Fonts d’informació

Informe: «She Figures 2015: Gender in Research and Innovation»

figuresLa Comissió Europea (CE) ha publicat els resultats inicials de  l’informe «She Figures 2015: Gender in Research and Innovation» que fa referència a l’estat d’igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca i la innovació. L’estudi facilita dades sobre la proporció de dones investigadores, així com la representació de les dones en llocs de presa de decisions, com ara al capdavant de les universitats o com a membres i dirigents de juntes d’investigació a escala nacional.

Les dades constaten que la proporció de dones en les posicions acadèmiques capdavanteres, entre els anys 2010 i 2013, segueix sent molt baixa. D’altra banda, els indicadors varien àmpliament entre els països, amb percentatges que van del 45 % a l’11 %. 

A més, l’any 2014, dins de 22 països de la Unió Europea (UE), les dones representen menys del 40 % de membres de juntes científiques i administratives a escala nacional en 14 països. Per contra, representen prop del 50 % de membres de juntes a Suècia, Luxemburg i els Països Baixos.

Figura 1.
Proportion (%) of women, members of scientific and administrative boards (2014)

mapa

D’altra banda, hi ha signes de progrés cap a la igualtat de gènere entre els graduats de nivell superior. En aquest sentit, les dones representen el 47% dels graduats europeus (2012). De mitjana, el nombre de dones graduades creix en 4,4 punts percentuals cada any (2003-2012), mentre que el d’homes graduats ha crescut en 2,3 punts. Tot i això, segueixen existint grans diferències pel que fa als estudis entre dones i homes. Per exemple, la representació de la dona en l’enginyeria, la fabricació i la construcció segueix sent baixa (28%).

Per més informació podeu consultar el text complet de l’informe «She Figures 2015» de la CE.

Compartir

Mapa interactiu d’actors de recerca i innovació ambiental a Catalunya

map2El Mapa interactiu d’actors de recerca i innovació ambiental a Catalunya és una eina proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que permet visualitzar les unitats implicades en aquest àmbit. El mapa proporciona informació de base per a la millora del treball en xarxa dels diferents actors i ofereix noves oportunitats per a la transferència tecnològica i de coneixement.

El mapa identifica 217 unitats d’R+D+I ambiental agrupades en tres tipologies :
a) 114 grups de recerca reconeguts en l’àmbit de la recerca ambiental, de l’entorn i del territori, per part de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
b) 27 centres de recerca CERCA i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que desenvolupen recerca bàsica a Catalunya orientada a l’impacte científic i econòmic i a la millora del benestar social.
c) 51 centres tecnològics adscrits a la xarxa TECNIO, que identifica els centres i grups universitaris experts en recerca industrial i transferència tecnològica a Catalunya.

L’eina classifica les línies de recerca i innovació en funció de diferents eixos temàtics: canvi climàtic; biodiversitat; aigua; energia; educació; producció i consum sostenible, entre d’altres. També, a través de fitxes descriptives, permet consultar quines i quantes unitats fan recerca i innovació ambiental a Catalunya, i quines són les principals línies temàtiques. En aquest sentit, un 40,9% del total de centres de recerca de Catalunya disposen de línies de recerca ambiental i un 53% dels centres tecnològics desenvolupen línies d’R+D+I ambientals.

Per a més informació podeu consultar la nota de premsa publicada per la Generalitat de Catalunya.

DataCite localitza, identifica i cita dades de recerca

DataCiteDataCite és una organització internacional que promou la localització, accés i reutilització de les dades de recerca. El seu propòsit és crear i donar suport a mètodes per localitzar, identificar i citar conjunts de dades i altres objectes digitals relacionats amb la recerca científica. Específicament, DataCite desenvolupa estàndards per a identificadors permanents que assignen les 31 institucions membres d’arreu del món (sobretot, centres de dades i biblioteques). D’aquesta forma, les dades es poden incorporar al circuit de la publicació científica i, de retruc, s’obren possibilitats per a noves mètriques i models de publicació.

En concret, DataCite col·labora per donar suport a:
Investigadors: trobar, identificar i citar dades de recerca.
Centres de dades: proveir identificadors persistents per als conjunts de dades, així com a processos de treball i estàndards per a publicació de dades.
Editors de revistes: facilitar que els articles estiguin enllaçats amb dades i altres objectes.

Recentment, DataCite ha incorporat re3data.org com un dels seus serveis. En funcionament des de l’any 2012, re3data.org és un directori global amb més de 1.250 dipòsits digitals de dades de recerca. L’ús d’aquest directori està recomanat pel document «Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon 2020» de la Comissió Europea (CE).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web DataCite.

Scientia, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut

ScientiaEl Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament Scientia, una plataforma digital d’accés obert a la literatura científica produïda pels professionals, personal investigador i docents que presten serveis al sistema sanitari públic de Catalunya.

La gestió del nou repositori correspon a la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. A escala institucional, el dipòsit de continguts requereix un acord de participació o conveni de col·laboració. Per emmagatzemar documents, només cal disposar de l’autorització dels autors i comprovar les polítiques específiques de cada editorial.

La recuperació dels documents es pot realitzar a través de la cerca (paraules clau) i/o de la navegació (índexs d’entitats, títols, autors i matèries). Els objectius del nou repositori són:
– Crear, transmetre i compartir coneixement.
– Recollir i preservar la producció científica i tècnica del sistema sanitari públic de Catalunya, a més de maximitzar la seva visibilitat i impacte envers la societat.
– Incrementar el valor del servei públic de la institució.
– Disposar d’un indicador tangible de qualitat (elaboració de les memòries científiques).
– Fomentar la creació de publicacions electròniques.

Els continguts dipositats estan organitzats en 4 comunitats (Departament de Salut;  Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya -SISCAT-; centres de recerca i instituts d’investigació sanitària; i, per últim, altres organismes i entitats) i col·leccions segons la tipologia i objecte dels documents: articles; monografies;  presentacions a congressos i jornades; recomanacions i protocols; guies de pràctica clínica; estudis i informes tècnics; o material de divulgació.

Per a més informació, podeu consultar el dipòsit digital Scientia.

«Book Publishers Library Metrics» mesura el grau de difusió i visibilitat d’editorials de llibres científics

metricsEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat el projecte «Book Publishers Library Metrics». Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura la difusió i visibilitat de les editorials de llibres científics en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. L’índex s’elabora a partir del recompte de llibres inclosos en els catàlegs de biblioteques universitàries i acadèmiques espanyoles que integren el catàleg col·lectiu de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 638 editorials (450 espanyoles i 188 internacionals), provinents del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI), de la base de dades d’editorials del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD) i del Publisher’s International ISBN directory (edició 2012), publicat per l’editorial De Gruyter. A partir d’aquestes dades s’han seleccionat 368.884 documents científics i acadèmics produïts en els àmbits temàtics de les Humanitats i les Ciències Socials.

Els indicadors que s’han utilitzat són:
1. Nombre de documents (volum productiu d’una editorial en una disciplina).
2. Total d’inclusions (sumatori del nombre de biblioteques on es troben els llibres publicats per una editorial sobre una matèria determinada).
3. Mitjana d’inclusions (nombre d’inclusions en biblioteques per llibre, d’una editorial)

Val a dir que aquesta iniciativa deriva del projecte «Evaluación de editoriales y libros científicos españoles de Humanidades y Ciencias Sociales a través de análisis de citas y difusión en bibliotecas» (HAR2011-30383-C02-02), que és complementari a l’estudi «Publishers Scholar Metrics» del Grupo de Investigación EC3.

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Book Publishers Library Metrics».

La UNESCO promou l’Accés Obert a la informació científica

Un dels objectius estratègics de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) consisteix en construir societats del coneixement integradores mitjançant la informació i la comunicació. En aquest marc, la UNESCO ha presentat l’OA curricula for Researchers and Library Schools, un conjunt de manuals especialitzats en accés obert a la informació científica (articles de revista, ponències, dades primàries, etc.). La finalitat d’aquesta iniciativa és facilitar el desenvolupament de les capacitats dels documentalistes i investigadors en aquest camp.

Els materials estan acuradament dissenyats i desenvolupats a partir de les necessitats detectades mitjançant enquestes, entrevistes i consultes en línia. El conjunt de manuals cobreixen les àrees temàtiques següents:
Curriculum for Library Schools
1. Introduction to Open Access
2. Open Access Infrastructure
3. Resource Optimization
4. Interoperability and Retrieval
Curriculum for Researchers
1. Scholarly Communications
2. Concepts of Openness and Open Access
3. Intellectual Property Rights
4. Research Evaluation Metrics
5. Sharing your Work in Open Access

En aquest context, val a dir que la UNESCO treballa per a millorar la consciència sobre els beneficis de l’accés obert entre els responsables polítics, investigadors i gestors del coneixement. A més, participa en debats mundials d’accés obert i coopera amb iniciatives locals, regionals i mundials.

Per a més informació sobre aquest tema podeu consultar el lloc web de la UNESCO.

EUDAT, un model europeu d’infraestructura col·laborativa de dades científiques

EUDAT (European Data Infrastructure)EUDAT és una iniciativa finançada pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) que desenvolupa un model d’infraestructura col·laborativa de dades de recerca europees. En aquest marc, EUDAT permet als investigadors i als professionals europeus de qualsevol disciplina preservar, cercar, accedir i processar dades científiques en un entorn de confiança.

EUDAT ofereix una gamma de serveis i recursos d’emmagatzematge que possibilita que els científics puguin dipositar els seus recursos:
1. B2DROP: sincronitzar i intercanviar dades amb un o diversos usuaris de forma senzilla.
2. B2SHARE:
e
mmagatzemar i compartir dades de recerca a petita escala des de contextos diversos.
3. B2SAFE: aplicar polítiques de gestió de dades a través de múltiples dominis administratius.
4. B2STAGE:
transferir conjunts de dades de recerca entre els recursos d’emmagatzematge EUDAT i estacions de treball d’alt rendiment.
5. BFINDcatàleg de metadades d’ús senzill de les col·leccions de dades d’investigació dipositades en la infraestructura.

Les 8 comunitats de recerca provinents de diverses àrees científiques que conformen l’EUDAT són:
a) CLARIN (Humanitats i Ciències Socials)
b) diXa (Seguretat química)
c) DRIHM (Hidrometeorologia)
d) ENES (Modelització climàtica)
e) EPOS (Ciències de la terra)
f) INCF (Neuroinformàtica)
g) LifeWatch (Biodiversitat)
h) VPH (Fisiologia humana)

Per a informació més detallada podeu consultar el lloc web de l’EUDAT.

«Barcelona Startup Map», cartografia d’un ecosistema emprenedor

startup map«Barcelona Startup Map» és una plataforma web impulsada per Barcelona Activa, l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu del projecte és potenciar Barcelona com una start-up city de referència facilitant l’atracció d’inversió i talent.

Barcelona està generant un ecosistema emprenedor dinàmic i en constant evolució. Noves start-up (empreses emergents amb alt potencial de creixement i menys de 5 anys d’activitat), programes d’acceleració, entitats de capital risc o espais de coworking, entre d’altres, trien la ciutat per desenvolupar la seva activitat.

En aquest marc, «Barcelona Startup Map» permet identificar i geolocalitzar els agents de l’ecosistema emprenedor de la ciutat: empreses start-up (178); inversors (15); acceleradores/incubadores (22); espais (42); i finalment, talent generat per universitats, escoles de negoci i centres tecnològics i de recerca (17). La plataforma disposa d’un cercador que permet realitzar les cerques per tipus de recurs i categories. Així mateix, per tal de fer créixer l’ecosistema i fomentar sinergies entre els diversos agents que el conformen, la plataforma facilita un formulari per afegir-hi empreses start-up i altres recursos.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del «Barcelona Startup Map».

«Publishers Scholar Metrics» mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques amb Google Scholar

ec3El  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat la versió en proves del projecte «Publishers Scholar Metrics», en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques fins a l’any 2012 a partir de les citacions de llibres publicats per professors i investigadors d’universitats públiques espanyoles i que estan indexats a Google Scholar.

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 40.993 professors, dels quals 23.571 pertanyen a Ciències Socials; 6.445 a Ciències Jurídiques; 10.011 a Ciències Humanes; i finalment, 966 a Arts. Pel que fa a la selecció de documents font, s’han analitzat 61.454 documents de diverses àrees de coneixement, dels quals 26.628 documents (un 43,3 %) s’han identificat com a vàlids amb 625.978 citacions. Sobre aquest conjunt, s’ha seleccionat una mostra de 7.203 llibres altament citats, els quals han rebut un total de 417.153 citacions. A més, s’han prioritzat els criteris següents: número i qualitat de citacions rebudes; prestigi de l’editorial; editors; col·lecció en què es publica l’obra; ressenyes en revistes científiques especialitzades; traduccions; i, finalment, inclusions en bibliografies.

Val a dir que en la mateixa línia de recerca, el Grupo de Investigación EC3 ha dut a terme altres iniciatives com el projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». D’altra banda, un grup d’investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) treballen el projecte  «Scholarly Publishers’ Indicators».

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Publishers Scholar Metrics».

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

Butlletí mensual
Twitter