Grup d'Estudis Etnopoètics

X Seminari Internacional d’Estudis Transversals: Dones de llegenda

El X Seminari Internacional d’Estudis Transversals “Dones de llegenda”, fruit de la col·laboració entre diversos grups d’investigació de la Universitat d’Alacant, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de les Illes Balears, se celebrarà al Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez Cutillas (Altea) el 7 i 8 d’octubre de 2022 i se centrarà en l’anàlisi, des d’una perspectiva de gènere, de la condició, identitat i visió de les dones en l’àmbit de l’etnopoètica o el folklore tradicional, però també des d’una línia d’estudi que amplia l’àmbit de recerca a la reescriptura i noves versions de les dones mítiques, a una banda i altra del fet literari. Com a ponents convidades, es compta amb dos investigadores de reconegut prestigi en les orientacions esmentades: d’una banda, Carme Oriol (URV), en l’àmbit de l’etnopoètica i, de l’altra, M. Àngels Francés (UA), en el terreny dels estudis de gènere.

Es presenta el llibre Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

En el marc de la celebració del festival Dansàneu s’ha presentat el llibre Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Publicat per Dansàneu Publicacions & Consell Cultural de les Valls d’Àneu la presentació ha anat a càrrec de la coordinadora del llibre, Carme Oriol.

Es tracta d’un llibre centrat en la recerca i recuperació cultural que va fer Palmira Jaquetti i que conté textos de Jaume Ayats, Josefina Roma, Artur Blasco, la mateixa Carme Oriol i Rut Martínez. L’edició està acuradament inspirada en Editorial Alpina i és un disseny de Toormix. Design Agency.

Fotografia: Rut Solé

Fotografia: Rut Solé

Fotografia: Rut Solé

Font: Dansàneu

Novetat editorial: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto

Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández i Anselmo J. Sánchez Ferra. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto. Guadalajara: Palabras del Candil. Tierra Oral 10, maig de 2022, 354 pàgines, 20€, ISBN: 978-84-09-40870-2.

Antes de su prematura muerte en 2004, Julio Camarena dejó a su amigo el profesor José Manuel Pedrosa el borrador de lo que iba a constituir el volumen V de su Catálogo tipológico del cuento folklórico español, la magna obra, en varios tomos enciclopédicos, en la que él y el ilustre hispanista francés Maxime Chevalier aspiraban a dar cuenta de todas las versiones de cuentos folklóricos publicados (y en algún caso, inéditos) en el estado español en primera instancia, y subsidiariamente en el mundo hispánico. En aquella etapa del trabajo, que tenían muy avanzado en los primeros años del siglo XXI, estaban interesándose por los cuentos del «ogro tonto», que son los comprendidos entre los números 1000-1199 del catálogo internacional conocido como ATU (Aarne-Thompson-Uther). Hasta entonces habían visto la luz los volúmenes relativos a los cuentos maravillosos (editorial Gredos, 1995), a los de animales (editorial Gredos, 1997), a los religiosos y a los cuentos-novela (ambos vieron la luz en el Centro de Estudios Cervantinos, de Alcalá de Henares, en 2003).
Lamentablemente, la muerte de Julio Camarena en 2004 y después la de Maxime Chevalier en 2007 dejó inconcluso un proyecto fundamental e imprescindible para el conocimiento del cuento tradicional hispánico y mundial. Además del borrador de los cuentos del ogro tonto, se había iniciado ya la elaboración de la que sería la última parte del proyecto, la más ambiciosa y difícil: la relativa a los cuentos satíricos, que, por su colosal variedad y propensión al cambio y la contaminación, habrían de ocupar seguramente varios tomos. Camarena dejó una nutrida colección de fichas manuscritas, elaboradas todavía a medias, que constituían un primer esbozo de identificación y catalogación; las fichas siguen siendo preservadas en su casa, a la espera de que alguien se decida a acometer su revisión y su puesta al día: una tarea que ha de ser realmente ciclópea, mucho más exigente que la que hubo que movilizar para sacar adelante los cinco tomos anteriores.
Pues bien, al cabo de bastantes años de la pérdida de los dos ilustres folkloristas, viene a publicarse venturosamente por fin este quinto tomo, el del «ogro tonto». José Manuel Pedrosa nos ha encomendado amablemente la tarea de revisión y ampliación del borrador, que estaba en un avanzado estado de elaboración, pero que era evidente que no había pasado todavía por una fase de revisión exhaustiva, que habría eliminado algunas erratas de escritura y algunos otros errores de poca monta. Por otra parte, y como es lógico, la bibliografía manejada alcanzaba solo hasta los primeros años del siglo XXI.

Més informació: Palabras del Candil

Novetat editorial: Quin llamp de rondalles!

Rut Nolla. Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú 32, abril de 2022, 176 pàgines, 17€, ISBN: 978-84-9191-222-4.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d’una cultura, d’un poble, d’una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d’elaboració pròpia, s’han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle XX pel folklorista Josep Fossas.
Les rondalles es presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l’esbós biogràfic d’aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podrà gaudir d’un bocí de memòria serossana endinsant-se en l’estudi d’aquest rondallari.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Nota de condol

Els membres del Grup d’Estudis Etnopoètics volem manifestar el nostre dol per la mort de Josep Massot i Muntaner, soci d’honor del GEE. La seva dedicació incansable a la nostra cultura abastava els camps més diversos: la filologia, el folklore, la història contemporània, la tasca editorial i la història de l’Església. Va ser el curador, catalogador i editor de l’immens llegat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre moltes altres tasques de recerca. Intel·lectual rigorós, generós i compromès amb el país i la seva gent, la seva obra és una peça fonamental de la nostra cultura. El seu mestratge ens acompanyarà sempre com un exemple a seguir.

Adéu, mestre! Descansa en pau.

Josep Massot i Muntaner a la V Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, celebrada a Montserrat el 6 i 7 de novembre de 2009.

 

Novetat editorial: Entre l’oralitat i l’escriptura

Josep A. Grimalt. Entre l’oralitat i l’escriptura. Edició a cura de Jaume Guiscafrè i Natàlia Hendriks. Barcelona: Edicions UIB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Felanitx. Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 58, febrer de 2022, 316 pàgines, 23€, ISBN: 978-84-9191-213-2.

 

Entre l’oralitat i l’escriptura reuneix una selecció de tretze articles acadèmics de Josep Antoni Grimalt Gomila (Felanitx, 1938), catedràtic emèrit jubilat de la Universitat de les Illes Balears. Hi apareixen ordenats segons els interessos principals de recerca de l’autor i, subsidiàriament, per ordre cronològic. Els sis primers estan dedicats a la rondallística i, sobretot, a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni Maria Alcover. Els cinc que segueixen estudien diversos aspectes relatius a la figura i a l’obra de Llorenç Villalonga. Els dos darrers estan dedicats, respectivament, a estudiar la relació entre La princesa de Clèves, de Mme. de La Fayette -que Grimalt va traduir al català- i el Jansenisme, i a la descripció estructural dels articles en el català de Mallorca. En conjunt, aquests treballs són una bona mostra de la capacitat analítica, la solidesa teòrica, la finesa estilística, la ironia i, fins a cert punt, el sentit de l’humor que defineixen el Grimalt investigador i que n’eren els principals atractius quan exercia de professor.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

XVII Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • 07.10. - 08.10.2022 |
    X Seminari Internacional d’Estudis Transversals: Dones de llegenda
    » Més informació «

Arxiu d’entrades

Subscripció