Recerca i dades

La dinamització lingüística: bases, eines i estratègies

Us inform que s’acaba de publicar el llibre La dinamització lingüística: bases, eines i estratègies, coordinat per Xisca Castell i Maria del Mar Vanrell. Aquesta obra té l’origen en el títol propi d’Expert Universitari en Dinamització Lingüística, que la Universitat de les Illes Balears va oferir durant el curs 2019-2020. L’objectiu principal del volum és proposar bases, eines i estratègies orientades a facilitar la tasca de dinamització lingüística, principalment en el context de la llengua catalana. Així doncs, s’adreça, sobretot, a professionals que es dediquin a la dinamització, però també a altres professionals dedicats a l’assessorament lingüístic, a l’educació o a la docència. Hi han participat un bon grapat d’autors: Margalida Barceló, Aina Calvo, Magdalena Capellà, Maria Josep Carrasco, Xisca Castell, Antoni Llabrés, Isidor Marí, Joan Melià, Gemma Sanginés, Miquel Strubell, Ïo Valls, Maria del Mar Vanrell, Carlos Vecina i Joan-Albert Villaverde. El llibre ha estat finançat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.
Maria del Mar Vanrell

Nova bibliografia: Nous parlants (2009-2022)

::: Nova bibliografia: Nous parlants (2009-2022) :::

Qui són i com actuen els nous parlants de llengües no nadiues? Per conèixer les seves característiques i situació a diferents contextos, el Centre de Documentació de Política Lingüística (CD-DGPL) posa a la vostra disposició la bibliografia en què us en facilita un resum informatiu i accés a bibliografia relacionada:

·       Nous parlants (2009-2022)

Podeu consultar en línia tots els documents digitals referenciats en aquesta bibliografia. Podeu demanar-ne en préstec la resta o sol·licitar còpia en pdf d’articles solts escrivint al cddgpl@gencat.cat.

Des del nostre web podeu accedir també a bibliografies anteriors o sobre altres temes, a altres productes documentals del CD-DGPL, als catàlegs en els quals participa el Centre i a biblioteques i centres de documentació relacionats orgànicament o temàticament.

L’horari d’obertura al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14:30 h. Per oferir-vos un millor servei, us recomanem que demaneu hora.

Centre de Documentació de Política Lingüística SPL – WebIntranetXarxes socials

J. Solsona (tesi): Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües

Més informació: Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües

Solsona Puig, Jordi
Use this identifier to quote or link this thesis: http://hdl.handle.net/10803/674164
Director:Sansó Galiay, Clara; Janés i Carulla, Judit
Department/Institute:Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia
Date of defense:2021-12-10
Keywords:Bilingüisme; Política educativa; Aprenentatge de llengües; Bilingüismo; Política educativa; Aprendizaje de idiomas; Bilingualism; Educational policy; Language learning
Subject(s):37 – Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure
Subject(s):Didàctica de la Llengua i la Literatura
Pages:162 p.
Tjsp1de1.pdf  (1.991Mb)

Abstract:

Estimacions recents afirmen que dues terceres parts dels infants del món es desenvolupen en comunitats on conviuen almenys dues llengües. Contràriament, la major part dels sistemes educatius nacionals són primordialment monolingües, imbuïts per una cultura i llengua dominants, que limiten l’equitat educativa de les minories. Així mateix, existeix un sòlid consens en la literatura al voltant de l’educació bilingüe afirmant que els programes d’enriquiment són beneficiosos per a tots els alumnes, independentment del context en què es produeixin. L’objectiu general d’aquesta tesi per compendi d’articles és analitzar els contextos educatius plurilingües de Califòrnia i Catalunya des de diferents perspectives. L’anàlisi comença amb un manuscrit que compara les polítiques educatives en relació amb el bilingüisme en els darrers cinquanta anys en aquests dos contextos altament diversos. Veritables laboratoris vius, són la plataforma adequada per extreure’n similituds, diferències i recomanacions per al present i el futur de l’educació bilingüe. Els següents tres articles compendiats aprofundeixen el principal focus d’estudi d’aquesta tesi: les pràctiques educatives dels programes d’immersió dual a Califòrnia i les repercussions en la formació de mestres. Concretament, l’anàlisi de les pràctiques educatives comença amb una exploració de la creació de continguts i materials dins d’aquesta la metodologia d’enriquiment, coneguda també com a aprenentatge integrat de contingut i llengües estrangeres (AICLE). Els resultats de l’anàlisi mostren la necessitat d’una coordinació i retroalimentació constant entre els mestres implicats en la instrucció, per la qual cosa es presenta un model teòric de col·laboració docent basat en la planificació conjunta, pràctiques pedagògiques compartides, avaluació exhaustiva i una retroalimentació interdisciplinària. Una altra pràctica educativa analitzada és la inclusivitat lingüística pel que fa a les diferents varietats i registres dels estudiants de programes d’immersió dual. D’aquest estudi se’n desprèn que una instrucció lingüísticament no inclusiva afecta negativament l’aprenentatge i la formació de la identitat dels parlants de les llengües minoritàries i limita la riquesa de les expressions culturals i lingüístiques necessàries a l’aula plurilingüe. Un tercer conjunt de pràctiques educatives estudiades són les d’instrucció digital en la immersió dual. Aquesta anàlisi mostra les potencialitats de la tecnologia per rebaixar el filtre afectiu de l’alumne, per diversificar i personalitzar l’accés al contingut a distància i als continguts multimèdia en diferents llengües. Tanmateix, es plantegen les limitacions que representa la instrucció virtual plurilingüe pel que fa al paper de les llengües dominants en les plataformes digitals, al diferent accés a la tecnologia a causa de la bretxa digital, a la reducció de l’aprenentatge vicari entre iguals, a l’escassa immediatesa i espontaneïtat dels intercanvis lingüístics mediats per la tecnologia, i a les restriccions en les interaccions socials entre família i escola. Per tal de compensar aquestes limitacions, s’ofereix un model teòric d’instrucció digital basat en l’equitat que abasta cinc dimensions: lingüística, tecnològica, de contingut, social i pedagògica. En tots els casos es pren com a referència una perspectiva equitativa de l’educació, a més de fer-ne extensives les implicacions i recomanacions per a la formació de mestres bilingües.

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77 – RLD blog

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la transcripció de corpus judicials orals, un estudi sobre les traduccions indirectes a través de l’anglès entre el serbi i l’albanès, i un estudi sobre les identitats i els rols dels intèrprets indígenes en el sistema peruà.

Finalment, aquest número conté catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les recensions, les obres que s’analitzen són: Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities d’Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa Torrens-Guerrini; Diccionari de l’activitat parlamentària, del Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i el Centre de Terminologia TERMCAT; i Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua de Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal, Enric Gomà.

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Continuar llegint: Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77 – RLD blog

Entrevista a Miquel Àngel Pradilla – Revista Saó

«El valencià va fent el seu camí, ple d’obstacles»

«Evitar el conflicte no pot ser una actitud que porte la llengua al precipici»

«El valencià té el futur que els valencians voldrem que tinga»

Havíem parlat per telèfon, però, quan ens trobem al nord del país, ràpidament m’adone que estic davant una persona que et transmet que la seua formació i experiència és gran, molt gran. Editor d’Onada, catedràtic de Sociolingüística Catalana a la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC, treballador i estudiós permanent de la llengua, parla amb calma d’una de les coses que, de segur, han marcat la seua vida. Utilitza les mans com per a donar més èmfasi a les seues paraules i als seus coneixements.

–Com veus, així en general, la salut del valencià al segle xxi?

La salut de la llengua catalana en la seua globalitat encaixa plenament en la consideració de llengua minoritzada, això és, una llengua que presenta una funcionalitat deficitària i no té garantida la seua reproducció. El caràcter subaltern de la llengua no és, però, homogeni. La vitalitat etnolingüística mostra una gradació territorial, on hi ha dos pols extrems: territoris amb expectatives de normalitat, tot i els dèficits sociolingüístics que mostren, i territoris amb expectatives molt avançades de substitució lingüística a mitjà termini. Les expectatives més favorables, les trobem a Andorra (el territori que ha experimentat una millora més intensa) i Catalunya; a la Catalunya del Nord i a l’Alguer, el català ho té molt magre a causa dels estralls que porta fent la interrupció massiva de la transmissió lingüística intergeneracional. En relació amb Andorra i Catalunya, voldria fer notar que es tracta de dos territoris on l’administració (el poder) ha mantingut una dinàmica de rehabilitació lingüística continuada.

Al bell mig, el valencià va fent el seu camí, ple d’obstacles, de la mà de dinàmiques glotopolítiques canviants que modifiquen l’horitzó de normalitat, encara que no aconsegueixen adaptar-lo als seus propòsits. Dit d’una altra manera, els vint anys de la dreta al poder (1995-2015) no van aconseguir residualitzar una llengua que encara forma part del paisatge comunicatiu; i el que portem de l’esquerra al poder (2015- 2022) no acaba de traure el valencià d’una atonia crònica, amb símptomes preocupants de reculada en la presència social.

A partir de les dades del SIES 2015, no tinc més remei que diagnosticar una precarietat alarmant de l’ús del valencià, subaltern absolutament de la vigoria d’una llengua castellana omnipresent. Més encara, si proposem una mirada evolutiva constatem que l’ús de la llengua es troba immers en una dinàmica clarament decreixent. D’altra banda, si avaluem els usos en funció dels diferents contextos enquestats, ens adonarem que el valencià quan surt de casa (llengua a la llar) va perdent pes, i el perd a mesura que el context perd proximitat i, per tant, identificació dels interlocutors. Podríem dir que no ens espolsem el caràcter de llengua domèstica que funciona relativament bé en l’endogrup i va perdent visibilitat en la mesura que la interacció és intergrupal.

Crec que és fonamental disposar, tan ràpidament com siga possible, d’una nova enquesta. Em consta que incorporarà l’anàlisi d’algunes variables que ens permetran una diagnosi millor.

Continuar llegint: Entrevista a Miquel Àngel Pradilla – Revista Saó

Codó (2022) The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia

Acaba de sortir publicat un article meu sobre l’ensenyament integrat de llengua i continguts curriculars (AICLE/CLIL) a Catalunya des d’una mirada sociolingüística i crítica. A final hi ha unes reflexions sobre la política lingüística educativa a Catalunya que poden ser d’especial interès per a alguns/es de vosaltres.  La referència és: Codó, Eva (2022) The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 43:4, 341-357, DOI: 10.1080/01434632.2020.1725525.

La professora Yaiza Pérez Alonso guanya el premi Salvador Giner de l’Institut d’Estudis Catalans

Més informació: La professora Yaiza Pérez Alonso guanya el premi Salvador Giner de l’Institut d’Estudis Catalans

Aquesta és la primera edició d’un premi que té per objectiu promoure i distingir la realització de tesis doctorals en llengua catalana en els camps, entre d’altres, de la comunicació i l’antropologia, el dret, l’economia i la sociologia i la ciència política. En aquesta edició, han optat al premi onze obres.

La professora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València ha guanyat el premi Salvador Giner de tesis doctorals que atorga la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El premi li ha estat atorgat per la tesi “Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial” defensada el passat mes d’octubre en el marc del programa de Doctorat en Ciències Socials de la Universitat. El treball analitza la situació del comerç valencià a partir d’un estudi de camp realitzat a un total de 1865 establiments comercials d’Elx, Alacant, Alcoi, Gandia, València i Castelló.

Una de les seues principals conclusions és que hi ha una clara tendència disglòssica, amb una subordinació del valencià, front el castellà i apunta a l’impacte potencial d’una acció institucional i normativa en aquest camp.

Birello, Comajoan, Sorolla: “Reported Evidence-Based Writing Practices and Teachers’ Beliefs in Catalonia, Spain: An Exploratory Study”

https://twitter.com/GrupGRELL/status/1529712258443509762

Us adjuntem la informació sobre un article que acabem de publicar, amb la Marilissa Birello i Llorenç Comajoan. Tracta sobre les pràctiques d’escriptura que utilitza el professorat. Podeu baixar-lo en aquest enllaç (de bades): https://l1research.org/article/view/410 A continuació teniu la referència bibliogràfica i el resum. Esperem que el trobeu interessant.

Birello, M., Comajoan-Colomé, L., & Sorolla, N. (2022). Reported Evidence-Based Writing Practices and Teachers’ Beliefs in Catalonia, Spain: An Exploratory Study. L1-Educational Studies in Language and Literature, 22, 1-27. https://doi.org/10.21248/l1esll.2022.22.1.410 https://l1research.org/article/view/410

Abstract
This paper investigates the reported frequency of the use of evidence-based writing practices (EBWPs) by teachers (N = 51) in primary and secondary school classrooms in a sample of schools in the Barcelona metropolitan area (Spain), and how teacher beliefs contribute to the reported use of EBWPs. The results showed that the teachers declared to implement most of the EBWPs from previous studies. The three most frequent declared practices were 1) give praise individually for writing, 2) teaching writing strategies for planning and writing skills, and 3) using text assessment as a guide to shape instructions. Regarding teachers’ beliefs about teaching writing, the study focused on teachers’ attitudes and teacher efficacy. The results on attitude showed that teachers had a positive attitude toward writing. Results regarding teacher efficacy showed that teachers felt quite efficacious, especially when they were required to determine the level of difficulty in written assignments. A factor analysis of the EBWPs showed that the two main factors for the frequency of reported use of EBWPS were strategy teaching for evidence-based writing and writing practices based on text assessment. PLS regression analyses showed that the reported frequency of use of EBWPs was highly predicted by the feeling of efficacy of teachers.

Nova bibliografia: Què es parla a Ucraïna? Situació lingüística i sociolingüística a Ucraïna (1974-2021)

La Secretaria de Política Lingüística ha creat una pàgina d’atenció lingüística dirigida als refugiats ucraïnesos i a les famílies i entitats acollidores, que forma part del dispositiu d’acolliment desplegat a Catalunya.

Per conèixer la situació lingüística i sociolingüística a Ucraïna, el Centre de Documentació de Política Lingüística (CD-DGPL) posa a la vostra disposició la bibliografia Què es parla a Ucraïna? Situació lingüística i sociolingüística a Ucraïna (1974-2021) en què us facilita un resum informatiu i accés a bibliografia relacionada.

Podeu consultar en línia tots els documents digitals referenciades en aquesta bibliografia i demanar-ne en préstec la resta o sol·licitar còpia en pdf d’articles solts escrivint al cddgpl@gencat.cat.

Des del nostre web podeu accedir també a bibliografies anteriors o sobre altres temes, a altres productes documentals del CD-DGPL, als catàlegs en els quals participa el Centre i a biblioteques i centres de documentació relacionats orgànicament o temàticament.

WebIntranetXarxes socials

El Minority Safepack en suport de les minories lingüístiques a Europa. Cronologia d’un viacrucis polític i legal – Vicent Climent-Ferrando – RLD blog

El passat 14 de gener de 2021, la Comissió Europea publicava una comunicació on feia palès el seu posicionament sobre la protecció legal de les minories lingüístiques a Europa. Fonamentava el seu posicionament en tres premisses bàsiques, barreja d’arguments jurídics i polítics:

Continuar llegint… El Minority Safepack en suport de les minories lingüístiques a Europa. Cronologia d’un viacrucis polític i legal – Vicent Climent-Ferrando – RLD blog

J. Jiménez «De lengua extranjera a lengua dominante: representaciones epilingüísticas del castellano en el Principado de Andorra»

«De lengua extranjera a lengua dominante: representaciones epilingüísticas del castellano en el Principado de Andorra». L’article està disponible en accés obert: https://revistas.um.es/ril/article/view/480081

The aim of this article is to study the representations of Castilian language in the Principality of Andorra. To this end, the legal and social context of languages in that country will be briefly presented, with special attention to the role they play in the educational sphere. After a description of the research methods, which are based on the ethnography of language policy, the results of a …
revistas.um.es

Juan JIMÉNEZ-SALCEDO. Université de Mons.

La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació (Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística)

 Veure Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Monogràfic. La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació

Més facilitat per consultar bibliografies i noves adquisicions del CDPL

Més facilitat per consultar bibliografies i noves adquisicions del CDPL

La Secretaria de Política Lingüística ha actualitzat el web per facilitar l’accés a les bibliografies i al butlletí mensual de noves adquisicions del Centre de Documentació de Política Lingüística. Concretament, s’ha substituït el butlletí descarregable per un nou format responsiu que permet l’accés directe als documents electrònics, la possibilitat de sol·licitar en préstec obres editades comercialment i el servei de còpia d’articles solts. Aquesta actualització fa guanyar accessibilitat i usabilitat de manera que millora l’experiència de l’usuari independentment del dispositiu que utilitzi.

Butlletins de noves adquisicions

Els butlletins de noves adquisicions informen sobre les novetats en monografies, buidats de llibres, revistes i articles de revista relacionats amb la llengua rebuts al Centre de Documentació durant el darrer mes i incorporats als catàlegs CCUC i BEG. Inclouen les obres destacadesllibres en líniallibres en suport imprèsrevistes en líniarevistes en suport imprès i obres traduïdes amb suport de la Secretaria de Política Lingüística.

Bibliografies selectives

Les bibliografies selectives recullen referències bibliogràfiques (amb accés lliure als documents electrònics de lliure accés) d’obres sobre temàtiques concretes d’actualitat, ordenades per blocs temàtics, disponibles en suport digital i/o imprès al Centre de Documentació. Inclouen referències sobre monografies, buidats de llibres, articles de revista i llocs web. Consulteu la darrera sobre Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021).

Nota: https://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Mes-facilitat-per-consultar-les-bibliografies-i-les-noves-adquisicions-del-Centre-de-Documentacio-de-Politica-Lingueistica

WebIntranetXarxes socials

Flors (2021) Immigration and Languages in Catalonia: From Policies to Results

Continuar llegint… Immigration and Languages in Catalonia: From Policies to Results

Jean-Rémi CARBONNEAU: “Le catalan : l’idiome mal aimé de l’Aragon”

La présence du catalan en Aragon est depuis toujours un fait dérangeant dans cette région d’Espagne. Constamment remis en question, les liens culturels entre la « Frange du Ponant » et la Catalogne sont devenus le sujet d’une polarisation politique grandissante qui a affecté négativement la politique linguistique de l’Aragon. La première partie de cet article explore la catalanité historique de la Frange, de la naissance de la Couronne d’Aragon au XIIe siècle à l’avènement du franquisme au XXe, ainsi que l’impact des bouleversements politiques sur le sentiment d’appartenance de ses habitants. La deuxième partie examine le compliqué processus d’élaboration d’un régime linguistique aragonais depuis 1982 dans le contexte de l’adoption d’ambitieuses politiques de normalisation linguistique dans les régions voisines. Une troisième partie présente enfin les tabous aragonais entretenus sur la catalanité de la Frange d’Aragon et analyse les positionnements idéologiques des partis politiques aragonais quant à l’identité linguistique de cette région, révélant un important clivage gauche-droite.

Continuar llegint… Le catalan : l’idiome mal aimé de l’Aragon

Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de quart d’ESO a Catalunya 2006-2013-2021

Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de quart d'ESO a Catalunya 2006-2013-2021

L’estudi consisteix en la descripció i l’anàlisi dels resultats obtinguts amb l’aplicació d’un qüestionari sociodemogràfic i d’usos lingüístics a una mostra de 3.205 alumnes de quart d’ESO que van fer la prova censal de competències, aplicada al mes de febrer. Actualitza les dades obtingudes amb els qüestionaris que es van aplicar els anys 2006 i 2013 en el context de l’avaluació de l’educació secundària obligatòria, amb la finalitat d’obtenir informació sobre els hàbits d’estudi, el consum cultural i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat de Catalunya al final d’aquesta etapa educativa (vegeu el número 11 i el número 19 de la col·lecció “Informes d’Avaluació”).

El volum presenta les dades sociolingüístiques de l’alumnat i de les seves famílies; els usos lingüístics en el context escolar i en les activitats de fora del context escolar; les representacions i les aspiracions lingüístiques de l’alumnat, i els resultats acadèmics. També s’hi dediquen uns capítols a l’encreuament de les dades en la proves de competències de sisè de primària i de quart d’ESO.

Com a novetat, destaca el fet que a l’alumnat se li ha preguntat sobre el tipus de família amb qui conviu, donant també cabuda a les famílies monoparentals i homoparentals.

Pel que fa al contingut, destaca pel seu ressò mediàtic la constatació de la recessió de la llengua catalana en l’àmbit escolar respecte a l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic del 2013.

El volum conté un apartat final amb la síntesi de cada capítol. En un annex, s’hi ha afegit el qüestionari emprat per a l’estudi.

240 pàgines

1a edició: desembre de 2021

Informes d’avaluació 29  [PDF, 3,51 MB ]