Fonts d’informació

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

Compartir

Journal Scholar Metrics mesura l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats

ec3Journal Scholar Metrics és un portal bibliomètric desenvolupat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR). El portal mostra l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats a partir del recompte de citacions bibliogràfiques dels seus articles a Google Scholar Metrics (GSM). En total s’han identificat 9.196 revistes editades en 82 països diferents, agrupades en 22 disciplines i ordenades segons l’Índex H5 (és a dir, l’Índex H dels articles publicats a la revista en els darrers 5 anys).

El portal Journal Scholar Metrics inclou únicament les revistes que han publicat més de 100 articles en el quinquenni 2010-2014 i tenen com a mínim una citacio. D’altra banda, s’han exclòs les revistes escrites en llengües no llatines.

Les novetats principals que presenta Journal Scholar Metrics són les següents:
a) Identificació de totes les revistes indexades al GSM en els camps de l’Art, Ciències Socials i Humanitats.
b) Càlcul de l’impacte de les revistes amb autocitacions i sense.
c) Presentació de dos nous indicadors: per un costat, total de citacions que contribueix a l’Índex H5, amb autocitacions i sense, calculant el percentatge que representen les autocitacions sobre el total. Així mateix, es calcula l’Índex H5 amb autocitacions i sense.
d) Utilització d’un nou sistema de categorització de revistes: les publicacions es classifiquen com revistes nuclears i relacionades en funció del seu grau de vinculació temàtica amb la disciplina. Per a fer-ho s’utilitzen classificacions subsidiàries dels repertoris i bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries i especialitzades.
e) Els resultats es poden visualitzar per categories temàtiques i/o països de publicació.

Per més informació, podeu consultar el portal Journal Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria  publicades a aquest blog.

Maredata, la xarxa espanyola de dades de recerca d’accés obert

maredataMaredata és una xarxa espanyola sobre dades de recerca d’accés obert finançada pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). Aquesta iniciativa ha estat posada en marxa per sis universitats espanyoles i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’objectiu és consolidar la col·laboració entre grups de recerca espanyols centrats en l’estudi de les dades científiques i aconseguir una major participació en projectes del programa europeu Horizon 2020.

La xarxa pretén establir relació amb sectors interessats en el tractament de dades científiques com ara la indústria o les empreses de serveis. Aquestes dades tenen un gran potencial d’aprofitament i reutilització, i poden facilitar la creació de nous productes o models de negoci. El fet de compartir i accedir a les dades generades durant l’activitat investigadora aporta molts beneficis, ja que proporciona transparència a les institucions en els processos d’obtenció o de generació de dades i promou la col·laboració de grups interdisciplinaris i evita les duplicitats.

Aquest projecte ha estat creat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC; la Unitat d’Informació i Investigació Social i Sanitària (UISYS) del CSIC i de la Universitat de València (UV); l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO) del CSIC i de la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat d’Alacant (UA); la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); i, com a centre coordinador, la Universitat de Barcelona (UB).

Per més informació podeu consultar altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

RRI Tools per una recerca i innovació responsables

RRI ToolsRRI_Tools és un projecte del programa Horizon 2020 que té l’objectiu d’implementar la Recerca i Innovació Responsables (RRI, sigles en anglès), així com involucrar la societat en les decisions sobre el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Aquest  projecte europeu està coordinat per l’Obra Social “la Caixa” juntament amb la participació de 25 institucions europees. Recentment ha presentat l’eina RRI Toolkit per a donar suport en el disseny i la implementació de projectes d’RRI.

El concepte RRI es defineix com un procés on tots els actors socials treballen conjuntament per tal d’alinear els resultats de la recerca i innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat. En aquest procés, participen actors diversos que presenten diferents nivells d’expertesa.

En aquest context, s’ha desenvolupat l’RRI Toolkit, un paquet d’eines digitals de participació per ajudar a implementar la RRI d’una manera pràctica. D’una banda, ofereix un motor de cerca amb filtres específics per buscar publicacions especialitzades; materials de formació; eines per a la implementació i l’autoavaluació pràctiques; exemples de bones pràctiques, entre d’altres. El portal també ofereix una eina d’auto-reflexió per ajudar a reflexionar sobre la pràctica professional i trobar recursos que s’ajustin a les seves necessitats. Aquesta eina es centra en els sis objectius polítics definits per la Comissió Europea (CE) en el marc de la RRI: l’ètica; la igualtat de gènere; la governança; l’accés obert; la participació ciutadana; i finalment, l’educació científica.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web RRI Tools.

Research and Innovation Observatory (RIO)

logo-ec-rio1El  Joint Research Centre (JRC) Research and Innovation Observatory (RIO) és una iniciativa de la Comissió Europea (CE) que supervisa i analitza l’evolució de la recerca i innovació a l’àmbit nacional i europeu. En aquest marc, l’Horizon 2020 Policy Support Facility (PSF) elabora una sèrie d’informes anuals d’investigació que faciliten el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de recerca i innovació.

Aquest portal web ofereix informació quantitativa i qualitativa actualitzada, per països i a escala global europea, i documents i informes sobre polítiques, estadístiques i indicadors clauA més, el portal constitueix una base de coneixement important per donar suport al Semestre Europeu, el cicle anual de coordinació de les polítiques econòmiques de la Unió Europea (UE) i, en concret, a l’anàlisi que es fa anualment sobre les polítiques i resultats de la recerca i la innovació dels diferents països membres.

A partir del 2016, el RIO també proporcionarà  una sèrie d’informes d’anàlisis temàtiques sobre qüestions com l’impacte dels instruments de finançament públic en l’excel·lència; les polítiques per donar suport al creixement d’empreses innovadores; la consolidació fiscal intel·ligent; i finalment, els mecanismes de transferència de coneixements eficaços entre el món empresarial i l’acadèmic.

Per més informació podeu consultar el lloc web del RIO.

Repositori d’Instantànies de Recerca

rep2El Repositori d’Instantànies de Recerca és un instrument per mesurar i avaluar la recerca biomèdica realitzada a Catalunya. El dipòsit difon, valida, emmagatzema i mostra exemples de resultats de recerca que hagin tingut un impacte social. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), des del grup Impacte Social de la Recerca (ISOR), coordina la identificació de les instantànies en col·laboració amb els centres biomèdics catalans.

L’impacte social de la recerca es refereix a tots els beneficis reals experimentats dels resultats de la recerca, incloses persones, organitzacions, comunitats, regions o altres entitats. Aquests beneficis poden estar relacionats amb la influència de la recerca en les decisions que afecten els sistemes de salut; la pràctica clínica; la gestió sanitària i/o pública; la millora de la salut i el benestar social; o la promoció dels beneficis econòmics en la societat.

El Repositori d’Instantànies de Recerca recull informació sobre: de què va la recerca; els resultats aconseguits pels investigadors; com es beneficien els ciutadans; com s’ha comprovat l’impacte social; informació sobre els investigadors que han realitzat la recerca; entre d’altres. El format de les instantànies és en forma de díptic i el llenguatge utilitzat és planer. Actualment disposa de tres exemples d’instantànies de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’AQuAS.

Observatorio de la Ciencia Ciudadana

OBSL’Observatorio de la Ciencia Ciudadana és un projecte  de la Fundació Ibercivis, cofinançat per la Fundación Española de la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). L’objectiu d’aquesta iniciativa és comprendre l’impacte de la ciència ciutadana en la cultura científica espanyola gràcies a les noves pràctiques de participació amb els nous mitjans digitals. El projecte està dut a terme per l’equip de la Fundació Ibercivis, entitat experta en el desenvolupament d’anàlisis i experiments de ciència ciutadana.

La ciència ciutadana es refereix a la participació del públic en general en activitats d’investigació científica en què els ciutadans contribueixen activament, sigui amb el seu esforç intel·lectual o amb el coneixement del seu entorn o aportant les seves pròpies eines i recursos. Com a resultat d’aquest escenari obert les interaccions entre la ciència, la societat i la política es milloren i es facilita una investigació més democràtica.

L’Observatorio de la Ciencia Ciudadana identifica grups de recerca; programes de finançament; iniciatives ciutadanes; espais físics i entitats de tot l’àmbit espanyol. Aquests elements es poden consultar a través d’un mapa geogràfic que permet filtrar la informació segons el tipus d’iniciativa (divulgació; espai; finançament; projecte; recerca; voluntariat) i l’àrea de coneixement (Astronomia; Biodiversitat i medi ambient; Ciències jurídiques i economia; Ciències socials i humanitats; Creació digital; Energia; Enginyeria; Matemàtiques; Salut i biotecnologia; Sistemes complexos; i TIC’s).

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana.

Microsoft Academic, un cercador de producció científica

search Microsoft Academic és un motor de cerca de Microsoft que s’utilitza per a obtenir articles científics i treballs acadèmics. Aquest servei es basa en la infraestructura de rastreig del cercador Bing i actualment proporciona accés a més de 80 milions de publicacions.

Aquesta eina ha desenvolupat una estructura de dades que facilita l’obtenció de coneixement acadèmic i les connexions en la recerca a temps real. A més, impulsa la cerca semàntica que facilita els suggeriments i recomanacions segons les necessitats dels usuaris. Les consultes es poden realitzar a través d’una cerca simple o avançada, i els resultats es poden filtrar per anys; afiliacions; autors; camps d’estudi; revistes; i sèries de conferències.

Les cerques obtingudes ofereixen la possibilitat d’obtenir dades des de perspectives diferents: comunitats d’organitzacions i autors dins d’una mateixa àrea temàtica; recompte de citacions dels documents, paraules clau i autors; conferències per àrea temàtica; xarxes de col·laboració d’un autor en concret; publicacions citades per una publicació; entre d’altres.

Per més informació podeu consultar el lloc web de Microsoft Academic.

Projecte: «100 anys de matemàtiques a l’IEC»

100 anys matemàtiques IECLa Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat els resultats del projecte de recerca «100 anys de matemàtiques a l’IEC». Així, mitjançant un lloc web, es dóna visibilitat a les principals fites i esdeveniments, als personatges i institucions involucrats, al procés institucional al voltant de les matemàtiques generades i/o difoses per l’IEC, i als resultats pedagògics, científics, tècnics i socials assolits en el període 1911-2011.

Engegat el maig del 2012, el projecte vol donar visibilitat i accés al valuós material documental, el qual ha estat acuradament rastrejat, estudiat i tractat, de manera que es pot accedir a la informació sobre cada document mitjançant l’apartat Cerca a les bases de dades. En aquest sentit, les diverses característiques dels fons estudiats i de la tipologia dels documents trobats han obligat a fer un disseny particular per a cadascun dels cinc fons d’arxiu estudiats:
– Secció de Ciències i Tecnologia (abans Secció de Ciències i anteriorment Institut de Ciències).
– Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la seva antecessora, la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques.
Centre de Recerca Matemàtica (CRM).
Fundació Ferran Sunyer Balaguer (FFSB).
Diputació de Barcelona (Consell de Pedagogia).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web «100 anys de matemàtiques a l’IEC».

Inquiro, un nou cercador especialitzat en ciències de la salut

InquiroLa Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya ha presentat Inquiro, un cercador únic per a la descoberta i accés a la informació científica especialitzada en salut en qualsevol format (articles, llibres i capítols, actes de congressos, informes, tesis, patents, recursos web, etc.). D’aquesta manera, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya vol potenciar la localització i recuperació de la informació científica per tal de millorar la qualitat de l’assistència sanitària, de la recerca biomèdica i de la gestió sanitària.

Inquiro permet consultar de forma simultània les fonts d’informació següents: catàleg de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya; Scientia, dipòsit d’informació digital del Departament de Salut; revistes i llibres electrònics subscrits per la Biblioteca (cal estar registrat); i, per últim, continguts rellevants en accés obert. La cerca es pot realitzar per frase o paraula lliure, o de forma avançada (per camps específics i amb diferents filtres).

Un cop localitzats els documents, Inquiro indica si estan disponibles a text complet, en paper o si s’han de sol·licitar mitjançant un servei específic d’obtenció de documents. A més, el cercador permet desar en una carpeta temporal els documents interessants per a l’usuari. També permet exportar els resultats a un gestor de referències bibliogràfiques, veure la citació bibliogràfica o enviar registres per correu electrònic.

Per a més informació, podeu consultar el cercador Inquiro.

Butlletí mensual
Twitter