Fonts d’informació

Quins són els investigadors més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabDes de fa anys, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo,  treballa amb Google Scholar com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). Ara, aquest grup de recerca ha presentat la primera edició (en proves) del rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations. Les dades van ser recollides l’octubre de 2014 d’acord amb els perfils públics d’investigadors amb un Índex H superior a 100 disponibles a Google Scholar Citations.

Malgrat la presència d’algunes errades en la font d’informació i del fet que es tracta d’un sistema d’alta voluntària, el Dr. Aguillo observa dos patrons rellevants en els resultats:
- Diversos científics socials ocupen posicions privilegiades, fins i tot després de la seva mort. Això permet reclamar l’anàlisi de citacions també com una eina objectiva d’avaluació de les ciències socials.
- Els llibres reben moltes citacions. Per tant, cal reivindicar el seu valor com a eina de comunicació científica.

Per tant, el Dr. Aguillo considera que el suposat biaix bibliomètric de les ciències socials és el resultat d’una cobertura incompleta i esbiaixada de les fonts usades fins ara. Potser caldria augmentar la visibilitat de la producció en ciències socials i humanitats, sobretot ara amb la publicació digital en obert (dipòsits digitals en accés obert) i en xarxes socials, per fer créixer les citacions i per reduir la dilació temporal en el reconeixement científic.

Per a més informació, podeu consultar el rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations.

Compartir

Recomanacions de la FECYT per a la difusió en accés obert

Recomendaciones OA FECYTLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha fet públic el document «Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de Ciencia, la Tecnología y la Innovación». Aquest article de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación recull els principals aspectes a tenir en compte a l’hora de difondre en obert els resultats de la recerca finançada amb fons públics i acceptats per a la seva publicació. Ara bé, no queden clares quines són les etapes que han de seguir els diferents agents involucrats per complir i aplicar la normativa legal.

L’objectiu del document és generar una guia pràctica que defineixi els aspectes principals de la política espanyola d’accés obert i on es detallin un conjunt de recomanacions per un correcte seguiment i avaluació del mandat legal. El públic del document són tots els sectors implicats en la producció i gestió del mercat de la informació científica: gestors d’ajuts públics a l’R+D+I; universitats i centres d’investigació; investigadors; i, per últim, entitats subscriptores de revistes científiques.

Per elaborar el document, la FECYT, amb la col·laboració de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), va posar en marxa un grup de treball amb experts nacionals i representants d’institucions espanyoles amb una estratègia pròpia d’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el document «Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de Ciencia, la Tecnología y la Innovación» de la FECYT.

Precipita, una plataforma de finançament col·lectiu de la recerca

PrecipitaGestionada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Precipita és una plataforma web pública de finançament col·lectiu de projectes científics i de divulgació científica. Tots els projectes procedeixen de centres de recerca públics i prestigiosos i han estat validats per la FECYT. L’objectiu és que la societat els pugui valorar i en pugui participar activament a través de petites donacions.

Els projectes rebran fins a un màxim de 25.000 euros si arriben a l’objectiu mínim de finançament en un període de 90 dies. En cas que transcorregut aquest temps no s’assoleixi l’objectiu establert, es tornarà l’import íntegre de la donació. Països capdavanters en R+D+I tenen una àmplia experiència en aquest tipus d’aportacions individuals o micromecenatge. En aquest sentit, Precipita vol ser una eina per a millorar la comunicació dels científics amb l’entorn més proper per aconseguir que el valor de la seva investigació es faci tangible.

La plataforma admet projectes d’investigació i de divulgació de totes les disciplines científiques. Actualment, Precipita compta amb 12 projectes (9 d’investigació i 3 de divulgació) que tracten temes com, per exemple, el mètode de detecció precoç del VIH en nens menors de 18 mesos o bé el desenvolupament d’un videojoc d’estimulació cognitiva accessible a persones amb discapacitat intel·lectual.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Precipita així com la nota de premsa publicada per la FECYT.

World Bank Data ofereix 8 estadístiques bàsiques sobre l’evolució mundial de l’R+D+I

World Bank Data és un portal amb informació estadística oberta i gratuïta sobre el desenvolupament dels diferents països del planeta. Aquest portal del World Bank inclou una eina d’anàlisi i visualització que permet personalitzar mètriques, quadres, gràfics i mapes segons indicadors, països i períodes de temps (Gràfic 1). A més, aquests informes es poden compartir a través de xarxes socials i descarregar en múltiples formats. D’altra banda, els usuaris registrats tenen la possibilitat d’emmagatzemar la selecció de dades, compartir-la amb altres usuaris o incorporar-la a altres llocs web.

Gràfic 1. Despesa interna en R+D (% PIB)
World Data Bank

Pel que fa a la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), el portal World Bank Data presenta els 8 informes estadístics següents: Continua llegint

Ranking Web of Research Centers

Ranking Web Research CentersEl Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet pública l’edició de juliol de 2014 del Ranking Web of Research Centers. Aquest rànquing classifica els llocs web de més de 8.000 centres de recerca amb presència independent a Internet. A més d’organismes d’investigació científica, el rànquing inclou xarxes de comunicacions, biblioteques digitals i serveis de suport a la recerca, així com agències públiques, acadèmies, fundacions, etc. A escala mundial, cal destacar entre els 100 primers dominis la presència de 4 de l’Estat espanyol, dels quals 2 corresponen a Catalunya.

L’anàlisi quantitativa d’Internet i dels seus continguts, sobretot dels relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic, són la finalitat principal del Laboratorio de Cibermetría. A més del rànquing de centres de recerca també publica classificacions mundials d’universitats, hospitals, escoles de negocis i dipòsits digitals.

Continua llegint

Snowball Metrics vol crear estàndards per comparar el rendiment de la recerca universitària

Snowball MetricsSnowball Metrics és una iniciativa internacional per establir estàndards en la comparació del rendiment de la recerca d’universitats intensives en recerca. L’objectiu consisteix a garantir l’ús adequat dels seus resultats de recerca, més enllà de les directrius marcades pels agents de finançament, agències o proveïdors d’informació científica. Per ara, hi participen 8 universitats del Regne Unit, 7 dels Estats Units d’Amèrica i 8 d’Austràlia i Nova Zelanda, amb la col·laboració de l’empresa multinacional Elsevier. Tots els informes i documents generats es poden consultar i descarregar de forma lliure.

La finalitat del projecte és acordar metodologies robustes i precises per garantir una comparació fiable de les mètriques sobre resultats de recerca. D’aquesta manera es poden detectar els punts forts i febles de cada universitat i així dissenyar estratègies institucionals. En darrer terme, Snowball Metrics aspira a crear uns estàndards globals per comparar institucions i mesurar de forma integral totes les seves activitats de recerca.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Snowball Metrics.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2009-2013)»

El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2009-2013)». L’objectiu d’aquest treball és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques espanyoles.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. En aquest sentit, els dos criteris d’inclusió de les revistes són comptar amb 100 treballs (en aquest cas publicats en el període 2009-2013) i tenir com a mínim una cita.

En l’actualitat, el GSM no permet agrupar i ordenar les revistes segons el seu país de publicació i només ofereix informació de 62 revistes espanyoles, les quals estan incloses dins del llistat de les 100 publicacions en espanyol d’Índex H més elevat.

Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 27 de juny i el 2 de juliol de 2014. En total, s’han identificat 1.003 revistes, de les quals 520 són de Ciències Socials; 218 d’Art i Humanitats; 146 de Ciències de la Salut;  i 119 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Per més informació, podeu consultar també els treballs publicats anteriorment «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2008-2012)» i «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2007-2011)». Així mateix podeu accedir a altres entrades sobre el grup EC3 publicades al Blog.

Highly Cited Researchers: Quins són els científics actuals més influents?

HCRThomson Reuters ha presentat el lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació de l’any 2001. La informació s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició de forma destacada, amb 19 investigadors vinculats a institucions catalanes.

L’edició actual (2014) presenta els 3.215 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID. A més, es pot buscar per tots aquests conceptes i descarregar les dades en un full de càlcul.

L’edició de l’any 2001 compta amb un major nombre d’investigadors (7.032), fruit d’una metodologia diferent per identificar els més influents en cada camp. En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science en el període 2002-2012. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els Highly Cited Papers.

Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic. A escala internacional, les àrees amb més investigadors són: Clinical Medicine (402); Chemistry (393); Molecular Biology & Genetics (201); Biology & Biochemistry (195); Engineering (187); i Social Sciences, general (177).

L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició (19 investigadors), seguida per Madrid (8), el País Valencià (7), Andalusia (6), Galícia (3), el País Basc (3), les Illes Balears (2), Aragó (1) i Múrcia (1).

Catalunya representa un 0,6% mundial dels investigadors destacats per la seva influència. Per sectors institucionals, 8 dels 19 provenen d’universitats (en concret, 4 de la Universitat de Barcelona -UB-); 7 dels centres CERCA (2 del Centre de Regulació Genòmica -CRG-); 2 del Consejo superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (en concret de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua -IDAEA-); i, per últim, 2 de centres hospitalaris. D’altra banda, les categories més representades són Clinical Medicine (6); Physics (2); i Geosciences (2).

Pel que fa al País Valencià, 6 dels 7 científics procedeixen d’universitats (3 de la Universitat Politècnica de València -UPV-) i el camp científic predominant és Chemistry, amb 4 representants. Les Illes Balears compten amb 1 investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i 1 de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

e-Revist@s, una plataforma d’accés obert de revistes científiques espanyoles i llatinoamericanes

e-revistase-Revist@s és un projecte impulsat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que es va iniciar l’any 2004 dins el portal Tecnociencia. Es tracta d’una plataforma digital d’accés obert de revistes científiques que té l’objectiu de contribuir en la difusió i visibilitat de les publicacions de l’Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.

Actualment, el portal conté 1.008 revistes i 251.705 articles que compleixen uns criteris de qualitat formal i de contingut extrets de Latindex. A més, e-Revist@s actua com un proveïdor de dades conforme al protocol Open Archives Initiative – Protocol for Metadata Harvesting (OAI-PMH), la qual cosa facilita que altres portals, bases de dades i serveis d’informació puguin accedir a les metadades dels documents.

A través de la cerca avançada es pot buscar per títol, autor, resum i paraules clau dels articles. També es poden aplicar diversos filtres: revistes; classificació; i data de publicació de l’article. D’altra banda, des de la pàgina inicial es pot accedir al directori de revistes per temàtiques i països.

Per obtenir informació addicional, podeu consultar el portal e-Revist@s.

L’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) ja està disponible a Internet

ALCL’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) és un projecte de recerca en dialectologia dirigit per Joan Veny i Lídia Pons que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’objectiu és posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978, segons els mètodes de la dialectologia.

Fins ara, els materials del projecte s’han difós en forma de llibre per mitjà de les publicacions l’Atles lingüístic del domini català (6 volums);  l’Atles lingüístic del domini català (4 volums)i finalment, els Etnotextos (1 volum). Ara aquestes publicacions també es poden consultar a Internet mitjançant el lloc web de l’ALDC. El material s’ha classificat en diversos apartats: equip; metodologia; localitats; volums; índexs; publicacions; i il·lustracions. Els acompanyen una presentació del projecte i un cercador per paraules. També està previst que s’hi inclogui una selecció d’enregistraments orals corresponents als etnotextos.

Iniciat l’any 1964,  l’IEC va acollir el treball com a projecte de recerca l’any 1988 i des d’aleshores, ha recopilat una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d’un qüestionari de prop de 2.500 preguntes, realitzat en 190 poblacions del domini lingüístic català.

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’ALDC així com la notícia publicada al portal de l’IEC.

jgic_2014_03
Butlletí mensual
Twitter
Arxius