Recerca i dades

L’ús del basc ha decrescut en els últims 10 anys

  • L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%

  • Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.

  • Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.

    Continua llegint

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger. Continuar llegint… De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies – RLD blog

Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas

Los actes de l’XIen congrès de l’AIEO, que se tenguèt a Lhèida en junh de 2014, venon d’espelir. Aquel volum recampa de contribucions de gaireben un centenat de cercaires en provenença de mai de quaranta universitats.

Tre ara, podètz descargar l’integralitat dels actes a l’adreiça seguenta:

Continua llegint

D. Kulick: Més enllà de l’arc de Sant Martí (i altres Notes de la Càtedra Unesco)

Últimes Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Continua llegint

“Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua.  14/6

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014)

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

 

Inscripció “Els usos lingüístics a l’Alguer” / El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015

Inscripció oberta a la matinal de Llengua “Els usos lingüístics a l’Alguer”

La Direcció General de Política Lingüística organitza una nova Matinal de Llengua, en què es presentaran els principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015 sobre el coneixement de llengües, els usos, la transmissió lingüística i les opinions sobre les llengües. La sessió tindrà lloc el 19 de maig, de 9 a 11 h, a la sala d’actes del Palau Marc (La Rambla, 8). Les ponents són Anna Torrijos i Carla Bruguera, tècniques d’estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari electrònic. Nota de premsa

Origen: El 77% de la població algueresa vol conèixer i utilitzar el català, segons l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2015. Llengua catalana Continua llegint

Nova publicació: Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana.

Sinner, Carsten; Wieland, Katharina, eds. Norma, ús i actituds lingüístiques.  El paper del català en la vida quotidiana. 2015. Leipzig. Leipziger Universitätsverlag.

Amb motiu dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística aquesta publicació té com a tema central el català actual dels territoris de parla catalana, és a dir el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat. En especial s’hi analitza allò que se sol interpretar com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana.

A més de l’anàlisi de l’ús real enfront de la norma prescriptiva, el llibre també presenta alguns dels debats actuals sobre la utilització de la llengua, la prescripció i la seva representació entre experts en llengua catalana o, més específicament, en gramàtica i, així com els canvis de perspectiva sobre l’ús correcte de la llengua en els diversos dominis d’ús als quals el català s’ha obert en les últimes dècades.
Continua llegint

Ianos, Huguet, Lapresta: Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia: The direct and moderator effects of origin

Exemplar – Journal of multilingual and multicultural development. 2017, Vol. 38, Nº. 2. Attitudinal patterns of secondary education students in Catalonia.: The direct and moderator effects of origin. Adelina Ianos, Àngel Huguet Canalís, Cecilio Lapresta Rey. Pàg. 113-129

L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial. Continuar llegint… L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog

M. Cabal: Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

This post is also available in: English

Miquel Cabal Guarro
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB)

Tàtar o tàrtar?

Segons el Diccionari etimològic de la llengua russa de Max Vasmer (Фасмер 1971:702), la paraula russa татар (tatar) prové d’una arrel turca antiga que podria haver designat els pobladors turquesos de les planes del nord de la Xina. El fet que la mateixa paraula en mongol i calmuc vulgui dir ‘quec, tartamut’ i la parofonia amb creacions que ens resulten més properes, com bàrbar i berber, fan pensar que és un mot de creació expressiva per referir-se als pobles veïns que parlen una llengua que no s’entén, que sembla un embarbussament constant. Continuar llegint 20. Els tàtars de Crimea: qui són i d’on venen | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Continuar llegint… Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’ | Blog del seminari del CUSC

Linguapax Review 2016: noves tecnologies

Origen: Linguapax Review 2016 | Linguapax Internacional

Les noves tecnologies s’han convertit en un domini cada vegada més important per a la promoció de les llengües amenaçades a tot el món. Per aquest motiu, el quart número de la publicació periòdica Linguapax Review tracta el potencial de les noves tecnologies i de les xarxes socials per a la documentació i la revitalització lingüística i els seus límits. La comunicació digital mereix una inspecció més a fons, no només pel seu paper central en la comunicació contemporània, sinó també a causa de la seva ràpida evolució, contínua innovació, i extensió, que pot tenir conseqüències pràctiques per l’expansió funcional de les llengües minoritzades.

L’informe conté articles de Claudia Soria, que explora la diversitat lingüística a Internet; de Genner Llanes Ortiz, que presenta una iniciativa digital regional per a la promoció de les llengües indígenes d’Amèrica Llatina; i de Djomeni & Sadembouo i De Falco & Cesarano, que tracten casos d’estudi pràctics d’Àfrica i del Sud-est asiàtic que il·lustren la influència d’aquests nous mitjans de comunicació per la promoció de les llengües minoritzades.

Enllaç amb el Linguapax Review 2016 (66 pàgines, articles en català, castellà i anglès).

C. Illamola: ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.

Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Continuar llegint: La BBC | ‘El castellà a Catalunya està saníssim’ – La BBC

Últimes publicacions de Makiko Fukuda

Origen: Últimes publicacions de Makiko Fukuda |

Per aquells que encara no les hagueu pogut llegir, avui us deixem les últimes publicacions de la membre del CUSC, Makiko Fukuda:

Administració