publicacions de Makiko Fukuda |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

c43udarw8aeshkdDivendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca. Continuar llegint: Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial | Blog del seminari del CUSC

Bibliografia sociolingüística: dret lingüístic i història de la llengua

Novetats bibliogràfiques al Centre de Documentació Sociolingüística (Generalitat de Catalunya)

Canvis produïts en els darrers anys respecte als drets lingüístics a Catalunya: bibliografia preparada pel Centre de Documentació en Política Lingüística sobre  Dret lingüístic a Catalunya (2010-2016)
Posicions a l’Estat espanyol respecte als drets lingüístics de les persones i territoris que en formen part. Tendències, ideologies i actituds a la bibliografia preparada pel Centre de Documentació en Política Lingüística sobre  Dret lingüístic a l’Estat espanyol  (2010-2016).
El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística amplia i actualitza la informació sobre la historia de la llengua catalana. Consulteu-la a: http://bit.ly/2gAkXhd
Durant el mes de desembre de 2016 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Continua llegint

V. Bretxa “Quines llengües es parlen a les llars catalanes?”

Vanessa BretxaVanessa Bretxa. Recuperem altra cop la base de dades demolingüístiques que ja he comentat en altres apunts: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2013. Avui entrarem en un àmbit delicat, el món privat. Volem saber el que passa dins les llars catalanes, el que alguns autors anomenen la política lingüística familiar. I ens fem les següents preguntes: Quines llengües es parlen a casa? Quines llengües es transmeten de pares a fills? Hi ha trencament de la transmissió intergeneracional del català a Catalunya?

En aquest apunt parlarem de dos conceptes molt importants en el món de la sociolingüística: la llengua inicial (L1) ―llengua primera, llengua materna (vegeu Galindo i de Rosselló)― i la transmissió lingüística intergeneracional. La gran majoria dels autors afirmen que la vitalitat i el manteniment d’una llengua es basa essencialment en la transmissió lingüística intergeneracional. Entenem per llengua inicial, la llengua que la persona va parlar primer a casa quan era petit (origen lingüístic) i transmissió lingüística intergeneracional com la llengua que els pares parlen als fills. Continuar llegint… Quines llengües es parlen a les llars catalanes?

Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat

Origen: Presentació de l’informe sociolingüístic sobre el Cens de 2011 a Aragó: L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. – La Franja

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

Últimes publicacions d’Albert Bastardas |

Origen: Últimes publicacions d’Albert Bastardas |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions del membre del CUSC, Albert Bastardas:

El Temps ressenya l’Informe sobre la situació de la llengua catalana

Si el conjunt de territoris de parla catalana ha estat sempre invertebrat, la mateixa sort ha tingut l’ús de la llengua comuna. El català s’ha mostrat desigual al País Valencià, les Illes, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent i Perpinyà, malgrat les iniciatives engegades de cohesió i promoció lingüística. Unes vegades per la mateixa evolució sociològica i unes altres per les decisions polítiques, com al cas valencià, han erosionat a diferents zones la població catalanoparlant en favor del castellà. I, en canvi, a uns altres territoris s’ha capgirat la truita. L’últim informe de l’Observatori de Llengua Catalana ofereix una radiografia de la vitalitat del català a tota l’àrea lingüística catalana. I tot i que és optimista de cara al futur per factors com ara l’aturada dels fluxos migratoris, el creixement de bosses de població que no entén o sap parlar català s’erigeix com el principal perill. Aquesta és una radiografia territori per territori de l’estat de la llengua pròpia. Continuar llegint… Català, una llengua desigual – El Temps

Acte de presentació TSC26: Twitter com a font d’informació sociolingüística (À. Nobajas)

Origen: Societat Catalana de Sociolingüística

Twitter com a font d’informació sociolingüística

alex_4d372cbcb7be35dde5a1887c1f9cef20Alexandre Nobajas, Universitat de KeeleActe de presentació del número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Dossier: Les llengües en en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Dimarts, 10 de gener a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Pi i Sunyer

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, pel que pot ser objecte d’estudi i anàlisi sociolingüística. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen un seguit de característiques que en poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i és per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Si bé xarxes com ara Twitter proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística grans oportunitats, també  cal tenir presents quins són els riscos i les limitacions a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades.

Treballs de Sociolingüística Catalana Núm. 26: «Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació»

El número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta, en el monogràfic d’enguany, cinc treballs sobre l’ús de la llengua en la societat digital: «L’ús del català en l’àmbit dels videojocs», «Language use of Frisian bilingual teenagers on social media», «La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català», «Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials» i «Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres».
La part miscel·lània d’aquest volum està formada per onze treballs molt heterogenis: des d’articles de demografia lingüística fins a articles sobre variació morfològica. La secció de ressenyes analitza vuit noves publicacions del camp de la sociolingüística. Tanca el volum la memòria d’activitats del 2015 de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Podeu accedir lliurement a tots els continguts de la revista en aquest enllaç.

AUTO-ODI. La “haine de soi” en sociolinguistique

S’ha publicat en la Col·leccio “Sociolinguistique” de la Editorial L’Harmattan (Paris) dirigida per Henri Boyer el llibre col·lectiu: AUTO-ODI. La “haine de soi” en sociolinguistique (directors: Carmen Alén Garabato i Romain Colonna). Autors: AUDE BRETEGNIER, ROMAIN COLONNA, MAX DOPPELBAUER, GEORG KREMNITZ, CHRISTIAN LAGARDE, SVETLANA MOSKVITCHEVA, STEFAN MOAL, RAFAEL LLUÍS NINYOLES (entretien) et ALAIN VIAUT. Mes informacio.

Font: Henri Boyer

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66 – RLD blog

El proper 15 de desembre està prevista la publicació del número 66 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Aquest número inclou tretze estudis, una nota, tres recensions i les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Astúries, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2016. A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i la nota, i les referències de les recensions. Continuar llegint… Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66 – RLD blog

Nous talents en sociolingüística catalana

La Societat Catalana de Sociolingüística us convida a una nova edició de l’acte “Nous talents en sociolingüística catalana”, que aquesta vegada hem organitzat conjuntament amb el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc el dilluns 12 de desembre de 17:30h a 19h a la Facultat de Filologia de la UB, edifici Josep Carner, Sala Gabriel Oliver (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, de Barcelona). Es presentaran els següents treballs:

Alba Ferran (TFG; UB): L’ensenyament-aprenentatge del català a Tolosa: On, qui i per què.

Martí Freixas Cardona (TFG; UPF):La neologia formal en la premsa escrita en català

Carlota Fortià Andreu (TFG; UB): L’oficialitat lingüística en la doctrina jurídica

Pensem que pot ser una sessió molt interessant per a estudiants de grau i de postgrau. 

Societat Catalana de Sociolingüística

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)

El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

Descarregueu l’informe Continua llegint

Administració