Recerca i dades

Presentació de ​”L’ensenyament del català als territoris de parla catalana” i conferència de M. Josep Cuenca (IEC)

Presentació del volum ​”L’ensenyament del català als territoris de parla catalana. Estat de la qüestió i perspectives de futur”, una selecció dels treballs presentats al IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. En el marc de la presentació del llibre, ens acompanyarà la Dra. M. Josep Cuenca, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de la Universitat de València, que​ ​pronunciarà la​ ​conferència “La Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC: les versions Essencial i Bàsica”. L’acte tindrà lloc el proper dimecres 14 de febrer de 2018, a les 18.00 hores, a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic (carrer Perot Rocaguinarda, 17).

Revista Llengua i Dret, 38: De la traducció a la jurilingüística

CATALÀ | ESPAÑOL | ENGLISH

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Núm. 68, desembre de 2017. Sumari.

Secció monogràfica. De la traducció a la jurilingüística

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Notes i informació

Legislació, jurisprudència i documentació

Recensions i notícies bibliogràfiques

ISSN 2013-1453 (versió web). ISSN 0212-5056 (versió impresa, fins al número 57)

Aquesta Revista ha estat indexada a Emerging Sources Citation Index (ESCI)

Voleu rebre un avís quan es publiqui el proper número? Us podeu subscriure a la llista de correu de la Revista en aquesta pàgina del web de l’EAPC.

N. Sorolla a Zaragoza Lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”

Origen: El invierno en ZL | Zaragoza Lingüística

ZL invierno cartel 2018

N. Sorolla presenta “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” el 19/2 a la Universitat de Saragossa, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras).

Niu de suport de la SOCS per a Treballs de Fi de Grau

La Societat Catalana de Sociolingüística del IEC organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant i cursant l’assignatura del Treball de Fi de Grau (TFG) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. L’objectiu és propiciar la discussió i ajudar a resoldre dubtes i debatre idees en un dels 8 tallers proposats a continuació, en què una persona experta reconeguda en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica i/o l’anàlisi del discurs dona resposta a una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de TFG.

La informació la trobareu sempre al blog de la SOCS: http://blogs.iec.cat/socs/niu-de-suport-de-la-socs-per-a-treballs-de-fi-de-grau/

Data:                    4 abril 2018

Hora:                   9:30-14:00

Lloc:                   Universitat de Lleida, Facultat de Lletres. Edifici de Rectorat: Aula Magna, Saló Víctor Siurana.

Objectiu:             Oferir tallers pràctics en què 8 experts en sociolingüística donen resposta i debaten entorn d’una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de Treball de Fi de Grau (TFG).   

Crida:                  Participants amb presentació: Dirigit a alumnes que estiguin preparant o cursant l’assignatura del TFG en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica i el discurs, en català, castellà i/o anglès. L’alumnat interessat omplirà un formulari online amb (1) les seves dades personals (nom i cognoms, universitat i departament); (2) el títol provisional del TFG; (3) la tria del taller en primera opció i la tria de taller en segona opció; (4) un resum del seu projecte de TFG (màxim 200 paraules), explicant què es vol investigar, com, amb quines dades, on, quan, i per a qui / per què; i (5) una pregunta o proposta de debat per als experts o, alternativament, una mostra de dades per treballar o el problema a consultar (màxim 200 paraules).

                           El formulari per l’enviament de propostes com a participant amb presentació està disponible aquí:

                            https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdcVU6TANgucDPpSnyxDsl-1SU6schi-xRqT1Jh1DgNHxn3Rg/viewform (de l’1 al 28 de febrer del 2018).

 

Assistents sense presentació: Aquest és un acte obert a tota la comunitat universitària, amb inscripció prèvia. Les persones interessades a assistir a l’acte sense presentació pròpia s’hauran de registrar prèviament omplint un formulari d’inscripció amb les seves dades personals (nom i cognoms; grau, màster o doctorat en curs; universitat i departament).

                           El formulari d’inscripció com a assistent sense presentació està disponible aquí:

                            https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeNUsY48Ov1vEUgjp-UN7ZR9wFWKbpTA9COpZFapayOpmTHwA/viewform (de l’1 al 28 de febrer del 2018).

Dates:                 Crida de propostes: De l’1 al 28 de febrer del 2018.

                           Notificació d’acceptació i assignació del taller als participants amb presentació: 14 de març del 2018.

Inscripció:          Hi ha 40 places per a participants, que seran atorgades per ordre d’enviament i acceptació de propostes. Acte gratuït per tota la comunitat universitària. L’afiliació a qualsevol universitat són obligatòries. Esmorzar per compte de la SOCS. Es lliurarà certificat a totes les persones participants i assistents.

L’alumnat interessat omplirà un formulari online amb (1) les seves dades personals (nom i cognoms, universitat i departament); (2) el títol provisional del TFG; (3) la tria del taller en primera opció i tria de taller en segona opció; (4) un resum del seu projecte de TFG (màxim 200 paraules) explicant què es vol investigar, com, amb quines dades, on, quan i per a qui / per què; i (5) una pregunta o proposta de debat per als experts o, alternativament, una mostra de dades per treballar o el problema a consultar (màxim 200 paraules).

S’acceptaran 5 propostes per taller i hi haurà 8 tallers. Durant el taller, l’alumne/a tindrà 10 minuts per presentar la seva qüestió i la persona experta, juntament amb la resta de company/es de taller, tindran 15 minuts de debat.

La clausura de la Jornada serà a càrrec del professor ICREA David Block (UdL), que desenvoluparà la ponència Com enfocar els aspectes més complexos del què, com, on, a qui, i per què de la tria i realització del TFG.

A continuació es detallen els tallers i àmbits temàtics:

  • Taller 1: Miquel Àngel Pradilla, URV: Comunitats de parla catalana i canvis lingüístics; recerca amb qüestionaris.
  • Taller 2: Eva Codó, UAB: Multilingüisme; recerca amb narratives.
  • Taller 3: Francesc Xavier Vila, UB: Institucions educatives; recerca amb censos i padrons.
  • Taller 4: Joan Pujolar i Maite Puigdevall, UOC: Nous parlants i identitat; recerca amb entrevistes.
  • Taller 5: Jordi Suïls, UdL: Variacionisme i etnolingüística; recerca amb variables geolingüístiques i patrimoni.
  • Taller 6: Joan Costa, UPF: Pragmàtica; llengua estàndard; recerca amb corpus i enquestes.
  • Taller 7: Elvira Riera, UPF: Política lingüística; drets lingüístics; anàlisi comparada i recerca de base documental.
  • Taller 8: Josep Maria Cots/Maria Sabaté-Dalmau, UdL: Discurs; recerca amb etnografia.

L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna, Saló Víctor Siurana de l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (Plaça de Víctor Siurana 1, 25003, Lleida), el dia 4 d’abril del 2018, amb el següent programa:

9:00-9:30:         Inscripció i benvinguda

9:30-9:55:         Tallers simultanis (alumna/e 1)

10:00-10:25:      Tallers simultanis (alumna/e 2)

10:30-10:55:      Tallers simultanis (alumna/e 3)

11:00-11:25:      Pausa: esmorzar i cafè

12:00-12:25:      Tallers simultanis (alumna/e 4)

12:30-12:55:      Tallers simultanis (alumna/e 5)

13:00-14:00:      Clausura amb la ponència del professor ICREA David Block

Conferència del Llenguatge al Lloc de Treball. Avenços en la Recerca de Ciències Socials (Tarragona)

Tarragona (Catalunya, Espanya), 7 i 8 de juny de 2018

Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(Tarragona, Catalunya, Espanya)

Crida a la participació

L’abast i els objectius

La conferència pretén fomentar el debat entre científics socials sobre les relacions entre el llenguatge i la feina (ocupacions, processos laborals i condicions de treball). En aquest ampli camp, la conferència Language at work. Research Advances in Social Sciences proposa als participants analitzar la recerca sobre centralitat lingüística dels processos laborals i les seves implicacions socials i econòmiques. Dins d’un marc de discussió i crítica, la conferència parteix de la centralitat lingüística en el món de la informació; com que la informació està codificada lingüísticament, i per una àmplia gamma de productes i serveis, el llenguatge es converteix en la matèria primera. El llenguatge s’ha tractat com un component clau en la productivitat, l’ocupabilitat, els salaris i el control. Llengües maternes i estrangeres, llenguatge informàtic, sistemes numèrics, guions o protocols són eines de treball actuals que han de dominar els professionals d’una manera quotidiana. Més enllà de les típiques “indústries lingüístiques” que produeixen llibres o traduccions, les converses d’avui en dia i els textos produïts en un ampli ventall de llocs de treball es poden entendre com el producte final del procés laboral.

Des d’una perspectiva interdisciplinària i sota enfocaments estrictament acadèmics, la conferència reunirà investigadors amb recerca sobre les habilitats lingüístiques en el treball i les seves implicacions per a problemes socials i econòmics més amplis (inclusió social i econòmica, inseguretat laboral, aprenentatge de llarga durada, sindicació, desigualtats de gènere, diferencials salarials, etc.).

Temes:

  • Definició i mesura de les capacitats lingüístiques relacionades amb el rendiment laboral.

  • Estandardització lingüística / processos d’agència i producció.

  • Treballs “lingüístics” i “no lingüístics”.

  • Llengües no naturals en el mercat laboral. Llenguatges tècnics i numèrics.

  • Professions i llenguatge sectorial. Els argots, llenguatge dins l’empresa.

  • Habilitats lingüístiques, salaris, ocupació i ocupabilitat.

  • Llengua com a matèria primera, eina i producte.

  • Llengua, contractació i promoció.

  • Implicacions socials i econòmiques del treball lingüístic.

Ponents principals:

Alicia Adserà (Princeton University, EUA),

Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Alemanya),

Jan van Ours (Erasmus Universiteit Rotterdam, Holanda),

Anthony Pym (Universitat Rovira i Virgili, Espanya),

Christian Fuchs (University of Westminster, Regne Unit),

Bengt-Arne Wickström (Humboldt-Universität zu Berlin, Alemanya).

Presentació i registre dels resums

Les propostes de resums s’han d’enviar a amado.alarcon@urv.cat. Han de tenir 300 paraules com a màxim, 4 paraules clau i el nom i institució dels autors. Els sumaris s’han d’enviar en anglès. Les presentacions poden ser en altres idiomes, però els presentadors han de proporcionar un resum en anglès als organitzadors i al públic. Les propostes seran avaluades pel comitè científic. Les contribucions acceptades tindran 25 minuts per ser presentades.

Termini de presentació dels resums: 15 de març de 2018.

Notificació d’avaluació: 15 d’abril de 2018

Inscripció del presentador: 1 de maig de 2018

Quotes d’inscripció:

Les tarifes d’inscripció inclouran una carpeta del programa i el cafè de les pauses.

Preu general: 100 €

Preu reduït (per a estudiants i membres de les institucions de suport): 70 €

Beques:

Es consideraran 8 beques en el registre i 4 beques en el desplaçament entre els autors acceptats. Els autors acceptats han d’enviar una declaració de les necessitats entre el 16 i el 20 d’abril de 2018 a amado.alarcon@urv.cat. Els ajuts es resoldran abans de l’1 de maig de 2018.

Per arribar a Tarragona:

http://www.urv.cat/international/en_index.html

www.booking.com/Tarragona/Hotels

Membres del Comitè Científic: Amado Alarcón (Universitat Rovira i Virgili); Till Burckhardt (Université de Gèneve, Swicherland); Stéphanie Cassilde (Centre d’Études en Habitat Durable, Belgic); Florian Coulmas (Duisburg Essen University, Germany); Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona, Spain); Federico Farini (Middlesex University in London, UK); Keiji Fujiyoshi (Otemon Gakuin University, Japan); Michele Gazzola (Humboldt-Universität zu Berlin, Germany); Nadezhda Georgieva-Stankova (Trakia University, Bulgaria); Maria Guadalupe González (Universidad Pedagógica Nacional, Mexico); Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida, Spain); Josiah McC Heyman (University of Texas at El Paso, USA); Maria Cristina Morales (University of Texas at El Paso, USA); Anthony David Pym (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Roland Terborg (Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico); Ester Torres (Universitat Rovira i Virgili, Spain); Trinidad Valle (Fordham University, USA); Antoni Vidal (Universitat Rovira i Virgili); Johanna Woydack (University of Vienna, Austria).

Comitè Organitzador Local: Amado Alarcón (URV), Antoni Vidal (URV), Tinka Tabea Schubert (URV), Teresa Sorrosal (URV), Nune Ayvazyan (URV), Maria Jesús Muiños (URV), Teresa Corbella (URV), M. Carmen Molina (URV), Belén López (URV), Josep Ubalde (URV), Carla Aguilar (URV).

Link: https://www.dge.urv.cat/web/noticies/language-at-work-conference-research-advances-in-social-sciences-tarragona-catalonia-spain-june-7-8-2018-conferencia-del-llengua

Call for Papers – Català  / Call for Papers – English

N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco

This post is also available in: English

Natxo Sorolla. URV, Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB
Amb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a un altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitualpercentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem.

Continuar llegint… 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Estudis sobre el català i l’aragonès a HuescaTV

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27: La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional.

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

V. Bretxa: Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

Vanessa BretxaVanessa Bretxa

Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m’era d’allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m’estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor… resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l’aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l’aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l’apunt d’avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan “lleugerament” diferent de Catalunya:

Continuar llegint… Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya? – Racó Català

«La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

20171124_123300

El passat divendres 24 de novembre a les 12h va tenir lloc la tercera sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va comentar dues lectures d’introducció a la lingüística de contacte com a perspectiva sobre els fenòmens de contacte de llengües, que constitueixen el fil conductor de les sessions de comentari de lectures del curs. En la segona part, la ponent va anar més enllà per a fer un interessant repàs històric d’alguns estudis sobre els fenòmens de contacte de llengües en el cas del català.

La primera lectura objecte de comentari va ser la introducció al manual An introduction to contact linguistics de Donald Winford (Wiley-Blackwell, 2003). L’autor hi proposa un breu recorregut per les diferents possibilitats de situacions de contacte entre llengües; pels fenòmens que resulten d’aquest contacte; i finalment per la interacció entre els factors lingüístics i els factors externs (socials, psicològics, ecològics) sobre el canvi lingüístic. Winford destaca que totes les llengües han passat per etapes més o menys dilatades de contacte amb altres varietats lingüístiques, amb diferents resultats sense límits a priori. El canvi lingüístic com a resultat del contacte sol iniciar-se amb algunes formes lèxiques (un àmbit especialment permeable al canvi) però pot arribar a generar varietats completament noves.

Continuar llegint… «La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra | Blog del seminari del CUSC

F. X. Vila: La situació del català a les Illes Balears (Amb certa calma – qüestions de llengua i societat)

Origen: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l’anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l’obra constitueix ja des d’ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d’aquesta obra, “La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics” (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d’altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d’una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d’estudiar-ne el comportament en general i l’evolució en el temps. Continua llegint

Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística

Origen: Avel·lí Flors-Mas guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística |

Resultat d'imatges de avel·lí flors masEl divendres 24 de novembre, en el marc de la 28a Festa de les Lletres Catalanes que organitza la delegació d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental, es va revelar que el guanyador del 17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística és Avel·lí Flors-Mas, filòleg i investigador del CUSC, amb el seu treball “Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians”.

Aquest premi guardona el millor treball d’investigació sobre sociolingüística, sigui des d’una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística o etnogràfica, referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans.

Podreu trobar un breu resum de l’acte i dels diversos premiats aquí.

Des del CUSC, ens agradaria donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li molts encerts.

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h

 Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

Martí Cortadellas (TFM, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Informe de Política Lingüística 2016 a Catalunya i més documentació

Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones»

Origen: Publicat el número 15 de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC): «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones» |

LSC

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona. Enguany, es titula «La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones».

L’objectiu de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que pugui revertir-hi d’una manera pràctica.

Podeu consultar tots els articles d’aquest nou número aquí.

lsd2

Noves adquisicions del Centre de Documentació en Sociolingüística (GenCat)

Durant el mes d’octubre de 2017 el Centre de Documentació ha adquirit i incorporat al seu fons documental llibres, revistes, documents electrònics i altres materials.

Totes les obres són consultables al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. webe-Catalunyaintranetxarxes socials

DESTAQUEM:

  • LESPOUX, Yan. Pour la langue d’oc à l’école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l’enseignement de la langue d’óc. [Montpellier] : Presses Universitaires de la Méditerranée, 2016. (Estudis occitans). ISBN: 978-2-36781-211-3. Visió historicista de l’occitanisme al llarg del segle XX, que té molt en compte la informació provinent de memòries d’activitats d’associacions, de partits polítics i també de persones individuals. Més informació: http://bit.ly/2gsk3tk

Continua llegint

Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi

Es presenta l’anàlisi dels resultats obtinguts amb l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, un estudi demoscòpic sobre els coneixements lingüístics de la població resident a les Illes Balears de 15 anys o més, sobre els seus usos lingüístics en diferents contexts i amb diferents interlocutors, i sobre la seva visió de la situació sociolingüística de les Illes.

L’enquesta s’ha duit a terme gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.

L’estudi que ara es presenta consta de prop de dues-centes pàgines i està estructurat en 11 capítols. En el primer es presenta l’estudi demoscòpic. En el segon s’aporta informació sobre la composició demogràfica de les Illes Balears en el moment de fer-se l’enquesta. Els capítols tercer a desè analitzen diversos aspectes vinculats amb els resultats de l’enquesta. Finalment, el capítol onzè recull les conclusions generals de l’anàlisi.

Documents

Font: Govern de les Illes Balears

Administració