circular

Crida per al congrés: Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i la transculturalitat en les llengües minoritzades

Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i  la transculturalitat en les llengües minoritzades

 

Varsòvia (Polònia) 20-22 de setembre de 2017

 

Institut d’Estudis Ibèrics i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia

Institut Basc Etxepare

Centre d’Estudis Gallecs de Varsòvia

Institut Camões

 

L’oralitat és la forma de comunicació i transmissió bàsica de l’ésser humà. Les tradicions orals han existit des de la més remota antiguitat i, amb freqüència, han estat l’únic mitjà de què han pogut valer-se les societats mancades de mitjans de registre o d’aquelles que, pel fet d’estar marginades i/o reprimides, han depès en gran mesura de l’oralitat per transmetre una tradició, una història, una cultura… En definitiva per poder vincular una comunitat.

Així, oralitat i tradició acostumen a presentar-se agafades de la mà, però davant de l’essencialista, restrictiva i clàssica noció de tradició, convencionalment figurada com a estàtica, inalterable i pretèrita, alguns antropòlegs han suggerit la necessitat de procedir a la resemantització de llurs significats en el context més comprensiu que suposa la teoria del canvi cultural. De manera que la tradició seria ara una cosa així com el resultat d’un procés evolutiu inacabat amb dos pols dialècticament vinculats: la continuïtat recreada i el canvi. La idea de tradició remet al passat, però també a un present viu. Allò que del passat queda en el present, això és la tradició. La tradició seria, aleshores, la permanència del passat viu, la memòria col·lectiva, en el present. Suposa un procés i un resultat (Kirshenblattt-Gimblett 2004).

En les diferents cultures minoritzades que s’emmarquen dins de la península ibèrica, la tradició oral ha esdevingut bastió de la defensa i preservació d’aquelles identitats culturals col·lectives, enfront de les formes de comunicació massives que tendeixen a diluir-les en un món cada cop més globalitzat. Així, han anat dissenyant els seus propis mecanismes per assumir les influències d’altres cultures amb què els ha tocat conviure (emigració, immigració, exili…) o amb què han optat per dialogar, tot obrint pas a la transculturalitat o fins i tot a la glocalitat.

L’oralitat no és solament cosa del passat, de l’avia o l’avi contant rondalles als néts a la vora del foc. La tradició del conte segueix viva, els combats poètics dialèctics de regueifeiros, cantadors, corrandistes, glosadors o bertsolaris omplen auditoris i es nodreixen de frescor i actualitat, alhora que dialoguen amb noves formes d’expressió artístiques i culturals, com per exemple el rap. Però, a més, a aquests gèneres ancestrals, s’hi han afegit avui en dia moltes formes noves d’oralitat i hibridacions narratives, poètiques, teatrals, escultòriques… Una infinitat de fórmules artístiques que beuen d’alguna manera de la tradició oral. D’altra banda, les noves tecnologies i l’espai virtual de la Xarxa amb els mitjans socials i altres modes digitals de comunicació i de convivència constitueixen tot un repte per redefinir l’oralitat d’aquestes noves formes de construcció d’identitats col·lectives inestables i temporals.

D’altra banda, el propi concepte de tradició oral o de manifestació cultural oral ha anat canviant necessàriament, pel fet d’haver perdut o variat alguns dels seus trets definitoris com, per exemple, la insalvable immediatesa, o pel fet d’intervenir com a part de la performance de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest congrés, CULTURA I ORALITAT: LA NEGOCIACIÓ ENTRE LA TRADICIÓ I LA TRANSCULTURALITAT EN LES LLENGÜES MINORITZADES pretenem examinar i obrir una panoràmica de l’oralitat en les cultures minoritzades de la península ibèrica, tot analitzant-ne les peculiaritats, l’actualitat i els reptes des d’una perspectiva interdisciplinària.

 

Comitè Científic

António Bárbolo Álves (Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Barbara Łuczak (Universitat Adam Mickiewicz)

Cristina Martins (Universitat de Coïmbra)

Zofia Marzec (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mikulska (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mirgos (Universitat Adam Mickiewicz)

Mari Jose Olaziregi (Universitat del País Basc)

Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)

Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears)

Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Anna Sawicka (Universitat Jagellònica)

Dolores Vilavedra (Universitat de Santiago de Compostel·la)

 

Coordinadors

Aitor Arruza

Michał Belina

Maria Boguszewicz

Ferran H. Casamitjana

Ana Garrido González

Borja Logares Carbajales

Daria Salamonowska (secretària)

 

Comunicacions

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès i anglès i seran de 20 minuts.

Les persones interessades a participar en el congrés han d’enviar una proposta de comunicació d’una extensió màxima de 200 paraules acompanyada del nom de l’autor, l’afiliació acadèmica i el correu electrònic.

Cal enviar les propostes al correu electrònic del congrés: congresooralidad2017@gmail.com abans del 28 de febrer de 2017.

La quota d’inscripció abonada abans del 15 d’abril de 2017 és de 60 EUROS / 250 PLN. La quota general és de 90 EUROS / 350 PLN.

Per a més informació podeu visitar la pàgina web del congrés https://culturaeoralidade.wordpress.com/ Podeu dirigir totes les vostres preguntes al correu del congrés congresooralidad2017@gmail.com

Informació sobre l’XI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics

Benvolgudes i benvolguts,

Us informem que la preparació de l’XI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics va per bon camí.

Com es va acordar a l’assemblea de Banyoles, aquest any la trobada es farà a Andorra al voltant del tema «Excursions, viatges, migracions: etnopoètica i mobilitat humana». Per qüestions logístiques, però, s’ha de modificar la data inicialment prevista i la trobada se celebrarà els dies 13 i 14 de novembre. Quan tinguem més detalls de tot plegat, us enviarem la primera circular.

Esperem que us animeu a assistir-hi!

Grup Gestor del GEE

(Anna Francés, M. Jesús Francés, Emili Samper i Àngel Vergés)

Tarragona, 28 d’abril de 2015

Invitation to the conference “Why folkloristics?” Visby 10-12 June 2015

Why folkloristics?

On the one hand, folkloristics is the study of cultural forms and expressions – central to it are stories and storytelling, memory and remembering, cognitive worlds, expressive forms and not least an interest for people’s own creativity and narrative competence. On the other hand, the study of such forms and expressions contains cultural theoretical work. The cultural understanding of folkloristics lies close to that of anthropology, but with extra weight placed on tradition – both as material and as a cultural process. The great interest for expressive and strongly marked forms adds an important aesthetical dimension to the discipline’s cultural definitions. Folkloristic’s contributions to cultural theory are fundamentally marked by the material we have chosen to work with, while at the same time these theoretical contributions also produce knowledge about certain cultural expressions.

Folklore studies in the Nordic countries today stand before great challenges. Whilst the subject has grown at universities in Iceland and Estonia, in recent times it has also decreased in Sweden, Norway, Denmark and Finland. At the same time, during recent decades, large areas of the cultural and social sciences have shown a detailed interest in central, well-established fields of research within the field of folklore. A number of “turns” towards narrativity, materiality, performativity, form and style have created new “overlaps” which have opened up potential spaces for both the development and transmission of knowledge between several different disciplines. Folklore scholars should therefore also be able to continue to play an important role for the cultural sciences, not least through the unique forms of knowledge that the two sides of the folkloristic tradition enable.

why-folkloristics-logo

Conference in Visby, Gotland, Sweden, 10-12 June 2015

Set against this background, we wish to gather folklorists, ethnologists and other cultural researchers to a discussion about folkloristics current contributions to today’s development of knowledge in the cultural sciences. “Why Folkloristics! has two questions as its starting point: “To what do we need folkloristics?” and “What kinds of knowledge do folklorists claim to produce?”

We welcome contributions to highlight these questions in the form of papers and sessions. We welcome papers both with focus on cultural theoretical work and on empirical studies. Thematically the papers can take inspiration from the entire folkloristic field of research.

They could for example touch upon:

  • small personal narratives
  • large narratives about the nation, Europe or the world
  • the relationship between tradition and innovation
  • cultural heritage and memory research
  • expressive forms, expressivity and performance
  • stories and narrative
  • media and mediation
  • materiality

Keynote speakers

  • Regina Bendix, Professor, Institut für Kulturanthropologie/Europäische Ethnologie, University of Göttingen, Germany
  • Anne Eriksen, Professor, Department of Cultural Studies and Oriental Languages, University of Oslo.
  • Diane Goldstein, Professor, Folklore Institute, Bloomington Indiana, USA
  • Barbro Klein, Director Emerita, Swedish Collegium for Advanced Study (SCAS), Uppsala University
  • Carl Lindahl, Professor, Department of English, Houston University, USA
  • Susanne Österlund-Pötzsch, fil dr, researcher Åbo Akademi University, Turku, Finland.

The conference is arranged in collaboration between the Institute for Cultural Anthropology and Ethnology, University of Uppsala, Campus Gotland and the Institute for Cultural Studies, University of Oslo.

Please submit your proposals by December 15th to Owe.Ronstrom@etnologi.uu.se. Submissions should include the name and affiliation of the participant, the paper title and an abstract (up to 300 words). Notification of acceptance will be sent shortly after.

Information: Uppsala Universitet

XII Trobada del GEE
Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció