Fonts d’informació

OAPEN Library, una biblioteca de llibres acadèmics en accés obert

AOPENL’OAPEN Library és una biblioteca en línia que allotja i divulga llibres acadèmics en accés obert, principalment en l’àrea d’humanitats i ciències socials. Aquesta plataforma té l’objectiu de construir una col·lecció de llibres de qualitat controlada  i oferir serveis per als editors, biblioteques i entitats finançadores de la recerca. La col·lecció consta actualment de més de 2.500 publicacions de més de 100 editorials de 18 països i l’any 2015 va superar els 2,5 milions de descàrregues.

Aquest recurs és gestionat per una fundació d’universitats, biblioteques i acadèmies dels Països Baixos. L’OAPEN Library proporciona 4 elements bàsics: qualitat de les publicacions; agregació dels llibres; preservació digital; i finalment, difusió. A més, també disposa d’un cercador que permet buscar les publicacions per text sencer i per metadades, així com explorar els documents per múltiples característiques (matèria, llengua o editorial) o alfabèticament per títol o autor.

Per més informació, podeu consultar el lloc web de lOAPEN Library.

Compartir

ROAD, un directori de recursos científics en accés obert

roadEl Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD) és un servei creat l’any 2014 pel centre internacional International Standard Serial Number (ISSN) amb el suport de la UNESCO. Aquest directori presenta la descripció dels recursos científics que tenen assignat un ISSN i estan publicats en accés obert.

El ROAD té quatre objectius principals:
1. P
roporcionar un únic punt d’accés a diferents tipus de recursos acadèmics en línia publicats a tot el món i d’accés lliure.
2. Informar sobre la qualitat i la importància dels recursos en accés obert.
3. Donar una visió general de la producció científica d’accés obert a tot el món.
4. Demostrar noves formes d’utilitzar l’ISSN per recopilar informació de diverses fonts.

Els recursos en línia que cobreix el ROAD són: revistes; comunicacions; repositoris acadèmics; sèries monogràfiques; i finalment, blogs acadèmics.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del ROAD.

Corpus Textual de la Catalunya del Nord (CTCN)

ctcnEl  Corpus Textual de la Catalunya del Nord (CTCN) és un programa de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), iniciat l’any 2001, que té l’objectiu de recuperar el patrimoni cultural català.

En aquest context, s’ha elaborat el Catàleg d’Impresos Rossellonesos (CIR) que descriu tipobibliogràficament les impressions realitzades a Perpinyà i al territori del Rosselló entre els anys 1500 i 1840. El CIR inclou impressions incunables i dels segles XVI i XVII. També s’ocupa de l’estudi dels impressors i llibreters nord-catalans, de l’activitat empresarial i de la història de la cultura catalana. Actualment el catàleg es troba en fase de desenvolupament i se’n preveu la finalització durant el segon trimestre de 2016.

El CTCN també presenta una biblioteca digital amb diversos apartats:
a) Estudis: recopila els articles que tracten sobre els llibres editats a la Catalunya del Nord des de 1500 fins a 1840;
b) Obres digitalitzades: recull les obres descrites en l’apartat del CIR que són accessibles a la xarxa;
c) Bibliografia general: ofereix una llista dels treballs dedicats a la impremta de la Catalunya del Nord en l’època citada.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CTCN.

Quins són els nostres científics més influents? Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

Un informe europeu analitza models alternatius de publicació en accés obert

open accessLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Alternative Open Access Publishing Models: Exploring New Territories in Scholarly Communication», que analitza les tendències i problemes que existeixen en matèria de models alternatius de publicació científica en accés obert, més enllà de la via verda (arxiu en dipòsits digitals) o daurada (publicació en revistes d’accés obert). L’informe sintetitza les presentacions i discussions d’un taller celebrat el 12 d’octubre de 2015 per a recollir informació sobre aquest tema.

Pel que fa al contingut, l’informe conté tres seccions principals: els reptes europeus; les pressions sobre els investigadors, agents finançadors i bibliotecaris a partir del sistema actual de l’edició acadèmica; i finalment, les qüestions relacionades amb els models de negoci en publicacions d’accés obert. En els annexos de l’informe es poden conèixer diverses aproximacions institucionals i models de negoci en accés obert.

Per obtenir més informació, podeu consultar l’informe «Alternative Open Access Publishing Models: Exploring New Territories in Scholarly Communication», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Quin és el suport de les fundacions europees a la recerca i la innovació?

EUFORILa Comissió Europea (CE) ha presentat els resultats del projecte European Foundations for Research and Innovation (EUFORI). Els objectius de l’estudi han sigut quantificar i valorar el suport financer de les fundacions a la recerca i la innovació europea, fer una anàlisi comparativa dels 29 Estats participants i, per últim, identificar tendències i desenvolupaments futurs en aquest sector. El resultat final ha sigut un informe global sobre la contribució de les fundacions europees a la recerca i la innovació, així com 29 informes per als països participants (antecedents històrics, resultats d’investigació, pràctiques innovadores, recomanacions i conclusions).

Com a base de treball, s’han recopilat dades sobre les característiques i activitats (tipus, origen dels fons, despeses, abast geogràfic, etc.) de les fundacions de recerca europees, amb la participació d’experts nacionals. En global, 991 fundacions europees han proporcionat dades per a l’estudi, els resultats del qual mostren un sector divers i fragmentat amb els actius concentrats en una quantitat relativament petita d’organitzacions.

El sector de les fundacions de recerca i innovació destina uns 5.000 milions d’euros per inversió anual en R+D+I, dels quals 327 milions corresponen a organitzacions de l’Estat espanyol. En general, les fundacions espanyoles estan poc capitalitzades i aporten menys recursos (només un 17% es declaren finançadores, mentre que la mitjana europea és d’un 47%). De les 458 fundacions espanyoles identificades per a l’estudi, 208 han contestat el qüestionari per declarar un total de 4.690 milions d’euros en actius, 980 milions en ingressos i 773 en despeses (dades de 2012).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’EUFORI.

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

ACUP. Informe 2015L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)». L’informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement i esdevé una eina per a la quantificació i l’estudi de l’evolució del sistema, alhora que representa un exercici de transparència i retiment de comptes. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a l’emprenedoria universitària.

En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. Ara bé, l’avançament de dades del 2014 deixa veure un canvi de tendència a l’alça respecte al finançament públic de la recerca.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. Pel que fa a les tesis doctorals, s’ha seguit la mateixa tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els darrers cinc cursos.

Malauradament, la situació de la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que encara no es tenen les dades del 2014, l’informe evidencia el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)».

«Una ciència al món»: el lloc web sobre la tasca científica de la Mancomunitat

cienciaLa Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), han creat el lloc web «Una ciència al món. La modernitat científica de Catalunya a la Mancomunitat». El lloc web ha estat creada en el marc de la 20a Setmana de la Ciència i descriu el paper rellevant de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) com a impulsora de la ciència i la tecnologia al nostre país. També es pot descarregar el llibre «Una ciència al món», de Fèlix Villagrasa, que inclou el contingut desenvolupat al lloc web.

El contingut de la pàgina s’estructura en 4 seccions:
1. La Mancomunitat: introducció, contextualització i descripció dels antecedents històrics.
2. Despertant la consciència del país: explicació del canvi cultural i de pensament de l’època, com a conseqüència de les transformacions socials i la demanda de noves eines de coneixement.
3. Cervells polítics i científics de la Mancomunitat: descripció del paper de diferents personalitats del món de la política i la cultura del país en l’àmbit de l’educació superior: Enric Prat de la Riba; Eugeni d’Ors; Esteve Terradas; entre d’altres.
4. La ciència de la Mancomunitat al món: descripció de l’arribada de professors i científics internacionals a Catalunya i de l’estada d’estudiants catalans a altres països potenciada per la Mancomunitat. En aquest marc, un dels continguts destacats és la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya al febrer de 1923.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web «Una ciència al món. La modernitat científica de Catalunya a la Mancomunitat».

Open Research Glossary

r2rcCom es poden definir els conceptes relacionats amb la ciència oberta? L’Open Research Glossary està impulsat per l’associació Right to Research Coalition amb l’objectiu de difondre la cultura de la ciència oberta.

Right to Research Coalition està formada per diverses organitzacions d’estudiants a escala local, nacional i internacional que promouen un sistema obert de publicació científica per poder accedir lliurement a tots els articles necessaris per al desenvolupament de la recerca.

El glossari està estructurat segons els apartats següentsDefinicions bàsiques; Tipus d’accés obert; Declaracions i principis; Llicències; Tipus de revistes; Revisió per parells; Avaluació i mètriques; Eines i tecnologia; Repositoris de dades; Ens finançadors i polítics; i, per últim, Infraestructures de recerca oberta.

Per més informació podeu accedir al lloc web de Right to Research Coalition.

La UNESCO analitza l’estat de la ciència arreu del món

UNESCO Science ReportCap a on va la ciència a escala mundial? L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha presentat l’edició 2015 de l’informe quinquennal «UNESCO Science Report: Towards 2030». L’estudi descriu i analitza l’evolució de la ciència, la tecnologia i la innovació a escala mundial, regional i estatal, a partir de les contribucions de més de 50 autors i amb una gran profusió de dades estadístiques, gràfics i taules.

Per primer cop, la UNESCO reconeix explícitament el paper de la ciència, tecnologia i innovació com un agent vital per a la sostenibilitat del planeta, més enllà de constituir un motor de desenvolupament econòmic.

L’informe descriu múltiples facetes de la ciència en un món cada cop més complex. Des de l’edició anterior (2010), es poden destacar les tendències i reptes següents: Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter