Notícies

Josefina Roma rep el Premi Joan Amades de cultura popular i tradicional

Josefina Roma, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat guardonada amb el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018. El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Josefina Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional.

 

L’acte de lliurament del premi es farà dissabte, 19 de gener de 2019, a les 12h, a la Sala 4 del Palau de la Virreina de l’Institut de Cultura de Barcelona (C/La Rambla, 99).

Josefina Roma Rius (Barcelona, 1944) és doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, on va exercir com professora durant més de quaranta anys.

Ha col·laborat amb museus i institucions científiques nacionals i és membre fundador dels Instituts d’Antropologia Català i Aragonès.

Especialista en religiositat popular de l’Alt Aragó i del Pirineu, des de 1980 ha investigat i publicat sobre les festes de Graus i el conjunt del patrimoni cultural immaterial del territori: cançons tradicionals, goigs, literatura oral, romeries, etcètera.

En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades destacar l’autoria del pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades; la col·laboració en la reedició del llibre El Pessebre en l’any Joan Amades 2009 o la participació en el núm. 11 de la revista Canemàs, monogràfic de Joan Amades en motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Font: Associació Cultural Joan Amades

Appel à contribution: Oralités enfantines et littératures

Cahiers de littérature orale, n°86, 2019/2, sous la direction de Nicole Belmont (EHESS-LAS), Sophie Ménard (UQAM-FIGURA) & Jean-Marie Privat (U. de Lorraine-CREM).

 

Argumentaire

La culture enfantine de tradition orale (historiettes, devinettes, attrapes, contes & comptines, chansonnettes, formulettes, ritournelles, rondes écolières, rengaines, nursery rhymes ou berceuses, randonnées, scies, vire-langues, etc.) est présente sans doute dans la plupart des cultures. Elle est aussi à l’œuvre dans la littérature (écrite) et c’est très exactement cette présence que ce numéro des Cahiers de littérature orale entend repérer et questionner.

À l’enseigne d’un Rimbaud séduit en son temps par les « refrains niais » et les « rythmes naïfs », nombreux sont les poètes et les écrivains du monde entier qui ont connu et reconnu la force expressive et musicale des voix enfantines et de leurs imaginaires. On se propose ici d’interroger les modalités anthropologiques et langagières de cette présence latente ou explicite des oralités enfantines en littérature moderne et contemporaine.

Ainsi, on pourra s’interroger en particulier

  • sur ce que le texte littéraire quête dans ces univers discursifs enfantins [une pensée sauvage, une nostalgie des sources, une ressource poétique singulière, etc.] ;
  • sur la distribution des oralités enfantines selon les périodes, les esthétiques ou les genres littéraires [détournement, réinvestissement, parodie, scolarisation, assignation de genre ou autre, etc.] ;
  • sur les modes de sémiotisation écrite des pratiques orales enfantines sur le plan stylistique, narratologique et sémantique ;
  • enfin et plus largement sur les modalités de circulations entre culture enfantine orale [l’enfance de l’art] et culture littéraire [l’art de l’enfance].

Seront particulièrement appréciées les études de cas sur des corpus précis et limités mais aussi des approches plus ethnographiques de terrain. Il sera toujours question toutefois de considérer comment ces oralités formulaires appropriées et/ou réinventées par le folklore enfantin participent en quelque façon de la matrice structurelle et culturelle de certaines œuvres écrites.

 

Bibliographie indicative

Belmont, Nicole (dir.), 1993, Cahiers de littérature orale, « Le temps de l’enfance », n° 33.

Belmont, Nicole, 2017, Petit-Poucet rêveur. La poésie des contes merveilleux, Paris, José Corti, « Merveilleux ».

Berranger, Marie-Paule, 2004, « L’enfance de l’art », Les genres mineurs dans la poésie moderne, Paris, PUF, « Perspectives littéraires ».

Bornand, Sandra et Cécile Leguy, 2013, Anthropologie des pratiques langagières, Paris, Armand Colin, « U ».

Brown, Mary Ellen et Bruce A. Rosenberg (éd.), Encyclopedia of Folklore and Literature, ABC-CLIO, Santa Barbara / California, 1998.

Fabre, Daniel (dir.), 2009, Gradhiva, « Arts de l’enfance, enfances de l’art », no 9.

Gaignebet, Claude, 1980, Le folklore obscène des enfants, 2e éd., Paris, G.-P. Maisonneuve et Larose.

Ménard, Sophie, 2018, « Poésie surréaliste, conte et comptine », Poétique, no 183, vol. 1, p. 109-120.

Opie, Iona et Peter, The Singing game, New York et Oxford, Oxford University Press, 1988.

Privat, Jean-Marie, 2017, « Bouche à oreille », Publictionnaire. Dictionnaire encyclopédique et critique des publics [en ligne].

 

Calendrier et procédure

Les propositions (intentions de contributions  – avec titre et résumé ne dépassant pas 1000 signes) sont à adresser à nicole.belmont@college-de-france.fr, menard.sophie@uqam.ca et jean-marie.privat@univ-lorraine.fr pour le 1° mars 2019, au plus tard.

Les articles sélectionnés devront être remis avant le 15 octobre 2019.

Les articles doivent être écrits en français ou en anglais ; le titre, le résumé et les mots clés sont à donner dans les deux langues. La note aux auteurs est disponible sur le site de la revue : http://clo.revues.org/

Crida per a Estudis de Literatura Oral Popular 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc.

Es fa una crida per a la rebuda d’originals per a aquest número:

  • Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8 (2019)
  • Dossier monogràfic: La llegenda
  • Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 paraules i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISCO, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

Mallorca, terra de llecor

La Institució Alcover presenta Mallorca, terra de llecor un projecte dirigit per Tomàs Vibot que ofereix la possibilitat de fer cinc rutes per Mallorca a través del patrimoni i la cultura popular que testimonien els textos d’Antoni Maria Alcover:  Manacor, ciutat de llecor; Santa Maria: cultura i vi; Fornalutx: l’oli i can Xoroi; Artà i es Olors: sobrassada de la terra i Banyalbufar: entre marjades i la mar.

Les sortides són gratuïtes i inclouen el transport. Les places són limitades i per això cal inscripció prèvia al correu institucioalcover@gmail.com en el termini  que s’especifica en cada cas.

M. Magdalena Gelabert guanya el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover

M. Magdalena Gelabert, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat recentment dos premis: el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear, i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover.

 

El premi Aina Moll, que cada any entrega l’Obra Cultural Balear, distingeix les persones i les entitats que han destacat per impulsar activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana. Una tasca que la filòloga, professora, escriptora i durant molts anys gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover Maria Magdalena Gelabert ha fet incansablement. El jurat reconegué que Gelabert “és una de les persones que més coneix la vida i l’obra de mossèn Alcover, fet que l’ha convertit en la seva màxima divulgadora; també és experta en les rondalles que recollí Alcover, n’ha publicat nombrosos treballs i les ha difós profusament, raó per la qual esdevé una figura rellevant en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua”.

Font: Ajuntament de Manacor

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover: Maria Magdalena Gelabert Miró per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Font: manacormanacor

El jurat, format per Isidor Marí Mayans, Marià Torres Torres i Felip Cirer Costa, ha determinat que el premi d’enguany sigui per un estudi de la figura de la dona a les rondalles d’Antoni M. Alcover. El jurat ha seleccionat l’obra de Maria Magdalena Gelabert perquè és un treball que transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat; per la seva anàlisi exhaustiva, una metodologia que pot servir de referència a futures investigacions en aquest camp, i un esquema de treball basat en una àmplia bibliografia que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte.

 

Maria Magdalena Gelabert Miró és manacorina, filòloga, escriptora, educadora i investigadora. És una gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions, fet que l’ha convertit en una de les seves màximes divulgadores. Especialista també en altres temes de cultura popular, ha estat directora durant tretze anys de la Institució Antoni Maria Alcover. Sens dubte, és una figura rellevant i reconeguda en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua i la nostra cultura. El premi està dotat amb 3.000 euros i preveu la publicació de l’obra.

 

Font: Ajuntament de Manacor; Manacor

6è EBREFOLK: campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià

El VI EBREFOLK, Campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià es celebrarà a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre – Catalunya) i a La Jana (Baix Maestrat – País Valencià), del 12 i el 15 de Juliol de 2018.

Inscripció [pdf]

Més informació: www.ebrefolk.cat
Ferran Roca Campos (606 361 273).
Coordinador de La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre – MORA D’EBRE – CAT
Nova adreça electrònica: lallanternateatre@gmail.com

Congrés Performance Traditions: Narrative, Ritual, and Meaning in Folk Song, Dance, Theatre, and Storytelling

Performance Traditions

Narrative, Ritual, and Meaning in Folk Song, Dance, Theatre, and Storytelling

22-25 October 2019, Whitstable & Canterbury, UK

 

Performance traditions are often significant markers of community and identification. In our globalised world, ‘folk’ song, dance, theatre, and storytelling have the potential to create a sense of national or ethnic cohesion, whether within a homeland and within a diaspora. They can just as significantly be used to signal difference and separation. Pride in traditional singing and music, engagement in calendar customs, and other performance traditions can persist long after the vernacular religions and social contexts in which they arose have transformed into something else entirely. Nevertheless, just as there are many communities in which performance traditions are a point of pride, there are others in which performance traditions – even when they ostensibly represent the majority population – are sometimes viewed with suspicion, subjected to ridicule, or seen as outdated customs. Some performance traditions flourish while others wither and are lost to memory. New traditions are created, old ones traditions are revived, and innovations take on the mantle of history and authenticity.

This conference considers performance traditions from around the world, including their meanings for audiences and performers; their roles in creating and sustaining communities; the relationship between their narrative and social function; the ways in which traditions adapt to new media and technologies; the interaction between tourism and performance; the connections and disconnections between performance, nation, and ethnicity; and competing efforts to define, justify, or explain particular traditions.

 

How to make a presentation.

This interdisciplinary conference welcomes presentations addressing performance traditions from any region of the world as well as comparative research.

Presentations last 15 minutes and will be followed by around 5 minutes’ question time. The deadline for abstracts is 31 January 2018. You can submit your abstract here. The deadline for early registration is 31 March, and the final deadline registration 30 May.

If you have any questions, e-mail convenor Adam Grydehøj (agrydehoj@islanddynamics.org).

 

Informació: http://www.islanddynamics.org/performancetraditions.html

XIV Trobada del GEE

→ Tríptic

Programa

Cartell

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció