Fonts d’informació

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

RRI Toolkit, un paquet d’eines digitals per una recerca i innovació responsables

RRI ToolkitEn el marc del programa Horizon 2020, el projecte RRI Tools ha finalitzat amb la presentació de l’eina RRI Toolkit. La finalitat d’aquest projecte europeu ha sigut implementar la Recerca i Innovació Responsables (RRI, sigles en anglès), així com involucrar la societat en les decisions sobre el desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

RRI Tools ha estat coordinat per l’Obra Social “la Caixa” juntament amb la participació de 25 institucions europees.  El projecte ha desenvolupat un programa formatiu amb un complet conjunt de materials i més de 90 seminaris per constituir una comunitat de pràctica a escala europea.

El concepte RRI es defineix com un procés on tots els actors socials treballen conjuntament per tal d’alinear els resultats de la recerca i innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat. El concepte està adreçat a sis grans temes (ètica, igualtat de gènere, governança, accés obert, participació ciutadana i educació científica) i als cinc sectors involucrats (recerca, educació, política, empresa i societat civil).

El paquet d’eines digitals RRI Toolkit vol donar suport al disseny i la implementació de projectes d’RRI. Aquest conjunt d’eines conté prop de 500 recursos agrupats en 4 tipologies: eines; pràctiques inspiradores; projectes; i, per últim, documents de referència. La cerca de recursos per paraula clau es pot filtrar per tipologia, temes, sectors, àrees temàtiques i idiomes. RRI Toolkit està dissenyat per servir a la comunitat i continuar creixent i desenvolupant-se com a eina participativa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web RRI Tools.

Un informe analitza com maximitzar l’impacte dels programes d’R+D+I finançats per la UE

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes.» L’estudi analitza la relació entre la inversió en R+D+I de la Unió Europea (UE) i el rendiment econòmic que se’n deriva, així com l’impacte que crea en ocupació i creixement. L’informe ha estat redactat per un Grup d’Alt Nivell d’experts, i es basen en l’avaluació del programa Horizon 2020.

Segons l’informe, del 20 % al 30 % de les millors universitats del món participen en el programa Horizon 2020, així com algunes de les institucions de recerca més innovadores. D’altra banda, però, el programa ha de millorar en com atraure empreses de primer nivell, ja que tot i l’aparició de mercats basats en la tecnologia i internet, Europa ha creat poques empreses que dominin aquest sector. Val a dir que també es pretén introduir canvis per a captar més talent investigador.

Tot i que el programa Horizon 2020 representa només el 10 % del total de la despesa pública en R+D+I, a alguns països els Programes Marc europeus juguen un paper molt important. Per exemple, a Xipre suposa un 25,9 % de la despesa en recerca, mentre que a Alemanya aquesta xifra és de l’1,5 %. No obstant això, els estats membres menys poderosos reben menys que durant el període 2007-2013, per la qual cosa és necessari trobar vies per augmentar la seva capacitat de recerca i innovació.

L’estudi també assenyala que l’Horizon 2020 té un enfocament més flexible a l’hora de respondre als nous reptes emergents com les crisis humanitàries. En aquest sentit, el programa ha contribuït a finançar ajuts en matèria de migracions o de combatre brots de malalties com ara el Zika o el virus de l’Ebola, en què es van destinar 45 milions d’euros segons Science Business.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes» al lloc web de la CE.

Informe: «Científicas en cifras 2015»

La Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC) del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO) ha publicat la quarta edició de l’informe «Científicas en cifras 2015: Estadísticas e indicadores de la (des)igualdad de género en la formación y profesión investigadora». Aquesta publicació analitza la presència de dones en els diversos nivells i àmbits de la ciència a Espanya, fent èmfasi en la carrera investigadora en universitats i organismes públics de recerca, la composició d’òrgans de decisió i la participació en convocatòries de finançament d’R+D+i.​ L’informe conclou que el percentatge de dones científiques a l’Estat és del 39 %, una xifra que, tot i que supera en sis punts la mitjana europea (situada en el 33 %), només ha variat unes dècimes en l’última dècada.

Les dades de l’informe mostren que, per sectors, les dones representen el 46 % dels llocs de treball d’investigació a l’administració pública, quatre punts més que la mitjana europea (42 %); el 42 % a l’ensenyament superior, i el 31 % al sector empresarial (a Europa el percentatge és del 20 %). Ara bé, tot i que, globalment, Espanya consta de més dones científiques, continua havent-hi menys representació femenina en els rangs més alts de llocs de treball. Només el 21 % dels càrrecs de direcció i càtedres de les universitats públiques estan ocupats per dones. De fet, la segregació vertical segueix existint als òrgans de govern de les universitats, i s’ha observat un retrocés en la proporció de rectores i vicerectores.

L’estudi també constata una certa segregació horitzontal en totes les categories investigadores. Les bretxes majors i més consistents en universitats públiques assenyalen que les dones tendeixen a concentrar-se especialment més que els homes en Ciències socials. No obstant això, en Enginyeria i Tecnologia es concentren més les investigadores (30,9 %) que els investigadors (27,3 %). Aquest fet inverteix el patró tradicional de gènere observat en universitats i en el conjunt de l’administració pública.

Pel que fa a les tesis, la proporció de dones que van aprovar la tesi doctoral l’any 2012 a Espanya (50 %) supera en 3 punts la de la Unió Europea (47 %). Però en relació amb les convocatòries de projectes, les dones solen tenir una taxa d’èxit menor que la dels homes, tot i que les diferències tendeixen a ser menors que en el passat. En canvi, pel que fa a les beques entregades per l’Estat, les taxes d’èxit (la relació entre el nombre d’ajudes concedides i les sol·licitades) s’han equilibrat entre dones i homes.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «Científicas en cifras 2015» així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

PADRIS, el programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut

El programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades. D’aquesta manera es vol impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut, i millorar-ne el posicionament internacional de Catalunya. El programa PADRIS s’emmarca dins el Pla estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020.

Per tal de dur a terme aquest objectiu es requerirà l’accés a la reutilització i encreuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Es seguiran els principis ètics de respecte a les persones, solidaritat, justícia, eficiència, transparència, recerca responsable, amb especial atenció a la protecció de les dades personals.

Aquesta iniciativa podrà facilitar estudis com ara el seguiment i la vigilància de fàrmacs; els dispositius o implants mèdics introduïts recentment; detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest; desenvolupament d’estudis d’efectivitat comparada; millor coneixement sobre les malalties minoritàries, entre d’altres. A més, el potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades pot permetre fer més i millor recerca científica, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un major nombre de pacients involucrats.

Val a dir que les dades, anonimitzades i desidentificades, seran accessibles als investigadors dels centres de recerca acreditats per la Institució CERCA, els agents del SISCAT i els centres de recerca universitaris públics, així com l’administració sanitària.

Per ampliar la informació, podeu consultar la nota de premsa publicada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El portal Dialnet ofereix més d’1 milió de documents científics consultables a text complet

Dialnet és un portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, facilitant l’accés a continguts científics. Actualment, el portal conté 9.932 revistes, 58.892 tesis i 5,4 milions de documents, el 20 % dels quals (més d’1 milió) es poden consultar a text complet. La pantalla de consulta del portal es mostra en 10 idiomes, inclòs el català, i compta amb més d’1,7 milions d’usuaris.

El projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques. Pel que fa a la classificació de revistes a Dialnet, actualment  s’integren la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

De les 9.932 revistes referenciades actualment a Dialnet, més de 4.100 (un 42 %) ofereixen els seus articles en accés obert. Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries). D’entre elles, les Humanitats, les Ciències socials, la Psicologia i l’Educació són les que ofereixen en major mesura documents a text complet. Per tipus documental, la proporció més gran la trobem en les tesis doctorals, amb un 51 % de documents disponibles a text complet (més de 29.000 tesis), seguit  dels articles de revista, que representen un 24% del total (994.000).

Dialnet ofereix a investigadors i usuaris un servei de cerca de documents (sense registre) i la subscripció a alertes de revistes (registre gratuït), que permet rebre per correu electrònic alertes amb els sumaris dels números nous. A més, els usuaris d’institucions vinculades al projecte, tenen accés a Dialnet Plus, amb serveis bibliogràfics i documentals de valor afegit: cerca avançada de documents; selecció i exportació de documents; gestió de cerques realitzades; cercador d’autor; creació de llistes bibliogràfiques per compartir, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter