Grup d'Estudis Etnopoètics

Crida per al congrés Les Humanitats davant els reptes de la nova Europa

LES HUMANITATS DAVANT ELS REPTES DE LA NOVA EUROPA: CULTURA, LLENGÜES, IDENTITATS

 

VIIIè Congrés Internacional de SELICUP (Societat Espanyola d’Estudis Literaris i Cultura Popular)

Portblue Club Pollentia Resort (Alcúdia, Mallorca)

24-26 d’octubre de 2018

 

Després de segles de respecte continuat al món acadèmic, existeix la percepció generalitzada que les humanitats estan actualment en crisi. I aquesta crisi sembla tenir dos vessants. El primer procedeix de les mateixes humanitats—que ja no se centren exclusivament en l’estudi de l’humà (d’aquí el ‘posthumanisme’)—i un altre del món exterior, doncs la societat en general ja no sembla apreciar el valor del pensament humanístic. Conseqüentment, i com proposa Summit (2012), les humanitats necessiten demostrar la seva rellevància; la qual cosa es pot aconseguir si (1) abracen de manera visible enfocaments interdisciplinaris; i (2) tornen a l’esperit original de l’estudi humanístic, que tenia una clara missió social.

 

La Universitat de les Illes Balears, inspirada per aquests principis, acollirà el VIII Congrés Internacional de SELICUP, que pretén servir de baluard des del qual es presentin enfocaments humanístics a alguns dels principals reptes de la societat europea contemporània. Aquest sembla ser un bon moment, ja que existeixen indicis que un nou paradigma està començant a alterar els principis reguladors de la sensibilitat cultural. Les últimes dècades del segle XX es van caracteritzar pels efectes de la globalització i es van traduir culturalment en el postmodernisme. No obstant això, l’entorn socioeconòmic en la segona dècada del segle XXI és (o, almenys, sembla ser percebut de manera) diferent: el capitalisme, motor de la globalització, ha mostrat la seva feblesa, enfonsant una gran part de les nostres societats en la més profunda crisi econòmica en dècades. Com a conseqüència de la dita crisi, les condicions de vida i treball s’han vist substancialment alterades. D’altra banda, l’ordre geopolític també està canviant: el poder polític i econòmic sembla estar desplaçant-se cap a l’est (especialment Àsia) i existeix la percepció que Europa no actua de manera eficient davant les crisis (política internacional, gestió de la immigració, Brèxit). A tot això se li ha d’afegir la digitalització de la cultura i de la pròpia experiència humana, l’impacte del turisme com a motor econòmic, la creixent percepció de la immigració com a problema social i la por derivada del terrorisme globalitzat. Aquest entorn canviant, com apunten parcialment Vermeulen i Akker (2010, 2015), sembla estar desembocant en una nova sensibilitat que podria convertir-se en un nou paradigna cultural. Així, enfront de l’a-historicisme, fragmentació i descentralització postmoderns, aquest nou context sembla haver originat una tornada a la memòria i consciència històriques (vegeu p.ex. Todorova [2004] sobre el cas dels Balcans), provocant no obstant això reaccions desiguals. D’una banda, hi ha hagut un ressorgiment de moviments nacionalistes conservadors (com ara, per exemple, als Estats Units, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya, Àustria i alguns països de l’antic bloc de l’Est). Per una altra, han guanyat visibilitat moviments anti-sistema, com ara Syriza (Grècia), 5 Stelle (Itàlia) o Indignats (Espanya) i posicions que qüestionen els discursos hegemònics d’identitat nacional com a Espanya (Borgen 2010), el Regne Unit (Guibernau 2006) o els països de l’antiga Iugoslàvia (Bieber 2015).

 

Tot i que el reflex d’aquesta nova sensibilitat s’està començant a estudiar en el camp de les arts plàstiques, es precisa recerca en altres àrees. Per això, SELICUP 2018 es proposa analitzar aquest context canviant i el seu reflex en tot tipus de manifestacions lingüístiques i culturals. I ho farà des de l’entorn únic de les Illes Balears: un territori oficialment bilingüe que, per la seva situació geogràfica i importància com a destinació turística, ha estat testimoni d’una profunda i ràpida transformació social, convertint-se en la pràctica en un espai multicultural i multilingüe extraordinàriament dinàmic.

 

El Comitè Científic estudiarà propostes de comunicacions i taules rodones en llengua anglesa, castellana o catalana, relacionades amb el tema general del congrés, prioritzant aquelles que s’ajustin a les següents línies temàtiques:

  • La cultura popular tradicional: supervivència i reptes en el nou mil·lenni
    • Continuisme vs. adaptació
    • Re-significació
    • Comercialització
    • Turisme i cultura
  • Tradicions artístiques vs. mercat globalitzat
    • Gustos i preferències artístiques nacionals
    • Absorció de corrents internacionals
  • Re-negociació de discursos identitaris en productes culturals contemporanis
    • Literatura
    • Productes audiovisuals
    • Música
    • Arts visuals i plàstiques
    • Mitjans digitals: identitats virtuals, identitats ir-reals
  • Gènere i sexualitat a la nova Europa
    • Identitats de gènere en els nous entorns socials
    • Els feminismes al segle XXI
  • (Adquisició de) llengües i identitat: L’individu plurilingüe a la nova Europa
    • Repertori lingüístic i visió del món
    • Ecologia lingüística
    • Fenòmens de translingüisme
    • Transformació de paisatges lingüístics
    • Impacte lingüístic del fenòmen turístic
  • La identitat de la destinació turística: realitat i producte
    • Actituds socials davant el turisme
    • La destinació com a marca
    • La comodificació de l’espai
    • Nous reptes en la preservació del patrimoni cultural (tangible i intangible)
    • Literatura com a producte turístic
    • Turisme i narratives de viatge al segle XXI
  • Post-humanisme i la nova Europa
  • Memòria y visions utòpiques/distòpiques en literatura y les arts

 

Reconeixement acadèmic: S’emetran certificats d’assistència i/o participació

 

Organitza: Universitat de les Illes Balears

 

Col·laboren: LiCETC (Grup de Recerca en Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius, UIB), GREILI-UPF (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats), REGAL (Research Group in Applied Linguistics, UIB), RIRCA (Representación, ideología y recepción en la cultura audiovisual, UIB), RELATMIT (Relat de Viatges i Mite Insular: el viatge a les Balears, UIB), Feminario de Investigación “Feminismos e resistencias”, Universidade de Vigo.

 

Enviament de propostes (abans del 15 d’abril de 2018): Propostes

 

Informació: https://selicup2018.net/

Novetat editorial: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades

Salvador Rebés Molina. Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú 28, març de 2018. 288 pp. 16,50 euros. ISBN:978-84-9883-960-9.

«La nostra mare –deia Joan Amades– era un pou insondable de tradicions […]. Era una gran cantaire, li tenim recollides més de dues-centes tonades populars…». Nascuda al Raval de Barcelona, l’any 1855, calcetera d’una indústria tèxtil, Teresa Gelats «aprengué nombroses cançons de les que cantaven el gran nombre de treballadores que per espai d’un tan llarg període de temps varen desfilar per la fàbrica». A diferència d’altres reculls folklòrics, aplegats gairebé sempre a la ruralia, el seu repertori ens ofereix un conjunt inusual de cançons populars i tradicionals format en un entorn urbà. Els materials que recuperem ara, a partir de diversos treballs inèdits d’Amades, confirmen sense cap mena de dubte la saviesa tradicional de Teresa Gelats i, al mateix temps, serveixen d’homenatge a la memòria de totes aquelles dones que vivien i treballaven, com ella, als barris de la Barcelona popular.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 6

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6 (2017)

Aquest número de la revista, dedicat a «Dones i folklore», pretén reivindicar el paper que han tingut (i tenen) les dones en la història del folklore. Els set articles que en formen part presenten el paper actiu desenvolupat per les dones com a estudioses i transmissores de la literatura popular així com el seu rol com a personatges. L’objectiu no és altre que donar a conèixer, des de l’àmbit acadèmic, la seva importància.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 6: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/116/showToc

Presentació del I Volum del Cançoner Popular de Mallorca

La Fundació Mallorca Literària i la Institució Moll presenten la reedició del volum I del Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard. L’acte tindrà lloc aquest divendres 16 de febrer de 2018, a les 19 h a la Sala d’Actes del CC La Misericòrdia (Palma)

L’activitat anirà acompanyada de la conferència “Del cançoner oral al cançoner 2.0”, a càrrec de Miquel Sbert i Caterina Valriu.

Una tasca titànica editada per Francesc de Borja Moll, encarregat d’introduir els lectors mitjançant un important estudi preliminar, en el qual afirma:

«Amb aquesta publicació, Mallorca pot exhibir tres monuments que perpetuen, amb unes dimensions no igualades per cap altra regió hispànica, la triple manifestació verbal de l’esperit del nostre poble: la llengua, les llegendes i la poesia de la terra».

Després d’una dècada exhaurit, la Institució Moll ha reeditat el primer volum del Cançoner popular de Mallorca publicat l’any 1966. El volum està íntegrament dedicat a les cançons amoroses, la temàtica més abundant del cançoner mallorquí amb més de 5000 cançons.

L’acte comptarà amb la presència del Vicepresident del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, i del secretari de la Institució Francesc de B. Moll, Antoni Mir.

Conferència sobre el Carnaval a la Institució Pública Antoni M. Alcover

Dins el marc del cicle de conferències Les festes populars: origen, vigència i transofrmació, el proper divendres dia 9 de febrer a les 19.30 h tindrà lloc a la Institució Antoni M. Alcvoer la conferència “Voleu fresses? Els darrers dies a la Mallorca tradicional”, a càrrec de Caterina Valriu. Amb l’actuació musical de Vers endins.

Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació

Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació, el volum que recull les intervencions realitzades a la XII Trobada del GEE, ja està disponible a la secció de Publicacions.

Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació.

Edició a cura d’Anna Francés i M. Jesús Francés.

Manacor: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, desembre de 2017.

ISBN: 978-84-9965-401-0
DL: B 30166-2017
68 pàgines

descarregar el llibre

llegir el llibre en línia

XIV Trobada del GEE

→ Tríptic

Programa

Cartell

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • 16.11. - 17.11.2018 |
    XIV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (la Vall d’Uixó, 16 i 17 de novembre): programa
    » Més informació «

Arxiu d’entrades

Administrador de web

Subscripció