Fonts d’informació

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

RRI Toolkit, un paquet d’eines digitals per una recerca i innovació responsables

RRI ToolkitEn el marc del programa Horizon 2020, el projecte RRI Tools ha finalitzat amb la presentació de l’eina RRI Toolkit. La finalitat d’aquest projecte europeu ha sigut implementar la Recerca i Innovació Responsables (RRI, sigles en anglès), així com involucrar la societat en les decisions sobre el desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

RRI Tools ha estat coordinat per l’Obra Social “la Caixa” juntament amb la participació de 25 institucions europees.  El projecte ha desenvolupat un programa formatiu amb un complet conjunt de materials i més de 90 seminaris per constituir una comunitat de pràctica a escala europea.

El concepte RRI es defineix com un procés on tots els actors socials treballen conjuntament per tal d’alinear els resultats de la recerca i innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat. El concepte està adreçat a sis grans temes (ètica, igualtat de gènere, governança, accés obert, participació ciutadana i educació científica) i als cinc sectors involucrats (recerca, educació, política, empresa i societat civil).

El paquet d’eines digitals RRI Toolkit vol donar suport al disseny i la implementació de projectes d’RRI. Aquest conjunt d’eines conté prop de 500 recursos agrupats en 4 tipologies: eines; pràctiques inspiradores; projectes; i, per últim, documents de referència. La cerca de recursos per paraula clau es pot filtrar per tipologia, temes, sectors, àrees temàtiques i idiomes. RRI Toolkit està dissenyat per servir a la comunitat i continuar creixent i desenvolupant-se com a eina participativa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web RRI Tools.

Un informe analitza com maximitzar l’impacte dels programes d’R+D+I finançats per la UE

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes». L’estudi analitza la relació entre la inversió en R+D+I de la Unió Europea (UE) i el rendiment econòmic que se’n deriva, així com l’impacte que crea en ocupació i creixement. L’informe ha estat redactat per un Grup d’Alt Nivell d’experts, i es basen en l’avaluació del programa Horizon 2020.

Segons l’informe, del 20 % al 30 % de les millors universitats del món participen en el programa Horizon 2020, així com algunes de les institucions de recerca més innovadores. D’altra banda, però, el programa ha de millorar en com atraure empreses de primer nivell, ja que tot i l’aparició de mercats basats en la tecnologia i internet, Europa ha creat poques empreses que dominin aquest sector. Val a dir que també es pretén introduir canvis per a captar més talent investigador.

Tot i que el programa Horizon 2020 representa només el 10 % del total de la despesa pública en R+D+I, a alguns països els Programes Marc europeus juguen un paper molt important. Per exemple, a Xipre suposa un 25,9 % de la despesa en recerca, mentre que a Alemanya aquesta xifra és de l’1,5 %. No obstant això, els estats membres menys poderosos reben menys que durant el període 2007-2013, per la qual cosa és necessari trobar vies per augmentar la seva capacitat de recerca i innovació.

L’estudi també assenyala que l’Horizon 2020 té un enfocament més flexible a l’hora de respondre als nous reptes emergents com les crisis humanitàries. En aquest sentit, el programa ha contribuït a finançar ajuts en matèria de migracions o de combatre brots de malalties com ara el Zika o el virus de l’Ebola, en què es van destinar 45 milions d’euros segons Science Business.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes» al lloc web de la CE.

Informe: «Científicas en cifras 2015»

La Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC) del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO) ha publicat la quarta edició de l’informe «Científicas en cifras 2015: Estadísticas e indicadores de la (des)igualdad de género en la formación y profesión investigadora». Aquesta publicació analitza la presència de dones en els diversos nivells i àmbits de la ciència a Espanya, fent èmfasi en la carrera investigadora en universitats i organismes públics de recerca, la composició d’òrgans de decisió i la participació en convocatòries de finançament d’R+D+i.​ L’informe conclou que el percentatge de dones científiques a l’Estat és del 39 %, una xifra que, tot i que supera en sis punts la mitjana europea (situada en el 33 %), només ha variat unes dècimes en l’última dècada.

Les dades de l’informe mostren que, per sectors, les dones representen el 46 % dels llocs de treball d’investigació a l’administració pública, quatre punts més que la mitjana europea (42 %); el 42 % a l’ensenyament superior, i el 31 % al sector empresarial (a Europa el percentatge és del 20 %). Ara bé, tot i que, globalment, Espanya consta de més dones científiques, continua havent-hi menys representació femenina en els rangs més alts de llocs de treball. Només el 21 % dels càrrecs de direcció i càtedres de les universitats públiques estan ocupats per dones. De fet, la segregació vertical segueix existint als òrgans de govern de les universitats, i s’ha observat un retrocés en la proporció de rectores i vicerectores.

L’estudi també constata una certa segregació horitzontal en totes les categories investigadores. Les bretxes majors i més consistents en universitats públiques assenyalen que les dones tendeixen a concentrar-se especialment més que els homes en Ciències socials. No obstant això, en Enginyeria i Tecnologia es concentren més les investigadores (30,9 %) que els investigadors (27,3 %). Aquest fet inverteix el patró tradicional de gènere observat en universitats i en el conjunt de l’administració pública.

Pel que fa a les tesis, la proporció de dones que van aprovar la tesi doctoral l’any 2012 a Espanya (50 %) supera en 3 punts la de la Unió Europea (47 %). Però en relació amb les convocatòries de projectes, les dones solen tenir una taxa d’èxit menor que la dels homes, tot i que les diferències tendeixen a ser menors que en el passat. En canvi, pel que fa a les beques entregades per l’Estat, les taxes d’èxit (la relació entre el nombre d’ajudes concedides i les sol·licitades) s’han equilibrat entre dones i homes.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «Científicas en cifras 2015» així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Butlletí mensual
Twitter