Quina capacitat té el nostre sistema científic i tecnològic per a captar fons europeus?

FP7_EULa reducció de la inversió pública en R+D+I a l’Estat espanyol ha comportat l’augment de sol·licituds de finançament de projectes adreçades a la Comissió Europea (CE). En el període 2007-2013, les convocatòries del 7th Framework Programme (FP7) han suposat un panorama atractiu però també altament competitiu. En aquest sentit, quina és la capacitat del nostre sistema científic i tecnològic per a captar fons europeus? A més, quin és el perfil de les entitats que hi participen? Per arribar a una resposta precisa, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha analitzat de forma detallada els resultats obtinguts pels territoris de llengua i cultura catalana.

Segons un informe recent de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Catalunya ha rebut 922,2 milions d’euros de l’FP7, un 2,2 % del global europeu. Aquestes dades han suposat un augment substancial respecte als 221,5 milions rebuts del 6th Framework Programme (FP6) en el període 2002-2006. La captació de fons per tipus d’entitats catalanes ha estat encapçalada pels centres CERCA (30 %), les universitats (26 %), les empreses (20 %) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (6 %). Pel que fa a la captació de fons per àmbit temàtic, Catalunya ha destacat en els programes Information and Communication Technologies (FP7-ICT) (un 19,6 % dels fons captats); FP7-HEALTH (10,6 %); Environment (FP7-ENVIRONMENT) (7 %); Nanosciences, Nanotechnologies, Materials & New Production TechnologieS (FP7-NMP) (5,8 %); i, finalment, Food, Agriculture and Fisheries, Biotechnology (FP7-KBBE) (3,4 %).

Amb l’objectiu d’analitzar detalladament els resultats obtinguts pel nostre sistema d’R+D+I, l’OR-IEC va extreure (gener de 2014) les dades dels projectes de la base de dades CORDIS amb participació d’alguna entitat dels territoris de llengua i cultura catalanes de l’Estat espanyol, sigui com a coordinador o soci (a un mateix projecte hi pot actuar més d’una entitat). Per facilitar l’anàlisi i comprensió dels resultats, la informació obtinguda s’ha dividit en 2 informes estadístics, un per a entitats no empresarials i un altre per a empreses, disponibles al portal web MERIDIÀ. Tot seguit es comenten algunes de les conclusions més interessants.

a) Entitats no empresarials

L’Informe Framework Programme (FP), per entitats no empresarials, per plans, programes, modalitats i ambits CONACIT demostra que 159 entitats catalanes han acumulat 1.979 participacions en projectes de l’FP7. Per la seva banda, les entitats valencianes han sigut 53 (562 participacions) i les balears, 12 (71 participacions).

El Gràfic 1 (feu clic per ampliar-lo) mostra la distribució segons l’especialització temàtica per àmbits CONACIT de les entitats participants, amb un predomini clar de l’enginyeria i l’arquitectura (32,5 %).

FP7_GRAFIC1

D’altra banda, el repartiment per programes de les participacions d’entitats no empresarials evidencia un predomini de les Marie Curie Actions (FP7-PEOPLE) (24,2 %), seguides pels programes FP7-ICT (18,1 %); FP7-HEALTH (10,6 %); FP7-NMP (7,7 %); Research for the Benefit of SMEs (FP7-SME) (6,5 %); i, per últim, FP7-ENVIRONMENT (6 %).

Respecte a les entitats, la majoria de les participacions es concentren als centres de recerca i a les universitats. Pel que fa als primers, a Catalunya els centres CERCA presenten 588 participacions respecte a les 286 dels instituts del CSIC. Per centres, cal destacar el CRG (56 participacions); l’ICFO (50); l’ICM (48); l’IBEC (42); el CIMNE (38); l’IDIBAPS (33); i, finalment, l’IMEDEA (30). D’altra banda, les universitats amb un nombre més elevat de participacions són la UPC (146); la UAB (140); la UB (128); la UPF (127); i la UPV (113).

b) Empreses

L’Informe Framework Programme (FP), per empreses, plans, programes, modalitats i codis CCAE93 presenta 875 participacions d’empreses catalanes, valencianes o balears en projectes de l’FP7. Catalunya acumula 641 participacions de 320 empreses diferents, mentre que el País Valencià i les Illes Balears obtenen, respectivament, 224 (de 149 empreses) i 10 participacions (de 9 empreses).

Pel que fa a l’anàlisi sectorial, el Gràfic 2 (feu clic per ampliar-lo) mostra la distribució de les participacions segons divisions de la Classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE93). El predomini de determinats sectors d’activitat resulta evident.

FP7_grafic2

D’un altre costat, la distribució per programes de l’FP7 de les participacions d’empreses catalanes, valencianes i balears mostra la posició capdavantera del programa FP7-SME (33,7 %), seguit per FP7-ICT (18,1 %); FP7-NMP (11 %); FP7-TRANSPORT (6,7 %); i, per acabar, FP7-KBBE (5,8 %).

Quant a les empreses amb un major nombre de participacions a l’FP7 (cal estar registrat al portal MERIDIÀ per consultar les dades desagregades per empreses), es destaquen les següents:
Centre de Recerca i Innovació de Catalunya (CIRC), S.A. (34 participacions)
Innovació i Recerca Industrial i Sostenible (IRIS), S.L. (31 participacions)
IDIADA Automotive Technology, S.A. (22 participacions)
Ateknea Solutions Catalonia, S.A. (20 participacions)
Starlab Barcelona, S.L. (18 participacions)
ETRA I+D (15 participacions)
Amphos XXI Consulting, S.L. (12 participacions)

Per a més informació, podeu consultar la base de dades CORDIS de la CE i el Servei de Projectes Europeus i Internacionals (SPEI) de l’AGAUR, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest Blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Butlletí mensual
Twitter