General

21a Setmana de la Ciència 2016 (SC16)

cartell_2016_webDe l’11 al 20 de novembre de 2016, se celebrarà la 21a Setmana de la Ciència (SC16). Els eixos centrals de l’edició d’enguany són els llegums, la cartografia i la relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums, l’Any Internacional del Mapa i l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.

La SC16 està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, i la col·laboració de Gas Natural Fenosa, Esteve i l’Obra Social “la Caixa”. Durant aquest esdeveniment se celebraran centenars d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori: jornades de portes obertes; exposicions; xerrades; jocs; tallers científics; entre d’altres.

La sessió inaugural tindrà lloc al Parlament de Catalunya el divendres 11 de novembre a les 10 hores. El Dr. Antoni Plasència, director general de l’Institut Global Barcelona (ISGlobal), hi pronunciarà la conferència inaugural «Mecenatge científic: experiències globals, reptes de país». Seguidament, tindrà lloc la jornada «Mecenatge i finançament de la recerca», organitzada per la FCRI amb el suport del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT). Per poder assistir-hi cal omplir el formulari d’inscripció.

En el marc d’aquesta iniciativa, la Secretaria Científica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha organitzat l’exposició de cartells que van participar al concurs per seleccionar el cartell representatiu de la SC16. L’exposició romandrà al claustre de l’IEC de l’11 al 18 de novembre.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SC16.

ACCIÓ impulsa la transferència tecnològica mitjançant el segell TECNIO i la contractació d’investigadors

ACCIÓACCIÓ, l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya, ha acreditat 8 nous agents amb el segell TECNIO que identifica les entitats amb la tecnologia més innovadora, siguin els desenvolupadors que l’ofereixen o els facilitadors que participen en el procés de transferència de tecnologia i coneixement.

L’objectiu del segell TECNIO és que les empreses catalanes coneguin on dirigir les seves necessitats de desenvolupament de nous productes i processos, a través de l’adquisició o explotació de patents, la contractació de projectes d’R+D+i o el contacte amb empreses derivades (spin-off). A través de la transferència tecnològica, es pretén augmentar el nombre d’empreses innovadores i convertir Catalunya en una regió europea líder en innovació. Les entitats que vulguin disposar de l’acreditació TECNIO per l’any 2016 hauran de presentar la sol·licitud com a màxim fins al 16 de desembre de 2016.

D’altra banda, TECNIOspring PLUS és un programa d’ACCIÓ per donar suport financer a la mobilitat de personal investigador experimentat d’acord amb una organització d’acollida (centres tecnològics amb el segell TECNIO i, com a novetat de la pròxima convocatòria, empreses industrials establertes a Catalunya). El programa ofereix contractes de 2 anys per desenvolupar projectes de recerca aplicada.

En el període 2013-2015, TECNIOspring va concedir 63 ajuts (25 d’incorporació i 38 de sortida l’estranger i retorn), amb un pressupost global de 7,8 milions d’euros. Els investigadors beneficiaris eren de 17 nacionalitats diferents i van ser acollits per 32 entitats catalanes i 37 d’estrangeres.

Per al període 2016-2021, el pressupost de TECNIOspring PLUS és de 10,04 milions d’euros (cofinançats per les Marie Skłodowska-Curie Actions del programa europeu Horizon 2020), amb els quals es pretén concedir 72 ajuts. Està previst que s’obri una nova convocatòria a finals de novembre del 2016.

Per a més informació, podeu consultar els llocs web de TECNIO i de TECNIOspring PLUS, així com la nota de premsa publicada per la Generalitat de Catalunya.

Revista «Terminàlia»: Nou número

cover_issue_9295_ca_es«Terminàlia», la revista semestral de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 13 (juny 2016) en format d’accés obert. La publicació presenta una clara voluntat de projecció exterior i té l’objectiu de reflectir l’actualitat de la terminologia i dels àmbits afins, així com servir d’òrgan d’intercanvi i d’expressió dels perfils professionals vinculats a aquest estudi.

La revista va ser creada l’any 2009 i es publica tant en paper com en suport electrònic. Les llengües de la revista són el català i l’anglès, i també inclou contribucions en castellà i en francès.

Els temes que s’hi tracten són: terminologia catalana; terminologia de sectors específics; aspectes socials i lingüístics de la terminologia; terminòtica; discurs especialitzat; traducció especialitzada; lexicografia especialitzada; ensenyament de la terminologia; i història de la terminologia. En concret, el número 13 es centra en l’àmbit de les arts escèniques.

«Terminàlia» es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus + 2014; CIRC; Citefactor; DIALNET; DICE; DULCINEA; Google Acadèmic; Hispana; ISOC; JournalTOCs; Latindex; MIAR; RACO; RESH; Sherpa/Romeo; TRACES; Ulrich’s; i WorldCat.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCATERM, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Igualtat de gènere en la recerca científica

cercaL’augment de la participació de les dones en el sistema de recerca és un objectiu compartit per nombroses institucions científiques europees. En aquest context, cal esmentar iniciatives com les de la Institució CERCA que fomenten la igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca científica. La institució impulsa el Programa de dones investigadores als centres de recerca de Catalunya (CERCA), pioner a Europa, que s’emmarca en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat, aprovat l’abril del 2014.

En el marc del Programa, s’ha elaborat l’audiovisual «Recruitment bias in research institutes», amb l’objectiu de fer front al biaix de gènere en la selecció de personal. El vídeo pretén ser una eina de referència per millorar la presa de decisions durant la contractació. L’elaboració del contingut ha comptat amb la col·laboració del programa Women in Science de l’European Molecular Biology Organization (EMBO) i de Hilde Janssens, especialista en el desenvolupament de la carrera professional de dones investigadores.

En aquesta línia també cal fer referència al projecte europeu RRI Tools, coordinat per l’Obra Social “la Caixa”, que té l’objectiu d’implementar la Recerca i Innovació Responsables (RRI, sigles en anglès). Una de les àrees principals d’interès d’aquesta iniciativa és la Gender Equality, és a dir, la igualtat d’oportunitats d’homes i dones en la recerca i la innovació. També cal esmentar el projecte europeu Higher Education Institutions & Responsible Research and Innovation (HEIRRI), coordinat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Finalment, cal destacar que el blog L’ase quàntic, de Xavier Lasauca (responsable de gestió del coneixement i sistemes d’informació del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya) ha publicat l’entrada «15 documents sobre dones i ciència» que tracten el tema de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca.

Per més informació, podeu consultar les entrades publicades sobre gènere i ciència en aquest blog.

La FECYT publica 3 nous informes economètrics sobre innovació empresarial

PITECLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat tres estudis economètrics a partir del Panel de Innovación Tecnológica (PITEC) de l’any 2016. Aquesta base de dades permet fer un seguiment de les activitats d’innovació tecnològica de les empreses de l’Estat espanyol. Des de l’any 2003, l’objectiu final és contribuir a millorar la informació estadística disponible sobre aquestes activitats i crear les condicions per realitzar investigacions científiques.

L’informe «Inversión privada en I+D, apoyo público e innovación en los años de crisis» descriu i analitza l’evolució de la inversió en innovació empresarial durant el període 2005-2013, que inclou una fase expansiva i una altra de recessiva. Els resultats posen de manifest que a partir de l’any 2011 la introducció d’innovacions de procés o de producte al mercat va disminuir significativament.

L’informe «Análisis de la diversidad innovadora de las regiones españolas. RIS3» estudia les Estratègies d’Especialització Intel·ligent en Recerca i Innovació (RIS3) que s’emmarquen en l’estratègia de creixement Europa 2020 de la Unió Europea (UE). Als territoris de llengua i cultura catalanes cal esmentar les estratègies RIS3CAT (Catalunya), RIS3 Balears (Illes Balears) i RIS3-CV (País Valencià). L’informe analitza les característiques de les activitats empresarials innovadores segons la dimensió regional i sectorial. L’objectiu final és ampliar els instruments quantitatius per diagnosticar, seguir i avaluar els resultats de les RIS aprovades per les comunitats autònomes. Els resultats mostren una gran diversitat de perfils regionals d’innovació a l’Estat espanyol, amb Madrid, Catalunya i el País Basc com a territoris capdavanters.

Finalment, l’informe «Restricciones financieras y el abandono de proyectos de innovación en las empresas españolas» analitza la incidència de les barreres financeres en l’abandonament de projectes d’innovació, amb èmfasi especial en les fases de disseny i execució del projecte. Es tracta d’un treball empíric que cobreix el període 2005-2013 i que es fonamenta en la informació del PITEC.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina del PITEC al lloc web de la FECYT.

Quina és la distribució regional de les activitats tecnològiques a la Unió Europea?

The Distribution of Technological Activities in Europe: A Regional PerspectiveEl Joint Research Centre (JRC) ha presentat l’informe «The Distribution of Technological Activities in Europe: A Regional Perspective», que analitza els principals patrons i tendències de la distribució regional de les capacitats tecnològiques a l’àrea de la Unió Europea en el període 1996-2011. La finalitat de l’estudi consisteix a proporcionar evidències empíriques actualitzades per donar suport a les anàlisis i iniciatives en el context de les polítiques europees de cohesió.

En concret, l’informe presenta 3 objectius: a) Avaluar la polarització tecnològica regional i la seva evolució; b) Detectar canvis en els patrons d’especialització tecnològica de les regions; i, per últim, c) Identificar trajectòries més efectives i capaces de sostenir un creixement econòmic a llarg termini i facilitar processos de convergència.

L’estudi es fonamenta en l’anàlisi de REGPAT, una base de dades de patents de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) on les invencions estan enllaçades amb les regions dels sol·licitants i inventors. Les dades de patents permeten identificar els camps tecnològics en què una regió és més activa i mesurar l’especialització tecnològica regional (vegeu Gràfic 1). Així, a partir dels codis de la International Patent Classification (IPC), les patents s’han classificat en 5 sectors principals (Enginyeria elèctrica; Instruments; Química; Enginyeria mecànica; Altres sectors) i 35 camps tecnològics. D’altra banda, les regions es classifiquen en 4 grups segons el nivell d’innovació: capdavanteres; seguidores; moderades; i modestes.

Continua llegint

Observatori Social de “la Caixa”

obsL’Observatori Social de “la Caixa” té l’objectiu d’aportar idees i resultats científicament contrastats amb un focus especial sobre els àmbits d’activitat principals de l’Obra Social “la Caixa”: Inclusió social; Educació; Ciència; i, per últim, Cultura.

Aquest observatori publica en línia una sèrie d’indicadors generals i temàtics en el context europeu i internacional, que contribueixen a un diagnòstic acurat de la realitat. Aquesta informació es complementa amb estudis originals sobre qüestions socials d’interès; articles; infodades; entrevistes; i, finalment, ressenyes de llibres recents que proposen idees innovadores.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Observatori Social de “la Caixa”.

Convocatòria: Premis Sant Jordi 2017 de l’IEC

imageL’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2017, que s’atorguen a persones i a obres que destaquen per la seva vàlua científica o acadèmica als territoris de llengua i cultura catalanes. La convocatòria està integrada per 46 premis i  7 ajuts i borses d’estudi, sota l’impuls de les diverses seccions, fundacions i societats filials de l’IEC.

L’objectiu de la convocatòria és promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana, així com distingir obres i investigadors en tots els àmbits científics. La relació de premis i borses es recull en el «LXXXVI Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC».

Les candidatures es podran presentar telemàticament a partir del 12 de setembre fins al 30 de  novembre de 2016. L’acte públic de lliurament dels Premis serà a l’abril del 2017 a l’IEC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’IEC.

Informe: «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona»

R+D i Innovació a BarcelonaEl Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha publicat l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona», redactat per Xavier Testar, Martí Parellada i Claudia Nieva. L’objectiu de l’estudi és presentar una panoràmica detallada de l’estat actual del sistema d’R+D i innovació de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que representa entre el 80% i el 90%, segons el paràmetre que es consideri, del conjunt de Catalunya.

El capítol 1 de l’informe presenta l’evolució 2000-2013 de la inversió i de l’ocupació en R+D a Catalunya i també en comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol, la Unió Europea (UE) i l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). El capítol 2 revisa quins són els principals agents del sistema de Barcelona. Al capítol 3 es presenten un conjunt de paràmetres relacionats amb la transferència tecnològica (patents, empreses spin-off, capital risc, etc.), amb una especial atenció a la naturalesa de l’ocupació, el nivell formatiu dels recursos humans i el pes relatiu en l’ocupació de les activitats econòmiques intensives en coneixement. Al capítol 4, l’estudi es complementa amb les aportacions de diversos agents del sistema. Finalment, l’informe es tanca amb un capítol de valoracions i propostes, elaborat i aprovat per la Comissió Executiva del CESB.

El bon posicionament de Barcelona, mesurada en nombre de publicacions o en ajuts de l’European Research Council (ERC), indica que la ciència que es fa a la ciutat i la seva àrea metropolitana, i per extensió al conjunt de Catalunya, permet visibilitat internacional i capacitat d’atracció de talent, especialment científic, així com de captació de recursos associats a l’R+D. A la vegada, l’important pes de l’ocupació vinculada a àmbits creatius, en sentit ampli que inclou la recerca, indica un elevat potencial perquè Barcelona sigui un important actor en l’economia del coneixement. Ara bé, la traducció en desenvolupament econòmic dels resultats de la recerca requereix que el territori disposi d’un ecosistema de la innovació que faciliti la transformació del nou coneixement en nous (o millorats) productes o serveis.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona».

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Butlletí mensual
Twitter