La UNESCO analitza l’estat de la ciència arreu del món

UNESCO Science ReportCap a on va la ciència a escala mundial? L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha presentat l’edició 2015 de l’informe quinquennal «UNESCO Science Report: Towards 2030». L’estudi descriu i analitza l’evolució de la ciència, la tecnologia i la innovació a escala mundial, regional i estatal, a partir de les contribucions de més de 50 autors i amb una gran profusió de dades estadístiques, gràfics i taules.

Per primer cop, la UNESCO reconeix explícitament el paper de la ciència, tecnologia i innovació com un agent vital per a la sostenibilitat del planeta, més enllà de constituir un motor de desenvolupament econòmic.

L’informe descriu múltiples facetes de la ciència en un món cada cop més complex. Des de l’edició anterior (2010), es poden destacar les tendències i reptes següents:

a) Creixement de la despesa en R+D: malgrat la crisi econòmica, la despesa global en R+D ha crescut més ràpidament que l’economia global. Per tant, es creu fermament que la inversió en R+D comportarà beneficis futurs, en bona part en ciències aplicades i des del sector privat. D’altra banda, en un context de retallades públiques en els països avançats, el debat entre els guanys científics ràpids i la inversió pública a llarg termini en investigació bàsica i d’alt risc, mai ha estat tan rellevant.

b) Augment dels científics i de la mobilitat: hi ha més científics en el món i cada cop tenen una mobilitat més gran. Així, la xifra mundial d’investigadors i publicacions ha crescut per sobre d’un 20% en el període 2007-2014. A més, creixen les iniciatives per retenir i atreure talent científic, així com la coautoria internacional i l’accés obert a la producció científica.

c) Reducció distància nord-sud: l’escletxa entre els països del nord i del sud s’està reduint i la col·laboració internacional creix per resoldre els reptes de la sostenibilitat, inclòs el canvi climàtic.

d) Expansió de la innovació: amb independència del nivell econòmic dels països, la innovació s’estén arreu del món en totes les modalitats i camps d’actuació.

e) Igualtat de gènere: s’impulsen polítiques d’igualtat però aquesta es manté com un repte de futur. Malgrat que la paritat en l’ensenyament superior s’ha assolit a molts països, les dones encara són minoritàries en els càrrecs científics.

f) Creixement de l’interès en els sistemes de coneixement locals i indígenes, sobretot a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica Llatina.

Respecte a l’evolució dels països del G20 en el període 2009-2013, el Gràfic 1 (feu un clic per ampliar-la) demostra com els Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea i el Japó segueixen sent capdavanters, però perden terreny respecte a la Xina i, en menor mesura, Corea del Sud i l’Índia. Els indicadors usats són els percentatges mundials en Producte Interior Brut (PIB), la despesa en R+D i el nombre d’investigadors i de publicacions científiques.

Gràfic 1. Percentatges mundials (G20, 2009-2013)
Gràfic 1 (UNESCO)

Per a més informació, podeu consultar el text complet de l’informe «UNESCO Science Report: Towards 2030».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Butlletí mensual
Twitter