Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Nanociència i Nanotecnologia

Nanociència i Nanotecnologia

Font: Luciana Christante.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Nanociència i Nanotecnologia (en format PDF). L’informe ha estat redactat per Jordi Fraxedas (Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, CIN2) i Francesc Pérez-Murano (Institut de Microelectrònica de Barcelona-Centre Nacional de Microelectrònica, IMB-CNM), amb la col·laboració de Gemma Rius. Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea de Nanociència i Nanotecnologia tenen un període de 4 setmanes, és a dir fins el 13 de novembre, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita de la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el portal MERIDIÀ de l’OR-IEC, així com el Portal de publicacions de l’IEC.

3 respostes a Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Nanociència i Nanotecnologia

  • Estimats Francesc i Jordi,

    crec que si es parla de Nanociència i Nanotecnologia seria pertinent parlar també de les microscòpies electròniques. A Catalunya hi ha una greu mancança d’equips avançats en aquest aspecte (Microscopis electrònics amb correctors d’aberracions) mentre que a la resta del món, s’hi ha fet una aposta ferma en aquest aspecte. Cal destacar que d’altres comunitats Autònomes s’han posat les piles, Aragó (Saragossa, INA-LMA), Madrid (UCM), el País Basc (San Sebastià, NanoGune) i Andalucia (Granada, UGR i Cadis, UCA) per partida doble. Aquestes comunitats han muntat centres o equipat els seus instituts nano amb aquests equipaments mentre que a Catalunya no hi ha ni tan sols previsió de fer-ho. Tenint el sincrotró ALBA aquí, seria una molt bona iniciativa muntar al seu voltant algun equip d’aquestes característiques, com així s’ha fet en la resta de sincrotrons que hi ha a Europa i Estats Units.

    Crec com he esmentat abans que caldria comentar aquesta mancança, ja que els investigadors catalans que treballem en nano hem d’anar pel món buscant col•laboracions per tal d’assolir els objectius en aquest camp, que d’altra banda és bàsic a l’hora d’assolir un coneixement íntegre de les nanoestructures a nivell atòmic.

    Gràcies per la vostra atenció, espero que pugueu incloure aquesta esmena,

    Una abraçada,

    Jordi Arbiol
    ICREA Research Professor al ICMAB-CSIC

  • Amílcar Labarta diu:

    Benvolguts Francesc i Jordi,

    En primer lloc, enhorabona per la molt bona feina que heu fet amb l’elaboració d’aquest informe. Crec que heu aconseguit donar una visió objectiva i molt ben compilada de l’activitat en nano a Catalunya. Dit això, m’agradaria fer-vos algunes reflexions i comentaris.

    Tal com Jordi Arbiol menciona en l’entrada anterior, la microscòpia electrònica de transmissió és una eina fonamental de caracterització a escala atòmica i Catalunya ha quedat endarrerida en aquesta tecnologia, no ja en el context europeu, sinó també a l’estat espanyol. Com a conseqüència, la capacitat d’atracció de talent és veu reduïda i existeix una major dificultat per a la participació en projectes europeus rellevants, com ara la xarxa ESTEEM 2 (http://esteem2.eu/), en la que participa el “Laboratorio de Microscopías Anvanzadas” de Saragossa i la Universitat de Cadis. Actualment, és als Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona, on es troben els equips de microscòpia electrònica de transmissió de prestacions més avançades disponibles fins ara a Catalunya. A més, en el marc de la col•laboració entre la unitat TEM-MAT dels CCiT i l’equip de recerca dirigit per la Dra. Peiró, Laboratory of Electron Nanoscopies del Dept. d’Electrònica, a la UB s’estan desenvolupant tècniques instrumentals innovadores, basades en la combinació de precessió electrònica, tomografia electrònica i espectroscòpia de pèrdua d’energia dels electrons, i que han permès aportar contribucions rellevants a nivell internacional (inclosa una patent), malgrat la carència instrumental d’equips amb correctors d’aberració. Per tot això, no
    compartim l’opinió sobre la conveniència d’instal•lar a Catalunya els equips d’aberració corregida a l’entorn de la instal•lació de radiació sincrotró. De fet, es podem trobar arreu diferents exemples d’instal•lacions singulars en Microscòpia Electrònica de Transmissió sense cap vinculació amb instal•lacions sincrotró. Sense anar més lluny, el centre Ernst-Ruska Center en Jülich (ER-C, http://www.er-c.org/centre/centre.htm), un dels centres capdavanters en el desenvolupament teòric i instrumental de la Microscòpia Electrònica de Transmissió, on s’ha instal•lat recentment l’equip PICO, amb una resolució de 50 pm a 300kV amb correctors d’aberració esfèrica i cromàtica; la Universitat d’Ambers (el grup EMAT, Electron Microscopy for Materials Science http://www.emat.ua.ac.be/) i el centre CEMES de Toulouse (Centre d’Elaboration des Matériaux et des Études Structurales, http://www.cemes.fr/) coordinadors dels projectes europeus ESTEEM (http://esteem.ua.ac.be/) i ESTEEM2 respectivament, on s’han instal•lat també equips de transmissió de tercera i quarta generació.

    Respecte al comentari que es fa al final de la pàgina 15, on es diu que la majoria dels grups que treballen en nanomaterials/nanomedicina es concentren a Bellaterra/Barcelona, penso que pot donar una visió massa simplista d’una realitat molt més interdisciplinària i complexa, ja que les temàtiques dels grups de recerca són molt més variades i interrelacionades que aquesta classificació en dues àrees.

    Per últim, trobo a faltar l’acrònim de l’IN2UB a la llista inicial. Sóc conscient que després es menciona en el text, però si tota la resta d’instituts són al llistat inicial, l’IN2UB també hi hauria de ser.

    Una abraçada i, un altre cop, felicitats per la feina,

    Amílcar Labarta
    Catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UB i director de l’IN2UB

  • Benvolguts Francesc i Jordi,

    Des dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), pertanyents a la marca TECNIO des d’abans del 2003, voldríem comentar-vos que disposem de grups de recerca i personal tècnic especialitzat que treballen en nanociència i nanotecnologia, principalment pel que fa a tecnologia de materials i aplicacions al sector farmacèutic, així com en el sector biosanitari i biotecnològic.
    Disposem d’instrumentació avançada i metodologies específiques per treballar a escala nanomètrica amb tot tipus de mostres (inorgàniques, orgàniques, biològiques, etc.) mitjançant, per exemple, tècniques com la Microscòpia de Forces Atòmiques (AFM) i la Microscòpia d’Efecte Túnel (STM), donant servei a grups de recerca de la pròpia UB i d’altres centres públics catalans, centres tecnològics, instituts de recerca i empreses privades.
    D’altra banda, disposem d’un gran ventall de tecnologies de microscòpia electrònica i òptica que ens permeten ampliar la recerca nanotecnològica que duem a terme. Algunes de les tècniques de les que disposem són SEM, TEM, AFM, STM, XPS, Microsonda, MicroRaman, entre d’altres.

    Volem transmetre-us aquest comentari per tal que la comunitat científica que treballa en nanotecnologia ens identifiqui com actuals actors dins el camp nanotecnològic amb una infrastructura avançada de la que pot disposar per dur a terme la seva recerca.

    Moltes gràcies per la vostra atenció i restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Butlletí mensual
Twitter