premis

Salvador Rebés guanya el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Salvador Rebés, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb el treball “Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades”. Es tracta d’un conjunt de materials inèdits que confirmen l’alçada folklòrica d’aquella dona, “un pou de saviesa tradicional”, segons l’havia definit el seu fill. El cançoner popular acostuma a identificar-se amb les tradicions de la ruralia, apartades de la vida moderna, però Teresa Gelats acosta un amplíssim repertori d’àmbit urbà, barceloní i arrelat al barri obrer del Raval.

Ajuntament de Bellpuig

Salvador Rebés, nascut a Madrid de família paterna lleidatana i mare andalusa, és catedràtic jubilat d’ensenyament secundari. Ha treballat a l’institut Gaudí (Reus) i al nocturn del Forat del Vent (Cerdanyola del Vallès). Estudia la cançó popular catalana, sovint des d’una perspectiva històrica.

Els premis, que estan dotats amb 5.000 euros, també inclouen la publicació del treball. Enguany s’ha presentat l’obra guanyadora de l’edició anterior, Els balls de l’Ós d’Eloi Ysàs, que ja forma part de la Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú que impulsen des de l’Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest 2017 l’opuscle “Gent de Casa” s’ha dedicat a la figura de l’impressor Ramon Saladrigues Oller. Els premis literaris, que són d’àmbit nacional, són els únics del país que recullen obres de recerca de la cultura popular.

Font: Comarques de Ponent;  Tàrrega TV

Miquel Sbert guanya el Premi Alexandre Ballester d’Assaig

Miquel Sbert, professor de la Universitat de les Illes Balears, assessor de l’Institut de les Ciències de l’Educació i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el XVI Premi Alexandre Ballester d’Assaig amb l’obra Els dimonis del cançoner popular. El premi es va atorgar el passat divendres a Sa Pobla en el marc de la II Fira de l’Arròs.

miquel-sbert

Foto: Diario de Mallorca

Font: Diario de Mallorca

 

Novetat editorial: Els morts agraïts

Joan Mahiques Climent. Els morts agraïts. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2016.
196 pp. 18 €. ISBN: 978-84-617-5687-2

morts

Els morts agraïts parteix d’un cicle rondallístic on un acte caritatiu del jove protagonista—fer possible l’enterrament d’un mort— encadena una sèrie d’intervencions del difunt en favor del seu benefactor. Així és com el protagonista pot sortejar tots els obstacles i, generalment, acaba casant-se amb una princesa. Per arribar a aquest final, no poques versions representen el protagonista enemistant-se amb els seus pares i separant-se fortuïtament de la seva estimada, amb la qual acaba retrobant-se. Però a totes aquestes dificultats externes cal afegir la prova que per al protagonista suposa acomplir els termes d’un pacte segellat amb el difunt agraït.

La literatura catalana compta amb un corpus extens i representatiu de textos que reelaboren de diferents maneres la idea de la reversibilitat de favors entre vius i morts. Aquesta constant temàtica s’insereix de ple en una tradició universal que ha estat estudiada especialment a la llum dels esquemes argumentals més reiterats.

Els textos que hem analitzat destaquen per la seva varietat, entre altres coses perquè pertanyen a gèneres narratius diferents: rondalles, llegendes, novel·letes, exempla i romanços.

Novetat editorial: La revista Tresor dels Avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore

Margalida Coll Llompart. La revista Tresor dels Avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2015.
180 pp. 17 €. ISBN: 978-84-608-3541-7

coberta TdA

Tresor dels Avis (Artà, 1922-1928) va ser la primera publicació periòdica dedicada íntegrament al folklore en terres de llengua catalana. El seu objectiu fou la recopilació i la preservació del corpus folklòric illenc. Andreu Ferrer Ginard, qui en va ser l’impulsor i el director, intentà posar en funcionament un projecte de recerca col·lectiva de folklore per mitjà dels «Amics de la Tradició Popular», el qual malauradament no acabà de quallar. Posteriorment, Ferrer obrí la subscripció de la revista a Catalunya i comptà amb la col·laboració de folkloristes catalans. D’aquesta manera va aconseguir publicar-hi una gran quantitat i varietat de materials folklòrics, cosa que ha suposat la pervivència d’un important cabal de saviesa popular.

Així mateix, alguns col·laboradors de Tresor dels Avis participaren en altres projectes culturals, tals com el Cançoner Popular de Mallorca, l’Obra del Diccionari o les missions de recerca del Cançoner Popular de Catalunya. Aquest fet és un reflex de quines eren les inquietuds culturals de l’època.

Margalida Coll guanya el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig

El passat dissabte 9 de maig va tenir lloc a Manacor el lliurament dels Premis Ciutat de Manacor 2015.

Margalida Coll Llompart, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover 2015 amb el treball “Tresor dels Avis (1922-1928): revisió, anàlisi i col·laboradors”.

foto_parnot290981

Font: Ajuntament de Manacor (http://www.manacor.org)

 

Margalida Coll Llompart (Algaida, 1978)
Premi Ciutat de Manacor d’A ssaig Antoni M. Alcover 2015
Títol de l’obra: La revista Tresor dels avis
Diplomada en Magisteri Educació Primària (1999) per la Universitat de les Illes Balears, postgrau especialista universitario en Educación Infantil (2000) per la Universidad Nacional de Educación a Distancia, llicenciada en Psicopedagogia (2011) per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura (2013) per la Universitat de les Illes Balears.
Es dedica a la docència des de fa quinze anys. És col·laboradora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) –filial de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)–. Ha participat en el projecte «La literatura popular catalana (1894-1959): protagonistes, actituds i realitzacions» amb número de referència FFI2009‐08202/FILO del Ministerio de Educación (01/01/2010-31/12/2012). Ha estat curadora del llibre Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats (2014, amb Alexandre Bataller) i és autora de diversos articles.
Més informació: Ajuntament de Manacor

Novetat editorial: Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi

Emili Samper Prunera. Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú 25, març de 2015.
184 pp. 14 euros. ISBN: 978-84-9883-739-1.

Rondalles_Gomis

Tot i que no va publicar mai cap recull de rondalles, el folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) sí que va incloure dins la seva extensa obra folklòrica (formada per articles i estudis monogràfics), textos rondallístics. En aquest volum s’ha seleccionat, transcrit, editat i ordenat la part més important d’aquests textos per a descobrir aquest vessant totalment inèdit de la seva producció. Les seixanta-set rondalles que integren el corpus s’hi presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne/Thompson/Uther (ATU). El corpus ve precedit d’un estudi introductori i seguit de la catalogació i estudi de cada rondalla, amb les anotacions i els comentaris pertinents, cosa que permet fer-ne un doble ús i adreçar-se tant al lector com a l’especialista. Aquest volum, en definitiva, dóna forma a un rondallari inèdit i enriqueix el nostre patrimoni rondallístics amb la incorporació d’un folklorista excepcional com Cels Gomis.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Mònica Sales guanya el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Mònica Sales de la Cruz, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell) pel treball ‘Quan les revistes Conten Rondalles‘. La guanyadora, de 31 anys, recollirà dissabte el guardó, que enguany augmenta la dotació a 5.000 euros. Els Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular han esdevingut una important eina per a la recuperació i divulgació d’un patrimoni cultural amenaçat de caure en l’oblit. L’organització també ha editat enguany un col·leccionable, ‘Dotzena de frare’, on es presentaran cada any materials d’un folklorista o estudiós de la cultura popular, el primer dels quals serà Manuel Milà i Fontanals.

Presentació del premi d’enguany amb l’assistència de l’Il·lm. Sr. Salvador Bonjoch, alcalde de Bellpuig, el Sr. Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, el Sr. Josep M. Solé i Sabaté, director de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs de Lleida i el Sr. Josep Borrell, director dels SSTT de Cultura.

Presentació del premi d’enguany amb l’assistència de l’Il·lm. Sr. Salvador Bonjoch, alcalde de Bellpuig, el Sr. Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, el Sr. Josep M. Solé i Sabaté, director de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs de Lleida i el Sr. Josep Borrell, director dels SSTT de Cultura.

Dissabte 28 de març, en el marc de la vetllada literària de lliurament del premi, també es presentarà el llibre Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi d’Emili Samper, guanyador de l’edició anterior. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Bellpuig, es durà a terme al vespre al Teatre Armengol.

 

Ramona Violant, Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2014

Ramona Violant i Ribera ha rebut el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2014 atorgat per l’Associació Cultural Joan Amades.

violant

En l’edició de 2014 l’Associació Cultural Joan Amades (ACJA) ha atorgat el premi a Ramona Violant i Ribera per la seva trajectòria i el seu compromís amb la cultura popular i tradicional. Ramona Violant, de 80 anys, ha dedicat tota una vida a l’estudi i a la divulgació del folklore i l’etnografia catalana, destinant especial atenció a la zona pirinenca del Pallars. El seu esforç per deixar constància de la tradició oral i de la literatura la fan mereixedora del Premi Joan Amades de Cultura Popular 2014.

Des de l’ACJA s’ha valorat la contribució que Ramona Violant ha fet al patrimoni cultural del país al llarg dels anys i es vol reconèixer una tasca constant que sovint ha passat massa desapercebuda. Després que l’any 1976 renunciés al seu càrrec a la Universitat de Barcelona, la memòria de les tradicions orals, festes, i costums que Violant ha anat recopilat formen una obra cabdal per a la comprensió de les arrels de la nostra cultura avui i en el futur. Gràcies a persones com ella moltes d’aquestes tradicions recollides arreu de la geografia catalana correrien el risc de desaparèixer, oblidades amb el pas del temps, esborrant d’aquesta manera les arrels de la identitat col·lectiva.

Ramona Violant és filla del conegut etnògraf d’origen pallarès Ramon Violant i Simorra (1903-1956), amic de Joan Amades i amb qui va treballar colze a colze en la secció etnogràfica del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona.

Font: Associació Cultural Joan Amades

XII Trobada del GEE
Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció