Fonts d’informació

Observatori Social de “la Caixa”

obsL’Observatori Social de “la Caixa” té l’objectiu d’aportar idees i resultats científicament contrastats amb un focus especial sobre els àmbits d’activitat principals de l’Obra Social “la Caixa”: Inclusió social; Educació; Ciència; i, per últim, Cultura.

Aquest observatori publica en línia una sèrie d’indicadors generals i temàtics en el context europeu i internacional, que contribueixen a un diagnòstic acurat de la realitat. Aquesta informació es complementa amb estudis originals sobre qüestions socials d’interès; articles; infodades; entrevistes; i, finalment, ressenyes de llibres recents que proposen idees innovadores.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Observatori Social de “la Caixa”.

Compartir

El CSUC publica dos documents sobre la gestió de dades de recerca

CSUCEl Grup de Treball de Suport a la Recerca del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) dos documents sobre la gestió de dades de recerca, en concret sobre els plans de gestió i la selecció d’un repositori.

El document «Plans de Gestió de Dades» pretén donar suport als investigadors a l’hora de crear plans per gestionar les dades dels projectes finançats pel programa europeu Horizon 2020. Cada apartat del document (dades del projecte, referència i descripció del conjunt de dades, estàndards i metadades, dades compartides, arxiu i preservació) presenta indicacions concretes i exemples pràctics.

D’altra banda, el document «Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca» s’adreça als investigadors que necessiten seleccionar un dipòsit, atès que a partir de l’any 2017 l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot) del programa Horizon 2020 requerirà a tots els projectes finançats la publicació de les dades de recerca en obert.

La decisió d’escollir un repositori pot arribar a ser tot un repte perquè només algunes disciplines acadèmiques han establert i consolidat determinats dipòsits de dades de recerca. També cal recordar l’existència de repositoris multidisciplinaris com, per exemple, Zenodo. La selecció del dipòsit comporta una planificació a l’hora de generar les dades, ja que cal complir amb els seus requisits (estàndards de metadades, documentació, drets d’autor, preservació…).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CSUC, així com els documents publicats a RECERCAT.

Redalyc, una plaforma hispanoamericana de revistes i indicadors bibliomètrics en accés obert

RedalycEl Sistema de Información Científica Redalyc és una plataforma de serveis d’informació científica en accés obert a escala d’Hispanoamèrica adreçat a estudiants, investigadors, editors i responsables científics i tecnològics. Aquest recurs d’informació permet la recuperació i consulta de continguts especialitzats a text complet, a més de la generació d’indicadors bibliomètrics quantitatius i qualitatius. Es tracta d’un projecte impulsat per la Universidad Autónoma del Estado de México (UAEM) en col·laboració amb institucions d’educació superior, centres de recerca, associacions professionals i editorials científiques.

Redalyc conté actualment 1.138 revistes publicades a 22 països hispanoamericans i distribuïdes en grans disciplines científiques de la manera següent: 662 revistes de Ciències socials; 341 de Ciències naturals i exactes; 133 d’Humanitats; i, per últim, 2 multidisciplinàries. En total, es dóna accés a 493.292 articles a text complet.

A partir de la informació de les revistes, l’apartat Indicadores cienciométricos ofereix dades bibliomètriques pel període 2005-2014 en format de taules, gràfics i mapes sobre països, disciplines, revistes i institucions. Cada un d’aquests subapartats permet la consulta d’indicadors de publicació, de coautoria i de descàrregues.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Redalyc.

Informe: «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona»

R+D i Innovació a BarcelonaEl Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha publicat l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona», redactat per Xavier Testar, Martí Parellada i Claudia Nieva. L’objectiu de l’estudi és presentar una panoràmica detallada de l’estat actual del sistema d’R+D i innovació de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que representa entre el 80% i el 90%, segons el paràmetre que es consideri, del conjunt de Catalunya.

El capítol 1 de l’informe presenta l’evolució 2000-2013 de la inversió i de l’ocupació en R+D a Catalunya i també en comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol, la Unió Europea (UE) i l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). El capítol 2 revisa quins són els principals agents del sistema de Barcelona. Al capítol 3 es presenten un conjunt de paràmetres relacionats amb la transferència tecnològica (patents, empreses spin-off, capital risc, etc.), amb una especial atenció a la naturalesa de l’ocupació, el nivell formatiu dels recursos humans i el pes relatiu en l’ocupació de les activitats econòmiques intensives en coneixement. Al capítol 4, l’estudi es complementa amb les aportacions de diversos agents del sistema. Finalment, l’informe es tanca amb un capítol de valoracions i propostes, elaborat i aprovat per la Comissió Executiva del CESB.

El bon posicionament de Barcelona, mesurada en nombre de publicacions o en ajuts de l’European Research Council (ERC), indica que la ciència que es fa a la ciutat i la seva àrea metropolitana, i per extensió al conjunt de Catalunya, permet visibilitat internacional i capacitat d’atracció de talent, especialment científic, així com de captació de recursos associats a l’R+D. A la vegada, l’important pes de l’ocupació vinculada a àmbits creatius, en sentit ampli que inclou la recerca, indica un elevat potencial perquè Barcelona sigui un important actor en l’economia del coneixement. Ara bé, la traducció en desenvolupament econòmic dels resultats de la recerca requereix que el territori disposi d’un ecosistema de la innovació que faciliti la transformació del nou coneixement en nous (o millorats) productes o serveis.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona».

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Open Science Framework (OSF), una iniciativa per impulsar la ciència oberta

SOCL’Open Science Framework (OSF) és una iniciativa acadèmica desenvolupada pel Center for Open Science (COS), el qual té l’objectiu d’augmentar la llibertat, la integritat i la reproductibilitat de la investigació científica.

L’OSF ofereix diversos serveis a l’investigador com ara mantenir els fitxers, dades i protocols en una ubicació centralitzada. A més, permet gestionar els projectes, veure’n els canvis, compartir de forma ràpida informació clau i permetre que altres professionals els citin.  També facilita l’intercanvi de materials i dades dins d’un laboratori o entre equips de recerca, a més d’acreditar les contribucions individuals per a tots els aspectes del procés d’investigació.

En aquest context, un dels projectes més destacats que es desenvolupa és el SocArXiv, un dipòsit digital d’accés obert especialitzat en ciències socials i humanitats. El model clàssic d’aquest tipus d’iniciatives és arXiv (Cornell University), un servei especialitzat en edicions preliminars d’articles (preprints) en física, matemàtiques, informàtica, biologia quantitativa, finances i estadística. Val a dir que l’objectiu a llarg termini del dipòsit SocArXiv és esdevenir un sistema editorial que substitueixi les revistes tradicionals.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’OSF.

Dos informes sobre l’estat de la innovació europea (2016)

La innovació és un factor clau per al creixement econòmic. Les edicions noves de dos informes publicats per la Comissió Europea (CE) analitzen el progrés general de la innovació europea a escala estatal i regional. En aquest context, els territoris de llengua i cultura catalanes segueixen una tendència descendent que els allunya de la mitjana europea.

a) «2016 European Innovation Scoreboard»

EIS 2016L’informe «2016 European Innovation Scoreboard» (abans «Innovation Union Scoreboard») proporciona una anàlisi comparativa del comportament en innovació dels 28 països membres de la Unió Europea (UE), a més d’Islàndia, Israel, Macedònia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia i Ucraïna. L’estudi valora les fortaleses i debilitats dels sistemes nacionals d’innovació i identifica les àrees a millorar. Els 25 indicadors d’innovació usats corresponen a 8 dimensions: recursos humans; sistemes de recerca; finançament i suport; inversió privada; enllaços i emprenedoria; actius intel·lectuals; empreses innovadores; i, per últim, efectes econòmics.

A escala mundial, es constata que Europa segueix progressant per convergir amb als líders mundials en innovació (Corea del Sud, els Estats Units d’Amèrica i el Japó), però encara existeixen limitacions derivades de l’escassa inversió empresarial i un marc restrictiu.

Continua llegint

Google Scholar Metrics (2016)

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2016 de Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes científiques que també permet consultar la visibilitat i influència de les publicacions més recents. Així, Google Scholar Metrics facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 12 idiomes ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics.

El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2011-2015). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre del primer indicador.

Les dades bibliomètriques es generen a partir de les citacions de tots els articles indexats a Google Scholar (fins al juny del 2016). Aquest motor de cerca acadèmic indexa els articles que compleixen els criteris d’inclusió, a més de comunicació a congressos seleccionats (per exemple, en informàtica o enginyeria elèctrica) i edicions preliminars (preprints) dipositades a ArXiv o National Bureau of Economic Research (NBER).

Ara bé, és important remarcar algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 categories temàtiques i més de 300 disciplines. Així, les dades de les revistes en les altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix que els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

A més, Google Scholar Metrics conté moltes publicacions que no consten a les llistes per llengües i/o per categories (per exemple, s’hi poden buscar les revistes en llengua catalana). S’hi exclouen les publicacions amb menys de 100 articles o que no han rebut cap citació (2011-2015).

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Informe sobre l’evolució del sistema valencià d’R+D+I (2015)

INFORMEEl Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana (ACCIDI) ha publicat la 16a edició de l’informe «La investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana: Informe 2015».

L’informe presenta dos grans apartats: el primer capítol tracta l’R+D a la Comunitat Valenciana, amb 57 indicadors a partir de les dades de l’any 2013 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); d’altra banda, el segon capítol s’ocupa de la política científica i tecnològica valenciana a partir de la informació recopilada per l’ACCIDI (dades de l’any 2014).

En general, les conclusions sobre l’evolució del sistema d’R+D+i valencià són força pessimistes, encara que hi ha alguns punts positius. Pel que fa a la part negativa, els pressupostos públics, la despesa per a R+D i el personal ocupat han seguit en declivi per vuitè any consecutiu, si bé amb una menor intensitat que en exercicis anteriors. A més, el sistema d’innovació segueix funcionant sota mínims. Ara bé, cal destacar que un any més ha continuat creixent la producció científica dels investigadors valencians en revistes d’impacte de reconegut prestigi.

Val a dir que aquesta 16a edició de l’informe inclou dues novetats:
a) El factor crisi econòmica: Un apartat específic analitza el comportament de les variables més rellevants del sistema al llarg de tot el període de la crisi econòmica per calibrar de la forma més precisa possible l’impacte en el sistema valencià d’R+D+I.
b) Baròmetre de la innovació empresarial: Aquest nou apartat serveix per conèixer, de forma qualitativa, l’opinió dels experts, sobretot pel que fa al sistema valencià d’innovació.

Per més informació podeu consultar l’Informe 2015 al lloc web de l’ACCIDI.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter