Notícies

M. Magdalena Gelabert guanya el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover

M. Magdalena Gelabert, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat recentment dos premis: el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear, i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover.

 

El premi Aina Moll, que cada any entrega l’Obra Cultural Balear, distingeix les persones i les entitats que han destacat per impulsar activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana. Una tasca que la filòloga, professora, escriptora i durant molts anys gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover Maria Magdalena Gelabert ha fet incansablement. El jurat reconegué que Gelabert “és una de les persones que més coneix la vida i l’obra de mossèn Alcover, fet que l’ha convertit en la seva màxima divulgadora; també és experta en les rondalles que recollí Alcover, n’ha publicat nombrosos treballs i les ha difós profusament, raó per la qual esdevé una figura rellevant en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua”.

Font: Ajuntament de Manacor

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover: Maria Magdalena Gelabert Miró per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Font: manacormanacor

El jurat, format per Isidor Marí Mayans, Marià Torres Torres i Felip Cirer Costa, ha determinat que el premi d’enguany sigui per un estudi de la figura de la dona a les rondalles d’Antoni M. Alcover. El jurat ha seleccionat l’obra de Maria Magdalena Gelabert perquè és un treball que transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat; per la seva anàlisi exhaustiva, una metodologia que pot servir de referència a futures investigacions en aquest camp, i un esquema de treball basat en una àmplia bibliografia que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte.

 

Maria Magdalena Gelabert Miró és manacorina, filòloga, escriptora, educadora i investigadora. És una gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions, fet que l’ha convertit en una de les seves màximes divulgadores. Especialista també en altres temes de cultura popular, ha estat directora durant tretze anys de la Institució Antoni Maria Alcover. Sens dubte, és una figura rellevant i reconeguda en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua i la nostra cultura. El premi està dotat amb 3.000 euros i preveu la publicació de l’obra.

 

Font: Ajuntament de Manacor; Manacor

6è EBREFOLK: campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià

El VI EBREFOLK, Campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià es celebrarà a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre – Catalunya) i a La Jana (Baix Maestrat – País Valencià), del 12 i el 15 de Juliol de 2018.

Inscripció [pdf]

Més informació: www.ebrefolk.cat
Ferran Roca Campos (606 361 273).
Coordinador de La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre – MORA D’EBRE – CAT
Nova adreça electrònica: lallanternateatre@gmail.com

Congrés Performance Traditions: Narrative, Ritual, and Meaning in Folk Song, Dance, Theatre, and Storytelling

Performance Traditions

Narrative, Ritual, and Meaning in Folk Song, Dance, Theatre, and Storytelling

22-25 October 2019, Whitstable & Canterbury, UK

 

Performance traditions are often significant markers of community and identification. In our globalised world, ‘folk’ song, dance, theatre, and storytelling have the potential to create a sense of national or ethnic cohesion, whether within a homeland and within a diaspora. They can just as significantly be used to signal difference and separation. Pride in traditional singing and music, engagement in calendar customs, and other performance traditions can persist long after the vernacular religions and social contexts in which they arose have transformed into something else entirely. Nevertheless, just as there are many communities in which performance traditions are a point of pride, there are others in which performance traditions – even when they ostensibly represent the majority population – are sometimes viewed with suspicion, subjected to ridicule, or seen as outdated customs. Some performance traditions flourish while others wither and are lost to memory. New traditions are created, old ones traditions are revived, and innovations take on the mantle of history and authenticity.

This conference considers performance traditions from around the world, including their meanings for audiences and performers; their roles in creating and sustaining communities; the relationship between their narrative and social function; the ways in which traditions adapt to new media and technologies; the interaction between tourism and performance; the connections and disconnections between performance, nation, and ethnicity; and competing efforts to define, justify, or explain particular traditions.

 

How to make a presentation.

This interdisciplinary conference welcomes presentations addressing performance traditions from any region of the world as well as comparative research.

Presentations last 15 minutes and will be followed by around 5 minutes’ question time. The deadline for abstracts is 31 January 2018. You can submit your abstract here. The deadline for early registration is 31 March, and the final deadline registration 30 May.

If you have any questions, e-mail convenor Adam Grydehøj (agrydehoj@islanddynamics.org).

 

Informació: http://www.islanddynamics.org/performancetraditions.html

Tomàs Vibot publica un article sobre materials del Fons Antoni Pons Pastor

Tomàs Vibot acaba de publicar la comunicació que va presentar a les XII Jornades d’estudis locals de Sóller i Fornalutx, que van tenir lloc el mes d’octubre de l’any 2017. En aquest article, titulat “«Un solleric»: una rondalla (o llegenda) de redempció”, Vibot basa la seva investigació en la font del Fons Antoni Pons Pastor de l’Arxiu històric del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears, on descobrí l’existència de versions manuscrits diferents a la que s’havia publicat al setmanari Sa Llonja (núm. 15).

Font: Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears

Laura Villalba guanya el 33è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Laura Villalba Arasa, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 33è Premi Nacional Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles”. La guanyadora va recollir el guardó de mans de la Sra. Maria Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Sra. Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch.

El lliurament de premis de la 33a convocatòria dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el 24 de març, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar el llibre Recull de Cultura Popular núm. 9 amb els treballs premiats de les categories infantil i juvenil del premi dels anys 2015, 2016 i 2017.

Ajuntament de Bellpuig

Laura Villalba Arasa, de 33 anys i de Roquetes (Tarragona), és Doctora en Filologia Catalana (amb menció europea 2014) per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment exerceix de professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i combina la docència que hi fa amb la recerca, i amb la tasca a secundaria com a interina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles.

A Catalunya és en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a casa nostra el context històric duna època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris -i la premsa, com a espill de la societat, així ho mostra en aquell moment- i la tasca duta a terme pel folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 Barcelona 1929) fan que les dones accedisquen al folklore al mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural.

La faena de les folkloristes catalanes, doncs, va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla de Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. I al costat del seu nom, una producció folklòrica potent i gairebé desconeguda.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles integra la biografia de la folklorista -si no desconeguda, negligida a pesar dels seus mèrits en diversos àmbits- i la descripció de l’obra folklòrica, i n’edita, cataloga i estudia una part.

L’obra, de caràcter tant divulgatiu com erudit, dona a conèixer per primera vegada junta una part de la rondallística de Ferré: vint-i-una rondalles publicades a la premsa catalana de principis del segles XX.

Font: Ajuntament de Bellpuig; Tàrrega TV

“De dames i cavallers. Un tast de matèria de Bretanya a cau d’orella” amb Caterina Contacontes

Dins el marc del cicle de narració oral Contes del món, el proper divendres dia 13 d’abril a les 20.00 h tindrà lloc a la Institució Alcover la segona sessió per a adults “De dames i cavallers. Un tast de matèria de Bretanya a cau d’orella”, a càrrec de Caterina Contacontes. Seguidament, una espipelladeta del banquet reial…

XIV Trobada del GEE
Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció