Accés obert

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

‘Revista de Tecnologia’: Nou número

La ‘Revista de Tecnologia’ de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 7 (primer semestre 2017) en format d’accés obert. La publicació es va iniciar l’any 2004 i vol ser un mitjà de difusió dels avenços i de l’estat de l’art en els diferents àmbits de la tecnologia, tant en recerca com en desenvolupament i aplicacions. D’altra banda, es pretén abordar la problemàtica existent en l’ensenyament de la tecnologia i recollir propostes innovadores o experiències realitzades en aquest àmbit.

Aquesta setena edició de la revista es presenta en format digital per primera vegada. Conté tres treballs destacats: un primer article sobre els sistemes encastats, dissenyats per donar respostes a requeriments específics i en evolució constant; un segon article en què es presenta la realitat i l’actualitat del sincrotró ALBA; i finalment, un tercer article sobre desenvolupament d’aplicacions web. Els resums dels treballs es poden consultar en la llengua original i en anglès.

La revista es troba indexada a les bases de dades sobre polítiques d’accés obert Dulcinea i SHERPA_RoMEO.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la SCT, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’: Nou número

La revista anual ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ editada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el volum 67 (2016).

La revista es va iniciar l’any 1913 i actualment publica volums monogràfics sobre temes científics d’actualitat, amb articles de revisió i alta divulgació. Aquest volum inclou nou articles en què es reflexiona i es discuteix sobre els límits que pot depassar o no la ciència dins els conceptes de l’ètica; també conté una entrevista al doctor Robert Ricklefs guardonat amb el Premi Ramon Margalef l’any 2015 i articles corresponents als premis de la SCB; i temes destacats de ciència en què es reflexiona sobre la condició humana, la mort i la natura, entre d’altres.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ es troba indexada a les bases de dades següents: CSIC-ICYT; Dialnet; DULCINEA; HISPANA; Latindex; MIAR; RACO;SHERPA_RoMEO.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCB, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

‘Revista Catalana de Pedagogia’: Nou número

La ‘Revista Catalana de Pedagogia’, publicació periòdica de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 11 (2017) en format d’accés obert. La revista es va iniciar l’any 2002 i es publica en versió electrònica i impresa. La publicació té l’objectiu d’esdevenir una plataforma de qualitat per a la difusió de la recerca i les experiències educatives en l’àmbit de la llengua catalana, així com promoure el debat i la reflexió educativa.

El contingut de la revista es centra en qualsevol aspecte de les diferents vessants del coneixement pedagògic. Els destinataris són professionals de l’educació i investigadors que tinguin interès per l’actualitat de la reflexió, la pràctica i la recerca educativa en l’àmbit català. Aquest número inclou el tema monogràfic «Com podem entendre el fet d’aprendre avui. Significats i conseqüències en la docència».

La ‘Revista Catalana de Pedagogia’ es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus+ (2014)DialnetDulcineaLatindexMIAR; RACO; i finalment,  SHERPA_RoMEO.

Per a més informació, podeu consultar l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista ‘Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica’: Nou número

La revista ‘Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica ha publicat el volum 9 (2016) en format d’accés obert. Es tracta de la publicació internacional de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Iniciada l’any 2008 i de periodicitat anual des de l’any 2011, la revista es centra en la història de la ciència, la medicina i la tecnologia des de l’antiguitat fins al present. La publicació s’edita en format paper i en digital, i els resums dels articles es poden consultar en la llengua original i en anglès.

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus + 2014; Dialnet; Dulcinea; ERIHPLUSLatindex; MIAR; i, per últim, SHERPA-RoMEO.

Per més informació, podeu consultar el lloc web de la SCHT, així com l’Hemeroteca Científica (HCC) de l’IEC.

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Revista ‘Contributions to Science’: Nous números

La revista internacional ‘Contributions to Science’, editada conjuntament per la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el volum 12, número 1 (2016) i número 2 (2016), en format d’accés obert. La revista promou la difusió internacional de la recerca científica de les ciències pures i aplicades que es duu a terme a Catalunya.

El número 1 (2016) inclou articles sobre els centres CERCA de Catalunya i sobre dues grans infraestructures científiques, el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i el Sincrotró Alba; articles publicats en el marc del Premi Ramon Margalef d’Ecologia (2015) i en el context de l’Any Llull (2015-2016); entre d’altres.

El número 2 (2016) inclou articles sobre l’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub i les activitats de recerca que s’hi duen a terme, com ara la Barcelona Disputatio o la Women’s Week, des de l’any 2013 al 2016; entre d’altres.

La revista s’edita en anglès, i es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: CARHUS Plus+ (2014)DialnetDulcinea; LatindexMIAR; RACO; i finalment,  SHERPA_RoMEO.

Per a més informació sobre la revista, podeu consultar el Portal de Publicacions i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

Butlletí mensual
Twitter