Grup d'Estudis Etnopoètics

Crida per al congrés: Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i la transculturalitat en les llengües minoritzades

Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i  la transculturalitat en les llengües minoritzades

 

Varsòvia (Polònia) 20-22 de setembre de 2017

 

Institut d’Estudis Ibèrics i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia

Institut Basc Etxepare

Centre d’Estudis Gallecs de Varsòvia

Institut Camões

 

L’oralitat és la forma de comunicació i transmissió bàsica de l’ésser humà. Les tradicions orals han existit des de la més remota antiguitat i, amb freqüència, han estat l’únic mitjà de què han pogut valer-se les societats mancades de mitjans de registre o d’aquelles que, pel fet d’estar marginades i/o reprimides, han depès en gran mesura de l’oralitat per transmetre una tradició, una història, una cultura… En definitiva per poder vincular una comunitat.

Així, oralitat i tradició acostumen a presentar-se agafades de la mà, però davant de l’essencialista, restrictiva i clàssica noció de tradició, convencionalment figurada com a estàtica, inalterable i pretèrita, alguns antropòlegs han suggerit la necessitat de procedir a la resemantització de llurs significats en el context més comprensiu que suposa la teoria del canvi cultural. De manera que la tradició seria ara una cosa així com el resultat d’un procés evolutiu inacabat amb dos pols dialècticament vinculats: la continuïtat recreada i el canvi. La idea de tradició remet al passat, però també a un present viu. Allò que del passat queda en el present, això és la tradició. La tradició seria, aleshores, la permanència del passat viu, la memòria col·lectiva, en el present. Suposa un procés i un resultat (Kirshenblattt-Gimblett 2004).

En les diferents cultures minoritzades que s’emmarquen dins de la península ibèrica, la tradició oral ha esdevingut bastió de la defensa i preservació d’aquelles identitats culturals col·lectives, enfront de les formes de comunicació massives que tendeixen a diluir-les en un món cada cop més globalitzat. Així, han anat dissenyant els seus propis mecanismes per assumir les influències d’altres cultures amb què els ha tocat conviure (emigració, immigració, exili…) o amb què han optat per dialogar, tot obrint pas a la transculturalitat o fins i tot a la glocalitat.

L’oralitat no és solament cosa del passat, de l’avia o l’avi contant rondalles als néts a la vora del foc. La tradició del conte segueix viva, els combats poètics dialèctics de regueifeiros, cantadors, corrandistes, glosadors o bertsolaris omplen auditoris i es nodreixen de frescor i actualitat, alhora que dialoguen amb noves formes d’expressió artístiques i culturals, com per exemple el rap. Però, a més, a aquests gèneres ancestrals, s’hi han afegit avui en dia moltes formes noves d’oralitat i hibridacions narratives, poètiques, teatrals, escultòriques… Una infinitat de fórmules artístiques que beuen d’alguna manera de la tradició oral. D’altra banda, les noves tecnologies i l’espai virtual de la Xarxa amb els mitjans socials i altres modes digitals de comunicació i de convivència constitueixen tot un repte per redefinir l’oralitat d’aquestes noves formes de construcció d’identitats col·lectives inestables i temporals.

D’altra banda, el propi concepte de tradició oral o de manifestació cultural oral ha anat canviant necessàriament, pel fet d’haver perdut o variat alguns dels seus trets definitoris com, per exemple, la insalvable immediatesa, o pel fet d’intervenir com a part de la performance de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest congrés, CULTURA I ORALITAT: LA NEGOCIACIÓ ENTRE LA TRADICIÓ I LA TRANSCULTURALITAT EN LES LLENGÜES MINORITZADES pretenem examinar i obrir una panoràmica de l’oralitat en les cultures minoritzades de la península ibèrica, tot analitzant-ne les peculiaritats, l’actualitat i els reptes des d’una perspectiva interdisciplinària.

 

Comitè Científic

António Bárbolo Álves (Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Barbara Łuczak (Universitat Adam Mickiewicz)

Cristina Martins (Universitat de Coïmbra)

Zofia Marzec (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mikulska (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mirgos (Universitat Adam Mickiewicz)

Mari Jose Olaziregi (Universitat del País Basc)

Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)

Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears)

Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Anna Sawicka (Universitat Jagellònica)

Dolores Vilavedra (Universitat de Santiago de Compostel·la)

 

Coordinadors

Aitor Arruza

Michał Belina

Maria Boguszewicz

Ferran H. Casamitjana

Ana Garrido González

Borja Logares Carbajales

Daria Salamonowska (secretària)

 

Comunicacions

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès i anglès i seran de 20 minuts.

Les persones interessades a participar en el congrés han d’enviar una proposta de comunicació d’una extensió màxima de 200 paraules acompanyada del nom de l’autor, l’afiliació acadèmica i el correu electrònic.

Cal enviar les propostes al correu electrònic del congrés: congresooralidad2017@gmail.com abans del 28 de febrer de 2017.

La quota d’inscripció abonada abans del 15 d’abril de 2017 és de 60 EUROS / 250 PLN. La quota general és de 90 EUROS / 350 PLN.

Per a més informació podeu visitar la pàgina web del congrés https://culturaeoralidade.wordpress.com/ Podeu dirigir totes les vostres preguntes al correu del congrés congresooralidad2017@gmail.com

Crònica fotogràfica de la XII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics celebrada a Sueca

Els dies 11 i 12 de novembre s’ha celebrat a Sueca la XII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics dedicada a «Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació». A continuació teniu un recull d’imatges de la trobada i dues fotografies de grup. Les imatges són de Sigrid Schmidt von der Twer.

p2500130-be

Dinar

p2500218-be

Premis Literaris Ciutat d’Alzira

Miquel Sbert guanya el Premi Alexandre Ballester d’Assaig

Miquel Sbert, professor de la Universitat de les Illes Balears, assessor de l’Institut de les Ciències de l’Educació i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el XVI Premi Alexandre Ballester d’Assaig amb l’obra Els dimonis del cançoner popular. El premi es va atorgar el passat divendres a Sa Pobla en el marc de la II Fira de l’Arròs.

miquel-sbert

Foto: Diario de Mallorca

Font: Diario de Mallorca

 

Novetat editorial: Els morts agraïts

Joan Mahiques Climent. Els morts agraïts. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2016.
196 pp. 18 €. ISBN: 978-84-617-5687-2

morts

Els morts agraïts parteix d’un cicle rondallístic on un acte caritatiu del jove protagonista—fer possible l’enterrament d’un mort— encadena una sèrie d’intervencions del difunt en favor del seu benefactor. Així és com el protagonista pot sortejar tots els obstacles i, generalment, acaba casant-se amb una princesa. Per arribar a aquest final, no poques versions representen el protagonista enemistant-se amb els seus pares i separant-se fortuïtament de la seva estimada, amb la qual acaba retrobant-se. Però a totes aquestes dificultats externes cal afegir la prova que per al protagonista suposa acomplir els termes d’un pacte segellat amb el difunt agraït.

La literatura catalana compta amb un corpus extens i representatiu de textos que reelaboren de diferents maneres la idea de la reversibilitat de favors entre vius i morts. Aquesta constant temàtica s’insereix de ple en una tradició universal que ha estat estudiada especialment a la llum dels esquemes argumentals més reiterats.

Els textos que hem analitzat destaquen per la seva varietat, entre altres coses perquè pertanyen a gèneres narratius diferents: rondalles, llegendes, novel·letes, exempla i romanços.

Novetat editorial: Estudis de literatura popular. Història i mètodes

Carme Oriol Carazo. Estudis de literatura popular. Història i mètodes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 48, octubre de 2016.
320 pp. 18 €. ISBN: 978-84-9883-856-5

estudis2016

Recull de quinze treballs centrats en dos grans àmbits: la història de la literatura popular catalana i els mètodes d’estudi desenvolupats en la recerca internacional. Els primers analitzen la contribució dels folkloristes catalans en la internacionalització de la rondallística catalana, expliquen la importància de la difusió de les rondalles dels germans Grimm a Catalunya, i presenten l’activitat duta a terme en un arxiu universitari: l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. Els segons permeten un acostament a diverses perspectives d’estudi (comparativa, formalista, simbòlica, contextual, de gènere i literària) a partir de l’anàlisi de materials procedents de reculls publicats o obtinguts mitjançant el treball de camp en les terres de parla catalana. Si bé cada estudi té una entitat en ell mateix, el conjunt permet copsar la vitalitat de la literatura popular catalana així com la seva riquesa i qualitat.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

 

La ciutat a cau d’orella. 5a edició: Cicle de llegendes i misteris

cartell-llegendes-urbanes-2016-v1

Tarragona ha acollit al llarg dels segles històries i personatges que han omplert els seus carrers de vida i de misteris. Algunes d’aquestes històries s’han mantingut gràcies al boca-orella i a la feina dels cronistes que les han deixat per escrit. Segles després, els carrers de la ciutat encara són l’escenari d’aquestes històries, però, quina part és real i quina no? En una societat que es mou a cop de clic, quin sentit tenen avui aquestes llegendes? Com s’han adaptat als nostres dies? En aquesta nova edició de La ciutat a cau d’orella dedicada, en el seu cinquè aniversari, a les llegendes de Tarragona, us convidem a (re)descobrir espais llegendaris com la torre del Pretori, la catedral o la casa Castellarnau i personatges nostrats com els apòstols de la Seu, les rates de la processó i santa Tecla.

Més informació i inscripcions: www.tarragonajove.org

Dossier de premsa: pdf

INVASIÓ DE LLEGENDES

Del 24 d’octubre al 18 de desembre (Dl de 15h a 20h; Dt a dv, 10 a 20h; Ds de 10 a 14h)

Biblioteca Pública de Tarragona

El braç de santa Tecla, el fantasma de la casa Castellarnau, la cambra fosca de la torre del Pretori, la processó de les rates, el misteri dels apòstols de la Catedral…vine a la biblioteca i emporta’t la Tarragona més llegendària. A la vegada, de dilluns a divendres, els i les alumnes de les escoles i instituts de Tarragona descobriran les històries i successos que perviuen entre els carrers i les cases des de temps immemorables.

 

MISTERIS A LA CASA CASTELLARNAU Divendres 4 de novembre (21h) / Gratuït

Casa Castellarnau / 12 a 30 anys

Construïda al segle XV, al llarg dels temps ha estat el lloc de residència d’algunes de les famílies més influents de Tarragona. Encara ara a les parets ressona la música dels misteris que s’hi amaguen.

 

 AH DE LA TORRE!

Divendres 11 de novembre (21h) / Gratuït

Pretori / 12 a 30 anys

Al llarg dels segles, la torre del Pretori ha tingut diversos usos; des de formar part del fòrum provincial romà, passant per castell en època medieval, dipòsit de material bèl·lic o presó. Les històries i llegendes al seu voltant ens recorden el seu passat, maleit per l’estada de Ponç Pilat a la torre.

 

 MALEÏTS LLIBRES MALEÏTS!

Dijous 17 de novembre (18 a 20h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 13 anys

Al llarg de la història i en diverses cultures han existit llibres que, per una raó o d’altra, es deia que amagaven alguna maledicció per als seus lectors. Us convidem a fer un recorregut transgressor per aquests llibres per intentar descobrir-ne els secrets sense tornar-nos bojos pel camí.

Coorganitza: Escola de Lletres de Tarragona

 

 “LLEGENDES EN VEU ALTA” Recital d’oralitat

Aula de Teatre de l’Espai Jove Kesse

Divendres 18 de novembre (22h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 12 anys

El grup de joves de l’Aula de Teatre Kesse ens ofereix un recull de les llegendes i històries increïbles succeïdes a Tarragona i al camp en els darrers segles. Una imponent posada en escena que ens serà difícil d’oblidar.

 

 LA TARRAGONA FANTASMA

Dijous 24 de novembre (18 a 20h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 13 anys

Què podríem dir d’una Tarragona fantasma? Coneixem els fantasmes que habiten la nostra ciutat? Com seria una Tarragona post-apocalíptica? Veniu a conèixer algunes propostes ben curioses per fer treballar la imaginació. Però compte! Allò que pensem pot arribar a fer-se realitat…

Coorganitza: Escola de Lletres de Tarragona

 

 JOC DE TRONS

Divendres 25 de novembre (21h) / Gratuït

Plaça de les Cols/ 12 a 30 anys

El Rei Pere el Cerimoniós va voler apoderar-se de la ciutat de Tarragona. Un poder que el fa fer enfrontar amb l’Església i l’Arquebisbe com a representant del Papa. Segons la llegenda, l’aparició de Santa Tecla va decidir el destí de la nostra ciutat i del rei.

 

 ENGANYS DES DE FA MIL ANYS

Divendres 2 de desembre (21h) / Gratuït

Pla de la Seu / 12 a 30 anys

L’ombra de l’apocalipsi s’estén per la ciutat. Els enganys, la malícia i l’ambició sense límits assolen la comarca. El canvi de segle ha portat la transformació del món i de la societat. Quan el gat no hi és, les rates ballen.

 

ESPAIS LLEGENDARIS DE TARRAGONA

Diumenge 18 de desembre (11h) / Gratuït

Plaça de les Cols / a partir de 12 anys

Us convidem a visitar els espais més llegendaris de Tarragona en aquesta ruta. Comptarem amb convidats inesperats que ens explicaran què va passar en alguns dels racons més coneguts de la ciutat. Segur que després d’aquest visita els veureu amb uns altres ulls! *amb la presència d’Emili Samper, autor del llibre Llegendes de Tarragona (2014), doctor en Filologia Catalana i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Cultura i Literatura Catalanes.

XII Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • 28.04.2017 | 09:15 - 17:00 |
    Seminari “L’estudi de la literatura popular catalana avui” a Palma
    » Més informació «

Arxiu d’entrades

Administrador de web

Subscripció