llegendes

La ciutat a cau d’orella. 5a edició: Cicle de llegendes i misteris

cartell-llegendes-urbanes-2016-v1

Tarragona ha acollit al llarg dels segles històries i personatges que han omplert els seus carrers de vida i de misteris. Algunes d’aquestes històries s’han mantingut gràcies al boca-orella i a la feina dels cronistes que les han deixat per escrit. Segles després, els carrers de la ciutat encara són l’escenari d’aquestes històries, però, quina part és real i quina no? En una societat que es mou a cop de clic, quin sentit tenen avui aquestes llegendes? Com s’han adaptat als nostres dies? En aquesta nova edició de La ciutat a cau d’orella dedicada, en el seu cinquè aniversari, a les llegendes de Tarragona, us convidem a (re)descobrir espais llegendaris com la torre del Pretori, la catedral o la casa Castellarnau i personatges nostrats com els apòstols de la Seu, les rates de la processó i santa Tecla.

Més informació i inscripcions: www.tarragonajove.org

Dossier de premsa: pdf

INVASIÓ DE LLEGENDES

Del 24 d’octubre al 18 de desembre (Dl de 15h a 20h; Dt a dv, 10 a 20h; Ds de 10 a 14h)

Biblioteca Pública de Tarragona

El braç de santa Tecla, el fantasma de la casa Castellarnau, la cambra fosca de la torre del Pretori, la processó de les rates, el misteri dels apòstols de la Catedral…vine a la biblioteca i emporta’t la Tarragona més llegendària. A la vegada, de dilluns a divendres, els i les alumnes de les escoles i instituts de Tarragona descobriran les històries i successos que perviuen entre els carrers i les cases des de temps immemorables.

 

MISTERIS A LA CASA CASTELLARNAU Divendres 4 de novembre (21h) / Gratuït

Casa Castellarnau / 12 a 30 anys

Construïda al segle XV, al llarg dels temps ha estat el lloc de residència d’algunes de les famílies més influents de Tarragona. Encara ara a les parets ressona la música dels misteris que s’hi amaguen.

 

 AH DE LA TORRE!

Divendres 11 de novembre (21h) / Gratuït

Pretori / 12 a 30 anys

Al llarg dels segles, la torre del Pretori ha tingut diversos usos; des de formar part del fòrum provincial romà, passant per castell en època medieval, dipòsit de material bèl·lic o presó. Les històries i llegendes al seu voltant ens recorden el seu passat, maleit per l’estada de Ponç Pilat a la torre.

 

 MALEÏTS LLIBRES MALEÏTS!

Dijous 17 de novembre (18 a 20h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 13 anys

Al llarg de la història i en diverses cultures han existit llibres que, per una raó o d’altra, es deia que amagaven alguna maledicció per als seus lectors. Us convidem a fer un recorregut transgressor per aquests llibres per intentar descobrir-ne els secrets sense tornar-nos bojos pel camí.

Coorganitza: Escola de Lletres de Tarragona

 

 “LLEGENDES EN VEU ALTA” Recital d’oralitat

Aula de Teatre de l’Espai Jove Kesse

Divendres 18 de novembre (22h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 12 anys

El grup de joves de l’Aula de Teatre Kesse ens ofereix un recull de les llegendes i històries increïbles succeïdes a Tarragona i al camp en els darrers segles. Una imponent posada en escena que ens serà difícil d’oblidar.

 

 LA TARRAGONA FANTASMA

Dijous 24 de novembre (18 a 20h) / Gratuït

Espai Jove Kesse / + 13 anys

Què podríem dir d’una Tarragona fantasma? Coneixem els fantasmes que habiten la nostra ciutat? Com seria una Tarragona post-apocalíptica? Veniu a conèixer algunes propostes ben curioses per fer treballar la imaginació. Però compte! Allò que pensem pot arribar a fer-se realitat…

Coorganitza: Escola de Lletres de Tarragona

 

 JOC DE TRONS

Divendres 25 de novembre (21h) / Gratuït

Plaça de les Cols/ 12 a 30 anys

El Rei Pere el Cerimoniós va voler apoderar-se de la ciutat de Tarragona. Un poder que el fa fer enfrontar amb l’Església i l’Arquebisbe com a representant del Papa. Segons la llegenda, l’aparició de Santa Tecla va decidir el destí de la nostra ciutat i del rei.

 

 ENGANYS DES DE FA MIL ANYS

Divendres 2 de desembre (21h) / Gratuït

Pla de la Seu / 12 a 30 anys

L’ombra de l’apocalipsi s’estén per la ciutat. Els enganys, la malícia i l’ambició sense límits assolen la comarca. El canvi de segle ha portat la transformació del món i de la societat. Quan el gat no hi és, les rates ballen.

 

ESPAIS LLEGENDARIS DE TARRAGONA

Diumenge 18 de desembre (11h) / Gratuït

Plaça de les Cols / a partir de 12 anys

Us convidem a visitar els espais més llegendaris de Tarragona en aquesta ruta. Comptarem amb convidats inesperats que ens explicaran què va passar en alguns dels racons més coneguts de la ciutat. Segur que després d’aquest visita els veureu amb uns altres ulls! *amb la presència d’Emili Samper, autor del llibre Llegendes de Tarragona (2014), doctor en Filologia Catalana i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Cultura i Literatura Catalanes.

Comença la 4a edició del cicle de llegendes urbanes “La ciutat a cau d’orella”

Llegendes ubranes - cartellA3v3

La conselleria de Joventut de l’Ajuntament, la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres impulsen el 4t cicle de rondalles i llegendes que se celebrarà del 30 d’octubre al 28 de novembre i que va adreçat a joves a partir de 12 anys. S’han programat un total de 10 actes i activitats com ara tallers, xerrades, enigmes nocturns, mercat de rondalles, totes elles gratuïtes i obertes a la participació de tothom.

En aquesta nova edició es compta amb la complicitat d’una bona part de les escoles i instituts de Tarragona i la incorporació de les Mestres Àvies Recuperadores de Contacontes “Rosa Sensat” que oferiran una sessió matinal de rondalles i llegendes. A més de la col·laboració de l’investigador en el camp de les rondalles i la recerca etnopoètica, Emili Samper, i la bibliotecària i contacontes, Imma Pujol.
El 4t cicle de llegendes urbanes commemora el 100 aniversari de la mort del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), un referent en l’estudi i la recuperació de rondalles i llegendes. Els enigmes nocturns permetran redescobrir rondalles i llegendes que Gomis va aplegar de dins i fora de Catalunya i la jove creadora Ingrid Ventura impartirà un taller literari inspirat en la zoologia popular catalana de l’autor a l’Escola de Lletres. La Biblioteca Pública acollirà les activitats “Rondalla ve, rondalla va” que, entre altres, presentarà la xerrada de l’escriptor Pep Coll, els tallers de com expliquem les rondalles i el mercat final de rondalles.

Per a més informació, vegeu el dossier de premsa (pdf).

Novetat editorial: Contes et légendes d’Espagne

Contes et légendes d’Espagne. Réunis par Caterina Valriu et traduits par Maria-Luisa Bonaque et Pilar Mateu Segura. Illustrations de Josep Torres, Flies France, 2015.
220 pp. 20 euros. ISBN: 978-2-910272-92-0

contes-330x600

ORIGINE DES ILES BALÉARES

Dans les Pyrénées il y avait un berger, appelé Nyepis, qui passait la journée à aiguiser son couteau. Un jour, tout en s’appuyant à un arbre, il coupa un gros pain de neuf livres et il le fit avec tant de force qu’il coupa non seulement le pain, mais se coupa, lui et coupa aussi l’arbre auquel il s’appuyait, et le couteau s’envola, arriva à Barcelone, coupa les aiguilles de tous les clochers et les mâts de tous les bateaux de la mer et il finit par tomber sur un îlot qu’il coupa en trois morceaux. Ce sont les îles Baléares.

Més informació: Flies France

Novetat editorial: Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana

Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana : entorn de la “matèria de Bretanya” i Sant Vicent Ferrer / Les Pays Catalans et la Bretagne au Moyen-Age : autour de la “matière de Bretagne” et de Saint Vincent Ferrier. Immaculada Fàbregas, Araceli Alonso, Christian Lagarde (eds.). Canet: Trabucaire, Association Française des Catalanistes (AFC) Cultura Catalana, octubre de 2014.
216 pp. 15€. ISBN 9782849742037

c

Aquest volum es proposa enfocar la cruïlla geocultural entre la «Bretanya» –sigui l’«illa», sigui la «petita»–, i els Països Catalans, des de l’Edat mitjana, basant-se en els dos temes que són el de la propagació de la «matèria de Bretanya», sota la perspectiva de la seva difusió, creació i recreació en terres catalanoparlants, i el de la figura de Sant Vicent Ferrer (nascut a València i mort a Vannes) associat a la predicació, l’hagiografia i la llegenda en l’àmbit català.

Més informació: Éditions Trabucaire

Novetat editorial: El pou de sa Perdiu Blanca

El pou de sa Perdiu Blanca. Adaptació: Tomàs Vibot. Il·lustracions: Antoni Galmés. Editorial: El Gall Editor. Pàgines: 16. Col·lecció: Llegendes de les Balears, 26. Gènere: Narrativa. Enquadernació: Rústica. ISBN: 978-84-942855-1-6. PVP: 6,00 €

image009

Temps era temps quan encara a Menorca no hi havia carreteres. Tot el més gros eren els camins d’amplada de carro i no n’hi havia tants com els que ara ens pensam. El més important era el camí que des de Maó comunicava amb Ciutadella: li deien el Camí Reial. Era la via principal de l’illa, ja que la travessava de cap a cap tot enllaçant les poblacions d’Alaior, es Mercadal i Ferreries.

Amb l’arribada dels cotxes els vells camins de carro s’anaren abandonat per donar pas a les carreteres. En fer el nou projecte de la carretera de Maó a Ciutadella, l’antic Camí Reial es deixà d’usar i se’n perderen molts de bocins. Avui, un dels pocs fragments conservats és el que de Ferreries va al barranc d’Algendar, per a molts un dels trams més bells de tota l’illa. Manté encara l’antic empedrat i també travessa espessos i ombrívols alzinars. Precisament, dins un dels trams més polits del camí hi ha el pou de sa Perdiu Blanca, un dipòsit d’aigua on els ferreriencs situen una misteriosa narració.

Diuen que un jove de Ferreries començà a festejar una joveneta que vivia a Algendar. El primer dia assenyalat, en acabar les feines, sortí de la vila i enfilà el camí reial a ca la seva estimada. Passà vora els llocs de Biniatrum i Gornesset i, al bell mig del camí trobà el pou, d’aigua abundosa i fresca, on molta gent aprofitava per fer-hi una aturada i calmar la set. El jove volgué fer el mateix i quan fou a prop, amb un bon bateig d’ales sortí volant una perdiu blanca molt bella i ben feta. Sense donar-li més importància, després de beure’n un poc, continuà cap a Algendar.

Al cap d’un parell de dies, partí novament cap a Algendar a trobar-se amb la seva estimada: vet-aquí que en ser a l’altura del pou, li sortí novament la perdiu blanca. “Quin animal més curiós”, es digué.

Novetat editorial: El jeroglífic de les banyes d’esca

El jeroglífic de les banyes d’esca. Adaptació: Tomàs Vibot. Il·lustracions: Antoni Galmés. Editorial: El Gall Editor. Pàgines: 16. Col·lecció: Llegendes de les Balears, 25. Gènere: Narrativa. Enquadernació: Grapat. ISBN: 978-84-942855-0-9. PVP: 6,00 €

image008

Avui en dia ningú amb dos dits de seny serà capaç de dir que el tabac no fa mal. S’explica fins i tot amb lletres ben negres a les capses de cigars i cigarrets, i també a les bosses que contenen el tabac per a les pipes, una barreja que en temps passat no era, ni prou fer-s’hi, tan aromàtica i flairosa com la que es consumeix avui en dia. I no en parlem si allò que fumaven els pagesos de les nostres illes era tabac de pota, una espècie pudenta i forta que cultivaven ells mateixos i que en encendre-la escampava una sentor irrespirable.

Si arribava el moment de fer una pipada i la bossa del tabac era buida però la fumera era mala d’aguantar, n’hi havia algun que per tal d’espassar-se les ganes era capaç de rebregar les parets del fornet de la pipa amb un ganivet per desprendre’n la llenya recremada, escurar tota la sutja acumulada al canó, mesclar-ho tot seguit i, com que encara no s’havien inventat els mistos ni els encenedors, pegar-li foc amb les espurnes del pedreny que feien servir per encendre l’esca amuntegada sobre aquella barreja. És allò que en diuen fumar-se el tur, una pràctica a la qual es recorria com a solució d’emergència i que, ben segur, devia deixar la llengua i la boca d’aquells homes en carn viva, perquè aquella mescladissa és feréstega i tan metzinosa que si en posen una mica dins la boca d’un dragó es mor de cop. Segurament és per això que tant a Mallorca com a Menorca es diu “fumar-se el turc”, en comptes de “tur”, pels efectes devastadors associats a ambdues paraules.

Fa molt, molt de temps, quan un pagès menorquí s’aturava per fer una pipada repetia sempre el mateix ritual: primer de tot, agafava la pipa que anava subjecta a la cinta del capell i es treia de la butxaca una bossa de pell llardosa de la qual extreia petits pessics de tabac de pota que, amb molta cura i sense frissar, premia a l’interior de la pipa. Tot seguit, d’una petita banya que duia a la faixa vessava un caramullet d’esca sobre el tabac i feia sortir espurnes de dos pedrenys foguers fins aconseguir el foc desitjat. Era qüestió de paciència, bon pols i una mica de pràctica.

En el nostre temps la pota, el tur i els turcs han passat de moda. El tabac també en du camí: les pipes ben aviat esdevindran simples objectes decoratius igual que les banyes d’esca que, de tots aquells estris, era el més estimat per l’usuari. Encara ara se’n conserven algunes, lluentes i polides per les moltes mans que les varen rebregar. Aquelles petites banyes esdevenen un talismà si sobre la seva superfície tenen gravada a punta de ganivet la següent inscripció:

/ / / / * * * * * / / * / / / * / * * / / * * * / * * / / *

 

Més que com una peça de museu, qui en té alguna la guarda com un tresor perquè és el record d’una antiga llegenda que ens parla de turcs, pipes i banyes d’esca però, sobretot, de l’agudesa d’un menorquí que salvà la vida i la dels seus companys.

 

XII Trobada del GEE
Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció