Grup d'Estudis Etnopoètics

Novetat editorial: Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó, volum VII

Antoni M. Alcover. Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. Volum VII. Edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafrè. Palma: Moll, 2017.
36€.

La present edició, iniciada l’any 1996 amb motiu del centenari de la publicació del primer volum de la primera edició de l’Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Racó, pretén reunir el màxim d’informació sobre la gran obra d’Antoni M. Alcover. Les rondalles que formen l’Aplec es presenten ordenades segons el model Aarne-Thompson-Uther, el més conegut i acceptat dels sistemes de catalogació rondallística.
Aquest setè volum comprèn les rondalles humanes. Cada rondalla va acompanyada de notes crítiques i comentaris a dos nivells: el del lector culte no especialitzat i el de l’especialista, que trobarà també la transcripció literal de les anotacions corresponents a cada rondalla, extretes de les sis llibretes en què Alcover consignava el material que arreplegava de la tradició oral i que li servia com a base per a la posterior elaboració dels textos. També s’inclouen les il·lustracions que han acompanyat tradicionalment les edicions populars de les rondalles, degudes als germans Francesc de B. i Josep Moll Casasnovas, i les que va fer Pere Prat i Ubach per a l’edició de luxe commemorativa del cinquantenari de la primera edició.

Més informació: Institució Francesc de Borja Moll

Salvador Rebés guanya el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Salvador Rebés, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb el treball “Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades”. Es tracta d’un conjunt de materials inèdits que confirmen l’alçada folklòrica d’aquella dona, “un pou de saviesa tradicional”, segons l’havia definit el seu fill. El cançoner popular acostuma a identificar-se amb les tradicions de la ruralia, apartades de la vida moderna, però Teresa Gelats acosta un amplíssim repertori d’àmbit urbà, barceloní i arrelat al barri obrer del Raval.

Ajuntament de Bellpuig

Salvador Rebés, nascut a Madrid de família paterna lleidatana i mare andalusa, és catedràtic jubilat d’ensenyament secundari. Ha treballat a l’institut Gaudí (Reus) i al nocturn del Forat del Vent (Cerdanyola del Vallès). Estudia la cançó popular catalana, sovint des d’una perspectiva històrica.

Els premis, que estan dotats amb 5.000 euros, també inclouen la publicació del treball. Enguany s’ha presentat l’obra guanyadora de l’edició anterior, Els balls de l’Ós d’Eloi Ysàs, que ja forma part de la Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú que impulsen des de l’Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest 2017 l’opuscle “Gent de Casa” s’ha dedicat a la figura de l’impressor Ramon Saladrigues Oller. Els premis literaris, que són d’àmbit nacional, són els únics del país que recullen obres de recerca de la cultura popular.

Font: Comarques de Ponent;  Tàrrega TV

Crida per al congrés: Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i la transculturalitat en les llengües minoritzades

Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i  la transculturalitat en les llengües minoritzades

 

Varsòvia (Polònia) 20-22 de setembre de 2017

 

Institut d’Estudis Ibèrics i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia

Institut Basc Etxepare

Centre d’Estudis Gallecs de Varsòvia

Institut Camões

 

L’oralitat és la forma de comunicació i transmissió bàsica de l’ésser humà. Les tradicions orals han existit des de la més remota antiguitat i, amb freqüència, han estat l’únic mitjà de què han pogut valer-se les societats mancades de mitjans de registre o d’aquelles que, pel fet d’estar marginades i/o reprimides, han depès en gran mesura de l’oralitat per transmetre una tradició, una història, una cultura… En definitiva per poder vincular una comunitat.

Així, oralitat i tradició acostumen a presentar-se agafades de la mà, però davant de l’essencialista, restrictiva i clàssica noció de tradició, convencionalment figurada com a estàtica, inalterable i pretèrita, alguns antropòlegs han suggerit la necessitat de procedir a la resemantització de llurs significats en el context més comprensiu que suposa la teoria del canvi cultural. De manera que la tradició seria ara una cosa així com el resultat d’un procés evolutiu inacabat amb dos pols dialècticament vinculats: la continuïtat recreada i el canvi. La idea de tradició remet al passat, però també a un present viu. Allò que del passat queda en el present, això és la tradició. La tradició seria, aleshores, la permanència del passat viu, la memòria col·lectiva, en el present. Suposa un procés i un resultat (Kirshenblattt-Gimblett 2004).

En les diferents cultures minoritzades que s’emmarquen dins de la península ibèrica, la tradició oral ha esdevingut bastió de la defensa i preservació d’aquelles identitats culturals col·lectives, enfront de les formes de comunicació massives que tendeixen a diluir-les en un món cada cop més globalitzat. Així, han anat dissenyant els seus propis mecanismes per assumir les influències d’altres cultures amb què els ha tocat conviure (emigració, immigració, exili…) o amb què han optat per dialogar, tot obrint pas a la transculturalitat o fins i tot a la glocalitat.

L’oralitat no és solament cosa del passat, de l’avia o l’avi contant rondalles als néts a la vora del foc. La tradició del conte segueix viva, els combats poètics dialèctics de regueifeiros, cantadors, corrandistes, glosadors o bertsolaris omplen auditoris i es nodreixen de frescor i actualitat, alhora que dialoguen amb noves formes d’expressió artístiques i culturals, com per exemple el rap. Però, a més, a aquests gèneres ancestrals, s’hi han afegit avui en dia moltes formes noves d’oralitat i hibridacions narratives, poètiques, teatrals, escultòriques… Una infinitat de fórmules artístiques que beuen d’alguna manera de la tradició oral. D’altra banda, les noves tecnologies i l’espai virtual de la Xarxa amb els mitjans socials i altres modes digitals de comunicació i de convivència constitueixen tot un repte per redefinir l’oralitat d’aquestes noves formes de construcció d’identitats col·lectives inestables i temporals.

D’altra banda, el propi concepte de tradició oral o de manifestació cultural oral ha anat canviant necessàriament, pel fet d’haver perdut o variat alguns dels seus trets definitoris com, per exemple, la insalvable immediatesa, o pel fet d’intervenir com a part de la performance de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest congrés, CULTURA I ORALITAT: LA NEGOCIACIÓ ENTRE LA TRADICIÓ I LA TRANSCULTURALITAT EN LES LLENGÜES MINORITZADES pretenem examinar i obrir una panoràmica de l’oralitat en les cultures minoritzades de la península ibèrica, tot analitzant-ne les peculiaritats, l’actualitat i els reptes des d’una perspectiva interdisciplinària.

 

Comitè Científic

António Bárbolo Álves (Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Barbara Łuczak (Universitat Adam Mickiewicz)

Cristina Martins (Universitat de Coïmbra)

Zofia Marzec (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mikulska (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mirgos (Universitat Adam Mickiewicz)

Mari Jose Olaziregi (Universitat del País Basc)

Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)

Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears)

Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Anna Sawicka (Universitat Jagellònica)

Dolores Vilavedra (Universitat de Santiago de Compostel·la)

 

Coordinadors

Aitor Arruza

Michał Belina

Maria Boguszewicz

Ferran H. Casamitjana

Ana Garrido González

Borja Logares Carbajales

Daria Salamonowska (secretària)

 

Comunicacions

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès i anglès i seran de 20 minuts.

Les persones interessades a participar en el congrés han d’enviar una proposta de comunicació d’una extensió màxima de 200 paraules acompanyada del nom de l’autor, l’afiliació acadèmica i el correu electrònic.

Cal enviar les propostes al correu electrònic del congrés: congresooralidad2017@gmail.com abans del 28 de febrer de 2017.

La quota d’inscripció abonada abans del 15 d’abril de 2017 és de 60 EUROS / 250 PLN. La quota general és de 90 EUROS / 350 PLN.

Per a més informació podeu visitar la pàgina web del congrés https://culturaeoralidade.wordpress.com/ Podeu dirigir totes les vostres preguntes al correu del congrés congresooralidad2017@gmail.com

XII Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Administrador de web

Subscripció