revistes

Appel à contribution: Oralités enfantines et littératures

Cahiers de littérature orale, n°86, 2019/2, sous la direction de Nicole Belmont (EHESS-LAS), Sophie Ménard (UQAM-FIGURA) & Jean-Marie Privat (U. de Lorraine-CREM).

 

Argumentaire

La culture enfantine de tradition orale (historiettes, devinettes, attrapes, contes & comptines, chansonnettes, formulettes, ritournelles, rondes écolières, rengaines, nursery rhymes ou berceuses, randonnées, scies, vire-langues, etc.) est présente sans doute dans la plupart des cultures. Elle est aussi à l’œuvre dans la littérature (écrite) et c’est très exactement cette présence que ce numéro des Cahiers de littérature orale entend repérer et questionner.

À l’enseigne d’un Rimbaud séduit en son temps par les « refrains niais » et les « rythmes naïfs », nombreux sont les poètes et les écrivains du monde entier qui ont connu et reconnu la force expressive et musicale des voix enfantines et de leurs imaginaires. On se propose ici d’interroger les modalités anthropologiques et langagières de cette présence latente ou explicite des oralités enfantines en littérature moderne et contemporaine.

Ainsi, on pourra s’interroger en particulier

  • sur ce que le texte littéraire quête dans ces univers discursifs enfantins [une pensée sauvage, une nostalgie des sources, une ressource poétique singulière, etc.] ;
  • sur la distribution des oralités enfantines selon les périodes, les esthétiques ou les genres littéraires [détournement, réinvestissement, parodie, scolarisation, assignation de genre ou autre, etc.] ;
  • sur les modes de sémiotisation écrite des pratiques orales enfantines sur le plan stylistique, narratologique et sémantique ;
  • enfin et plus largement sur les modalités de circulations entre culture enfantine orale [l’enfance de l’art] et culture littéraire [l’art de l’enfance].

Seront particulièrement appréciées les études de cas sur des corpus précis et limités mais aussi des approches plus ethnographiques de terrain. Il sera toujours question toutefois de considérer comment ces oralités formulaires appropriées et/ou réinventées par le folklore enfantin participent en quelque façon de la matrice structurelle et culturelle de certaines œuvres écrites.

 

Bibliographie indicative

Belmont, Nicole (dir.), 1993, Cahiers de littérature orale, « Le temps de l’enfance », n° 33.

Belmont, Nicole, 2017, Petit-Poucet rêveur. La poésie des contes merveilleux, Paris, José Corti, « Merveilleux ».

Berranger, Marie-Paule, 2004, « L’enfance de l’art », Les genres mineurs dans la poésie moderne, Paris, PUF, « Perspectives littéraires ».

Bornand, Sandra et Cécile Leguy, 2013, Anthropologie des pratiques langagières, Paris, Armand Colin, « U ».

Brown, Mary Ellen et Bruce A. Rosenberg (éd.), Encyclopedia of Folklore and Literature, ABC-CLIO, Santa Barbara / California, 1998.

Fabre, Daniel (dir.), 2009, Gradhiva, « Arts de l’enfance, enfances de l’art », no 9.

Gaignebet, Claude, 1980, Le folklore obscène des enfants, 2e éd., Paris, G.-P. Maisonneuve et Larose.

Ménard, Sophie, 2018, « Poésie surréaliste, conte et comptine », Poétique, no 183, vol. 1, p. 109-120.

Opie, Iona et Peter, The Singing game, New York et Oxford, Oxford University Press, 1988.

Privat, Jean-Marie, 2017, « Bouche à oreille », Publictionnaire. Dictionnaire encyclopédique et critique des publics [en ligne].

 

Calendrier et procédure

Les propositions (intentions de contributions  – avec titre et résumé ne dépassant pas 1000 signes) sont à adresser à nicole.belmont@college-de-france.fr, menard.sophie@uqam.ca et jean-marie.privat@univ-lorraine.fr pour le 1° mars 2019, au plus tard.

Les articles sélectionnés devront être remis avant le 15 octobre 2019.

Les articles doivent être écrits en français ou en anglais ; le titre, le résumé et les mots clés sont à donner dans les deux langues. La note aux auteurs est disponible sur le site de la revue : http://clo.revues.org/

Crida per a Estudis de Literatura Oral Popular 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc.

Es fa una crida per a la rebuda d’originals per a aquest número:

  • Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8 (2019)
  • Dossier monogràfic: La llegenda
  • Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 paraules i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISCO, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 7

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 7 (2018)

En aquest número de la revista, dedicat a la identitat, el folklore i l’educació i a les seves interrelacions, nou investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca amb l’objectiu de reflexionar sobre les darreres aportacions fetes en aquest àmbit i, al mateix temps, fomentar el debat i l’intercanvi d’idees.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 7: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/151/showToc

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 6

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6 (2017)

Aquest número de la revista, dedicat a «Dones i folklore», pretén reivindicar el paper que han tingut (i tenen) les dones en la història del folklore. Els set articles que en formen part presenten el paper actiu desenvolupat per les dones com a estudioses i transmissores de la literatura popular així com el seu rol com a personatges. L’objectiu no és altre que donar a conèixer, des de l’àmbit acadèmic, la seva importància.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 6: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/116/showToc

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 5

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, núm. 5 (2016)

En aquest cinquè número de la revista, dedicat a «Arxius i centres de recerca», tanquem la sèrie de tres monografies realitzades en homenatge a Josep M. Pujol (1947-2012) publicades anteriorment en els números tres («Teoria i història del folklore») i quatre («Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes») i dedicades als tres grans àmbits en els quals va destacar la seva recerca sobre literatura oral popular.

Enllaç a la revista: http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop
Enllaç al número 5: http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop/issue/view/106/showToc

Novetat editorial: eHumanista/IVITRA volum 9

El volum 9 de la revista eHumanista/IVITRA, publicat pel Department of Spanish and Portuguese de la University of California Santa Barbara, inclou el monogràfic “Etnopoètica catalana: panoràmica històrica, implicacions universals i perspectives contemporànies“, coordinat per Joan Borja.

L’etnopoètica, entesa com «la branca del folklore que estudia l’art verbal» és, sens dubte, una disciplina emergent en l’àmbit dels estudis filològics catalans. Arran de la creació del Grup d’Estudis Etnopoètics, auspiciat l’any 2004 per diversos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat d’Alacant i la Universitat de les Illes Balears, hi hem assistit en les últimes dues dècades a un contumaç procés de reivindicació, dignificació, modernització, sistematització, planificació, institucionalització, coordinació, producció, difusió, internacionalització i —en definitiva— vivificació d’estudis que paren atenció al complex univers de la literatura popular de transmissió oral.

eHumanista9

Els articles es poden descarregar al web de la revista: http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/9

Novetat editorial: FF Network 47 (desembre 2015)

Folklore Fellows’ Network núm. 47 (desembre, 2015).

FFN_47

Pekka Hakamies
The essence of folklore and its new life on the web

Anne Heimo and Kaarina Koski
Participatory, community and spontaneous archives and digitally born cultural heritage

Lynne McNeill
‘The internet is weird’: folkloristics in the digital age

News from the Finnish Literature Society

Anastasiya Astapova
Folklore Fellows’ Summer School 2015: Doing Folkloristics in the Digital Age

Christoph Schmitt
Folklore research at the University of Rostock: The Wossidlo Archive, its development and present situation

Enllaç a la revista (pdf)

XIV Trobada del GEE

→ Tríptic

Programa

Cartell

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador de web
Subscripció