Grup d'Estudis Etnopoètics

Novetat editorial: L’home de les paraules

L’home de les paraules: una història d’Antoni M. Alcover. Text de Caterina Valriu i il·lustracions de Gabriel Lisowski. Palma: Finis Africae amb la col·laboració de la Institució Alcover, 2018.

L’home de les paraules és una iniciativa de la Institució Alcover. L’objectiu d’aquesta obra és donar a conèixer als joves lectors la figura i l’obra d’Antoni M. Alcover en tota la seva riquesa i complexitat però d’una manera amena i atractiva. No és una simple biografia, sinó que és un text enriquit amb una dimensió literària que combina hàbilment realitat i fantasia en el joc narratiu. Es divideix en tres parts que ressegueixen la trajectòria vital d’Alcover, així “Dels anys d’aprenentatge” ens parla del naixement i de la d’infantesa, dels estudis al seminari i la formació al costat de destacats intel·lectuals de l’època. “De seminarista a canonge” relata l’inici de la maduresa, la tasca d’arreplega de rondalles, els debats ideològics, la seva activitat com a professor i home d’església i la seva incansable lluita a favor de la nostra cultura. La tercera part “El Diccionari, una vida abocada a les paraules” ens apropa a la gènesi i el desenvolupament d’aquest gran projecte, així com a altres iniciatives d’Alcover: la seva aportació com a arquitecte, els viatges de formació per Europa, la lluita per la llengua… El llibre, de format apaïsat i en cartoné, està il·lustrat amb unes magnífiques aquarel·les de l’artista polonès Gabriel Lisowski que, plenes d’originalitat, ens apropen al personatge i a la seva època.

Més informació: https://artxipelag.com/event/lhome-de-les-paraules/

Josefina Roma rep el Premi Joan Amades de cultura popular i tradicional

Josefina Roma, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat guardonada amb el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018. El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Josefina Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional.

 

L’acte de lliurament del premi es farà dissabte, 19 de gener de 2019, a les 12h, a la Sala 4 del Palau de la Virreina de l’Institut de Cultura de Barcelona (C/La Rambla, 99).

Josefina Roma Rius (Barcelona, 1944) és doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, on va exercir com professora durant més de quaranta anys.

Ha col·laborat amb museus i institucions científiques nacionals i és membre fundador dels Instituts d’Antropologia Català i Aragonès.

Especialista en religiositat popular de l’Alt Aragó i del Pirineu, des de 1980 ha investigat i publicat sobre les festes de Graus i el conjunt del patrimoni cultural immaterial del territori: cançons tradicionals, goigs, literatura oral, romeries, etcètera.

En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades destacar l’autoria del pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades; la col·laboració en la reedició del llibre El Pessebre en l’any Joan Amades 2009 o la participació en el núm. 11 de la revista Canemàs, monogràfic de Joan Amades en motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Font: Associació Cultural Joan Amades

Appel à contribution: Oralités enfantines et littératures

Cahiers de littérature orale, n°86, 2019/2, sous la direction de Nicole Belmont (EHESS-LAS), Sophie Ménard (UQAM-FIGURA) & Jean-Marie Privat (U. de Lorraine-CREM).

 

Argumentaire

La culture enfantine de tradition orale (historiettes, devinettes, attrapes, contes & comptines, chansonnettes, formulettes, ritournelles, rondes écolières, rengaines, nursery rhymes ou berceuses, randonnées, scies, vire-langues, etc.) est présente sans doute dans la plupart des cultures. Elle est aussi à l’œuvre dans la littérature (écrite) et c’est très exactement cette présence que ce numéro des Cahiers de littérature orale entend repérer et questionner.

À l’enseigne d’un Rimbaud séduit en son temps par les « refrains niais » et les « rythmes naïfs », nombreux sont les poètes et les écrivains du monde entier qui ont connu et reconnu la force expressive et musicale des voix enfantines et de leurs imaginaires. On se propose ici d’interroger les modalités anthropologiques et langagières de cette présence latente ou explicite des oralités enfantines en littérature moderne et contemporaine.

Ainsi, on pourra s’interroger en particulier

  • sur ce que le texte littéraire quête dans ces univers discursifs enfantins [une pensée sauvage, une nostalgie des sources, une ressource poétique singulière, etc.] ;
  • sur la distribution des oralités enfantines selon les périodes, les esthétiques ou les genres littéraires [détournement, réinvestissement, parodie, scolarisation, assignation de genre ou autre, etc.] ;
  • sur les modes de sémiotisation écrite des pratiques orales enfantines sur le plan stylistique, narratologique et sémantique ;
  • enfin et plus largement sur les modalités de circulations entre culture enfantine orale [l’enfance de l’art] et culture littéraire [l’art de l’enfance].

Seront particulièrement appréciées les études de cas sur des corpus précis et limités mais aussi des approches plus ethnographiques de terrain. Il sera toujours question toutefois de considérer comment ces oralités formulaires appropriées et/ou réinventées par le folklore enfantin participent en quelque façon de la matrice structurelle et culturelle de certaines œuvres écrites.

 

Bibliographie indicative

Belmont, Nicole (dir.), 1993, Cahiers de littérature orale, « Le temps de l’enfance », n° 33.

Belmont, Nicole, 2017, Petit-Poucet rêveur. La poésie des contes merveilleux, Paris, José Corti, « Merveilleux ».

Berranger, Marie-Paule, 2004, « L’enfance de l’art », Les genres mineurs dans la poésie moderne, Paris, PUF, « Perspectives littéraires ».

Bornand, Sandra et Cécile Leguy, 2013, Anthropologie des pratiques langagières, Paris, Armand Colin, « U ».

Brown, Mary Ellen et Bruce A. Rosenberg (éd.), Encyclopedia of Folklore and Literature, ABC-CLIO, Santa Barbara / California, 1998.

Fabre, Daniel (dir.), 2009, Gradhiva, « Arts de l’enfance, enfances de l’art », no 9.

Gaignebet, Claude, 1980, Le folklore obscène des enfants, 2e éd., Paris, G.-P. Maisonneuve et Larose.

Ménard, Sophie, 2018, « Poésie surréaliste, conte et comptine », Poétique, no 183, vol. 1, p. 109-120.

Opie, Iona et Peter, The Singing game, New York et Oxford, Oxford University Press, 1988.

Privat, Jean-Marie, 2017, « Bouche à oreille », Publictionnaire. Dictionnaire encyclopédique et critique des publics [en ligne].

 

Calendrier et procédure

Les propositions (intentions de contributions  – avec titre et résumé ne dépassant pas 1000 signes) sont à adresser à nicole.belmont@college-de-france.fr, menard.sophie@uqam.ca et jean-marie.privat@univ-lorraine.fr pour le 1° mars 2019, au plus tard.

Les articles sélectionnés devront être remis avant le 15 octobre 2019.

Les articles doivent être écrits en français ou en anglais ; le titre, le résumé et les mots clés sont à donner dans les deux langues. La note aux auteurs est disponible sur le site de la revue : http://clo.revues.org/

Crida per a Estudis de Literatura Oral Popular 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc.

Es fa una crida per a la rebuda d’originals per a aquest número:

  • Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8 (2019)
  • Dossier monogràfic: La llegenda
  • Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 paraules i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISCO, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

Crònica fotogràfica de la XIV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics celebrada a la Vall d’Uixó

Els dies 16 i 17 de novembre s’ha celebrat a la Vall d’Uixó la XIV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics dedicada a «Paisatge i conflicte social: coves, refugis i trinxeres». A continuació teniu un recull d’imatges de la trobada i una fotografia de grup. Les imatges i el muntatge del vídeo són de Vicent M. Garcés.

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 7

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 7 (2018)

En aquest número de la revista, dedicat a la identitat, el folklore i l’educació i a les seves interrelacions, nou investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca amb l’objectiu de reflexionar sobre les darreres aportacions fetes en aquest àmbit i, al mateix temps, fomentar el debat i l’intercanvi d’idees.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 7: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/151/showToc

Novetat editorial: Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals

Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals. Edició a cura de M. Magdalena Gelabert. La Vall d’Uixó: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, setembre de 2018, 215 pàgines. ISBN: 978-84-9965-426-3.

descarregar el llibre

llegir el llibre en línia

Novetat editorial: Història de la literatura popular catalana

Història de la literatura popular catalana. Edició a cura de Carme Oriol i Emili Samper. Patrimoni Literari. 2. Alacant, Palma, Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Publicacions Universitat d’Alacant i Edicions Universitat de les Illes Balears, 2017, 604 pp. 35 euros. ISBN: 978-84-8424-668-8.

La literatura popular, entesa en el sentit que en anglès es dóna al terme «folk literature», representa com a mínim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importància que té ni de l’espai que ocupa en les nostres vides. El present llibre pren com a objecte d’estudi aquesta branca del folklore, que es coneix també amb les denominacions de literatura tradicional, literatura oral, literatura oral popular i etnopoètica, depenent de la tradició seguida al llarg de la història d’aquests estudis. Més concretament, el llibre se centra en l’estudi de la història de la literatura popular catalana i té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. El llibre és una obra col·lectiva en la qual hi han participat setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca. En el marc d’aquesta col·laboració, s’han estudiat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d’aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat.

Més informació: Publicacions URV

XIV Trobada del GEE

Paisatge i conflicte social: coves, refugis i trinxeres (La Vall d’Uixó, 16-17/11/2018).

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Administrador web

Subscripció