Fonts d’informació

OEPMESTAD, una base de dades estadístiques sobre propietat industrial

OEPML’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) ha presentat la base de dades gratuïta OEPMESTAD. De forma interactiva, OEPMESTAD permet consultar les dades estadístiques de les diferents modalitats de propietat industrial (patents, models d’utilitat, marques i noms comercials, dissenys industrials, etc.). La finalitat és oferir una font d’anàlisis estadístiques i de tendències tecnològiques per a professionals, investigadors i públic en general.

Aquesta aplicació substitueix les publicacions anuals de l’OEPM sobre les estadístiques de propietat industrial. L’actualització d’OEPMESTAD és anual i, segons l’estadística generada, pot abraçar un període entre els anys 1987 i 2013. A més, permet crear i descarregar gràfics de les estadístiques creades.

Per a més informació, podeu consultar la base de dades OEPMESTAD.

Compartir

ScienSeek, nou cercador de continguts web científics

ScienSeek és un nou cercador de continguts web impulsat per la Fundación General CSIC (FGCSIC) que s’utilitza per a buscar coneixement relacionat amb la investigació científica. Es tracta d’una eina gratuïta i col·laborativa, amb la tecnologia del cercador personalitzat de Google, que es focalitza només en centres de recerca i publicacions de caràcter científic, així com en administracions públiques i organismes internacionals.

El valor de ScienSeek és que proporciona resultats centrats en la ciència i evita l’excés de soroll procedent d’adreces web no científiques. La interfície permet buscar contingut rellevant i de credibilitat contrastada per paraula clau i en diverses llengües. A més, el fet que es tracti d’una eina en col·laboració permet que els mateixos usuaris puguin millorar el filtratge de dades, aconseguint una actualització constant del cercador. Finalment,  destaca la qualitat de ScienSeek que es pugui integrar a qualsevol web o blog sense cap cost.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la FGCSIC.

STAR METRICS, una iniciativa nord-americana per mesurar l’impacte del finançament públic en la recerca científica

Star MetricsSTAR METRICS (Science and Technology for America’s Reinvestment: Measuring the Effect of Research on Innovation, Competitiveness and Science) és un projecte liderat per 3 organismes nord-americans: National Institutes of Health (NSI), National Science Foundation (NSF) i White House Office of Science and Technology Policy (OSTP). Es tracta d’una associació entre ens públics i institucions científiques amb la finalitat de documentar els resultats de les inversions públiques en recerca científica. D’aquesta forma es pot consultar un dipòsit de dades generals i objectives per respondre ràpidament a les preguntes plantejades pels poders executiu i legislatiu. A l’apartat News hi consten les oficines i agències federals implicades, les fonts d’informació del projecte i altres iniciatives internacionals similars.

Les institucions associades a STAR METRICS hi poden participar a partir de 2 nivells diferents:
- Nivell I: Mesurament estandarditzat sobre l’impacte de la inversió en ciència en l’ocupació.
- Nivell II: Mesurament de l’impacte de la inversió científica pública en el coneixement científic (publicacions i citacions), en millores socials (salut, medi ambient, etc.), en recursos humans (mobilitat d’estudiants, ocupació, etc.) i creixement econòmic (patents i creació d’empreses).

Segons un estudi recent realitzat amb dades STAR METRICS i publicat a la revista Science, la investigació científica té un impacte econòmic immediat. Realitzat a partir de les dades de 9 universitats, l’estudi demostra com la investigació, un component clau de l’economia dels Estats Units d’Amèrica, està retornant la inversió a través d’un enorme valor públic i amb l’impacte directe sobre l’ocupació, el comerç i les empreses.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de STAR METRICS.

Portal web Surtderecercapercatalunya.cat

Surtderecercapercatalunya.cat és un portal web promogut per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya que té la finalitat de donar a conèixer les activitats de divulgació científica que realitzen els centres de recerca i les universitats catalanes. Els objectius són, d’una banda, apropar i fer accessible la ciència a tothom, especialment al públic familiar, i de l’altra, despertar futures vocacions científiques entre el públic més jove. Aquesta iniciativa s’emmarca en els actes de la commemoració del Tricentenari 1714-2014.

El portal inclou una agenda en què es pot consultar informació sobre les activitats per categories diverses (Cinema; Concurs; Divulgació; Exposició; Museu; Natura; Portes Obertes; Taller; Teatre; Xerrada). També es pot estar al dia dels esdeveniments a través del compte Twitter @surtderecerca, així com a la pàgina de Facebook Recercat.

Per obtenir més informació, podeu consultar el lloc web Surtderecercapercatalunya.cat.

La Secció de ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès

La Secció de ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès ha publicat un blog que ofereix el material produït durant els darrers anys. Mitjançant aquest recurs es poden consultar vídeos de xerrades; abstracts; cròniques; i fotografies. Així mateix, es pot accedir a les presentacions mitjançant l’Slideshare i a diversos Storify dels darrers actes. La informació sobre activitats futures també es podrà rebre per altres canals com ara la llista de correus o seguint l’etiqueta #ateneuciencia.

La Secció inclou temes de genètica; salut; matemàtiques; vida quotidiana; medicina; societat; i arts visuals. També tracta la ciència que s’amaga en problemàtiques socials, com la seguretat, la repressió que han viscut i viuen alguns científics, i el debat sobre les polítiques científiques a Catalunya, Espanya i Europa. 

Per a més informació, podeu consultar el blog de la Secció de ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

OpenAIRE: Europa aposta per l’accés obert

OpenAIRE (Open Access Infraestructure for Research in Europe) és un projecte finançat pel 7th Framework Programme (FP7) i l’European Research Council (ERC) que impulsa l’accés obert de la recerca científica generada a Europa.  La infraestructura electrònica proporciona els mecanismes de suport adients per a la identificació, dipòsit, accés i control dels articles d’investigació. En aquest marc, la Comissió Europea (CE) ha engegat la iniciativa OpenAIRE Plus que n’amplia el projecte inicial.

OpenAIRE permet manipular articles i altres formes de publicacions científiques (preprints, actes de conferències, etc.) a escala d’usuari. A més, proporciona una xarxa de repositoris institucionals oberts a diversos camps del coneixement. També inclou un cercador amb el qual es poden fer cerques de documents per llengua, projecte, àrea científica, programa i any de publicació. D’altra banda, disposa de funcions de valor afegit com eines de seguiment a través de l’anàlisi documental i de les estadístiques d’ús, entre d’altres.

D’altra banda, l’OpenAIRE Plus dóna continuïtat al projecte OpenAIRE amb la incorporació de col·leccions de dades de recerca (dataset) conjuntament amb els articles científics resultants. Aquesta iniciativa (encara en versió beta) té un enfocament multidisciplinari a causa de la heterogeneïtat de les dades (tipus de propietat intel·lectual, polítiques, nivells d’accés, etc.) i de les diverses comunitats que integra. La Fundación Española para la Ciencia y Tecnologia (FECYT) dóna suport a la implantació del projecte a Espanya.

Per a més informació sobre ambdós projectes podeu consultar els llocs web de l’OpenAIRE i la versió beta de l’OpenAIRE Plus. A més podeu donar una ullada a les diverses entrades sobre accés obert publicades al Blog de l’OR-IEC.

ERAWATCH, una plataforma web sobre polítiques i sistemes de recerca i innovació

ERAWATCH és la plataforma d’informació de la Comissió Europea (CE) sobre els sistemes europeus, nacionals i regionals de recerca i d’innovació. Els seus objectius principals són donar suport a la formulació de polítiques  científiques a Europa i impulsar l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA).

Els membres de la CE que formen part d’aquesta iniciativa són el Joint Research Centre-Institute for Prospective Technological Studies (JRC-IPTS); el Directorate-General for Research and Innovation (DG-RTD); i el Directorate-General for Enterprise and Industry (DG-ENTR). Actualment, cobreix 61 països dels quals 28 són estats membres de la Unió Europea (UE); 13, estan associats als Programes Marc de recerca; i 20, són països tercers. La plataforma està desenvolupada i gestionada pel JRC-IPTS, en col·laboració amb les consultores tecnològiques Everis i SAGA Soluciones.

Bàsicament la informació que conté la plataforma ERAWATCH és la següent:
- Country Pages: Informació sobre polítiques i sistemes nacionals i regionals de recerca i innovació.
- Reports: Anàlisi de les qüestions i tendències de polítiques de recerca i innovació. En aquest marc destaquen els informes «ERA Communication Synthesis Report» i l’«Anual Country Reports (2013)».
- European Perspective: Activitats de la UE i altres col·laboracions intergovernamentals rellevants.
- Joint Inventory of Research and Innovation Policy Measures: Informació i documentació sobre polítiques, mesures i programes de recerca i innovació.
- Interactive Statistical Tool: Eina estadística interactiva que permet la comparació d’indicadors específics. L’eina es basa en la Innovation Union Competitiveness (IUC) database i permet filtrar dades per indicadors, països i anys.

A més, la plataforma conté un cercador avançat que permet buscar per paraula clau, per país o per tipus d’informació.

Per obtenir informació detallada dels continguts podeu accedir al lloc web de la plataforma ERAWATCH.

L’ACUP alerta de la disminució de finançament que amenaça la recerca universitària catalana

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2013)». L’informe evidencia la fortalesa del sistema públic universitari català, però també fa palès un possible retrocés si no es varia la disminució de finançament observada en els últims anys. Cal tenir en compte que el sistema universitari públic català concentra més del 60% del total de la recerca del país. A més, l’informe constata l’eficiència de la recerca catalana, que amb recursos baixos aconsegueix un alt impacte en el context internacional.

Segons l’informe, els recursos econòmics per a l’R+D obtinguts per les universitats l’any 2011 respecte al 2010  han disminuït un 20%, ja que han passat de 347 milions d’euros a 277 milions. La disminució afecta tant els recursos competitius de fons nacionals, estatals o internacionals, com els que provenen de fons no competitius. Ara bé, Catalunya segueix sent altament competitiva en la captació de fons europeus per a l’R+D. En el 7th Framework Programme (FP7), 4 universitats catalanes han obtingut el 32% del finançament obtingut pel total de les universitats espanyoles.

La disminució dels recursos econòmics no ha tingut encara un efecte visible en la producció científica, que presenta un lleuger creixement. La mitjana de publicacions per investigador doctor a temps complet de l’any 2011 (1,18 publicacions) és superior a la del 2010 (0,94) situant-se un 96% per sobre de la resta de l’Estat espanyol (0,60). Pel que fa a la qualitat de la producció científica, les universitats públiques catalanes tenen un impacte mitjà un 54% superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat i se situa en la sisena posició dins de la Unió Europea (UE). A més, les tesis doctorals han crescut un 25,2% al llarg dels 5 darrers cursos.

Respecte a la transferència de coneixement i innovació, marcada com el gran repte de futur, l’informe analitza la sol·licitud de patents, la creació d’empreses spin-off i les càtedres universitat-empresa-societat. El nombre de sol·licituds de patents mostra una tendència a la baixa des de 2008 quan es va assolir un màxim de 98 patents en un any. L’any 2011 es van sol·licitar 85 patents. En el mateix període es van crear 24 noves empreses basades en tecnologia universitària, assolint un acumulat de 156 empreses spin-off actives. A més, les universitats catalanes van generar, l’any 2011, el 21% dels ingressos per activitats de transferència del total d’universitats de l’Estat espanyol. L’informe també destaca  que Catalunya compta amb 24 parcs científics i tecnològics que allotgen 2.653 empreses.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’informe.

Innoversia: el portal d’innovació oberta que connecta empreses i investigadors

Innoversia és un portal web d’innovació oberta que vincula les necessitats d’innovació tecnològica de les empreses amb les capacitats científiques dels investigadors. Es tracta d’un portal impulsat per Universia,  la xarxa iberoamericana de col·laboració universitària, i compta amb el suport econòmic del Banco Santander.

Aquest servei està especialment pensat per a totes les empreses que requereixen solucions innovadores als seus problemes tecnològics i per als seus investigadors, científics i inventors. El registre a Innoversia és gratuït i el seu funcionament resulta senzill:
1. L’empresa que té una necessitat tecnològica publica els seus requeriments en el portal.
2. Els investigadors presenten propostes de solució mitjançant un formulari d’accés restringit.
3. L’empresa interessada revisa les ofertes i selecciona la millor.
4. L’investigador seleccionat és informat, i l’empresa acorda amb ell com fer el projecte.
5. L’empresa rep el projecte, producte o servei per a solucionar el problema.
6. L’investigador seleccionat rep de l’empresa el benefici econòmic, així com el crèdit per la idea i per la realització del projecte.

El portal disposa d’un cercador de necessitats tecnològiques (vigents o expirades) d’empreses internacionals que permet fer cerques per paraula clau o per àrea d’interés (Art i humanitats; Ciències ambientals; Ciències socials; Energia; Infermeria; Física i astronomia; entre d’altres). Així mateix, ofereix un cercador d’ofertes tecnològiques adreçat a grups i centres de recerca, que també permet realitzar cerques per àrea o paraula clau.

Per més informació podeu consultar el lloc web d’Innoversia, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2008-2012)»

L’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2008-2012)», publicat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR), permet trobar l’impacte d’una revista a partir del recompte de cites que ofereix Google Scholar Metrics (GSM). Amb aquest treball es pretén comprovar quin és l’abast que té el GSM de les revistes científiques espanyoles. L’objectiu principal és superar la limitació que té l’eina, la qual no permet agrupar i ordenar les revistes segons el país de publicació.

El treball presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines. Aquests s’ordenen d’acord amb l’Índex H, que és l’indicador bibliomètric basat en la quantitat de citacions que rep un article per a mesurar la qualitat professional dels científics. Els dos criteris d’inclusió de les revistes que s’utilitzen són: comptar amb 100 treballs publicats i tenir com a mínim una cita. Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 4 i el 14 de novembre de 2013. En total, s’han identificat 1.051 revistes, de les quals 541 són de Ciències Socials; 242 d’Art i Humanitats; 154 de Ciències de la Salut;  i 114 de Ciències Naturals i Enginyeries.

En l’actualitat, el GSM no permet agrupar i ordenar les revistes segons el seu país de publicació. D’altra banda, ofereix els rànquings generals per llengües (les 100 que tenen un factor d’impacte major), i en el cas de les revistes en anglés, els rànquings per àrees temàtiques i disciplines. En aquest últim cas, només presenta les 20 revistes amb l’Índex H més elevat. D’aquesta opció han quedat excloses les revistes dels altres 9 idiomes en què es presenten llistats (xinès; portuguès, alemany; espanyol; francès; japonès; holandès; i italià). Google Scholar només ofereix informació de 64 revistes espanyoles  que tenen un factor d’impacte major. Aquestes estan incloses dins del llistat de les 100 publicacions en espanyol d’Índex H més elevat.

Per a aprofundir en l’estudi, podeu consultar l’«Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas según Google Scholar (2008-2012)». Així mateix podeu accedir a l’entrada publicada sobre aquest tema al Blog de l’OR-IEC.
jgic_2014_03
Butlletí mensual
Twitter
Arxius