General

XXVIII Premi Internacional Catalunya

PICEl Premi Internacional Catalunya, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1989, es  concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Enguany,  s’ha atorgat la XXVIII edició del Premi Internacional Catalunya als investigadors catalans Manel Esteller i Joan Massagué, membres de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Josep Baselga, director mèdic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. L’acte d’entrega del Premi tindrà lloc el pròxim dimarts 25 d’octubre a les 19 hores al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un reconeixement a l’excel·lència científica i a la medicina com a servei, que busca alleujar i confortar el patiment humà que deriva de la malaltia del càncer. En aquest context, els doctors Baselga, Esteller i Massagué, amb la combinació de procediments clàssics i noves tecnologies com la biologia computacional o la bioimatge, han dut a terme avenços espectaculars en el coneixement del càncer que s’orienten cap a una medicina oncològica de major precisió.

Per més informació podeu consultar la notícia publicada al lloc web de l’IEC, així com la nota de premsa publicada al lloc web de la Generalitat de Catalunya.

Open Science Framework (OSF), una iniciativa per impulsar la ciència oberta

SOCL’Open Science Framework (OSF) és una iniciativa acadèmica desenvolupada pel Center for Open Science (COS), el qual té l’objectiu d’augmentar la llibertat, la integritat i la reproductibilitat de la investigació científica.

L’OSF ofereix diversos serveis a l’investigador com ara mantenir els fitxers, dades i protocols en una ubicació centralitzada. A més, permet gestionar els projectes, veure’n els canvis, compartir de forma ràpida informació clau i permetre que altres professionals els citin.  També facilita l’intercanvi de materials i dades dins d’un laboratori o entre equips de recerca, a més d’acreditar les contribucions individuals per a tots els aspectes del procés d’investigació.

En aquest context, un dels projectes més destacats que es desenvolupa és el SocArXiv, un dipòsit digital d’accés obert especialitzat en ciències socials i humanitats. El model clàssic d’aquest tipus d’iniciatives és arXiv (Cornell University), un servei especialitzat en edicions preliminars d’articles (preprints) en física, matemàtiques, informàtica, biologia quantitativa, finances i estadística. Val a dir que l’objectiu a llarg termini del dipòsit SocArXiv és esdevenir un sistema editorial que substitueixi les revistes tradicionals.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’OSF.

12è guardó del Premi Ramon Margalef d’Ecologia (2016)

índexL’ecòleg Josep Peñuelas, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), rebrà aquesta tardor el 12è guardó del Premi Ramon Margalef d’Ecologia (2016).

El Premi va ser creat l’any 2004 per la Generalitat de Catalunya per honorar la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que també va ser membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. Ramon Margalef va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l’ecologia moderna. L’objectiu d’aquest guardó és reconèixer les persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica.

Josep Peñuelas és professor d’investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i és considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en els camps de l’ecologia i del medi ambient. Actualment treballa en diversos camps d’estudi: ecofisiologia vegetal; sensors remots; canvi global; contaminació atmosfèrica; emissions biogèniques de compostos orgànics volàtils; i funcionament i estructura dels ecosistemes vegetals terrestres. El seu treball inclou aspectes observacionals, instrumentals i teòrics, i ha pogut fer connexions entre diferents àrees de recerca.

Per a més informació podeu consultar la notícia publicada al lloc web de l’IEC.

Dos informes sobre l’estat de la innovació europea (2016)

La innovació és un factor clau per al creixement econòmic. Les edicions noves de dos informes publicats per la Comissió Europea (CE) analitzen el progrés general de la innovació europea a escala estatal i regional. En aquest context, els territoris de llengua i cultura catalanes segueixen una tendència descendent que els allunya de la mitjana europea.

a) «2016 European Innovation Scoreboard»

EIS 2016L’informe «2016 European Innovation Scoreboard» (abans «Innovation Union Scoreboard») proporciona una anàlisi comparativa del comportament en innovació dels 28 països membres de la Unió Europea (UE), a més d’Islàndia, Israel, Macedònia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia i Ucraïna. L’estudi valora les fortaleses i debilitats dels sistemes nacionals d’innovació i identifica les àrees a millorar. Els 25 indicadors d’innovació usats corresponen a 8 dimensions: recursos humans; sistemes de recerca; finançament i suport; inversió privada; enllaços i emprenedoria; actius intel·lectuals; empreses innovadores; i, per últim, efectes econòmics.

A escala mundial, es constata que Europa segueix progressant per convergir amb als líders mundials en innovació (Corea del Sud, els Estats Units d’Amèrica i el Japó), però encara existeixen limitacions derivades de l’escassa inversió empresarial i un marc restrictiu.

Continua llegint

Informe sobre l’evolució del sistema valencià d’R+D+I (2015)

INFORMEEl Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana (ACCIDI) ha publicat la 16a edició de l’informe «La investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana: Informe 2015».

L’informe presenta dos grans apartats: el primer capítol tracta l’R+D a la Comunitat Valenciana, amb 57 indicadors a partir de les dades de l’any 2013 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); d’altra banda, el segon capítol s’ocupa de la política científica i tecnològica valenciana a partir de la informació recopilada per l’ACCIDI (dades de l’any 2014).

En general, les conclusions sobre l’evolució del sistema d’R+D+i valencià són força pessimistes, encara que hi ha alguns punts positius. Pel que fa a la part negativa, els pressupostos públics, la despesa per a R+D i el personal ocupat han seguit en declivi per vuitè any consecutiu, si bé amb una menor intensitat que en exercicis anteriors. A més, el sistema d’innovació segueix funcionant sota mínims. Ara bé, cal destacar que un any més ha continuat creixent la producció científica dels investigadors valencians en revistes d’impacte de reconegut prestigi.

Val a dir que aquesta 16a edició de l’informe inclou dues novetats:
a) El factor crisi econòmica: Un apartat específic analitza el comportament de les variables més rellevants del sistema al llarg de tot el període de la crisi econòmica per calibrar de la forma més precisa possible l’impacte en el sistema valencià d’R+D+I.
b) Baròmetre de la innovació empresarial: Aquest nou apartat serveix per conèixer, de forma qualitativa, l’opinió dels experts, sobretot pel que fa al sistema valencià d’innovació.

Per més informació podeu consultar l’Informe 2015 al lloc web de l’ACCIDI.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

La CRUE constata la crisi de la innovació basada en la recerca universitària

Informe I+TC CRUE 2014La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha publicat l’«Informe de la encuesta de Investigación y Transferencia de Conocimiento 2014 de las Universidades Españolas». Es tracta d’una iniciativa conjunta de la RedOTRI Universidades i la Red de Unidades de Gestión de la Investigación (RedUGI), que s’ha anat ampliant, consolidant i harmonitzant, fins a ser un referent en la informació sobre recerca i transferència a l’Estat espanyol. L’edició 2014 ha estat contestada per un 95% de les 70 universitats interpel·lades.

En general, el comportament de l’activitat universitària en recerca i transferència de coneixement en l’any 2014 reflecteix una desacceleració del retrocés experimentat els darrers anys, gràcies a un canvi parcial en la trajectòria del deteriorament de la recerca amb fons públics, si bé això no pot compensar la tendència negativa en la transferència de coneixement a les empreses. Els autors de l’informe conclouen que la sortida de la crisi econòmica no compta amb la innovació basada en la recerca com un dels seus components estratègics.

Algunes de les aportacions més significatives de l’informe són:

Continua llegint

El Govern aprova el Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS, 2016-2020)

plaEl Govern de Catalunya ha aprovat el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS, 2016-2020) amb l’objectiu d’enfortir el lideratge del sistema de salut de Catalunya en el conjunt del sector. El Pla contempla una convocatòria específica d’ajuts de la recerca per valor de més de 31,5 milions d’euros (subjectes a l’aprovació de pressupostos) i preveu promoure la participació dels pacients en les polítiques de recerca i innovació del Sistema de Salut de Catalunya.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha impulsat un Pla amb un fort component translacional (recerca aplicada) tant en l’estratègia  com en el disseny, perquè el que es pretén és que arribin als ciutadans solucions innovadores per als reptes que es plantegen en salut. També s’alinea amb l’estratègia del programa Horitzó 2020 que es fonamenta bàsicament en l’excel·lència científica, la competitivitat de les indústries i la resposta als reptes socials que més preocupen actualment.

Aquest nou Pla es proposa  8 objectius:
1. Promoure la participació dels ciutadans en les polítiques de recerca i innovació.
2. Incrementar la qualitat de la recerca en salut.
3. Intensificar les capacitats de translació del coneixement generat.
4. Enfortir les capacitats i lideratge internacional dels centres de recerca en salut de Catalunya.
5. Potenciar la formació i ocupació de científics i tecnòlegs.
6. Integrar les polítiques de recerca i innovació en salut amb les altres existents a Catalunya.
7. Potenciar el paper del Sistema de Salut de Catalunya com a agent d’innovació.
8. Promoure la divulgació científica en l’àmbit de la salut.

Per a més informació, podeu accedir a la notícia publicada per la Generalitat de Catalunya.

Informe: «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)»

CAPCITEl Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és un òrgan del Parlament de Catalunya creat el 2008 amb l’objectiu de coordinar la informació i l’assessorament en matèria científica i tecnològica. El CAPCIT està format per diputats i representants d’algunes de les principals institucions científiques i tecnològiques de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI);  el Consell Català de la Comunicació Científica (C4); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); i una representació de les universitats públiques i privades.

En el marc de les seves activitats, el CAPCIT ha publicat l’informe «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)», elaborat per Raül Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol, investigadors del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la FCRI.

Continua llegint

Repositori d’Instantànies de Recerca

rep2El Repositori d’Instantànies de Recerca és un instrument per mesurar i avaluar la recerca biomèdica realitzada a Catalunya. El dipòsit difon, valida, emmagatzema i mostra exemples de resultats de recerca que hagin tingut un impacte social. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), des del grup Impacte Social de la Recerca (ISOR), coordina la identificació de les instantànies en col·laboració amb els centres biomèdics catalans.

L’impacte social de la recerca es refereix a tots els beneficis reals experimentats dels resultats de la recerca, incloses persones, organitzacions, comunitats, regions o altres entitats. Aquests beneficis poden estar relacionats amb la influència de la recerca en les decisions que afecten els sistemes de salut; la pràctica clínica; la gestió sanitària i/o pública; la millora de la salut i el benestar social; o la promoció dels beneficis econòmics en la societat.

El Repositori d’Instantànies de Recerca recull informació sobre: de què va la recerca; els resultats aconseguits pels investigadors; com es beneficien els ciutadans; com s’ha comprovat l’impacte social; informació sobre els investigadors que han realitzat la recerca; entre d’altres. El format de les instantànies és en forma de díptic i el llenguatge utilitzat és planer. Actualment disposa de tres exemples d’instantànies de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’AQuAS.

Butlletí mensual
Twitter