L’OECD reclama una estratègia continuada per impulsar la innovació

OECDL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’«OECD Science, Technology and Industry Outloook 2014». Es tracta d’una anàlisi bianual de les tendències globals en ciència, tecnologia i innovació a gairebé 50 països. L’informe constata l’impacte considerable en la despesa en R+D causada per la recessió econòmica i el ritme moderat de recuperació.

Segons l’OECD, les perspectives actuals de creixement econòmic lent i de pressupostos públics retallats requereixen una estratègia continuada per impulsar la innovació i afrontar els objectius socials i ambientals dels pròxims anys. A més, la construcció d’ecosistemes nacionals d’R+D+I atractius és imperativa en un context globalitzat i competitiu.

D’altra banda, els Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea (UE) i el Japó han perdut terreny respecte a les principals economies emergents, encapçalades per la Xina. A més, els països europeus divergeixen en la despesa en R+D, ja que alguns avancen mentre que d’altres retrocedeixen.

R+D empresarial

Des de l’any 2011, la despesa en R+D de les empreses ha recuperat la taxa anual d’un 3 % de creixement prèvia a la crisi, però a partir d’una base menor derivada de les retallades del període 2009-2010. Les perspectives són bones perquè les empreses, en un context de demanda dèbil, s’estan esforçant per innovar i millorar productes i processos.

En línies generals, el suport públic a l’R+D empresarial continua en nivells significativament més elevats que fa una dècada. Així, el finançament directe i la desgravació fiscal representen d’un 10 % a un 20 % de la despesa empresarial en R+D, sense tenir en compte el suport indirecte. Malgrat això, l’augment del deute públic ha provocat que molts governs hagin reduït o racionalitzat les despeses en innovació.

R+D pública

En termes globals, la despesa en R+D per part d’universitats i institucions públiques d’investigació s’ha mantingut durant la crisi. En un context de reducció pressupostària, la investigació pública s’ha centrat en el finançament de projectes competitius i en impulsar iniciatives per donar suport a la recerca d’excel·lència i orientada a reptes com, per exemple, el canvi climàtic, les tecnologies verdes, l’envelliment de la societat, la seguretat alimentària o els nous processos de producció. Segons l’OECD, la convergència de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), les biociències, la nanociència i les ciències cognitives poden desencadenar la pròxima revolució industrial.

D’altra banda, la transferència de coneixement, sobretot la comercialització, és ara un objectiu central de la recerca bàsica. El progrés de la ciència oberta requerirà nous enfocaments per determinar com finançar la recerca pública, com aprofitar, accedir i protegir els resultats, així com dissenyar la forma d’interacció entre ciència i societat.

Per a més informació, podeu consultar el document «OECD Science, Technology and Industry Outloook 2014».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Butlletí mensual
Twitter