General

Dos quadres d’indicadors sobre la innovació europea (2017)

RIS 2017La Comissió Europea (CE) ha publicat les noves edicions (2017) dels informes European Innovation Scoreboard i Regional Innovation Scoreboard. Cada informe presenta un quadre d’indicadors que analitza el rendiment de la innovació a escala estatal i regional. A més, es valoren les fortaleses i febleses dels sistemes d’innovació i s’ajuda a identificar les àrees de millora. En aquest context, les terres de llengua i cultura catalanes mantenen una tendència descendent que les allunya de la mitjana europea.

En relació a l’European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

L’European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític revisat respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de 4 tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en 4 grups: líders en innovació; innovadors forts (per sobre de la mitjana europea); innovadors moderats (per sota de la mitjana); i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant del continent, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

Continua llegint

Informe: «Global Innovation Index (GII) 2017»

La Cornell University, en col·laboració amb l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO) han publicat la 10a edició de la publicació «The Global Innovation Index (GII) 2017».

Enguany, l’informe fa una revisió de l’estat de la innovació en l’agricultura i els sistemes alimentaris entre sectors i geografies. L’estudi avalua la situació de 127 països i economies mundials i inclou 81 indicadors que exploren l’entorn polític, l’educació, les infraestructures i la sofisticació empresarial.

Segons les dades del GII 2017, el rànquing de les 10 economies més innovadores del món, inclou, per aquest ordre: Suïssa, Suècia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, Dinamarca, Singapur, Finlàndia, Alemanya, i Irlanda. En aquesta edició, 15 de les economies que ocupen els 25 primers llocs són europees. Europa, és particularment rica en capital humà i investigació, infraestructura i desenvolupament empresarial. Val a dir que l’Estat espanyol ocupa la 28a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina ocupa la 22a posició i obté molt bones qualificacions en desenvolupament empresarial i en producció de coneixements i tecnologia. D’altra banda, la Índia (60a posició) porta set anys consecutius sobresortint en innovació en relació amb el PIB per càpita.

Per a més informació detallada, podeu consultar el lloc web del GII 2017.

 

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

Convocatòria: Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017)

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha convocat els Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017), que enguany arriben a la 28a edició. Els guardons tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ciència i, molt particularment, divulgar l’activitat científica dels investigadors i entitats vinculades a Catalunya. Tanmateix els premis reconeixen els diversos àmbits de l’activitat investigadora, així com les iniciatives de comunicació científica, mecenatge científic i de cooperació publicoprivada en projectes d’R+D+I a Catalunya.

En aquesta 28a edició, els guardons convocats consten de 5 categories:
1. Premi Nacional de Recerca (dotat amb 40.000 euros).
2. Premi Nacional de Recerca al Talent Jove (dotat amb 10.000 euros).
3. Premi Nacional de Comunicació Científica.
4. Premi Nacional de Mecenatge Científic.
5. Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en recerca i innovació.

Els tres últims guardons no disposen de dotació econòmica i consisteixen en un reconeixement social amb el lliurament d’una escultura del ceramista i escultor Jordi Serra.

Els candidats que hi poden presentar candidatures són: universitats; centres de recerca; instituts universitaris de recerca; acadèmies; i en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació. El termini per a la inscripció de candidatures en totes les modalitats finalitza el 29 de setembre de 2017.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la FCRI.

Eurecat fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha ratificat l’absorció, per part d’Eurecat, del centre tecnològic Fundació Maqcentre de Lleida, especialitzat en maquinària agrícola, en equips industrials i en metall mecànic. Així, Eurecat amplia la seva presència territorial i fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de referència per al teixit empresarial català i com a referent en innovació al sud d’Europa.

Nascut el 2015, Eurecat agrupa 8 centres tecnològics i més de 450 professionals, que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i dóna servei a més de 1.000 empreses. D’altra banda, Eurecat participa en més de 160 grans projectes consorciats d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic. El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació i la transferència tecnològica, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida a cada empresa.

Aquest procés, liderat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, té per objectiu reordenar la xarxa d’agents tecnològics catalans amb la finalitat que esdevinguin entitats amb més massa crítica. Això els hi permetrà assolir majors cotes d’eficiència, donar millor servei al teixit empresarial català i competir internacionalment amb èxit.

Per a més informació, podeu consultar la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya, així com el lloc web d’Eurecat.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

Convocatòria: Premis Sant Jordi 2018 de l’IEC

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2018, que s’atorguen a persones i a obres que destaquen per la seva vàlua científica o acadèmica als territoris de llengua i cultura catalanes. La convocatòria està integrada per 49 premis i  6 ajuts i borses d’estudi, sota l’impuls de les diverses seccions, fundacions i societats filials de l’IEC.

L’objectiu de la convocatòria és promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana, així com distingir obres i investigadors en tots els àmbits científics. Val a dir que en aquesta edició destaca el nou Premi Creu Casas de l’IEC. Dones per canviar el món, que vol fomentar l’interès de les dones per la tecnologia. La relació de premis i ajuts i borses es recull en el «LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC».

Les candidatures es podran presentar telemàticament fins al 30 de  novembre de 2017. L’acte públic de lliurament dels Premis serà a l’abril del 2018 a l’IEC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’IEC.

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

Lliurament dels Premis Sant Jordi 2017 a l’IEC

El pròxim divendres 21 d’abril a les 12 hores es lliuraran els Premis Sant Jordi 2017 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corresponents al «LXXXVI Cartell de premis i de borses d’estudi». Els Premis Sant Jordi tenen una llarga tradició històrica i contribueixen a assolir la finalitat de l’Institut de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana. En total, en aquesta edició s’han adjudicat 43 premis i borses d’estudi amb un import global de més de 167.000 euros.

L’acte de lliurament dels premis l’obrirà Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Jana Balacciu, guanyadora del Premi Internacional Catalònia de l’IEC, parlarà en nom dels premiats. Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, presidirà l’acte i farà la cloenda de l’entrega de premis. L’esdeveniment tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Enguany, Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat guardonat amb el Premi Prat de la Riba 2017 de l’IEC, per l’obra Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional. De l’obra, s’han valorat les alternatives al fenomen de la immigració i les pautes per a un futur pròxim que proposa l’autor. D’altra banda, Jana Balacciu, editora i directora de la col·lecció «Biblioteca de Cultura Catalana», de l’editorial Meronia de Bucarest, ha obtingut el Premi Internacional Catalònia de l’IEC. Aquest premi s’atorga a un investigador estranger estudiós de les terres de llengua catalana o de qualsevol aspecte de la seva cultura. En aquest cas, s’han valorat els seus mèrits com a lingüista romànica i com a prescriptora i divulgadora de la literatura catalana.

Per a informar-vos en detall dels premis i borses d’estudi adjudicats podeu consultar el lloc web de l’IEC.

 

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

Butlletí mensual
Twitter