Fonts d’informació
Zenodo, un dipòsit europeu que facilita compartir publicacions i dades científiques
En funcionament des del mes de maig de 2013, Zenodo és un dipòsit digital obert que ha estat creat per la infraestructura OpenAIRE i l’European Organization for Nuclear Research (CERN), amb el suport de la Unió Europea (UE). Zenodo exemplifica una nova generació de dipòsits digitals que impulsa la integració entre la producció científica, els conjunts de dades i la informació de finançament.
Es tracta d’un servei senzill i innovador que facilita compartir i difondre els resultats de recerca de tots els camps científics que no formen part de dipòsits institucionals o temàtics. En concret, Zenodo permet als investigadors, projectes europeus i institucions:
- Compartir fàcilment els resultats en una àmplia varietat de formats (textos, fulls de càlcul, imatges, enregistraments d’àudio i vídeo, etc.)
- Fer visibles els outputs científics, aconseguir que siguin acreditats i citats (inclou un identificador permanent de tipus DOI), i integrar-los en línies de finançament de les agències.
- Accedir i reutilitzar de forma fàcil els resultats de recerca compartits.
Zenodo s’integra en la infraestructura OpenAIRE i, a més, impulsa la càrrega amigable gràcies a la comunicació amb serveis com DropBox, Mendeley, ORCID o CrossRef. També contempla estratègies de preservació digital a llarg termini i permet establir llicències flexibles per gestionar els drets. Actualment conté 730 documents, entre publicacions, pòsters, presentacions, conjunts de dades, imatges i enregistraments d’àudio i vídeo.
Per a més informació, podeu consultar el dipòsit digital Zenodo.
Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas segons Google Scholar (2002-2011)»
El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat un estudi bibliomètric de les revistes espanyoles de Ciències Socials i Jurídiques a Google Scholar. L’estudi Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas (2002-2011) pretén comprovar la cobertura de les publicacions en aquestes àrees, i així mateix, comparar les diferències respecte al període 2001-2010. El treball ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO).
L’Índex H és un sistema de mesura de la qualitat professional dels científics, proposat per Jorge Hirsch de la University of California, basat en la quantitat de citacions que rep un article científic. És el balanç entre el nombre de publicacions i les citacions a aquestes, i vol diferenciar els investigadors amb una gran influència en el món científic d’aquells que simplement publiquen molts treballs.
Les cerques bibliogràfiques es van realitzar el mes de març de 2013. S’ha calculat l’Índex H de 1.038 revistes, de les quals 251 son de dret; 157 d’educació; 137 d’economia; 109 de psicologia; 87 de sociologia; 56 de ciències polítiques; 54 de geografia; 46 d’antropologia; 42 de ciències de l’esport; 39 d’urbanisme; 36 de documentació; i 24 de comunicació.
Per a més informació, podeu consultar l’Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas según Google Scholar (2002-2011), en les versions castellana i anglesa, al Repositorio Institucional de la UGR (DIGIBUG).
Novetats de l’Observatorio IUNE
L’Observatorio de la actividad investigadora de la universidad española (IUNE), l’eina que es dedica a la transferència del coneixement científic i tecnològic del sistema universitari espanyol, ha incorporat novetats en la seva contribució a l’anàlisi de l’R+D+I de les universitats públiques i privades.
Recentment s’han dut a terme les tasques següents:
- S’han actualitzat les sèries temporals fins l’any 2011 recollint cites fins a mitjans del 2012
- S’ha treballat en un nou disseny del lloc web incloent gràfics més dinàmics i s’han inclòs també filtres de dades en les taules
- S’ha incorporat la desagregació de dades d’activitat científica per grans àrees temàtiques
- S’ha realitzat l’assignació completa de documents a una universitat quan en la signatura apareix la pròpia institució i/o qualssevol dels seus centres i dependències inclosos els centres mixtos i hospitals adscrits.
Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE. També podeu accedir a l’entrada publicada el 24 d’abril del 2012 al Bloc de l’OR-IEC.
Plataforma Coneixement, Territori, Innovació (CTI)
La Plataforma Coneixement, Territori, Innovació (CTI) és un projecte estratègic promogut per les universitats membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i per la patronal Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) per enfortir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. L’objectiu és promoure la interacció i la cooperació estable entre les universitats, el món empresarial i les administracions publiques de Catalunya per tal de treballar conjuntament pel progrés social, la competitivitat econòmica i la vitalitat cultural.
La Plataforma CTI és una eina de suport al creixement econòmic i el progrés social basat en el coneixement, la tecnologia i el valor afegit. Per a dur a terme aquesta tasca desenvolupa diverses activitats com les Jornades Catalunya futura; produeix informes i estudis; elabora l’Atles de coneixement que recull les millors pràctiques nacionals i internacionals en aquest àmbit; i fomenta la producció de projectes estratègics. Així mateix, elabora i facilita documentació sobre temes concrets emmarcats en les necessitats detectades de la iniciativa.
El projecte també compta amb el suport de l’Obra Social ‘la Caixa’, la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i diverses empreses. Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Plataforma CTI.
Integració dels identificadors ResearcherID i ORCID
ResearcherID (Thomson Reuters) i ORCID (Open Researcher & Contributor ID) són dues iniciatives per a la normalització dels noms d’autors de publicacions científiques. A partir d’ara, els usuaris d’ambdues plataformes poden integrar els serveis que ofereixen. D’aquesta manera, els dos identificadors quedaran sincronitzats i es podran intercanviar dades entre els dos comptes.
ResearcherID permet als investigadors crear un identificador personal (ID) estable que es vincula a un espai de treball personal on l’investigador pot emmagatzemar informació sobre les publicacions pròpies. Aquestes les pot compartir amb el públic o bé mantenir-les privades. La informació de citacions, etiquetes i claus generades per l’usuari s’actualitzen de forma automàtica.
Pel que fa a ORCID, és un projecte independent d’aplicació global que es vol convertir en el registre únic mundial d’autors, i es vincula a la producció dels investigadors facilitant-los l’accés a les bases de dades bibliogràfiques, identificant col·laboradors i revisors. Actualment, mitjançant l’última versió de ResearcherID, ambdós serveis es poden vincular i es pot gestionar la informació des d’un sol compte.
Per a més informació sobre la integració d’ambdues eines podeu consultar el lloc web de ResearcherID.
FISUB, el cercador d’ajuts i serveis per a l’empresa
FISUB és un cercador d’ajuts i serveis elaborat per ACC1Ó, l’agència de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana. Mitjançant aquesta eina es pot cercar informació d’ajuts, subvencions, finançament i serveis que ofereixen les administracions i organismes per a les empreses i els emprenedors catalans.
El cercador permet fer cerques senzilles i/o avançades per paraula (número i estat de la fitxa); beneficiaris (autònoms, empreses, organismes i associacions, persones físiques); tipologia (ajuts, serveis); i finalitats (internacionalització, innovació i tecnologia, gestió empresarial). A més, enguany s’ha optimitzat la base de dades i s’han incorporat els serveis per a la internacionalització i el foment de l’exportació per a empreses catalanes, amb la col·laboració dels principals organismes i entitats empresarials.
Per a més informació podeu accedir al FISUB des del lloc web d’ACC1Ó.
Blog Euroscientist
El blog Euroscientist és la publicació oficial de l’organització Euroscience (ES), associació sense ànim de lucre oberta a professionals de la recerca del sector públic i privat, i a la societat en general, que vol representar la ciència i la tecnologia a Europa. El portal conté articles, opinions i punts de vista d’experts de temes d’actualitat que afecten els científics i la política científica.
El blog també vol ser un espai en què es promogui el debat entre els membres de la comunitat científica. Així mateix, s’inclouen continguts sobre finançament; ciència en la societat; ètica; carreres científiques; innovació; i estils de vida, entre d’altres.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Euroscientist.
ABACO, un observatori de les activitats basades en el coneixement
L’Observatorio ABACO (actividades basadas en el conocimiento) és un projecte conjunt de l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) i el VLC/Campus que mesura, analitza i promou les activitats relacionades amb la producció de coneixement. És una eina que ofereix un ampli sistema d’indicadors sobre la situació de la generació d’informació a Espanya, la seva posició internacional i les diferències territorials. A més, inclou una biblioteca que emmagatzema informes, documents de treball i publicacions, i ofereix informació actualitzada sobre projectes de recerca.
La Biblioteca ABACO és una peça clau de l’observatori, que també recull documents relacionats amb l’economia del coneixement, les TIC, l’R+D+I, el capital humà i l’emprenedoria. A més, disposa d’un cercador que permet fer cerques per títol, autor, any, institució, matèria i classificació. També posa a disposició dels usuaris un banc de dades amb més de 200 indicadors, estructurats en cinc àmbits: noves tecnologies; capital humà; sistema d’innovació; entorn; i finalment, impacte socioeconòmic.
Per a més informació podeu accedir al lloc web d’ABACO.
Mapping of the European Research Infrastructure Landscape (MERIL)
El Mapping of the European Research Infrastructure Landscape (MERIL) és una base de dades que ofereix un inventari de les Infraestructures de Recerca (RIS) de més rellevància a Europa de tots els dominis científics, incloent el camp de les Humanitats i el de les Ciències Socials. El seu objectiu és oferir als investigadors i responsables polítics un recurs senzill per a la cerca d’informació d’infraestructures modernes, així com fomentar un major sentit de col·laboració amb el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures d’Investigació (ESFRI).
MERIL inclou un inventari d’instal·lacions que abraça des d’arxius i oficines d’estadística a biobancs i satèl·lits. El recurs permet fer cerques generals de centres per domini científic, categoria i país, i també permet editar informes. La base de dades s’actualitza contínuament amb infraestructures que compleixen uns criteris d’inclusió específics de qualitat, d’accés i de gestió.
Per a més informació podeu consultar la versió beta de la base de dades MERIL.
La documentació dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana recollida en un web
La documentació digital dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) és accessible des d’un nou lloc web. Gràcies a la iniciativa de la Fundació Alsina i Bofill i el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), mitjançant un projecte de recerca desenvolupat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), es poden consultar tots els documents i fer-ne cerques. Els CMBLC compleixen cent anys, i des del 1913, han utilitzat el català com a llengua de difusió de la ciència.
Aquestes reunions científiques pluridisciplinàries han convocat periòdicament professionals i estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut de tots els països de llengua i cultura catalanes. Al llarg de la història, els CMBLC han produït nombroses publicacions, principalment llibres de ponències i d’actes dels congressos, amb un total de més de deu mil pàgines. A partir d’ara, es pot accedir a tota la documentació generada, i també es poden fer consultes per autor, títol, data i congrés.
Per a més informació, podeu accedir a la notícia, publicada el 5 de gener, al lloc web de l’IEC.