Fonts d’informació

Estudi bibliomètric: «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers»

BipublishersEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ha fet públic els primers resultats del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». L’objectiu principal és desenvolupar metodologies i indicadors per analitzar l’impacte  de les editorials científiques.

La informació bibliogràfica i bibliomètrica que mostra el projecte deriva de la base de dades Book Citation Index, inclosa a la plataforma Web of Science Core Collection (Thomson Reuters). En concret, el projecte estudia i analitza els patrons de publicació i citacions de llibres i capítols de llibres del període 2009-2013, considerant les editorials acadèmiques com la unitat d’anàlisi. En concret, s’ofereixen 3 tipus d’indicadors bibliomètrics (Output indicators, Impact indicators and Publisher’s profile) de cada editor. La consulta permet establir filtres per camps i disciplines científiques, a més de tipus d’editorial i any.

Per més informació, podeu accedir al lloc web del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers».

Compartir

Quins són els investigadors catalans més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabEl Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la segona edició (en fase de proves) del Ranking of scientists in Catalonian Institutions according to their GSC public profiles. Les dades van ser recollides el novembre de 2014 per generar un rànquing de 2.500 investigadors catalans ordenats segons el seu Índex H a Google Scholar Citations.

Encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo, el Laboratorio de Cibermetría segueix presentant estudis bibliomètrics a partir de Google Scholar. L’objectiu és potenciar la creació de perfils públics d’investigadors com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). A més, Google Scholar constitueix una eina gratuïta, ràpida i fàcil per impulsar l’impacte de les investigacions publicades. La presència d’errades i buits a la font d’informació es pot comunicar per correu electrònic.

Per a més informació, podeu consultar el Ranking of scientists in Catalonian Institutions according to their GSC public profiles, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Funds for Science, un sistema de cerca de fonts de finançament per a la recerca

20145143538_banner_appLa Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) ha desenvolupat el sistema de cerca Funds for Science, que facilita l’accés a informació sobre fonts de finançament per a projectes de recerca i empreses de base científica (spin-off). El sistema s’adreça sobretot a investigadors i empresaris.

Funds for Science disposa d’un cercador web de convocatòries que inclou 600 recursos. En aquest sentit, aproximadament, el 50% de les convocatòries són de finançament privat i l’altra meitat públic. Les cerques es poden realitzar per tipus de convocatòria (préstecs; ajuts; premis; i d’altres –incubadores, ajuts per a emprenedors, etc.-), i per àrees de coneixement (Ciències Experimentals i Matemàtiques; Ciències Humanes i Socials; Enginyeries i Tecnologia; i Ciències de la Vida i Salut). També es pot buscar finançament per origen de fonts (el 26% prové de la Unió Europea; el 23% de Catalunya; el 34% de la resta de l’Estat espanyol;  i finalment, el 17% de la resta del món).

Val a dir que la FCRi també ha desenvolupat l’aplicació gratuïta Funds for Science per a dispositius mòbils, que permet a l’usuari rebre alertes personalitzades. Actualment es troba disponible per Android i ben aviat ho serà per Apple IOS.

Per més informació sobre aquest recurs podeu consultar el lloc web de la FCRi.

L’OECD reclama una estratègia continuada per impulsar la innovació

OECDL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’«OECD Science, Technology and Industry Outloook 2014». Es tracta d’una anàlisi bianual de les tendències globals en ciència, tecnologia i innovació a gairebé 50 països. L’informe constata l’impacte considerable en la despesa en R+D causada per la recessió econòmica i el ritme moderat de recuperació.

Segons l’OECD, les perspectives actuals de creixement econòmic lent i de pressupostos públics retallats requereixen una estratègia continuada per impulsar la innovació i afrontar els objectius socials i ambientals dels pròxims anys. A més, la construcció d’ecosistemes nacionals d’R+D+I atractius és imperativa en un context globalitzat i competitiu.

D’altra banda, els Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea (UE) i el Japó han perdut terreny respecte a les principals economies emergents, encapçalades per la Xina. A més, els països europeus divergeixen en la despesa en R+D, ja que alguns avancen mentre que d’altres retrocedeixen.

Continua llegint

Buscaciència, l’agenda de la cultura científica

BuscacienciaL’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha publicat el nou portal Buscaciència, l’agenda de la cultura científica a Catalunya. Aquest recurs d’informació recull de forma exhaustiva les activitats de divulgació científica, tecnològica, ambiental i de salut del territori català, dirigides sobretot al gran públic, amb la finalitat d’apropar la recerca a la societat. La iniciativa parteix de l’experiència d’èxit del blog homònim creat el setembre de l’any 2009 per Octavi Planells.

El portal aglutina també coneixement científic, bàsicament en forma d’articles periodístics; cròniques; crítiques; vídeos; àudios; i entrevistes. A més, ofereix un cercador que permet buscar actes de divulgació per paraula clau, categoria, municipi i data.

Buscaciència permet realitzar un registre d’usuari i rebre alertes per correu electrònic de les activitats que es considerin interessants. Així mateix, les entitats que organitzen activitats de cultura científica poden difondre i promoure els seus actes, amb el suport dels gestors del portal.

Per a més informació, podeu accedir al portal Buscaciència.

Quins són els investigadors més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabDes de fa anys, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo,  treballa amb Google Scholar com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). Ara, aquest grup de recerca ha presentat la primera edició (en proves) del rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations. Les dades van ser recollides l’octubre de 2014 d’acord amb els perfils públics d’investigadors amb un Índex H superior a 100 disponibles a Google Scholar Citations.

Malgrat la presència d’algunes errades en la font d’informació i del fet que es tracta d’un sistema d’alta voluntària, el Dr. Aguillo observa dos patrons rellevants en els resultats:
Diversos científics socials ocupen posicions privilegiades, fins i tot després de la seva mort. Això permet reclamar l’anàlisi de citacions també com una eina objectiva d’avaluació de les ciències socials.
Els llibres reben moltes citacions. Per tant, cal reivindicar el seu valor com a eina de comunicació científica.

Per tant, el Dr. Aguillo considera que el suposat biaix bibliomètric de les ciències socials és el resultat d’una cobertura incompleta i esbiaixada de les fonts usades fins ara. Potser caldria augmentar la visibilitat de la producció en ciències socials i humanitats, sobretot ara amb la publicació digital en obert (dipòsits digitals en accés obert) i en xarxes socials, per fer créixer les citacions i per reduir la dilació temporal en el reconeixement científic.

Per a més informació, podeu consultar el rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations.

Recomanacions de la FECYT per a la difusió en accés obert

Recomendaciones OA FECYTLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha fet públic el document «Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de Ciencia, la Tecnología y la Innovación». Aquest article de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación recull els principals aspectes a tenir en compte a l’hora de difondre en obert els resultats de la recerca finançada amb fons públics i acceptats per a la seva publicació. Ara bé, no queden clares quines són les etapes que han de seguir els diferents agents involucrats per complir i aplicar la normativa legal.

L’objectiu del document és generar una guia pràctica que defineixi els aspectes principals de la política espanyola d’accés obert i on es detallin un conjunt de recomanacions per un correcte seguiment i avaluació del mandat legal. El públic del document són tots els sectors implicats en la producció i gestió del mercat de la informació científica: gestors d’ajuts públics a l’R+D+I; universitats i centres d’investigació; investigadors; i, per últim, entitats subscriptores de revistes científiques.

Per elaborar el document, la FECYT, amb la col·laboració de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), va posar en marxa un grup de treball amb experts nacionals i representants d’institucions espanyoles amb una estratègia pròpia d’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el document «Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de Ciencia, la Tecnología y la Innovación» de la FECYT.

Precipita, una plataforma de finançament col·lectiu de la recerca

PrecipitaGestionada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Precipita és una plataforma web pública de finançament col·lectiu de projectes científics i de divulgació científica. Tots els projectes procedeixen de centres de recerca públics i prestigiosos i han estat validats per la FECYT. L’objectiu és que la societat els pugui valorar i en pugui participar activament a través de petites donacions.

Els projectes rebran fins a un màxim de 25.000 euros si arriben a l’objectiu mínim de finançament en un període de 90 dies. En cas que transcorregut aquest temps no s’assoleixi l’objectiu establert, es tornarà l’import íntegre de la donació. Països capdavanters en R+D+I tenen una àmplia experiència en aquest tipus d’aportacions individuals o micromecenatge. En aquest sentit, Precipita vol ser una eina per a millorar la comunicació dels científics amb l’entorn més proper per aconseguir que el valor de la seva investigació es faci tangible.

La plataforma admet projectes d’investigació i de divulgació de totes les disciplines científiques. Actualment, Precipita compta amb 12 projectes (9 d’investigació i 3 de divulgació) que tracten temes com, per exemple, el mètode de detecció precoç del VIH en nens menors de 18 mesos o bé el desenvolupament d’un videojoc d’estimulació cognitiva accessible a persones amb discapacitat intel·lectual.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Precipita així com la nota de premsa publicada per la FECYT.

World Bank Data ofereix 8 estadístiques bàsiques sobre l’evolució mundial de l’R+D+I

World Bank Data és un portal amb informació estadística oberta i gratuïta sobre el desenvolupament dels diferents països del planeta. Aquest portal del World Bank inclou una eina d’anàlisi i visualització que permet personalitzar mètriques, quadres, gràfics i mapes segons indicadors, països i períodes de temps (Gràfic 1). A més, aquests informes es poden compartir a través de xarxes socials i descarregar en múltiples formats. D’altra banda, els usuaris registrats tenen la possibilitat d’emmagatzemar la selecció de dades, compartir-la amb altres usuaris o incorporar-la a altres llocs web.

Gràfic 1. Despesa interna en R+D (% PIB)
World Data Bank

Pel que fa a la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), el portal World Bank Data presenta els 8 informes estadístics següents: Continua llegint

Ranking Web of Research Centers

Ranking Web Research CentersEl Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet pública l’edició de juliol de 2014 del Ranking Web of Research Centers. Aquest rànquing classifica els llocs web de més de 8.000 centres de recerca amb presència independent a Internet. A més d’organismes d’investigació científica, el rànquing inclou xarxes de comunicacions, biblioteques digitals i serveis de suport a la recerca, així com agències públiques, acadèmies, fundacions, etc. A escala mundial, cal destacar entre els 100 primers dominis la presència de 4 de l’Estat espanyol, dels quals 2 corresponen a Catalunya.

L’anàlisi quantitativa d’Internet i dels seus continguts, sobretot dels relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic, són la finalitat principal del Laboratorio de Cibermetría. A més del rànquing de centres de recerca també publica classificacions mundials d’universitats, hospitals, escoles de negocis i dipòsits digitals.

Continua llegint

jgic_2014_03
Butlletí mensual
Twitter
Arxius