congressos

Crida per al congrés Les Humanitats davant els reptes de la nova Europa

LES HUMANITATS DAVANT ELS REPTES DE LA NOVA EUROPA: CULTURA, LLENGÜES, IDENTITATS

 

VIIIè Congrés Internacional de SELICUP (Societat Espanyola d’Estudis Literaris i Cultura Popular)

Portblue Club Pollentia Resort (Alcúdia, Mallorca)

24-26 d’octubre de 2018

 

Després de segles de respecte continuat al món acadèmic, existeix la percepció generalitzada que les humanitats estan actualment en crisi. I aquesta crisi sembla tenir dos vessants. El primer procedeix de les mateixes humanitats—que ja no se centren exclusivament en l’estudi de l’humà (d’aquí el ‘posthumanisme’)—i un altre del món exterior, doncs la societat en general ja no sembla apreciar el valor del pensament humanístic. Conseqüentment, i com proposa Summit (2012), les humanitats necessiten demostrar la seva rellevància; la qual cosa es pot aconseguir si (1) abracen de manera visible enfocaments interdisciplinaris; i (2) tornen a l’esperit original de l’estudi humanístic, que tenia una clara missió social.

 

La Universitat de les Illes Balears, inspirada per aquests principis, acollirà el VIII Congrés Internacional de SELICUP, que pretén servir de baluard des del qual es presentin enfocaments humanístics a alguns dels principals reptes de la societat europea contemporània. Aquest sembla ser un bon moment, ja que existeixen indicis que un nou paradigma està començant a alterar els principis reguladors de la sensibilitat cultural. Les últimes dècades del segle XX es van caracteritzar pels efectes de la globalització i es van traduir culturalment en el postmodernisme. No obstant això, l’entorn socioeconòmic en la segona dècada del segle XXI és (o, almenys, sembla ser percebut de manera) diferent: el capitalisme, motor de la globalització, ha mostrat la seva feblesa, enfonsant una gran part de les nostres societats en la més profunda crisi econòmica en dècades. Com a conseqüència de la dita crisi, les condicions de vida i treball s’han vist substancialment alterades. D’altra banda, l’ordre geopolític també està canviant: el poder polític i econòmic sembla estar desplaçant-se cap a l’est (especialment Àsia) i existeix la percepció que Europa no actua de manera eficient davant les crisis (política internacional, gestió de la immigració, Brèxit). A tot això se li ha d’afegir la digitalització de la cultura i de la pròpia experiència humana, l’impacte del turisme com a motor econòmic, la creixent percepció de la immigració com a problema social i la por derivada del terrorisme globalitzat. Aquest entorn canviant, com apunten parcialment Vermeulen i Akker (2010, 2015), sembla estar desembocant en una nova sensibilitat que podria convertir-se en un nou paradigna cultural. Així, enfront de l’a-historicisme, fragmentació i descentralització postmoderns, aquest nou context sembla haver originat una tornada a la memòria i consciència històriques (vegeu p.ex. Todorova [2004] sobre el cas dels Balcans), provocant no obstant això reaccions desiguals. D’una banda, hi ha hagut un ressorgiment de moviments nacionalistes conservadors (com ara, per exemple, als Estats Units, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya, Àustria i alguns països de l’antic bloc de l’Est). Per una altra, han guanyat visibilitat moviments anti-sistema, com ara Syriza (Grècia), 5 Stelle (Itàlia) o Indignats (Espanya) i posicions que qüestionen els discursos hegemònics d’identitat nacional com a Espanya (Borgen 2010), el Regne Unit (Guibernau 2006) o els països de l’antiga Iugoslàvia (Bieber 2015).

 

Tot i que el reflex d’aquesta nova sensibilitat s’està començant a estudiar en el camp de les arts plàstiques, es precisa recerca en altres àrees. Per això, SELICUP 2018 es proposa analitzar aquest context canviant i el seu reflex en tot tipus de manifestacions lingüístiques i culturals. I ho farà des de l’entorn únic de les Illes Balears: un territori oficialment bilingüe que, per la seva situació geogràfica i importància com a destinació turística, ha estat testimoni d’una profunda i ràpida transformació social, convertint-se en la pràctica en un espai multicultural i multilingüe extraordinàriament dinàmic.

 

El Comitè Científic estudiarà propostes de comunicacions i taules rodones en llengua anglesa, castellana o catalana, relacionades amb el tema general del congrés, prioritzant aquelles que s’ajustin a les següents línies temàtiques:

  • La cultura popular tradicional: supervivència i reptes en el nou mil·lenni
    • Continuisme vs. adaptació
    • Re-significació
    • Comercialització
    • Turisme i cultura
  • Tradicions artístiques vs. mercat globalitzat
    • Gustos i preferències artístiques nacionals
    • Absorció de corrents internacionals
  • Re-negociació de discursos identitaris en productes culturals contemporanis
    • Literatura
    • Productes audiovisuals
    • Música
    • Arts visuals i plàstiques
    • Mitjans digitals: identitats virtuals, identitats ir-reals
  • Gènere i sexualitat a la nova Europa
    • Identitats de gènere en els nous entorns socials
    • Els feminismes al segle XXI
  • (Adquisició de) llengües i identitat: L’individu plurilingüe a la nova Europa
    • Repertori lingüístic i visió del món
    • Ecologia lingüística
    • Fenòmens de translingüisme
    • Transformació de paisatges lingüístics
    • Impacte lingüístic del fenòmen turístic
  • La identitat de la destinació turística: realitat i producte
    • Actituds socials davant el turisme
    • La destinació com a marca
    • La comodificació de l’espai
    • Nous reptes en la preservació del patrimoni cultural (tangible i intangible)
    • Literatura com a producte turístic
    • Turisme i narratives de viatge al segle XXI
  • Post-humanisme i la nova Europa
  • Memòria y visions utòpiques/distòpiques en literatura y les arts

 

Reconeixement acadèmic: S’emetran certificats d’assistència i/o participació

 

Organitza: Universitat de les Illes Balears

 

Col·laboren: LiCETC (Grup de Recerca en Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius, UIB), GREILI-UPF (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats), REGAL (Research Group in Applied Linguistics, UIB), RIRCA (Representación, ideología y recepción en la cultura audiovisual, UIB), RELATMIT (Relat de Viatges i Mite Insular: el viatge a les Balears, UIB), Feminario de Investigación “Feminismos e resistencias”, Universidade de Vigo.

 

Enviament de propostes (abans del 15 d’abril de 2018): Propostes

 

Informació: https://selicup2018.net/

Seminari “L’estudi de la literatura popular catalana avui” a Palma

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili organitzen el seminari “L’estudi de la literatura popular catalana avui” el proper divendres 28 d’abril de 2017, al Laboratori de Filologia Catalana (edifici Ramon Llull) de la Universitat de les Illes Balears.

L’activitat compta amb el suport del projecte de recerca “L’estudi diacrònic de la literatura popular catalana: fons inèdits i recursos a la xarxa”, FFI2015-64128-P (MINECO/FEDER), i del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), 2014 SGR 755 de l’AGAUR.

Crida per al congrés: Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i la transculturalitat en les llengües minoritzades

Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i  la transculturalitat en les llengües minoritzades

 

Varsòvia (Polònia) 20-22 de setembre de 2017

 

Institut d’Estudis Ibèrics i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia

Institut Basc Etxepare

Centre d’Estudis Gallecs de Varsòvia

Institut Camões

 

L’oralitat és la forma de comunicació i transmissió bàsica de l’ésser humà. Les tradicions orals han existit des de la més remota antiguitat i, amb freqüència, han estat l’únic mitjà de què han pogut valer-se les societats mancades de mitjans de registre o d’aquelles que, pel fet d’estar marginades i/o reprimides, han depès en gran mesura de l’oralitat per transmetre una tradició, una història, una cultura… En definitiva per poder vincular una comunitat.

Així, oralitat i tradició acostumen a presentar-se agafades de la mà, però davant de l’essencialista, restrictiva i clàssica noció de tradició, convencionalment figurada com a estàtica, inalterable i pretèrita, alguns antropòlegs han suggerit la necessitat de procedir a la resemantització de llurs significats en el context més comprensiu que suposa la teoria del canvi cultural. De manera que la tradició seria ara una cosa així com el resultat d’un procés evolutiu inacabat amb dos pols dialècticament vinculats: la continuïtat recreada i el canvi. La idea de tradició remet al passat, però també a un present viu. Allò que del passat queda en el present, això és la tradició. La tradició seria, aleshores, la permanència del passat viu, la memòria col·lectiva, en el present. Suposa un procés i un resultat (Kirshenblattt-Gimblett 2004).

En les diferents cultures minoritzades que s’emmarquen dins de la península ibèrica, la tradició oral ha esdevingut bastió de la defensa i preservació d’aquelles identitats culturals col·lectives, enfront de les formes de comunicació massives que tendeixen a diluir-les en un món cada cop més globalitzat. Així, han anat dissenyant els seus propis mecanismes per assumir les influències d’altres cultures amb què els ha tocat conviure (emigració, immigració, exili…) o amb què han optat per dialogar, tot obrint pas a la transculturalitat o fins i tot a la glocalitat.

L’oralitat no és solament cosa del passat, de l’avia o l’avi contant rondalles als néts a la vora del foc. La tradició del conte segueix viva, els combats poètics dialèctics de regueifeiros, cantadors, corrandistes, glosadors o bertsolaris omplen auditoris i es nodreixen de frescor i actualitat, alhora que dialoguen amb noves formes d’expressió artístiques i culturals, com per exemple el rap. Però, a més, a aquests gèneres ancestrals, s’hi han afegit avui en dia moltes formes noves d’oralitat i hibridacions narratives, poètiques, teatrals, escultòriques… Una infinitat de fórmules artístiques que beuen d’alguna manera de la tradició oral. D’altra banda, les noves tecnologies i l’espai virtual de la Xarxa amb els mitjans socials i altres modes digitals de comunicació i de convivència constitueixen tot un repte per redefinir l’oralitat d’aquestes noves formes de construcció d’identitats col·lectives inestables i temporals.

D’altra banda, el propi concepte de tradició oral o de manifestació cultural oral ha anat canviant necessàriament, pel fet d’haver perdut o variat alguns dels seus trets definitoris com, per exemple, la insalvable immediatesa, o pel fet d’intervenir com a part de la performance de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest congrés, CULTURA I ORALITAT: LA NEGOCIACIÓ ENTRE LA TRADICIÓ I LA TRANSCULTURALITAT EN LES LLENGÜES MINORITZADES pretenem examinar i obrir una panoràmica de l’oralitat en les cultures minoritzades de la península ibèrica, tot analitzant-ne les peculiaritats, l’actualitat i els reptes des d’una perspectiva interdisciplinària.

 

Comitè Científic

António Bárbolo Álves (Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Barbara Łuczak (Universitat Adam Mickiewicz)

Cristina Martins (Universitat de Coïmbra)

Zofia Marzec (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mikulska (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mirgos (Universitat Adam Mickiewicz)

Mari Jose Olaziregi (Universitat del País Basc)

Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)

Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears)

Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Anna Sawicka (Universitat Jagellònica)

Dolores Vilavedra (Universitat de Santiago de Compostel·la)

 

Coordinadors

Aitor Arruza

Michał Belina

Maria Boguszewicz

Ferran H. Casamitjana

Ana Garrido González

Borja Logares Carbajales

Daria Salamonowska (secretària)

 

Comunicacions

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès i anglès i seran de 20 minuts.

Les persones interessades a participar en el congrés han d’enviar una proposta de comunicació d’una extensió màxima de 200 paraules acompanyada del nom de l’autor, l’afiliació acadèmica i el correu electrònic.

Cal enviar les propostes al correu electrònic del congrés: congresooralidad2017@gmail.com abans del 28 de febrer de 2017.

La quota d’inscripció abonada abans del 15 d’abril de 2017 és de 60 EUROS / 250 PLN. La quota general és de 90 EUROS / 350 PLN.

Per a més informació podeu visitar la pàgina web del congrés https://culturaeoralidade.wordpress.com/ Podeu dirigir totes les vostres preguntes al correu del congrés congresooralidad2017@gmail.com

Crònica fotogràfica de la XII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics celebrada a Sueca

Els dies 11 i 12 de novembre s’ha celebrat a Sueca la XII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics dedicada a «Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació». A continuació teniu un recull d’imatges de la trobada i dues fotografies de grup. Les imatges són de Sigrid Schmidt von der Twer.

p2500130-be

Dinar

p2500218-be

Premis Literaris Ciutat d’Alzira

XIII Trobada del GEE

Programa

Acta

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció