Fonts d’informació

Els 258 professors d’investigació ICREA han rebut 74 milions d’euros de finançament extern (any 2016)

ICREADes de l’any 2001, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reunit una comunitat de científics i acadèmics d’alt nivell de tot el món que treballen en el sistema de recerca català i en totes les disciplines acadèmiques, des de la filosofia a l’astrofísica. ICREA ha jugat un paper fonamental per al reconeixement científic assolit per la recerca catalana en els últims 15 anys.

Recentment s’ha publicat la ICREA Memoir 2016, que destaca algunes de les xifres bàsiques dels seus programes per contractar investigadors (ICREA Research Professors) i per donar suport a la recerca de professors universitaris (ICREA Academia).

a) ICREA Research Professors

ICREA ha seleccionat i contractat investigadors d’arreu del món amb una trajectòria científica sòlida perquè treballin de forma permanent en el sistema de recerca català. Després d’un procés de selecció altament competitiu, només s’han considerat els candidats que tenen una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

L’any 2016, ICREA ha disposat de 258 professors d’investigació, de 28 nacionalitats, que treballen a 9 universitats i 40 centres de recerca de Catalunya. Aquest mateix any, els investigadors han obtingut 74 milions d’euros de finançament extern, fet que implica una mitjana de 288.000 euros per investigador, aproximadament quatre vegades el seu cost. D’altra banda, cada investigador ha mantingut una mitjana de 6,5 llocs de treball altament qualificats i a temps complet.

Des de la perspectiva de la producció científica, l’any 2016 els professors d’investigació ICREA han publicat 32 llibres, 133 capítols de llibre i 1.709 articles (90 % en revistes del primer quartil). A més, els articles han estat citats 2,5 vegades més que la mitjana de cada disciplina.

b) ICREA Academia

Des de l’any 2008, ICREA també ha donat suport als professors més prometedors de les universitats públiques catalanes perquè intensifiquin les seves activitats de recerca. En total, s’han atorgat 209 ajuts, per 5 anys, a professors en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera d’investigació. Al final de l’any 2016, 113 ajuts ICREA Acadèmia estaven en actiu.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Elsevier publica un informe bibliomètric sobre el gènere en la recerca científica

Elsevier ha publicat l’informe «Gender in the Global Research Landscape», amb l’objectiu de comprendre el paper del gènere en la investigació en el context mundial.

L’estudi fa una anàlisi bibliomètrica del rendiment de l’R+D a través del gènere al llarg de 20 anys, en 12 països i regions, i en 27 àrees temàtiques, mitjançant les publicacions i citacions de la base de dades Scopus.

Les principals conclusions de l’informe són:
– La proporció de dones està augmentant entre el personal investigador i inventors en els 12 països i regions que es comparen.
– Les dones publiquen de mitjana menys articles d’investigació que els homes, però no hi ha una evidència que això afecti a la forma en que els documents se citen o es descarreguen.
– Les dones són menys propenses a col·laborar internacionalment en els treballs de recerca.
– Les dones són lleugerament menys propenses que els homes a col·laborar, a través dels sectors acadèmic i empresarial, en treballs d’investigació.
– En general, la producció acadèmica de les dones inclou una proporció lleugerament més gran de recerca interdisciplinària que la dels homes.
– Entre el personal investigador, les dones tenen menys mobilitat internacional que els homes.
– La recerca de gènere està creixent en termes de grandària i complexitat, amb nous temes emergents en el temps.
– L’antic domini dels Estats Units d’Amèrica en la investigació de gènere ha disminuït a mesura que l’activitat europea de recerca  ha augmentat.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Gender in the Global Research Landscape» al lloc web d’Elsevier.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter