Novetats editorials

Novetat editorial: Anecdotari artanenc

Rafel Ginard Bauçà. Anecdotari artanenc. Edició, introducció i notes de Jaume Guiscafrè Danús. Palma: Edicions Documenta Balear, novembre de 2018. 132 pp. 12 euros. ISBN:978-84-17113-34-6.

El títol d’«Anecdotari artanenc» són un conjunt de vuitanta-quatre relats i un epíleg, recollits a Artà o que els protagonitzen personatges de la vila. El text original que ara publicam es troba contingut en dos quaderns manuscrits que el pare Ginard va començar a redactar el 1932 i en certa manera, són complementaris dels Croquis artanecs. Si aquests són un homenatge al paisatge natural i urbà d’Artà, amb l’«Anecdotari» l’autor es proposa retre un homenatge al paisatge humà que habita el poble i li dona vida.

Tot i que el propòsit té més relació amb la pràctica de l’escriptura creativa que no amb la pràctica de la folklorística, Rafel Ginard deu ser el primer folklorista català que es proposa dur a terme un recull monogràfic d’anècdotes.

Per a aquesta edició, Jaume Guiscafrè ha transcrit el text original de Rafel Ginard respectant-ne totes les peculiaritats, però n’ha regularitzat l’ortografia i la puntuació segons la normativa actual.

Més informació: Edicions Documenta Balear

Novetat editorial: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes

Aureli Capmany. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Volum 1. De gener a juny. Il·lustracions: Eva Sánchez. Pròlegs d’Amadeu Carbó i Maria Aurèlia Capmany. Guies de Xavier Cortadellas. Edicions Sidillà, Col·lecció la Talaia clàssics, 5, 2018. 310 pp. 20 euros. ISBN: 978-84-947484-9-3.

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. Des de l’Arxiu Municipal de Barcelona va seguir els costums i les tradicions de la ciutat, i també de Catalunya. En el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes ofereix als lectors un passeig per la Catalunya més festiva, especialment per la Barcelona costumista, que podem tornar a recuperar, carrer a carrer, plaça a plaça. Mes a mes, des de gener fins a juny, Capmany ens acompanya per les festes que es feien i que es fan, per les postres que es menjaven, per les cançons que es cantaven i per les processons que marcaven el pas dels dies. És per això que, tant en aquest com en el segon volum del Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes, publiquem a més unes guies que ens permeten fer un recorregut costumista de la ciutat de Barcelona.

Edició del segon volum, de juliol a desembre: maig del 2019.

Més informació: Edicions Sidillà

Novetat editorial: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades

Salvador Rebés Molina. Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú 28, març de 2018. 288 pp. 16,50 euros. ISBN:978-84-9883-960-9.

«La nostra mare –deia Joan Amades– era un pou insondable de tradicions […]. Era una gran cantaire, li tenim recollides més de dues-centes tonades populars…». Nascuda al Raval de Barcelona, l’any 1855, calcetera d’una indústria tèxtil, Teresa Gelats «aprengué nombroses cançons de les que cantaven el gran nombre de treballadores que per espai d’un tan llarg període de temps varen desfilar per la fàbrica». A diferència d’altres reculls folklòrics, aplegats gairebé sempre a la ruralia, el seu repertori ens ofereix un conjunt inusual de cançons populars i tradicionals format en un entorn urbà. Els materials que recuperem ara, a partir de diversos treballs inèdits d’Amades, confirmen sense cap mena de dubte la saviesa tradicional de Teresa Gelats i, al mateix temps, serveixen d’homenatge a la memòria de totes aquelles dones que vivien i treballaven, com ella, als barris de la Barcelona popular.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 6

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6 (2017)

Aquest número de la revista, dedicat a «Dones i folklore», pretén reivindicar el paper que han tingut (i tenen) les dones en la història del folklore. Els set articles que en formen part presenten el paper actiu desenvolupat per les dones com a estudioses i transmissores de la literatura popular així com el seu rol com a personatges. L’objectiu no és altre que donar a conèixer, des de l’àmbit acadèmic, la seva importància.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 6: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/116/showToc

Presentació del llibre El carrer popular. Jocs de tradició a Valls d’Albert Oliva

El proper dilluns 16 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, la sala d’actes de l’antic convent del Carme (actual escola Enxaneta) de Valls acollirà la presentació del llibre El carrer popular. Jocs de tradició a Valls, del filòleg Albert Oliva i editat per Quart Minvant. En l’acte, a més de l’autor, hi intervindran Francesc Sans, editor del llibre, i Carme Oriol, catedràtica de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili que en farà la presentació. La publicació també ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Valls. És l’acte que dona inici a la programació de la fira de Santa Úrsula d’enguany.

El llibre és una edició de l’aplec manuscrit de jocs tradicionals de Valls de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa, presentat als jocs florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1951 amb el títol «Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric-etimològica». La publicació inclou una nova proposta de classificació, contextualització i estudi dels jocs per part de l’autor i, al mateix temps, i gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Valls, s’ha recuperat una col·lecció de fotografies inèdites de Valero Llusà sobre jocs tradicionals localitzats en diversos punts de la ciutat en la dècada dels anys 40 i 50 del segle passat.

Albert Oliva (Valls, 1992), l’autor del llibre, és filòleg i ha cursat el màster d’Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes a la Universitat Rovira i Virgili. Col·labora amb la unitat de recerca Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV, és membre del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment, és doctorand en el programa d’Estudis Humanístics de la mateixa universitat. Ha centrat la seva activitat investigadora en la figura del prevere vallenc Eusebi Ribas Vallespinosa i en la seva aportació a la història del folklore català de la primera meitat del segle XX.

Novetat editorial: Montseny: Històries i llegendes

Xavier Roviró i Alemany. Montseny: Històries i llegendes. Col·lecció Popular Llegendes. Farell Editors, 2017.
176 pp. 18 €. ISBN: 978-84-92811-92-2

El massís del Montseny és el més enlairat dels Països Catalans fora del Pirineu. És una muntanya d’aparença vella que inspira mansesa. L’alçària dels seus cims ratlla els 1.700 metres i la seva situació, sols dista uns 20 km del mar, la fan ser una bona talaia. És ben bé, com diu Verdaguer, “lo pedró de Catalunya”. El Montseny és una muntanya de muntanyes, conformada per tres conjunts força diferenciats l’un de l’altre: les Agudes i Turó de l’Home, el Matagalls i la Calma.

Persones que ens han explicat les narracions que trobareu en aquest volum: històries de carlins, de carboners i de bandolers; llegendes d’encantades, de sants i de bruixes; contes, vivències i cançons; costums, creences i supersticions. Tot plegat, més de cent cinquanta històries que ens descobreixen un món molt viu de cultura popular que fan que aquesta muntanya, protegida per la gent urbana i estimada per la gent del país, tingui un no sé què, que t’atragui.

Més informació: Farell

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 5

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, núm. 5 (2016)

En aquest cinquè número de la revista, dedicat a «Arxius i centres de recerca», tanquem la sèrie de tres monografies realitzades en homenatge a Josep M. Pujol (1947-2012) publicades anteriorment en els números tres («Teoria i història del folklore») i quatre («Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes») i dedicades als tres grans àmbits en els quals va destacar la seva recerca sobre literatura oral popular.

Enllaç a la revista: http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop
Enllaç al número 5: http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop/issue/view/106/showToc

XIV Trobada del GEE

→ Tríptic

Programa

Cartell

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • 16.11. - 17.11.2018 |
    XIV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (la Vall d’Uixó, 16 i 17 de novembre): programa
    » Més informació «
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció