Novetats editorials

Novetat editorial: Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic

Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic. Edició a cura de Carme Oriol i Emili Samper. Tarragona: Publicacions URV, «Biblioteca Digital, 5», 2011, 620 pàgines, llibre digital.

RBLPC

El Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic és una obra col·lectiva i interuniversitària fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. El Repertori pretén fer accessible als investigadors la informació bibliogràfica i de contingut referida als estudis i les col·leccions de literatura popular i folklore de l’àmbit català, així com els treballs biogràfics i crítics dedicats als seus autors i a les institucions més actives d’aquest període.

Descàrrega del llibre electrònic

Comprar el llibre en paper (sota demanda)

Novetat editorial: Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp

Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp. Associació Cultural del Matarranya, «Lo Trill, 13», 2010.

Literatura oral

La literatura oral a la Franja d’Aragó es manté i s’expressa de forma natural en llengua catalana. Rondalles, llegendes, tradicions, acudits, parèmies, endevinalles, entrebancallengües, cançons… es conserven en el record i constitueixen un ric patrimoni que cal mantindre i preservar. Després d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.

Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales són professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Carme Oriol és especialista en etnopoètica i folklore. Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995), Estudi del folklore andorrà en el seu context (1997), Introducció a l’Etnopoètica (2002) i El patrimoni oral a les comarques de Tarragona (2005). Amb Josep M. Pujol, és coautora dels llibres Índex tipològic de la rondalla catalana (2003) i Index of Catalan Folktales (2008). Pere Navarro investiga la variació lingüística des d’un enfocament geogràfic. Ha publicat El parlar de la Fatarella (1992), Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre (2000), Aproximació geolingüística als parlars del Priorat (2000) i geolingüística als parlars del Matarranya (2005). Mònica Sales ha centrat la seua investigació en l’etnopoètica i el folklore i n’ha divulgat els resultats en publicacions especialitzades. Actualment realitza la tesi doctoral «La rondalla en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX».

Més informació: Associació Cultural del Matarranya

Novetat editorial: Quin món tan perdut!

Àngel Vergés Gifra. Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet. Il·lustracions de Josep Estarriola Borrell. Lletres de Travertí.

Quin món tan perdut

El llibre recull la memòria oral de diversos estadants que van viure a Porqueres i a Sant Miquel de Campmajor. Amb ell podem descobrir per primera vegada expressions que no s’havien recollit mai en cap llibre: «la biseroca», «la Micolaua», «la moriu», «la Montfalgona»… Inclou nombroses fotografies i una panoràmica dibuixada per Josep Estarriola, pintor i coordinador de la revista Golany, que descobreix la serra dels emboscats. Es pot comprar a les llibreries de Banyoles.

Més informació: Lletres de Travertí

Presentació de Diccionari de noms de persona a Mallorca

El proper dimecres dia 23 de febrer, a les 20 hores, a la Institució Pública Antoni M. Alcover, tindrà lloc la presentació del llibre d’Antoni Llull Martí Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca per la Directora de la Institució Magdalena Gelabert i Miró. Seguidament, la conferència, per l’autor del llibre presentat, «Els noms de persona a Mallorca: set segles de tradició onomàstica».

cartell_Antoni_Llull

Novetat editorial: Epistolari (1906-1926)

Francesc Camps i Mercadal; Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Edició i introducció Maria Pilar Perea i Josefina Salord. Institut Menorquí d’Estudis, «Capcer, 24», 2011.

Epistolari-1906-1926

L’edició de l’epistolari creuat entre Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover, del 1906 al 1926, és, sens dubte, una fita per que fa a la recuperació del vessant filològic de qui s’ha dreçat dins la història cultural com a autor del Folklore menorquí de la pagesia. Periodista i assagista de llarga trajectòria, a més d’autor d’una obra històrica i narrativa minsa però valuosa, l’interès per la llengua és indestriable no només de la seva recerca folklòrica sinó del paper que jugà com a referen de la catalanitat cultural de la Menorca del Nou-cents dins i fora de l’illa. La setantena de cartes, curosament anotades per Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona) i Josefina Salord (Institut Menorquí d’Estudis), són el millor testimoni, pel gruix de les seves aportacions, de l’abast cultural de la relació dialectològica i folklòrica entre l’artífex de l’Obra del Diccionari i el primer col·laborador menorquí.

Novetat editorial: A la plaça fan ballades

Ferran Riera Vives. A la plaça fan ballades. Una història de les músiques d’arrel als Països Catalans. Valls: Cossetània Edicions, 2010.

La música popular, la música viscuda de forma activa i participativa —no la música de masses, que és una altra cosa— ha viscut des de l’inici de la humanitat en permanent lluita contra els poders establerts, religiosos, polítics, militars. Per això ha rebut molts, moltíssims, pals, però sempre ha aconseguit sobreviure, tot i que ha perdut uns quants llençols en cada bugada. Als Països Catalans se n’han perdut moltíssims, de llençols, en aquesta llarga història, fins a posar en perill la continuïtat de la mateixa música tradicional. No obstant, gràcies a l’esforç d’unes quantes persones i col·lectius, el gènere ha reviscolat i, des de fa vint anys, viu una revifalla que ningú li hauria pronosticat. A la plaça fan ballades intenta aproximar-se al fenomen històric de la música popular i a la seva evolució a les terres de cultura i de parla catalana.

La presentació del llibre tindrà lloc dijous 10 de febrer, a les 8 del vespre, al Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6. Barcelona). L’acte anirà a càrrec de Jaume Amella.

Més informació: Cossetània Edicions

La Revista d'Etnologia de Catalunya 36 a RACO

Ja es troba als punts de distribució habituals el número 37 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura. El dossier d’aquest número, de títol «Antropologia del conflicte i la violència», tracta sobre l’origen, rituals i contexts de diverses formes de violència de la nostra societat.

D’altra banda, ja es pot consultar i descarregar en format pdf el contingut del número 36 (juny de 2010) al portal RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Aquest número,  dedicat a les «Cultures Urbanes Contemporànies» i que inaugura la nova etapa de la revista, conté també articles d’altres temàtiques, com el de Caterina Valriu (directora del GEE) titulat «Del panfonteta a la taula del senyor rei» que explora la relació entre alimentació i literatura popular a la Mallorca tradicional. L’article es pot consultar íntegrament aquí.

REC36

Novetat editorial: Metodologia de recerca etnològica

Metodologia de recerca etnològica, edició a cura de Manel Català Viúdez. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, «Materials d’Etnologia de Catalunya, 3», 2010.

Metodologia

La col·lecció Materials d’etnologia de Catalunya és un instrument referencial impulsat des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana com a complement a la recerca que es desenvolupa en el marc de l’IPEC. La col·lecció es concreta en forma de catàlegs, directoris, referències arxivístiques i altres materials de caràcter instrumental.

El llibre es pot descarregar en pdf (4,88 MB) al web del CPCPTC [enllaç].

Novetat editorial: La bruixa Guilleuma

Jordina Boix i Delphine Labedan. La bruixa Guilleuma. Museu Etnològic del Montseny la Gabella, 2011.

Guilleuma

El Museu Etnològic del Montseny la Gabella i l’Ajuntament d’Arbúcies han encetat la col·leció ‘Contes del Montseny’ amb un primer número dedicat a La bruixa Guilleuma. Els dibuixos són de Delphine Labedan i el text de Jordina Boix. La col·lecció neix amb la voluntat d’apropar al públic de totes les edats mites, llegendes i històries verídiques o imaginàries que formen part del llegat cultural del Montseny.

La primera protagonista és la bruixa Guilleuma, personatge llegendari que habitava les ruïnes del castell de Montsoriu. La creació d’una història imaginària a partir del pòsit de la llegenda permet posar de relleu aquest llegat i serveix per apropar-se a una de ls figures més arrelades en les nostres tradicions: la bruixa. Hiostòricament, la bruixeria i les creences sobre bruixes i dones d’aigua a les valls i cimals del Montseny neixen al si d’una societat marcada per un fort vincle amb l’entorn natural. A partir de l’any 1617, ‘any del diluvi’, es va generalitzar la persecució o cacera de bruixes, que va arribar també al Montseny. La publicació compta amb el suport de les Diputacions de Girona i de Barcelona -gestores del Parc Natural del Montseny- i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades