Convocatòria: Ajuts a projectes de recerca en ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques de la Fundació La Marató de TV3 (2016)

La Fundació La Marató de TV3 ha obert la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques (2016). Els treballs que resultin seleccionats es finançaran amb els fons recaptats en La Marató 2016, que, provisionalment, se situen en gairebé 8,5 milions d’euros. La xifra augmentarà amb els donatius que arribin fins al 31 de març del 2017.

La convocatòria 2016 està oberta a treballs de recerca d’excel·lència, sobre aspectes etiològics, patogènics, clínics, terapèutics, epidemiològics, de salut pública i de serveis sanitaris, en l’àmbit de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Els projectes poden ser unitaris, amb un sol investigador principal beneficiari, o coordinats, amb diferents investigadors principals beneficiaris, i per tant, diferents subprojectes. Els projectes hauran d’especificar de manera clara i concreta quin és el seu retorn científic i econòmic, i caldrà raonar l’impacte del projecte en la salut de les persones.

L’import màxim dels ajuts econòmics no superarà els 200.000 euros per als projectes unitaris. Per a projectes coordinats en què participin dos grups, l’import màxim serà de 300.000 euros. Pel que fa als projectes coordinats de tres o més grups, serà de 400.000 €. En el cas de projectes coordinats, cap dels equips participants podrà sol·licitar més de 200.000 euros. L’avaluació dels projectes es durà a terme amb la col·laboració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

La durada dels projectes és de 3 anys. En cas de necessitat raonada, aquesta durada pot ser prorrogada, però, mai més enllà de 4 mesos abans de celebrar-se el simposi de la Marató de TV3, corresponent a la convocatòria.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 20 de març de 2017. Les sol·licituds s’han de presentar en anglès, amb un resum en català, en suport digital i en paper.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la Fundació La Marató de TV3, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Els investigadors de centres catalans han captat un 7,7 % dels ajuts ERC Proof of Concept (2011-2016)

ERCL’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució del tercer termini de la convocatòria 2016 del programa Proof of Concept. En aquesta ocasió, Catalunya ha rebut 2 dels 44 ajuts concedits (5 a l’Estat espanyol). Des de la creació del programa Proof of Concept (any 2011), Catalunya ha captat 43 ajuts, un 7,7 % dels 556 atorgats en total per l’ERC.

L’objectiu del programa Proof of Concept és donar suport als investigadors finançats en alguna convocatòria anterior de l’ERC perquè puguin desenvolupar aplicacions comercials de la seva recerca.

L’ajut addicional del programa Proof of Concept pot utilitzar-se per posar en pràctica durant un any el potencial innovador de les idees generades pels investigadors. Així, el finançament de 150.000 euros es pot usar per establir drets de propietat intel·lectual, investigar oportunitats de negoci o desenvolupar validacions tècniques.

Els 43 projectes catalans finançats s’han distribuït entre els centres CERCA (27), les universitats (12), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (2) i altres institucions (2), de la següent manera:
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 6 projectes
– Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE): 5 projectes
– Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 5 projectes
– Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 3 projectes
Universitat de Girona (UdG): 3 projectes
Universitat de Barcelona (UB): 3 projectes
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 3 projectes
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL): 2 projectes
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona): 2 projectes
– Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 2 projectes
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 2 projectes
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS): 1 projecte
 Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG): 1 projecte
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 projecte
Institut Català d’Oncologia (ICO): 1 projecte
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC): 1 projecte
Institut de Microelectrònica de Barcelona (MB-CNM, CSIC): 1 projecte
Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre el mateix tema publicades al blog.

Convocatòria: Premios Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento (2017)

La Fundación BBVA ha obert la 10a edició de la convocatòria Premios Fronteras del Conocimiento per a l’any 2017. Aquests premis reconeixen la recerca bàsica i la creació d’excel·lència i les innovacions i desenvolupaments tecnològics, plasmats en avenços teòrics, models i perspectives fonamentals per a entendre el món natural, social, artificial i tecnològic. També valoren la creació, direcció i interpretació de la música clàssica contemporània. I finalment, reconeixen les contribucions significatives als reptes del canvi climàtic i la cooperació al desenvolupament.

La convocatòria contempla 8 categories de premis: Ciències Bàsiques (Física, Química, Matemàtiques); Biomedicina; Ecologia i Biologia de la Conservació; Tecnologies de la Informació i la Comunicació; Economia, Finances i Gestió d’Empreses; Música Contemporània; Canvi Climàtic; i finalment, Cooperació al Desenvolupament. La dotació econòmica és de 400.000 euros per cada una de les categories.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de juny de 2017. La documentació es pot presentar a través del lloc web Premios Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento.

Per més informació podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la Fundación BBVA.

Informe: «Científicas en cifras 2015»

La Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC) del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO) ha publicat la quarta edició de l’informe «Científicas en cifras 2015: Estadísticas e indicadores de la (des)igualdad de género en la formación y profesión investigadora». Aquesta publicació analitza la presència de dones en els diversos nivells i àmbits de la ciència a Espanya, fent èmfasi en la carrera investigadora en universitats i organismes públics de recerca, la composició d’òrgans de decisió i la participació en convocatòries de finançament d’R+D+i.​ L’informe conclou que el percentatge de dones científiques a l’Estat és del 39 %, una xifra que, tot i que supera en sis punts la mitjana europea (situada en el 33 %), només ha variat unes dècimes en l’última dècada.

Les dades de l’informe mostren que, per sectors, les dones representen el 46 % dels llocs de treball d’investigació a l’administració pública, quatre punts més que la mitjana europea (42 %); el 42 % a l’ensenyament superior, i el 31 % al sector empresarial (a Europa el percentatge és del 20 %). Ara bé, tot i que, globalment, Espanya consta de més dones científiques, continua havent-hi menys representació femenina en els rangs més alts de llocs de treball. Només el 21 % dels càrrecs de direcció i càtedres de les universitats públiques estan ocupats per dones. De fet, la segregació vertical segueix existint als òrgans de govern de les universitats, i s’ha observat un retrocés en la proporció de rectores i vicerectores.

L’estudi també constata una certa segregació horitzontal en totes les categories investigadores. Les bretxes majors i més consistents en universitats públiques assenyalen que les dones tendeixen a concentrar-se especialment més que els homes en Ciències socials. No obstant això, en Enginyeria i Tecnologia es concentren més les investigadores (30,9 %) que els investigadors (27,3 %). Aquest fet inverteix el patró tradicional de gènere observat en universitats i en el conjunt de l’administració pública.

Pel que fa a les tesis, la proporció de dones que van aprovar la tesi doctoral l’any 2012 a Espanya (50 %) supera en 3 punts la de la Unió Europea (47 %). Però en relació amb les convocatòries de projectes, les dones solen tenir una taxa d’èxit menor que la dels homes, tot i que les diferències tendeixen a ser menors que en el passat. En canvi, pel que fa a les beques entregades per l’Estat, les taxes d’èxit (la relació entre el nombre d’ajudes concedides i les sol·licitades) s’han equilibrat entre dones i homes.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «Científicas en cifras 2015» així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Convocatòries: Ayudas a los proyectos con participación española seleccionados en convocatorias transnacionales (2017)

CDTIEl Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha obert dues convocatòries per a l’any 2017 amb la finalitat de finançar projectes d’+R+D+I amb participació espanyola seleccionats a convocatòries transnacionals. El pressupost global de les dues convocatòries és de 20 milions d’euros en subvencions, bàsicament adreçats a empreses.

1) Ayudas a los proyectos con participación española seleccionados en la 6ª y 7ª convocatoria del Programa Eurostars-2 (actuación Interempresas Internacional)

La convocatòria actual del CDTI compta amb un pressupost global de 10 milions d’euros en subvencions per finançar projectes seleccionats internacionalment amb participació espanyola. El termini de sol·licitud finalitzarà el dia 17 de febrer de l’any 2017.

La segona fase del programa Eurostars té l’objectiu de donar suport a pimes intensives en R+D per al desenvolupament de projectes transnacionals orientats al mercat. Al llarg del període 2014-2020, la Comissió Europea (CE) hi aportarà 287 milions d’euros a través del programa Horizon 2020, i els 25 països participants hi aportaran més de 800 milions. La xarxa Eureka gestiona el programa a escala europea i el CDTI ho fa a l’Estat espanyol.

2) Ayudas a los proyectos con participación española seleccionados en las convocatorias transnacionales conjuntas de ERA-NET COFUND DEMOWIND II, WATERWORKS 2015, SUSAN Y BESTF3 (2016)

La convocatòria actual del CDTI vol finançar projectes seleccionats pels respectius comitès internacionals de les convocatòries transnacionals següents: Bioenergy Sustaining the Future (BESTF); DemoWind; WaterWorks2015; i, per últim, Sustainable Animal Production (SusAn). El termini de sol·licitud finalitzarà el dia 28 de febrer de l’any 2017.

L’esquema ERA-NET està format per xarxes europees d’agències públiques de finançament d’R+D+I a escala nacional i regional, amb el suport de la Comissió Europea (CE). En el marc del programa Horizon 2020, s’ha evolucionat cap a l’instrument ERA-NET Cofund. L’objectiu principal consisteix a implementar convocatòries conjuntes de finançament de projectes transnacionals de cooperació tecnològica, en temàtiques estratègiques d’alt valor afegit. Aquestes convocatòries comprenen una fase internacional, que un cop superada, permet optar a una fase nacional, gestionada pel CDTI a l’Estat espanyol.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CDTI.

Revista «Educació i Història»: Nou número

La Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el número 29 (gener-juny 2017) de la revista semestral «Educació i Història».

La revista s’inicià l’any 1994 i està especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica. Aquest número dedica un tema monogràfic a l’aportació del pedagog francès Célestin Freinet a la història de l’educació.

Els temes més habituals d’aquesta publicació són: el pensament pedagògic; les institucions educatives; els fenòmens de socialització i l’educació informal; la relació entre política i educació; la història de l’escola; l’educació del lleure; els llibres i materials escolars; les associacions juvenils i la història de la infància; i l’ensenyament de la història de l’educació. Els resums dels articles es poden consultar en català, en castellà i en anglès.

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus+ 2014; CIRC; CiteFactor; ERIH PLUS; DIALNET; DICE; DOAJ; IRESIE; ISOC; LATINDEX; MIAR; OAJI; RACO; REDINED; i, per últim, RESH.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

Convocatòria: Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l’estranger d’investigació biomèdica (2017)

La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha obert la convocatòria de Beques per a estades curtes a l’estranger d’investigació biomèdica (2017). L’objectiu és generar una xarxa de col·laboració entre grups de recerca biomèdica d’excel·lència a Catalunya i l’estranger en la recerca cardiovascular en pediatria i en adults.

La Fundació atorgarà 3 beques a investigadors que estiguin duent a terme recerca a Catalunya i vulguin fer estades curtes, entre un i nou mesos, en centres nord-americans i europeus punters en l’àmbit cardiovascular. El finançament per a aquesta convocatòria és de 3.000 euros bruts mensuals més les despeses de desplaçament.

Els beneficiaris d’aquesta convocatòria podran escollir l’hospital, la universitat o l’institut de recerca d’acollida. Fins ara, els científics becats han col·laborat amb alguns dels centres més prestigiosos del món en recerca cardiovascular com, per exemple, el Massachusetts General Hospital; la MRC Human Genetics Unit de la University of Edimburg; la Columbia University; la University of California; o la University of Cambridge, entre d’altres.

El termini de presentació de sol·licituds és el 8 de març de 2017. Els interessats han de presentar les candidatures a través del formulari del lloc web de la Fundació.

Per obtenir informació més detallada, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la Fundació.

Convocatòria: ICREA Senior Call (2017)

ICREALa Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha obert la convocatòria ICREA Senior per a l’any 2017. S’ofereixen 10 places d’investigador sènior en les àrees de Ciències experimentals i Matemàtiques i en Enginyeries. Els candidats seleccionats tindran un contracte permanent amb ICREA, i treballaran en universitats o centres de recerca de Catalunya. Es requerirà que s’incorporin a la institució d’acollida abans del mes de setembre de l’any 2018.

La convocatòria s’adreça a candidats amb una trajectòria científica sòlida. Les persones interessades a participar-hi hauran d’haver obtingut preferiblement el títol de doctor/a abans del 2013, i hauran de tenir 4 anys d’experiència en centres internacionals, a nivell pre-doctoral i/o post-doctoral. Només es consideraran els candidats que tinguin una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

La presentació de sol·licituds a aquesta convocatòria s’ha de fer electrònicament a través del lloc web d’ICREA. El termini de presentació finalitzarà el 21 de març de 2017.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Butlletí mensual

Twitter