conferències

Comença la 4a edició del cicle de llegendes urbanes “La ciutat a cau d’orella”

Llegendes ubranes - cartellA3v3

La conselleria de Joventut de l’Ajuntament, la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres impulsen el 4t cicle de rondalles i llegendes que se celebrarà del 30 d’octubre al 28 de novembre i que va adreçat a joves a partir de 12 anys. S’han programat un total de 10 actes i activitats com ara tallers, xerrades, enigmes nocturns, mercat de rondalles, totes elles gratuïtes i obertes a la participació de tothom.

En aquesta nova edició es compta amb la complicitat d’una bona part de les escoles i instituts de Tarragona i la incorporació de les Mestres Àvies Recuperadores de Contacontes “Rosa Sensat” que oferiran una sessió matinal de rondalles i llegendes. A més de la col·laboració de l’investigador en el camp de les rondalles i la recerca etnopoètica, Emili Samper, i la bibliotecària i contacontes, Imma Pujol.
El 4t cicle de llegendes urbanes commemora el 100 aniversari de la mort del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), un referent en l’estudi i la recuperació de rondalles i llegendes. Els enigmes nocturns permetran redescobrir rondalles i llegendes que Gomis va aplegar de dins i fora de Catalunya i la jove creadora Ingrid Ventura impartirà un taller literari inspirat en la zoologia popular catalana de l’autor a l’Escola de Lletres. La Biblioteca Pública acollirà les activitats “Rondalla ve, rondalla va” que, entre altres, presentarà la xerrada de l’escriptor Pep Coll, els tallers de com expliquem les rondalles i el mercat final de rondalles.

Per a més informació, vegeu el dossier de premsa (pdf).

Taula rodona sobre Adelaida Ferré i Gomis

L’Associació Catalana de Puntaires ha organitzat una taula rodona dedicada a Adelaida Ferré i Gomis, que se celebrarà dimarts 13 d’octubre, a les 19 hores, a la sala d’actes de l’escola IPSI (Borrell, 212-216, entre Provença i Mallorca, Barcelona), i que comptarà amb la participació de:
  • Laura Villalba, doctora en Filologia Catalana, estudiosa de la persona d’Adelaida Ferré i de les rondalles que va recollir.
  • Joan Miquel Llodrà, llicenciat en Història de l’Art, estudiós de la tasca puntaire d’Adelaida Ferré
És molt possible que aquest nom us sigui familiar però d’una manera borrosa. Adelaida Ferré i Gomis fou una dama barcelonina molt avançada al seu temps. Estudià a l’Escola Normal Superior i una mica després fou alumna de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona fundat per Francesca Bonnemaison. Aquí perfeccionà els seus coneixements de puntes i un dels seus professors fou el rander Josep Fiter. Adelaida Ferré dirigí l’Escola Municipal Lluïsa Cura dedicada a l’aprenentatge d’oficis al públic femení. Fou ella qui endinsà al món de la punta les germanes Raventós, fundadores de l’Escola de Puntaires de Barcelona.
Segur que ara ja teniu més curiositat per conèixer millor aquest personatge, una dona emprenedora que ha deixat un gran treball a nivell artístic i documental.

Cicle Cels Gomis i Mestre: un reusenc en una Catalunya en transformació

Per commemorar el centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) l’Arxiu de Reus, la Biblioteca Central i Carrutxa organitzen un cicle que es durà a terme entre els mesos d’octubre i desembre en aquests tres espais:

cgmtardor2015

Dijous 8 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus
Un reusenc en una Catalunya en transformació
Amb les intervencions de Salvador Palomar, tècnic de Cultura i membre de Carrutxa; Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Reus, i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, de la Generalitat de Catalunya
Presentarà: Elisenda Cristià, arxivera municipal.

 

Dilluns 19 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al local de Carrutxa
Presentació del llibre de Cels Gomis, Botànica popular (Edicions Sidillà, 2015), acompanyada d’un tast d’infusions i licors tradicionals d’herbes.

 

Divendres 6 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus
Nous corrents de pensament transformador
Conferència de Dolors Marín, historiadora.

 

Dijous 19 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al local de Carrutxa
Presentació del llibre de Cels Gomis, Aubades i capvespres (Gràfiques del Matarranya / Migdia Serveis Culturals, 2015), a càrrec de Ferran Sugranyes.

 

Dijous 26 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus
El treball de Cels Gomis a l’Aragó
Conferència de Josefina Roma, antropòloga.

 

Dijous 3 de desembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Central Xavier Amorós
Presentació del llibre Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), edició de Carrutxa / Migdia serveis culturals. Amb un recital de romanços i corrandes aplegades per Cels Gomis.

 

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l’internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l’associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…

Si es pot trobar un nexe d’unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle XIX i començaments del XX: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l’univers i l’evolució, la confrontació entre religió i raó…

Més informació: Carrutxa

Conferència “Adelaida Ferré i Gomis i el folklore reusenc” per Laura Villalba a l’Arxiu de Reus

Dijous 22 de gener, a les 19:30, l’Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) acull la conferència de Laura Villalba Arasa “Adelaida Ferré i Gomis i el folklore reusenc”.

De folklore

Les dones accedeixen a folklore en el mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural. A Catalunya és en les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a més, a casa nostra s’hi ha de sumar el context històric d’una època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris. A això se li ha d’afegir la tasca duta a terme per Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 – Barcelona 1929), que va formar un nombrós estol de dones folkloristes. Aquesta tasca va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla del folklorista Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. A pesar dels seus mèrits en diversos àmbits ha estat una dona poc estudiada en la història en general i encara menys en la seua faceta com a folklorista. Amb motiu justificat, de Ferré només es conserven els materials que va entregar a Rossend Serra i Pagès, els que —possiblement gràcies a ell— va anar publicant en revistes i els que posteriorment van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Ferré, a diferència d’altres folkloristes coetànies seues, de qui la família n’ha anat conservant documentació, no ha tingut cap fons personal i és aquí on, en part, rau la dificultat d’haver escrit gairebé des de zero la seua vida i la seua trajectòria.

Els materials de folklore que Adelaida Ferré va recollir i els articles i estudis que va fer es troben repartits, bàsicament, entre les pàgines de publicacions catalanes del primer terç del segle XX, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona —tant en el Fons Personal Rossend Serra i Pagès com en el Fons Sara Llorens i Carreras— i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. De tot el folklore que va recollir destaquen, quantitativament l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística. Aquest gènere del folklore ha estat el més estudiat fins al moment; d’aquí que s’hagen pogut sistematitzar els textos. Geogràficament, la folklorista va recollir folklore en, com a mínim, setze poblacions diferents de Catalunya. Temporalment, la recol·lecció de folklore per part d’Adelaida Ferré es va produir entre durant la primera dècada del segle XX.

A Reus, població natal del pare de la folklorista —i d’aquí el lligam entre la ciutat i la dona—, Ferré hi va residir temporades curtes, bàsicament entre 1904 i 1905. Així ho constaten d’una banda algunes de les cartes que va enviar al seu mestre Rossend Serra i Pagès i els materials folklòrics que hi va recollir, gairebé sempre de boca de la seua família.

Laura Villalba Arasa

Font: Carrutxa

XII Trobada del GEE
Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció