Treballs de Sociolingüística Catalana 2018 (accés obert): Llengua i poder

PortadaNúm. 28 (2018): Llengua i poder

 

Secció monogràfica. «Llengua i poder»
Secció miscel·lània
Notes

Ressenyes

  • Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia, de Kathryn A. Woolard          PDF          Marina Massaguer Comes159-162
  • Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, de Carsten Sinner i Katharina Wieland (ed.)          PDF          Nicola Vaiarello163-166
  • Les confettis de Babel: Diversité linguistique et politique des langues, de Louis-Jean Calvet i Alain Calvet          PDF          Pere Comellas Casanova167-171
  • La gran teranyina: Els secrets del poder a Catalunya, de Roger Vinton          PDF          Emili Boix-Fuster172-175
  • Uncertain futures: Communication and culture in childhood cancer treatment, d’Ignasi Clemente          PDF          Lina Masana176-179
  • En defensa de la llengua: Discursos, manifestos i textos decisius en la història del català, de Rudolf Ortega          PDF          Emili Boix-Fuster180-181

 

 

Memòria

  • Memòria d’activitats del 2017          PDF          183-192

Últims apunts al Blog del seminari del CUSC

Premi en llengua i dret

07_prj_2018_luciana_calvo

L’Escola crea el premi EAPC Luciana Calvo per fomentar l’esperit científic del jovent sobre llengua i dret. Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) promou per primera vegada el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret en el marc dels Premis de Recerca Jove que convoca anualment el Govern de la Generalitat. L’objectiu és reconèixer els dos millors treballs en aquest àmbit redactats durant el curs 2017-2018 per alumnes de tercer i quart d’educació secundària obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior). Continua llegint

14è Seminari Identicat

El proper divendres dia 20 de juliol, a partir de les 9:30h a la Sala S201 d’Humanitats (Tibi3), tindrà lloc l’14è Seminari de recerca d’IdentiCat, un espai de presentació i discussió de treballs en curs en aspectes de sociolingüística, història i estudis culturals organitzat pel Grup de Recerca Identicat de la UOC.

Aquí teniu el  programa de la jornada:

  • 09:30-09:40 Salutació
  • 09:40-10:20 Laura Solanilla, Gerard Corbella (UOC): Patrimoni memorial. Aspectes teòrics
  • 10:20-11:00 Joan Pujolar: Apropiació de llengües i subjectivitat
  • 11:00- 11:30  Pausa
  • 11:30-12:10 Jordi Barbet i Toribio (UAB): Tabals, identitat i cultura tradicional catalana (Diables)
  • 12:10-12:50 Simona Skrabec (UOC): Construir el patrimoni literari a través de les traduccions
  • 12:50-13:30 Muriel Gómez (UOC):  Joan Miró i ADLAN: un projecte de recerca i d’exposició
  • 13:30-14:10 Sara Antoniazzi  (Università Ca’ Foscari-Venezia): Barcelona, Transsilvània, 1972: Umbracle de Pere Portabella

Per a participar-hi, només cal que ens ho advertiu prèviament escrivint a eoliverg (arrova) uoc.edu. Els visitants hauran d’anar a obtenir tarja i instruccions a la recepció de l’Avinguda Tibidabo 39, 08035 Barcelona.

Revista de Llengua i Dret, número 69

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law
Nou número 69, juny de 2018 / Nuevo número 69, junio de 2018 / New issue 69, June 2018
www.rld.cat

Sumari / Sumario / Table of contents

Articles / Artículos / Articles

Secció monogràfica. «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries» / Sección monogràfica. «Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias» / Monographic section. «Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages»

Vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?
Vicent Climent-Ferrando

Between Minority Protection and Linguistic Sovereignty
Peter Alfred Kraus

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en su veinte aniversario: balance y retos de futuro
Eduardo Ruiz Vieytez

Relevancia e impacto do artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias e a súa repercusión nas linguas do Estado español
Fernando Ramallo

Una mirada a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias desde el euskera y desde el País Vasco
Patxi Baztarrika

«Ni una mala palabra, ni una buena acción»: indiferencia estatal y autonómica hacia los compromisos internacionales de protección del gallego contraídos con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias
Alba Nogueira López

La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol
Santiago Castellà

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic / Estudios sobre lenguaje administrativo y jurídico / Essays on Administrative and Legal Language
Diálogo multidisciplinar en violencia de género: profesionales de la justicia e intérpretes
Anabel Borja Albi, Maribel Del Pozo Triviño

Una mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano
Claudia Andrea Poblete, Pablo Fuenzalida González
La terminologia jurídica del IATE en català
Mercè Vàzquez, Antoni Oliver, Georgina Ubide

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística / Estudios sobre política lingüística y sociolingüística / Essays on Language Policy and Sociolinguistics

La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació

Joan Costa Carreras

Estudis sobre dret lingüístic / Estudios sobre derecho lingüístico / Essays on Linguistic Law

Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)

Angel Custodio Navarro Sánchez

Continua llegint

SERCLE: Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera

Source: Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera

SERCLE – Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera – som un grup de professors i professores de català com a llengua estrangera, llengua segona i llengua addicional que ens vam constituir com a associació al juliol de 2018, després de trobar que hi mancava una societat que es dedicara a la recerca i l’ensenyament de la llengua i la cultura catalana en altres contextos que no foren els de la didàctica del català en educació secundària o universitària com a primera llengua.

Si ets lector o lectora de català a una universitat a l’exterior, si fas classes al Consorci per la Normalització Lingüística o qualsevol altre organisme o entitat amb la mateixa finalitat, si ensenyes català a nouvinguts, si fas classe d’alfabetització a persones adultes, o si fas recerca sobre l’ensenyament de la llengua i la cultura en aquests contextos, aquesta és la teva associació. Uneix-t’hi!

Beques predoctorals: “Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants”

OFERTA CONTRATO PREDOCTORAL

Contact Details

Where to send your application.

E-MAIL: clapresta (arrova) geosoc.udl.cat

DEADLINE: 31 – July

A PHD POSITION IS AVAILABLE ASSOCIATED TO THE PROJECT

“Acculturation and linguistic acculturation of the descendants of migrants. Challenges and opportunities for language learning and linguistic and socio-educational inclusion (PAALDESMI)”

Continua llegint

M. Ventura: El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

  1. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller

Darreres notes publicades

  1. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  2. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans
  3. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants, per Natxo Sorolla
  4. Què és això de la revitalització lingüística? Alguns apunts des d’Occitània, per James Costa
  5. El català de l’Alguer, en perspectiva, per Francesc Ballone

This post is also available in: English

Montserrat Ventura i Oller
Universitat Autònoma de Barcelona

El silenci de les llengües

El silenci, com la paraula, és cultural. A les nostres llengües hi ha silencis moguts per moltes raons i hem crescut sabent-los interpretar. De vegades, ens generen dubtes, sovint a causa de dissonàncies individuals o de situacions conflictives cojunturals. Respecte, por, ignorància… el silenci ens diu coses sense paraules i, sovint, és molt eloqüent.

Però per algunes cultures, el silenci no és tan fàcilment classificable com una de les funcions de la parla. Hi ha societats que no només valoren el silenci, sinó que aquest impregna la seva comunicació, i fins i tot les seves formes de relació. Ellen Basso1  fou una de les pioneres a destacar el silenci com a forma cultural de comportament entre els apatxe occidentals i, amb ells, altres grups amerindis. En el seu estudi clàssic tracta d’explicar per què, en determinades circumstàncies, els apatxe occidentals eviten parlar i ho fan per raons que van més enllà del comportament verbal socialment determinat. Basso n’exposa algunes: la trobada amb estrangers, que comporta distància social; les primeres trobades entre enamorats (que de vegades es perllonguen mesos); retrobaments entre pares i fills després de llargues absències, on el silenci és atribuït a la necessitat de refer la relació; silenci davant els insults o les paraules fora de to d’algú forassenyat (per exemple, per un excés d’alcohol): si no s’hi pot raonar, millor no parlar; silenci en els rituals del dol: seria una falta de consideració amb qui està trist; i finalment, el silenci en les cerimònies de curació, on no es pot parlar al pacient per al qual canta l’especialista, per respecte als poders o esperits i per evitar la seva acció negativa en el pacient. Malgrat aquesta disparitat de situacions, E. Basso considera que es tracta sempre dels mateixos condicionants: el silenci, en la cultura del apatxe occidentals, està associat amb situacions socials en què els participants perceben les seves relacions envers una altra persona com a ambigües i/o imprevisibles; no és qüestió d’aquesta o aquesta altra situació contextual, sinó de relacions socials percebudes, que no són estructurals sinó dinàmiques. Hi ha però altres maneres de pensar aquests silencis. Continuar llegint… 28. El silenci amerindi | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Beca de col·laboració amb el CUSC

Source: Convocada un beca de col·laboració amb el CUSC |

2016 CUSC CREl Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) hem convocat una beca de col·laboració per a desenvolupar tasques de suport als projectes de recerca del centre (generació, tractament i anàlisi de dades; elaboració d’informes i familiarització en l’elaboració d’articles científics) entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 de gener de 2019, amb una dedicació de 20h setmanals.

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins al 12 de juliol (inclòs). Trobareu tota la informació i l’enllaç per a presentar telemàticament la sol·licitud a la Seu Electrònica de la UB: https://seu.ub.edu/ajutsPublic/showPublicacion/58432

Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

Durant dos dies, el 14 i el 15 de juny, la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir les IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

La comunitat lingüística catalana té una important tradició de recerca sociolingüística, que ha anat prenent forma a partir diferents d’aportacions que li han arribat des de disciplines diverses.

Les I Jornades de recerca sociolingüística organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC es van celebrar l’any 2011, i van tenir continuïtat amb les II Jornades l’any 2013 i les III Jornades l’any 2016. Ara, en aquesta quarta trobada d’investigadors, s’ha mostrat la consolidació d’una activitat que té per objectiu posar en comú la recerca en curs o acabada de fer, i avançar així en el coneixement intern de les diferents temàtiques i en la seva projecció internacional.

Unes cent vint persones van assistir a les jornades, que van inaugurar el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de la Xarxa CRUSCAT-IEC, Miquel Àngel Pradilla, i la sub-directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Xirinachs. Tal com va destacar Miquel Àngel Pradilla en la seva intervenció inicial, «la Xarxa CRUSCAT vol esdevenir un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari».

Pradilla va assenyalar que una part molt important dels projectes presentats en les jornades «s’incardina en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, una sociolingüística socialment orientada on la planificació lingüística —amb mirades des de la demolingüística, l’educació, l’ensenyament i el món del dret— té un protagonisme especial».

Concretament, durant dos dies es van exposar una quarantena de ponències, a càrrec de prop de cinquanta investigadors, emmarcades en diferents àmbits: demolingüística; variacionisme i planificació del corpus; joventut i llengua; immigració i llengua; psicologia lingüística; treball i llengua; dret lingüístic i politologia lingüística, i sociolingüística educativa.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Gabriele Iannaccaro, de la Universitat de Milà-Bicocca – Universitat d’Estocolm, que es va centrar en la tradició sociolingüística italiana i que, al voltant d’aspectes metodològics de la recerca demolingüística, va posar damunt la taula tot un seguit de qüestions en què la tradició catalana ha establert línies de treball pioneres.

Les diferents intervencions posteriors van propiciar debats força enriquidors, des de diferents plantejaments teòrics i metodològics.

La Xarxa CRUSCAT de l’IEC té com a objectius prioritaris l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística, i la projecció exterior.

Segons va explicar el director de la Xarxa CRUSCAT, «el nostre desig és que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic».
Vídeos de les jornades:

Nou número de Kataluna Esperantisto, Llengua Internacional i Drets Lingüístics

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

Source: Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol | Blog del seminari del CUSC

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

L’ús social de la llengua – Revista Saó

La revista degana en valencià

L’ús social de la llengua – Nº 438

Durant els vint anys de govern del Partit Popular, la nostra llengua no només va patir un menyspreu, sinó també una persecució. De fet, afirmen els sociolingüistes que hi havia una contraplanificació lingüística. Aquesta situació, sumada a un retrocés en la transmissió de la llengua de pares a fills perquè el castellà era una llengua superior, ha fet que en l’actualitat es visca una situació paradoxal: d’una banda, els indicadors demostren un descens del seu ús, mentre sembla que la societat mostra un cert desig de recuperació i la valora.

Que la llengua comence a ser vista com un element positiu per al conjunt de la societat, i no només per als sectors valencianistes, ve donat per la lluita incansable del món de l’ensenyament i de la gran quantitat de col·lectius que han treballat des de la trinxera. A això, cal sumar-hi el canvi polític, que en tres anys ha dignificat més el valencià que al llarg dels vint del PP.

Així doncs, al llarg d’aquest Quadern pretenem mostrar quin és actualment l’ús social de la llengua, els seus punts forts i febles, els reptes que encara té per davant des de diferents àmbits. I ho fem gràcies a les aportacions de Raquel Casesnoves, Brauli Montoya, Rafael Castelló i Toni Mollà. A més, es complementa amb una entrevista a Avel·lí Flors-Mas.

A. Portes “Hacerse adulto en España: la integración de las segundas generaciones”

El proper dimarts 26 de juny, a les 19 h, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, tindrà lloc la conferència  Hacerse adulto en España: la integración de las segundas generaciones, a càrrec del Dr. Alejandro Portes, catedràtic de sociologia de la Universitat de Princeton. El Dr. Portes és referència mundial en els estudis de migracions. La seva conferència es basarà en els resultats finals de l’estudi longitudinal ILSEG sobre les segones generacions d’immigrants a l’Estat espanyol. L’acte estarà presidit per l’Honorable conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Sr. Chakir el Homrani Lesfar, responsable màxim en temes d’immigració a Catalunya; pel vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Sr. Jaume De Puig; i per la presidenta de l’ACS, Marta Soler. L’endemà, 27 de juny, a les 17 h, el Dr. Portes impartirà un seminari sobre el tema de la immigració bifurcada als Estats Units. El seminari té places limitades i cal fer inscripció a través de l’adreça de la Secretaria (acs@iec.cat). Partirà de dues lectures que es facilitaran un cop feta la inscripció.

Associació Catalana de Sociologia
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
A/I: http://blogs.iec.cat/acs/

El número 69 de la Revista de Llengua i Dret valora la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu 20è aniversari

imatge_rld

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 69 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD) amb la secció monogràfica “Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. El volum ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des de la seva entrada en vigor l’any 1998 amb sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal). Els estudis identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur.

La secció monogràfica ha estat coordinada pel doctor en ciència política Vicent Climent-Ferrando, que en fa la presentació. Conté les contribucions del professor de la Universitat d’Augsburg Peter A. Kraus, el degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto Eduardo Ruiz Vieytez, el professor de la Universitat de Vigo Fernando Ramallo, l’exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc Patxi Baztarrika, la professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà.

La secció habitual de llenguatge administratiu i jurídic aporta estudis sobre la importància de la interpretació judicial en l’enjudiciament de casos de violència de gènere, sobre el llenguatge jurídic en l’àmbit judicial llatinoamericà i sobre la terminologia jurídica en català a la base de dades terminològica multilingüe IATE. Per la seva banda, la secció de política i planificació lingüística recull una contribució sobre la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana, i la secció de dret lingüístic un article sobre la protecció i el reconeixement del català a la comarca del Carxe (Múrcia). Finalment, la secció de notes inclou un estudi de cas sobre l’ús de narratives en l’ensenyament del dret.

A més, la Revista inclou les cròniques sobre les novetats legislatives de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

Nou codi ètic

La publicació del número 69 arriba després de l’aprovació el passat mes de gener del codi ètic de conducta i bones pràctiques de l’RLD per part del Consell de Redacció. Es tracta d’un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com a entitat editora fins al comitè editorial, els autors i els avaluadors dels estudis. L’objectiu és garantir l’ètica en tot el procés editorial i la qualitat dels articles publicats.

La Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law va ser fundada el 1983 per l’EAPC i és de periodicitat semestral. Publica estudis acadèmics sobre llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística. Entre d’altres bases de dades, està indexada a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus i té el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Diversos experts identifiquen encerts, entrebancs i reptes de futur fruit de l’aplicació d’aquesta convenció del Consell d’Europa

Administració