Publicacions

Projecte Science2Society (S2S)

L’Science2Society (S2S) és un projecte europeu, en el qual hi participa la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), centrat en millorar l’eficiència del sistema d’innovació a Europa. L’S2S avalua els mecanismes a través dels quals les universitats, les institucions de recerca, la societat i la indústria col·laboren per crear nous negocis, convertir la tecnologia en productes i serveis, i atraure finançament. El projecte el conformen 18 socis entre els que destaquen grans empreses com FIAT, Atos o CA Technologies i altres entitats de recerca punteres a Europa.

L’S2S ha editat un catàleg de bones pràctiques (Best Practices for Open Innovation) a partir d’experiències reals de col·laboració entre ciència i indústria en innovació oberta. Per a cadascun d’aquests casos, s’han descrit aspectes significatius com el context, els factors clau de l’èxit i les barreres associades (com per exemple colls d’ampolla), per a que siguin d’utilitat com a model en la implementació de nous processos d’innovació.

Així mateix, l’S2S incorpora una base de dades (Knowledge database) que inclou informació relativa als diferents enfocaments de transferència de tecnologia universitat-empresa en termes de metodologia, eines, millors pràctiques i de recollida d’experiències per part d’actors del propi consorci o de l’exterior.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del projecte Science2Society (S2S).

Revista ‘Quaderns Agraris’: Nou número

La revista Quaderns Agraris ha publicat el número 42 (juny 2017) en format d’accés obert. La publicació es va iniciar l’any 1980, i està editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La revista, que està adscrita a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, publica, dos cops a l’any, treballs i articles de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, preferentment catalanes.

Aquesta publicació es troba en versió electrònica i en paper. Els resums dels articles es poden consultar en la llengua original, en espanyol i en anglès. Tanmateix, a banda de ser un mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa de la secció «Agrofòrum» que inclou articles d’opinió i informatius, així com ressenyes de llibres i activitats d’interès.

Quaderns Agraris es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CIRC; Dialnet; DOAJ; Dulcinea; Latindex; MIAR; RACO; i, per últim, SHERPA/RoMEO.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la ICEA, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Journal Citation Reports (JCR 2017): Presència de revistes catalanes

Journal Citation Reports 2017L’empresa multinacional Clarivate Analytics ha presentat la versió 2017 (dades 2016) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes científiques amb més prestigi d’arreu del món. Aquest índex s’actualitza anualment des del 1975 i està organitzat en dues edicions (Science i Social Sciences) que classifiquen les revistes en 236 disciplines científiques. Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.459 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.856 corresponen a l’edició Science i 3.236 a Social Sciences (hi ha 633 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 132 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR i un total de 1.101 publicacions són en accés obert (un 9,6 % del total).

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4 % del total mundial i un 40 % de les 115 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 37 revistes corresponen a Science (un 50 % del global estatal) i 12 a Social Sciences (un 25 %). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (32 revistes), seguida per Madrid (27) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (8) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana se situa al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques (a l’Estat espanyol n’hi ha 5, un 4,4 % del total). Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 9 publicacions són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2017 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

‘Comunicació. Revista de recerca i d’anàlisi’: Nou número

La revista ‘Comunicació. Revista de recerca i d’anàlisi’ editada per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 1 del volum 34 (maig 2017) en format d’accés obert.

La revista publica articles inèdits relacionats amb la comunicació com a ciència social. Es va iniciar l’any 1991 sota el nom de «Treballs de Comunicació» i té una periodicitat semestral. Els resums dels articles es poden consultar en la llengua original i en anglès.

Comunicació. Revista de recerca i d’anàlisi’ està indexada a les bases de dades i classificacions següentsCARHUS Plus+ 2014DialnetDICE; DOAJ; Dulcinea; Emerging Sources Citation Index (ESCI);  REDIBISOC-CSICLatindexMIARRACO; RESH; i, per últim, SHERPA_RoMEO. A més, la revista ocupa la posició 345 del rànquing «H Index Communication Journals According to Google Scholar Metrics (2009-2013)», elaborat per la Universidad de Granada (UGR).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCC, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

‘Revista de Tecnologia’: Nou número

La ‘Revista de Tecnologia’ de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 7 (primer semestre 2017) en format d’accés obert. La publicació es va iniciar l’any 2004 i vol ser un mitjà de difusió dels avenços i de l’estat de l’art en els diferents àmbits de la tecnologia, tant en recerca com en desenvolupament i aplicacions. D’altra banda, es pretén abordar la problemàtica existent en l’ensenyament de la tecnologia i recollir propostes innovadores o experiències realitzades en aquest àmbit.

Aquesta setena edició de la revista es presenta en format digital per primera vegada. Conté tres treballs destacats: un primer article sobre els sistemes encastats, dissenyats per donar respostes a requeriments específics i en evolució constant; un segon article en què es presenta la realitat i l’actualitat del sincrotró ALBA; i finalment, un tercer article sobre desenvolupament d’aplicacions web. Els resums dels treballs es poden consultar en la llengua original i en anglès.

La revista es troba indexada a les bases de dades sobre polítiques d’accés obert Dulcinea i SHERPA_RoMEO.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la SCT, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’: Nou número

La revista anual ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ editada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el volum 67 (2016).

La revista es va iniciar l’any 1913 i actualment publica volums monogràfics sobre temes científics d’actualitat, amb articles de revisió i alta divulgació. Aquest volum inclou nou articles en què es reflexiona i es discuteix sobre els límits que pot depassar o no la ciència dins els conceptes de l’ètica; també conté una entrevista al doctor Robert Ricklefs guardonat amb el Premi Ramon Margalef l’any 2015 i articles corresponents als premis de la SCB; i temes destacats de ciència en què es reflexiona sobre la condició humana, la mort i la natura, entre d’altres.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ es troba indexada a les bases de dades següents: CSIC-ICYT; Dialnet; DULCINEA; HISPANA; Latindex; MIAR; RACO;SHERPA_RoMEO.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCB, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

‘L’expressió de les emocions en l’home i en els animals’, de Charles Darwin

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat el llibre L’expressió de les emocions en l’home i en els animals, de Charles Darwin, amb la traducció i introducció de Xavier Bellés. Aquest llibre, publicat l’any 1872, completa la trilogia iniciada amb L’origen de les espècies i L’origen de l’home.

La intenció de Darwin era descriure les principals accions expressives en l’home i en altres animals, i explicar-ne l’origen i el desenvolupament. Els resultats obtinguts li van permetre identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apuntava a un origen comú i donava suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. L’expressió de les emocions pot considerar-se una obra precursora de les modernes disciplines de l’etologia i la psicologia.

L’expressió de les emocions en l’home i en els animals forma part de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», que dirigeix Antoni Malet de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC, iniciada l’any 1999, per a estudiar la història de la ciència així com apropar els mons de les ciències i les humanitats, i ampliar els referents en llengua catalana de l’alta cultura científica. Actualment la col·lecció consta d’11 volums, dels 26 títols previstos.

Per obtenir informació més detallada de la col·lecció, podeu consultar la portada del número 151 (març 2011) del Butlletí de l’IEC així com el Portal de publicacions.

Butlletí mensual
Twitter