Fonts d’informació

«Book Publishers Library Metrics» mesura el grau de difusió i visibilitat d’editorials de llibres científics

metricsEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat el projecte «Book Publishers Library Metrics». Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura la difusió i visibilitat de les editorials de llibres científics en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. L’índex s’elabora a partir del recompte de llibres inclosos en els catàlegs de biblioteques universitàries i acadèmiques espanyoles que integren el catàleg col·lectiu de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 638 editorials (450 espanyoles i 188 internacionals), provinents del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI), de la base de dades d’editorials del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD) i del Publisher’s International ISBN directory (edició 2012), publicat per l’editorial De Gruyter. A partir d’aquestes dades s’han seleccionat 368.884 documents científics i acadèmics produïts en els àmbits temàtics de les Humanitats i les Ciències Socials.

Els indicadors que s’han utilitzat són:
1. Nombre de documents (volum productiu d’una editorial en una disciplina).
2. Total d’inclusions (sumatori del nombre de biblioteques on es troben els llibres publicats per una editorial sobre una matèria determinada).
3. Mitjana d’inclusions (nombre d’inclusions en biblioteques per llibre, d’una editorial)

Val a dir que aquesta iniciativa deriva del projecte «Evaluación de editoriales y libros científicos españoles de Humanidades y Ciencias Sociales a través de análisis de citas y difusión en bibliotecas» (HAR2011-30383-C02-02), que és complementari a l’estudi «Publishers Scholar Metrics» del Grupo de Investigación EC3.

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Book Publishers Library Metrics».

Compartir

La UNESCO promou l’Accés Obert a la informació científica

Un dels objectius estratègics de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) consisteix en construir societats del coneixement integradores mitjançant la informació i la comunicació. En aquest marc, la UNESCO ha presentat l’OA curricula for Researchers and Library Schools, un conjunt de manuals especialitzats en accés obert a la informació científica (articles de revista, ponències, dades primàries, etc.). La finalitat d’aquesta iniciativa és facilitar el desenvolupament de les capacitats dels documentalistes i investigadors en aquest camp.

Els materials estan acuradament dissenyats i desenvolupats a partir de les necessitats detectades mitjançant enquestes, entrevistes i consultes en línia. El conjunt de manuals cobreixen les àrees temàtiques següents:
Curriculum for Library Schools
1. Introduction to Open Access
2. Open Access Infrastructure
3. Resource Optimization
4. Interoperability and Retrieval
Curriculum for Researchers
1. Scholarly Communications
2. Concepts of Openness and Open Access
3. Intellectual Property Rights
4. Research Evaluation Metrics
5. Sharing your Work in Open Access

En aquest context, val a dir que la UNESCO treballa per a millorar la consciència sobre els beneficis de l’accés obert entre els responsables polítics, investigadors i gestors del coneixement. A més, participa en debats mundials d’accés obert i coopera amb iniciatives locals, regionals i mundials.

Per a més informació sobre aquest tema podeu consultar el lloc web de la UNESCO.

EUDAT, un model europeu d’infraestructura col·laborativa de dades científiques

EUDAT (European Data Infrastructure)EUDAT és una iniciativa finançada pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) que desenvolupa un model d’infraestructura col·laborativa de dades de recerca europees. En aquest marc, EUDAT permet als investigadors i als professionals europeus de qualsevol disciplina preservar, cercar, accedir i processar dades científiques en un entorn de confiança.

EUDAT ofereix una gamma de serveis i recursos d’emmagatzematge que possibilita que els científics puguin dipositar els seus recursos:
1. B2DROP: sincronitzar i intercanviar dades amb un o diversos usuaris de forma senzilla.
2. B2SHARE:
e
mmagatzemar i compartir dades de recerca a petita escala des de contextos diversos.
3. B2SAFE: aplicar polítiques de gestió de dades a través de múltiples dominis administratius.
4. B2STAGE:
transferir conjunts de dades de recerca entre els recursos d’emmagatzematge EUDAT i estacions de treball d’alt rendiment.
5. BFINDcatàleg de metadades d’ús senzill de les col·leccions de dades d’investigació dipositades en la infraestructura.

Les 8 comunitats de recerca provinents de diverses àrees científiques que conformen l’EUDAT són:
a) CLARIN (Humanitats i Ciències Socials)
b) diXa (Seguretat química)
c) DRIHM (Hidrometeorologia)
d) ENES (Modelització climàtica)
e) EPOS (Ciències de la terra)
f) INCF (Neuroinformàtica)
g) LifeWatch (Biodiversitat)
h) VPH (Fisiologia humana)

Per a informació més detallada podeu consultar el lloc web de l’EUDAT.

«Barcelona Startup Map», cartografia d’un ecosistema emprenedor

startup map«Barcelona Startup Map» és una plataforma web impulsada per Barcelona Activa, l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu del projecte és potenciar Barcelona com una start-up city de referència facilitant l’atracció d’inversió i talent.

Barcelona està generant un ecosistema emprenedor dinàmic i en constant evolució. Noves start-up (empreses emergents amb alt potencial de creixement i menys de 5 anys d’activitat), programes d’acceleració, entitats de capital risc o espais de coworking, entre d’altres, trien la ciutat per desenvolupar la seva activitat.

En aquest marc, «Barcelona Startup Map» permet identificar i geolocalitzar els agents de l’ecosistema emprenedor de la ciutat: empreses start-up (178); inversors (15); acceleradores/incubadores (22); espais (42); i finalment, talent generat per universitats, escoles de negoci i centres tecnològics i de recerca (17). La plataforma disposa d’un cercador que permet realitzar les cerques per tipus de recurs i categories. Així mateix, per tal de fer créixer l’ecosistema i fomentar sinergies entre els diversos agents que el conformen, la plataforma facilita un formulari per afegir-hi empreses start-up i altres recursos.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del «Barcelona Startup Map».

«Publishers Scholar Metrics» mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques amb Google Scholar

ec3El  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat la versió en proves del projecte «Publishers Scholar Metrics», en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques fins a l’any 2012 a partir de les citacions de llibres publicats per professors i investigadors d’universitats públiques espanyoles i que estan indexats a Google Scholar.

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 40.993 professors, dels quals 23.571 pertanyen a Ciències Socials; 6.445 a Ciències Jurídiques; 10.011 a Ciències Humanes; i finalment, 966 a Arts. Pel que fa a la selecció de documents font, s’han analitzat 61.454 documents de diverses àrees de coneixement, dels quals 26.628 documents (un 43,3 %) s’han identificat com a vàlids amb 625.978 citacions. Sobre aquest conjunt, s’ha seleccionat una mostra de 7.203 llibres altament citats, els quals han rebut un total de 417.153 citacions. A més, s’han prioritzat els criteris següents: número i qualitat de citacions rebudes; prestigi de l’editorial; editors; col·lecció en què es publica l’obra; ressenyes en revistes científiques especialitzades; traduccions; i, finalment, inclusions en bibliografies.

Val a dir que en la mateixa línia de recerca, el Grupo de Investigación EC3 ha dut a terme altres iniciatives com el projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». D’altra banda, un grup d’investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) treballen el projecte  «Scholarly Publishers’ Indicators».

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Publishers Scholar Metrics».

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)

Centres CERCALa Institució CERCA ha publicat l’informe executiu «Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)». L’avaluació és una pràctica fonamental i habitual en els sistemes de centres de recerca més avançats. Els estàndards internacionals estan ben definits i les avaluacions acostumen a fer-se a través d’un panell d’experts independents de reconegut prestigi.

En cada centre CERCA, l’objectiu del procés ha sigut analitzar el compliment de la missió en els darrers 3 anys. Durant el bienni 2012-2013, l’avaluació ha generat més de 500 recomanacions d’alt valor afegit que la direcció de cada centre, principalment, haurà d’aplicar en els pròxims 4 anys, abans de l’avaluació següent.

En concret, s’han avaluat 45 dels 47 centres CERCA existents a l’inici del procés. A més, durant el període d’avaluació, cal tenir en compte que estaven en marxa 9 processos d’integració que implicaven 16 centres. Un altre dels punts a destacar ha estat l’alt grau d’internacionalització del procés. Hi han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, dels quals menys de la meitat procedien d’institucions espanyoles.

L’avaluació ha prioritzat els criteris centrals següents: Missió; Producció científica; Projectes europeus i ajuts de l’European Research Council (ERC); Internacionalització; Comitè Científic Extern; Transferència de tecnologia i coneixement; Plataformes científiques; Col·laboració científica; Instal·lacions; Gestió; i, per últim, Divulgació científica.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)» de la Institució CERCA.

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

ScienceWatch identifica els fronts científics d’avantguarda de l’any 2014

CORE

ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat una nova versió de l’informe «Research Fronts 2014» (la primera versió corresponia a l’any 2013). Aquest estudi és fruit de la col·laboració entre Thomson Reuters i la Chinese Academy of Sciences (CAS) i la finalitat és identificar les línies actuals de recerca d’avantguarda per a les ciències i les ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts científics més actius a partir del nombre de citacions obtingudes pels treballs nuclears de cada línia de recerca. Com a novetat, també s’identifiquen 44 fronts emergents en la recerca científica actual.

Thomson Reuters ha detectat patrons i agrupacions en els documents citats en els articles, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional.

L’informe «Research Fronts 2014» recull les 100 línies de recerca més actives (10 línies per a cada un dels 10 camps científics), així com les 44 línies més recents (els articles fonamentals de cada front han de estar publicats a partir de la segona meitat de l’any 2012). En global, l’informe identifica 144 fronts que cobreixen una àmplia gamma de línies de recerca: anàlisi genòmica; tractament clínic; generació i emmagatzematge d’energia; exploracions de partícules subatòmiques, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.

La captació de recursos econòmics per a l’R+D+I segueix baixant a les universitats públiques catalanes

ACUPL’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2014)». L’informe té l’objectiu de fer visible l’activitat de recerca, la innovació i la transferència del sistema universitari públic català. En línies generals, els resultats i l’eficiència en recerca del sistema situa Catalunya en un lloc destacat dins l’Estat espanyol, mentre que en l’àmbit internacional ocupa una situació intermèdia.

Segons l’informe, la captació de recursos econòmics segueix una tendència a la baixa, amb un 19 % menys dels recursos per a l’any 2012 (224 milions d’euros) respecte al 2011 (277 milions). La disminució afecta tant els recursos competitius de fons nacionals i estatals, com els que provenen de fons no competitius. L’única font de finançament que augmenta és la provinent del 7th Framework Programme (FP7) de la Comissió Europea, amb un 27 % de creixement respecte a l’any 2011.

Per ara, la producció científica no s’ha vist afectada per la disminució dels recursos econòmics. Així, la mitjana de publicacions per investigador a temps complet de l’any 2013 (1,23 publicacions) és superior a la del 2012 (1,18 publicacions) i se situa un 86 % per sobre de la resta de l’Estat espanyol (0,66). Pel que fa a la qualitat de la producció científica, les universitats públiques catalanes tenen un impacte mitjà un 60 % superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats espanyoles, i se situen en la sisena posició dins de la Unió Europea (UE). Pel que fa a les tesis doctorals, durant el curs acadèmic 2012-2013 han seguit la tendència a l’alça amb un increment del 33 % en els darrers 5 cursos.

En relació als indicadors que mesuren la innovació i la transferència de coneixement a la societat, val a dir que l’any 2012, les universitats catalanes van arribar a 113 sol·licituds de patents, amb un increment del 33 % respecte a l’any 2011. Quant a les empreses derivades (spin-off), l’any 2012 n’hi havia 118 d’actives. A més, les universitats catalanes van generar 71 M€ en ingressos per activitats de transferència. L’informe també destaca que Catalunya compta amb 22 parcs científics i tecnològics i 2.769 empreses innovadores.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2014)».

Butlletí mensual
Twitter