Recerca i dades

Bastardas, Boix (coord., 1994) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (en línia)

¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. [One country, one language? The political organization of language diversity]

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

Crida d’articles per a Glottopol: Les langues de France

Crida d’articles per a Glottopol número 34: LES «LANGUES DE FRANCE» : VINGT ANS APRES, arran de l’informe Cerquiglini del 1999. Més informació.
APPEL A PARTICIPATION POUR UN NUMERO THEMATIQUE
« LES « LANGUES DE FRANCE » : VINGT ANS APRES »
Christian Lagarde
Université de Perpignan
Date limite de réception des contributions : 30 septembre 2019
Envoi des contributions à : glottopol@gmail.com, lagarde@univ-perp.fr
Consignes pour la remise des textes : voir http://glottopol.univ-rouen.fr/appels
Date de parution : juillet 2020

«La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

2019-02-22_Bernat et al. 1Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.

Continuar llegint… «La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

N. Sorolla: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja. Continuar llegint… “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJAde la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.

Continua llegint

Vídeo: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears

Source: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears – Hemeroteca – Actualitat – Universitat de les Illes Balears

VídeoEn el primer vídeo de la sèrie Notícies de Llengua s’hi mostren dades corresponents als usos i coneixements lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys extretes de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, estudi dut a terme entre els darrers mesos de 2014 i el primer de 2015, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. En el vídeo podem veure que el coneixement de català dels joves és alt, ja que aproximadament un 80 per cent dels joves enquestats saben parlar i escriure en català. Continua llegint

La llengua catalana – Catalunya Segle XXI

Parlar i debatre sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats. També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament condueixen a cap resultat positiu.A Catalunya segle XXI volem continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Continuar llegint… Alacarta.cat – Cap 31. La llengua catalana

L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès (F. Xavier Vila)

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic univeAcaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

rsitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

Tallers de suport a TFG i TFM en sociolingüística

NIU DE SUPORT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA PER A TREBALLS DE FINAL DE GRAU I DE FINAL DE MÀSTER 2019

La Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d’Estudis Catalans) organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant el seu Treball de Final de Grau (TFG) o de Final de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. L’objectiu és encoratjar la discussió, resoldre dubtes i debatre idees en tallers temàtics on una persona experta en aquests àmbits donarà resposta a preguntes sobre teoria, metodologia, recollida i/o anàlisi de dades generades prèviament per l’alumnat participant. Més informació i inscripció

A. Bastardas: Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística (en línia)

sense títolJa podeu trobar en línia el llibre Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística, d’Albert Bastardas. Aquesta obra pretén difondre i estimular l’aplicació d’una perspectiva ecològica i holística a la comprensió dels fenòmens sociolingüístics en general i a la dels contactes lingüístics en particular. De manera especial, s’ocupa d’aprofundir teòricament els processos de normalització lingüística -per mitjà dels quals una ‘llengua’ arriba a una situació de normalitat i estabilitat després d’etapes de recessió i d’inseguretat- tot posant èmfasi en el cas català.  El podeu trobar aquí.

Font: Accessible en línia el llibre «Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística», d’Albert Bastardas

Nous Talents: treballs excel·lents en sociolingüística

Font:  Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF)

31/01/19: Nous Talents: treballs excel·lents de grau i de màster en sociolingüística en les universitats catalanes

Nous Talents:  treballs excel·lents de grau i de màster en sociolingüística en les universitats catalanes
Presentació:
Joan Costa (Universitat Pompeu Fabra)
Joan Pujolar (Societat Catalana de Sociolingüística)
Intervencions:
Carla Collantes
Encara ens calen cançons: música i normalització lingüística al País Valencià
Directora: Maite Puigdevall
Universitat: UOC
Camila Osorio van Isschot
“If I don´t defend my language, who will?: Teacher language policy in Barcelona public schools”
Director: Xavier Vila
Universitat: UB
Amal Chugri Zaitouni Meddane
L’arab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d’una realitat sociolingüísticament heterogènia
Directora: Carme Bach
Universitat: UPF
Data: dijous 31 de gener del 2019
Hora: 16.30 h
Lloc: Aula 52.429 – 4a planta edifici 52. Roc Boronat – Campus del Poblenou – Universitat Pompeu Fabra.
Accés pel carrer de Roc Boronat, 138 (Barcelona)
Activitat organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística i l’UCA de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra

Catalunya: els inscrits als exàmens oficials de català augmenten un 4%

Aquest any el nombre total d’inscrits en els exàmens oficials per obtenir un certificat de català ha estat de 4.652 persones, un 4,45% més que a la convocatòria de 2017. Aquest augment s’ha registrat en tots els certificats, llevat del nivell intermedi (B2) que ha disminuït lleugerament. Així, la inscripció del nivell bàsic (A2) ha estat la que més ha crescut, prop d’un 32%, i la del nivell de suficiència (C1), gairebé un 6%: s’hi han inscrit 1.970 persones i continua essent el certificat amb més demanda. En el nivell superior (C2) l’augment ha estat del 3% i en el nivell elemental (B1), d’un 2%. Continua llegint

Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL

Font: Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL | Blog del seminari del CUSC

sheila-queralt-laboratoriosq_3_origEl proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaçpodeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

William A. Foley.  University of Sydney

La regió del Sepik a Papua Nova Guinea és, sens dubte, l’àrea del món més complexa i diversificada des del punt de vista lingüístic. En una àrea de cent quilòmetres quadrats (aproximadament la grandària de l’estat de Kentucky, classificat com el 37è més gran dels EUA), es parlen més de cent llengües que pertanyen a setze famílies de llengües diferents, ni indoeuropees ni austronèsiques. Aquesta diversitat formidable es deu a diverses causes, en què no ens podem detenir ara (vegeu Foley 2017), però el que interessa destacar aquí és que aquesta gran heterogeneïtat corre un gran perill, atès que pràcticament totes les llengües que s’hi parlen estan greument amenaçades i que hi ha moltes llengües que no passen de pares al fills. Ja en els anys 80 es va interrompre la transmissió de moltes d’aquestes llengües i, en el cas d’algunes com el kopar, que es parla a la desembocadura del riu Sepik, la interrupció de la transmissió encara es va produir abans; aquest procés s’ha accelerat, per la qual cosa llengües que semblaven gaudir de vitalitat en els anys 90 del segle passat avui dia mostren senyals clars de substitució lingüística. I el que resulta encara més destacable és el fet que aquestes llengües no estan amenaçades ni han estat substituïdes per cap llengua nacional o d’una gran metròpolis, com ara l’anglès, el xinès, l’indonesi, el francès, l’espanyol o el portuguès, tal com s’esdevé en tota la resta del món, sinó pel que originàriament fou una llengua de comerç, un pidgin fet crioll: el tok pisin o anglès pidgin de Nova Guinea. El que era l’aparador mundial de la proliferació lingüística s’està convertint ràpidament en un aparador de monolingüisme i pobresa lingüística i, com veurem, sorprèn el fet que algunes de les mateixes forces socials que contribuïren a aquella proliferació contribueixen ara al desenvolupament d’aquest monolingüisme i empobriment, com veurem a continuació. Continuar llegint… 31. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

(ANUL·LAT) Nous talents en Sociolingüística catalana

Societat Catalana de Sociolingüística: Us comuniquem que hem hagut de cancel·lar l’acte de la SOCS previst per dijous vinent en què es presentaven els nous talents en sociolingüística catalana. L’hem ajornat per la convocatòria de vaga estudiantil que hi ha, però el tornarem a programar més endavant.  Continua llegint

Bibliografia sobre llengües de signes

Coneixeu la llengua de signes catalana? I les d’altres llengües? Consulteu què se n’ha escrit a  la bibliografia preparada pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. https://bit.ly/2RDXAq9  Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. També podeu consultar articles i notícies de premsa relacionats amb aquest tema a la base de dades de premsa, tot seleccionant del camp “Llengua tractada”  : “Llengua de signes catalana” o “Llengües de signes”.

Centre de Documentació. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. www.gencat.cat/llengua/documentacio

La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius. Continuar llegint… La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit – RLD blog

Apunts de sociolingüística i política lingüística (butlletí del CUSC-UB)

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) us presentem una nova iniciativa de divulgació de dades sociolingüístiques: el butlletí Apunts de sociolingüística i política lingüística. L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

Amb la col·laboració de:

cultura_h3


Número 1—Setembre 2018 | El salt a secundària: realment disminueix, l’ús del català

  • Descarrega el PDF
  • Mots clau: adolescència; usos lingüístics; sociolingüística educativa
Administració