Fonts d’informació

2 informes sobre l’estat de la innovació europea (2016)

La innovació és un factor clau per al creixement econòmic. Les edicions noves de dos informes publicats per la Comissió Europea (CE) analitzen el progrés general de la innovació europea a escala estatal i regional. En aquest context, els territoris de llengua i cultura catalanes segueixen una tendència descendent que els allunya de la mitjana europea.

a) «2016 European Innovation Scoreboard»

EIS 2016L’informe «2016 European Innovation Scoreboard» (abans «Innovation Union Scoreboard») proporciona una anàlisi comparativa del comportament en innovació dels 28 països membres de la Unió Europea (UE), a més d’Islàndia, Israel, Macedònia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia i Ucraïna. L’estudi valora les fortaleses i debilitats dels sistemes nacionals d’innovació i identifica les àrees a millorar. Els 25 indicadors d’innovació usats corresponen a 8 dimensions: recursos humans; sistemes de recerca; finançament i suport; inversió privada; enllaços i emprenedoria; actius intel·lectuals; empreses innovadores; i, per últim, efectes econòmics.

A escala mundial, es constata que Europa segueix progressant per convergir amb als líders mundials en innovació (Corea del Sud, els Estats Units d’Amèrica i el Japó), però encara existeixen limitacions derivades de l’escassa inversió empresarial i un marc restrictiu.

Continua llegint

Compartir

Google Scholar Metrics (2016)

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2016 de Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes científiques que també permet consultar la visibilitat i influència de les publicacions més recents. Així, Google Scholar Metrics facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 12 idiomes ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics.

El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2011-2015). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre del primer indicador.

Les dades bibliomètriques es generen a partir de les citacions de tots els articles indexats a Google Scholar (fins al juny del 2016). Aquest motor de cerca acadèmic indexa els articles que compleixen els criteris d’inclusió, a més de comunicació a congressos seleccionats (per exemple, en informàtica o enginyeria elèctrica) i edicions preliminars (preprints) dipositades a ArXiv o National Bureau of Economic Research (NBER).

Ara bé, és important remarcar algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 categories temàtiques i més de 300 disciplines. Així, les dades de les revistes en les altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix que els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

A més, Google Scholar Metrics conté moltes publicacions que no consten a les llistes per llengües i/o per categories (per exemple, s’hi poden buscar les revistes en llengua catalana). S’hi exclouen les publicacions amb menys de 100 articles o que no han rebut cap citació (2011-2015).

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Informe sobre l’evolució del sistema valencià d’R+D+I (2015)

INFORMEEl Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana (ACCIDI) ha publicat la 16a edició de l’informe «La investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana: Informe 2015».

L’informe presenta dos grans apartats: el primer capítol tracta l’R+D a la Comunitat Valenciana, amb 57 indicadors a partir de les dades de l’any 2013 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); d’altra banda, el segon capítol s’ocupa de la política científica i tecnològica valenciana a partir de la informació recopilada per l’ACCIDI (dades de l’any 2014).

En general, les conclusions sobre l’evolució del sistema d’R+D+i valencià són força pessimistes, encara que hi ha alguns punts positius. Pel que fa a la part negativa, els pressupostos públics, la despesa per a R+D i el personal ocupat han seguit en declivi per vuitè any consecutiu, si bé amb una menor intensitat que en exercicis anteriors. A més, el sistema d’innovació segueix funcionant sota mínims. Ara bé, cal destacar que un any més ha continuat creixent la producció científica dels investigadors valencians en revistes d’impacte de reconegut prestigi.

Val a dir que aquesta 16a edició de l’informe inclou dues novetats:
a) El factor crisi econòmica: Un apartat específic analitza el comportament de les variables més rellevants del sistema al llarg de tot el període de la crisi econòmica per calibrar de la forma més precisa possible l’impacte en el sistema valencià d’R+D+I.
b) Baròmetre de la innovació empresarial: Aquest nou apartat serveix per conèixer, de forma qualitativa, l’opinió dels experts, sobretot pel que fa al sistema valencià d’innovació.

Per més informació podeu consultar l’Informe 2015 al lloc web de l’ACCIDI.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

La CRUE constata la crisi de la innovació basada en la recerca universitària

Informe I+TC CRUE 2014La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha publicat l’«Informe de la encuesta de Investigación y Transferencia de Conocimiento 2014 de las Universidades Españolas». Es tracta d’una iniciativa conjunta de la RedOTRI Universidades i la Red de Unidades de Gestión de la Investigación (RedUGI), que s’ha anat ampliant, consolidant i harmonitzant, fins a ser un referent en la informació sobre recerca i transferència a l’Estat espanyol. L’edició 2014 ha estat contestada per un 95% de les 70 universitats interpel·lades.

En general, el comportament de l’activitat universitària en recerca i transferència de coneixement en l’any 2014 reflecteix una desacceleració del retrocés experimentat els darrers anys, gràcies a un canvi parcial en la trajectòria del deteriorament de la recerca amb fons públics, si bé això no pot compensar la tendència negativa en la transferència de coneixement a les empreses. Els autors de l’informe conclouen que la sortida de la crisi econòmica no compta amb la innovació basada en la recerca com un dels seus components estratègics.

Algunes de les aportacions més significatives de l’informe són:

Continua llegint

Base de dades sobre polítiques de propietat intel·lectual a universitats i institucions científiques

WIPOLa World Intellectual Property Organization (WIPO) ha creat una base de dades amb documentació sobre polítiques de propietat intel·lectual a les universitats i institucions científiques. En aquest sentit, la WIPO considera que cal desenvolupar una política sòlida en matèria de propietat intel·lectual per traslladar al mercat els descobriments de la recerca bàsica i aplicada.

Les activitats científiques de les universitats i institucions públiques de recerca produeixen resultats en forma d’invencions, moltes de les quals són patentables mentre que d’altres només són proves de concepte o prototipus. A més, els governs volen accelerar la transformació de les invencions en processos i productes industrials a partir d’una col·laboració forta entre el sector privat i l’acadèmic. Un requisit per aquesta col·laboració consisteix en comptar amb una política institucional de propietat intel·lectual, els objectius de la qual són, per exemple, aportar seguretat jurídica, promoure l’R+D o evidenciar els avantatges de comercialitzar una invenció.

La base de dades sobre polítiques de propietat intel·lectual de la WIPO conté gairebé 350 documents amb polítiques, manuals i models d’acord generats per universitats i institucions de recerca d’arreu del món. A més, permet buscar informació segons diversos criteris: tipus d’institució; país o regió; àrees de treball; idioma; i documents annexos.

Per a més informació, podeu consultar la base de dades de la WIPO.

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

Journal Scholar Metrics mesura l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats

ec3Journal Scholar Metrics és un portal bibliomètric desenvolupat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR). El portal mostra l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats a partir del recompte de citacions bibliogràfiques dels seus articles a Google Scholar Metrics (GSM). En total s’han identificat 9.196 revistes editades en 82 països diferents, agrupades en 22 disciplines i ordenades segons l’Índex H5 (és a dir, l’Índex H dels articles publicats a la revista en els darrers 5 anys).

El portal Journal Scholar Metrics inclou únicament les revistes que han publicat més de 100 articles en el quinquenni 2010-2014 i tenen com a mínim una citacio. D’altra banda, s’han exclòs les revistes escrites en llengües no llatines.

Les novetats principals que presenta Journal Scholar Metrics són les següents:
a) Identificació de totes les revistes indexades al GSM en els camps de l’Art, Ciències Socials i Humanitats.
b) Càlcul de l’impacte de les revistes amb autocitacions i sense.
c) Presentació de dos nous indicadors: per un costat, total de citacions que contribueix a l’Índex H5, amb autocitacions i sense, calculant el percentatge que representen les autocitacions sobre el total. Així mateix, es calcula l’Índex H5 amb autocitacions i sense.
d) Utilització d’un nou sistema de categorització de revistes: les publicacions es classifiquen com revistes nuclears i relacionades en funció del seu grau de vinculació temàtica amb la disciplina. Per a fer-ho s’utilitzen classificacions subsidiàries dels repertoris i bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries i especialitzades.
e) Els resultats es poden visualitzar per categories temàtiques i/o països de publicació.

Per més informació, podeu consultar el portal Journal Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria  publicades a aquest blog.

Maredata, la xarxa espanyola de dades de recerca d’accés obert

maredataMaredata és una xarxa espanyola sobre dades de recerca d’accés obert finançada pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). Aquesta iniciativa ha estat posada en marxa per sis universitats espanyoles i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’objectiu és consolidar la col·laboració entre grups de recerca espanyols centrats en l’estudi de les dades científiques i aconseguir una major participació en projectes del programa europeu Horizon 2020.

La xarxa pretén establir relació amb sectors interessats en el tractament de dades científiques com ara la indústria o les empreses de serveis. Aquestes dades tenen un gran potencial d’aprofitament i reutilització, i poden facilitar la creació de nous productes o models de negoci. El fet de compartir i accedir a les dades generades durant l’activitat investigadora aporta molts beneficis, ja que proporciona transparència a les institucions en els processos d’obtenció o de generació de dades i promou la col·laboració de grups interdisciplinaris i evita les duplicitats.

Aquest projecte ha estat creat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC; la Unitat d’Informació i Investigació Social i Sanitària (UISYS) del CSIC i de la Universitat de València (UV); l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO) del CSIC i de la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat d’Alacant (UA); la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); i, com a centre coordinador, la Universitat de Barcelona (UB).

Per més informació podeu consultar altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

RRI Tools per una recerca i innovació responsables

RRI ToolsRRI_Tools és un projecte del programa Horizon 2020 que té l’objectiu d’implementar la Recerca i Innovació Responsables (RRI, sigles en anglès), així com involucrar la societat en les decisions sobre el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Aquest  projecte europeu està coordinat per l’Obra Social “la Caixa” juntament amb la participació de 25 institucions europees. Recentment ha presentat l’eina RRI Toolkit per a donar suport en el disseny i la implementació de projectes d’RRI.

El concepte RRI es defineix com un procés on tots els actors socials treballen conjuntament per tal d’alinear els resultats de la recerca i innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat. En aquest procés, participen actors diversos que presenten diferents nivells d’expertesa.

En aquest context, s’ha desenvolupat l’RRI Toolkit, un paquet d’eines digitals de participació per ajudar a implementar la RRI d’una manera pràctica. D’una banda, ofereix un motor de cerca amb filtres específics per buscar publicacions especialitzades; materials de formació; eines per a la implementació i l’autoavaluació pràctiques; exemples de bones pràctiques, entre d’altres. El portal també ofereix una eina d’auto-reflexió per ajudar a reflexionar sobre la pràctica professional i trobar recursos que s’ajustin a les seves necessitats. Aquesta eina es centra en els sis objectius polítics definits per la Comissió Europea (CE) en el marc de la RRI: l’ètica; la igualtat de gènere; la governança; l’accés obert; la participació ciutadana; i finalment, l’educació científica.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web RRI Tools.

Butlletí mensual
Twitter