Recerca i dades

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h

 Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

Martí Cortadellas (TFM, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Crida d’articles TSC29: «La llengua catalana i la mundialització»

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 29 (2019) – Monogràfic: «La llengua catalana i la mundialització»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 28 (2018), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «La llengua catalana i la mundialització», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la part monogràfica es convida a col·laborar-hi amb articles científics entorn del tema central: «La llengua catalana i la mundialització». Es parla en anglès amb el venedor paquistanès de la botiga de mòbils de la cantonada. El llibre infantil en català l’han imprès a Taiwan. Cada estiu els avions cap a Irlanda van plens de nanos, la majoria de casa bona, que hi van per a millorar el seu anglès. El Mobile World Congress agraeix l’hospitalitat de la ciutat de Barcelona en un anunci d’una pàgina als diaris, solament en anglès. Les universitats dels nostres països competeixen en el grau d’ús de l’anglès en la docència i en la investigació en detriment sovint del català, etc. Continua llegint

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones»

Origen: Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones» |

LSC

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. Enguany, es titula «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones».

L’objectiu de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que pugui revertir-hi d’una manera pràctica.

Podeu consultar tots els articles d’aquest nou número aquí.

lsd2

Noves adquisicions del Centre de Documentació en Sociolingüística (GenCat)

Durant el mes d’octubre de 2017 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.

Totes les obres són consultables al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. webe-Catalunyaintranetxarxes socials

DESTAQUEM:

  • LESPOUX, Yan. Pour la langue d’oc à l’école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l’enseignement de la langue d’óc. [Montpellier] : Presses Universitaires de la Méditerranée, 2016. (Estudis occitans). ISBN: 978-2-36781-211-3. Visió historicista de l’occitanisme al llarg del segle XX, que té molt en compte la informació provinent de memòries d’activitats d’associacions, de partits polítics i també de persones individuals. Més informació: http://bit.ly/2gsk3tk

Continua llegint

Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi

Es presenta l’anàlisi dels resultats obtinguts amb l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears de 15 anys o més, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

L’enquesta s’ha duit a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

L’estudi que ara es presenta consta de prop de dues-centes pàgines i està estructurat en 11 capítols. En el primer es presenta l’estudi demoscòpic. En el segon s’aporta informació sobre la composició demogràfica de les Illes Balears en el moment de fer-se l’enquesta. Els capítols tercer a desè analitzen diversos aspectes vinculats amb els resultats de l’enquesta. Finalment, el capítol onzè recull les conclusions generals de l’anàlisi.

Documents

Font: Govern de les Illes Balears

Investigador a l’Heriot Watt University, Edinburgh

The Department of Languages & Intercultural Studies (LINCS) at Heriot Watt University, Edinburgh is looking to recruit an early career researcher as a full-time member of staff to grow the teaching and research team. The new staff member will contribute to research within the Department and will be linked to one or both of the Research Centres. S/he will contribute to teaching Spanish language, translation and interpreting courses at various levels, and will also be required to be involved in relevant administration tasks. Depending on research and teaching expertise, the successful candidate may also contribute to teaching in other areas of the Department including general linguistics, sociolinguistics and (inter)cultural studies. Closing date 19th November https://www.hw.ac.uk/about/work/jobs/job_SVJDMTE3MzI.htm – please do circulate

El català de l’Alguer, en perspectiva

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone

Altres notes publicades el 2017

    1. Més enllà de l’arc de Sant Martí, per Don Kulick
    2. Les llengües dels poetes de l’Egipte septentrional, per Dwight Reynolds
    3. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen, per Miquel Cabal Guarro
    4. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest, per Isabel Galhano & Mariana Gomes

Continua llegint

Bibliografia sobre usos lingüístics i grans marques a Catalunya

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística us ofereix una bibliografia específica sobre els usos lingüístics en el món empresarial a Catalunya, que podeu consultar a l’enllaç següent http://bit.ly/2gum0oV. La bibliografia inclou els resultats dels estudis del programa Emmarca’t de la Direcció General de Política Lingüística, que té com a objectiu acostar el català a grans marques utilitzant estratègies de màrqueting i incrementar la presència del català, especialment als webs i als telèfons d’atenció. Continua llegint

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians | Societat Catalana de Sociolingüística

Origen: Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians | Societat Catalana de Sociolingüística

Dimarts, 31 d’octubre de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Avel·lí Flors Mas
Universitat Oberta de Catalunya / Universitat de Barcelona Continua llegint

L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

The Journey és una pel·lícula de Colin Bateman que ofereix una narrativa tan naïf com poderosa de l’èxit de les converses de pau a Irlanda del Nord. La trama, una emboscada ideada per fer que dos enemics passen de parlar a entendre’s, “imagina” el viatge que transforma la relació de Ian Paisley i Martin McGuiness d’enemics irreconciliables a amics amb la complicitat d’un duet còmic, “The Chuckle Brothers”, com els batejaria la premsa (Belfast Telegraph 2017). La idea de la pel·lícula es fonamenta en les converses de pau de St. Andrews i mostra una solució simple als conflictes: si passaren temps junts, si hagueren de parlar entre ells, sobre les seues vides, les seues aficions, el que tenen en comú, superarien el seu odi mutu, connectarien i veurien els avantatges de congeniar, per als seus pobles i per a ells mateixos. La hipòtesi és ben coneguda pels estudis socials i ha estat evolucionant i inspirant noves recerques des dels anys 60: el contacte influeix en les emocions. Partint de la hipòtesi del contacte social, els investigadors van demostrar que les relacions entre grups de distint origen ètnic milloraven en dissenyar entorns laborals interètnics. El moment era l’escaient, atès que aquestes relacions eren cabdals per al creixement econòmic i per a la governabilitat d’un país dividit, els Estats Units dels anys 60. Més tard, el mer contacte (sense interacció ni col·laboració) va mostrar que podia oferir els mateixos resultats. L’exemple clàssic és un disseny d’experiment en què un professor va fer venir a totes les sessions d’una assignatura una persona amagada sota una gran bossa negra. Aquest tret distintiu tan evident va provocar que la resta de persones de la classe categoritzaren l’individu de forma automàtica com a membre d’un grup extern, un altre. El resultat va ser que la classe el va marginar de manera immediata, hi sentien desconfiança i també menyspreu. A mesura que el semestre avançava, però, i tot i que no s’havia produït cap interacció, el grup va adoptar la persona de la bossa de fem com un dels seus. Altres estudis més recents mostren que, per aconseguir una millora afectiva, no caldria ni tan sols que el contacte fora físic, ja que l’exposició a narratives, fins i tot a través d’Internet, té com a conseqüència una millora de les relacions emocionals amb aquells altres.

Continuar llegint.. L’odi, la vida pública i les relacions interculturals – Esther Monzó Nebot – RLD blog

“The ecology of language contact: minority and majority languages” d’Albert Bastardas-Boada

Origen: “The ecology of language contact: minority and majority languages” d’Albert Bastardas-Boada |

Bastardas.jpg

Resultat d'imatges de The Routledge Handbook of Ecolinguistics

Un dels nostres investigadors del CUSC, l’Albert Bastardas-Boada, ha redactat un dels capítols del llibre The Routledge Handbook of Ecolinguistics, titulat “The ecology of language contact: minority and majority languages”.

Us en recomanem vivament la lectura.

Pitarch, Domingo, Blanes (2017) “Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana”.

PITARCH, Kenneth; DOMINGO, Andreu; BLANES, Amand (2017) “Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana”. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 75: 35-73.PITARCH, Kenneth; DOMINGO, Andreu; BLANES, Amand (2017) “Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana”. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 75: 35-73.

El objetivo de este trabajo es realizar una valoración crítica del uso de la ciencia
ciudadana para llevar a cabo un estudio sociodemográfico sobre la migración valenciana
y su descendencia en Cataluña. Para ello se explicará cómo se pensó y elaboró el
proyecto de Veus Valencianes, su puesta en marcha y el alcance que tuvo. Únicamente
se analizarán los principales resultados obtenidos, ya que el objetivo principal es valorar
el éxito final del método, así como los pros y contras de utilizar la ciencia ciudadana en
este tipo de estudios de ciencias sociales, todavía muy minoritarios en el uso de esta
metodología.

Novetats del CD de Política Lingüística

Durant els mesos d’agost i setembre de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.

Llibres: http://bit.ly/2k4dsGl

Revistes: http://bit.ly/2yKddno

DESTAQUEM:

CARRERA, Aitor; GRIFOLL, Isabel (eds.). Occitània en Catalonha: de tempses novèls de novèlas perspectives. Actes de  l’XIen  Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans [en línia] Barcelona: Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística; Lleida: Deputacion de Lhèida. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2017. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 21. Sèrie Documents Ocitans). ISBN 978-84-393-9567-6. Més informació: http://bit.ly/2yv4hly

PLA BOIX, Anna M. (coord.). Reptes del dret lingüístic català : reflexions per a un debat crític [en línia] Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017. (IEA. Recerca; 3) Més informació: http://bit.ly/2ho4Zcn

LEDGEWAY, Adam; MAIDEN, Martin (eds.). The Oxford Guide to the Romance Languages. Oxford: Oxford University Pres, 2016. (Oxford Guides to the World’s Languages). ISBN: 978-0-19-967710-8 Més informació: http://bit.ly/2xn26QK

MAZAK, Catherine M.; CARROLL, Kevin S. (eds.). Translanguaging in higher education beyond monolingual ideologies. Bristol ; Buffalo : Multilingual Matters, 2016. (Bilingual education and bilingualism ; 104). ISBN : 978-1.78309-663-3 (rus). Més informació: http://bit.ly/2fftnwt

ALÉN GARABATO, Carmen, et al. (eds.). Rencontres en sciences du langage et de la communicaction. Mélanges offerts à Henri Boyer par ses collègues et amis. Paris: L’Harmattan, 2016.  ISBN 978-2-343-09034-4. Més informació: http://bit.ly/2yhHrwE

Totes les obres són consultables al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”

Defensa de la tesi doctoral d’Avel·lí Flors “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”, dirigida per F. Xavier Vila i Joan Pujolar i que tindrà lloc el dia 22 de setembre (divendres) a les 11.30h a l’Aula Joan Maragall (antiga 111) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Ubalde, Alarcón, Lapresta (2017) Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

This paper analyzes language integration from an intergroup-relations’ perspective, using the social identity approach and socio-contextual model of second language acquisition. It focuses on the evolution of language attitudes in adolescents as an indicator of cultural integration between the two major language groups in Catalonia. The distinctive features of the Catalan case − the similar ethnolinguistic vitality enjoyed by the two official languages and the widespread bilingualism that common schooling has fostered − make it of great sociolinguistic interest. The empirical study focuses on the development of language attitudes towards Catalan and Spanish by using a panel sample of Catalan students (N = 1050) followed for a period of five years (three waves). Joint trajectory clustering was used to make a longitudinal analysis that shows the main patterns of coevolution. Logistic regression relates changes to other linguistic, identity and sociodemographic variables. Results show that there are three main types of change in attitudes: a majority one, whith a profile of integration, and two others, which tend to separation. The direct effects of language confidence and ethnonational identity are found to explain the likelihood of individuals following one of these types of change.

Origen: Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents

Avanç dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014

Es publica un avançament sintètic dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, que actualment es troba en procés d’edició.

L’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 és un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears majors de quinze anys, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

S’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

Documents

  • Novetats sociolingüístiques (Centre de Documentació)

    Durant el mes de juliol de 2017 el Centre de Documentació de Política Lingüística ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials. Llibres: http://bit.ly/2v7wmRC          Revistes: http://bit.ly/2uYHgYT

    Destaquem 

    Young, Sara ; Brooks, Emma. (eds.). “Language Ideologies and Teaching in Multilingual Contexts”. Número monogràfic Bellaterra. Journal of teaching and Learinig Languages & Literature [En línia] [Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona], vol. 10, núm. 2 (maig/juny2017).

    LARREA MENDIZÁBAL, Imanol. Les actituds lingüístiques dels immigrants panjabis adults a Catalunya. [En línia] Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2017. [Tesi doctoral UPF/2016]. Ressenya: http://bit.ly/2utouIo

    MUCIGNAT, Rosa (ed.).  The Friulian language : identity, migration, culture. Newcastle Upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2014. ISBN 978-1-4438-5817-5

    TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Muc

    Simon Tarrés, Antoni. Llengua i poder a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656). Catarroja; Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament; 82). ISBN 978-84-16260-17-1. Ressenya: http://bit.ly/2uwJUmm

    Terrado, Javier; Sabaté, Flocel (eds.). El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana. Lleida: Pagès, 2016. ISBN 978-84-9975-737-7 Ressenya: http://bit.ly/2uwB73Z

     Totes les obres són consultables al centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.  El Centre romandrà tancat del 14 d’agost a l’1 de setembre. Per a qualsevol consulta adreceu-vos a la Bústia de Comunicació de la DGPL

    Administració