Observatori de la Recerca (OR-IEC)

Dos quadres d’indicadors sobre la innovació europea (2017)

RIS 2017La Comissió Europea (CE) ha publicat les noves edicions (2017) dels informes European Innovation Scoreboard i Regional Innovation Scoreboard. Cada informe presenta un quadre d’indicadors que analitza el rendiment de la innovació a escala estatal i regional. A més, es valoren les fortaleses i febleses dels sistemes d’innovació i s’ajuda a identificar les àrees de millora. En aquest context, les terres de llengua i cultura catalanes mantenen una tendència descendent que les allunya de la mitjana europea.

En relació a l’European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

L’European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític revisat respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de 4 tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en 4 grups: líders en innovació; innovadors forts (per sobre de la mitjana europea); innovadors moderats (per sota de la mitjana); i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant del continent, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

Continua llegint

Observatorio IUNE: Nova edició (2017)

IUNEL’Observatorio IUNE ha presentat una nova edició d’indicadors (2017) per al seguiment de l’R+D+I universitària de l’Estat espanyol.

Aquesta edició analitza l’activitat de 79 universitats públiques i privades en el període 2006-2015 a partir d’un conjunt d’indicadors que s’agrupen en set dimensions: professorat; reconeixement; activitat científica; innovació; competitivitat; finançament; i, per últim, capacitat formativa. Les dades provenen exclusivament de fonts d’informació oficials.

L’Observatorio IUNE es va posar en funcionament l’any 2012 i està coordinat pel Laboratorio de Estudios Métricos de la Información (LEMI) de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en el marc de l’Alianza 4 Universidades (A4U), integrada per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UC3M.

Com a novetats, l’edició actual de l’Observatorio IUNE incorpora la dimensió sobre el finançament de les universitats públiques i s’han actualitzat dades sobre els sexennis del professorat de les universitats públiques i privades. A més, s’inclou un informe que recull els resultats obtinguts en la dècada 2006-2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE.

Journal Citation Reports (JCR 2017): Presència de revistes catalanes

Journal Citation Reports 2017L’empresa multinacional Clarivate Analytics ha presentat la versió 2017 (dades 2016) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes científiques amb més prestigi d’arreu del món. Aquest índex s’actualitza anualment des del 1975 i està organitzat en dues edicions (Science i Social Sciences) que classifiquen les revistes en 236 disciplines científiques. Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.459 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.856 corresponen a l’edició Science i 3.236 a Social Sciences (hi ha 633 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 132 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR i un total de 1.101 publicacions són en accés obert (un 9,6 % del total).

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4 % del total mundial i un 40 % de les 115 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 37 revistes corresponen a Science (un 50 % del global estatal) i 12 a Social Sciences (un 25 %). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (32 revistes), seguida per Madrid (27) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (8) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana se situa al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques (a l’Estat espanyol n’hi ha 5, un 4,4 % del total). Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 9 publicacions són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2017 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

Convocatòria: Beques i ajuts pluriennals a projectes de recerca en l’àmbit de l’organització territorial del poder (2017)

Generalitat de CatalunyaL’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ha obert la convocatòria de Beques i ajuts pluriennals a projectes de recerca en l’àmbit de l’organització territorial del poder (2017).

Els projectes de recerca han de versar sobre algun dels àmbits següents, analitzats preferentment des de la perspectiva del dret, la ciència política i l’economia: l’autogovern de Catalunya; l’Estat de les autonomies; l’autogovern de Catalunya en el context de la Unió Europea (UE); el federalisme i altres formes d’estat compost; i, per últim, l’autodeterminació i la secessió. La quantitat màxima destinada a aquesta convocatòria és de 190.000 euros.

S’estableixen cinc modalitats, quatre modalitats de beques individuals (a persones físiques) i una modalitat d’ajuts a la recerca universitària (a persones jurídiques):
– Modalitat 1. Estades de recerca a l’estranger
– Modalitat 2. Visiting Researcher Grants
– Modalitat 3. Treballs individuals d’investigació
– Modalitat 4. Finalització de tesis doctorals
– Modalitat 5. Projectes de recerca a universitats públiques

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 3 de juliol de 2017. La presentació de sol·licituds es farà exclusivament per mitjans electrònics des de l’apartat Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’IEA.

Convocatòria: Acción de Dinamización “Proyectos Europa Excelencia” (2017)

Agencia Estatal de InvestigaciónL’Agencia Estatal de Investigación ha obert la convocatòria 2017 de les Acciones de dinamización «Proyectos Europa Excelencia», incloses en les actuacions del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación (2013-2016). L’objectiu és impulsar la internacionalització de les activitats d’R+D i contribuir al progrés del coneixement científic a través del foment de la participació d’investigadors amb trajectòries científiques prometedores en els programes d’excel·lència de l’European Research Council (ERC).

Aquesta convocatòria finança projectes de recerca relacionats amb els objectius de les propostes ERC Starting GrantsERC Consolidator Grants avaluades positivament i considerades elegibles, però que no han pogut ser finançades per raons pressupostàries. Els beneficiaris poden ser universitats, organismes i centres públics d’R+D+I, institucions sanitàries, centres tecnològics i, per últim, entitats públiques i privades sense afany de lucre que executen activitats de recerca.

El pressupost per aquesta convocatòria és de 750.000 euros i el finançament de les propostes presentades no superarà els 75.000 euros. El termini d’execució de les actuacions serà d’un any.

El procediment de sol·licitud s’ha d’efectuar a través de la Seu electrònica del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO). El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 13  de juny de 2017.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+i.

Convocatòria: Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2017-2019)

AGAURL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria dels Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2017-2019). L’objectiu és donar suport als grups que desenvolupin recerca a Catalunya en les diferents àrees científiques amb la finalitat d’impulsar la seva activitat i l’impacte científic, econòmic i social, així com promoure la projecció internacional de la seva recerca.

Els beneficiaris poden ser tots els grups de recerca de les universitats del sistema universitari de Catalunya, els centres públics i privats i les fundacions hospitalàries que tinguin com activitat principal la recerca i que tinguin seu a Catalunya.

S’estableixen tres modalitats de grups de recerca (consolidats -CRG-, preconsolidats -GRPRE- i emergents -GRE-) i dues opcions de participació (opció de reconeixement i opció d’avaluació científica per al finançament de grups de recerca). Els grups de recerca hauran d’escollir una de les tres modalitats i una de les dues opcions. El resultat d’aquesta convocatòria serà, d’una banda, el reconeixement de grups de recerca de Catalunya i, de l’altra, l’atorgament de finançament competitiu a partir d’un procés d’avaluació científica i de les disponibilitats pressupostàries.

L’import total destinat a aquesta convocatòria és de 21,6 milions d’euros per al període 2017-2019, el mateix import que la convocatòria 2014-2016. L’import màxim subvencionable per a cada modalitat de grup de recerca és de 80.000 euros per als GRC, 60.000 euros per als GRPRE i 40.000 euros per als GRE.

La sol·licitud s’ha de presentar per via electrònica a través de l’apartat Tràmits del lloc web de la Generalitat de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins al 30 de juny del 2017.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’AGAUR, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Catalunya rep un 2,8 % de les subvencions del programa Horizon 2020 en el període 2014-2016

Horizon2020 (CDTI)El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha publicat les dades provisionals del període 2014-2016 sobre la participació espanyola en el programa europeu Horizon 2020.  Aquestes dades inclouen el resum general i el detall per comunitats autònomes i per àrees i temes del programa. Així, l’Estat espanyol és el quart país en subvencions rebudes, amb 1.933,8 M€ (un 9,8 % del total). Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa el primer lloc, amb un 28,6 % de les subvencions estatals i un 2,8 % del global europeu, gairebé el doble del seu percentatge de població (16 % i 1,5 %, respectivament).

Els tres països capdavanters en subvencions del programa Horizon 2020 són Alemanya (3.361,3 M€, un 17 %), el Regne Unit (3.265,9 M€, un 16,5 %) i França (2.204,9 M€, un 11,1 %). D’altra banda, de les 22.947 propostes espanyoles presentades, se n’han finançat 2.893 (un 15,2 % de les quals són liderades).

Per comunitats autònomes, Catalunya se situa en primer lloc (552, 2 M€, un 28,6 % estatal i un 2,8 % europeu), seguida per Madrid (485,7 M€, un 25,1 %), el País Basc (303 M€, un 15,7 %), el País Valencià (149,2 M€, un 7,7 %) i Andalusia (122,9 M€, un 6,4 %). D’altra banda, les Illes Balears han rebut 4,9 M€, un 0,2 % del total espanyol.

En el període 2014-2016, 480 entitats catalanes (311 empreses, un 86 % de les quals són pimes) han participat a 1.047 activitats d’R+D+I (443 liderades, un 42,3 %). Les dades del CDTI també detallen el percentatge de retorn per tipus d’entitat i les entitats amb més subvencions.

Pel que fa al retorn per àrees i temes, Catalunya encapçala la participació estatal de 10 dels 17 apartats del programa Horizon 2020. A més, Catalunya concentra un 69,3 % de les subvencions rebudes en els apartats següents:
European Research Council (ERC): 101,3 M€
Marie Skłodowska-Curie actions (MSCA): 80,3 M€
Health, Demographic Change and Wellbeing (HEALTH): 64,5 M€
Information and Communication Technologies (ICT):  51 M€
Innovation in SMEs: 44,7 M€
Nanotechnologies, Advanced Materials, Advanced Manufacturing and Processing, and Biotechnology (NMBP): 40,8 M€

Per a mes informació, podeu consultar la notícia del CDTI, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Convocatòries: Horizon 2020 (2017) (3)

Horizon 2020

En el marc del programa Horizon 2020, la Comissió Europea (CE) ha obert 3 convocatòries sobre 11 temes de recerca i innovació, que estan inclosos en els pilars Societal Challenges, Industrial LeadershipExcellent Science. El pressupost global de les convocatòries és de 108 milions d’euros.

A continuació, es detallen les convocatòries i temes oberts, amb els pressupostos i els terminis corresponents per presentar les sol·licituds.

Societal Challenges

a) Convocatòria: Competitive Low-Carbon Energy
– 9 temes oberts. Termini: 07/09/2017
– Pressupost: 105 milions d’euros

Industrial Leadership

b) Convocatòria: Improving Access by Innovative SMEs to Alternative Forms of Finance
– 1 tema obert. Termini: 07/09/2017
– Pressupost: 2,5 milions d’euros

Excellent Science

c) Convocatòria: FET Flagships – Tackling Gran Interdisciplinary Science and Technology Challenges
– 1 tema obert. Termini: 26/09/2017
– Pressupost: 0,5 milions d’euros

Per a més informació podeu consultar el Participant Portal de la CE.

Butlletí mensual
Twitter