Fonts d’informació

Ranking Web of Research Centers

Ranking Web Research CentersEl Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet pública l’edició de juliol de 2014 del Ranking Web of Research Centers. Aquest rànquing classifica els llocs web de més de 8.000 centres de recerca amb presència independent a Internet. A més d’organismes d’investigació científica, el rànquing inclou xarxes de comunicacions, biblioteques digitals i serveis de suport a la recerca, així com agències públiques, acadèmies, fundacions, etc. A escala mundial, cal destacar entre els 100 primers dominis la presència de 4 de l’Estat espanyol, dels quals 2 corresponen a Catalunya.

L’anàlisi quantitativa d’Internet i dels seus continguts, sobretot dels relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic, són la finalitat principal del Laboratorio de Cibermetría. A més del rànquing de centres de recerca també publica classificacions mundials d’universitats, hospitals, escoles de negocis i dipòsits digitals.

Continua llegint

Compartir

Snowball Metrics vol crear estàndards per comparar el rendiment de la recerca universitària

Snowball MetricsSnowball Metrics és una iniciativa internacional per establir estàndards en la comparació del rendiment de la recerca d’universitats intensives en recerca. L’objectiu consisteix a garantir l’ús adequat dels seus resultats de recerca, més enllà de les directrius marcades pels agents de finançament, agències o proveïdors d’informació científica. Per ara, hi participen 8 universitats del Regne Unit, 7 dels Estats Units d’Amèrica i 8 d’Austràlia i Nova Zelanda, amb la col·laboració de l’empresa multinacional Elsevier. Tots els informes i documents generats es poden consultar i descarregar de forma lliure.

La finalitat del projecte és acordar metodologies robustes i precises per garantir una comparació fiable de les mètriques sobre resultats de recerca. D’aquesta manera es poden detectar els punts forts i febles de cada universitat i així dissenyar estratègies institucionals. En darrer terme, Snowball Metrics aspira a crear uns estàndards globals per comparar institucions i mesurar de forma integral totes les seves activitats de recerca.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Snowball Metrics.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2009-2013)»

El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2009-2013)». L’objectiu d’aquest treball és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques espanyoles.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. En aquest sentit, els dos criteris d’inclusió de les revistes són comptar amb 100 treballs (en aquest cas publicats en el període 2009-2013) i tenir com a mínim una cita.

En l’actualitat, el GSM no permet agrupar i ordenar les revistes segons el seu país de publicació i només ofereix informació de 62 revistes espanyoles, les quals estan incloses dins del llistat de les 100 publicacions en espanyol d’Índex H més elevat.

Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 27 de juny i el 2 de juliol de 2014. En total, s’han identificat 1.003 revistes, de les quals 520 són de Ciències Socials; 218 d’Art i Humanitats; 146 de Ciències de la Salut;  i 119 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Per més informació, podeu consultar també els treballs publicats anteriorment «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2008-2012)» i «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2007-2011)». Així mateix podeu accedir a altres entrades sobre el grup EC3 publicades al Blog.

Highly Cited Researchers: Quins són els científics actuals més influents?

HCRThomson Reuters ha presentat el lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació de l’any 2001. La informació s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició de forma destacada, amb 19 investigadors vinculats a institucions catalanes.

L’edició actual (2014) presenta els 3.215 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID. A més, es pot buscar per tots aquests conceptes i descarregar les dades en un full de càlcul.

L’edició de l’any 2001 compta amb un major nombre d’investigadors (7.032), fruit d’una metodologia diferent per identificar els més influents en cada camp. En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science en el període 2002-2012. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els Highly Cited Papers.

Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic. A escala internacional, les àrees amb més investigadors són: Clinical Medicine (402); Chemistry (393); Molecular Biology & Genetics (201); Biology & Biochemistry (195); Engineering (187); i Social Sciences, general (177).

L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició (19 investigadors), seguida per Madrid (8), el País Valencià (7), Andalusia (6), Galícia (3), el País Basc (3), les Illes Balears (2), Aragó (1) i Múrcia (1).

Catalunya representa un 0,6% mundial dels investigadors destacats per la seva influència. Per sectors institucionals, 8 dels 19 provenen d’universitats (en concret, 4 de la Universitat de Barcelona -UB-); 7 dels centres CERCA (2 del Centre de Regulació Genòmica -CRG-); 2 del Consejo superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (en concret de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua -IDAEA-); i, per últim, 2 de centres hospitalaris. D’altra banda, les categories més representades són Clinical Medicine (6); Physics (2); i Geosciences (2).

Pel que fa al País Valencià, 6 dels 7 científics procedeixen d’universitats (3 de la Universitat Politècnica de València -UPV-) i el camp científic predominant és Chemistry, amb 4 representants. Les Illes Balears compten amb 1 investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i 1 de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

e-Revist@s, una plataforma d’accés obert de revistes científiques espanyoles i llatinoamericanes

e-revistase-Revist@s és un projecte impulsat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que es va iniciar l’any 2004 dins el portal Tecnociencia. Es tracta d’una plataforma digital d’accés obert de revistes científiques que té l’objectiu de contribuir en la difusió i visibilitat de les publicacions de l’Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.

Actualment, el portal conté 1.008 revistes i 251.705 articles que compleixen uns criteris de qualitat formal i de contingut extrets de Latindex. A més, e-Revist@s actua com un proveïdor de dades conforme al protocol Open Archives Initiative – Protocol for Metadata Harvesting (OAI-PMH), la qual cosa facilita que altres portals, bases de dades i serveis d’informació puguin accedir a les metadades dels documents.

A través de la cerca avançada es pot buscar per títol, autor, resum i paraules clau dels articles. També es poden aplicar diversos filtres: revistes; classificació; i data de publicació de l’article. D’altra banda, des de la pàgina inicial es pot accedir al directori de revistes per temàtiques i països.

Per obtenir informació addicional, podeu consultar el portal e-Revist@s.

L’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) ja està disponible a Internet

ALCL’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) és un projecte de recerca en dialectologia dirigit per Joan Veny i Lídia Pons que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’objectiu és posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978, segons els mètodes de la dialectologia.

Fins ara, els materials del projecte s’han difós en forma de llibre per mitjà de les publicacions l’Atles lingüístic del domini català (6 volums);  l’Atles lingüístic del domini català (4 volums)i finalment, els Etnotextos (1 volum). Ara aquestes publicacions també es poden consultar a Internet mitjançant el lloc web de l’ALDC. El material s’ha classificat en diversos apartats: equip; metodologia; localitats; volums; índexs; publicacions; i il·lustracions. Els acompanyen una presentació del projecte i un cercador per paraules. També està previst que s’hi inclogui una selecció d’enregistraments orals corresponents als etnotextos.

Iniciat l’any 1964,  l’IEC va acollir el treball com a projecte de recerca l’any 1988 i des d’aleshores, ha recopilat una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d’un qüestionari de prop de 2.500 preguntes, realitzat en 190 poblacions del domini lingüístic català.

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’ALDC així com la notícia publicada al portal de l’IEC.

Google Scholar Metrics 2014

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2014 de Google Scholar Metrics, el seu rànquing de revistes científiques. Aquest producte gratuït facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 9 idiomes (inclou l’anglès i el castellà) ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics, generats a partir de les citacions dels articles indexats a Google Scholar el mes de juny de 2014. El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2009-2013). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre de l’Índex H5.

Ara bé, és important remarcar que persisteixen algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 àrees i 303 disciplines. Així, les dades de les revistes en altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix què els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com un interessant document de treball elaborat pel grup de recerca Evaluación de la Ciencia y de la Comunicación Científica (EC3) de la Universidad de Granada (UGR).

El portal Dialnet recopila ja 4,3 milions de documents científics

Dialnet és un portal bibliogràfic que té la finalitat de donar major visibilitat a la literatura científica hispana a Internet, recopilant i facilitant l’accés a continguts científics. Actualment, el portal conté 8.997 revistes i 4,3 milions de documents, una part considerable dels quals es poden consultar a text complet. La pantalla de consulta del portal s’ofereix en 10 idiomes, inclòs el català, i compta amb gairebé 1,3 milions d’usuaris. A més, les revistes presenten una fitxa completa, que inclou indicadors qualitatius com Latindex i la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC).

El projecte va ser iniciat l’any 2000 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

Els dos principals serveis de Dialnet als investigadors i usuaris són:
a) Cerca de documents (sense registre): Dialnet és un portal integrador de recursos (revistes, llibres, tesis, etc.) i, a més, facilita l’accés a nombrosos continguts a text complet.
b) Subscripció a alertes de revistes (registre gratuït): es pot fer una selecció de revistes per rebre per correu electrònic alertes amb els sumaris dels números nous.

A més, els usuaris d’institucions vinculades al projecte, tenen accés a Dialnet Plus, amb serveis bibliogràfics i documentals de valor afegit: cerca avançada de documents; selecció i exportació de documents; gestió de cerques realitzades; cercador d’autor; creació de llistes bibliogràfiques per compartir, etc.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Finlàndia impulsa l’accés obert a la ciència

scienceEl Ministry of Education and Culture de Finlàndia ha posat en funcionament la iniciativa Open Science and Research (2014-2017). L’objectiu del govern finès és esdevenir el país capdavanter de l’accés obert de la ciència i la investigació, i que la societat es pugui beneficiar àmpliament de les oportunitats de la ciència oberta. Aquest programa es duu a terme conjuntament amb els projectes National Digital Library i Open Knowledge Finland.

La iniciativa es centra en tres seccions diferents: Publicacions científiques, Dades de recerca i Mètodes de recerca. A més, inclou entorns d’investigació; habilitats; coneixements; i finalment, eines i serveis de suport de l’accés obert de la ciència. En aquest marc, per tal d’ajudar als investigadors i als organismes de recerca, es disposa d’una guia per a la bona gestió de dades de la recerca («Data Management Guide»), i properament, també es publicaran orientacions sobre temes de propietat intel·lectual i un «Open Science and Research Handbook».

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’Open Science and Research (2014-2017).

Regions at a Glance interactive: Estadístiques regionals i metropolitanes de l’OECD

logooecd_enEl portal web Regions at a Glance interactive de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ofereix un seguit d’eines per a la consulta dinàmica i interactiva de la contribució al creixement i al benestar social per part de diverses regions i ciutats de tot el món. Així, mitjançant aplicacions com Regional eXplorer i Metropolitan eXplorer es poden comparar tendències demogràfiques, conèixer el desenvolupament econòmic, social i ambiental de regions i àrees metropolitanes dels països de l’OECD, i visualitzar mapes interactius i presentacions visuals. En el marc de l’R+D+I, es poden consultar dades sobre la inversió i el personal de recerca per sectors o el nombre de patents per habitants.

Pel que fa a Regional eXplorer (Imatge 1), permet visualitzar estadístiques de 2.000 regions de 34 països de l’OECD. A més, permet explorar de forma simultània dades espacials i temporals mitjançant indicadors numèrics i categòrics, des de múltiples perspectives. Actualment, abraça al voltant de 40 indicadors sobre demografia; comptes econòmics; mercat de treball; temes socials; i innovació.  

Imatge 1. Regional eXplorer Regional

Continua llegint

jgic_2014_03
Butlletí mensual
Twitter
Arxius