Grup d'Estudis Etnopoètics

“De dames i cavallers. Un tast de matèria de Bretanya a cau d’orella” amb Caterina Contacontes

Dins el marc del cicle de narració oral Contes del món, el proper divendres dia 13 d’abril a les 20.00 h tindrà lloc a la Institució Alcover la segona sessió per a adults “De dames i cavallers. Un tast de matèria de Bretanya a cau d’orella”, a càrrec de Caterina Contacontes. Seguidament, una espipelladeta del banquet reial…

Crida per al congrés Les Humanitats davant els reptes de la nova Europa

LES HUMANITATS DAVANT ELS REPTES DE LA NOVA EUROPA: CULTURA, LLENGÜES, IDENTITATS

 

VIIIè Congrés Internacional de SELICUP (Societat Espanyola d’Estudis Literaris i Cultura Popular)

Portblue Club Pollentia Resort (Alcúdia, Mallorca)

24-26 d’octubre de 2018

 

Després de segles de respecte continuat al món acadèmic, existeix la percepció generalitzada que les humanitats estan actualment en crisi. I aquesta crisi sembla tenir dos vessants. El primer procedeix de les mateixes humanitats—que ja no se centren exclusivament en l’estudi de l’humà (d’aquí el ‘posthumanisme’)—i un altre del món exterior, doncs la societat en general ja no sembla apreciar el valor del pensament humanístic. Conseqüentment, i com proposa Summit (2012), les humanitats necessiten demostrar la seva rellevància; la qual cosa es pot aconseguir si (1) abracen de manera visible enfocaments interdisciplinaris; i (2) tornen a l’esperit original de l’estudi humanístic, que tenia una clara missió social.

 

La Universitat de les Illes Balears, inspirada per aquests principis, acollirà el VIII Congrés Internacional de SELICUP, que pretén servir de baluard des del qual es presentin enfocaments humanístics a alguns dels principals reptes de la societat europea contemporània. Aquest sembla ser un bon moment, ja que existeixen indicis que un nou paradigma està començant a alterar els principis reguladors de la sensibilitat cultural. Les últimes dècades del segle XX es van caracteritzar pels efectes de la globalització i es van traduir culturalment en el postmodernisme. No obstant això, l’entorn socioeconòmic en la segona dècada del segle XXI és (o, almenys, sembla ser percebut de manera) diferent: el capitalisme, motor de la globalització, ha mostrat la seva feblesa, enfonsant una gran part de les nostres societats en la més profunda crisi econòmica en dècades. Com a conseqüència de la dita crisi, les condicions de vida i treball s’han vist substancialment alterades. D’altra banda, l’ordre geopolític també està canviant: el poder polític i econòmic sembla estar desplaçant-se cap a l’est (especialment Àsia) i existeix la percepció que Europa no actua de manera eficient davant les crisis (política internacional, gestió de la immigració, Brèxit). A tot això se li ha d’afegir la digitalització de la cultura i de la pròpia experiència humana, l’impacte del turisme com a motor econòmic, la creixent percepció de la immigració com a problema social i la por derivada del terrorisme globalitzat. Aquest entorn canviant, com apunten parcialment Vermeulen i Akker (2010, 2015), sembla estar desembocant en una nova sensibilitat que podria convertir-se en un nou paradigna cultural. Així, enfront de l’a-historicisme, fragmentació i descentralització postmoderns, aquest nou context sembla haver originat una tornada a la memòria i consciència històriques (vegeu p.ex. Todorova [2004] sobre el cas dels Balcans), provocant no obstant això reaccions desiguals. D’una banda, hi ha hagut un ressorgiment de moviments nacionalistes conservadors (com ara, per exemple, als Estats Units, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya, Àustria i alguns països de l’antic bloc de l’Est). Per una altra, han guanyat visibilitat moviments anti-sistema, com ara Syriza (Grècia), 5 Stelle (Itàlia) o Indignats (Espanya) i posicions que qüestionen els discursos hegemònics d’identitat nacional com a Espanya (Borgen 2010), el Regne Unit (Guibernau 2006) o els països de l’antiga Iugoslàvia (Bieber 2015).

 

Tot i que el reflex d’aquesta nova sensibilitat s’està començant a estudiar en el camp de les arts plàstiques, es precisa recerca en altres àrees. Per això, SELICUP 2018 es proposa analitzar aquest context canviant i el seu reflex en tot tipus de manifestacions lingüístiques i culturals. I ho farà des de l’entorn únic de les Illes Balears: un territori oficialment bilingüe que, per la seva situació geogràfica i importància com a destinació turística, ha estat testimoni d’una profunda i ràpida transformació social, convertint-se en la pràctica en un espai multicultural i multilingüe extraordinàriament dinàmic.

 

El Comitè Científic estudiarà propostes de comunicacions i taules rodones en llengua an