Grup d'Estudis Etnopoètics

Novetat editorial: La bruixa Guilleuma

Jordina Boix i Delphine Labedan. La bruixa Guilleuma. Museu Etnològic del Montseny la Gabella, 2011.

Guilleuma

El Museu Etnològic del Montseny la Gabella i l’Ajuntament d’Arbúcies han encetat la col·leció ‘Contes del Montseny’ amb un primer número dedicat a La bruixa Guilleuma. Els dibuixos són de Delphine Labedan i el text de Jordina Boix. La col·lecció neix amb la voluntat d’apropar al públic de totes les edats mites, llegendes i històries verídiques o imaginàries que formen part del llegat cultural del Montseny.

La primera protagonista és la bruixa Guilleuma, personatge llegendari que habitava les ruïnes del castell de Montsoriu. La creació d’una història imaginària a partir del pòsit de la llegenda permet posar de relleu aquest llegat i serveix per apropar-se a una de ls figures més arrelades en les nostres tradicions: la bruixa. Hiostòricament, la bruixeria i les creences sobre bruixes i dones d’aigua a les valls i cimals del Montseny neixen al si d’una societat marcada per un fort vincle amb l’entorn natural. A partir de l’any 1617, ‘any del diluvi’, es va generalitzar la persecució o cacera de bruixes, que va arribar també al Montseny. La publicació compta amb el suport de les Diputacions de Girona i de Barcelona -gestores del Parc Natural del Montseny- i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

Novetat editorial: Dones catalanes llegendàries

Joan Soler i Amigó. Dones catalanes llegendàries. Reines, comtesses i heroïnes. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2010.

Dones catalanes

Aquest llibre aplega per primer vegada històries de reines, comtesses i heroïnes que han destacat en la memòria popular de Catalunya. Hi trobareu dones espavilades, astutes, enamorades, mares, guerreres, santes, bruixes, monges, cortesanes, malcasades, pelegrines, governantes o influents en la política. En elles s’hi pot copsar una humanitat sensible i una intel·ligència emotiva, teixida de sentiments, aspiracions, gestos i valors significatius. Esquiven els rols establerts per la societat patriarcal, i fugen de la passivitat i la submissió, del marc estrictament domèstic. Si a vegades sabem més coses de reines, comtesses i heroïnes a través del llegendari que de la història és perquè el poble se les ha fet seves.

Novetat editorial: Temes mallorquins

Albert Hauf. Temes mallorquins. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Temes mallorquins

Els treballs reunits en aquest volum tracten sobre diversos aspectes de la literatura catalana de Mallorca i alhora són una mostra dels dos principals àmbits d’estudi del Dr. Albert Hauf i Valls: la literatura medieval i la literatura tradicional. Hi trobem assaigs aprofundits sobre escriptors com Ramon Llull, Anselm Turmeda, Guillem de Torroella o Joan Eiximeno, per un costat, i, per un altre, sobre temes de la literatura popular com el teatre d’origen medieval, el cançoner o les rondalles mallorquines, tot passant per l’humor medieval i el Llibre del Tres. Igualment, Hauf hi repassa la trajectòria de tres intel·lectuals mallorquins amb qui va estar molt unit: el P. Miquel Colom, Francesc de Borja Moll i el professor Antoni Vicens Castanyer. La gran capacitat de l’autor a l’hora d’interpretar les obres i de relacionar coneixements molt variats atorga a aquests estudis un interès que va més enllà de la temàtica estrictament mallorquina.

Novetat editorial: Llegendes d'Andorra

Àlvar Valls i Roser Carol. Llegendes d’Andorra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.

Llegendes d'Andorra

Tota la gamma de l’imaginari col·lectiu andorrà ha quedat cobert amb les 54 llegendes recollides en el llibre Llegendes d’Andorra, d’Àlvar Valls i Roser Carol, publicat dins la col·lecció Contes i Llegendes de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA). A través d’aquest cabal de contalles, el lector pot arribar a conèixer una mica més aquest petit país de muntanya, les seves arrels i els seus mites. Andorra fa més de set segles que existeix com una comunitat diferenciada i aquest fet no sols n’ha condicionat l’evolució històrica, sinó que també ha afaiçonat el sentit de pertinença de la seva gent i ha donat peu a relats llegendaris particulars que s’han transmès de generació en generació. Molts dels relats que es poden trobar en aquest llibre beuen d’un fons comú pirinenc, mentre que molts d’altres es deuen a la interpretació que l’ànima popular ha fet de la quotidianitat dels pobles andorrans i de les cabòries dels seus habitants.

Novetat editorial: Gegants i figures festives a Mataró

Nicolau Guanyabens, Pol Ducable, Maria Salicrú-Maltas, Toni Braza i Coral Mas (textos) i Anna Romeu (fotografia). Gegants i figures festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI. Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, 2010.

Gegants a Mataró

La Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró culmina la celebració del 10è aniversari de l’entitat amb l’edició d’aquest esplèndid llibre de més de 400 pàgines a tot color. Gegants i figures festives a Mataró és un compendi de tota la història gegantera de la ciutat, complementat per un extens catàleg que recull totes les figures de Mataró, tant les actuals, com les que ja no estan en actiu. Apartats dedicats a la música i als constructors de gegants completen aquesta monumental obra consagrada a la cultura popular més genuïna. Nicolau Guanyabens, Pol Ducable, Maria Salicrú-Maltas, Toni Braza i Coral Mas en els textos, i Anna Romeu a la fotografia, són els autors que han realitzat la recerca del fet geganter des de tots els seus vessants.

Més rondalles de Nadal a la Institució Pública Antoni M. Alcover

A la Institució Pública Antoni M. Alcover segueixen les rondalles de Nadal amb dies, llocs i contadors ben variats:

  • Dimarts, 21 de desembre, a les 17h, Cati Veny Rosselló contarà la rondalla «Es tres germans i es pou gegants» al C.P. Talaiot de S’Illot.
  • Dimecres, 22 de desembre, a les 18h, Margalida Garcies contarà «En Salom i es batle» a la residència Novaedat de Manacor.
  • Dijous, 23 de desembre, a les 18h, Maria Nicolau tancarà el cicle de Nadal amb «S’aigo ballant i es canariet parlant» a la Institució Pública Antoni M. Alcover.

A causa de les obres que es duen a terme al carrer del Pare Andreu Fernàndez, on hi ha l’entrada principal, es recomana entrar per l’altra entrada, la del carrer del rei núm. 3B.

Novetat editorial: Els gegants de Mallorca

Pau Tomàs. Els gegants de Mallorca. Mallorca: El Gall Editor, 2010.

Els gegants de Mallorca

El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles… protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades d’avui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova d’es Fangar, entre molts d’altres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i d’altres com a reals.

Rondalles de Nadal a la Institució Pública Antoni M. Alcover

El proper dijous, 9 de desembre a les 18h, dins el marc de la proposta d’activitats de tardor-hivern de la Institució Pública Antoni M. Alcover, s’iniciaran les rondalles de Nadal amb la presència de M. Cristina Mas Truyols que contarà la rondalla «En Tià des forn d’en Mata-ronyes». A causa de les obres que es duen a terme al carrer del Pare Andreu Fernàndez, on hi ha l’entrada principal, es recomana anar per l’altra entrada, la del carrer del rei núm. 3B.

XIII Trobada del GEE

Programa

Acta

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Administrador de web

Subscripció