Fonts d’informació

L’Observatori de la Recerca (OR-IEC) estrena un nou lloc web

Avui dimecres 28 de juny, l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) estrena un nou lloc web. La nova adreça és:

http://observatori.iec.cat

Us recordem que els subscriptors del Blog de l’OR-IEC, mitjançant el canal RSS, heu de canviar l’adreça actual per la nova:

Adreça actual:
http://blogs.iec.cat/observatori/feed/
Adreça nova:
http://observatori.iec.cat/feed/

Us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant la màxima difusió d’aquest servei obert a tota la comunitat científica.

Salutacions de l’equip de l’OR-IEC

Projecte Science2Society (S2S)

L’Science2Society (S2S) és un projecte europeu, en el qual hi participa la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), centrat en millorar l’eficiència del sistema d’innovació a Europa. L’S2S avalua els mecanismes a través dels quals les universitats, les institucions de recerca, la societat i la indústria col·laboren per crear nous negocis, convertir la tecnologia en productes i serveis, i atraure finançament. El projecte el conformen 18 socis entre els que destaquen grans empreses com FIAT, Atos o CA Technologies i altres entitats de recerca punteres a Europa.

L’S2S ha editat un catàleg de bones pràctiques (Best Practices for Open Innovation) a partir d’experiències reals de col·laboració entre ciència i indústria en innovació oberta. Per a cadascun d’aquests casos, s’han descrit aspectes significatius com el context, els factors clau de l’èxit i les barreres associades (com per exemple colls d’ampolla), per a que siguin d’utilitat com a model en la implementació de nous processos d’innovació.

Així mateix, l’S2S incorpora una base de dades (Knowledge database) que inclou informació relativa als diferents enfocaments de transferència de tecnologia universitat-empresa en termes de metodologia, eines, millors pràctiques i de recollida d’experiències per part d’actors del propi consorci o de l’exterior.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del projecte Science2Society (S2S).

Observatorio IUNE: Nova edició (2017)

IUNEL’Observatorio IUNE ha presentat una nova edició d’indicadors (2017) per al seguiment de l’R+D+I universitària de l’Estat espanyol.

Aquesta edició analitza l’activitat de 79 universitats públiques i privades en el període 2006-2015 a partir d’un conjunt d’indicadors que s’agrupen en set dimensions: professorat; reconeixement; activitat científica; innovació; competitivitat; finançament; i, per últim, capacitat formativa. Les dades provenen exclusivament de fonts d’informació oficials.

L’Observatorio IUNE es va posar en funcionament l’any 2012 i està coordinat pel Laboratorio de Estudios Métricos de la Información (LEMI) de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en el marc de l’Alianza 4 Universidades (A4U), integrada per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UC3M.

Com a novetats, l’edició actual de l’Observatorio IUNE incorpora la dimensió sobre el finançament de les universitats públiques i s’han actualitzat dades sobre els sexennis del professorat de les universitats públiques i privades. A més, s’inclou un informe que recull els resultats obtinguts en la dècada 2006-2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE.

Informe: «Global Innovation Index (GII) 2017»

La Cornell University, en col·laboració amb l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO) han publicat la 10a edició de la publicació «The Global Innovation Index (GII) 2017».

Enguany, l’informe fa una revisió de l’estat de la innovació en l’agricultura i els sistemes alimentaris entre sectors i geografies. L’estudi avalua la situació de 127 països i economies mundials i inclou 81 indicadors que exploren l’entorn polític, l’educació, les infraestructures i la sofisticació empresarial.

Segons les dades del GII 2017, el rànquing de les 10 economies més innovadores del món, inclou, per aquest ordre: Suïssa, Suècia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, Dinamarca, Singapur, Finlàndia, Alemanya, i Irlanda. En aquesta edició, 15 de les economies que ocupen els 25 primers llocs són europees. Europa, és particularment rica en capital humà i investigació, infraestructura i desenvolupament empresarial. Val a dir que l’Estat espanyol ocupa la 28a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina ocupa la 22a posició i obté molt bones qualificacions en desenvolupament empresarial i en producció de coneixements i tecnologia. D’altra banda, la Índia (60a posició) porta set anys consecutius sobresortint en innovació en relació amb el PIB per càpita.

Per a més informació detallada, podeu consultar el lloc web del GII 2017.

 

Journal Citation Reports (JCR 2017): Presència de revistes catalanes

Journal Citation Reports 2017L’empresa multinacional Clarivate Analytics ha presentat la versió 2017 (dades 2016) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes científiques amb més prestigi d’arreu del món. Aquest índex s’actualitza anualment des del 1975 i està organitzat en dues edicions (Science i Social Sciences) que classifiquen les revistes en 236 disciplines científiques. Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.459 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.856 corresponen a l’edició Science i 3.236 a Social Sciences (hi ha 633 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 132 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR i un total de 1.101 publicacions són en accés obert (un 9,6 % del total).

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4 % del total mundial i un 40 % de les 115 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 37 revistes corresponen a Science (un 50 % del global estatal) i 12 a Social Sciences (un 25 %). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (32 revistes), seguida per Madrid (27) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (8) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana se situa al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques (a l’Estat espanyol n’hi ha 5, un 4,4 % del total). Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 9 publicacions són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2017 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

Catalunya rep un 2,8 % de les subvencions del programa Horizon 2020 en el període 2014-2016

Horizon2020 (CDTI)El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha publicat les dades provisionals del període 2014-2016 sobre la participació espanyola en el programa europeu Horizon 2020.  Aquestes dades inclouen el resum general i el detall per comunitats autònomes i per àrees i temes del programa. Així, l’Estat espanyol és el quart país en subvencions rebudes, amb 1.933,8 M€ (un 9,8 % del total). Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa el primer lloc, amb un 28,6 % de les subvencions estatals i un 2,8 % del global europeu, gairebé el doble del seu percentatge de població (16 % i 1,5 %, respectivament).

Els tres països capdavanters en subvencions del programa Horizon 2020 són Alemanya (3.361,3 M€, un 17 %), el Regne Unit (3.265,9 M€, un 16,5 %) i França (2.204,9 M€, un 11,1 %). D’altra banda, de les 22.947 propostes espanyoles presentades, se n’han finançat 2.893 (un 15,2 % de les quals són liderades).

Per comunitats autònomes, Catalunya se situa en primer lloc (552, 2 M€, un 28,6 % estatal i un 2,8 % europeu), seguida per Madrid (485,7 M€, un 25,1 %), el País Basc (303 M€, un 15,7 %), el País Valencià (149,2 M€, un 7,7 %) i Andalusia (122,9 M€, un 6,4 %). D’altra banda, les Illes Balears han rebut 4,9 M€, un 0,2 % del total espanyol.

En el període 2014-2016, 480 entitats catalanes (311 empreses, un 86 % de les quals són pimes) han participat a 1.047 activitats d’R+D+I (443 liderades, un 42,3 %). Les dades del CDTI també detallen el percentatge de retorn per tipus d’entitat i les entitats amb més subvencions.

Pel que fa al retorn per àrees i temes, Catalunya encapçala la participació estatal de 10 dels 17 apartats del programa Horizon 2020. A més, Catalunya concentra un 69,3 % de les subvencions rebudes en els apartats següents:
European Research Council (ERC): 101,3 M€
Marie Skłodowska-Curie actions (MSCA): 80,3 M€
Health, Demographic Change and Wellbeing (HEALTH): 64,5 M€
Information and Communication Technologies (ICT):  51 M€
Innovation in SMEs: 44,7 M€
Nanotechnologies, Advanced Materials, Advanced Manufacturing and Processing, and Biotechnology (NMBP): 40,8 M€

Per a mes informació, podeu consultar la notícia del CDTI, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

Els 258 professors d’investigació ICREA han rebut 74 milions d’euros de finançament extern (any 2016)

ICREADes de l’any 2001, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reunit una comunitat de científics i acadèmics d’alt nivell de tot el món que treballen en el sistema de recerca català i en totes les disciplines acadèmiques, des de la filosofia a l’astrofísica. ICREA ha jugat un paper fonamental per al reconeixement científic assolit per la recerca catalana en els últims 15 anys.

Recentment s’ha publicat la ICREA Memoir 2016, que destaca algunes de les xifres bàsiques dels seus programes per contractar investigadors (ICREA Research Professors) i per donar suport a la recerca de professors universitaris (ICREA Academia).

a) ICREA Research Professors

ICREA ha seleccionat i contractat investigadors d’arreu del món amb una trajectòria científica sòlida perquè treballin de forma permanent en el sistema de recerca català. Després d’un procés de selecció altament competitiu, només s’han considerat els candidats que tenen una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

L’any 2016, ICREA ha disposat de 258 professors d’investigació, de 28 nacionalitats, que treballen a 9 universitats i 40 centres de recerca de Catalunya. Aquest mateix any, els investigadors han obtingut 74 milions d’euros de finançament extern, fet que implica una mitjana de 288.000 euros per investigador, aproximadament quatre vegades el seu cost. D’altra banda, cada investigador ha mantingut una mitjana de 6,5 llocs de treball altament qualificats i a temps complet.

Des de la perspectiva de la producció científica, l’any 2016 els professors d’investigació ICREA han publicat 32 llibres, 133 capítols de llibre i 1.709 articles (90 % en revistes del primer quartil). A més, els articles han estat citats 2,5 vegades més que la mitjana de cada disciplina.

b) ICREA Academia

Des de l’any 2008, ICREA també ha donat suport als professors més prometedors de les universitats públiques catalanes perquè intensifiquin les seves activitats de recerca. En total, s’han atorgat 209 ajuts, per 5 anys, a professors en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera d’investigació. Al final de l’any 2016, 113 ajuts ICREA Acadèmia estaven en actiu.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Butlletí mensual
Twitter